CAPÍTOL TERCER Uniformisme municipal del segle XVlll 451.Esporàdiques municipals del segle XVIII. — 452. Els mestres de minyons. — 453. Minnciosa intervenció de l'Estat. 454. Els comp= — tes de l'escrivà Llobateres. 455. Dels comptes municipals des de — l'any 1778. — 456. Restabliments de les aigües. — 457. Qüestions per raó del rec Monar. — 458. «Tabba del rec i resclosa de Blancafort per lo any 1780». — 459. Informe mèdic sobre La Garriga. 451. Esporàdiques municipals del segle XVIII A. —Al primer del mes de juny de l'any ijà^, Francisco Borràs i Cases, cirurgià del present lloc de La Garriga, passat i aprovat per lo col·legi, ha fet present a l'ajuntament de est lloc, present lo procurador síndic, lo privilegi de cirurgià, havent llegit son despatx en què ex¬ pressa se li observen t guarden totes les prerrogatives que deu gosar com si fos agraduat en la universitat de Salamanca en grau major i altres que per drets de Castilla són concedits B. — Del mateix any 1765 hi ha esment d'unes certificacions a favor del doctor Bartomeu Jaumà, graduat de Licenciado en Medicina; i d'unes requestes contra los regidors a fi de no posar al doctor Barto¬ meu Jaumà en lo catastro per menor, a fi de no pagar lo personal C. — Carles III organitzà l'exèrcit parcialment a base de sorteigs anomenats quintas, perquè es prenia un home de cada cinc. La primera quinta fou de l'any 1773 ; en ella a La Garriga hi hagué 158 pecheros 1. Arxiu Municipal de La Garriga, Llibre petit, full 153. 2. Id. Llibre registre, manuscrit 5 i 6. 138 EN LA DINASTIA BORBÒNICA y sujetos al servicio son siento y cuarenta y cuatro y los restantes ca- torse exemptas, ocho por nobles, dos por clérigos, dos por agradundos por médicos y dos por texidores maestros de lino. Per altra part, en el dit any el número de mosos de que se compone este pueblo, de la edad de 17 hasta a 36 años, son sincuenta y sinco; veinte utiles al servicio y los restantes treinta y sinco exemptos por baca talla, impedidos por defectos personales y nobles. Amb tota la bona fe l'escrivà municipal féu constar que els inútils ho eren : perquè ha tenido la pierna rompida, per cabrado, excluso por fabricante de aguardiente, inútil para pade- ser de sufucaciones de pecho, inútil por tener las piernas corbas... Se ha presència del párroco, regidors i batlle, en la fet lo sorteig en plaça de dit lloc, i en presencia de les demés altres persones, i ha eixit Bartomeu Molins; era el dia 13 de juliol de 1773 ; sembla que ell fou el primer quinto de La Garriga ; el segon, a 27 del mateix juliol, degué ésser Joan Quintà D. — El dia 31 de gener de 1776 els regidors certificaren que en este lugar de La Garriga hay hospital de pobres en la. misma casa un del común con un cuarto para ellos y el alimento de los cuales consiste en haber de buscar el mismo ayuntamiento limosna entre los indivi¬ duos para ellos, porque no ha.y renta ninguna*. E. En lo dia 26 del mes de gener de l'ány 1784, convocats los — senyors regidors Josep Nualart, Fidel Poy i Baró, Josep Boget de la iglésia, Jaume Tenes i Francisco Prat, regidors actuals de est lloc i terme de La Garriga, en les cases del comú i universitat del mateix lloc tenint ajuntament que'l presideix lo senyor Jaume Parères i Co¬ dina, actual batlle del dit lloc i terme de La Garriga, se ha proposat, en lo presentat acte de a.juntament que, per quant ab lo real edicte imprès en la ciutat de Barcelona a de maig de 1774, en el qual es prevé que se guàrdia la mateixa pràctica que se observa en Castilla, que és acordar 0 resoldre i donar comissió a un 0 dos de sos individuos per a què fírmia en nom del mateix ajuntament, sens necessitar de les firmes dels demés de sos individuos els documents relatius al municipi, s'acordà nomenar com a tais als dits senyors Josep Nualart, regidor 3. Arxiu Municipal de La Garriga, Llibre de notes, fulls 2 i segs. fin a 8. 4. Id. id. full 18. 5. Id. LHbre 'petit, fulls 156 i 157. UNIFORMISME DEL SEGLE XVIll 129 decano o primer i a Fidel Pay i Baró, regidor segon; de tot això en donà fe Pau Llobateres, fidel de fechos, que ha estat present i he inter¬ vingut en dit acte F. — A 2 de novembre de 1785 fou nomenat Antonio Montells en¬ cargado de la cartería de La Garriga A 16 de març de 7788 l'apotecari Jaume Plandiura fou elegit per col·lector del real catastro e industrial i fogatge i fusiliers, pertanyent al sobredit any; altre tant es féu en anys següents ; també fou elegit clauari i majordom de propis diferents en anys i ocasions G. ■— Ací pot ésser ocasió de fer un esment a l'estadística la pobla¬ ció corresponent a l'any 1787 ®. Hi havia a La Garriga 179 casas juntas, i 773 habitants. 452. Els mestres de minyons SE conduí lo mestre de minyons dit Celdoni, fill Cardona a raó de 2§ lliures lo any i començà per compte del comú lo dia de octubre 1745. Als 11 de juliol 1746 se conduí Pere Pruna, fill 31 de Arenys de Vall, per mestre en lo present lloc i terme de La Garriga, ab la obligació de ensenyar de llegir, escriure, gramàtica, comptes, doctrina, dir lo rosari tots los dies a la posta del sol i ensenyar de aju¬ dar missa; i per dit treball lo comú li consignà 25 lliures per cada any en el arrendament de l'hostal; i alguns particulars, de la sua pròpia voluntat, li fan la vida i lo senyor rector li dóna. la entrada de la iglesia^. 6. Arxiu Municipal de La Garriga, Llibre de notes, full eS gir. Recordem que fou Felip V qui centralitzà el servei de correus ; en 1720 es donà el primer reglament ; els ministres Carvajal, Campomanes i Floridablanca, sobretot el segon en 1762, organitzaren les qüestions fonamentals. Vegeu .'t.guado Bleve, Hist, de Esp., II, pàg. 454. 7. Arxiu Municipal de La Garriga, Llibre de notes, fulls 81, 84 girat, 88 i segs. 8. Vegeu Salvador Llobet, El medio y la vida en el Montseny, pàgs. 158 a 217 i 484 i segs. 1. Vegeu els números 297, 333 i .334. Sembla que En Celdoni era fill de Joan Cardona, nunci de La Garriga l'any 1725, segons pòlisses d'aquest dar¬ rer any relacionades al Llibre llarg, full 67 girat. 2. Arxiu Municipal de La Garriga, Llibre petit, full 278. 130 EN LA DINASTIA BORBÒNICA primer de octubre 1750 se ha conduit per mestre al reverend Vui al doctor Carlos Guants. A 15 de juny de 1751 Joan Novelles, prevere, atorgà el primer dels tres rebuts a compte de aquelles cent cinquanta lliures que havia de cobrar del comú per lo espai de un any i mig que estigui per mestre. A 11 de gener de 1759 Sebastià Bosch, prevere, firmà rebut als senyors regidors de La Garriga de tot lo temps he estat mestre de dit poble; ja ho era en 1755^. Puigdecanet, prevere, fou desconduit en lo dia 24 El mestre Adjutori desembre de 1761. 7 de març de 1763 se ha conduit per mestre Vui dia a Antoni Plana, natural de la vila de Olot, per preu de 100 lliures quiscun any i casa franca i ab la entrada de la iglésia, ab los pactes següents: Primo sàpia dit senyor mestre que tindrà obligació de ensenyar a llegir, escriure i gramàtica a tots los minyons fills i domiciliats en lo poble 0 terme; item sàpia que tindrà obligació de estar a l'estudi 3 ho¬ res al matí i 2 hores 2 quarts a la tarda. ítem sàpia dit senyor mestre que tindrà obligació de dir tots los dies lo rosari ab assistència dels minyons a la hora més còmoda per la assistència de la gent i ferà ell tocar per un dels minyons de l'estudi a ell ben vist. sàpia dit senyor mestre que tindrà obligació tots los dies de ítem festa en assistir ab los minyons de l'estudi a la missa del mig i, en defecte de esta, a la que apareixerà a ell millor, i fer-los posar tots en un puesto i fer que tinguen quietud. sàpia dit senyor mestre que tindrà obligació de ensenyar ítem als minyons lo ajudar a dir missa i la doctrina cristiana i si algun vol apendre de comptes ensenyar-li les 4 regles. ítem sàpia dit senyor mestre que tindrà obligació tots los diumenges antes de dir lo rosari, que serà a la posta de sol, de ensenyar a la iglésia la doctrina als deixebles i als que hi assistesquen. 3. Arxiu Municipal de La Garriga, Llibre petit, fulls 212 i 211 girat, i Llibre registre any 1755, manuscrit número 5. UNIFORMISME DEL SEGLE XVlll 131 Item sàpia dit senyor mestre que los dies de feriat són los se¬ güents: Primo, tots los dies de festa, tant ah facultat, com sense facul¬ tat de treballar; 2 del dissapte de carnestoltes exclusive fins lo dimarts de pasqua inclusive; 4 de la vigília de Sant Esteve inclusive fins lo endemà de Sant Domingo inclusive; 5 de la vigília de Nadal inclusive fins lo dia de cap d'any inclusive; més los dies de Sant Antoni abat. Sant Tomàs de Aquino, Sant Roc, Sant Nicolau, Santa Caterina, Santa Llúcia.. Durant set o vuit anys degué romandre el mestre Plana a Da Gar¬ riga, car finalment trobem una nota que diu : Vui dia 25 del mes de agost de l'any 1771 se ha conductat per mestre a Pau Llobateres i Fatjó, natural de la vila de Granollers, per preu de 40 lliures franques, quiscun any, ab obligació de fer-li la vida, ab los mateixos pactes que del sobredit Antoni Plana, a excepció de haver de ensenyar gramàtica, que no se obliga sinó lo principi com és lo Antoni. Als primers del mes de març de l'any 1775 havem aconductat per escrivà de l'ajuntament al sobredit Pau Llobateres, mestre, per preu de 13 lliures franques i i lliura 10 sous per cuidar-se de paper blanc se ha, menester per lo comú dit any. Anàlogament en es féu en 1776 ; en 1777, en què se li augmentà en 2 lliures el salari ; en 1778 ^ i anys següents ; encara era a La Garriga a principis del segle xix®. 453. Minuciosa intervenció central En el Llibre de notes de l'Arxiu Municipal ' es contenen les l istes dels cinc de regidors anuals del municipi des de l'any l'any 1761, ultra el nom d'aquells, s'indica el 1740 ; a nom partir del batlle biennal i del síndic procurador triennal Carles III ' els ; va crear dipu¬ tats del comú i síndics personers, elegits pel poble, en sufragi de 4. Arxiu Municipal de La Garriga, Llibre petit, fulls 103 girat i 104. 5. Id. Llibre de notes, full 83. 1. Full 235, o 3 començant pel capdavall a l'inrevés. 2. Diu Ferran Soldevila, Història de Catalunya, III, pàg. 35 : Per a posar remei al desgavell de l'administració municipal, l'esperit reformador de Carles III i els seus ministres estableix (edicte 31 juliol 1760) una estreta vigilància que, a través de l'intendent, té per cap suprem- el Consell de Cas¬ tella. Era aquest qui autoritzava la lleva d'impostos municipals, que establia m EN LA DINASTIA BORBÒNICA segon grau, admetent en aquests càrrecs, i en els de regidors, els ple¬ beus ® ; a partir de l'any 1775 l'esmentat Llibre de Notes insereix cada any els noms del diputat nou i del síndic personer nou, a part dels altres càrrecs abans esmentats ; en canvi, les propostes de batlle, regidors i síndics procuradors les feia el mateix ajuntament, segons ordre de 12 d'agost de 1774 El dia 27 de abril de acostumades ijS^ feren pregons per les parts de est caps de casa poble de La Garriga per a què compareguessen los en la casa del terme; i, ajustats que foren, elegiren 24 vocals i estos votaren, devant de l'escrivà de l'ajuntament, dos vots quiscum, un per diputat i altre per síndic personer; i elegiren, per tenir més vots, esto és per diputat al doctor Esteve Viader i per síndic personer el mag¬ nífic doctor Esteve Oliveres i Torra de plaça, los dos de la present uni¬ versitat de La Garriga Es conserva Madrid, en est. lloc, còpia de la dotalia, que vingué de com a progressiva intervenció i inspecció del poder realització de la central en qüestions d'hisenda ; comença així : Principado de Cataluña. Lugar de La Garriga, Corregimento de Mataró. Reglamiento de los cargos y gastos que se deberán satisfacer del caudal de propios i arbi¬ trios del lugar de La Garriga, con consideración del producto anual que tienen y consta al Consejo, por los documentos y relaciones que se han remitido; fou dada a Madrid a 9 de març de 1768 En els propis comprenia el arriendo del mesón, de la pesca salada, del aceite y en el derecho de los granos, havent-s'hi d'incloure també el sobrante de la renta del aguardiente y el de penas de cámara; els arbitris consisten en el drecho de un treinteno impuesto sobre los frutos y semillas que se cogen en el término, en la facultad de vender hielo o nieve y en los repartimientos que se hacen entre los vecinos. el salari dels empleats, fixava la xifra de despeses ordinàries i extraordinàries. Fou la destrucció dels darrers vestigis d'autonomia municipal ... la reforma de Carles III havia tingut com a principal efecte d'omplir les viles d'advocats, de fiscals i d'escrivans ... Els ajuntaments no poden invertir un sol ral de llurs rendes municipals. 3. Aguado Bleye, Historia de España, II, pàg. 442. 4. Arxiu Municipal de La Garriga, Llibre de notes, full 71. 6. Id. id. fuU 44. 6. Id.- id. 228 i segs. UNIFORMISME DEL SEGLE XVIII 133 En la dotación fixa y anual para las cargas y gastos de este pueblo s'hi comprenien : els salarios para el del corregidor, sus tenientes y el aguacil mayor, para el de la escuadra del baile del Vallès, para el de los cincoregidores y procurador síndico de dicho pueblo, para el del escribano del ayuntamiento, para el del maestro de primeras letras, para el nuncio; y la satisfacció dels censos a que està afecta la casa del ayuntamiento y otros edificios del común y los réditos de diferentes censos con que se hallan grabados los referidos efectos. En els gastos ordinarios y extraordinarios alterables, para satisfacer los derechos de los títulos del baile, regidores y procurador síndico, el alquiler o arrendamiento del vivero de árboles, para el mayordomo depositario de propios, para la satisfacción del dos por ciento que del total rendimiento de los expresados ramos de propios y arbitrios (ex¬ cepto de los repartimientos, por no deberse exigir de ellos), se debe entregar anualmente en la tesorería del exército de Cataluña, i altres despeses eventuals, com les causes d'ofici. Partidas que se excluyen:La del salario del que cuida de la iglesia, por no de propios ni arbitrios ser carga la de el colector del catastro, por deberse pagar de su repartimiento; la de las dietas de regidores, por deberse excusar las diputaciones, no siendo en un caso muy urgente y con permiso del consejo, valiéndose de otros medios sin este gasto; la del reparto de los conductos de las aguas para el riego de las tierras, por no tener en ellas interés los propios y deberlos satisfacer los te¬ rratenientes... Si hi hagués sobrant se depositaría en arca de tres llaves que la una tendrá el presidiente de la junta, otra el depositario de propios y la otra el escribano del ayuntamiento, para aplicarlo a la redención de censos, al pago de los atrasos, y pel que sigui en benefici del comú, justificant-ho por medio del intendente. 1. Heus ací un llunyà reflex de l'enciclopedisme que imbuïa molts gover¬ nants centrals d'aleshores ; ells començaren el procés de dissolució intel¬ lectual de l'antiga compacta religiositat del pais. Vegeu J. Vicsns Vives, Aproximación a la Historia de España, pàg. 138. 1S4 EN LA DINASTIA BORBÒNICA 454. Els comptes de Tescrivà Llobateres En el Llibre Petit de l'Arxiu Municipal de La Garridesga dehi haPanyla següent advertencia: Tots los sobredits comptes iy/4 inclusive fins al present any de ijjg i los que en avant plantaré en lo present llibre jo Pau Llobateres, mestre de minyons i escrivà de l'ajuntament, serà la mateixa formació ab sa càrrega i des¬ càrrega que los que porten a Mataró per anar a la Real Contaduría, per a que, en cas que alguna vegada se esdevingués que se haguessen de tornar a formar, ja se'n podran regir sens tenir algun temor. nVale et juve-B Efectivament, els estats de comptes es van succeint fins a 26 de març de 1808. Heus ací els de l'any 1774. Càrrega dels arrendaments de l'any i'jj4 és lo següent: Primo, de l'arrendament de l'hostal a càrrec de Jo¬ sep Font ICQ 11. 2." de l'arrendament de la pesca a càrrec de Joan Vilavendrell 43 11. 10 s. ,3.° de l'arrendament de l'oli a càrrec de Antoni F àuria 40 11. 4.° de l'arrendament del gra a càrrec de Pau Sauquer. 30 11. 213 11. 10 s. Lo que han cobrat los regidors de est any 1774 de alguns arrendataris de l'any 1775 és lo següent: 1." de Joan Font, de l'arrendament de Phostal. . . 15 11. 2." de Joan Tordera, de l'arrendament de l'oli. . . 8 11. 4 s. 11 3." de Joan Vilavendrell, de l'arrendament de la tenda 9 11. 16 s. 8 Total càrrega. . . . 246 11. 11 s. 7 1. Arxiu Municipal de La Garriga, Llibre petit, full 111. UNIFORMISME DEL SEGLE XVIII 135 Data. Salaris: 1. Per lo salari de cinc regidors i procurador síndic, a vuit lliures quiscun 48 11. 2. Per lo de V escrivà de Vajuntament 9 11. 3. Per lo del mestre de primeres lletres 70 11. 4. Per lo del nunci i lloguer de casa 19 11. 17 s. 7 Gastos fixos: 1. Per les propuestos i títols de regidors .... 5 11. 2 s. 7 2. Per la carta de pago de aiguardent 7 11. 5. Per la carta de pago del dos per cent 33 H- 15 s. 3 Gastos extraordinaris i alter. 1. Per un alguasil 3 11. 12 s. 2. Per lo treball de buscar la cadena, a l'escrivent d'En Torres per formar los comptes de 1773 i tinent corregidor de Granollers 3 11. 15 s. 3. Per los malalts 9 11. i ,s. 2 4. Per paper blanc i paper sellat 3 11. 10 s. 5. Per lo lloguer de la casa del senyor mestre. . . 5 11. 10 s. 6. Per los verederos 6 11. 18 s. 7. Per adobar lo camí real, esto es lo empedrat de la rasa d'En Eillol 7 11. 10 s. 8. Per lo advocat i procurador 14 11. Total data.. . . . 246 11. 11 s. 7 Francisco Reig i Real, depositari Molt semblants són els comptes dels anys successius ; però amb algunes variants i aclariments dels esmentats conceptes ; així algun cop es substitueix el nunci per lo criat dels regidors. Així en l'any 1777 es pagà lo salari dels vereders que passen les ordres dels Il·lustres Se- 2. Arxiu Municipal de La Garriga, Llibre petit, full 105. 136 EN LA DINASTIA BORBÒNICA nyors Superiors; lo salari i treball de copiar les ordres que se han rebut en dit any; lo segon terç del real catastro del tres per cent de propis del present any 1777; lo últim terç del real catastro per la cota de Vai¬ guardent corresponent al present any 1777; a. Salvador Alsiu, hospita¬ ler, per lo treball de passar malalts i bords i per aliments; per a remetre les propuestes i títols de regidors de l'any 1778 a Barcelona i després per anar-les a buscar a Granollers; i per uns plets sostinguts pel mu¬ nicipi 455. Dels comptes municipals des de Tany 1778 ^ espigolaquatre Heus ací un seguit de notespaguí successius: en 1778 anys des envegades per cavalcadura, Granollers, grana per la buscar lo notari a si dels els comptde eanar per a quatre vegades de menjar per dit escrivà, que sempre vingué per coses dependents del comú, 3 lliures 5 sous; paguí per dos vegades del treball de portar ordres per altres llocs, per avisar bagatges per la tropa que passà en lo mes de juliol i per oli se necessità per dita tropa en la nit, I lliura 16 sous 11 diners ; paguí per adobar dos escopetes del comú, per adobar una porta de la casa del comú, per passar un plec a altre lloc, per altre plec i una carta que vingué a est ajuntament per lo cor¬ reu, i per la caritat de dos cristians nous, 1 lliura 13 sous 10 diners. En 1779 i en altres anys pagà a Josep Nualart per lo successius es arrendament del vivero de arbres; en en altres anys es cobra per 1781 i l'arrendament de la fleca; en 1782 i en anys següents es cobraren les pensions que percebeix est comú dels establiments de les aigües atorgats a favor dels individuos de dit comú; a partir de l'any 1785 es paga per lo sou del doctor Masdevall. Les relacions administratives amb Mataró vénen confirmades amb anotacions com les següents, totes de l'any 1783 : Per dos dietes de un alguacil que vingué ab ordre del senyor governador de Mataró, per fer compondre lo camí real, 3 lliures 12 sous; per lo pago de tres pensions 8. Municipal de La Garriga, Llibre petit, fulls 108 y 109. Arxiu 1. extretes de l'Arxiu Municipal de La Garriga, Llibre Totes elles petit, successivament des del full 111 al 136 girat. UNIFORMISME DEL SEGLE XVlll 137 de la govella i de la aigua que's pagaren quan se capbrevà a Mataró, 3 lliures ç sous; per lo treball de remetre los llibres del real catastro per menor, a la secretaria de l'IUustre Senyor governador de Mataró i després de firmades tornar-les a buscar, i lliura 4 sous. A partir de l'any 1789 els comptes són redactats en llengua caste¬ llana i, encara, en lloc de comptar lliures i sous, es porten per reales. Així del dit any consta : pagué al procurador de San Miquel del Fay por 4 pensiones está afecta la casa del común, de un censo anual a que de 3 libras 12 sueldos, y son por los años 1781, 1782, 1787, y 1784, 144 reales; pagué a Josep Nualart, labrador de ésta, por otro censo anual a que también está afecta otra casa del ayuntamiento, de pen¬ sión 3 libras 8 sueldos, que son por todas las pensiones cesas hasta el año 1777, 200 reales. En 1790 es pagaren por dos zorras presentadas a este ayuntamien¬ to; ies cobrà por dos zorras que se mataron en dicho año, han valido sus pieles 6 reales 3 dineros. Durant l'any 1791 es pagà por la ferra¬ menta se necesitó por la pasera del común; en els anys successius es cobrà por aguardiente. En 1797 es pagà por el valor de la construc¬ ción de las nueve insignias que, con decreto del muy ilustre senyor intendente de fecha 24 julio de I7g7, construyó Domingo Soler, maes¬ tro sastre de Granollers, por la junta y ayuntamiento, como y también por el trabajo de dicho Soler de ir en Barcelona a buscar la ropa para dicha construcción, 762 reales 6 diners. Heus ací curioses anotacions relatives a unes l'any 1798: Pagué por el abogadoprocurador del común a buena cuenta por la media con¬ y ducta y trabajos hechos en el pleito tiene el común contra Josep Nua¬ lart, labrador de ésta, sobres de no querer éste estar sujeto a los regi¬ dores en el precio de las carnes se matan en la carnicería., siendo dicho Nualart dueño de ella; no obstante tener dichos regidores la facultad de darle dicho precio, ganado con causa en la real sala, 227 reales 17. Pagué por una información que se hubo de hacer en virtud de una carta que vino de superior del arriendo del mesón; trabajo de en asunto abogado y emanuense;- asimismo para la recomposición de la sala del común, trabajo, yeso y ladrillos; hacer de nuevo tres medidas necesa¬ rias al común, esto es: tres cortanes, un medio cortán y un picotin. nm m EN LA DINASTIA BORBÒNICA fabricado en la villa de Granollers, como y también afinar los pesos del común y remendar la romana del mismo común, 151 real 18. Pagué para hacer nueva la media, puerta de la casa del común, entre madera, manos y clavos; y remendar la arca de cinco llaves y poner en ella los panys; asimismo hacer la pota nueva de un golfo y la balda nueva por la puerta de la casa del común, 4'j reales 10. Apartir de l'any 1801 hi ha una nova manera de portar els comp¬ tes ;en ells apareixen por el sueldo del corregidor sus tenientes y al¬ guaciles, consta de recibo signado de número i, ochocientos sesenta y quatro reales y quince dineros; por la escuadra de Valls y verederos, consta de recibo signa.io de número 2, cuatrocientos y setenta reales; en els anys que segueixen es troben anotacions similars. 456. Restabliments de les aigües Relació ^ dels restabliments de les aigües ^ que ha fet lo ajunta¬ ment de La Garriga a alguns particulars: I. A 21 de febrer de l'any 1757 se féu restablimenij a Josep Boget de la. iglésia, de la aigua del torrent dit de Sant Martí, a cens de 6 sous, ab entrada de un parell de pollastres. z. A 21 de febrer de l'any 7757 se féu restabliment a Jaume Dal¬ mau i Rosselló de Munt, de la aigua de la font d'En Rosselló, del torrent de les Toies, a cens de 6 diners, ab entrada de un parell de polles. 3. A 13 de juny de l'any 1763 se féu restabliment al reverent Miquel Alrani, de les aigües de la font de la Cova, a cens de 6 diners, ab entrada de un parell de pollastres. 4. A l'any 1763 se féu restabliment al doctor Francesc Oliveres 1 Torra de plaça, del sobrant de les aigües de casa Cassart, a cens de 2 diners. 1. Arxiu Municipal de La Garriga, Llibre de notes, full 216 ó 43 al'revés, i següents. 2. Les aigües establertes a favor del municipi, a cens emfitèutic, ara eren restablertes o subestablertes pel municipi a favor dels particulars. UNIFORMISME DEL SEGLE XVIII 139 5. A 25 de maig de l'any 1164 se féu restabliment a Anton Gores de Llorona, de les aigües del torrent de Fontanelles, a cens de i sou, ab entrada de un pareil de pollastres. 6. A s de juliol de l'any 1766 se féu restabliment a Francesc de Rosselló Caselles i Terrés i a Josep Nualart de les aigües subterráneos i pluvials corrents del riu del Congost, a cens de i sou, ab entrada de 5 lliures. 7. A 21 de gener de ijyi se féu restabliment a Josep Torra de la Riba, de les aigües del torrent dels Albors, a cens de 6 diners, amb entrada de un parell de pollastres. 8. A ç de febrer de ijyi se féu restabliment a Esteve Canal, de la facultat de regar una peça de terra, a cens de 6 diners, ab entrada de un parell de pollastres. ç. A ç de febrer de lyyi se féu semblant restabliment a Pere Miquel, a cens de i sou, ab entrada de un parell de pollastres. 10. A 17 de febrer de 1775 se féu restabliment Bernat a Torra i Cortada, de la. aigua del torrent de Valldeoliva, a cens de 6 diners, ab entrada de un parell de pollastres. 11. A 17 de febrer de 1775 es féu semblant restabliment a Miquel Pinell, per a regar, a cens de 6 diners, ab entrada de un parell de pollastres. 12.. A 31 de de 1776 gener se féu restabliment a Esteve Illa del sobrant de les aigües té establertes Josep Soler de La Ametlla, a cens de 3 diners, ab entrada de 14 lliures. 13. A 14 de setembre de lyyS se féu restabliment a Nicolau Daví de La Ametlla, de les aigües que discorren al torrent de Sant Nicolau, a cens de 6 diners, ab entrada de 5 lliures. Vui dia 10 de març de 1783 se ha fet restabliment a Pau Dalmau i Rosselló de Munt, de la aigua que escapa de Francesc de. Rosselló Caselles i Terrés i de Josep Nualart de la riera del Congost, fins al torrent d'En Planell; ab pacte que, en cas que los regidors vulguen repartir-la ab altres dega convenir en allò que dits regidors feran; a cens de 6 diners, ab entrada de un parell de pollastres. HO EN LA DINASTIA BORBÒNICA Vui dia10 de març de 1783 se ha fet restabliment a Esteve Terra¬ des i Roig, dels sobrants de la aigua de Josep Oliveró i de la aigua que's repartirà en lo torrent d'En Planell, a cens de 6 diners, ab en¬ trada de un parell de pollastres. Vui dia 2ç de gener de 1784 se ha fet restabliment a Josep Nualart, de lesaigües dels torrents nomenats Cuspineres, Malivern, de la pi¬ neda del Buc, Juncarol i d'En Fiol, en poder de Martí Vermell, notari de Granollers, a cens i sou. 457. Qüestions per raó del rec Menar En el Llibre registre de l'Arxiu Municipal de La Garriga hi ha notícia d'un despaig a los regidors del present poble, fi de que abstingueu de continuar la obra pena de 200 lliures, céssien i se nova de haver obrat rec per dintre los horts i cases de Esteve Fortuny, Maria i Joan Llorens, mare i fill, Pere Miquel i Nualart i Bernat Torra i Cortada, dat en Barcelona a 27 de juny de l'any 1767. En 1773 es plantejà un conflicte judicial entre els regants amb l'aigua del rec Monar i els amos de Blancafort del Molí ^ ; mentres¬ tant aquells presentaren un escrit acusant a aquests d'impedir que dicha agua llega a las tierras de los particulares del referido término, desperdiciándola y volviéndola a la riera, i que publicaven que, a exem¬ ple de los reyes, que rinden las plazas por hambre, lo han de executar contra els regants haciéndoles perder la cosecha. Però la cosa no a favor deis regants com ells devia ésser tan clara volen suposar, precisament en el dia 7 del corriente mes de quan agosto se confirió en el propio lugar de La Garriga el alcalde de Gra¬ nollers, como comisionado del governador de Mataró, asistido de un notario, aguacil y portero, a fin de poner en execución la concordia, que impugnaven els regants, con motivo de ser perturbativa de la pose¬ sión en que se hallan, y, sin querer darles copia de la. comisión, ama- nasó a unos con pena de carsel, a otros con apremios, y poniendo a todos con el mayor conflicto. 1. Vegeu els números 356 i 878. UNIFORMISME DEL SEGLE XV111 141 Arribades les coses a aquests extrems, Don Juan Felipe de Cas¬ taños, caballero pencionado de la distinguida orden española de Car¬ los III, del consejo de Su Majestad, intendente del exército y marina de Cataluña, los respectivos ministerios, bayle general, jues con pri¬ vativo de todas rendas reales, patrimoniales y monicipales, subdele¬ gado de la Junta de comercio, fábricas y moneda del reino, y presidente de las de esta provincia, consulado y real compañía de Barcelona a islas de Barlovento, etc., ordena : ais Blancafort, que dexan pasar las aguas libramente a las tierras de los suplicantes, sin ponerles impedimento alguno, del modo que pasaban antes de la introducción de este pleito; i ais seus subordinats ordena que s'inhibissin d'aquesta qüestió, reser¬ vant-la al tribunal de esta intendencia; era el dia 23 d'agost de 1773". Sembla del mateix temps un aranzel de les terres de regadiu inse- guint lo tractat en la concòrdia; i dites terres mai no han pagat lo regar; a continuació segueix una llarga llista de propietaris, quarteres, quar¬ tans i picotins de les finques llurs, i indicació d'un dels aigua-regants amb les terres del qual confinen ; per exemple : Jaume Iglésies confina ab Rosselló, 2 quartans Finalment esmentarem un memorial original a fi de pagar a Vhome que cuida de menar l'aigua del rec Mo'nar sos jornals, fet l'any 1778 De manera anàloga tenim notícia que vui dia 16 i 23 del mes de abril del present any 1780, ha anat al subhast la present tabba; i, per no haver-se trobat postor algun, lo ajuntament la ha encarregada al mag¬ nífic Pau Quadres i Blancafort, inseguint lo manat per lo senyor intendent ab la provisió feta als 4 de febrer de 1780 A de maig de 1780 es féu un nou aranzel de les terres de rega¬ 10 diu. A 18 d'agost del mateix any Pau Argila Blancafort exposà a l'ajuntament que en la última concòrdia sobre la recomposició i con¬ servació de la resclosa i del Molí de rec Blancafort fou convingut : que, quan les despeses no excedissin de 25 lliures anuals, els Blancafort farien les obres, pagant-ne solament una sisena part, quedant la resta 2. Arxiu Municipal de La Garriga, Llibre de notes, full 12 3. girat i segs. Id. id. fulls 8 girat i segs. 4. Id. Llibre Registre, manuscrit 22. 5. Id. Llibre de notes, fulls 209 girat a l'inrevés. ua EN LA DINASTIA BORBÒNICA a aigua-regants ; però que quan excedissin de dites 25 lliu¬ càrrec dels res, aleshores calia un acord previ de l'ajuntament ; i, deia En Blan¬ cafort, que aquest era el cas present. L'ajuntament primer acordà de contestar a 22 del mateix mes ; però seguidament a 20 d'agost acordaren : se li respon que ne'ns volem moure del que nos serà manat per lo senyor intendent general de Bar¬ celona Pel maig de 1781 es féu un altre aranzel de les terres de regadiu. A 24 del mateix mes fou remès als consorts Pau i Margarida Argila Quadres i Blancafort, dient-los que tampoc en dit any havia obtingui postor la tahba i que per tant queda a càrrec de vostres mercès, per 10 preu de 100 lliures, la manutenció de dits rec i resclosa i repartiment de la aigua. Les terres de regadiu en total sumaven 109 quarteres, 11 quartans, i picotí i un terç Es cosa curiosa la tabba per pendre a preu fet lo fer lo rec en la roca de més amunt de la resclosa de Blancafort; diu que a qui interessi que acudia a la plaça de La Garriga que se li lliurarà inseguint los pactes de la present tabba; diga-hi qui dir hi voldrà, que el qui per menos ho ferà, a aquell se lliurarà; vui dia 21 de abril de 17S2 se ha lliurat la present tabba a favor de Pau Sauquer, Tomàs Llorens i An¬ ton Mas, tots tres mestres de cases de La Garriga, per preu de 2Ç0 lliures ®. 458. «Tabba per lo rec i resclosa de Blancafort per lo any 1780» Tothom que entendre i dir vulla en arrendar lo escurar i tmola corrent lo rec enir i resclosa del Molí nomenat de Blancafort de La Garriga, apte i capaç per passar-hi en tot son districte una de aygua, en pena de una lliura per quiscuna vegada que se trobarà omissió. 6. Arxiu Municipal de La Garriga, Llibre de notes, full 215, al revés. T. Id. id. 203 i segs.al revés. 8. Id. id. 40 i segs. UNIFORMISME DEL SEGLE XVIII 143 Ítem sàpia lo arrendatari estarà obligat a envigilar que en la bassa del dit Molí èntria tota la aigua possible fins a una mola, en pena de una lliura per cada vegada que se trobarà omissió. ítem sàpia lo arrendatari que sempre i quan esdevinga per algun cas fortuit passetjants o bestiar espatllassen la vora de dit rec o se o embossàs, per quals motius o motiu se desperdiciàs aigua, podran dits cònjuges Blancafort i sos successors remediar-lo a gastos de dit arren¬ datari, remediant-ho est encontinent, pagant est no a dit Blancafort sis diners per hora de cada mogo que li tindrà ocupat. Item sàpia lo arrendatari que tindrà obligació en los cinc mesos de maig, juny, juliol, agost i setembre de repartir la aigua entre los indi¬ viduos que tenen regadiu; i, perquè sia ab igualtat, comència i sien preferits los qui tenen terres regants de la primera regadora de dita ai¬ gua, si regar voldran, i, regat que hagen estos, pàssia i dega passar a repartir-la i a obrir la segona o immediata regadora, i aixís subsegui- dament fins a la última; sens que puga. obrir-se segona vegada alguna regadora fins i a tant hàgien tots regat o pogut regar una vegada; i feta esta tòrnia a començar ab lo mateix ordre a. obrir la primera rega¬ dora i sub seguidament les demés... ítem sàpia lo arrendatari tindrà obligació de avisar los individuos que tenen terres de dit regadiu dotze hores antes que no los tòquia regar; e igual obligació los avisais respondre encontinent si volen la aigua 0 no, per poder avisar lo immediat i subsegüent... ítem sàpia lo arrendatari tindrà obligació de invigilar que ningú no obria regadora alguna sens ordre o permís seu; i cas que succeesca hi ha en frau i contra lo disposat a la present tabba, caiga lo agressor en pena de tres lliures, que executaran los senyors regidors, a utilitat de dit arrendatari; com i també si algun deixa desperdiciar la aigua després de haver regat no essent puntual en tapar la regadora.... Item sàpia lo arrendatari que los bans o penes en què caurà i exe¬ cutaran dits senyors regidors deuran entregarse als cònjuges Blanca¬ fort i a sos successors, firmant-ne recibo a favor de dits regidors i deu¬ ran servir a compte i en descàrrec dels gastos extraordinaris esdevin¬ guts i esdevenidors en dita resclosa i del molí i rec en satisfacció del que deuran contribuir los senyors regidors... 144 EN LA DINASTIA BORBÒNICA Item sàpia lo arrendatari estarà obligat a cobrar en primer lloc de tots los que regarvoldran aquells diners o més per cortà que, a més del preu se lliurarà la present tabba, vullen los senyors regidors petxar per los gastos extraordinaris de dita resclosa i conducto; quals quanti¬ tats deurà entregar a dits Blancaforts i a sos successors, cobrant-ne recibo, que deurà entregar a dits senyors regidors. Item individuo vulla regar li sàpia lo arrendatari que qualsevol hàgia de donar la aigua necessària, en la ocasió li espèctia, les hores necessàries, pegant dit individuo a utilitat de Varrendatari sis diners per cortà del terreno que regarà quiscuna vegada, o aquella major o menor quantitat per la qual se lliurarà... ^ 459. Informe mèdic sobre La Garriga A 7 de febrer de l'any 1770 es contestà a un l arg intederrogat sobre l'estat i naturalesa del terme de La postes tan curioses com les següents: Tiene ori Garriga exten¬ el termo ; hi ha res¬ sión de levante al cierzo una hora, a ponente media hora y de mediodía poco más o menos; las labores son arar, cavar y fangar, estas labores se hacen con aradas, azadas y fangas de fierro; en els boscos hi havia enemas, pinos y rarísimos robles; no hay floresta alguna; la distància fins a Barcelona era de seis horas y media; se usa de la agua de pozo y fuente de suficiente calidad. Però la més interessant informació és la relativa a la salud pública que sembla redactada pels mateixos metges aleshores residents a La Garriga ; val la pena de destacar ací no solament l'aspecte d'història mèdica, sinó particularment de gran diferència de salubritat en com¬ paració de l'actualitat garriguenca ; vegeu sinó les següents ratlles : lugar fundando sus máximas en el constante y se¬ Los médicos del guro modo con que obra la universal naturaleza, se creen obligados a decir acertivamente queel lugar, ya por la proximación a las aguas del río nombrado Congost, ya por la situación de los montes y valles que la rodean, está expuesto a padecer algunas dolencias, porque los vientos de aquilón hacia los fines de enero y de agosto inducen mudanza en el tiempo y en los humores de los hombres destemplanza; pero que 1. Arxiu Municipal de La Garriga, Llibre de notes, fulls 209, 210 i 211, al revés. 1.- de I. \ PEAdJarsie¬l.g 25E[C85ca82—.]4l—.],dto'eaevrnst6rifiç7uJg dli/ea>n2lys' Etru Pdicneaarel Rf54iv2e8r—a.| mo UNIFORMISME DEL SEGLE XVIII 145 estas dolencias son tan benignas que la misma naturaleza, quasi sin el auxilio de la medicina, las vence. En verano es quasi accedente el calor unido con la humedad, que, causa tal trastorno en los cuerpos, en cuyos humores había ya destem¬ planza, que la más crecida parte de los habitadores del lugar queda insultada de calenturas intermitentes, tersianas, benignas, legítimas y perniciosas, cuya, fuerza se levanta en el principio del verano, en la canícula se manifiesta su vehemencia, y en el otoño, al paso que se disminuía su vehemencia, degeneran en algunas cuartanas. Para la curación de unas y otras los médicos hicieron grande aprecio de la quina, de abundante diluente y de benignos purgantes. A las referidas causas se añaden los alimentos, por malos ser y tan escasos, que la major parte de los moradores se ve reducida a. fatal miseria de haber de mendigar. Los médicos aborrecen extremadamente los medicamentos con el espacioso título de arcanos; invigilan socorrer a la naturaleza, sabiendo que ésta obra muy sensillamente con medicamentos simples; no obs¬ tante estiman en mucho las sangrías en efectos inflammatories, garro- tillos, anginas; láudano líquido de Sidenam para enfrenar dolores, con¬ ciliar sueño, etc. No obstante el grande tropel de las fiebres con que se aflige el lugar y las mira por principal enemigo, los hombres, aunque infermizos, su aquí mueren en aquel número en que mueren los hombres que viven en país estimado por más saludable En sol·licitud signada per Francesc de Rosselló Draper, a 4 de una juny de 1805, diu que, essent el terreno enfermizo de calenturas ter¬ cianas, permite a los convalecientes asistir a la parroquial para oír no la santa misa; i tornà a repetir anàlegs conceptes en altra sollicitud de 12 de juny de 1816 i en una altra de 22 de setembre de 1831 Creiem que les febres eren principalíssimament degudes al cultiu i consegüent amarament del cànem en les basses ad hoc. Aquesta defi¬ ciència sanitària fou absolutament conjurada en desaparèixer comple¬ tament el cultiu del cànem en el terme de La Garriga. 1. Document manuscrit de l'Arxiu Municipal de La Garriga. 2. Arxiu de can Terrés, Lligall de les capelles. CAPÍTOL QUART Dels grans trasbalsos, seqüeles de la revolució francesa 460. La «guerra gran» contra la revolució francesa, de 1792 a 1795. — 461. Intermedi entre dues guerres amb França. — 462.. Espetecs de la guerra napoleònica en 463. El sometent a la guerra dels 1808. — francesos en 1809. — constitucionals. — 464. Els primers ajuntaments 465. Retorn a l'antic règim de 1814 a 1819. — 466. Nou période de constitucionalisme, 1820 a 1823. — 467. Sota la reacció absolutista de Ferran VII, des de 1823.—468. De la normalitat municipal fins a 1828. 460. La «guerra gran» contra la revolució francesa, de 1793 al 1795 PEL mes de març de l'any 1793 va esclatar la guerra amb la França revolucionària ; el sentiment de defensa alPrincipat va sentir-se pel sentiment monàrquic, ofès en la veïna república, i enardit per l'esperit religiós, perseguit per la revolució francesa ; l'exèrcit va formar-se de voluntaris ; el de Catalunya el dirigí primer victoriosa- ment el general Ricardos després la campanya fou desgraciada En els llibres de l'Arxiu Municipal de La Garriga trobem esment de la cooperació garriguenca por el trabajo se ha tenido ; varen pagar-se con diferentes veces de avisar bagajes de otros lugares, para venir a este pueblo, para la tropa que descansaba en él, para el transporte de su 1. Vegeu Aguado Bleve, Manual de Historia de España, II, pàgs. 407 i sags. Soldevila, Historia de Catalunya, III, pàgs. 61 a 79. TRASBALSOS DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA 147 equipaje, aceite y carbón, para la guardia de prevención y banderas, en todo el año próximo pasado de 1793, 78 reales ig Hi ha nota de les clases deis fadrins per fer soldats, vui dia 26 de abril de 1794; nota de l'un terç de catastro per fer lo reparto per los soldats, vui dia 5 de maig de hi ha una llista dels individuos vo¬ 1794; luntaris del poble de La Garriga, feta als 14 de maig de 1794, los quals són per lo somatent principals Joan Poy del Bosc, Josep Oliveró; hi ha altra llista del dia 37 maig per lo segon somatent, Sagimon Mir i Ribes cabo comandant, amb una nota final p>osterior que diu los sobre- dits han arribat en esta vui dia 29 juny. Vui dia I de juny de 1794, convocats en la casa del comú los indi¬ viduos de est poble, per fer los capitans dels somatents, han votat 0 determinat que Jaume Serratacó, Jaume Parères i Codina, i Josep Nua- lart estos determínien i elegesquen los capitans per la companyia dels somatents i ells mateixos se — poden elegir — que millor los apare¬ gueu; i per lo cas de enfermetat 0 ausencia que fa.ltàs algun dels tres sobredits, en dit cas se elegeix a Josep Bachs. Segueixen les llistes : dia 15 juny van per lo tercer somatent a Vic, Antoni Poy del Bosc capità; dia 23 juny de 1794 van per lo quart soma¬ tent a Figueres, quals marxaren en dit dia, Josep Noguera per comissio¬ nat; dia 29 juny 1794 van a la sort los següents per anar en lo somatent, i han marxat a 7 juliol, en lo matí... Esteve Fàuria i Xammar comis¬ sionat... i han arribat en esta a 26 juliol, que són 20 dies. Altra relleva que marxà a 21 de juliol portava a Antoni Borrell co¬ missionat; dia de juliol se ha fet extracció dels següents que marxa¬ 13 ran a 4 agost, Mariano Pareras i Codina, comissionat; altra relleva, Jau¬ me Oliveró, pagès, comissionat, marxat a 18 agost; altra relleva dia 10 agost 1794, Esteve Nualart comissionat, malalt, i per ell Gregori Bui- xó, que ha marxat a i de setembre; altra relleva, Joan Batlles Llobet comissionat, ha marxat a 15 de setembre; altra relleva Esteve Vi- que nyoles, fill de Josep, comissionat, que ha marxat a 29 de setembre. 2. Arxiu Municipal de La Garriga, Llibre Petit, full 128. 3. Davant la invasió francesa el general comte de la Unión, successor del general Ricardos, va veure clar que l'única solució estava en el poble i va ressuscitar el sometent, a 6 de maig de 1794. L'expeddent era bo, perquè vulgues no vulgues, tots els homes capaços, dels quinze als quaranta anys, i, amb pos¬ sibilitat de rescatar-se, fins ais seixanta, havien d'acudir a la lluita, i Cata¬ lunya mateixa havia de sostenir-los en gran part. Soldevila, loc. cit., pàg. 72. lis EN LA DINASTIA BORBÒNICA Altra relleva, Esteve Nualart comissionat, que marxarà a 13 de oc¬ tubre; altra relleva, que marxarà a 27 de octubre, Pere Parera de Pimar, major, comissionat; altra relleva que marxarà a 10 de novembre, Sagi- mon Oliveres i Queralt comissionat; altra relleva, Miquel Serratacó i Massaguer comissionat; altra relleva, Francisco Prat comissionat; altra relleva. Genis Fàuria comissionat; altra relleva, Antoni Fàuria, comis¬ sionat; altra relleva, Jaume Oliveres Torra comissionat; altra relleva, Antoni Fàuria, comissionat; altra relleva, Tomàs Tarrés comissionat. En total doncs varen fer-se 20 ha durat lo sobredit expedicions ; somatent fins a iç març que sán deu mesos i 4 dies... com consta del recibo de la entrega de armes en lo quartel de Gerona...; en les primeres expedicions es troba alguna advertència com. aquesta : Macari Mallol, va per ell lo fill de Esteve Alerm; també se'n troba al¬ guna com la següent : Sebastià Martí ha comprat lo no haver-hi de anar; però són coses molt poc freqüents. Es cosa curiosa d'observar alguns àlias les llistes ; consignats en a saber: Cisteller, Xim, Teixidor, Pi¬ Cerdanet, Petita, Cugul, Quel, tuita, Perillo, Fscloper, Grasset, Massana, LUnosa, Payret, Tinent En els comptes presentats després de l'any consta que es pagaren 105 rals i 22 diners por el trabajo de traer ôrdones a otros pueblos por el fin de que viniesen bagages en ese por el transporte del equipaje de la tropa ®. del sometent hi hagué lleves de voluntaris ; així el dia 16 A part febrer de Francisco Pairet de La Garriga, fill de Antoni Pairet 1195, i Maria, cònjuges, edat setze anys, pren partit de voluntari durant la guerra contra França; és de una estatura quasi mediana, cabell casta¬ nya, té una piga entre les dos celles; se li ha. advertit la pena de deser¬ ció ' ; hom anomenà aquests voluntaris amb el nom de miquelets. 4. La guerra gran com l'anomenaren els coetanis, finí amb la pau de Basilea, 22 de juliol de 1745;. la república francesa restituïa al rei d'Espanya totes les conquestes ; Godoy va obtenir el títol de príncep de la pau. 5. Les notícies d'aquest número de les quals no s'indica altra procedèn¬ cia, les hem extret de l'esmentat Llibre petit, fulls 157 girat a 211, de l'Arxiu Municipal de La Garriga. 6.De l'esmentat Llibre petit, full 129 girat. En el Llibre de notes de l'Arxiu Municipal de La Garriga, full 106, es con¬ serva nota dels comptes del primer dels esmentats sometents ; es despesaren 128 lliures i 3 diners, des de 15 de maig a 8 de juny. 7. Arxiu Municipal de La Garriga, Llibre de notes, full 107 girat. TRASBALSOS DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA 149 461. Intermedi entre dues guerres amb França Dia 14 maig de lygS se ha resolt que del dia present en avant se posa en exercir-lo son en degut exercici lo ofici de mostassaf començant a dit dia lo senyor regidor primer qui lo exercirà per tot est mes, i després entrarà lo segon en lo dia primer de juny i successivament els altres, canviant-se cada mes. Per un altre document coetani ens assabentem que fou prohibit de posar en les tabbes dels arrendaments, per orde de superior, lo donar los arrendataris, a més del preu oferirien, los quartans de oli que se acostumava posar i ells pagaven per la llàntia de la Minerva... Reflex de l'esperit enciclopedista que afectava les esferes del govern central, del qual ja en veiérem una altra espurna en el número 453. En el mateix any de 1798 es promogueren qüestions amb Josep Tey, perquè es presentaren declaracions jurades : Francisco com la següent Roca ha jurat que, junt ab Hipòlit Baró, Jaume Francàs, Josep Ungles, Esteve Fàuria i Pau Martí en una tarda de alguns dies atràs, que era festa, menjaren dins de la casa de Josep Tey ansiam amanit, junt ab pa i vi; i que després de haver-ho menjat, per sa part pagà to declarant tres sous... En virtut de la orde de data en Mataró 14 maig de dit any que mana verificar la eixida dels emigrats francesos se ha manat a Anton Muné, francès, moço de can Parera de Pimar a fi de donar cumpliment a dita orde; altre tant es féu amb Francesc Constanç ; a 11 i 12 de juny es feren diligències a fi de trobar i manar al reverend Anton Cavaller, prevere, de nació francès, per a eixir de aquestos dominis, conforme manen les ordres, i no se ha trobat en part alguna^. En el mateix any 1798 el moliner de Blancafort, Francesc Tries, pro¬ mogué aldarull perquè, en detriment de l'arrendatari de la tabba del un gra grosser, venia gra a la menuda ; l'ajuntament se'n queixà amb raó advertint que ya se experimentó en años pasados no hajber querido nin¬ guno obligarse a este ramo y fué un grande trabajo por el ayuntamiento 1. Arxiu Municipal de La Garriga, Llibre de notes, fulls 121 i segs. 150 EN LA DINASTIA BORBÒNICA que entonces era, cuando venía el caso de haber de adelantar cebada para los caballos transeúntes del Rey; fou resolt que el moliner no podia vendre a la menuda Envers lo dia 23 de agost de ijgg se ha jet per Josep Nualart i Jau¬ me Mallol la revista següent dels horts de la riera, del Congost, de envers les roques d'En Nualart, a fi de poder-los regar A 18 dejuliol de 1802 se ha elegit per servir de nunci per est poble de La a Joan Costa, fadri, solter; se li va arrendar una casa i un Garriga hort del carrer de Samalús, però el propietari de la casa digué me re¬ servo jo Esteve Galvany la llibertat de menjar figues de la figuera de dita casa i lo poder-me'n portar un cistell cada any Dia 16 convocat lo ajuntament en la casa febrer de 1803, estant del comú comparegué Valerià Nualart, ab son privilegi de col·lector de les butlles de la Santa Cruzada; per consegüent excempt de contribució i servei de càrrecs consejils... ® 462. Espetecs de la guerra napoleònica en 1808 ran guerra u pels garridels No cal dir que fol'emperador contra cordem que a lo d'abrilguencs VII i que a 20 de juliol del 1808grsortia l'any una de mateix sotragadaFer¬la avíssimdea Madrid francesos Napoleó el gran ; re¬ any va instal·lar-s'hi Josep Bo¬ naparte, el rei Pepet dels nostres besavis ; aquesta guerra no estructurà un front de resistència a l'invasor, sinó que la lluita s'estengué per quasi tota la península ; ara, com durant la guerra gran, el sentiment religiós i el sentiment monàrquic mantingueren el caliu i la flama de la resistència del poble. El dia g febrer de 1808 se han posat en possessió los regidors se¬ güents: Josep Oliveró, Esteve Nualart, major, Diego Torra i Cortada, Francisco Guilla, Hipòlit Poy i Baró, pagesos; Dalmau Viader, síndic, procurador general per lo tercer any. Dia i maig se ha posat en posses- 2. Arxiu Municipal de La Garriga, full 123. 8. Id. id. full 128. 4. Id. id. full 139. 5. Id. id. full 144. TRASBALSOS DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA 151 si6 los següents, esta es: per diputat, a Joan Tenes, i, per síndic per- soner, a Esteve Illa, pagès A 7 de febrer ja era batlle Joan Partegàs Poy del Bosc. El dia 3 abril de 1808 han se fet pregons per est poble de La Gar¬ riga, a fi que tots los fadrins i viudos assistèsquien luego en la casa del terme, inseguint la orde s'ha fet a Mataró 12 de març 1808; i de compareguis se'ls ha luego llegit dita orde Hi ha una nota dels soma- tents que comencen a 8 del mes de juny de 1808, primera relleva que anà al cordó de Montcada, que fou comissionat Esteve Nualart, regidor; ultra aquest n'hi anaren dotze més ; estos hi estigueren 8 dies fins a 15 juny inclusive; comissionat, a 15 sous lo dia, 6 lliures; los són 12 ç6 jornals, a 11 sous 3, són 34 lliures Dia 15 agost de 1808 lo honorable Joan Poy del Bosc, batlle senyor de est poble, ha embargat, alguns particulars de dit poble, lo següent: a A Andreu Mateu, masover de la Torra de Rosanes, li ha orde de la Junta de embargat de Granollers, tots los fruits pertanyents a son amo lo senyor marquès de L·lupià; a Pau Batlles i Llobet li ha embargat los fruits del terçó de dit marquès de L·lupià; a Ramon Alsiu li ha em¬ bargat los fruits del terçó dit de Pinós, que ho col·lecta Carlos Giol de Centelles; a dit Ramon Alsiu li ha embargat los fruits que col·lecta del benefici del senyor canonge Regàs i de Puig-rubí; als reverents senyor rector i domer, los ha se embargat los delmes; a Pau Bertran i Salomó se li ha embargat lo arrendament corresponent a Don Erancisco Borràs^. Quan en el mateix any 1808 es redactaren les tabbes per als anys següents ja es preveieren les dificultats per causa de les presents tribu¬ lacions; o que l'arrendatari sàpia estiga obligat a conformar-se, en cas obligat tinga obligació de subministrar a les tropes de Sa Majestat, que Déu guarde, tot lo pa que serà necessari per lo sustento de dites tropes, pena de 3 lliures per cada vegada farà lo contrari i a més pagarà los danys i gastos ocasionarà: i pendrà lo tal obligat sos corresponents reci¬ bos de dita tropa i que sien respaldats i los guardarà per sa bonificació, a fi de satisfer-li lo impost del que haurà subministrat; ab lo ben entès 1. Arxiu Municipal de La Garriga, Llibre de notes, full 166. 2. Id. id. id. 3. Id. Llibre petit, full 206 girat. 4. Id. Llibre de notes, full 166. 111-12 162 EN LA DINASTIA BORBÒNICA que quan arribia haver subministrat per a dita tropa per lo valor de 30 lliures de ardit, de estes en amunt dega lo ajuntament satisfer al dit obligat lo import del que dita tropa hage gastat; i que al cap de l'any se pàssien los comptes i qucdien iguals uns i altres de la plana de Vie i de la comarca d'Olot, que en conjunt Els terços sumaven homes, baixaren el 5 d'agost del mateix any 1808 per a 2.500 barrar el pas als francesos que es dirigien a Granollers ; als 9 i 13 de l'esmentat mes es baten amb l'invasor, en les immediacions de La Gar¬ riga, on tingueren algunes baixes. Pel mes d'abril de l'any 1809 un nombrós exèrcit francès, comandat pel general Saint Cyr, passa pel Congost i envaeix la plana de Vic 463. El sometent a la guerra dels francesos en 1809 espanyola davant les exigències a fal'estat conducta de lgaire De tothom és coneguda la lamentabldee Napoleó míméslia airo¬ ; no sa va ésser l'actuació dels organismes centrals de reial ; no és d'estranyar, doncs, que ara, com durant la guerra gran, la lluita fos sostinguda més aviat per voluntat popular, que ara àdhuc va concretar- se en aquella fórmula pintoresca que va universalitzar el nom de guerri¬ llas; altre cop el sometent fou arma de combat ; vegeu, si no, les següents notes de l'Arxiu Municipal \ Arreglament de sometents de La Garriga que comencen a 14 desem¬ bre de 1808; que los següents han marxat en dit dia: i Jaume Mauri, comissionat, i segueix una llista, fins a 51. Segon sometent que ha mar¬ xat a Terrassa a 3 gener i8og, qual se remet a la justícia de Terrassa, i són los següents: i Martí Tey, comissionat, i segueixen altres 12 noms. Tercer sometent que ha marxat a 12 gener de dit any a Terrassa: i An- 5. Id. id. fulls 1(57 a 170. 6.Fortià Solà, Història de Torelló, 11, pàgs. 355 i 356. Adolf Blanch, Hisioria de la guerra, de la Independencia, Barcelona 1861, vol. I, pàgs. 143 i segs. Antoni de Bofarull, Historia crítica de la guerra de la Independencia en Cataluña, Barcelona 1886-7, pàgs. 96 i 97 ; 314 i segs. ; 339 i 342. Fortià Solà, Aiguafreda, Barcelona 1932, pàgs. 141 i segs. Vegeu també la nostra Història del Santuari de fa Mare de Déu de Puiggraciós, pàgs. 123 i segs. 1. Arxiu Municipal de La Garriga, Llibre de notes, fulls 163 i segs. fins al 175. TRASBALSOS DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA 153 toni Borrell, comissionat, i altres onze. Quart sometent que ha marxat a 20 gener a Granollers: i Josep Torra de la Riba, comissionat, i conti¬ nua amb altres 20 noms. Quint sometent que ha marxat a 22 gener a Granollers i després a Caldes de Montbui: i Sebastià Iglésies, comissionat, amb altres onze. Sisè sometent que ha marxat a i febrer, remès a casa Bordons de Lli¬ nàs: I senyorEsteve Illa, comissionat, amb altres vint-i-nou. Setè so¬ metent que ha marxat a 8 febrer a la part de Mataró: 1 senyor Josep Parères i Codina i Mas i altres dotze. Octau sometent que ha- marxat a Mataró a 4 març: i Vatllerià Nualart, comissionat, amb altres 62. Novè sometent que ha marxat dilluns a íj març: i Jaume Oliveró, comissio¬ nat, amb altres 41. Dia 16 març de i8og han posat se en possessió als següents: Magnífic Francesc de Rosselló i Draper, batlle; Joan Batlles i Llobet, Francisco Noguera, Josep Boget, Jaume Surell, Jaume Mallol, regidors; Pere Fàu- ria i Torró, síndic procurador. Fn maig de i8og se han posat en pos¬ sessió los següents: Martí Tey, diputat; Jaume Fortuny, síndic personer. Dotzè sometent que ha marxat a. 20 març: i Miquel Ramissa, comis¬ sionat, amb altres dinou. Onzè sometent que ha marxat a 27 març: I Josep Oliveró, major, comissionat, i dinou d'altres. Dotzè sometent que ha marxat a Tagamanent a 2 de maig: i Francesc Guilla, comissio¬ nat, i deu més. Tretzè sometent marxat a Tagamanent a 23 de maig: I Josep Pla de Rosanes, comissionat, amb quinze més. Catorzè sometent marxat a Montcada a 6 juliol: i Tomàs Tenes, comissionat i d'altres setze. Quinzè sometent marxat a Sant Celoni a 11 juliol: i Miquel Solà i Llorens, comissionat, amb altres setze. Segueixen després unes lleves de sometent que totes marxen cap a la Conreria ; una el 18 de juliol composta per Salvador Parera de la Pi¬ nyonera, com a comissionat, i altres 17 homes ; altre a 25 de juliol, amb Ramon Mallol per comissionat i dinou altres ; a i d'agost, amb-el comissionat Josep Parères i Mas, partiren altres dinou homes ; a 8 d'a¬ gost partí Joan Poy del Bosc, menor, comissionat, amb altres dinou ; a d'agost, el comissionat fou Pau Castellssaguer, que marxà amb 15 altres dinou homes ; a 22 d'agost fou comissionat Jaume Oliveró, que partí amb una lleva d'altres dinou homes ; a 29 d'agost, amb el comis¬ sionat Miquel Donadeu, en partiren dinou més. lòé EN LA DINASTIA BORBÒNICA A de setembre de 1809, mitjançant un tracte amb els regidors, I Andreu Desplà, se obliga a cuidar dels aliments dels presos de la presó, pagant-los lo comú, i així mateix conduir ah bon cuidado tots los ma¬ lalts detinguts 0 recollits en est hospital, i passar-los de est poble als altres inmediats e igualment tots los bords que se presenten en dit hos¬ pital...; entre les compensacions En Desplà tenia estada franca de la casa dita del comú de dit terme ^... Vingué després el vintitresè sometent, marxat a La BatUoria a 2 se¬ tembre: I Sebastià Iglésies, comissionat, amb deu persones més. A con¬ tinuació consten, encara cinc altres lleves de sometent, que totes mar¬ xaren cap a La Conreria : una a 5 de setembre, amb Josep Boixó per comissionat, i altres 19 homes ; altre a 12 de setembre, duent per co¬ missionat a Miquel Bolvena, amb altres 16 persones ; a 19 de setembre partí Joan Alerm de comissionat amb dotze companys ; a 24 de setembre marxà de comissionat En Salvador Parera de la Pinyonera, amb altres catorze ; i, finalment, a 3 de octubre Josep Parères i Codina conduí, com a comissionat, altres tretze homes. 464. Els primers ajuntaments constitucionals Dia s març de iSio se han posat en possessió los regidors, com de dia 30 gener 1811 se han posat en possessió los consuetud ; batlle i regidors següents: Joan Batlles i Llobet, batlle, senyors i els cinc regidors acostumats ; consta també que en 1812 se han posat en possessió los regidors. De manera anàloga consta que en tots els esmentats anys s'elegiren els corresponents diputat i síndic personer Recordem, però, que en 1812 s'aprovà la constitució de Càdiç ; tot seguit trobem la repercussió a La Garriga : Dia 6 de desembre de 1812, de resultes de la convocatòria general celebrada en la tarda del dia de av,ui en la iglesia parroquial de est poble, part oriental del sob'redit, per los veïns 0 ciutadants del mateix, en presència del senyor batlle, — pre- ceïts los avisos públics corresponents i de estil — al efecte de elegir nou Arxiu Municipal de L,a G.arriga, paper solter manuscrit. 2. Les notícies de tot aquest número de les quals no s'indica 1. altra pro¬ cedència han estat extretes de l'Arxiu Municipal de La Garriga, Llibre de notes, fulls 176 i 177. TRASBALSOS DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA 155 electors que deuen el batlle, quatre regidors i un anomenar procurador síndic, per servir dit poble lo any següent, a tenor del capítol 6 del en de Sa Majestat les Corts Generals i Extraordinàries de 23 de maig del present any i inseguint lo article 313 de la Constitució Dia I gener de 1813 ha posat se en possessió lo nou ajuntament cons¬ titucional, compost de Esteve Illa, batlle 0 alcalde; Pere Fàuria i Xam- mar, regidor primer; Anton Dalmau i Puig, regidor segon; Miquel Bol- vena, regidor tercer; Joan Aspa, regidor quart; Josep Torra de la Riba, síndic procurador. Posteriorment març de 1813 se ha elegit a Vicents en Santigosa per servir lo empleo de regidor primer, que ha pres possessió per exoneració del que ho era Pere Fàuria i Xammar. Dia. gener de 1814 han pres possessió lo alcalde i dos regidors nova¬ I ment elegits per servir en lloc del tercer i quart als de l'ajuntament cons¬ titucional e igualment ha entrat en possessió lo nou síndic procurador; quals alcalde, regidors i síndic són los següents: Vatllerià Nualart, al¬ calde; Miquel Serratacó i Massaguer, Jaume Torra i Claus, regidors; Joan Orpí, cirurgià, procurador síndic. Advertim com per conseqüència de la constitució de l'any 1812 el municipi de La Garriga entrà per pri¬ mera vegada en un règim uniforme amb tots els ajuntaments d'Espanya. Seguim conectant els esdeveniments generals amb el nostre muni¬ cipi ; amb el tractat de Valençay, a 8 de desembre de 1813, es féu la pau entre Napoleó i el rei Ferran VII ; e'n lo mes de març de l'any 1814, per raó de haver de passar nostre rei Fernando per Catalunya, disposà lo Jefe Polític de esta Província la recomposició de les carreteres 0 ca¬ mins reals; per qual motiu, de ordre de l'alcalde i ajuntament consti¬ tucional de aquest poble, per medi de un home de cada casa, per via de càrrec consejil, se ha repassat 0 reconegut i adobat lo camí real del present terme, des de Gallicant fins a la. Vidriera, lo que se ha exe¬ cutat en lo dia 26 de dit mes de març, en presència del mateix batlle i regidors, empleant-hi la gent cosa de mig jornal cada un dels que assistiren, que foren uns 160 homes, a poca diferència. Igualment de ordre de la mateixa justícia de dit poble se ha recòm- post lo empedrat comú de la creueta, que en estos últims anys se havia espatllat; a qual fi, después de haver lo alcalde constitucional Vallerià 2. Arxiu Municipal de La Garriga, Llibre de elecció constitucional, 1918. 156 EN LA DINASTIA BORBÒNICA Nualart fet portar o conduir ah carros de alguns particulars o veïns de est poble, per via de càrrec consejil, les pedres necessàries en dit em¬ pedrat, ha quedat recompost ah dos dies; qual recomposició se ha prac¬ ticat en lo moda següent, a saber: lo dia 32 de març hi han treballat Jaume Serra i Marçal i Josep Palau, àlies Baucells, mestres de cases, servits de una. partida de homens destinats a l'efecte; quals treballs han fet a ses pròpies expenses, com a càrrec consejil, si bé que Nualart ha fet la vida al mestre de cases Marçal, i Terrés la ha feta a Valtre mes¬ tre de cases Baucells, també per via. de càrrec consejil... També correspon a aquest període la següent nota : Se han comprat i pagat de diners del comú una vara grossa i altra de xica, per lo senyor batlle, quals, juntes, costen la suma i quantitat de cinc lliures, dotze sous i sis diners. 465, Retorn a Tantic règim en 1814 a 1819 Les hostilitats amb els francesos es suspengueren 1814 ; pel juny del mateix que encara ocupaven ; i tot any mateix per lles'deabriplaces els francesos seguit, en el l de evacuaren 1814, any amb el rei Ferran VII es retorna a l'antic règim i comença una nova tongada d'absolutisme, la qual forma política durarà fins a 9 de març de l'any 1820. Naturalment que les seves conseqències arribaren fins a La Garriga ; vegeu-ne les següents notes : Dia 30de agost de 1S14 se ha tornat a posar en possessió de batlle al senyor Joan Poy del Bosc, pagès, de esta, essent testimonis lo senyor Dalmau Viader, cirurgià, i Isidro Casanoves, mestre de primeres lle¬ tres de esta. Dit dia han pres possessió: de regidor Hipòlit Baró; per síndic procurador Dalmau Viader; per diputat Maties Fàuria; per síndic personer Joan Llobet; id. per diputat Doctor Francesc Pedrals. Dia 31 del mateix agost ha pres possessió de regidor Diego Torra Cor¬ tada. Dia 7 de setembre de 1814 se han posat en possessió de regidors, en reemplaç dels que falten de l'any 1808, 'los següents: Per regidor primer Francisco Noguera, pagès; per regidor segon Bernat Blasi; per regidor quart Esteve Vilardebò. Vui dia 9 de setembre de 1814, los senyors regidors, diputats i sín¬ dic personer, ab intervenció del molt honorable senyor Joan Poy, batlle TRASBALSOS DE LA REVOLUCIÓ ERANCESA 157 del present poble de La Garriga, ha tingut una junta ab concur¬ se rència de molts individuos del citat poble a fi de arreglar i distribuir la aigua del molí de Blancafort, inseguint la mandatòria resultada de l'auto formal expedit per lo senyor intendent de esta província de fetxa quatre de febrer de 1780, a lo que se ha oposat lo sobreexpressat ... senyor batlle, manant a dit ajuntament que se abstínguia. de semblant reparto i arreglo de aigua, per lo motiu de tenir dit senyor batlle manat per lo senyor intendent, ab ofici de 18 de setembre de l'any 1807, que no permetia, baix sa responsabilitat la citada distribució i torn de aigües... I, essent tant perjudicial i gravós a la citada universitat la referida mandatòria del senyor batlle, i preveient les fatals conseqüències i con¬ tínues renyines se tindrien entre los particulars aigua-regants; atenent que encara estava en litigi en los últims anys antes de la última guerra i que posteriorment se ha continuat sempre lo mateix arreglo i distri¬ bució, sens haver observat la menor oposició de persona ni tribunal algun; i, de altra part, en vista del nou ordre de apart deuria coses que haver desvanescut los dubtes que podia tenir lo batlle; ha resolt senyor dit ajuntament convocar a la universitat a fi de acordar lo més conve¬ nient per a defensar la possessió immemorial de repartir i ordenar pro¬ porcionalment en tots anys dites aigües del molí de Blancafort. Per lo que, en lo dia 11 del mateix setembre, a les set hores del matí, convocada la universitat de est poble, ab concurrència del mag¬ nífic ajuntament, resolgué se donàs curs a la defensa de dit riego... A 14 de març de l'any 1815 se ha donat possessió de batlle al senyor Jaume Parera de Pimar, i als regidors ; més tard prengueren posses¬ sió, com de costum, el diputat i el síndic personer ; semblantment, en els respectius casos, anà complint-se durant els anys successius fins a l'any 1820. D'aquesta època, donat a Madrid a 24 de juny de 1815, és el titulo de encargado de la cartería de Garriga, agregada a la prin¬ cipal de Barcelona, en favor de Miguel Serratacó Del mateix any 1815 ja consta haver-se concedit els tradicionals arrendaments de l'ai- 1. Fins ací les notes d'aquest número les hem extret de l'Arxiu Municipal de La Garriga, Llibre de notes, fulls 177, 178, 180 i segs. 158 EN LA DINASTIA BORBONICA guardent i de l'hostal ^ ; anàlogament consten arrendaments en anys posteriors. En una relació enviada a 8 de desembre de l'any 1816 es diu que en este término no hay cosecha ni consumo de lino, sí empero la hay de cáñamo, de cosa de 150 quintales, computados unos años que es con otros, cuya cantidad, o su mayor parte, se consume ya regularmerite en el mismo pueblo por medio de sogueros, alpargateros y demás vecinos. De Se avisa al públic l'any següent és curiosa la següent nota: que inseguint ordres superiors ab què és Ubre lo pastar i vendre pa; qualsevol persona podrà usar de dita llibertat en lo present poble i terme de ha Garriga...; també es féu lliure la venda de carns. Vuy dia 25 abril de i8ij ha acordat lo ajuntament, presidit per lo senyor Batlle, lo acte de que jo lo infrascrit Isidro Casanovas, com a secre¬ tari de l'ajuntament, tínguia en mon poder lo sello del Comú.... 466. Nou període de constitucionalisme, 1820 a 1823 A.t disgust per la mala política dels absolutistes s'^uniren les inge¬ l'estranger i de les societats secretes per a provocar rències de l'any 1820 ; a primer de gener el comandant la revolució de Riego proclamà novament la constitució de l'any 1812 ; a 9 de març va jurar-la el rei Ferran VII ; el nou període constitucional durà fins a l'any 1823 ; representà una tongada d'anticlericalisme, anarquia i violències. En lopoble de La Garriga als ig dies del mes de març de l'any 1820, conseqüència i en compliment de lo previngut per medi de les a ordes superiors i preceïnt los corresponents avisos al clero, particulars visibles i al públic de dit poble de La Garriga, per disposició del molt honorable senyor batlle i magnífic ajuntament, en la matinada del mateix dia, luego de ser acabada de celebrar la missa matinal, se ha 2. Arxiu Municipal de La Garriga, Borró dtel Comú de La Garriga, any 1815, del qual extreiem també les notícies que posem a continuació en el text. 1. Vegeu Aguado Bleye, loc. cit., II, pàgs. 561 i 562. TRASBALSOS DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA 159 publicat i jurat la constitució política de la monarquia espanyola ab les formalitats de estil, per les corporacions, empleats, clero i poble, presidint dit senyor batlle Vicenç Santigosa ab sa vara i los demés individuos de Vajuntament ab ses laudes o insígnies...; ho autoritza el secretari Isidre Casanoves. El dia 25 de març es féu l'elecció del nou ajuntament constitucional D'entre la multitud de tabbes de les concessions municipals d'a¬ quests anys ^ esmentarem ací les corresponents a l'any 1821. Hi ha la tabba de l'hostal, que fou concedit a Andreu Desplà per dues lliures, en la qual es preveu que qualsevol altra persona que vulga usar de la llibertat de tenir hostal deurà satisfer al mateix arrendatari aquella quantitat que correspònguia a proporció. Hi ha la tabba de Varrenda- tari que deurà tenir i vendre aiguardent anissat doble i de senzill i resolis, tot bo, però consta que no se ha trobat postor per la present tabba; l'any següent, 1822, va concedir-se a Ignasi Pasqual, per 13 lliures. L'arrendador de pesca salada i drogues havia de tenir bacallà bo, de sec i de remullat; congre bo; peixopalo bo, de remullat i de sec; aran- gades; bo i de medià; fideus prims i medians; ametlles crues, arroç dolces i de torrades; avellanes torrades; sucre blanc, sucre roig, sucre candi; clavells, canyella fina, pebre negre i del Jamai, safrà, salses bones, matafaluga, confits, secalls, melindros, bescuits; borregos dels fins dels forns dulciaris de Barcelona; xacolata bona i mediana; sabó moll i de llosa, sofre, paper blanc i del d'estrassa; plomes bones per escriure. Beceroles *, Fr'Anselms ® i Doctrines ®; cotó de blens, sè¬ mola, pinyons, farina de blatdemoro, aiguacuit, claus i tatxes de tota sort, gavarrots cansalada, botifarra, llard i segi. Aquesta tabba. no va obtenir postor. 2. Arxiu Municipal de La Garriga, Lligall XIII, número 10. 3. Reunides a l'Arxiu Municipal de La Garriga, Lligall dels arrendaments. 4. Les beceroles o abecedari per a l'escola. 5. Deu referir-se al llibret de màximes versificades compost pel celebèr¬ rim Fra Anselm Turmeda per la primavera de l'any 1397 ; en posseïm un exemplar editat a Manresa per Ignasi Abadal, plaça de l'Olm, sense data. 6. Es refereix als opuscles compendis de doctrina cristiana. 7. Tatxa amb cabota grossa. 160 EN LA DINASTIA BORBONICA També consta que no va trobar-se postor per arrendar la privativa i obligació de vendre oli i sal. Tan malament devien anar les coses que tampoc no va sortir postor per a vendre carn de moltó per l'any 1822 i, per això, l'ajuntament arribà a un acord amb l'esmentat Desplà ; és curiós de remarcar que per cada porc que es matés per vendre havien de pagar-se dos duros de plata a l'ajuntament. Finalment hi ha la tahba de qualsevol persona que entendre i dir vulla en arrendar lo escurar i tenir corrent lo rec i resclosa del Molí nomenat de Blancafort de La Garriga, apte i capaç per passar-hi en tot son districte una aigua; era el mediador de l'aigua ; havent mola de anat tabba al públic subast se ha lliurat a favor de Joan la. present Llobet, per preu de 33 lliures 15 sous, però si bé és veritat que se ha lliurat la present tabba a favor de Joan Llobet, lo cert és que, segons convocatòria de aigua-regants, tinguda en la casa del comú, anirà a nom del comú. 467. Sota la reacció absolutista de Ferran VII, des de 1823 Amb la intervenció de França, mitjançant l'exèrcit anomenat dels centfills de Sant Lluís, a partir del 7 d'abril de 1823, es mil règim absolutista en mans del pobre rei Ferran VII, restablí el però seguiren les crueltats ; aleshores els voluntaris reialistes van ésser oposats a les milícies liberals ; aquells voluntaris foren el planter del futur partit carií que polaritzà en el germà del rei, l'infant Carles ^ ; per això, el voluble Ferran VII aviat va considerar-los com una suble- vació i va perseguir-los durament ^ ; heus ací, en breus pinzellades, l'explicació profunda de les notes que segueixen. Un certificat del batlle de La Garriga diu que en la noche del dia siete al ocho de diciembre de 1823, hallándose de tránsito en este pueblo monsieur de Tourlane con la brigada de su nombre y con motivo del asesinato de uno de los carromateros de la propia brigada, ocurrido en 1. Aguado Bleve, loe. cit., pàgs. 567 1 segs 2. Id. id. pàg. 570. TRASBALSOS DE LA REVOLUCIÚ FRANCESA 161 dicho pueblo y en la misma noche, le fué preciso detenerse en la si¬ guiente mañana del indicado día ocha. A 31 de gener de 1825 fou comunicat que a La Garriga no residien subjectes de los que hayan sido milicianos voluntarios; en canvi a 12 de febrer pogué escriure's al governador de Mataró sobre estados y no¬ ticias de los voluntarios realistas... que ningún aumento ha tenido el número de los trece alistados; a 14 de març es comunica que cupieron a este pueblo la última quinta el número de tres hombres; una co¬ en municació del 17 de març diu que, malgrat el bando publicat, a La Garriga no varen pas recollir-se armes ni municions de guerra. En un ofici del 30 d'abril diu el batlle que los únicos oficiales que se hallan eneste mi distrito son los dos siguientes, a saber: Don Mar¬ tín Prat, teniente de infanteria, que perteneció al primer batallón del brigadier Don Antonio Coll y actualmente con la misma graduación, procedente de los depósitos suprimidos de oficiales realistas reside en este pueblo... y don Jaime Puigllunell, subteniente de infantería, agre¬ gado al E. M. de la plaza de Barcelona. A 12 de maig va rebre's el certificat de defunció d'Esteban ^Santmartí, soldado que fué del sexto batallón de cazadores del Exército Real. Llista dels individuos de la companyia de voluntaris realistes del poble de La Garriga: Isidro Forcada, sargento segon; Anton Fortuny, cabo primer; Esteve Bassa, cabo segon; Josep Ventura...; Esteve Al- siu; Josep Donadeu, Joan Parera, Jaume Clos, Marc Canal, Ignasi Roviralta, Josep Fortuny i Vilavendrell, Esteve Casals àlias Feliu, Ramon Blancafort, Isidro Sagrera; La Garriga 20 abril de 1825. Durant el mes de maig se n'hi afegiren divuit més, que es deien : Noguera, Pla, Pi, Blancafort, Carreres, Montpart, Boget, Garriga, Talí pare i fill, Rosselló, Boget i Punsic, Vilardebò, Valls, Poy, Bachs i Tuig Noticia 0 relación comprensiva del rendimiento de los arbitrios en el presente pueblo de La Garriga desde primero de enero de 182J, su inversión y existencia en fin de diciembre último: Rendimiento de los arbitrios consistentes en el arriendo del percibo de un sueldo por cada libra carnicera o gruesa de carne fresca, 165 libras; su inversión en 3. Arxiu Municipal de La Garriga, Lligall XIII, número 11. m EN LA DINASTIA BORBÒNICA armamentos y otros gastos de equipo para los voluntarios realistas del presente pueblo, 2Q libras, 4 sueldos; existencia en fin de diciembre de 1827, iss libras, 16 sueldos... Y, por lo perteneciente al año de 1826. nada rindieron los tales arbitrios, ni se invirtió, ni existía nada en fin de diciembre de aquel año.... Muy Ilustre Señor Subinspector de voluntarios realistas de Cataluña Amb data del 31 de gener de 1828 posseïm la lista nominal de los hombres de dicho pueblo que se unieron a las partidas de sublevados y de los que se consecuencia de la real alocución de 28 de han presentado a setiembre último; una bona part d'ells eren els voluntaris reialistes abans esmentats ; anotem ara José Pla, menor, capitán de voluntarios reales, presentado con sable. A 18 de febrer es comunicà que se recaudó en el presente pueblo la cantidad de 300 libras para reintegrar, como se veri¬ ficó, a Tomás Bosch vecino del mismo, igual cantidad que se le había exigido por los sublevados. A 25 d'abril va informar-se que Francisco Ventura antes de su captura y durante su permanencia en este pueblo nunca fué procesado criminalmente. A 8 de juliol es certificà de Tomàs Fortuny es sujeto de buena fama, vida y costumbres, no ha sido adicto al sistema constitucional, ni menos ha sido miliciano voluntario, como ni tampoco ha tomado la menor parte en la última revolución. A 15de setembre de 1828 el batlle de La Garriga comunicà al de Les Franqueses que en atenció a no haver vingut de eix terme ningún vara de justícia en la nit antepassada a presentar los bagatges i carros en est poble, resulta ser molt pocs los que se'm presentaren i, per causa de la falta de ells i altres, me vegí en los majors apuros ab la tropa, i precisat a haver-ne de llogar molts, i per tant esperava una entrevista per a solucionar el pagament dels perjudicis. 468. De la normalitat municipal fins a 1828 A. Vui dia i6 febrer de 182^ congregats los senyors regidors en — la de est comú, a instància de varios aigua-regants del regadiu comú casa nomenat del rec Mulnar del Molí de Blancafort, han resolt i acordat unànimes arreglar la aigua de dit regadiu, que comència est arreglo 4. Arxiu Municipal de La Garriga, Lligall XIII, número 12. TRASBALSOS DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA 163 demà dijous dia ij a la punta de dia, podent regar cada aigua-regant sols la quarta part de la terra que hi tínguia, i que ninguna persona púguia regar més de dita part, ni desperdiciar la aigua, ni obrir fibla alguna, sens lo permís de Bernat Blasi, menador, tot baix pena de 5 lliu¬ res, per cada contravenció; a 2 de març va acordar-se començar altre torn anàleg ; semblantment a 4 d'abril. A 20 de març alguns veïns de La Garriga sol·licitaren a l'ajuntament que els concedís de regar de l'aigua del rec Monar, però aquell argüí que jamai se havia assenyalat aigua de distintes rescloses a una mateixa pessa 0 porció de terreno, ni variant 0 canviat una aigua ab altra...; majorment atès la- formal distribució i arreglo que de la aigua de sota les Roques d'En Nualart, més avall dels polls del molí d'En Caselles, destinada per dits subjectes se féu als 16 de juny de 1818, per dispo¬ sició del mateix ajuntament i posà en execució i observància Anton Dal¬ mau i Puig, regent la vara en aquella ocasió; i no atengué la sol·licitud. Són també d'aquest temps les notes de multes imposades a alguns aigua-regants per incompliments del torn i de les ordres donades. B. — A 31 de gener de 1825 fou comunicat que el municipi ha re¬ elegido por secretario a Isidro Casanovas; a 6 de febrer el batlle es¬ su criví al caporal dels mossos de l'esquadra de Sant Celoni : espero me¬ recer de V. que para la conservación de la pública seguridad de esta población en los tres días de carnaval... se servirà enviarme dos mozos de su confianza y de los más esforzados; però a 18 de febrer es féu cons¬ tar el següent : Senyor Pau Alerm: per pagar los gastos dels minyons destinats per la conservació del bon ordre i quietud pública en estos dies de carnestoltes a que deuen principalment contribuir los que fan part en les funcions de dits dies, segons costum de altres anys, queda senyalat a la quadrilla de V. M. la quantitat de 4 pessetes...; altre tant es féu amb la quadrilla d'Esteve Poy àlias Pairet. A 4 d'abril l'ajuntament advertí al metge En Miquel Pedrals que visités els habitants delCogul, amore Dei, perquè estaven malalts i eren pobres ; a 2 de maig, en una informació per una queixa del metge Pedrals contra l'apotecari Pau Moragues, l'ajuntament féu constar que, si aquest alguna vegada s'hagués excedit a visitar malalts, hauria estat, tal vez por falta de médico 0 bien la escasez de medios de subsistencia a 164 EN LA DINASTIA BORBÒNICA que se ve reducido Moragues le habrá precisado a visitar los enfermos a que ha sido llamado \ l'ajunta¬ Vui dia 17 febrer de 1828 se ha donat possessió per servir a ment als senyors i per los empleos següents, a saber: Tomàs Tenes, batlle; Jaume Parera de Pimar, Miquel Queralt, Dimes Donadeu, Jaume Furriol, Miquel Poy, regidors; Joan Torres, Josep Palau i Baucells, diputats; Martí Clarià, síndic procurador general; Salvador Parera, sín¬ dic personer; essent presents per testimonis Anton Fàuria i Bernat Damians, los dos de est poble, de que dono fe Isidro Casanoves, fiel de fechos Es veu les condicions de concessió d'arrendament de la que entre taverna varen consignar-se les següents : Que lo arrendatari deurà ven- drer dits articles a saber: cada mitadella de aiguardent anissat doble al preu de tres rals i vint-i-sis maravedís de velló; la de anissat senzill, a tres rals i dos maravedissos de velló; i la de resolis comuns al mateix preu de tres rals i dos maravedís de velló. A 13 d'agost de 1828 va cer¬ tificar-se que en este pueblo no reside ningún escribano o notario. C. — Des de 1828 fins a 1836 manquen moltes de noticies de les actuacions municipals ; aquest fet apar expressament constatat pel pos¬ terior ordenador de l'Arxiu Municipal, el qual estigué tan poc encertat en la redacció de la següent nota, com en l'ordenació de l'arxiu: Aquí se observarà un salto de diez años de llevar la correspondencia como acostumbraban algunos celosos secretarios, y se advierte que no fuera defecto del ordenador de esta secretaría antigua. 1. Arxiu Municipal de La Garriga, Lligall XIII, número 11. 2. Id.- id. número 12. TRASBALSOS DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA 165 TERCERA LLISTA D'ALCALDES DE LA GARRIGA 1 gener 1818 Esteve Illa 1 gener 1814 Valerià Nualart 80 agost 1814 Josep Partegàs Poy del Bosc 14 març 1815 Jaume Parera de Pimar 2 febrer 1817 Josep Torra de la Riba 8 març 1819 Vicenç Santigosa 1820 1 gener 1821 Jaume Parera de Pimar 81 desembre 1821 1 gener 1822 Valerià Nualart 16 març 1828 Vicenç Santigosa 20 setembre 1824 6 febrer 1825 Jaume Parera de Pimar 11 1825 maig 25 maig 1826 Josep Pla ; 5 novembre 1826 21 gener 1827 Josep Guilla 14 febrer 1828 17 febrer 1828 Tomàs Tenes 19 juliol 1829 18 setembre 1829 Josep Partegàs i Poy 1 gener 1880 29 gener 1882 Tomàs Fortuny 24 juny 1885 Joan Partegàs i Poy 1 gener 1885 Esteve Bassa i Illa 1886 8 gener 1887 Tomàs Tenes 18 agost 1889 18 agost 1839 Menna Viader 1840 17 gener 1841 Antoni Dalmau Puig 1 gener 1842 1 gener 1842 Segimon Serratacó , 1 gener 1848 1 gener 1848 Pere Pedrals 1844 6 maig 1844 Menna Viader 81 desembre 1845 22 maig 1846 Josep Dachs 2 gener 1848 Josep Busquets 9 1848 • juny 9 juny 1848 Tomàs Bosc 1849 CAPÍTOL CINQUÈ Primeres guerres civils dels carlins 469. Comença carlista. — 470. Violència de la guer= la primera guerra ra. — 471. Novament amb laconstitució de Càdiç. — 472. Sota la constitució de l'any 1837. — 473. Fins a l'acabament de la guerra en 1839. 474. Darrers anys de la minoria d'Isabel II. — 475. Endegant — la reacció. 476. De la segona guerra carlista, dita dels matiners, — fins a 1849. 469. Comença la primera guerra carlista ment maren va r Ferran El dia 29 de setembre de 1833 va moriemperò rei difunt, Isabel II, filla del immediatade¬ VIIla; regència banda els liberals acla¬ civil ; d'una esclatar la guerra sota la reina vídua Maria Cristina ; d'altra part l'infant Carles, germà del rei, va aixecar-se, per les terres del nord d'Espanya, proclamant-se Carles V ; era la primera guerra carlina ; els governs de la reina regent produïren aleshores una luctuosa etapa d'anticlericalisme, bàrbarament il·luminada per les cremes de convents i assassinats de frares dels anys 1834 i 1835. De tots aquests anys, però, el nostre arxiu municipal és poc explícit en actes del municipi Quan en els textos que reproduirem en aquest número i en els successius es parla de facciosos, cal referir l'apel·latiu als carlins ; en conseqüència és de creure que hi hagué alguna parcialitat contrària als carlistes en les redaccions que ens deixà escrites el secretari municipal. A finals del 1835 es certificà que el estanco de este pueblo, a cargo de don José Guilla, vecino del mismo, fué robado en el día 4 del mes 1. Vegeu el íinal del número 468. PRIMERES GUERRES DELS CARLINS 167 de setiembre última por una gab illa de facciosos, capitaneados por un tal Puigoriol. A de gener de 1836 el reverendo cura-párroco, alcalde 4 y ayuntamiento del pueblo de La Garriga, corregimiento de Mataró, in¬ frascritos, certifican que Esteban Dalmau Reig, soltero, es de honrada familia, adicto al legítimo gobierno de la. Reina, nuestra señora, que Dios guarde, de buena índole, obediente a la justicia, etc. Propuesta de oficiales para la mitad de compañía de la guardia na¬ cional comprendida la lista mandada formar en el pueblo de La Ga¬ en rriga, de orden del señor comandante general del Vallés, don tero: para teniente, José Mon¬ el don Juan Partegàs, para subteniente el don Es¬ teban Bassa; y, para que conste, se firma la presente; La de Garriga 8 de enero 182,6. Pueblo de La Garriga. Parte semanal del lunes 11 enero 1826. Se¬ guridad pública: sobre este punto se observa que no se respetan las pro¬ piedades de los vecinos que han tenido que ausentar sus casas para apar¬ tarse de la facción; e igualmente ha tenido que hacerlo la justicia, que se ha refugiado en la villa, de Granollers, con cuya presencia se evitarían estos males. Tranquilidad pública: no la hay en este pueblo con motivo de las frecuentes incursiones que hacen los facciosos en él; y no la habrá hasta que el gobierno destine fuerza para cubrir este punto. Espíritu público: se halla, en buen sentido esta población a la favor de Reina, nuestra señora, que Dios guarde; y sólo faltan fuerzas milita' res que la ocupen. Subsistencias y comunicaciones: cuanto en a subsis¬ tencias son muy escasas en este pueblo, respecto de la mala cosecha y haberse llevado también parte de frutos los facciosos; y sobre comunica¬ ciones, para proveerse de las que faltan, se tiene que acudir en la villa de Granollers y otros puntos. La Garriga 11 enero de 1826. Esteban Bassa, alcalde. Al muy ilustre señor Gobernador de Mataró. A 18 de gener es féu constar que con motivo de las frecuentes inva¬ siones de los rebeldes y hallarse por esto mismo ausente el ayunta¬ miento refugiado en la villa de Granollers e igualmente casi todos los que acostumbraban dedicarse a la libre venta de comestibles, no podia fer-se la concessió d'arrendaments dels monopolis municipals. A 35 de febrer l'ajuntament certificà a Don José Montoto, coman¬ dante de armas de La Garriga... que en este mismo día ha mandado in-13 IfîS EN LA DINASTIA BORBONICA activar los de bocascalles i demás obras al in¬ trabajos de tapiamento tento; i que s'havia distingit tanto en la incesante persecución de faccio¬ sos, como en la continua vigilancia contra ellos e irreprensible conducta d'ell i deis soldats que comanava. A 7 de febrer, l'alcalde hagué de dema¬ nar el renuevo de gergones; a 5 de març, la cantidad de vino que se ha distribuido a la tropa del destacamento que cubre este punto, cuyo líqui¬ do era perteneciente al faccioso Pablo Noguera y se sacó de la casa lla¬ mada casa Compay. En el parte lé'jó consta que habiendo en semanal del lunes 21 marzo lamadrugada del 16 del que rige, cubierta la campiña de niebla, salido de los fuertes de este pueblo una guerrilla del destacamento en auxilio de una casa de campo a motivo de haber la mujer de ella dado parte de que unos cuatro o seis ladrones querían con la fuerza y amenazas entrar dentro dicha casa, cuya guerrilla, compuesta de un teniente y 26 indi¬ viduos de tropa y tres guias del pueblo, fué desgraciadamente toda sor¬ prendida por una crecida facción de caballería e infantería que se ha¬ llaba escondida por la riera y torrentes y en algunas de las casas inme¬ diatas y, según noticias, mandada por Grau, de cuyas resultas sólo un soldado y un guía pudieron escaparse de la fiereza de los bandidos, ha¬ biendo quedado la mayor parte de los soldados de dicha guerrilla muer¬ tos, incluso el oficial, y los restantes presos; y, a motivo de esta desgra¬ ciada ocurrencia, el capitán entonces comandante de este punto hizo prender a varios sujetos vecinos y de algunas de las casas de campo inmediatas al punto de la desgracia y fusilar a uno de ellos, y a más mandó también prender a algunos oíros de ambos sexos, parientes fac¬ ciosos ^ 470. Violència de la guerra En el comunicat delatravesó 24 rige del que por 1836 s'exposà 28 de març elde término de La que la población, desde la parte de hora de a Ametlla medioSa-día en el hacia distancia de un cuarto mali'is, una crecida facción como de más de 2.000, con unos 100 de a œballo, capitaneada, según noticias, por un tal Torres y Ros de Eróles, habiéndose llevado un par de bueyes de una casa de campo. En dies 2. Arxiu Municipal ele La Garriga, lligall XI\', número 1. PRIMERES GUERRES DELS CARLINS 169 successius l'alcalde es preocupà que els pobles veïns portessin palla i llenya per a la tropa. A 4 de maig de 1836 es rebé un escrito del panadero José Pereanton de Granollers en que dice categóricamente haberse desprendido de pro¬ veer de paja para el destacamento que existe en este pueblo como lo había hecho hasta aquí. A 22 de maig consta qu.e En Pau Alerm no volia pagar les contribucions per haberle obligado los facciosos a entregas de efectos de su tienda. A 23 de maig es publicà per Don Esteve Bassa, alcalde civil del present poble de La Garriga, corregiment de Mataró, a instàn¬ cia del senyor comandant de armes de est poble i de acord del magnífic ajuntament, un escrit ordenant que les cases en lo carrer major deguien tapiar de paret la respectiva eixida, que deurà tenir fins a la altura de setze palms. A 8 de maig de 1836 el batlle comunicà al governador de la provín¬ cia que ningú havia volgut obtenir la concessió municipal de l'hostal, perquè en el poble ja n'hi havia una altra y mayormente a causa de las circunstancias de la actual guerra desoladora que nos aflige; que les altes concessions municipals es feren el de la venta de la pesca salada y drogas, por el precio de 121 reales y 20 maravedís vellón; el del aceite, por el precio de 431 reales i 30 maravedís vellón; el de granos, por el precio de 21g reales y 7 maravedís vellón; y el de la panadería, por el precio de 160 reales vellón. A 30 de maig va notificar-se que tenien seqüestrats els béns els se¬ güents carlins : Esteve Alsiu, Jaume Clos, Pau Noguera, Josep Plans i Joaquim Prat ; habiéndose confinado a la villa de Valls Ginés Rosselló, padre de Ignacio, Ramón y José; Maria, consorte de Jaime Clos; Rai- munda, consorte de Jaime Bartra; y Margarita, consorte de José Dona- deu; y Maria, consorte d.e Esteban Alsiu, que fué conducida, a Grano¬ llers; i que el faccioso Esteban Agustí havia estat mort. El mateix dia es firmà l'autorització a Bernat Damians, perquè pogués recollir los 30 fusiles con sus bayonetas, pedido por la justicia de este pueblo. En el comunicat del 13 de juny de 1836 el batlle digué que está aún expuesta parte del pueblo y las casas solares a incursiones de los ene¬ migos de la libertad, per manca de fortificacions ; i que siguen escasas las subsistencias mayormente el pan y vino, cuyos artículos tienen que m EN LA DINASTIA BORBÒNICA abstenerse varios vecinos por falta de medios. L'endemà es comunicà que el poble estava exhaust de fondos, tanto que se ha visto precisado a acudir al medio violento de préstamo, para poder cubrir las más indis¬ pensables atenciones de la fortificación;... lo muy atrasado que queda en el pago de materiales que ha extraído de los varios particulares de este pueblo; ...que se satisfagan los haberes de este destacamento, stn nuevo vexamen de este infeliz pueblo... El mateix dia 14 es comunicà que después de quince meses (con pocos intervalos interpolados de asoladoras incursiones de los facciosos) de fortificarse este pueblo insiguiendo la voluntad o capricho de los va.- rios jefes de los destacamentos, el poble estava ofegant-se de deutes. Una carta del 18 de juny ens assabenta que la fortificació consisteix en dos cases fortes ocupades militarment, sens tencar la poblado, per esta raó no té una mira particular de defensa del poble. Altra carta del 8 de juliol ordena a Magí Miró que dins lo termini de tres dies junt ab Genis Arenes, Josep Serratacó i Josep Serra i Terrés, ferà V. la paret per tencar-se en lo cami de la casa nova, al costat de la de Isidro Forcada i de la del Xic Corder, a igual alçada de aquelles, espitllerada. Per aquest temps l'ajuntament procurà obtenir la cooperació dels pobles del districte per a les fortificacions que a tots atanyien i assolir de compensar les despeses fetes amb les contribucions degudes. En la noche del 20 al 21 del actual mes de juliol de 1836, se presentaron en este pueblo los facciosos, cuyo número fijo se ignora, pero se cree serian como unos boa. donde permanecieron en sus cercanías hasta la tarde del 21, atacando los fuertes e intimándoles la. rendición, con las terribles amenazas, las que fueron despreciadas, y ellos recibidos a balazos por la valiente guarnición, con mucha serenidad y constancia, habiendo he¬ rido a lo menos uno de los dichos facciosos, los cuales, después de haber quemado, luego de su llegada, parte a una casa de campo, otra de la calle y las puertas de la entrada de dicha calle por la parte de Vic, pe¬ gado fuego a algunas otras, robado y maltratado a varios paisanos del pueblo, se ausentaron. A 31 de juliol de 1836 es féu constar que els ajuntaments de Cànoves, Samalús, Montmany, Vallcàrcara, Tagamanent, La Mora i L'Ametlla no complien la seva obligació de proveir de llenya les forces destacades a La Garriga i a la tropa transeúnte por ser este pueblo situado en PRIMERES GUERRES DELS CARLINS 171 medio de la carretera de Vic a Barcelona y de frecuente tránsito. El co¬ municat del 8d'agost diu que en la tarde del 6 de este mes los facciosos pegaron fuego a dos pequeños pajares de casa solar Poy del Bosc. En aquest temps hi ha notícies de trobar persones fusellades prop del poble 471. Novament amb la constitució de Càdiç En el teixir i desteixir constitucional de mitjans del segle passat, en ció de 1836 arribà el torn d'ésser novament proclamada la constitu¬ l'any 1812, però ara d'una manera interina. Heus-ne ací uns reflexos garriguencs : Como a las diez horas de la mañana del día 21 agosto de .iS^à fué provisionalmente publicada en el presente pueblo de La Garriga la constitución del año 1812, en la plaza princi¬ pal del mismo, donde se colocó la lápida en el paraje acostumbrado, todo con el mayor orden. A 7 de setembre va comunicar-se haver cons¬ tituït amb garriguencs una companyia de la guàrdia nacional; de totes maneres també per aquest temps es troben notícies de gent que no volia portar pliegos o que no compareixia a fer de guàrdia dels portals de est poble. El comunicat del 19 de setembre diu que los facciosos amenazaron en escrito, con pena de la vida donde fuesen hallados los que cogiesen uvas o aceitunas, si no se'ls pagava la contribución que con el propio escrito pedían. Consta que a darreries de setembre hi hagué algu¬ nes violències amb Antoni Blancafort del Molí, en exigir-se l'elecció dels caps locals de la guàrdia nacional i pagament de contribucions. Sovint es troben queixes contra els ajuntaments veïns perquè incom¬ plien les seves obligacions envers el destacament de La Garriga A 4 de gener de 1837 es comunicà que en la última noche han pa¬ sado parte de ella seis carlines en la casa solar llamada Torra de la Riba y cuatro en la llamada Caralt, todos desconocidos y se ignora la dirección que han tomado por haberse marchado antes de ser día claro; el dia 6 es comunicà que 12 ó 15 carlins han robado el jubón de un 1. Arxiu Municipal de La Garriga, lligall, número 1. 1. Arxiu Municipal de La Garriga, lligall XIV, número 1. EN LA DINASTIA BORBÒNICA vecino de este pueblo queestaba podando su viña, i que altres 4 carlins prengueren de can Parera de Pinar una morcilla y 3 botellas de vino i de can Rocabayera dos gallinas y dado de sablazos al amo; a la nit del dia 7 deixaren a can Borrell un escrit con la prevención de entre¬ garlo al ayuntamiento; per això el batlle podia comunicar que de tran¬ quilidad pública no se disfruta fuera de la cerca de pared o muralla del puebla. A 9 de gener de 1837 es féu constar que havent obtinguten Sal¬ vador Carner la facultat de tenir hostal a LaGarriga, per concessió del Batlle general de Catalunya, no hi havia ningú que volgués la con¬ cessió d'hostal del comú ; i que en la actualidad no tiene este pueblo ningún movilizado de su milicia nacional. A 20 de gener es comunicà el pas de carlins d'infanteria i cavalleria, contra els quals es féu foc ; al pasar por casa Oliveró el cabecilla Santana maltrató a sablazos a un criado de labranza; a 21 de gener en passaren tres o quatre-cents per can Terrés i can Nualart ; al 23, altres cinc o sis-cents infants i uns cinquanta cavallers passaren cap a Vic, i a su tránsito han preso, atado y llevádose consigo a varios paisanos. A 27de gener hi hagué tiroteig amb 3 ó 4 cavallers ; al 28 els car¬ lins interceptaten correspondència ; a 29 de gener va comunicar-se que havien estat a can Palau i que s'havia passat a ells el sergentr primer del destacament de La Garriga, habiendo dejado abiertas las puertas del fuerte de la iglesia. L1 destacament de La Garriga estava aleshores compost d'un tinent, un subtinent, i sergent primer, 2 sergents se¬ gons, 3 caporals primers, 2 caporals segons, i tambor, 48 nacionales; y I cabo de segunda y 12 nacionales alquilados de este pueblo. A finals de febrer varen ésser saquejades les cases Parera de Pinar i la seva veïna Rocabayera, potser per uns lladres ; a 4 de març uns carlins passa¬ ren per Querol. A 17 de març es comunicà cuasi todos los individuos de este que destacamento han caído enfermos de la pasa llamada ala gripi>, además de ser ya muy escaso dicho destacamento; el pas de partides de carlins és freqüentíssima ; es feia guàrdia als portals del poble ; els pobles veïns eren morosos a portar la llenya. A 11 de juny l'ajuntament es mostrà alarmat pel rumor que volia suprimir-se el destacament militar de La Garriga ; a 27 de juny protesta que les portes de la guarda del poble no s'obrissin i tanquessin a les hores de consuetud. PRIMERES GUERRES DELS CARLINS 173 Després els carlins ja no rondaren per aquests encontorns i trobem un seguit de notes pròpies de temps de pau, com. les relatives al rega¬ diu Monar ; es certificà que Anton Gay se halla de muchos años a esta parte encargado de dirigir y componer el reloj público del cam¬ panario; és d'aquest temps una queixa pels tractes del capità del des¬ tacament, i un certificat d'haver mort el carií garriguenc Pau Noguera, de resultas de habérsele reventado una arma de fuego al dispararla 472. Sota la constitució de Tany 1837 El diumenge dia i6 de juliol de 1837, a les vuit del matí, a la plaça, tució de féu la publicado i promulgació solemne de la consti¬ es l'any 1837 i es convocà el poble a la missa solemne i jura que ha de celebrarse de dita constitució o llei fundamental, en la. igle¬ sia parroquial, luego después de la publicació, a on se cantarà un Te¬ deum i va ordenar-se que a dos quarts de nou del vespre fàcien ilumina- cions en les finestres de ses respectives cases, tot segons està manat, baix pena de una pesseta. A 28 de juliol va comunicar-se que La Garriga no podia proveer estos fuertes por un mes de galleta y demás víveres necesarios para el sostén de la guarnición en caso de ataque, perquè hallándose la muni¬ cipalidad sin fondos, con muchas deudas y graves atenciones que cum¬ plir, después de los sacrificios que llevan sus vecinos con exhorbitantes servicios personales y pecuniarios y en medio de los apuros que les rodean por la escasa cosecha y gran sequía i que els més grans propie¬ taris se hallan ausentes en varios puntos por haber tenido que aban¬ donar sus casas y haciendas. Entre les prestacions de serveis de guerra els veïns de La Garriga feien de vigilantes de la torre campanario... excediendo de 400 reales mensuales lo que paga el pueblo por la ronda volante del partido, el haber tenido que proveer los fuertes de las camas necesarias para 120 plazas y para los oficiales; a 10 d'octubre de 1837 els veïns van haver de aprontar y entregar de su mismo pueblo un crecido número de bagajes que restaren en part detinguts a Vic. Un certificat del 2. Arxiu Municipal de La Garriga, número 2. EN LA DINASTIA BORBÒNICA primer de setembre del 1837 ens parla del hondo carácter, instrucción, hombría de bien y demás bellas cualidades que adornan al boticario Doctor Don Mateo Plandiura, catedrático que ha sido de Historia Natural en el Colegio de Farmacia de San Victoriano de Barcelona A 28 de gener de 1838 es prohibí l'abús, se observa de ocuparse va¬ rios minyons grans i també de petits en fer pedrada en los dies de festa; a 7 de febrer va protestar-se que en el patio del fuerte de abajo, lla¬ mado de casa Fillol de este pueblo, un gergón de los destinados y en¬ tregados para el uso ordinario de camas del destacamento, fué volun¬ taria y expresamente incendiado; a 18 de febrer es permeteren les ba¬ llades de carnestoltes. A d'abril es comunicà que per haver-se obert un foso al lado 24 de pared en las obras de fortificación que en el año i8¿6 estaban una construyendo inmediatas al fuerte de la rectoría de este pueblo se cayó inmediatamente dicha pared i va tornar-se a omplir el fossat. El mateix dia es comunicà que en la última noche el destacamento de este pueblo ha cogido presos a cuatro facciosos en una casa solar del mismo, lla¬ mados el uno José Viñoles, Andrés Petit, Jaime Pericas, naturales de dicho pueblo, y José Gasull, natural de Verdú.. A 7 de maig va anunciar-se el difícil que era poder enviar 12 mules, pues que en este pueblo no hay carros y de consiguiente escasísimas las tales caballerías de tiro, que juntas no llegan de mucho a las pedi¬ das. D'aquest temps són una sèrie de comunicacions relatives a infrac¬ cions en el regadiu Monar. Consta que durant els mesos de març, abril, maig i juny, en Melcior Boget suministrà cada mes passa de 2.000 un¬ ces d'oli per lo destacament i demés guàrdies de est poble, en total 9.376 unces, que valgueren 127 lliures, 5 sous i 5 diners. En el repès del tabac de l'estanc, fet a 31 de juliol del 1838, es trobà que hi havia : tabaco fino, doce onzas; cigarros mixtos, siete libras, ocho onzas; y Virginia, ocho libras ^. 1. Arxiu Municipal de La Garriga, lligall XIV, número. 2. A l'arxiu de can Plandiura de la plaça hem vist una bona quantitat de manuscrits i de lli¬ bres impresos, procedents de l'antiga farmàcia Plandiura. 2. Id. id. número 6. PRIMERES GUERRES DELS CARLINS 175 473. Fins a Tacabament de la guerra en 1839 UN ofici del batl e, signat a 30 d'agost de 1838, informa que la casa llamada Company es tenida y reputada por de legítima propiedad de los hijos de Pablo Noguera, formando parte de los bienes que fueron de éste, a quien, por haberse unido a la facción, se le secuestraron dichos bienes, però, un cop mort, es lliuraren amb fiança, a la vídua i fills, llevat de la dita casa que l'ocupava Joan Par- tegàs, per designació del batlle, atendida la imposibilidad de perma¬ necer en su casa de campo incendiada en parte y robada por los rebel¬ des, de quienes en general y del mismo Pablo Noguera en particular, suponiéndole cómplice en el incendio y robo, pretende Partegàs la correspondiente indemnización, por cuyo motivo se resiste a evacuar dicha casa Compay. A mitjans d'octubre de 1838 demanar-se flassades i començaren a llits als ajuntaments veïns per contribuir al manteniment del des¬ a tacament local A 4 de gener de 1839 protestà de la conducta del sergent encargado de cerrar y abrir las puertas de este pueblo, mayor¬ mente no amenazando peligro, perquè les obria massa tard, cap a les 7 del matí ; l'ofici parla de la porta de Barcelona i de la porta de l'A- metlla. De primers d'aquest any són les reclamacions a Esteve i Rosa Bassa Illa i a Josep Pla, perquè satisfessin les pensions de censos i cen¬ sáis que antes se prestaven a les comunitats religioses suprimides. No tothom era puntual en el pagament de les contribucions, segons les notes de l'any 1839. Diu un ofici del 23 d'abril de 1839 que els pa¬ letes de La Garriga eren Miró, Llorenç, Vilaseca i Vilardebò ; els fus¬ ters, Freixes, Roca i Font ; i els ferrers, Furriol i Pinell. A 14 de maig de 1839 l'alcalde comunicà que como a las nueve y media horas de ayer noche murió Jaime Parera de Pimar, síndico pro¬ curador de este ayuntamiento, en la puerta dentro de la casa de su propia habitación, de un balazo que desgraciadamente recibió allí mismo del centinela del fuerte de la rectoría. Un ofici de 8 de juny anuncia que es servia del mismo edificio para escuela que lo ha servido desde 1. Arxiu Municipal de La Garriga, lligall XIV, número 3. EN LA DINASTIA BORBÒNICA tiempo inmemorial J propio del común ...teniendo el maestro su habita¬ ción propia suya inmediata al edificio de la escuela, con sueldo de 1.500 reales vellón,. Des del mes de juny de 1839 es troben les corresponents notes de les multes imposades per les infraccions dels aigua-regants del rec Monar. A 12 de juliol l'ajuntament demanà que fossin canviats els membres del destacament del poble, perquè hi havia queixes dels veïns. A 26 d'agost, a petició dels militars, l'ajuntament lliurà seis camas para el fuerte de Isabel II y ocho para el de la Libertad, Al cap de poc l'ajuntament féu notar ser muy frecuente el tránsito de los pliegos del servicio nacional que Vic, además de ser pasan de Granollers cap a muy gravoso este espinoso servicio para los vecinos de este pueblo que tienen que llevarlos hasta Centellas, con inminente peligro de sus vidas, van muy espuestos los indicados pliegos de ser interceptados por los facciosos con motivo de estar este intervalo de camino y sus inme¬ diaciones hasta Centellas muy a menudo ocupado de los celadores o vigilantes de los enemigos... en 29 agosto 1856 fué en el referido Con¬ gost sorprendido, atado y a punto de fusilar un sujeto de este pueblo que conducía un pliego. A 31d'agost de 1839 l'anomenada abraçada de Vergara, entre el general cristí Espartero i el cap carlí Maroto, va significar l'acabament de la primera guerra carlista, però les espumes de l'incendi encara fulguraren algun temps ; així a 14 d'octubre encara va comunicar-se la sensible noticia de que en el dia de ayer fué puesto preso por los fac¬ ciosos en el fuerte llamado de Martinet de Aiguafreda, Segismundo Figueres, vecino de este pueblo, con proposiciones de fusilarle pronto e interceptado un pliego que llevaba a Vic. Encara a 10 de novembre es parla de las tribulaciones de la desastrosa guerra civil que nos aflige. A 3 de novembre comunicà que uns desconeguts, a la nit, anaren es a can obrissin la porta i, en cridar els de dins : Nualart exigint que els Via fos a lladres, tiraron un tiro los malévolos y desaparecieron, que¬ dando ardiendo las mismas puertas...; después de haberse desertado anteayer noche tres individuos de este destacamento y lleváaose con¬ sigo su armamento y algún otro más, apareció ayer, según noticias, una pandilla de ladrones a robar a los viajantes en el camino real que va desde este pueblo a la ciudad de Vic 2. Arxiu Municipal de La Garriga, lligall XJV, número 4. vil. 1. Les cases de Lluís Plandiura - [568], — 2. Detall del jardí d'una torre [567], — 8. Cases enramades i alfombra de flors, del dia de Corpus [478, 507 i altres]. — 4. Telers d'una fàbrica garriguenca [571]. PRIMERES GUERRES DELS CARLINS 177 474. Darrers anys de la minoria d'Isabel II Durant l'any 1840 s'exigiren molts de bagatges a La Garriga ; en aquests afers és molt curiosa la comunicació rebuda per l'ajun¬ tament, amb data del 6 de juliol, dient, de part de la Junta del Partido de Granollers: en el mismo momento de enterarse de este oficio se disponga todo el ayuntamiento, incluso el secretario, para ir preso a Barcelona, excepto el alcalde que quedará mandando el pueblo, por no haber cumplido como debía el embargo ordenado en 4 del actual, a cuyo fin se pondrá enseguida en marcha; recordem que el secretari i mestre de primera educació era el senyor Isidre Casanoves ; es conservaren mol¬ tes lletres d'aquests anys rebudes pel secretari, de part del garriguenc mossèn Francesc de Rosselló, informant-lo de qüestions relatives al municipi ; també ara comencen a rebre's cartes d'agents de negocis Pel setembre de 1840 la reina mare Maria Cristina va haver-se de refugiar a França, i cedir la regència al general Espartero, que inicià una nova tongada d'anticlericalisme. Un ofici del 17 de gener de 1841 diu que en este pueblo, en que en años pasados, cuando regía el abso¬ lutismo, concedia arrendament d'alguns monopolis locals, i que, en los últimos años se dan en libre venta entre cuantos sujetos quieran dedi¬ carse a usar de esta libertad, con obligación de dar de ello aviso a dicha corporación y de satisfacer cada uno su respectiva parte del importe que havia de cobrar l'ajuntament, però es veu que aviat els venedors deixaren de pagar a l'ajuntament. A 15 de febrer de 1841 els principals terratinents de La Garriga exposaren las devastaciones que han sufrido sus bosques por los graves desórdenes y escesos impunemente cometidos, descaradamente fomen¬ tados por los encubridores y participantes y escandalosamente tolera¬ dos en estos últimos años contra el sagrado derecho de propiedad Per aquest temps el carter de La Garriga erá en Miquel Serratacó. Un ofici del 19 d'octubre de 1841 diu ésser els vecinos todos pacíficos, laboriosos, dedicados al cultivo de las tierras, hallándose asimismo 1. Arxiu Municipal de La Garriga, lligall XIV, número 5. 2. Id, id. número 6. ns EN LA DINASTIA BORBÒNICA como se hallan ocupados en el trabajo los pocos individuos que hay pro¬ cedentes de la facción Consta que la companyia de la milicia nacional de La Garriga fou desarmada per ordre superior ; va dimitir el capità Llobet i va ésser elegit Josep Dachs, que va renunciar. Les quintas de soldats també ocuparen molt de paper, així com el relatiu al pagament de les contri¬ bucions als organismes superiors. Ht ha comunicacions relatives al regadiu Monar, a bagatges i a adobament del camí reial ; hi ha oficis sollicitant primer armes i més tard municions per a la milícia nacional local ; a 24 de juliol de 1842 es nomenà el consell de disciplina de la dita milícia. A 26 de comunicà que de ningún otro predio rústico ni juliol es urbano comunal disfruta este pueblo que de un solo edificio destinado únicamente para sala capitular, cárcel y escuela. Per una relació del 31 d'agost sabem que des de l'i de febrer fins a 31 d'agost l'ajunta¬ ment suministrà 51 bagatges majors i 61 de menors a las tropas tran¬ seúntes; per altra relació del 14 de setembre es notificà que el número de vecinos que se considera en esta población es el de doscientos cuarenta y el de habitantes el de mil noventa y cinco. En aquesta època són molt. freqüents els certificats de bona con¬ ducta ; també hi ha alguna notícia d'haver-se vist trabucaires per les muntanyes veïnes de la banda de llevant. El col·lector de les contribu¬ cions a La Garriga era Tomàs Montells. A 13 de juny de 1843, a les 9 del vespre, l'ajuntament, con el capitán y compañía de milicia nacio¬ nal, clero, mayores contribuyentes y demás del pueblo, en la plaza de la constitución del mismo con la mayor solemnidad y formalidades de estilo a favor de la constitución del año 1837, reina Isabel II, que Dios guarde, y de la Excelentísima Junta Central habiendo asimismo to¬ mado parte activa en este pronunciamiento el oficial don Fernando Vizcarro... que se halla accidentalmente en este pueblo tomando los baños de aguas minerales ^. 3. -'VrxiuMunicipal de La Garriga, lligall XIV, número 13. 4. Una revolució de l'any 1843 féu caure la regència del general Espar¬ tero ; els sublevats aclamaren aleshores una anomenada Junta Central. 5. Arxiu Municipal de La Garriga, lligall XIV, número 8. PRIMERES GUERRES DELS CARLINS 179 475. Endegant la reacció El general Narváez fou el qui endegà la reacció produïda amb la cessació de la va regència d'Espartero i la major edat de la reina; iniciar-se període de moderació que havia de durar des de un 1844 a 1854. El diumenge dia 10 de desembre de 1843, a les 9 del matí, fou jurada fidelitat i obediència a Isabel II, dintre l'església parroquial de La Garriga. A 7 de maig de 1844 es comunicà que ultra la vara del batlle i les bandes dels regidors, el batlle de La Garriga usava també otra varita más corta, como de un palmo y cinco cuartos de largo de la misma o semejante especie de madera — yunco o caña — con puño de marfil o hueso, para llevar escondida en la faltriquera. Un certificat de l'any 1844 diu que des del començament del se¬ tembre de l'any anterior, s'havia; començat la construcción de un puente en el río Congost, dentro de este término, en el trecho que me¬ diaba de nueva carretera trazada desde casa Draper hasta más arriba de este pueblo, però que les avingudes de la riera havien destruït els treballs. Durant aquest temps els partes semanales de seguridad pú¬ blica palesen la tranquil·litat regnant en aquella avinentesa. Havent estat desarmada la milícia nacional, consta, en ofici del 28 d'agost de 1844, que va quedar organizado en este pueblo el somatén,- No cal dir que durant aquest estiu, com durant els estius anteriors, s'impo¬ saren multes per transgressions en matèries de regadiu ; també sovin¬ tejaven les qüestions referents al pagament de les contribucions. A les 4 de la matinada del dia 4 de novembre de 1844 va tocar-se a sometent, i aquest, capitanejat pel batlle, anaren cap a Samalús perseguint vuit lladres que havien entrat a can Monells. Un ofici del 27 de novembre diu que els que tenien llicència d'ús d'arma eren els següents : Dachs, i el seu criat, Rosselló i el seu guardabosc. Mateu, Serratacó, l'estanquer Guilla, el carter Serratacó, Pareras, Nualart, Bosch i un altre Serratacó. A 12 de desembre es comunicà que no hi havia a La Garriga establiments de beneficència Pel gener del 1845 ésser comunicat va que a La Garriga no exis¬ tien monumentos romanos, de la edad media, árabes, ni de reconoci- 1. Arxiu Municipal de La Garriga, lligall XIV, número 9. 180 EN LA DINASTIA BORBONICA miento (sic). A 14 de febrer es féu una relació dels establiments que calia que es proveïssin de licencia de protección y seguridad pública; eren els següents : para aguardiente y licores, Pareras, Puig, Mallol, Cruselles, Dalmau, Garriga i Gralla ; para tienda de abacería, el dit Dalmau, Aspa, Pujol i Font ; para droguería y confitería, Boget i Calls ; para confitería, Viader, Fortuny i Blasi ; para posada pública, Carner i Torres ; para caféy para mesa de billar, Albornà. Els ferrers eren En Furriol i En Pinell. A 4 d'abril de 1845 es tocà a sometent per a sortir en persecución de los trabucaires. Són freqüents les comunicacions ordenant l'arran¬ jament del camí reial, particularment a Andreu Mas. Diu que durant l'any 1845 a l'ajuntament hi hagué 7 judicis conciliais i 9 sense conciliar En acabar l'any 1845 hi ha una llacuna a l'arxiu municipal, de manera què no es troben ordenades les notes relatives als anys 1846 i 1847. Les notícies es de desembre de 1847 dient que l'alcal¬ reprenen a 21 de Josep Dachs el càrrec : del 24 de desembre sabem que va cessar en hi havia qui se ocupaba en el oficio de cantero en la nueva carretera de Barcelona a Vic i precisament en el pont de can Santa Digna. A 4 de febrer de 1848 es comunicà a Miquel Poy que desocupés un tros de carretera antigua que, per mes que ho sia, és del públic. Semblant¬ ment a 30 d'octubre es comunicà a Jeroni Iglésies que tornés el tros que havia ocupat de la carretera vella, per sa part a son primitiu estat; altre tant es comunicà a la vídua de Mateu Plandiura a 23 de novem¬ bre ; a 27 del mateix mes va contestar-se sobre les cases on comían y vivían los trabajadores vizcaínos de la carretera de Vic Un ofici del 18 de juliol de 1849 diu que en este pueblo no hay crías de ganados y sí sólo algunos pares de bueyes destinados u ocu¬ pados a la labranza. A 12 d'agost es comunicà que el mestre de minyons continuava essent el secretari municipal Isidre Casanoves, sin que haya la misma población maestra alguna que se dedique a la ense¬ en ñanza de niñas. D'aquest temps són també algunes notícies relatives al regadiu Monar 2. Arxiu Municipal de La Garriga, lligall XIV, número 10. 3. Id. id. número 11 ; vegeu el número .520. 4. Id; id. número 12. PRIMERES GUERRES DELS CARLINS 181 476. De la segona guerra carlista, dita dels matiners L'any 1846, de resultes del casament de la reina Isabel II, s'a¬ brandà la segona guerra 2 d'agost es comunicà que hace carlista, dita també dels matiners ^ EI como unos tres o cuatro días que se halla faltar de este pueblo, y se teme haberse ido los con matiners, Juan Blancafort, soltero; però a primer d'octubre, procedente de la facción, se presentó al señor comandante militar de este punto... que lo tiene asegurado en el fuerte; a 5 d'octubre, l'alcalde preguntà si podia ésser posat en llibertat ; en un informe expedit el dia 11 d'octu¬ bre es féu constar que el comandante de la tropa del destacamento de este pueblo se halla muy propenso a tener rayertas con los paisanos, de que hay algún ejemplar. Un comunicat del 24 de novembre de 1848 diu que desde que se le¬ vantó la facción bajo el nombre de matiners, no han ejecutado éstos muerte alguna en este término; sí que los dichos matiners mandados por el cabecilla Marçal y de orden suya, en el día 12 de los corrientes, dieron, en la plaza mayor del presente pueblo, de 15 a 25 palos muy fuertes a Francisco Garriga, bagagero de Montmany. Un certificat del 10 de desembre diu que la comtessa vídua de Solterra, marquesa de Barberà i de la Manresana, i els seus predecessors, abans cobraven delmes a La Garriga. En aquest temps es rebé un escrit datat a Barcelona, a 13 de de¬ sembre, dient por orden del Excelentísimo Señor Capitán General que han sido puestos en libertad los concejales que lo són en propiedad de este ayuntamiento, que se hallaban arrestados en la cindadela de esta plaza; por lo tanto, así que hayan regresado a esa villa, deberán encar¬ garse de sus respectivos oficios... cesando los demás individuos que componen interinamente este cabildo municipal; però tots els esmen¬ tats ex-detinguts s'excusaren de tornar-se a encarregar de llurs antics oficis Un comunicat del 13 de gener de 1849 diu que alguns han desapa¬ recido de este pueblo, de quienes se tienen indicios de haberse ido con 1. Aquesta paraula ha estat viva a La Garriga fins als nostres dies en què d'infants jugàvem a lladres i matiners, en lloc de jugar a lladres 1 serenos com en altres llocs. 2. Arxiu Municipal de La Garriga, lligall XIV, número 11. m-14 1S2 EN LA DINASTIA BORBÒNICA los matines, y son los siguientes: Esteban Iglesias, Jaime Pericas, José Serra Roca, Esteban Blancafort y Juan Alerm, solteros. En un y ofici del 23de gener diu l'alcalde que queda por mi racionada de pan la guarnición del fuerte de Puiggraciós y entregados los dos mil reales vellón al señor comandante del destacamento de aquel punto. A 24 de gener, per anàloga finalitat, l'alcalde, que era el masover de Rosanes, Tomàs Bosch, exigí por via de adelanto 0 préstamo la cantidad de 80 duros a don Erancisco de Rosselló, de 40 duros a don Esteban Nua- lart y de 30 duros, don Jaime Parera A La Garriga, amb data del 25 de gener de 1849, varen redactar-se unes que una reunió de pagesos i propietaris de les quatre reflexions províncies de Catalunya dirigeix a sos compatricis los muntanyosos, a fi d'evitar los graves mals que van a caure sobre el país, si cada u per sa part no contribueix al logro de la reconciliació general. Diu que les forces carlistes que personalment dirigeix Cabrera, son general, porten clarament les de perdre ; que la causa de l'absolutisme està desauciada; que el que es pretén és implantar lo fatal comunisme; que tots los monàrquics, tant los de monarquia absoluta com mode¬ rada, estam en lo cas de arrimar-nos al trono de Isabel. El manifest fou reimpreso por la redacción del Eomento-i84ç La detenció delsregidors, abans al·ludida, sembla aclarida per una nota del 28 de gener, sobre la causa que está formándose de nuevo sobre la sorpresa del fuerte de este pueblo. El lunes ig de los corrien¬ tes, febrer de 1849, la facción de Marçal se llevó de este pueblo a la fuerza la yegua propia de Antonio Dalmau,. Una relació de 31 de març precisa que els xicots de La Garriga que lluitaven amb els carlins eren Esteve Iglésies, de 22 anys, Miquel Tey de 14 ó 15, i Joan Alerm de 18 ; diu que s'ignorava si en Joan Pujol Blancafort era o no amb els carlins. El dia primer d'abril se'n va anar amb els carlistes N'Esteve Tey, de setze anys. Consta que passaren a viure a Granollers les famílies de Jaume Pa¬ rères, Esteve Bassa Illa, Pau Llobet, el metge Pere Pedrals, Antoni Dalmau, Josep Pla, Pau Miquel, Esteve Nualart, Josep Oliveró i Fran¬ cesc de Rosselló. A 5 d'abril els carlins detingueren al conductor de la correspondencia pública, quitándole de la misma todo lo que les dió 3. Arxiu Municipal de La Garriga, Uigall XIV, número 12. 4. Se'n conservaun exemplar a l'Arxiu Històric de la ciutat de Barcelona. PRIMERES GUERRES DELS CARLINS la gana; altre tant, s'esdevingué el dia 27 d'abril, a les deu de la nit ; en aquest darrer dia els carlins eren dotze o quinze. Hi hagué alguns regidors que no volien exercir el càrrec. Diu una comunicació del 15 de maig de 1849 : consecuencia de la noticia sobre trabucaires que se ha recibido en este pueblo en la ma¬ drugada y transmitida a V. — el comandant d'armes de Granollers — por el señor comandante de parrotes, después de haber salido una partida de parrotes mandada por su jefe y otra de paisanos en perse¬ cución, se ha tocado inmediatamente a somatén, reunit el poble i divi¬ dit en partides, una de les quals havent tomado la dirección hacia casa Valls de Montegües, término de Vallcárcara, donde se han encontrado con una fuerza nacional, habiendo ésta dado motivo al alarme por no ir informada y creído equivocadamente ser de trabucaires. Pel mateix mes de maig es féu una valoració de los árboles cortados por el destacamento del punto telegráfico de Puiggraciós en la propie¬ dad de Esteban Nualart allí inmediata. Ês molt curiosa la comunicació del 3 de juny de 1849 dient Este ayuntamiento, cuya lealtad y que : adhesión al trono de la Reina, Dios guarde, tiene tantas veces que acreditado, ha visto con alguna satisfacción que el que hizo entrega del fuerte de este pueblo a. los matinés, Juan Pujol y Blancafort, se hallaba preso y a la disposición del consejo de guerra de esta plaza, de manera que així restava esvaïda la sospita que havia caigut sobre l'ajuntament en la dita ocasió. Un ofici de de juny de 1849 parla de los muchísimos trabajos 21 y vejaciones ha sufrido el ayuntamiento y el pueblo durante la que guerra de matinés felizmente terminada. La derrota d'En Cabrera a Amer representa el final de la segona guerra carlista. A 25 de juliol fou comunicat que s'havia ordenat que sea destruida a la brevedad posible, con motivo de amenazar ruina, una torre que desde el año ó 1826 se hallaba construida a la salida del pueblo, hacia Vic, sobre la carretera, desde el uno al otro lado de la calle mayor Una carta del 29 de juliol adreçada Fèlix Baró de Granollers parla de a en Vedificio actualmente existente del fuerte que bajo la dirección de V. se construyó en este pueblo el año pasado ®. 6. ÊS la primera vegada que trobem anomenat el carrer gran. 6. Arxiu Municipal de La Garriga, lligall XIV, número 12. Sobre la toire de senyals de Priggraciós, vegeu la nostra Història del Santuari de la Mare de Déu de Puiggraciós, pàgs. 129 i segs. m EN LA DINASTIA BORBÒNICA LLISTA DE SACERDOTS DE LA PARRÒQUIA DURANT EL SEGLE XIX I PRIMER QUART DEL SEGLE XX 12 juny 1804 Francesc Gastó domer 27 maig 1837 20 agost 1804 Pere Quadres rector 8 desembre 1844 16 m arç 1823 Jaume Bertran vican 18 març 1824 Antoni Gili Papiol... vican 27 juny 1826 F. de Rosselló Terrés. resident 1828 23 juliol 1838 Lambert Cararac ecònom-domer.. 16 agost 1840 22 setembre 1841 Jaume Vila ecònom-domer 22 setembre 1841 Isidre Prims vicari novembre 1841 1842 Agustí Soler domer ; rector.. 3 febrer 1848 26 octubre 1848 Josep Casacoberta .... rector 3 novembre 1855 1 octubre 1850 Josep Badia ecònom-domer.. 2 maig 1857 20 gener 1856 Josep Castellsaguer... ecònom-rector . 14 març 1857 20 gener 1856 Josep Sibina vicari 21 novembre 1857 Josep Pous Rovira... rector 2 abril 1865 24 octubre 1864 Pere M. Borrell rector 3 juny 1869 1 maig 1868 Joan Tanyà vicari 1868 Francesc Solà domer 20 novembre 1886 27 juliol 1871 Josep Roca ecjònom-rector.. 2 juny 1875 12 novembre 1871 Josep Griera regent 20i novembre 1886 27 març 1879 Joan Guiteres Vinyes. rector 20 novembre 1886 25 juny 1881 Manuel Julià regent 18 novembre 1881 1886 Rafael Palau March... organista 23 febrer 1890 20 novembre 1886 Francesc Barnils Bros vicari, domer, beneficiat 1927 1892 Joan Pladevall regent Emeteri Cort vicari 8 gener 1893 Manuel Ribera Rufat. regent 1896 8 gener 1893 Antoni Mirabet ....... vicari 8 juny 1897 Salv. Mujal Torner... lector 15 octubre 1901 29 desembre 1899 Joan Avinyó domer 26 gener 1904 Ramon Pascual beneficiat agost 1936 J. Bruquetes Altura. ecònom S maig 1905 A. Forns Carulla ... rector abril 1915 8 octubre 1907 Martí Soteras Parera. domer 8 octubre 1907 Joan Font Castells ... vicari 1 juliol 1911 Pau Deix Borralleres. sagristà abril 1915 26 juliol 1912 Josep Castellà domer abril 1915 10 desembre 1913 Joan Camps Elias vicari abril 1915 ... Joan Flamis vicari 15 gener 1917 Josep Vich Figueras. rector 11 agost 1936 Ramon Baucells vicari 1917 Josep Fortino Serra . resident 1920 abril 1920 Antoni Fàbregas .... domer 1921 24 octubre 1920 Florenci Baucells .... vicari 29 març 1921 1920 resident 1932 Josep Dachs Pous ... 17 gener Enric Flamis seteinbre 1923 Josep Turc Comas ... organista TERCERA PART Via dolorosa i gloriosa per a la parroquia I. - Pervivències del règim antic. II. Temps de - guerres i d'anticlericalisme. III. - Comença una tongada de prosperitat parroquial. IV. - En el pòrtic del segle XX. V. - El rectorat de mossèn Josep Vich. CAPÍTOL PRIMER Pervivències del règim antic 477. De com La Garriga fou espoliada de l'antic tresor parroquial. — 478. Visita pastoral del dia de Corpus de l'any 1816. — 479. Restau' ració parroquial. — 480. Desavinences a la parròquia. — 481. Espi- golant en el folklore garriguenc. — 482. La majordona i el mosso del domer. — 483. Notes de la casa del domer Gastó. 477. De com La Garriga fou espoliada de Pantic tresor parroquial INCIDENTALMENT sabem que fou esta iglesia despullada per la tirania francesa de lamajor de plata, adornada ab moltes imatges de creu sants i dorada de or, de 6 candeleras, un incenser, un copon i de altres vasets per custodiar los sants olis, tot de plata; heus ací marcada en la nostra parròquia l'urpa rapissera de la guerra napoleònica, la qual s'havia allargassat des de l'any i8o8 al 1814 ; heus ací també el perquè del silenci d'activitats parroquials en aquests anys h Un document d'i de febrer de 1817^ diu que, como de unos tres meses a parte, desaparecieron de dentro la iglesia parroquial de este pueblo esta dos coronas de plata, a saber: es la. una grande con rayos y estrellas en las extremidades o punta de algunos de los mismos rayos y en medio de cada una de las mismas estrellas una piedra de color verde, como también en la delantera de la misma corona había varias piedras verdes engastadas; cuya corona grande llevaba una imagen de la Virgen del 1. Arxiu de can Terrés, LUgall de les capelles. 2. Consignat en el plec que porta per títol Borró del Convú de La Garriga, any 1815, de l'A. M. de L. G. m VIA DOLOROSA I GLORIOSA Rosario, colocada en su altar; y la otra corona pequera que se ha echado a m.enos la llevaba el Niño Jesús... Des de 1820 a 1823 hi ha un període de govern constitucional del rei Ferran VII, que va jurar la constitució de l'any 1812 ; a aquests esde¬ veniments es refereix el document que transcrivim quan diu que la parròquia de La Garriga fou, per la dita consti¬ en lo any 182^, privada tució de altre creu dos candeleros de de plata per les professons, de per credença, de 2 imatges, la una del titular Sant Esteve i la altra de Nostra Senyora del Roser, una creu dorada per contenir lo «Lignum Crucisn, i de una sola custòdia per la exposició del Santíssim Sagra¬ ment, per ser cosa de plata i salvada de la tirania francesa, lo que no esdevingué en las parròquies veïnes Efectivament, hem vist ■* una còpia que va treure's de VInventario tomado en el pueblo de La Garriga en presencia del alcalde y ayunta¬ miento, más las autoridades eclesiásticas de dicho pueblo ,en el que con¬ siste las alafas de plata que existían a la parroquia del susodicho pue¬ blo; las que se han conducido en el día de la fecha en la villa de Gra¬ nollers, en una arca de madera y sellada por el mismo ayuntamiento; a saber: tres folradas, esto es las que corresponden para cele¬ sacras brar; la custodia; Virgen del Rosario, de la que se ha dejado una una reliquia; unos incensarios con su barquilla; un San Esteban, del que se le ha dejado una reliquia, pero no una pierna de dádiva; dos candeleros de dos palmos y medio de elevación; una cruz grande. Garriga 16 marzo de 1823. Como comisionado por el señor comandante de armas de Gra¬ nollers, José Esclús. Erancisco Gastó, párroco-domero. Por ausencia del cura-párroco, Jaime Bertrán, vicario. Vicente Santigosa, alcalde. Tomàs Eortuny, regidor. Per l'abril del mateix any 1823, els cent mil fills de Sant Lluís, comandats pel duc d'Angulema, restauraren el règim absolutista i va terminar el període de persecució religiosa. Aleshores hi hagué encara suficient pietat per a refer les espoliacions ; així han arribat fins als nostres dies dues imatges d'argent sustitutives de les desaparegudes ; l'una, que representava Sant Esteve protomàrtir, duia un gran tros d'os en un reliquiari sobre el pit, però no tenia autèntica ; al peu de 3. Arxiu de can Terrés, Lligall de les capelles. 4. A. M. de L. G., Lligall XXX, número 69. DEL RÈGIM ANTIC 189 l'escultura es llegia Do de Q." Fauria Rector Any 182s, i probablement ; es referia al donatiu fet per un sacerdot garriguenc, rector d'altra parròquia. L'altra imatge representava la Mare de Déu del Roser, amb una garlanda de grans de rosari al voltant ; al peu tenia una inscrip¬ ció semblant a l'esmentada, però amb la data de 1826. Ambdues imat¬ ges romangueren enterrades entre la runa de la casa rectoral després de l'incendi de 1936 ; acabada la guerra en reconstruir la rectoria, foren retrobades, però havent sofert fortament l'acció del foc ; la de Sant Es¬ teve ha estat restaurada. Finalment, en 8 octubre 18^0, lladres robaren lo copon de plata novament construït, un vaset per aportar lo viàtic als malalts, un càliç i una cullera per batejar, tot de plata; quals coses necessàries part queden sustituïdes ab fusta i part ab metall inferior a. plata; sens mencionar les robes robades 0 destruïdes, de modo que ara a penes se encontra lo necessari per celebrar la scCnta missa 478. La visita pastoral del dia de Corpus de Tany 1816 A 13 de juny de l'any 1816 el bisbe de Barcelona Pau Sitjar trobant-se donà ocasió a La a Garriga practicar-hi la visita pastoral, per celebrar la millor a processó del Corpus que mai s'hagi fet a La Garriga ; és de notar, però, que ja aleshores es cele¬ brava amb un esplendor que ha arribat fins als nostres dies ; heus ací com ho explica una advertencia de la mateixa acta de visita ^ : Como en dicho dia 13 celebraba la Iglesia la solemnidad del Santí¬ simo Corpus d,e Jesucristo, determinó Su Señoría Ilustrîsima asistir a la procesión solemne, que se hizo en la tarde de aquel día por las calles de la población; con este motivo asistieron a ella todos los curas- 5. Arxiu de can Terrés, Lligall de l.es capelles. 1. Pau Sitjar havia estat bisbe auxiliar del seu antecessor el bisbe Diaz de Valdés ; fou amarg el seu pontificat per raó de la guerra i de la revolució ; en retornar a Barcelona, després d'un exili de tres anys, renuncià a la mitra però el papa Pius VII no li admeté la renuncia ; retornà al seu tron la imatge de la Mare de Déu de Montserrat ; fomentà l'estudi de les ciències ; governà la diòcesi des de l'any 1807 al 1831. Vegeu Bol. Of. del Obisp. de Bar., juny, 1943. 2. Arxiu Diocesà de Barcelona, Visites, volum 89, full 159. 190 VIA DOLOROSA I GLORIOSA párrocos vecinos, con hábitos de coro; la iglesia estaba perfectamente iluminada; las paredes de las casas cubiertas de ramos; las ventanas y balcones con tapetes o cubrecamas, según las facultades de los veci¬ nos; las calles sembradas de flores y a cierta distancia algunas capillas. Llevaba Su Señoría Ilustrísima la custodia acompañado del corres¬ pondiente gremial y llevando las insignias pontificales los cuatro mi¬ nistros eclesiásticos que previene el ceremonial de obispos y sirviendo de maestro de ceremonias el presbítero Don Bruno Bret, electo archi- pr£ste de la colegiata de San Juan de las Abadesas; los criados llevaban la almohada y silla para arrodillarse y descansar Su Señoría Ilustrí¬ sima a su debido tiempo. procesión, lo que se hizo con la posible solemnidad, Concluida la con la mayordevoción de aquellos feligreses y con asistencia de los de las parroquias vecinas, dió Su Señoría Ilustrísima la bendición con el Santísimo Sacramento; dexando llenos de gratitud a aquellos parro¬ quianos, cuyos descendientes recordarán siempre con admiración este acto solemne de 'ejemplo y edificación de su prelado. En canvi, l'acta de la visita pastoral és interessant ; d'ella molt poc solament esmentarem : que el bisbe mandó dorase por parte que se de dentro el sagrari de l'altar major i que visità la otra iglesia, o sigui la de La Doma. El rector i el domer continuaven essent mossèn Qua¬ dres i mossèn Gastó, els quals contestaren per escrit al qüestionari enviat pel bisbe ; heus ací un extracte de les seves respostes ^ : El rector digué que el pueblo se llama San Esteban de La Gar¬ riga; los decimadores son los curas rector y domero, señor Marqués de Llupiá, séñor marqués Pinós y el beneficiado de Santa Maria de Manlleu. Se compone de unas doscientas casas y unos novecientos vecinos de comunión. En canvi el domer declara : consta dicho pueblo de mil doscientos vecinos, poco más o menos; i, en lloc del marqués de Llupiá menciona los señores Desvalls. Concorden els dos en dir que corresponde el patronato activo o de¬ recho de presentación a Su Real Majestad y al Arcipreste del Estany 3. Arxiu Diocesà de Barcelona, Visites, volum 88 bis, full 76. També es troben notícies dels decrets episcopals d'aquesta visita en el mateix Arxiu Diocesà, en la capsa de documents de visites de 1808 a 1815. DEL RÈGIM ANTIC 191 O Rector deMoyá, en sus respectivos meses. Su dotación, de la rec¬ toría, consiste en la percepción de los diezmos de carnelage, vino, cáñamo, trigo, espelta, avena y granos groseros de primera cosecha, cuyo valor anualmente es de unas mil cuatrocientas libras; en canvi, el domer declara que la dotación de La Doma es de quinientas cincuenta libras. Din el rector :5m titular es San Esteban, bajo su invención; tiene la iglesia diez capillas, cinco por parte. Las misas celebradoras en esta iglesia son 436 y los aniversarios 155; las misas celebradoras a caridad o dote casi todas de 6 sueldos, y los aniversarios, a excepción de algu¬ nos pocos, a 16 sueldos; se hallan corrientes en y por todo el año 1814, como es de ver. Los aniversarioscorrespondientes al domero, din aquest, según consta de la única libreta que tiene su antecesor, son gi; de limosna 16 sueldos cada uno; están celebrados hasta el año 1810 inclusive; las misas, según asimismo consta de la. única libreta de dicho antecesor, son 185; cada una de las más de dichas misas de limosna seis sueldos; están corrientes hasta el año 1812 inclusive. Din el rector que no hay confradías; domer i rector concorden indi¬ cant les quatre capelles del terme, com si fossin de propietat particular; el domer afegeix : a todos se les ha dado aviso de presentar sus pri¬ vilegios. El rector diu hay manda pia particular de testamento que no deba cumplirse, a excepción de algunos oficios funerales, de los muchos que murieron, que no se han cumplido, a causa del tiempo tan cala¬ mitoso. Los muertos el pasado año fueron diecinueve y los nacidos cincuenta y tres; ninguno de menor edad quedó sin padre y madre. Diu Vinventa.ri de los vasos sagrats i ornaments que se troben en la iglésia parroquial de Sant Esteve de La Garriga: Primo, tres càliç, dos de plata i un de llautó, ab copa de plata; item un globo gran en lo sacrari i altre xic per portar lo viàtic i un altre per la extremaunció; dos condoleros de plata; incensers, ab sa barquilla de plata; Sant Es¬ teve de plata i una imatge de Nostra Senyora de plata; la. creu gran de plata; la Veracreu de plata i unes canadelles de plata; una cus¬ todia gran 4. Vegeu, però, com fou espoliada la parròquia, en el número 477. m VIA DOLOROSA I GLORIOSA Tres albes bones, encara que usades; quatre àmiios bons, encara que usats; tres roquets de diferents colors; dos ca¬ usats; vuit casulles pes; cinc corporals; varios purificadors. La gran deficiència de robes litúrgiques subratlla, encara, la nota de penúria i calamitats d'aquell temps. 479. Restauració parroquial A. A iS maig 1824, en esta parròquia de Sant Esteve de La Gar¬ riga, bisbat de Barcelona, se féu rogativa per pluja, ab professo, que eixí de la iglesia oriental, portant la imatge mujar de Jesucrist clavat en creu, acompanyat ab atxes de les administracions, ab assistència de particulars, que portaven llum ab atxes 0 ciris i també uno gran part de dones portava llum; anà la dita professé a la iglésia occidental; en esta se cantà missa del sant del dia,qual celebrà lo reverend senyor domer Francisco Gastó i predicà lo reverend Antoni Gili i Papiol, vicari del reverend doctor Pere Quadres, rector; fou devot i tant numerés lo concurs que part del poble no pugué entrar dins la iglésia propdita; hi assistí també el mag¬ nífic ajuntament sens les sues insígnies 0 bandes vermelles; en tot lo curs de la professo se ventà sempre la campana major h B. —A 25 d'abril de 1825 l'ajuntament va suscriure un document adreçat al secretari del bisbe dient que había visto siempre vicario en esta parroquia; observa con dolor que no lo tiene de algún tiempo a esta parte el reverendo senyor rector, quien está obligado a mantener¬ lo..., cuya falta reconoce el ayuntamiento muy perjudicial al mejor servicio y asistencia espiritual de la. parroquia, i per això sol·licitava que el bisbe el nomenés. A 9 de maig fou adreçat al domer un ofici dient que respecte a haver notat que V. faltaba en la professé del dia de avui i havent això retardar molt la eixida de dita pro¬ fet esperar 0 fessé amb molta impaciència del concurs; el batlle, ajuntament i obrers digueren que esperaven que la cosa no es repetiria ^ 1. Arxiu de can Terrés, Lligall de les capelles. 2. A. M. de L. G., Lligall XIII, número 11. lV3apvoúbi—¬c.dNngeru dbJ2aaeneorrd-.ilistEGcjul seg.] i[550 jaibPr]od:sanc.rtC[d')(t7e—|l Gl/ar:enigitr ldajniloeavça 111.- tants \ de DEL RÈGIM ANTIC '93 C. — Encara que la confraria dita de la Minerva ja havia estat es¬ tablerta en l'antiga església 1693, Anton Blancafort i Oliveres, en àlias Petita, administrador de la Minerva de esta iglesia de Sant Es¬ teve de La Garriga, a fi de restablir la confraria en ella, féu les dili¬ gències següents: Dia2 novembre 1826 se encarregà de la butlla de data en Roma iàç2, per agenciar en Barcelona, en lo modo debia acudir-se a la supe¬ rioritat; dia 14 maig 182J se encarregà del modelo del memorial i esta¬ tuts, quals retornà per posar-los en deguda forma; a 10 juny los reve¬ rends párrocos i los tres administradors firmaren lo citat memorial, per presentar-lo al senyor bisbe, que lo aprovà i decretà a 20 novem¬ bre 182T, gratis; finalment per allistar en la confraria comprà un llibre, en el qual copià tot el necessari Isidro Casanoves, secretari del mag¬ nífic ajuntament de esta i mestre de primeres lletres; el rector Quadres publicà les diligències a 7 de setembre de 1828 D. Pel bon zel del reverend Francesc de — Rosselló, fadristern de can Terrés, durant l'any 1826 va obtenir-se la restauració de l'antiga confraria del Roser en la parròquia de La Garriga ; bo comproven unes cartes particulars i anotacions conservades a l'arxiu de can Terrés. La tramitació oficial consistí en els següents documents: Lletra adreçada al prior del convent de dominics de Vic, a 27 de juny del dit any, exposant que a causa, sin duda de las guerras y tras¬ tornos que por desgracia se han experimentado s'bavia perdut la docu¬ mentació de l'antiga confraria, i sol·licitant el restabliment ; butlla del mestre general de l'ordre dels dominics, donada a Saragossa a 8 de juliol de 1826 ; erecció de la confraria, feta per fra Ramon Pujol del convent de santa Caterina de Barcelona, destinat al santuari de la Mare de Déu de Bellulla, a 6 d'agost de 1826, el qual féu aixecar acta del que va fer en el dit dia, 0 sigui : la missa, l'explicació, la proces¬ só, etc. ; nomenament de capellà segon de la dita confrarie a favor de mossèn de Rosselló, a 31 de juliol del mateix any ; aprovació del bisbe de Barcelona a 27 d'agost de 1832 3. Arxiu de can Terrés, Lligall de les capelles; allà mateix es conserven els estatuts i l'escut de la confraria ; vegeu el número 305 sobre Tantiga confraria. 4. En els dits arxiu i Lligall ; vegeu el número 302. 194 VIA DOLOROSA I GLORIOSA És de remarcar ací que l'esmentat Rosselló pagà 15 lliures per les imatg.es de sant Domingo i de santa Caterina, posades en lo altar del Roser, sembla que en dit any de 1826 ®. E. — En 2d juliol 1826 se estrenà capa per lo llit dels morts i pàl·lit negre, donat a la iglésia per Francesc de Rosselló, prevere, e importa 62 lliures, 14 sous; el mateix prevere pagà en 1828 la recom- posició de la. vidriera d- cubería pbre., rector que fou de esta parròquia. Morí el dia 3 de novembre del any 1855 en la edad de 68 anys. R Y P. GUERRES I ANTICLERICALISME m a là capilla de Sant Nicolau, pasa a la pieza de tierra denominada Pla d'En Rubí y Mas, en qual sitio tres se dividen parroquias...; dirige la linea divisoria a una sierra divide la heredad Miquel, del manso que Boget, y de éste a la puerta de casa Vidal de el Pla d'En Roselló Montmany y continúa hacia y feixa d'En Cuyàs... Pasa en linea recta al caserio de Gallicant de aqui al Turó del y manso Eigueras de Vallcárcara, denominado "Les roques vermelles", que dirigen al manso Mas de La Garriga y luego a la viña de Vidal, ahora Antic, de la parroquia de Vallcárcara, y de ésta a una pieza, de la heredad de Valls de Montegües...; conduce la linea al bosque del manso Blancafort del Moli de La Garriga, en la partida de de donde parte Vallivert, para Rupit y paraje dicho "les Timbes"... Se pasa a la cima de la montaña o Turó de Santa Margarita., del cual se dirige a Samalús en su camino y de éste a una pieza de tierra, dicha d'En Gabadaler... Dirigese en seguida al Noroeste a Casa Gorchs, y de aqui la linea conduce a la carretera de Barcelona a Vich y riera del Congost y en seguida el prado de casa Parets de Llerona y, de este estre¬ mo, al punto descrito en primer lugar. Adverteixen que el terme parro¬ quial coincideix amb el municipal i que únicament el mas Parera de Pimar és més a prop d'altra església, la de L'Ametlla, que d'una de les dues parroquials de La Garriga. Esmenten després els decrets de 14 de maig de 1737 ^ i de 7 d'agost de 1740 ^ y la costumbre observada, de l'administració setmanes parroquial per a càrrec del rector i domer ; diuen que La Doma deberia sub¬ sistir ahora como a ayudantia... pues que correspondiendo, con arreglo al concordato y reales decretos subsiguientes, dos coadjutores a esta parròquia, el podria permanecer al lado del cura-párroco uno y el otro en La Doma, bajo la inmediata dependencia de aquél. L'arxiprest de Granollers informà en el mateix sentit el afegint que manso Parera de Pimar no parece sea necesario pasar a La Ametlla. L'expedient original enviat pel bisbe Palau, al govern, a 7 de maig de i860, diu que efectivament se erige en ayuda de parroquia la men¬ cionada iglesia llamada La. Doma, debiendo ser servida por un teniente dependiente del párroco. Afegeix : su patronato corresponde al obispo 2. Vegeu el número 410. 3. Vegeu el número 414 i Segs. su VIA DOLOROSA I GLORIOSA de Vich, però això és evidentment equivocat, car del mateix expedient resulta que el patronat alterna la Corona con el reverendo señor Arci¬ preste de la de Vich, en sus respectivos meses. Villa de Moyá, obispado En una relació signada pel rector Josep Pous, a 26 de febrer de 1858, esmenta els inconvenients de la subsistència dels dos curats a La Gar¬ riga, i l'opinió del degà del Vallès favorable a la supressió d'aquell règim, tanto que a consecuencia de sus gestiones no se ha proveído en propiedad de algunos años a esta parte la referida Doma, la cual ha sido y sigue siendo servida por ecónomo; però no vol pas que es supri¬ meixi el capellà de La Doma, perquè tienen por él suma veneración todos los parroquianos sin excepción. El resultat de l'expedient va ésser com era d'esperar i el domer va perdre les seves milenàries prerrogatives de párroco per restar reduït a una mena de vicari quelcom autònom de l'únic rector de La Garriga ; val a dir que la reforma fou encertada i que així desaparegué un greu obstacle a la vida de la parròquia i una causa permanent de desavinen¬ ces i conflictes. Ans de i860 fou traslladat a La Doma el cementiri que s'havia ins¬ tal·lat davant de l'església parroquial. Així el cementiri de La Doma esdevingué l'únic cementiri de La Garriga i, amb la creixença de la població van construir-se vàries sèries de nínxols i alguns panteons. D'aquests darrers alguns de moderns, del nostre temps, tenen categoria artística, tant per l'arquitectura, per exemple, de Duran i Reynals, Pericas, etc., com per algunes escultures que els presideixen: així hi ha una creu de pedra amb relleus plans obra de Jou ; altre relleu en pedra, de Lletjós, representant el Sagrat Cor ; un Crucificat, talla en fusta ; etc. Hi ha ferros forjats, etc. 489, Visites pastorals de 1860 i 1867 A. — El dïa 5 de setembre de i860, el bisbe de Barcelona Antoni Palau Termens \ a les cinc de la tarda, procedent de Llerona arribà a 1. Que governarà la diòcesi des de 1857 a 1862, va fundar el Boletín Oficial Eclesiástico ; comença a procedir en l'arreglo parroquial de la Diòcesi ; instituí les conferències eclesiàstiques ; deixa establerts els nous oficis de Santa Eulàlia i de la Mare de Déu de la Mercè ; vegeu dit Boletín, juny 1943. GUERRES I ANTICLERICALISME 215 La Garriga Vliinerario de Santa Visita ^ diu, del poble, que la posi¬ ; ción es hermosa y agradable, está al pie de las montañas, a la entrada al Congost, cuyas aguas fertilizan aquellas llanuras; de l'església es- menta que fuera del altar mayor está flacamente adornada, i que la sacristía, que es nueva, muy capaz y en cuya parte superior puede cons¬ truirse una grande sala. Diu que el cementerio se ha trasladado al de La Doma; que aquesta església ahora es servida por un vicario mutual, que administra las casas adyacentes a La Doma, con obligación de asistir a la parroquial cuando le llqma el rector; de les terres de conreu de La Doma diu que se han cedido dos piezas al vicario mutual y las restantes son adjudicadas al rector. Hay además dos pequeñas capillas dentro de la población, una de un particular y otra en el establecimiento de baños. En el llibre de Decretos de Visita ' s'afirma que el rector era mossèn Josep Pous ; que es confirmaren 330 persones. El bisbe manà que les aplegàdoras de Nuestra Señora rendissin comptes al rector i als obrers ; que, siendo contrario a la gravedad y decoro y hasta al orden arquitec¬ tónico, que corresponde a las iglesias, el que se sobrepongan escaparates en los altares, mandamos que se quiten los que hay en los altares de San Martin y de San Isidro; que es substituïssin les imatges de plom o d'estany del Sant Crist, dels altars, per altres de majors i més con¬ sistents ; que l'armari del tàlem es tregués del presbiteri i es portés a la sagristia ; que essent humit i en males condicions el local on es guar¬ dava el tresor, aquest fos mudat a un altre més sec i ventilat, que podria ésser a la sagristia o a sobre d'ella ; i que el llibre de l'obra es guardés a la parròquia. Referent a la capella de la Mare de Déu del Remei i de Sant Macari ordenà el bisbe que se entorne la picerta al tiempo de celebrar la sania misa, a fin de evitar las irreverencias que se cometen por los transeún¬ tes y precaver que intente oir la misa desde la calle; prohibí de no se celebrar en les dites capelles sense el consentiment del rector i que todos los sacerdotes, que vienen a esta parroquia con motivo de baños c por cualquier otro objeto, se presenten al cura párroco manifestando las licencias que tengan, sin cuyo requisito les prohibimos el celebrar. 2. Arxiu Diocesà de Barcelona, Itinerario de Santa Visita, 1858-1865, full 115. 3. En dit arxiu, anys 1858-1877, full 164 vol. 316 VIA DOLOROSA I GLORIOSA B. — A 24 d'octubre de 1867 visita la parroquia de La Garriga el bisbe de Barcelona Pantaleó Montserrat ^ el qual precisament havia fet l'arreglo parroquialo nova distribució de les parròquies del bisbat. Trobà de rector mossèn Pere M. Borrell, i, entre altres decrets epis¬ copals, deixà concisament els següents: i." Que los administradores procuren mayor limpieza en los altares. 2.° Que no se coloque la imagen de la Virgen a un lado del altar. 3.° Se mude la pila bautismal por otra de mármol y ponga dentro de alguna capilla. 4." Que se procure intro¬ ducir las economías posibles en los gastos del culto y obra para hacer del sobrante una dotación para el organista. 5.° La Doma según el arreglo parroquial es una tenencia de La Ga¬ rriga entre tanto, para evitar dudas y disputas se manda: i.° que, sin perjuicio de los derechos del párroco, los feligreses de La Doma reciban los sacramentos de mano del vicario; el cual obtendrá siempre la licencia del párroco para la celebración de los matrimonios; 2." que los otros sa¬ cramentos los de acudir al párroco, administre el teniente sin necesidad debiendo dar cuenta a cuando el te¬ éste de haberlo verificado; 3.° Que niente no esté ocupado en La Doma acuda a ayudar al párroco en la matriz; 4.'° que se consigne alguna cantidad de los fondos del culto y obra para sostener el de la tenencia. Comentant un deis expressats decrets va bé de dir ací que en la capella destinada al baptisteri, que era la immediata a la façana, per la banda de l'evangeli, en 1936, hi havia una discreta pica baptismal renai¬ xentista de marbre blanc i, a la paret del fons, una imatge de Sant Joan Baptista, dins d'una fornícula, emmarcada per unes pobres cresteries d'estil gòtic. 4. Havia estat arxiprest de Taraçona, penitencier de Saragossa, i bisbe de Badajoz ;obtingué el títol de basílica per a la catedral de Barcelona ; donà mostres de gran prudència, energia i rectitud en el govern de la diòcesi i de caritat iabnegació durant l'epidèmia del còlera de 1865 ; va assistir al concili Vaticà ;morí a Frascati a 21 de juliol de 1870 ; governava la diòcesi de Barce¬ lona d'ençà de l'any 1864 ; vegeu Bol. Of. del Obisp., juny 1943. 5. Segons un elenco redactat per Mossèn Antoni Fàbregas diu que en 1S68 al Rerevendo Francisco Solà presbítero se le nombró ya teniente; Arxiu Diocesà de Barcelona, Visites- Al cementiri de La Doma, en la banda de ponent, en un nínxol, hi ha la següent llegenda : Ossa et ciñeres Petri M. Borrell, parochi hujus, obiit 3 junií 1869, annos natus 68, RIP. GUERRES I ANTICLERICALISME 217 490. Algunes notes municipals sobre qüestions religioses DIU l'acta de la sessió municipal del 12 de novembre de 1871 que havent acceptat l'ajuntament de que el rector Josep Griera actués suplent del mestre municipal, l'esmentat senyor decidí, en prueba de gracias, oferir de decir todos los domingos en la iglesia parro¬ quial una missa intermedia a las de costumbre, esto es, en el período desde primero de abril a primero de octubre, a las 8 de la mañana, y, desde dicho octubre al abril, a las g. L'acta de la sessió de l'ajuntament del dia 26 de maig de 1875, diu que después de un largo y acalorado debate, en el que intervinieron todos los individuos de la municipalidad, por unanimidad se acuerda: Pri¬ mero: que se concede licencia a los señores obreros de esta iglesia parro¬ quial para celebrar en el día de mañana la función del Santísimo Corpus con la solemnidad acostumbrada y con música, la que irá a cargo de los mismos obreros; y que la procesión siga el curso acostumbrado a los demás años. Segundo: Que el ayuntamiento elude de sí toda responsabilidad por coacciones de fuerza armada, otras u análogas, que por sorpresa o inva¬ sión pudiera haber, en atención a las circunstancias. Tercero: El municipio, por medio de una comisión de su seno, pre¬ sidirá las funciones de mañana y tarde, al objeto de dar mayor solemni¬ dad a ellas, debiendo la música, que hubiere, acompañar al cabildo mu¬ nicipal desde la consistorial a la iglesia y en su casa regreso, conforme se acostumbra. Caso de presentarse fuerza armada en la población antes de empezar las funciones o divinos oficios, dejará o podrá dejar el ayun¬ tamiento de asistir a ellas oficialmente. Cuarto: Que por el pregonero se prevenga a todos Ibs vecinos de las calles de Centro, Baños y Calabria y de la Plaza Mayor, que antes de salir la procesión de la iglesia tengan barridas y las regadas mismas calles, que serán las del tránsito de la procesión. 218 VIA DOLOROSA I GLORIOSA Y último, quequeda a cargo de la presidencia el tomar las dispo¬ siciones que crea necesarias para durante la procesión se mantenga el orden, decoro y reverencia debida, al Santísimo Sacramento, castigando severamente a los que no guarden las atenciones debidas a aquel so¬ lemne acto. Amb evident extralimitació l'ajuntament, en sessió del 17 de maig de 1881, escoltant las quejasrecibidas respecto al curso que sigue cada año la procesión del Corpus Christi, ya que alguna vez se ocasiona algún disgusto y perjuicio por la estrechez de alguna calle... acuerda, para este año, el siguiente curso: salida de la iglesia, plaza, calle del Centro, Baños hasta la plaza de Santa Isabel, regreso por la calle de los Baños, Centro, Calabria hasta el Torrente de la Cova, calle de Cardedeu, Oliveras frente la rectoría y entrada a la iglesia. Segons el lligall d'actes del Municipi, am.b data del 18 de novembre de 1881, s'acordà componer la junta parroquial administrativa para la reparación de este templo parroquial... como sigue: presidente Reve¬ rendo Don Manuel Júliá, alcalde Don Francisco Partegás, concejal Don Salvador Fortuny, vocales contribuyentes Don José de Rosselló, Don Tomás Nualart, Don Pedro Dachs, amb missió de continuar la subs¬ cripció i obtenir aportacions amb jornals per a l'obra \ 1. Totes les notes d'aquest número les hem extret dels corresponents lligalls d'actes de l'A. M. de L. G. CAPÍTOL TERCER Comença una tongada de prosperitat parroquial 491. Estat de l'església parroquial segons un informe de 1886. — 492. Continuació de l'esmentat informe sobre la parròquia. — 493. Pri" mera visita pastoral del bisbe Català, en 1887. — 494. En 1893 la segona visita pastoral del bisbe Català. — 495. Del convent de monges de l'ensenyança, — 496. La música al redós de la parròquia. 491. Estat de Pesglésia parroquial segons un informe de Pany 1886 Heus ací com el regent mossèn Josep Griera, a 20 de novembre de 1886, en l'informe que redactà amb motiu de la pròxima visita pastoral \ explica les obres que varen fer-se a la parròquia de La Garriga a finals del segle passat : En junio de 1880, por amenazar ruina la iglesia, mejor dicho el 2 edificio, pues su bóveda estaba agrietada habiendo perdido su forma los arcos de ella y más el trozo de bóveda del presbiterio y los del coro, después de un reconocimiento facultativo practicado por el arquitecto diocesano Don Francisco de Paula Vilar, se cerró la iglesia, celebrán¬ dose por disposición y autorización del Excelentísimo e Ilustrísimo Señor Obispo Doctor Don José María de Urquinaona y Bidot en los días de fiesta y de mucha concurrencia, por carecer de local a propósito y capaz en esta población, en un altar provisional y bajo cubierta al efecto construida en el sitio llamado "camp de les oliveres", sito al mediodía 1. Arxiu Diocesà de Barcelona, Visites, número 95, F, full 161. VIA DOLOROSA I GLORIOSA de la casa rectoral, estando los feligreses al aire libre, y en los días laborables en provisional de la. sacristía, en donde se tenía guar¬ el altar dada la reserva del Santísimo Sacramento y la pila bautismal. Así per¬ maneció hasta que, habiendo, en 6 de noviembre de 1882, el Excelen¬ tísimo e Ilustrísimo Señor Obispo de Barcelona, con el Señor Arquitecto diocesano, reconocido las obras hechas, esto es las comprendidas desde el presbiterio hasta las dos segundas capillas laterales inclusives, es¬ tando completamente separado este espacio con respecto del otro cuyas obras de reparación se estaban haciendo, hallándolas conformes el refe¬ rido arquitecto, se habilitó la iglesia en. ig de noviembre referido, abriendo una puerta lateral en la parte del mediodía frente a la del presbiterio, para la entrada y retirada de los feligreses, para no entrar por la casa, rectoral, como se había hecho, y por no poderlo verificar por la principal de la iglesia interceptada por la construcción de las obras de reparación en los últimos tramos o trozos de la iglesia. Ultimadas definitivamente las obras de reparación en agosto de 1882, previ el reconeixement de l'arquitecte, s'obrí novament al culte tota l'església, a 30 de setembre de 1883 ; celebrà els oficis el vicari capitu¬ lar Ignasi Palà, amb el degà del Vallès i tres rectors veïns ; predicà mossèn Josep Roca, rector de Barcelona. A l'interior, el temple no varià pas gens la seva estructura, però a l'exterior, a la façana, va desfer-se l'antiga capçalera de perfil abarrocat, i va substituir-se per unes cor¬ nises rectes, sense cap interès artístic. En parlar dels altars laterals diu l'informe del regent que, excep¬ tuando uno o dos, son de poco gusto arquitectónico; hi havia onze altars, és a dir, cinc per banda de laterals i l'altar major ; parlant del senyor Pere Dachs diu que el altar de San Ramón es propiedad suya, cui¬ dando él mismo; també insinua una proposta que fou plenament secun¬ dada pel bisbe ^ ; Una cosa me parece falta en el templo, parroquial, una capilla del Santísimo Sacramento. En la nota de los vasos sagrados, ornamentos y demás efectos consta ; Una custodia de plata, otra de madera, un copón metal plateado con el vaso de plata dorada, otro de metal sin vaso separado y otro pequeño; cuatro cálices, uno plata dorado, otro plata y dos metal con el vaso de 2. Vegeu el número 493. PROSPERITAT PARROQUIAL •m plata; una Veracruz o ^'Lignum Crucis" de plata y otro de madera ' ; un reliquiario de San Esteban de plata ^ y otro de madera ® dorada; una Virgen del Rosario de plata; un reliquiario gótico de plata un reli¬ quiario de madera de los santos Mártires; una palmatoria de plata; dos crismeras para los santos óleos de plata; dos coronas plata por la Virgen de la corte; etc. A La Doma no hi havia res d'argent. Entre les robes crida l'atenció que tant el tern blanc com el tern negre tenien dalmáticas para los monaguillos; cinco casullas para diario, una de cada color, regaladas por el Excelentísimo Señor Obispo de Bar¬ celona, Doctor Don José María Urquinaona; flores artificiales para el altar mayor. A l'arxiu hi havia varios pergaminos muy antiguos e inteligibles; los libros parroquiales desde el año 1572, pues si bien hay alguno anterior está en desorden; algunos manuales de escrituras, legajos con escrituras. 492. Continuació de Tesmentat informe sobre la parroquia En l'infoime redactat per mossèn Josep Griera en 1886 ' consta la parroquia es de ascenso; está dotada del párroco, un que teniente y un coadjutor; la asignación del párroco es de 5.000 rea¬ les; la del teniente de La Doma, que era tenéncia de primera classe, 2.800 reales; y la del coadjutor de 2.200 reales; el párroco en propie¬ dad es el doctor Don Juan Guiteres, teniendo en su lugar un regente que se llama José Griera, presbítero; el teniente se llama Don Fran¬ cisco Solá y el coadjutor Don Francisco Barnils; habitando todos tres en su respectiva demarcación. 3. Aquests dos reliquiaris de la Veracreu encara la eren a parroquia en 1936. 4.Vegeu el número 477. 5. Aquest reliquiari de fusta daurada, en forma de custodia, no era pas de mal gust artístic ; en canvi, en 1936, hi havia a la parròquia un altre reliquiari de Sant Esteve, potser procedent de La Doma, de metall molt pobre; exornat amb vidres imitant pedres precioses ; l'autèntica d'aquest darrer reliquiari duia la data de 21 d'octubre de 1876. 6. Vegeu el número 831. 1. Vegeu el número anterior. m VIA DOLOROSA I GLORIOSA Completen les esmentades notes dels emoluments dels sacerdots, unes altres dient que poden arribar a cent duros l'any per al rector, setanta-sis per al tinent i setanta per al vicari ; amb destí a la fàbrica de l'església es rebia del govern la quantitat de tres mil rals, dels quals quatre-cents vuitanta estaven destinats a La Doma ; finalment, el producto de las sillas siempre dan líquido más de cien duros. Diu l'informe que La Garriga tenia cinc-centes cases, amb un total de tres mil persones, amb mil dues-centes ànimes de comunión, de les quals cumplen el precepto pascual todas, con pocas excepciones; a part de les esmentades, diu que hi havia famílies que vienen todos los años a veranear. El domer, per part seva, informà que a la tenèn- cia de La Doma corresponien vint cases, vint-i-quatre focs, 150 al¬ mas y de comunión unas ochenta, cumpliendo como deben el precepto pascual. Es interessant la informació donada en relacióamb les capelles del terme. primer lloc cal dir que ja no es menciona l'antiga capella En de Sant Macari ^ ; s'esmenten, en canvi les antigues capelles de Sant Gervasi i de Blancafort del Molí ; de la capella de can Terrés diu, amb bona fe, que es romàntica i que tiene una hermosa portada de estilo bizantino, sense oblidar de ressenyar la làpida de Xixilona els retaules, les llicències, etc. Don Pedro Dachs tiente oratorio privado a casa seva, Al extremo de la calle, existe otra capilla pú¬ junto al establecimiento de baños, blica de reciente construcción, Señora bajo la advocación de Nuestra del Remedio, propiedad de Don Juan Blancafort. Junto a la calle de Cardedeu y en el convento de hermanas franciscanas terciarias hay otra capilla pública, bajo la advocación de la Purísima Concepción de María; es de reciente construcción, sin que exista cosa digna de mención. Ha.y también una asociación titulada de Amigos del Sagrado Cora¬ zón de Jesús, en que se reúnen los domingos tienen sesión; y uno de ellos hace un ratito de estudio a unos cuantos niños. Hi havia també, mencionada per primer cop a La Garriga, la Sociedad de señoras de 2. Vegeu el número 36 ; havia estat enderrocada l'any 1881. 3. Vegeu el número 13. PROSPERITAT PARROQUIAL 223 San Vicente de Paúl, que el viernes de cada semana tienen su confe¬ rencia, cuya presidenta es la señora Doña María Pous de Dachs. Finalment, hi havia dues escoles públiques del munici¬ consta que pio, una per a nois i altra per a noies, amb uns cent vint alumnes en cada una ; a part d'aquestes hi havia el col·legi per a noies regentat per les hermanas terciarias de San Francisco, en el que asisten unas cincuenta. Pot ésser aquestel lloc adient per a consignar que, més o menys, des de l'any 1885 fins al 1905, per setmana santa actuà a La Garriga una cohort d'armats; eren 20 ó 24 homes que, vestits de soldats romans, vetllaven el monument i assistien a la processió del divendres sant a la nit, entre les humils il·luminacions de les cases del poble 493. Primera visita pastoral del bisbe Català A 13 de maig de 1887 practicà la visita pastoral a La Garriga el bisbe de Barcelona per Jaume Català Albosa ^ ; consta que fou rebut les autoritats i per muchísimos fieles revestido de pontifical en la capilla de Nuestra Señora del Remedio del balneari Blancafort ; es féu una processó, amb orquestra, etc. ; l'acta de la visita i els seus minuciosos decrets es complementen abundosament amb els informes que prèviament demanà als rectors Així, per exemple, a la insinuació del regent sobre una capella del Santíssim, diu l'acta : Habiendo inspeccionado también en compañía de las autoridades locales los terrenos que rodean la iglesia y son pro¬ piedad de ésta. Nos ha parecido que el sitio más a propósito para em¬ plazamiento de la capilla mencionada sería el lado derecho de la igle¬ sia derribando el trozo de pared que respalda la capilla del Santo Cristo, para que sirviese de entrada a la capilla, en la cual se podrán poner las mismas imágenes que hoy están en dicha capilla. A fin de animar 4. Vegeu-ne altres detalls a la Hoja de Acción Católica de La Garriga, número 170. 1. Era natural d'Arenys de Mar ; havia estat Auditor de la Rota espa¬ nyola i bisbe de Càdiç ; celebrà sínode diocesà ; coronà la Mare de Déu de la Mercè, patrona de la diòcesi ; pontificà a Barcelona des de 1883 a 1890 ; vegeu Bol. Of. del Obisp., juny 1943. 2. Vegeu els números 491 i 492. m VIA DOLOROSA I GLORIOSA al pueblo para esta obra que consideramos tan necesaria les hemos ofrecido la cantidad de cien duros que podrían ser la cabecera de la suscripción. Havent fet constar el rector que hi havia moltes fundacions pieto¬ ses, però que no se cumple ninguna, en razón de no cobrarse ninguna pensión, el bisbe Català, mitjançant un decreto inserto en la libreta de cobros del Reverendo Don Agustín Soler, ordena que el reverendo cura procurará, por todos los medios que le sugiera su celo, averiguar quié¬ nes son prestamistas de les pensions de les fundacions pie- los actuales toses, y, con la prudencia que exige el caso, les hará entender la graví¬ sima obligación de conciencia que tienen de satisfacer las pensiones, i que, si volen redimir-Ies, poden acudir al bisbe que els atendrà. Cal notar ací també que l'obligació del municipi de mantenir la llàntia del Santíssim Sagrament de muchos años a esta parte no se cumple. El domer havia informat pintorescament sobre l'església de La Doma, fent constar és, según dicen, del siglo diez, su nave mayor que bizantino y ensanche gótico, que su todo es gótico bizantino, posee un retablo, que es el mayor, gótico que es muy bueno y en buen estado, todo en pintura^, que también dicen del mismo siglo; el senyor bisbe més encertadament ordenà que rector i domer celen por la conservación del magnifico retablo del altar mayor del antiguo templo. Consta que foren vistos i aprovats els comptes de les administra¬ cions de les ànimes. Sant Antoni, Mare de Déu dels Dolors, Sant Roc i Sant Sebastià, Sant Joan Baptista, Sant Martí, Sant Isidre, del Ro¬ ser, del Sant Crist i de Sant Esteve. També visità el bisbe i aprovà els comptes de la confraria del Roser, Corte de Maria i Puríssim Cor de Maria. Consta que foren visitades totes les capelles del terme. En un dels decrets de visita el bisbe ordenà al rector que portés un llibre de VEstado de la parroquia. L'ajuntament, en sessió del i6 de febrer de 1890 acordà, vist el projecte de construir una capilla para el Santísimo Sacramento, en la parte norte de la misma iglesia... para honra y gloria de Dios y pro¬ vecho del vecindario, se verá con satisfacción la pronta realización del proyecto...^ L'edifici de la nova capella fou cobert amb voltes; a la capçalera hi havia una paret plana ; és de dimensions prou espaioses, però no té pas un particular interès artístic. 3. A; M. de L. G. Lhbre d'actes. Edf;ucíta—eb.lmop G[F.Id25a0c[ç--e1jpusna—nr9v]ooql0i]s.Ld[¡arcligí]. Asil-Io.pta 1.- IX. dll'eisch Vipsartcail [574J.-— PROSPERITAT PARROQUIAL 225 494. En 1893 la segona visita pastoral del bisbe Català El dia 29 de juny de 1893 el bisbe de Barcelona Jaume Català va practicar de La vegada la seva visita pastoral a la parròquia per segona Garriga ^ el regent aleshores era mossèn Manuel Ribera Rufat, de quaranta-quatre anys ; el teniente vicari era mossèn Antoni Mirabet, de vint-i-sis anys, i el teniente domefo de VAyudantía de La Doma mossèn Francisco Barnils, de trenta-sis anys. L'informe del regent diu que el govern pagava 1.550 pessetes al rector, de les quals el regent percebia 660 pessetes anuals ; que els emoluments del regent eren d'uns 30 duros cada any ; diu que el producto de las sillas es d'unes sis set-centes pessetes anuals que se o aplican a extinguir el déficit de las obras de la iglesia que és de unos S44 duros. Aquestes obres eren, per una part, les de la capella del Santíssim ; car ja l'informe diu falta de necesidad concluir la capilla del Santí¬ simo; el bisbe, havent observat que en dita capella se halla repellada de blanco toda la obra, excepto el trozo que ha de cobijar el altar, ordenà que d'una manera econòmica s'acabés el lliscat de les parets, l'enrajolat i els vidres i que s'obrís al culte, esperando que la piedad de los fieles atenderá más tarde al decorado de la capilla para que sea lo más rica po.nble. Per altra part, diu el bisbe, que habiendo observado que el baptis¬ terio se hallo en cuarto oscuro después de la primera capilla a mano derecha entrando local se habilitó al efecto, mientras se estaban cuyo practicando las obras de reparación del templo, hace bastantes años, quitándose del sitio donde estaba, que es la primera capilla entrando a mano izquierda, en cuyo local se arrimó más tarde un altar titulado de los Santos Mártires, ordenamos que, a la mayor brevedad posible se traslade el retablo de dicho altar a. la espalda de la mano derecha en¬ trando de la fachada de la iglesia sin altar alguno y trasladándose lue¬ go el baptisterio en dicha capilla donde estuvo anteriormente; la pila se colocará en el centro... 1. Arxiu Diocesà de Barcelona, Visites, número 97, plec 34. On actualment existeix un estret 2. passadís cap a la porta lateral que s'obre al passei^f de les Oliveres. m-iT 226 VIA DOLOROSA 1 GLORIOSA Entre els objectes del culte crida l'atenció un reliquiario gótico de plata estropeado un plato plateado para recoger limosnas; una ima¬ gen de la Purísima y otra de la Corte; una imagen del niño Jesús para el altar mayor y otro para la adoración; dos alfombras para el presbi¬ terio; cuatro vestidos de penitencia para llevar el santo Cristo. Notà el bisbe minuciosament els petits defectes que hi havia en els llibres parroquials, i manà que fossin salvats ; hi havia partides autoritzades pel regent Joan Pladevall i altres per l'ex-vicari Emeteri Cort. L'informe del regent complien les obligacions de les diu que no es fundacions, perquè tampoc es cobraven les pensions corresponents ; que la familia Dachs da voluntariamente el vino del Santo Sacrificio de la misa; que hay diez confrarîas, la asociación de Hijas de María, de los Luises monte pío de caridad del Carmen, Rosario y San Esteban y la de San Vicente de Paúl para los pobres, compuesta de señoras; los citados montepíos son de socorros mutuos Els informes estadístics de la poblado i del compliment pasqual són anàlegs als de l'anterior visita ®, però ara, de cada una de les esco¬ les municipals, consta que solament tenien loo alumnes ; les monjes, 70 ; i un seglar donava classe a 40 pàrvuls ; aquest seglar era el senyor Francisco Crusells ; el bisbe confirmà 172 nois i 143 noies ; ordenà que es destinés l'espai ocupat per l'antic dipòsit de cadàvers a cementiri a part, para los que acaso fallezcan fuera del gremio de la iglesia; y, finalment, consignà molts detalls en cada un dels llibres i comptes que li foren presentats a visita. ' tenim esment d'unes lletres del bisbe Català rela¬ Per altra part tives a garriguenques : l'una és de l'octubre de 1890, ere- les capelles gint un oratori privat en el Balneari Blancafort ; l'oratori privat de can Dachs fou erigido en virtut de breve pontificio, ejecutado por el obispo señor Català por letras de 23 marzo i8ç6. 3. Vegeu el número 831. 4. Vegeu el número 496. 5. Vegeu el número .535. 6. Vegeu el número anterior. 7. En la informació tramesa per mossèn Forns en 1915 i per mossèn Vich en 1921. PROSPERITAT PARROQUIAL 287 495. Del convent de monges de Tensenyança La fundación de esta casa ^ fué debidamente autorizada por el Ex¬ celentísimo enero e llustrísimo Señor de 1857; la comunidad Obispo de Barcelona, en 28 de pertenece al Instituto de Religio¬ sas franciscanas de la Inmaculada Concepción; la casa es propiedad del Instituto; la comunidad no tiene otro objeto que la subsistencia enseñanza; para la cuenta con el producto de la enseñanza y algunas labores. Diu l'acta de la sessió de l'ajuntament de 30 d'octubre de 1859 que se'ls havia invitat para asistir a la función religiosa que se cele¬ bra en este día a la hora de la misa mayor, con motivo de la profesión de religión que se proponen hacer las señoras Doña Anita Rabell y compañeras, que en la actualidad se dedican a la enseñanza de las niñas de la población; acordaren d'assistir-hi. En construir-se l'edifici del carrer de Cardedeu línia del no va seguir-se la carrer ; aleshores el rectorJosep Pous Rovira oferí de corregir l'error en construir la casa contigua a la capilla en línea recta a la calle de Bonaire; tot això segons l'acta de la sessió bril de municipal de 9 d'a¬ 1865. A 16 de juny de 1915 l'ajuntament autoritzà les monges per fer obres, las calles de Cardedeu y San a Ramón, con destino al ensan¬ chamiento de la escuela de niñas Aleshores va construir-se tota una gran ala d'edificació, en la part baixa de la qual van instal·lar-se dués grans aules i al primer pis els dormitoris de les noies pensionistes que s'allotjaven al convent, com a educandes. L'informe per a la visita pastoral esmentat al començament número diu que d'aquest actualmente, día hay20 de gener de 1921, matricula¬ das 120 niñas; la última visita de la Superiora General se practicó en mayo de igió; esta comunidad se compone de nueve hermanas; supe¬ riora madre Auxilio Izquierdo Bosch, que és la que suscriví l'informe. 1. Arxiu Diocesà de 2. Barcelona, elencos de l'any 1921. A. M. de L. G., en les actes de les sessions municipals. 238 VIA DOLOROSA I GLORIOSA Per altra part, mossèn Francisco Barnils declarà, entre el beneficiat altres Iglesia de la Purísima Concepción; está situada dentro coses: de la misma población, en la calle de Cardedeu; es capilla pública; fué bendecida el año i86g; fué edificada inmediatamente antes de la ben¬ dición; no tiene estilo determinado; hay campanario en forma, de espa¬ daña; hay una sola campana. Hay dos altares: el mayor, cuyo titular es la Furísima. Concep¬ ción; dicho altar es de madera, de estilo algo románico; la imagen de la titular es de madera, pero con vestidos de ropa; hay además las imágenes de San José, San Francisco de Asís, San Luis rey de Fran¬ cia, y Santa Isabel de Hungría; una imagen del Sagrado Corazón de Jesús; altar de Nuestra Señora del Sagrado Corazón, es de'madera de estilo gótico moderno; hi havia les imatges, en fusta, de la titular, de Sant Antoni de Pâdua i de Sant Pasqual Bailón ; se celebra todos los días así festivos como laborables misa rezada; s'hi celebraven les fun¬ cions de setmana santa. L'interès artístic d'aquesta capella era poc. En el clos d'aquest convent va allotjar-se el Patronat de Maria Im¬ maculada per a reunir les noies, sobretot a la tarda del diumenge ; també va donar aixopluc a la fugaç escola de menageres, per a la dona En 1936 fou cremada l'església i destruït també part del convent ; acabada la guerra les monges van retornar a la casa ; varen reedificar part de les destroces ; en 1950 van inaugurar la nova capella, més gran que no l'anterior ; han continuat donant classe a les noies. 496. La música al redós de la parròquia un Garriga ; l'orgueL'orgue En 1867 va inaugurar-sel'evangeli. era instal·lat biteri, del costat de sglteníaésia parroqui de l'etribuna, en un l de Lai teclat amanual baixant del pres¬ la tercera pedals ; hi havia dotze registres ; va ésser destruït en altre teclat de l'incendi de l'església l'any 1936. Recordem ací que, en la visita del mateix any 1867 ja es parla de procurar una dotación para el orga¬ nista 8. Vegeu el número 564 1. Vegeu el número 493. PROSPERITAT PARROQUIAL 229 Aviat va actuar La Garriga a un organista extraordinari ; es tracta de la brillantíssima figura del pare Rafael Palau Marc formada en l'escola musical de Montserrat ^ ; cap allà a l'any 1885 ó 1886 el pare Palau cada festa pujava a La Garriga per a tocar Porgue en els actes parroquials ; cobrava un estipendi molt moderat ^ ; finalment el P. Palau va instal·lar-se amb totes les seves coses en el Balneari Blancafort on alternava amb la selecta concurrència de la casa El P. Palau fou cap compositor musical no però, en canvi era un genial improvisador ® ; els que recorden les seves improvisacions en l'església de La Garriga li dediquen entusiastes elogi's i el quali¬ fiquen com un dels millors organistes del segle xix ; se sap que il·lus¬ tres músics es desplaçaven a La Garriga per a gojar de les meravello¬ ses obres del P. Palau ; ell, però, rebutjava tots els afalacs Va morir 2. Havia nascut a Granollers en 1809. 3. Va ingressar l'escolania a a l'any 1820 ; després professà com a monjo en la comunitat benedictina del mateix monestir de Montserrat, 011 va adquirir una completissima formació musical degut a les commocions polítiques que ; culminaren amb la destrucció total del monestir, va emigrar a França ; a Montpeller va obtenir per oposició el càrrec d'organista de la catedral ; des¬ prés pogué tornar a Montserrat, on es dedicà a l'ensenyança ; per manca de salut s'exclaustrà i va fixar la seva residència a Granollers. 4. El Joan Baptista Blancafort, al qual devem una bona part senyor de les notes biogràfiques del pare Palau, diu que moltes vegades se'n tornava a Granollers a peu per estalviar-se el real 0 dos reals & la tartana d'En Santadigna. 5. Allà va ocupar la millor habitació de la i casa va presidir sempre la taula familiar ; va semblar-li un bon recés pel fons de pietat i d'art que allà es respirava ; entre els Blancafort el pare Rafael va passar els darrers anys de la seva vida. 6. Aleshores freqüentava la casa el Canonge Collell ; el pare Palau tenia agradable conversa, amb voravius humoristes de bona llei. 7. No se li coneix més que un popular Virolai a la Mare de Déu de Montserrat i la música dels Goigs de la Mare de Déu del Remei de la capella del Balneari Blancafort ; malgrat això, les enciclopèdies afirmen inexactament que va deixar e.scrites moltes obres d'estil correcte i de sabor clàssic ; el doll inesgotable de les seves idees musicals corria més que no la possible ploma de compositor. 8. Davant del teclat, sense càlculs ni traves, era veritablement excep¬ cional ; a una portentosa habilitat tècnica aliava una formidable riquesa d'ins¬ piració ; les seves obres eren un tresor que restà esvaït sota les voltes del temple garriguenc. 9. Es va fer cèlebre l'anècdota de Thalberg, 1812-1874, pianista de fama mundial, rival de Liszt, el qual, després d'haver obsequiat al pare Palau amb una de les seves perfectíssimes interpretacions, veié com el pare Palau es negava rotundament a correspondre amb un concert d'orgue. 230 VIA DOLOROSA I GLORIOSA a La Garriga, als vuitanta anys, el dia 23 de febrer de 1890, i va ésser enterrat en el cementiri parroquial Quant als cors parroquials de cantaires ací cal esmentar, com a més antic, el popular cor de caramelles de la Mare de Déu del Roser, que ja hem trobat esmentat a principis del segle xix ; ha arribat fins als nostres dies ; cada any, llevat de casos excepcionals, al matí del dis¬ sabte de Glòria s'han format dues colles, una de fadrins, l'altra de casats, per a recórrer les cases de pagès, oferint una cantada i recollint uns donatius ; a la tarda, junts recorrien semblantment els carrers del poble Com una congregació d'infants de Sant Lluís de les activitats de la Gonçaga en temps del rector mossèn Mujal, va crear-se un cor d'in¬ fants, vulgarment conegut per Lluïsos, que cada any, també el dissabte de Glòria, al vespre, sortien a obsequiar les autoritats i, després, el poble i forasters amb les seves cantades ; per ells compongué alguna lletra el mateix canonge Collell " ; amb el producte dels donatius el cor fa una excursió cada any; avui dia es ja un cor cinquantenari A la parròquia les funcions parroquials varen ésser des de fa molts anys enriquides amb la intervenció d'un petit cor de nois, vulgarment conegut per Vescolania; amb algunes intermitències ha arribat fins als nostres dies. Comuna secció de l'arxiconfraria de Filles de Maria, per a les funcions religioses especials de l'entitat, va organi'tzar-se el cor de noies cantaires que, amb algunes modificacions, ha arribat també 10. Registre Civil de La Garriga, llibre 9, full 1, número 1006 ; el declarant fou Antoni Blancafort Serrà, propietari del Balneari Blancafort. 11. Vegeu el número 481. 12. Algun any van estar acompanyats de l'avi Xela amb el seu violí, i, posteriorment, pel noi Guvern també amb un violí. Vegeu Valeri Serra Boldií, Llibre d'or del Rosari a Catalunya, pàg. 353, on es refereix a les caramelles que es canten a La Garriga. 13. Vegeu el número 494. 14. Va fer-se molt popular una cançó estrenada l'any de la inauguració de la fàbrica de gas, dient : Visca La Garriga i en la vall fforida poble de fortuna del Congost sentada que a més de la lluna d'aquesta encontrada tindràs llum de gas, la perla seràs. 15. Un dels puntals del cor dels Lluïsos va ésser mossèn Ramon Pasqual. PROSPERITAT PARROQUIAL 231 fins als nostres dies. Des de l'any 1908, durant quinze anys, Josep Ay¬ merich fou organista de la parròquia i ha tornat a dirigir la música parroquial, acabada la guerra Després d'altres tanteigs no reeixits llargament, quan en 1923 va prendre possessió del càrrec de beneficiat-organí'sta mossèn Josep Turc, ya crear-se una altra entitat coral anomenada capella de música constituïda principalment per homes ; interpretant obres ha donat un major relleu i polifòniques categoria artística a les funcions més solem¬ nes de la parròquia, particularment al cant de les misses. Últimament també van prestar la contribució seva a les dites funcions uns cors de joves, dirigits per Josep Planas. Ultra els cors esmentats, principalment en 1921, per raó del tríduum eucarístic, i en 1924 per raó de la missió ", en temps del rector va Vich, propagar-se en gran manera el cant del poble, de melodies grego¬ rianes i sobretot de melodies populars ; d'aquesta manera els concur¬ rents a les funcions religioses han pres part en els cants. 16. Sobre la personalitat de Josep Aymerich, vegeu el número 562. 17. Vegeu les corresponents edicions de la Fulla Dominical. Vegeu també els números 561 i segs. sobre altres activitats musicals a La Garriga. c A P í T o L Q u ART En el pòrtic del segle XX 497. l'ajuntament. — 498. Visites pasto= Del rector mossèn Mujal i rals de 1899 i 1907. — 499. El col·legi dels Germans Maristes. — 500. De l'informe de mossèn Forns en 1915. — 501. El bisbe Reig a La Garriga. Mossèn Jaume Oliveras. — 502. «La Caritat» i rAsil=Hos= pital de La Garriga. — 503. Garriguencs missionant a Ultramar. 497. Del rector mossèn Mujal i Tajuntament concedí permís local destinado a a de 1898 es 24 de febrerconstruir En la sessió de l'ajuntament del dia Mujal mossèn Salvador para camaril de Nuestra Señora, contiguo a un la sa¬ cristía y cercar por medio de una pared el terreno que existe desde la esquina del campanario hasta el límite del patio de la casa rectoral...; a l'acta de la sessió següent, celebrada a 3 de març, es féu constar que el senyor rector volia destinar l'esmentat tancat a un fin tan hala¬ güeño como es servir de recreo a los niños de la congregación de San Luis del cual muchas familias de esta localidad podrán en su día experimentar buenos resultados; a i de desembre de 1898 l'Ajun¬ sus tament acordà pagar el compte de Don Menna Viader Carreras, de fecha 3 octubre próximo pasado, por repostería de la fiesta de Nuestra Señora de La Salud, la cual asciende a 8 pesetas 5 céntimos. La construcció del cambril de la Mare de Déu de la Salut no va pas ésser presidida per cap depurada preocupació artística ; la seva 1. La major part de les notícies d'aquest número són extretes de les actes de les sessions municipals, de l'A. M. de L. G. 2. Sobre els lluïsos, vegeu el número 496. PÙRTIC DEL SEGLE XX 333 plánta, quelcom més elevada del sòl, era irregular ; l'edifici era de poca consistència. Per a fomentar la devoció a la Mare de Déu de la Salut, cosa que fou amplament reeixida, van editar-se una pietosa novena i goigs originals del reverend mossèn Àngel Garriga, pre¬ uns vere. Fins la guerra" de l'any 1936 es celebraren a gran nombre de misses i es practicaren moltes novenes en honor de la Mare de Déu de la Salut. La festa principal es celebrava pel setembre, coincidint amb la major afluència d'estiuejants. Plavent acordat la junta d'obra utilizar el local que media entre los estribos de la iglesia, parroquial para edificarlo inmediatamente que se lo permitan los fondos,, l'ajuntament, a 27 d'agost de 1899, acordà de retirar la grava que hi tenia apilada, i, per altra part, va acordar-se sol·licitar a mossèn Mujal que concedís a les cases del carrer de Samalús de sortir al terreno de las Oliveras, perteneciente a la referida junta de obra, dejando al efecto una faja 0 zona de terreno, i que no s'oposés a què la carretera de Samalús pase por el terreno denominado de «sota el campanarv. A 24 de setembre del mateix 1899, l'ajuntament nomenà una co¬ missió para proceder en unión de la Junta de Obra de esta iglesia pa¬ rroquial a fijar los límites de los terrenos sobre que quedarán consti¬ tuidas las servidumbres... y además, en atención a los perjuicios que causan a los vecinos las acacias .situadas a las Oliveras, es sol·licità a la Junta d'Obra que les substituís per altres arbres ; en l'acta que va aixecar-se a 25 de setembre reconèixer la propietat de l'Església es va sobre les terres circumdants de l'església parroquial, sobre una bona part de les quais la Junta d'Obra concedí servituds de pas public. L'acta de la sessió municipal del 10 de juny de 1900, diu que s'a- cordà, insiguiendo la tradicional costumbre, dar por la fiesta del pró¬ ximo Corpus Christi el refresco como en años anteriores, con objeto de obsequiar a los portadores del palio. A 7 de juliol de 1901 l'ajunta- ment acordà demanar permís a mossèn Mujal para derribar el trozo de pared de la calle del Torrente, comprendida entre los límites de las calles de Cardedeu y Samalús; aquest permís es va concedir porque se trataba de una cosa de utilidad pública. Mossèn Mujal va aprofitar aquesta avinentesa per a sol·licitar de l'ajuntament una subvenció per atendre las mejoras que se han hecho 234 VIA DOLOROSA I GLORIOSA alrededor de la de un modo particular, lo que iglesia parroquial y, se ha hecho para, gratuita para la clase obrera y lo la escuela nocturna que proyecta construir para dar más ampliación a su desarrollo cuando pueda contar con medios para ello sobre lo que hoy es edificado para camarín de la Virgen de la Salud y adyacentes; el consistori munici¬ pal ho veié tot amb bons ulls, segons l'acta del 29 de setembre de 1901. A 15 de desembre del mateix any novament mossèn Mujal s'adreçà a l'ajuntament comunicant las cantidades que por suscripción se han recaudado para la adquisición de un reloj-torre para el campanario de la iglesia parroquial, i sol·licitant uns comissionats de l'ajuntament per realitzar el projectat. 498. Visites pastorals de 1899 i 1907 A. — desembre de 1899, en temps del bisbe Morga- El dia 29 de des parròquia de La Garriga el degà-arxiprest de Grano¬ visità la llers ; les notícies d'aquesta visita ^ són molt poc interessants ; el rector era mossèn Salvador Mujal Torner, que havia pres possessió de la parròquia a 8 de juny de 1897 ; el tinent de La Doma era mossèn Joan Avinyó ; en els llibres parroquials es notaren alguns defectes dels anys 1S94, 1895 i 1896, durant els quals havia estat regent de la par¬ ròquia mossèn Manuel Ribera; diu que a La Garriga hi havia 1.700 ànimes, de les quals podien combregar i.ioo, però solament complien el precepte pasqual 986. Al ésser rector d'aquesta parròquia lo reverend Salvador Mujal, i8gS, suprimir-se les tombes que hi havia sota el paviment de varen l'església, restant-ne solament una davant l'altar de Sant Ramon, on hi havia ja les restes dels Blancafort i a la qual es traslladaren ales¬ hores les restes dels Oliveres. ^ Cal esmentar que a la banda de mig¬ jorn de l'església parroquial, per sobre de la cornisa que passava més 1. Nadiu de Vilafranca del Panadès ; havia estat canonge penitencier a Barcelona i bisbe de Vic, des d'on restaurà el monestir de Ripoll ; governà la diòcesi de Barcelona solament des de 1899 a 1901 ; vegeu Bol. Of. del Obisp., juny 1943. 2. Arxiu Diocesà de Barcelona, Visites, número 96. 3. Arxiu de can Dachs de La Garriga. Vegeu els números 312. PÒRTIC DEL SEGLE XX 235 amunt de les tribunes, van obrir-s'hi cinc finestrals, en els quals s'ins- tallaren vidrieres de colors ; a la més immediata a l'absis, i a una altra finestra oberta a la banda de tramuntana, varen col·locar-s'hi uns vidres que reproduïen dos plafons del retaule de La Doma. B. Salvador, per la misericòrdia divina, del titulo de los Santos — Mártires Quirico y Julita, de la Santa Iglesia Romana, Preshitero Cardenal Casañas y Pagès, obispo de Barcelona con uso del Sagrado Palio... va entrar solemnement a La Garriga per a practicar-hi la visita pastoral, al vespre del dia 8 d'octubre de 1907, estando las calles y casas todas del tránsito vistosamente adornadas e iluminadas. L'A- juntament, a 6 d'octubre, havia acordat contribuir amb 100 pessetes a los gastos de orquesta y demás que comportà la visita. De l'acta de visita ' extractem les següents notes ; Quedando muy complacido del aseo y orden que reina en todo lo referente al culto divino; el dia 9 van combregar 348 persones i varen ésser confirmats 500 infants. De l'informe que va presentar el rector mossèn Forns, el mateix 8 d'octubre, extraiem les següents notes; Este curato es de ascenso, servido por el personal siguiente: Anto¬ nio Forns Curulla, de edad 45 años, dotación 5.000 reales anuales; coadjutor, Juan Font Castells, edad 37 años, dotación 2.200 reales y teniente coadjutor Martin Soteras Parera, edad 34 años, dotación 2.800 reales; todas con el descuento correspondiente; todos celebran en la iglesia parroquial, a excepción del teniente coadjutor que los dias festi¬ vos celebra en la sufragánea de La Doma, en donde reside, residiendo los demás en la casa rectoral; hay además un beneficiado Ramón Pas¬ cual, de edad 30 años, con cargo de organista del que está libre por ser primer obtentor, reside en la población y celebra en una capilla pública. Entre les capelles publiques es menciona la de Nuestra- Señora de las Mercedes, de la viuda Soler; diu que, ultra aquelles, hay tres fami- 4. Era natural de Barcelona ; havia estat ecònom de la parròquia del Pi de Barcelona i canonge de la nostra catedral ; fou bisbe d'Urgell ; després d'ésser nomenat cardenal fou traslladat a la diòcesi de Barcelona ; durant el seu pontificat en aquesta diòcesi va obtenir-se la canonització de Sant Josep Oriol, la terminació de l'edifici del Steminari i la concessió de l'ús del sagrat pal·li en favor dels bisbes de Barcelona ; governà la diòcesi des de l'any 1901 al 1908 ; vegeu Boletín Of. del Obisp., juny 1943. 5. Plec de documents de l'Arxiu Diocesà de Barcelona. 336 I'JA DOLOROSA I GLORIOSA lias que disfrutan del privilegio de oratorio privado, cuyos jefes son: Don Salvador Dachs, Don Luis Pérez y Doña Adauta. Boada; per pri¬ mera vegada es menciona una comunidad de religiosos maristas; men¬ ciona la cofradía del Rosario con unos 500 cofrades. Hijas de María, con unas 100 asociadas, y Apostolado de la Oración, con 300 asociados. Puede calcularse el número en unos 42^, de los cuales de vecinos hay separados del núcleo urbano unos 50;número de almas unas 2.200, de las cuales corresponden 100 escasamente a la sofragánea; almas de comunión unas 1.400, cumplen el precepto pascual de goo a i.ooo. Es¬ cuela municipal de niños, con unos ço alumnos; id. de niñas con 100 alumnos; id. de Hermanos Maristas, con 120 alumnos, de patronato particular; y el colegio de Hermanas Franciscanas con iio alumnas. Per altra part® tenim esment del oratorio privado de Don Luis Pérez, fué erigido según letras del Excelentísimo Cardenal Lasañas de 12 agosto de igo^; de la capilla pública de Nuestra Señora del Sa¬ grado Corazón de Jesús, de la señora María Esturgó, erigido por letras del Excelentísimo Cardenal-Obispo Lasañas de 20 de enero de igo4; i de l'oraíorio privado de la villa Adauta, propiedad de Doña Adauta Boada, erigido en 10 marzo de igoj, por letras del Obispo-cardenal Lasañas. 499. El col'legi dels Germans Maristes Mujal, deenreligiós A instància del rector mossènl'Institut Garriga tres individus de 1903, varen primera ristes per a regentar-hi un col·legi arribar a La dels Germans Ma¬ ensenyança per a nois germà Bernabé, que es deia Els hermanos que arribaven eren el Cassimir Ribas, el germà Tomàs i el germà Millà ; varen ésser rebuts triomfalment a l'estació del ferrocarril, amb acompanyament d'orques¬ tra. De moment varen instal·lar-se a la casa número 16 del carrer de 6. Elencos redactats per mossèn Forns en 1915 i per mossèn Vich en 1921 ; es guardenen l'esmentat Arxiu Diocesà de Barcelona. 1. Les notes d'aquest número de les quals no s'indica altra procedència les devem a la informació oral que ens fou proporcionada pels germans Tresi- serraS, dels quals parlarem tot seguit. PÙRTIC DEL SEGLE XX 237 Cardedeu, on havia estat l'escola del senyor Francisco ^ ; a l'any se¬ güent, 1904, va inaugurar-se edifici exprofesso, al carrer de Sant un Lluís número dos ; fou bastit segons els criteris de l'època no pas excessivament funcionals. Heus ací la informació donada en Velenco de l'any 1915 ^ : La Junta de Patronato de Enseñanza, establecida funciona desde junio de iço^, y ha creado una institución de enseñanza graduada bajo la dirección de Hermanos Maristas, costeando el edificio escuela y pagando a dichos Hermanos la cantidad de 200 pesetas mensuales y el coste de la con¬ servación del edificio y otros gastos. La escuela diurna consta de tres clases: de párvulos, con unos ¿jo alumnos; elemental, con unos 50 alum¬ nos; y superior, con 35 alumnos. Hay también escuela nocturna de octubre a abril para la clase obrera, completamente gratuita, que da instrucción a unos 60 alumnos. La Junta de Patronato consta de siete individuos bajo la presidencia del párroco, la cual ha debido hacer es¬ fuerzos pecuniarios de gran monta, pero se da por muy satisfecha por los brillantes y positivos resultados que se han alcanzado. Una prova de la bona acôllença que tingueren els hermanos a La Garriga és el nombre de joves garriguencs que decidiren ingressar en el seu institut religiós. L'any 1904 ingressà el jove Bonaventura Tres- serras Espinassa, del qual parlarem en el número 503 ; va prendre el nom à'hermano Heriberto. L'any 1907, a 17 de gener, va ingressar En Josep Oliveras Brossa, i a 24 del mateix mes En Geroni Tresser- ras Espinassa ; el primer va prendre el nom de Vicenç-Lleó i va morir a Manresa, quan encara era novici, el dia 17 d'abril de l'any 1910 ; En Geroni Tresserras, que era germà de l'esmentat Bonaventura, pren¬ gué el nom à'hermano Víctor-Luis, anys a venir va llicenciar-se en filosofia i lletres a la universitat de Barcelona i ha estat director dels col·legis maristes de Logronyo i Lleida i de l'Associ'ació d'Antics alumnes maristes de la provincia marista de Llevant Més tard va ingressar a l'institut de germans maristes el garriguenc Antoni Mas Mauri ; va professar amb el nom de hermano Narciso- 2. Vegeu el número 494. 3. Vegeu el número 500. 4. Col·laborà en el periòdic garriguenc El Congost, des del seu número 44. 338 VIA DOLOROSA I GLORIOSA María; per la seva intel·ligència era el número u de la seva promoció, però va morir jovenîssim en el noviciat de Nostra Senyora de les Ave¬ llanes, prop de Lleida. També va ingressar a la germanor marista un altre garriguenc, el jove Antoni Borrell, que porta el nom de hermano Antonio Ramón. Després del germà Bernabé han estat directors del col·legi de La Gar¬ riga els germans maristes Eloy, Joan, Valeri-Josep, Emili Antibe, Lluís, Honorat i Jacint Miquel En la llur respectiva època varen tenir molta anomenada el germà Mauro i l'hermano Francesc. Durant uns anys residiren a La Garriga, no tres sinó quatre religiosos ma¬ ristes, però les classes continuaven essent tres. Alguns adolescents de La Garriga han cursat els estudis de segon ensenyament als col·legis maristes de Girona i de Mataró. A 9 1924, la comissió municipal permanent acordà auto¬ de juliol de ritzar a José Vich Figueras, cura párroco de este pueblo, en su Don calidad de Presidente del "Patronato del Colegio de San Luis Gonza- ga", para que... con aprovechamiento de la parte edificada ya. exis¬ tente, pueda construir en terrenos de propiedad de dicho Patronato, que lindan con la Ronda del Carril, un edificio destinado a escuelas parroquiales. Efectivament, l'esmentat rector féu construir allà un gran edifici, amb lluminoses classes, espaiosos patis per esbargiments, una planta per a residència dels germans, i un pòrtic amb columnes dòriques de pedra picada; a l'arquitrau del pòrtic es llegeix: Timor Domini Initium Sapientiae. Va venir a inaugurar l'edifici el bisbe de Barcelona Josep Miralles ; hi fou traslladat i instal·lat l'antic collegi dels germans maristes ®. Acabada la guerra, i degut a la gran minva de religiosos, el col·legi de La Garriga hagué d'ésser encomanat a professors seglars ; des del setembre de l'any 1939 l'ha dirigit Manuel Barot Deulofeu. 5. Aquest fou assassinat a Barcelona durant la revolució de l'any 1936 ; també varen ésser assassinats els altres dos maristes que constituïen la comuni¬ tat de La Garriga. 6. El vell edifici ha estat venut recentment. PÒRTIC DEL SEGLE XX 339 500. De rinforme de mossèn Forns en 1915 PEL mes d'abril de l'any 1915 el rector mossèn Antoni Forns Ca¬ rulla, en previsió de la pròxima visita pastoral, redactà una llarga informació de la parròquia de La Garriga \ Hi ha pri¬ merament un inventari dels objectes del culte ; en ell es mencionen solament els següents objectes d'argent : custòdia, dos calzes, Vera- creu, imatges de Sant Esteve i de la Mare de Déu del Roser, un reli- quiario gótico de plata, palmatòria, cri'smeres i dues corones para la Virgen; hi havia altres objectes de metall platejat i un reliquiario de San Esteban de madera dorada.. Entre els objectes adquirits durant el seu rectorat menciona un reliquiario de San Luis de metal dorado. Hi ha una breu relació de l'arxiu parroquial. Cal afegir que a 3 d'agost de 1911 s'havia fet ofrena a Sant Esteve, per aquesta colònia estiuenca, d'un penó, bella obra de l'artista Don Cast Oliver, segons el programa de la festa inaugural. Diu mossèn Forns,els sacerdots de la parròquia, ultra el rec¬ que tor, quien tomó posesión de su cargo en 3 mayo de iço^, eren : Juan Camps y Elias, coadjutor desde 10 diciembre de 1Ç13; José Castellà Casarramona, teniente coadjutor, o sigui domer, desde 26 julio de igi2; Pablo Deig y Borralleras, que tiene el cargo de sacristán que desem¬ peña desde i julio deigii; Ramon Pascual y Casanovas, beneficiado desde 26 enero de igo4; y Francisco Barnils y Bros, capellán de las religiosas terciarias franciscanas, de cual cargo se posesionó en oc¬ tubre de igog. Després precisa : que mossèn Ramon tenia el beneficio de San Ra¬ món, fundado en el altar de San José de la iglesia parroquial... emperò dispensado de la carga principal que, es la, de organista; que mossèn Francisco tenia la seva capellanía fundada bajo advocación de Nuestra Señora del Sagrado Corazón de Jesús; i que mossèn Pau complia la pia fundación en sufragio de Maria Marradas y sus obligaciones, vincu¬ lada con el cargo de sacristán. Encara hi havia una fundació de misas en sufragio del Reverendo Don Antonio Dachs. 1. Arxiu Diocesà de Barcelona, Elencos de 1915. 2d,0 VIA DOLOROSA I GLORIOSA la confraria del Roser tenia 500 confrares ; que {'Aposto¬ Diu que lado de la Oración, establecido canónicamente en 7 diciembre de i8js, consta de unos 400 asociados; que VArchicofraría de Hijas de María, establecida en 3 febrero de 1880, consta de ço asociadas i que, ultra els actes reglamentaris reunia a toda clase de jovencitas en los días festi¬ vos, para atraerlas a honestos recreos y a la escuela dominical; diu que la conferencia de señoras de San Vicente de Paúl es antigua y no consta su fecha de fundación... cuenta unas rj sodas activas y unas 50 protectoras. Liga de Oraciones dedicada al culto de la Virgen de la Salud, eri¬ gida virtud del breve de Su Santidad León XIII de 30 de julio de en 1Ç01, teniendo concedidas varias gracias pontificias; la. constituyen 210 asociadas; Cofradía de Nuestra Señora del Carmen, eregida canó¬ nicamente en 16 julio de iço8, contando 24Q cofrades; Fia. Unión de amantes de Jesiis Sacramentado, agregada al centro de Barcelona, por concesión otorgada por el señor obispo de Eudoxia, en 15 octubre de 1Ç08, cuenta unos 60 asociados; Tercera Orden de San Francisco, con 24 hermanos varones y 60 hermanas, erigida canónicamente en 25 julio de iQii.. Congregación de San Luis Gonzaga, formada por los alumnos del colegio de Hermanos Ma.ristas y demás niños que lo deseen; tiene por objeto atraer a la infancia a la piedad y frecuencia de sacramentos y apartarles de compañías y diversiones peligrosas; cuenta con unos 125 congregantes. Informa també mossèn Forns que en l'any 1912 s'havia establert una agencia relacionada con la Caja de Ahorros y Monte-Pío de Barcelona per a fomentar el petit estalvi. Quant a la Buena Prensa, diu que anualment es repartien uns 364 exemplars de La Hormiga de Oro ; 240 de El Amigo; 1.200 d'Hojita Celeste ; i més de 10.000 Hojas dominicales, catequísticas, sociales, etc. Menciona l'oratorio privado de la Villa Nieves, propiedad de Don Enrique Galwey; y la capilla pública de la Villa Enriqueta de Doña Enriqueta Rodríguez de Lacín de Batlle, erigida por letras del obispo señor Laguarda en 28 de octubre de igog Al cap d'alguns mesos 2. Arxiu Diocesà de Barcelona, Elencos de 1921, redactats pel rector Vich, no parlen de l'oratori de la Villa Nieves ; en canvi refeient a la capella de la torre Enriqueta diuen que hi ha una imatge de la Immaculada i que el retaule és de cedre gótico ricamente decorado. [r)C8d(o[2n5s—a]ce.0ru8]. Galr']i!g)u2}cn0—., h'Orjcó ]. X. - 4. [578]. I'lioneavteglsa EL-'AcI]er finalitat recollir infants pobres. PÙRTIC DEL SEGLE XX 943 corresponent a la república de Venezuela ® ; feia cent anys que no hi havia sacerdot ; construí allà l'església parroquial de la Mare de Déu de Betlem i un hospital on es recollien molts dels que havien compa¬ regut al país, des de llunyanes terres, a la recerca de l'or natiu ; regí la parròquia de Tumeremo durant vuit anys. Com a excursionista l'activitat de mossèn Jaume Oliveras ha estat destacadíssima ; es pot dir que ha seguit a peu tot Catalunya i que ha resseguit tots els alts i baixos del Pirineu i, encara, ha estat un dels primers i més intrèpids escaladors de Catalunya ; els Encantats cone- gueren la seva petjada primerenca ; arrencà a les Maleïdes els seus secrets lluitant heroicament enmig dels llamps ; ha anat de Barcelona a Lourdes a peu travessant el Pirineu. Mossèn Oliveras publicà molts articles al Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya ; prologà l'e¬ dició poliglota de La Maleïda, de mossèn Verdaguer ® ; la descripció dels llamps a la Maladeta és d'una senzillesa i alhora grandiositat fon¬ dament impressionant ^ ; per dues vegades ha tingut recollides les 5. El bastón regalado a la alcaldia de La Garriga por el Reverendo Jaime Oliveras es de la madera muy apreciada de Guayana llamada palo de oro. Ésta fué sacada, y labrada por el mismo donante, de la selva virgen de Tumeremo, último pueblo de la Guayana venezolana fronterizo de la Guayana inglesa y del Brasil. Esta madera es el corazón de árbol un corpulentísimo sumamente es¬ caso aquellas selvas y que por ser en extremo pesada y no encontrarse en más que en el corazón de aquellos bosques inextricables es imposible sacarla más que en pequeños pedazos. Tanto por estas razones, como por la rareza de las manchas que de la manera más caprichosa pintan la madera es la más apreciada en aquella región, que es, por otra parte, la región del mundo donde hay más variedad de maderas preciosas. La empuñadura del bastón fué la¬ brada en la misma población de Tumeremo por el platero Don Rafael Bastidas con oro sacado de las minas de aluvión de Botarano, radicadas en el mencio¬ nado municipio. Aquestes notícies són extretes d'un full solter que es guarda al llibre d'actes, número 1, de la comissió municipal permanent La Garriga. 6. L'edició del IV cant del poema Canigó en català, castellà, francès, an¬ glès i alemany, fou publicada a Barcelona l'any 1917. 7. Heus-ne aci el resum que en fa Manuel Clarasó, en el llibre Valle de Arán, Barcelona' 1945, pàgina 56 : El 37 de fulio de 1917, José Sayó, arrenda-' tario del chalet de la Renolusa y guia de aquella región, realizó Sfu última ascensión al pico de Aneto, acompañando a los .alemanes Adoifo Blass y E. Kreger. Con ellos iba Mosén Jaime Oliveras, sacerdote y esforzado pire- neista catalán. A eso de las once de la mañana y casi de improviso, sor^en- dió a los excursionistas una tormenta en el paso de Mahoma, a los 3.404 me¬ tros de altura. Mosén Oliveras salvó la vida al alemán Kreger, cruzando, con él a cuestas, el peligroso paso, y aún tuvo serenidad y valor bastante para vol¬ verlo a cruzar en busca de sus dos otros compañeros a quienes encontró, ya cadáveres, carbonizados por un rayo. JosEP Romeu, en el Llibre de la Muntanya, Barcelona 1952, pàgs. 174 34à VIA DOLOROSA I GLORIOSA notes precises per a redactar una guia del Pirineu i dissortadament cada cop ha vist destruïts els seus treballs. Fora de Catalunya, mossèn Oliveras ha estat també intrèpid excur¬ sionista : Teide a les Canàries, els Andes, el Sudan, etc., els Alps, el han vist passar la seva ferma figura, amalgama de la senzillesa rústica i senyoria d'impulsos homèrics. Havent complert ja els seus setanta anys encara pujà a l'Aneto diferents vegades. Amb motiu de les seves noces d'or sacerdotals, ha estat nomenat fill predilecte de La Garriga. És una de les figures més brillants de la història de La Garriga. 502. "La Caritat" i TAsil-Hospital de La Garriga A 22 de maig de 1910, a instància de Lluís Arumí i d'Erasme Imbert, l'Ajuntament va acordar constituir una beneficència, por el estilo de la que funciona en Roda dad de Junta 0 Socie¬ y en otras poblaciones, con el objeto de poderse prohibir el lastimoso espectáculo, y a veces repugnante, de la mendicidad; a 5 de juny l'a¬ juntament va aprobar el reglamento titulado de la Junta de la Caridad de La Garriga; a 10 de juliol la mateixa corporació municipal acordà contribuir amb 50 pessetes a la subscripció iniciada per la Junta ; a 21 d'agost la junta tenia el propòsit de destinar can Pujagut a aixopluc nocturno de pobres transeúntes L'informe redactat per a la visita pastoral de l'any 1915 ^ diu que efectivament a La Garriga hi havia un patronato para la asistencia de los enfermos; se fundó en içio; su fin es la asistencia domiciliaria a los enfermos; gratuita para la clase obrera y para los pobres; para la asistencia de éstos el Patronato paga la cantidad de boo pesetas anua¬ les a las Hermanas de la Natividad de Nuestra Señora, establecidai en ésta, por acuerdo del obispo señor Laguarda de 30 noviembre de igio. i 175, diu : Un deis conreadors més entusiastes de l'escalada ha estat rnossèn, Jarume Oliveras, actor de l'episodi tal vegada més dramàtic i espectacular de la història d'aquest esport a Catalunya. L'apocalíptica tempesta de llamps als cims de les Maleïdes amb la mort fulminant de dos companys seus, el 27 de juliol de 1916, ha estat recontada per aquell sacerdot en un dels relats més esborronadors, més directes i autèntics que mai hàgim llegit. 1. Arxiu Municipal de La Garriga, llibre des les actes municipals. 2. Arxiu Diocesà de Bareelona, elencos de la visita de l'any 1915. PÒRTIC DEL SEGLE XX 24,5 El Patronato consta de unos 35 individuos y entidades distribuidos en tres categorías que pagan anualmente la cuota de 10, 20 y 50 pesetas. Los resultados de esta obra han sido muy satisfactorios. A II de desembre de 1910 l'ajuntament acordà conceder por un año la subvención de 60 pesetas a las Hermanas de la Caridad recien¬ temente instaladas en esta población, con destino al cuidado de enfer¬ mos, siendo gratuito este servicio para los pobres de solemnidad; a 26 de maig de 1912, atenent que la Junta de la Caritat oferia construir pabellones para los servicios sanitarios que deben prestar los ayunta¬ mientos en casos epidémicos, en los terrenos adquiridos por dicha Junta, destinados a la construcción de un Hospital y otros de carácter bené¬ fico, l'ajuntament acordà subvencionar les obres amb 2.500 pessetes A 21 de gener de 1912 va celebrar-se La a Garriga la festa de Var- bre; el programa * s'hi anunciava : Sessió en inaugural, que tindrà lloc en el Saló Sport de l'Hotel Catalunya col·locació de la primera pedra de l'edifici aha Caritat» ; plantació d'arbres en els terrenys desti¬ nats dit edifici; repartiment de baranar als nois i noies de les escoles a assistents a. la festa. És a dir que l'edifici primitiu de La Caritat fou successivament completat amb altres. Per altra part, consta que en el mateix any, l'oratorio publico de las Hermanas de la Natividad de Nuestra Señora, vulgo Darderas, fué eregido en 12 diciembre de igi2, según letras del Obispo Señor Laguarda ®. Havent rifat una torre en 1917, la sort va recaure sobre la mateixa Junta de La Caritat ;això es féu una novena a la Mare de Déu de per la Salut, en acció de gràcies pel bon resultat del sorteig que es va fer a benefici de dita entitat i per a demanar que es puguen terminar fe¬ liçment les obres de l'Assilo de Caritat que es continuen ja amb el pro¬ ducte del citat sorteig Efectivament, en temps del rector Vich, va 3. Arxiu Municipal de La Garriga, llibres de les actes municipals corres¬ ponents. 4. Se'n conserva encara algun eaxemplar. Diu que la festa va ésser cele¬ brada sota els auspicis de la Societat Protectora dels Animals i Plantes de Catalunya. 5. Estava situat a la cantonada de l'antic dedeu. torrent, amb el carrer de Car¬ 6. Arxiu Diocesà de Barcelona, Elencos de 7. Visites, any 1915. Fulla Dominical del dia 17 de desembre de 1917. 846 VIA DOLOROSA I GLORIOSA inaugurar-se una nova ala de l'antic edifici de manera que l'entitat va poder convertir-se en l'Asil-Hospital de La Garriga. Al Full domi¬ nical el rector Vich anava publicant els comptes de La Caritat. La germana Encarnació Vilalta Pijoan, superiora, a 31 de gener de 1921, que el convent havia estat autoritzat per decret de la informà Santa Seu, a i de desembre de 1910 ; pertenece al Instituto de Her¬ manas Franciscanas de la Natividad de Nuestra Señora; el edificio per¬ tenece a la Junta aLa Caridad», al carrer de Llerona ; ya ésser fundat para el cuidado de enfermos a domicilio; es mantenia con el producto de las velas dadas a los enfermos y la pensión de las señoras que viven en la casa en concepto de pensionistas; la darrera visita de la Supe¬ riora General havia estat a 18 de juny de 1920 ; la comunidad se com¬ pone de 6 hermanas ®. El rector Josep Vich°, donà una nova estructura jurídica a aquella entitat : perbanda hi hagué l'Hospital-Asil, amb personalitat una jurídica independent i amb el patrimoni que s'havia anat acumulant ; i, d'altra banda hi havia l'entitat La Caritat, sense patrimoni, i amb la finalitat de recaptar donatius amb caràcter benèfic. L'Asil-Hospital continua subsistent ; en canvi. La Caritat es morí de fet amb la revo¬ lució de 1936, car, un cop acabada la guerra, ja no va ésser revifada. En canvi, a partir de 1941, s'organitzà la recepció de donatius pe¬ riòdics, a tall de suscripcions, per a sostenir les despeses de l'Asil- Hospital ; aquestes suscripcions han estat completades amb els ingres¬ sos produïts per tómboles benèfiques que sovint s'organitzen amb mo¬ tiu de la Festa Major del poble. 503. Garriguencs missionant a ultramar A. — En l'acta de la sessió municipal del 27 de maig de 1863 ^ es parla del certificado presentado por parte de José Blancafort y Sarrà en que consta como este joven se halla de novicio y con ánimo de pro- 8. Arxiu Diocesà de Barcelona, elenco de la visita de l'any 1921. 9. Vegeu els números 504 al 509. 1. Arxiu Municipal de La Garriga Llibre d'actes corresponent. PÒRTIC DEL SEGLE XX 2é7 fesar la religión franciscana el Colegio de Santa Maria de los Ange¬ en les de Lima, en el Perú. Ens comuniquen els seus familiars que l'es¬ mentat jove garriguenc efectivament va professar i que va morir al mateix Perú en olor de santedat. B. — Sobre l'actuació missionera de mossèn Jaume Oliveras, a Ve¬ nezuela, vegeu el número 501. C.A 6 d'octubre de 1885 va néixer a La — Garriga Miquel Vilar- debò Figuera, fill de Salvador i de Maria. L'acta de la sessió munici¬ pal del 5 de març de 1905, per raó de quintas, diu que este mozo, según certificación del superior de los capuchinos misioneros de Ultramar de la ciudad de Pamplona de fecha 4 de febrero último... es religioso pro¬ feso... desde el 26 de julio de igo¡, con residencia en dicha ciudad de Pamplona; l'Ajuntament el declara excluido totalmente del servicio militar; però la resolució fou revocada segons actes del 13 d'agost de 1905 i 3 de setembre del mateix any Les circumstàncies frustraren el desig de jove P. Esteve de La Gar¬ riga, caputxí, i no anà a les Amériques ; la seva activitat s'ha des¬ plegat a Catalunya i particularment al gran convent de Santa Eulàlia de Sarrià, de Barcelona. D. Bonaventura Tresserras — Espinassa ^ va néixer a La Garriga el 15 de novembre de 1887 ; en el noviciat de Sant Andreu de Palomar va vestir l'hàbit de germà marista l'any 1904, amb el nom ¿'hermano Heriberto; per l'agost de l'any 1907 va ésser traslladat a Amèrica, a la república de Colòmbia, on ha estat director de diferents col·legis maristes ; allà va doctorar-se en filosofia i lletres, l'any 1920, i tot seguit regentar, durant tres anys, les càtedres de filosofia del dret va i metafísica de l'universitat estatal de Popayan. Després de disset anys de residència Colòmbia, l'any 1925 va ésser traslladat a la república a de El Salvador, on va dirigir durant onze anys, en dues tongades, el col·legi marista anomenat Liceo Salvadoreño. L'any 1936, havent estat traslladat a la república de Guatemala, ha estat en dos períodes director del Colegio de Infantes, conceptuat com el millor dels col·legis de l'A¬ mèrica central. 2. Arxiu Municipal de La Garriga, Actes municipals. 3. Vegeu el número 499. m VIA DOLOROSA I GLORIOSA L,'hermano Heriberto ha estat visitador general dels col·legis ma¬ ristes de l'Amèrica central i president de la secció de Guatemala del Consell interamericà d'educació catòlica ; la seva tesi doctoral es titula Los dos bachilleratos, ha estat publicada ; també ha publicat nombrosos articles i discursos principalment sobre qüestions socials. Últimament ha estat condecorat pel govern de la república americana on resideix. E. — Amb un sentit ample, també poden incloure's ací dues garri- guenques religioses de l'Institut de Franciscanes de la Immaculada Con¬ cepció, que té casa a La Garriga ; ambdues actuen en hospitals de l'Ar¬ gentina : l'una, Maria Mauri, va prendre el nom de Sor Irene i fa prop de vint-i-cinc anys que és allà ; l'altra. Assumpció Vilaseca, que ara es diu Sor Marcela de Jesús, després d'haver estat superiora de la comu¬ nitat de Sant Cugat del Vallès, ha estat destinada a Amèrica en 1953. F. Maria Roser Blancafort de Rosselló, nascuda a La Garriga, — ingressà com a monja de l'Institut de Carmelites de la Caritat, on prengué el nom de germana Maria Roser Blancafort de Sant Estanis- lau. Amb caràcter missional va adreçar-se cap a l'extrem orient asiଠtic : la Xina i el Japó. Va publicar el llibre ¡A Misiones! subtitulat; Diario de las primeras Carmelitas de la Caridad, com un reportatge de les seves activitats missionals : Sobre el fondo anchuroso y pro¬ fundo de las ideas misioneras, la autora, fina captadora de los porme¬ nores — se artista y pintora —, va tejiendo con deli¬ adivina que es cada mano femenina el encaje de una narración saturada de interés periodístico y salpicada de gracia * Heus ací una intrèpida vida garri- guenca il·luminant brillantment nacions de l'altra part de món. G. Recentment, 1952, ha marxat a Bolívia, com a novici de la — Companyia de Jesús per al Noviciat que els Pares Jesuïtes ban inau¬ gurat a Cochabamba, el jove batxiller garriguenc Xavier Albó i Cor¬ rons 4. Diu el jesuïta P. Ignacio Ortiz de Urbina en el pròleg del llibre. 5. Ha publicat algunes impressions del viatge i estança a Bolivia en Hoja de Acción Católica de La Garriga.