264 VIA DOLOROSA I GLORIOSA grup de garriguencs traspassava la frontera amb França per a visitar el santuari de la Mare de Déu de Lourdes. S'organitzaren alguns ro¬ miatges a Montserrat ; un d'ells als 19 i 20 de maig de 1931. Altres fets del rector Vich són consignats en diferents números d'aquest llibre la música i cant del poble, al col·legi parroquial : quant a per a nois, a la reorganització de l'Hospital-Asil, etc. ^ Però han de restar ací en silenci no solament una multitud d'actes públics d'una periòdica o intermitent successió celebrats sense so de timbals durant el rectorat de mossèn Vich, sinó també un nombre encara més crescut de fets poc coneguts o totalment desconeguts, que fan un conjunt de fils potser imperceptibles amb els quals el rector Vich teixí la magní¬ fica trama de la seva llarga i fructífera estada a La Garriga. 3. Vegeu per exemple els números 496, 499 i 502. QUARTA PART El poble durant la segona meitat del segle XIX I. - Durant el regnat d'Isabel II. II. - Mentre l'Estat perdia la carta de navegar. III. S'inicia la gran època de prosperitats - a La Garriga. IV. - Dels béns comunals de La Garriga. V. - Baralles polítiques de l'acabament de segle. CAPÍTOL PRIMER Durant el regnat d'Isabel II 510. Comença la segona meitat del segle XIX. — 511. De les ordi- nacions municipals de Tany 1851. 512. Canació i pla geomètric del terme de La Garriga. — 513. Segueix la vida municipal, 1853=1856. — 514. Canvis de política i d'ajuntament. — 515. Dels últims anys del regnat d'Isabel II. 510. Comença la segona meitat del segle XIX A partir del dia 3 d'octubre de 1849 ^ es conserven els quaderns de les actes de les sessions celebrades per l'ajuntament ^ de La Garriga ; en la primera d'elles consta que es nomenà carter interí Segimon Serratacó, fill del difunt carter. En la del dia 4 se¬ güent es jubilà de secretari Isidre Casanoves, el qual, però, continuà en el càrrec de mestre de primera ensenyança. El dia 9 del mateix mes es nomenà una comissió per qüestions de regadiu. A primer de novem¬ bre fou elegit secretari Antoni Cisternes. A 14 de novembre de 1849 l'alcalde Tomàs Bosc ordenà que es sus¬ penguessin les obres del rec Monar, amb evident oposició d'alguns regidors. A 14 de desembre s'acordà obtenir contribucions per a satis¬ fer un descobert que tenia el municipi a la intendència de la província, per raó d'haver fet despeses com los gastos de la casa fuerte. En la sessió del primer de gener de 1850 el regidor Pere Pedrals protestà 1. D'ençà de l'any 1843 en què Narvàez pujà al poder, amb la majoria d'edat d'Isabel II, hihagué calma en el govern de l'Estat, fins l'any 1854, en què esclatà una altra revolució amb el general Espartero. 2. Arxiu Municipal de La Garriga, Sección II, Año 18i9 al 1869, Legajo acuerdos municipales, número 105. 268 SEGONA MEITAT DEL SEGLE XIX que la qual cosa aquest s'abs¬ fos elegit alcalde Jaume Parères ; per tingué de prendre possessió del càrrec. L'endemà, sota la presidència del tinent d'alcalde, s'acordà formalitzar Vestado de los gastos oca¬ sionados por la fortificación de este pueblo. A 6 de gener del mateix any 1850 es celebraren les següents subhastes : de los derechos del vino generoso y común para el presente año, que no foren adjudicats ; del artículo de aguardiente y licores, que fou adjudicat a Pere Garriga ; del arriendo de los derechos de carnes muertas, que, després d'algunes postures, va obtenir-lo Pere Boget ; en la subhasta de las especies de carnes en vivo, aceite de oliva y jabón no va presentar-se cap oferta. A 7de gener va prendre possessió el nou alcalde Jaume Pareras Mas, según disposición del Ilustre Señor Jefe Superior Político inte¬ rino de la Provincia. A 19 de gener, vist que ni en una segona subhasta no varen obtenir-se ofertes per a les concessions que hem vist desertes en la primera subhasta, estaba persuadido el ayuntamiento que no le quedaba otro arbitrio que adoptar el repartimiento a fin de hacer efec¬ tivo el cupo del presente año, i així s'acordà. A 29 de gener s'acordà complir amb l'obligació de mantenir la llàntia del Santíssim ^ ; hízose presente el mal estado que tiene la cu¬ bierta del puentie 0 fuerte construido en medio de la calle Mayor de este pueblo que amenaza ruina con inminente peligro de los transeihi- tes, i s'acordà derribar por ahora dicha cubierta, quedando subsis¬ tente lo demás. A 25 de març, vist que Francesc Cruselles ya desem¬ peñaba el cargo de alojamientos y bagajes, conducción de presos, po¬ bres y enfermos, acordó nombrarle alguacil de esta población y oficial ejecutor de la misma. Molt laboriosament, i amb intervenció de perits i dels majors contri¬ buents féu el reparto de la contribución en 1850. A 14 d'abril va es fer-se elsorteig de la quinta del año i8¿o; hi havia 26 nois de divuit i dinou anys, 28 de vint i vint-i-un, 15 joves de vint-i-dos, 7 de vint-i-tres i 17 de vint-i-quatre. També fou molt laboriosa la rendició dels comp¬ tes corresponents a l'any 1849. A 27 d'abril fou nomenat Josep Dalmau Reig per al càrrec de recaptador de contribucions. Es feren encabeza- 3. Vegeu el número 407. REGNAT D'ISABEL II m mientas de consumos entre els colliters i tractants de vins de la pobla¬ ció ; un altre encabezamiento pels cosecheros y tratantes de aguardiente y licores; un altre del vinagre, aceite de oliva y jabón duro y blando; altre encabezamiento de carnes muertas y carnes en vivo. A 2 de febrer de 1851, reunit l'Ajuntament i els majors contri¬ buents, va aprovar-se el pressupost per a l'any 1852, segons el model oficial, pujant les despeses 11.221 reales de vellón, sin haber ingreso alguno, por no tenerlos este pueblo; y para cubrirlos, en defecto de otro medio, se ha acordado imponer un 20 % sobre los 41.122 reales que por la contribución de inmuebles percibe la Hacienda de los veci¬ nos de este pueblo; otro 20 % sobre los 4-441 reales de la contribución industrial y de comercio; un 6 % sobre los 3.2J8 reales que por la misma contribución pagan por inmuebles los propieDarios forasteros; 2 reales 17 maravedises sobre cada una de las 145 arrobas de aguardien¬ te y licores que se consumen anualmente en el pueblo...; i maravedí en libra de carnes muertas, 2 maravedises en libra de tocino fresco, 3 ma¬ ravedises cada libra de tocino salado, ly maravedises en en cada car¬ nero, ij maravedises en cada cordero y 18 maravedises en cada, cabrito y 5 reales en cada cerdo cebado y un maravedí sobre cada una de las 4.810 arrobas de vino que se consumen cada año, deduciendo los dere¬ chos, o sea el 5 %, que corresponde a la Hacienda. 511. De les Ordinacions municipals de Tany 1851 En compliment de la disposición del Señor Gobernador de la Pro¬ vincia en ordena formalice y remitan a superior apro¬ que se bación bandos generales de buen se gobierno o de policía, urbana para las poblaciones a 28 de gener de 1851 s'aprovaren 45 articles agrupats en seccions, dels quals extraiem.els següents: Quant als edi¬ ficis : La salida del remate 0 cornisa de los edificios n.Q podrá esceder de dos palmos. Queda prohibido el construir arcos, aleros o saledizos llamados vulgarmente nvoladesv. En el capítol ¿'Incendios din que no se podrán encender ni sacar braseros ni otra vasija con lumbre en las plazas ni calles de esta pobla- 1. Arxiu Municipal de La Garriga, Lligall d'acords municipals, n.° 105. 270 SEGONA MEITAT DEL SEGLE XIX ción, ni en los balcones, ventanas,ni otras aberturas que den a las mismas. Ordena que deberán hacer limpiar las chimeneas de sus res¬ pectivas habitaciones cada año. Del capítol titulat Daños y riñas ex¬ traiem les següents disposicions : Nadie podrá tirar piedras, pelotas, jugar a la tala, vulgo nboliti) ni al refilando, en ninguna parte pú¬ blica de este pueblo, ni en sus inmediaciones, bajo la multa de medio duro a cuatro. Ninguna persona podrá ir corriendo con caballo, coche ni carruaje por este pueblo. Las tabernas, botillerías y aguardenterías deberán cerrarse a las nueve de la noche desde i de noviembre hasta el I abril; y a las diez en los restantes meses. Los cafés y billares debe¬ rán estarlo a las diez en los indicados cinco primeros meses y a las once en los demás. De la secció de articles : Los Limpieza esmentarem els següents habitantes de las casas de este pueblo harán barrer, a lo menos los miércoles y sábados, antes de las nueve de la mañana desde el mes de octubre a marzo inclusive, los frentes de sus casas, desde media calle hacia las mismas, y desde abril a setiembre, también inclusive, todos los días, antes de las ocho de la mañana, regando previamente para que no se levante polvo, rociando el suelo enseguida, cuya operación, en estos últimos meses, practicarán también de cuatro a cinco de la tarde todos los días,. Nadie podrá ensuciarse en las plazas, calles ni demás parajes públicos. En el capítol de Pesas y medidas din, entre altres coses, que la falta de peso o medida no será disimulada aunque se alegue haber sido convenido con el comprador. Segueix la secció de Carnes en la qual or¬ dena que para que puedan evitarse mejor los fraudes en el peso, se prohibe ningún comprador de carne pueda arrojar hueso ni por¬ que ción alguna de ella que forme el total de la pesada que hubiese recibido del vendedor, hasta que esté ya en su casa. a Cerdos s'estableix que La matanza de los En els articles dedicats cerdos podrá verificarse más que desde el día quince de octubre hasta no el primero de abril, bajo pérdida de los que se mataren en otro tiempo y multa de medio duro a cuatro. Finalment, en el capítol titulat Dife- 2. Es un tros de fusta cilindrica terminat en punta en els seus extrems, que es fa saltar pegant-li, quan està agegut, -un cop de dalt a baix prop düna de les puntes ; vegeu Diccionari Fabra. REGNAT D'ISABEL II 271 rentes diu que Queda prohibido a toda persona bañarse en las balsas o sitios públicos de este pueblo y su término. El alguacil de este ayuntamiento y alcaldía, el pregonero y el sereno de esta población quedan encargados de la vigilancia y cumpli¬ miento de este bando. Quasi no caldria dir, però, que moltes de les or- dinacions transcrites degueren romandre mortes en la lletra i sense realitat en la vida del poble. 512. Cañado i pla geomètric del terme de La Garriga A 30 de desembre de 1852 tractant de los trabajos de canaciôn de este término y formación y estadística de los trabajos de amillaramiento arreglo lo dispuesto por la superioridad, con a s'acordà que por las viñas dadas a partes de frutos o a rabasa morta, es paguessin les despeses per meitat entre l'amo de la terra i el rabas- ser o parcer. L'ajuntament i la Junta pericial concordaren amb mensor de Mataró l'agri¬ Ignasi Caballol el levantamiento del plano geomé¬ trico del término de La Garriga, pel preu de 5 reales i 17 maravedissos per cada quartera, contando ésta de i¡i8 canas 6 palmos cuadrados, a excepción de las rieras, carretera, torrente y caminos...; a más se le pagarán 2 reales por cada finca urbana. El tracte va atorgarse a 25 de febrer de 1853. A 10 d'agost del mateix any, amb assistència dels delegats dels pobles veïns, va procedir-se al senyalament dels confins del terme de La Garriga i col·locació o identificació de les fites, algunes de les quals ja portaven la data de l'any 1672. Començaren pel bosc d'En Alrani de la riera, seguien cap als pins de la Torra de Rosanes, d'ací cap a lo pinell d'En Arenys, les terres d'En Busquets i d'En Xammar ; se dirige a la capilla de San Nicolau... y de este paraje se toma el camino cuesta arriba hasta llegar a una pieza de tierra denominada Pla d'En Rubí y Mas, prop de can Sons ; d'ací va cap al Mas Miquel, cap al bac d'En Boget, hasta la puerta de la casa Vidal de Montmany, cap a la feixa d'En Cuyas... en línea recta hacía Gallígant, carretera pro¬ vincial de Vich a Barcelona y de este punto se toma la montaña hasta 1. Arxiu Municipal de La Garriga, LligaU d'acords, número 105. in-20 SEGONA MEITAT DEL SEGLE XIX llegar a la cima... que antes se denominaba «les Roques Vermellesn ; d'ací €s passa cap a can Mas i Vallivert ; se sube la montaña y en la viña de casa Valls de Monteguas, hi ha una fita. En el paraje dicho «les timbes de Rupit-¡> hay una roca negra divi¬ soria de los términos; després es passa al monte inmediato y de éste a la cima de la montaña o turó de Santa Margarita, en cuyo punto hay otro mojón; es baixa cap al cami de Samalús, cap a can Poy, can Gorcs, on hi ha una piedra azul con las letras G y F, que quieren decir La Garriga y Las Franquesas; es passa cap a la vinya d'En Jaume Torra Claus i d'aci a un fitó situado entre la carretera y la riera; d'aquest es pren la direcció de migjorn, travessant la riera, cap a can Parets, i d'aci es va a tancar al perímetre a ca I'Alrani. A 12 d'agost del mateix 1853 s'acordaren los tipos de la cartilla de evaluación, o sean de las cuentas de gastos y producto liquido de las tierras de este término, distingint els següents conceptes : regadío fijo, regadiu eventual, cereals de sequer, viña espesa, olivars, bosque de construcción, bosque de fagina, prados y alamedas i ermots. A l'any següent, a 7 d'abril, reunits en el punto divisorio de los pueblos de La Garriga y La Ametlla, els comissionats d'ambdues poblacions, después de una larga y sostenida discusión habida en los puntos en que se ofrecía dificultad, para cortar de una vez enemistades y venideros conflictos y dispendios en perjuicio de los dos pueblos y con ánimo y deseo de terminar toda cuestión sucesiva, acordaron que queden sub¬ sistentes todos los mojones que existen, excepte el que hi havia prop del cami de Rosanes a can Draper, amb el vot contrari d'En Xammar de L'Ametlla. A 20 réuni l'ajuntament, els perits locals de novembre de 1855 es i Salvador Vilardebó, agrimensor, a fin de terminar la cuestión sus¬ citada sobre pago a éste y a Don Ignacio Caballol, de su crédito por los trabajos de medición, clasificación y levantamiento del plano geomé¬ trico de este pueblo; s'acordà pagar i.ioo rals, amb el vot en contra de Joan Blancafort por los perjuicios que han ocasionado por su incum¬ plimiento, por su parte, de la contrata con este ayuntamiento.. Encara a 7 el deseo que anima a dicho de juny de 1863 se expuso señor arreglo definitivo de la cuenta y cues¬ Vilardebó para llegar a un tiones pendientes entre el mismo y este común. Finalment, en l'acta "* 'íï-vj; v; A* ,1- .í, -V ■r'i'^·,íí\ V ; v-'V-V.?- 4, - ^ ' - - ,V. J '* • * * -ilk s v J&î-^.- '· '-f'-· ,"t-<;;&, "sïto-f- \ viT t®5St. V.'^ ' '· -n i v'-' l.^-"^--' pi^^y. -«i tïSf;. A *•**,' •-'''•46 * ^ ^ >« ;p ¿4''\,_<_i5'·Í\-;·.·»··" ^ í'-' X-"'' "í" ;■..,^· S„ia.t'r%,J_ .-í... ■-í* i^/·^··"^.-'"Tí "s*•·»ï '■»!.';'·'·''.;V·"• ■ •"ifeá^'- "' 'i •«íívt'·^?».- ■.•¡fetf-s- %#.< r-'- 'íí. í>'^T v^-··'-í· r».' • r.^' rs-' ,%■ ■^'■'^■vï 7v' --fíS^' " ò'' ^;. •*■> -Vf' r /-.-'-i ^ í'- •'^'· . <».V.^ ' "'^r- i-4v:>' k-jifeT ^ í-ij REGNAT D'J S ABEL II 273 del 3 de gener de 1909, trobem l'acord d'adquirir de Don Marcelino Vilardehó el plano parcelario de esta población con todos los docu~ menfos anexos al mismo, por el precio de 750 pesetas Aquest plànol es guarda a la secretaria municipal. 513. Segueix la vida municipal, 1853-1856 SEMBLA que tingué molt poca virtualitat pràctica l'acord pres a 7 d'octubre de 1853 S en vista de la reial ordre de 28 de setembre del mateix any, acordant establecer un mercado semanal en este pueblo, señalando al efecto por unanimidad los miércoles, y dos ferias anuales, una el lunes de la pascua de Pentecostés y la otra el día ig de setiembre de todos los años. A 10 de novembre de 1853 va reunir-se la junta electoral per a l'elecció parcial de l'ajuntament ; a les non del matí s'elegí la mesa ; a dos quarts d'onze començà l'elecció ; els electors que se presentaron escribieron dentro del local y a la vista de la mesa, unos por sí y otros valiéndose de los otros electores, los nombres de los candidatos y entre¬ garon las papeletas al señor presidente, quien las depositó en la urna; a les dues de la tarda es féu l'escrutini, però solament havien votat poc més de vuit persones ; l'endemà, dia 11, continuà l'elecció, i sembla que solament votaren dues persones ; l'endemà passat hi hagué una major afluència d'electors. El dia 13 es féu el resum dels resultats, i els elegits foren : Salvador Borrell, amb 38 vots ; Josep Tenas, amb 32 ; Pere Bosch, amb 31 ; i Joan Torra i Font, amb 28. Altres quinze per¬ sones obtingueren vots. No se ofreció duda ni reclamación alguna. Siendo el número de electores del distrito municipal el de 84, han tomado parte en la votación 51. A I d'abril de 1853, sota la presidència del non alcalde Josep Te¬ nas, s'acordà augmentar el son del secretari Antoni Cisternes, fins a 10 rals i mig diaris. A i de maig de 1854 s'aprovà el pressupost per 2.Vegeu-ne la descripció al número 1. 3.Arxiu Municipal de La Garriga, Llibre d'actes, número 3. 1. Arxiu Municipal de La Garriga, Lligall d'acords, número 105, d'on s'extreuen les notes del present número de les quals no s'indica altra proce¬ dència. 274 SEGONA MEITAT DEL SEGLE XIX l'any següent la partida de despeses pujà a 14.801 rals, sin contar ; con arbitrio ingreso alguno. A 18 d'octubre de 1854 ^ un non ajun¬ 0 tament va acordar protestar el pago de los 4.m reales espresados en el certificado de la Administración principal de Hacienda pública... en razón de haber suministrado a las tropas del ejército la cantidad de 2.¿os reales y hallarse suministrando este ayuntamiento, en virtud de disposición del Excmo. Sr. Capitán General, a los torreros y des¬ tacamento del telégrafo de Puiggraciós ^ durante este mes y deber continuar practicando dicho servicio por todo el mes de noviembre próximo. Es curios de reportar ací que a 20 de gener de 1855, parlant de l'es- cut municipal, din que ignorándose de donde proceden las armas o escudos que contiene, se cree que son el escudo de Cataluña, con las barras de que se hace uso en el principado, y dos palmas, entretejidas por una corona de laurel, en conmemoración de San Esteban, patrón de este pueblo, al cual corresponden las dos palmas por ser el primer protvmártir. A 21 de gener de 1855 es procedí a la elección de capitán y oficiales de la segunda compañía de la Milicia Nacional de este pueblo..., ha¬ llándose reunidos setenta y dos individuos de los ochenta que deben formar dicha compañía; fou elegit capità Jaume Parères, amb 48 vots; tinents, Francesc Partegàs, amb 49 vots, i Josep Tenes, amb 58 ; sots- tinents, Joan Dalmau Oliveres i Josep Aspa Felip, per 41 i 57 vots, resj>ectivament. Anàlogament foren elegits els càrrecs de la primera companyia, a favor d'Antoni Cisternes, de capità, per 47 vots ; Sal¬ vador Fortuny i Joan Damians, com a tinents, per 36 i 39 vots, res¬ pectivament ; subtinents Josep Llobet, amb 35 vots, i Salvador Bus¬ quets amb 33 ; els votants ara van ésser 62. Les actes municipals concedeixen molt interès a les reunions des^ tinades a les quintes dels soldats ; en 1855 es presentaren individus disposats a servir en clase de substituto 0 por via de cambio de número 2. Cal recordar que a començaments le l'any 1854 havia esclatat la re- volnció que obtingué triomf complet el mes de juliol ; Espartero formà go¬ vern ; governà fins el gener de 1856 ; aquest temps va anomenar-se bienio pro¬ gresista ; 8. Vegeu el nostre llibre Història del Santuari de la Mare de Déu áe Puig¬ graciós, pàgs. 129 i segs. ; recordem que en aqust temps s'alçaren partides carlines. REGNAT D'ISABEL II 275 por cualquiera de los quintos designados soldados. A 25 de juliol de 1856 començaren a organitzar-se a La Garriga les anomenades Milícies provincials A 22 d'agost del mateix 1856 es distribuïren entre els vilatans las 51 escopetas que tiene en su poder desde setiembre de 1850, las cuales, en virtud de las disposiciones vigentes, se habían recogido de los particulares que las tenían. A I de gener de 1856 prengueren possessió dels seus càrrecs de jutge de En Tomàs Bosch, i de jutge suplent En Pau Llobet. A 8 pau de febrer del mateix any es renovà la junta municipal de beneficència. A 18 d'abril s'estudià la proposta d'Antoni Casanoves que pide se le conceda la plaza del magisi^erio de este pueblo, vacante por dimisión que de ella ha hecho su padre Isidre Casanoves ; a 10 de maig se li assignà un sou de 4.300 rals anuals ; a 20 de juliol, per unanimitat, fou elegit definitivament mestre de primera ensenyança. 514. Canvis de política i d'ajuntament A 16 de novembre de 1856 ^ prengué possessió el nou ajuntament ' nomenat de las pel governador, d'acord amb el capità general, usando facultades concedidas por el gobierno de Su Majestat la Reina; de manera anàloga a 21 del mateix mes fou declarat cessant el secretari interí En Joan Blancafort ; a i de gener prengué possessió el nou jutge Segimon Serratacó. Van seguint els canvis en la política general i les seves repercussions en l'administració local El dia 14 de març de 1857 prengueren pos¬ sessió les persones nuevamente nombradas, a tenor de las elecciones municipales por el Excmo. Sr. Gobernador, per a constituir l'ajunta- 4. Recordem que pel de 1856 O'Donnell substituí el govern d'Es^ gener partero, iniciant-se un període de calma. nou 1. Arxiu Municipal de La Garriga, Lligall d'acords, número 105, que és la font principal de les notícies del present número. 2. El canvi de política iniciat pvel govern O'Donnell va completar-se en pujar novament Narvàez l'octubre de l'any 1856 ; el nou govern restablí les antigues relacions amb l'Església, que duraren, amb alguna intermitència, fins a 1868. 3. Durant els anys 1854 a 1859 hi bagué noves dificultats ; conseqüèn¬ cia dels canvis de govern. 276 SEGO'NA MEITAT DEL SEGLE XIX ment ; aquest nomenà comissions de regadiu, allotjament i bagatges, junta pericial, i contribucions. A i d'abril es concordà amb Pere Tor¬ res, encargado del pase de las papeletas de la contribución. Ês curiós d'observar que, per majoria de vots, l'ajuntament, en sessió de 24 de novembre de 1857, acordà que no era necessari que hi hagués notaria oberta a La Garriga, al·legant que els que necessitessin el notari ja anirien a Granollers, majorment tan luego como esté cons¬ truido el ferrocarril de San Juan de las Abadesas ^ ; Jaume Pareras, Joan Baró i Joaquim Pazant volgueren que constés el seu parer que era necessari que hi hagués notari a La Garriga mateix. A 2 de juliol de 1858 compareció Don Antonio Cisternas, quien ha manifestado que Su Majestad, D,. g., se ha dignado espedirle, por durante q. los días de su vida, real titulo de ejercicio de escribano numerario de este pueblo A 20 de desembre de 1858 prengué possessió el jutge Josep Dachs ; a finals d'any hi hagué eleccions de la meitat dels regidors munici¬ pals ; a 4 de setembre de 1859, tractant de hacer efectivo el cupo de la contribución de i860, veient que no eren consumos per a possibles ni celebrar arriendo de los derechos con los encabezamientos, ni el libertad de ventas o con exclusiva, ni la recaudación de los derechos de consumo, acordaren que el més convenient era un reparto vecinal. Val a dir que l'ordenació dels pressupostos municipals cada any preocu¬ pava l'ajuntament. El dia 22 al Marroc ; d'octubre de 1859 va declarar-se la guerra era la que hayia de fer cèlebre En Prim ; l'ajuntament, en la sessió d'excitar del 18 del desembre següent, secundà la iniciativa del govern la generosidad para con los heridos en la guerra de Marruecos y reco¬ ger los donativos voluntarios que se hagan para dicho objeto, sean en trapos, hilas, etc., o en metálico. Din l'acta del 20 féu un pressupost addicio¬ de maig de i860 que es nal para atender a los gastos de la evaluación de la riqueza territorial y formación del amillaramiento, a la recomposición de la escalera de 4. Sembla que en aquests parers hi hagué una qüestió personal contra l'esmentat Cisternas. 5. Hem vist documents autoritzatspel notari Cisternas des del 8 de ju¬ liol de 1861 al 18 de setembre de 1873. Vegeu en el Llibre Registre de l'arxiu de can Térrés, els números 1229, 1233, 1251, 1269, 1283 i 1292. Vegeu el n.^' 516. REGNAT D'ISABEL II m la escuela y enladrillado de la misma y al pago de las anualidades del censo que presta este cabildo a la Amortizadora de bienes nacionales, por razón del local que ocupa la iglesia mayor y la casa del cura- párroco ®. L'acta de l'i de gener de 1861 explica que fon vist l'ofici del governa¬ dor on sirve aprobar las elecciones municipales de esta población y se designar los que deben ejercer los cargos de alcalde y teniente en el bienio próximo. En l'acta de 31 de març de 1862 es fa constar que les despeses municipals si han aumentado tan considerablemente es prin¬ cipalmente a consecuencia del establecimiento de una escuela pública para niñas y algún otro aumento. 515. Dels'últims anys del regnat d'Isabel II A 18 de gener de 1863 ^ el secretari sollicita que fos traspassat el carree al sen fill Antoni Blancafort Sarrà, i obtingué el bene¬ plàcit de l'ajuntament; a 12 de febrer s'acordà augmentar el sou del pregonero y portero Don Ramón Costa. A 26 de juny de 1864 se hizo presente que debiendo procederse a la rectificación de las listas electorales para cargos concejiles por corresponder a este año la reno¬ vación de parte del ayuntamiento, era preciso nombrar els encarregats de fer-ho. A 4 de novembre de 1864 es reuní l'ajuntament al objeto de verifi¬ car la proclamación de los conséjales nuevamente elegidos para el pró¬ ximo bienio; estando presentes los individuos que forman la junta elec¬ toral, procedió al escrutinio general de los votos emitidos durante las se elecciones que han tenido lugar en los tres días anteriores; els elegits foren Rosselló, Busquets, Nualart i Bulbena. Després d'haver ocupat interinament la secretaria municipal En Salvador Busquets, N'Antoni Blancafort Sarrà i En Pau Torra de la Riba, a 29 d'octubre de 1865, entrà amb el mateix caràcter Josep Bassas 6.Vegeu els números 309 i 887. 1.Les notícies d'aquest número continuem extraient-les de l'Arxiu Mu¬ nicipal de La Garriga, Lligall d'acords, número 105. 278 SEGONA MEITAT DEL SEGLE XIX Capella el qual tot seguit demanà que fossin comprats llibres i impre¬ ; sos ús de les oficines municipals. A 31 de desembre s'acordà, per a por unanimidad^ separar del cargo de alguacil del mismo a Don Fran¬ cisco Crusellas, nombrando en el acto a Don Pedro Gay. És curiós d'observar que a 4 de març de 1866 es concedí permís a Pere Camps, de Corts, de la plaça, para hacer una acera frente can su casa, amb vàries condicions, entre les quals les següents : Que en cualquier tiempo que el ayuntamiento no crea conveniente la existencia de la precitada acera, està obligado Don Pedro Camp a destruirla; que si para la colocación del entoldado de la fiesta mayor u otra función análoga hay que arrancar alguno de los ladrillos que la forman lo hará el expresado Don Pedro Camp a sus costas. de 1866 s'acordà de redimir tres censos En la sessió del 7 d'octubre que afectaven él municipi de parí del reial patrimoni : l'un por el establecimiento de la escribanía numeraria, l'altre por la facultad de valerse de diferentes aguas, i el tercer por la facultat de construir un molino harinero en este término, valent-se de les aigües del Congost municipal del 26 de desembre de 1864, que Din l'acta de la sessió l'alcalde, habiendo tenido varias quejas de algunos vecinos de ésta acerca de la paralización del reloj del común, había mandado llamar a José Arenas, relojero de Centellas, el que lo inspeccionó y dijo que él se encargaría de su recomposición por el precio de cuarenta y cinco duros; l'ajuntament acordà que fos arranjat per l'esmentat rellotger. Però l'any següent, d'abril, atendido al estado inservible en a 17 que se halla el reloj de la torre, queha debido paralizarse en su movi¬ miento por no tocar las horas a su debido tiempo, debía precederse a su recomposición total; i, vistos els pressupostos que s'havien presen¬ tat, acordaron por unanimidad la 'recomposición del citado reloj adop¬ tando para ello el presupuesto presentado por Don José Arenas y Suleih, relojero de Centellas, por ser el más beneficioso, y que se incluyesen los mil doscientos reales que importaba en el presupuesto ordinario. 2. Vegeu el número 456. REGNAT D'ISABEL II 279 En la sessió del i8 de març de l'any 1866 es renovà el contracte amb el dit rellotger de manera que queda encargado de las recomposi¬ ciones que ocurran en el reloj bajo el precio de sesenta reales anuales. En 1866 s'acordà rebaixar la rasant del carrer de Cardedeu per donar sortida a lesaigües pluvials ; en 1867 s'interessà pels carrers de Bonaire i de Samalús i pel deplorable estado en que se encuentra el trayecto de la carretera que pasa por el centro de este pueblo. A 9 de febrer de 1868 va determinar-se que puix que en este pueblo hay con¬ tinuamente una subdivisión de mozos de la escuadra... i que els veïns són pacíficos de morigeradas costumbres, y no els calia cap guarda rural. En l'acta del 7 de juny de 1868 s'acordà la construcción de la fuente proyectada, por ser de necesidad en este pueblo, donde no existe nin¬ guna y hallarse falto de aguas potables. C A P í T O L S E G O N Mentre l'Estat perdia la carta de navegar 516. Les juntes revolucionàries de l'any 1868. — 517. Provant d'en¬ degar la vida pública. — 518. Efervescència revolucionària, en 1872 i 1873. 519. De la darrera guerra carlina. — 520. De la nova — carretera i del ferrocarril. 516. Les juntes revolucionàries de Pany 1868 Els últims anys del regnat d'Isabel II foren una efervescènci sublevacions que el 30 de setembre la reina emigrà a a de culminaren amb la revolució de l'any i868 les figures França ; una de ; destacades en aquells esdeveniments fou el general Prim ; cal no obli¬ dar que també aleshores es revifà el partit tradicionalista, fidel a Carles VII. En elpueblo de La Garriga a 30 de setiembre de 1868, reunidos los abajo suscritos vecinos de este pueblo, al objeto de secundar el glorioso pronunciamiento iniciado en Cádiz y seguido por toda la na¬ ción, a fin de formar la junta provisional revolucionària de este pue¬ blo han elegido unánimemente para la constitución de la misma a los ciudadanos Rosselló, Pareras, Damians, Dachs, Partegàs, Carner i Passas. 1. Arxiu Municipal de La Garriga, Lligall d'actes, número 105, d'on ex¬ traiem les notes locals del present número. 2. Aquests temps foren dels més tèrbols del segle passat ; es formaren arreu juntes revolucionàries ; les passions es desfermaren. PERDIA LA CARTA DE NAVEGAR 281 L'endemà la junta provisional revolucionària acordà, en atención a las circunstancias y patriotismo de los señores que componen el ac¬ tual ayuntamiento, como igualmente a su amor a la libertad y derechos del pueblo, en ratificarlos en los cargos que hasta el presente han des¬ empeñado. A l'arxiu municipal hi ha l'esbós d'un ban que diu així : En vista del conato de rebelión cometido en la tarde de ayer en este término municipal, arrancando las listas que contenían los nombres de los ciudadanos que componen esta junta provisional revolucionaria; en uso de las atribuciones que le están conferidas, y para precaver mayores males, esta junta ha venido en prevenir: I. Que será considerado y tratado como rebelde todo el que de cualquier modo demostrase desacato a esta junta legítimamente cons¬ tituida. 2. Serán castigados con pena de muerte los convictos y confesos o encontrados infraganü en los delitos de robo, asesinato o incendio j. Los reos de los demás delitos serán entregados a los tribunales comunes. Esta junta espera que durante su permanencia interina al frente del gobierno de este pueblo, sin otro objeto que el de atender a la conservación del orden y protección de personas y propiedades no ten¬ drá que deplorar actos como el cometido a la tarde expresada; pero, si así sucediese, esta junta tiene tomadas las medidas oportunas para no que los delincuentes sufran seguidamente el castigo merecido; a cuyo fin velará para el sostenimiento de la tranquilidad pública la fuerza popular que a sus órdenes se halla, contando para ello en la coopera¬ ción y beneplácito de las personas pacíficas y honradas. A i6 d'octubre el president Rosselló convocà els ciudadanos per a l'elecció de lajunta revolucionaria definitiva, per sufragi universal, el diumenge dia i8. L'elecció va celebrar-se efectivament el diumenge i va continuar el dilluns ; els resultats foren que En Partegàs, En Pa¬ reras i En Viader obtingueren 216 vots ; En Cisternas, En Carner, En Vila i En Passas 215 ; En Rosselló va tenir-ne 214. Els altres van tenir menor nombre de vots ; el nombre de votants fou 386. 3. Hi hagué incendis i cremes d'esglésies i de monestirs gairebé en to¬ tes les regions d'Espanya. m SEGONA MEITAT DEL SEGLE XIX El dia 20 els elegits constituïren la junta revolucionària definitiva presidida pel notari Cisternes ' ; aquesta acordà dissoldre l'anterior ajuntament i nomenar-ne un de nou, amb Pere Dachs Vilar com a alcalde ; acordà nomenar Pere Pedrals Oliveres i Bonaventura Gota- negra delegats pel rec Monar ; destituir de sus cargos al sereno Don José Gasull i al «menadorj) del agua Don Ramón Rosselló, y que, en lo sucesivo, la calle dicha de Calabria se le llame de la Libertad. El dia 22 d'octubre la junta, atendiendo los innumerables perjuicios que causa al regadío común del mismo la alcantarilla que atraviesa la carretera de Vich, situada al mediodía de las quintanas de can Mas,... unánimemente acuerda que acto continuo sea tapiada con cal y canto. El dia 27 del mateix octubre, obeint una disposició del govern central, la junta revolucionària definitiva acordà dissoldre's 517. Provant d'endegar la vida pública A 27 de desembre de 1868, en la sessió municipal ^ es l egí nulidad testa de elecciones; la pro¬ firmada por varios electores pidiendo se declare la enterado el ayuntamiento y considerando: que no ha habido coacción alguna por parte de ningún individuo constituido en autoridad, ni se han hecho indicaciones que aquí puedan conside¬ rarse; que la referencia que hacen sobre haber sido apostrofados varios de los firmantes tampoco es exacto; y que no se ha privado a nadie de su libertad de pasar por la calle a los que pacíficamente la transitaban, puesto que la ronda, que de orden del ayuntamiento patrullaba la pobla¬ ción, fué en época anterior a los días de elecciones; y que esta ronda sólo tiene por objeto la conservación de orden y evitar los incendios y otros desmanes que contra la propiedad en estos días han tenido lugar unánimemente, acuerda desestimar dicha protesta. 4. Vegeu el número 514. 5. Difícilment el govern central anà imposant-se a l'estat anàrquic del moment. 1. Continuem extraient los noticies del Lligall d'actes número 105 de l'Arxiu Municipal de La Garriga. 2. Clara confessió de l'anarquia que s'ensenyorí d'Espanya. PERDIA LA CARTA DE NAVEGAR 283 El dia I de gener de 1869 es constituí el nou ajuntament elegit por sufragio universal sin tacha ni reclamación; els elegits, Partegàs, Ay¬ merich, Ambròs, Mas, Vila, Corrons i Galbany, juraren el càrrec amb la següent fórmula : ¿Juráis, por Dios y sobre vuestra conciencia, guardar y hacer guardar las leyes que la nación se diere en uso de su soberanía y desempeñar lealmente vuestro cargo? A lo que contestaron: Sí, juro. Aquest ajuntament, doncs, no va anomenar-se constitucio¬ nal, sinó que es titulà popular. Les comissions foren de regadiu, ins¬ trucció pública, beneficència i sanitat, quintes i suministres ; es pro¬ posà una terna per a alcalde de barri de Querol i Gallicant. A 18 de juny de 1869 jurà la nova constitució el general Serrano, com a regent del regne ® ; En Prim ocupava la presidència del consell i el ministeri de la guerra ; a 27 de juny, a La Garriga, juraren la constitució ^ l'alcalde, els conséjales, l'agutzil Ramon Costa, el sereno Raurell, Don Antonio Casanovas, depositario y maestro de niños de este pueblo; Pedro Gay, encargado del reloj; José Passas, secretario del ayuntamiento, y, como dependiente de Hacienda, el estanquero Don José Calis...; no habiendo comparecido a jurar Doña Ana Ravell, maes¬ tra de niñas, dispuso el séñor presidente se hiciese constar a Pacta. A II de juliol juraren fins els dos peons de la carretera. El dia 7 de febrer de 1870 ® l'ajuntament elegí dos individuos del ayuntamiento que le representen en la cabeza del partido pa/ra la elec¬ ción de un diputado y un suplente provincial. A 20 del mateix mes s'acordà cobrar els 162 escuts de los suministros hechos por este mu¬ nicipio a cuerpos del ejército en los meses de setiembre y octubre del año último. Novament el 8 de març de 1870 el mestre de nois jurà la constitució ; la mestra, en canvi contestà que no podia comparecer, porque ha consultado dicho caso con Dios y su concienciano le per¬ mite prestar el juramento prevenido. 3. A la constitució de l'any 1869 seguiren les lleis del matrimoni civil, llibertat de cuites, etc. 4. Va imposar-se el jurament de la constitució ; això ocasiona perse¬ cucions. 5. Arxiu Municipal de La Garriga, Sección II, año 1870-1891, legajo acuerdos municipales, número 105, d'on extraiem les noticies següents. m SEGONA MEITAT DEL SEGLE XIX ■ A 12 de febrer de 1871 Jacint Castellà ® entrà de secretari municipal i Marc. A 30 d'abril del mateix any, vist que, sin embargo de las papeletas pasadas, de los varios pregones y edictos hechos a esta pobla¬ ción, con objeto de que los contribuyentes al primer semestre del im¬ puesto personal del año actual pasaren a satisfacer sus cuotas, es bas¬ tante crecido el número de ellos que se hallan en descubierto, supli¬ caren al governador que enviés a dicho objeto una compañía de tropa u otra fuerza suficiente per a procedir a l'execució sense aldarulls. de maig següent que de algún tiempo a esta parte Diu l'acta del 7 las partidas de tropa de caballería que pasan en dirección a Vich y vice¬ versa, paran o pernoctan en este pueblo, exigiendo a este ayuntamiento raciones para los caballos, amb les consegüents qüestions, i que era con¬ venient d'indicar al capità general que era millor que paressin a Gra¬ nollers on L'acta del 21 del mateix mes hi havia mercat i magatzems. reporta l'acord que para las próximas elecciones y sucesivas no haya en este distrito municipal más que un colegio electoral, sit'o en la casa consistorial. A 27 col·legi municipal, tingué lloc el exa¬ de juliol de 1871, en el men preguntados por el reverendo señor Cura- de los niños, siendo éstos Párroco, Don fosé Roca, sobre doctrina cristiana y moral, han contes¬ tado de una manera satisfactoria; acto seguido se les ha examinado de lectura, urbanidad, historia sagrada, gramática, aritmética y escri¬ tura..., a lo que contestaron en todas sus partes con la mayor satisfac¬ ción de la junta local de primera ensenyança. A i de novembre de 1871 l'ajuntament acordà rectificar el pedró d'habitants en vistes a las elec¬ ciones generales para la renovación total de los ayuntamientos. A 5 de novembre de 1871 es facultà alguns particulars para poner un vigilante nocturno pagado por ellos, amb anàlogues funcions a les del sereno i que pueda cantarles la hora como el de la municipalidad 6. El día 30 de desembre de 1870 fou assassinat el general Prim ; a 2 de gener de 1871 arribava a Madrid el nou rei Amadeu I de Savoia. 7. Al·ludeix al costum, que subsistí fins ben entrat el segle actual, que el serena, durant les seves passejades nocturnes cantés les hores i l'estat del temps ; deia, per exemple : Alabado sea Dios; las doce en punto; nublado. PERDIA LA CARTA DE NAVEGAR 285 518. Efervescència revolucionària de 1872 a 1873 AI de febrer de 1872 els conséjales novament elegits varen re¬ unir-se ^ per a ho fou En Pere elegir entre ells el nou alcalde ; per unanimitat Vinyoles Torres ; també, entre ells elegiren els tinents d'alcalde primer i segon ; el procurador síndic ; més tard no¬ menaren l'interventor 1 constituïren les comissions de ció pública, sanitat i regadiu, instruc¬ beneficència, quintes, i de suministres i allotja¬ ments ; exigiren minuciosa rendició de comptes a l'anterior ajun¬ tament ; nomenaren mestra de noies a Margarida Gener ; destituïren el portero y pregonero Ramon Costa ; nomenaren mestre de nois Pere Baró; i elegiren secretari En Jacint Vilar Morató. Consta que a la reunió de la junta municipal, composta per l'ajun¬ tament i els associats contribuents, de 8 de maig de 1872, es llegí un escrit firmat per Rosselló, Joan Blancafort, Partegàs, Bernat Blanca¬ fort, Plandiura, Serratacó, Parères, Nualart, Fargas, Boget i Mateu, reclamant la nul·litat del repartiment de contribucions ; el senyor Par¬ tegàs digué que solament demanava li fos tornat l'esmentat escrit ; l'alcalde respongué gue si tenían nada más que exponer no podían retirarse, lo que efectuaron; i la sessió continua. Certament s'havien acabat ara els temps antics ; les institucions seculars es capgiraren ; el municipal s'havia escapat de les mans govern dels grans propietaris. Tot plegat era el ressò local de l'efervescència revolucionària que commovia l'Estat. El rei Amadeu, impotent per endegar la cosa pública, acabà per abdicar l'ii de febrer de 1873 ; el pretendent tradicionalista Carles VII havia entrat a Espanya el 2 de maig de 1872 ; a Madrid es proclamà la república, que entre sobresalts continuats, no havia de durar més que fins al 2 de gener de 1874 ; el moviment cantonal agità la perifèria de la península ; etc. Valgui a dir, però, que a 26 de desembre de 1872, encara fou aprovada per unanimitat una proposició d'En Gotanegra para que continuase consignándose en el presupuesto la cantidad de 120 pesetas 1. Arxiu Municipal de La Garirga, Lligall d'acords, número 106. 111-21 886 SEGONA MEITAT DEL SEGLE XIX para el suministro de aceite para la lámpara del Santísimo Sacramenté), que la comisión la había eliminado y destinado dicha cantidad para alumbrado público El mateix día promovióse un acalorado debate sobre un gravamen en la venta de bebidas espirituosas y fermentadas. En la sessió del 3d'abril de 1873 el señor presidente manifestó que las circunstancias porque se están atravesando han ocasionado un sin número de gastos que no tienen consignación en el presupuesto y que era de precisa necesidad el cubrirlos... per evitar serios compromisos a la corporación motivo de la guerra. A 10 d'abril del mateix any fou nomenada mestra de noies Na Concepció Viguer i Jofre. A 27 del ma¬ teix mes, havent vist que l'escola de nois no podia continuar en el local de la casa capitular en que se halla est'ablecida, por no reunir las condiciones de salubridad y a más de ser un local sumamente redu¬ cido y hallarse en un estado peligroso; atenent que la casa número 18 de la calle de Baños de este pueblo, perteneciente al Estado como pro¬ cedente del clero puede servir cumplidamente i podría al mismo tiem¬ po establecerse allí escuela de niñas, de cuyo local carece esta pobla¬ ción; s'acordà sol·licitar al Ministeri d'Hisenda que la dita casa fos destinada a l'esmentat fi ; però no sembla que el propòsit prosperés. A maig de 1873 l'ajuntament, amb l'aquiescència dels majors II de contribuents, acordà destinar con el carácter de interino el salón que existe sobre la sacristía de la iglesia parroquial de este pueblo como local de la escuela de niños; abans, però hi havia hagut un acalorado debate sobre el tema. En la sessió del dia 24 d'agost de 1873 es rebutjà una instància d'En Pere Dalmau que deia no voler ocupar el càrrec de consejal, perquè altres havien obtingut més vots que no ell ; dels altres elegits solament es presentà En Bernat Blancafort, dient que, sense els altres, ell tam¬ poc volia possessionar-se del càrrec. Es convocà nova sessió pel dia 29, i, veient que cap dels elegits no compareixia, s'acordà comunicar-ho a les autoritats provincials. En la sessió del 7 de setembre es presen¬ taren solament els dos esmentats i En Josep Roca dient que están dis¬ puestos a aceptar el cargo siempre que haya mayoría de elegidos. A 14 2. Aquest intent laicista entonava amb l'orientació anticlerical del go¬ vern central. 3. Allusió a l'efecte de les lleis desamortitzadores, en l'àmbit local. PERDIA LA CARTA DE NAVEGAR 287 de setembre rebutjà l'excusa de l'elegit Jaume Pareras dient ser es mayor de sesenta años; anàlogament a 21 de setembre es rebutjà l'al- legació d'En Pere Dachs dient haber trasladado su domicilio, junto con su familia en Barcelona. Finalment, a 21 de desembre de 1873 l'alcalde exposà que li era exigida comunicació acerca de los medios una que optaren para la extinción de los débitos que resultaren a favor del Tesoro por razón del suprimido impuesto personal; y, como por razón de las circunstan¬ cias no se ha tomado acuerdo alguno, s'acordà pagar amb el producte del repartimiento general, como por razón de las circunstancias porque atraviesa el pais no ha podido formarse el presupuesto municipal. A l'actual cementiri * hi ha làpida que diu : «Propietat de Ca¬ una yetano M allot Boget, pagès de La Garriga. Aquí descansan los restos mortals de la meba esposa Margarida Bassa y Pineda, filla de Josep Bassa y Relats, natural de Sta. Eulàlia de Ronsana, y de Coloma Pi¬ neda y Margarit; la desgraciada morí al acta de una escopatada que inpensadamen un boluntari de la República li ba tirà al cap. Per lo tan era el dia 21 de maig de 1S73. Tenia la edat de 33 anys, y per caritat bos demano los que llegireu aquexa desgracia que li reseu un parenostre. Q. E. P. D.» 519. De la darrera guerra carlina Malgrat l'extinció de la república en mans del general Pavia, els partits polítics no es posaren d'acord fons XII ; la guerra civil carlista continuava encesa per a ; tanmateix proclamar Al¬ a 29 de desembre del mateix any 1874, el general Martínez Cam¬ pos, a Sagunt, proclamà rei d'Espanya Alfons XII ; el dia 2 de gener de 1875 el nou rei desembarcava a Barcelona ; encara la guerra car¬ lista continuà fins a l'any 1876. El secretari Jacint Vilar, a 4 de gener de 1874, féu constar ^ que no se ha celebrado la sesión ordinaria correspondiente por falta de asis- 4. Al rengle de nínxols situats en la part més enlairada, darrera l'es¬ glésia, cap a ponent. 1. Arxiu Municipal de La Garriga, Uigall d'acords, número 106, d'on s'extreuen les altres noticies locals d'aquest número. m SEGONA MEITAT DEL SEGLE XIX tenda de los señores conséjales; a 21 de febrer féu constar que desdé el 21 de enero no ha sido posible celebrar sesiones el ayunta¬ último miento a causa de las coacciones carlistas. A 20 d'abril s'acordà pagar, a Don Pedro Dalmau el abono de 'un colchón que se le inutilizó en el transporte de heridos, en la acción del 15 de marzo, 40 pesetas; a Juan Furriol, por transporte de cadáveres de procedencia criminal, en el cementerio, 20 pessetes Sovmt sovint el secretari certifica que no va celebrar-se la corres¬ ponent sessió municipal per raó de no haver comparegut els concejales. Les sessions que es celebraren eren principalment exigides per qües¬ tions econòmiques ; hi ha també concessions de permisos per a obres ; denegació d'un regadiu al senyor Zulueta... Obeint una ordre del go¬ vernador militar, s'acordà a 26 d'agost de 1874 que tots els amos de cavalls mañana se pongan en camino, con los comisionados, para pre¬ sentarse can sus caballos en la capital. Davant les protestes de Barce¬ lona declarà Don Moisés Ribas y Monclús que el motivo de no haber presentado el caballo, a que se refiere la requisa, es porque no lo posee, a causa de habérselo llevado una partida carlista; En Busquets s'havia venut els cavalls a causa de que habian tenido noticia de que los carlistas querían llevárselos. A 25de setembre de 1874 habiéndose presentado en este día Don Salvador Masons, teniente coronel de voluntarios, con residencia en San Celoni, para el cobro de contribuciones ordinarias, y hallándose ocu¬ pados la mayor parte de los señores concejales en prestar ausilio para lá indicada cobranza, no puede celebrarse la sesión ordinaria. L'acta del 20 de desembre de 1874 diu que por razón de las circunstancias estra- ordinarias por que atraviesa el país y por razón de las coacciones de los carlistas, no había sido posible, ni lo era todavía, proceder por la vía de apremio contra los morosos a impuesto de arbitrios municipales. 2. Ens contà Josep Iglésies Martí haver sentit dir que prop de la riera va ésser afusellat un home ; diu que en entrar els soldats al poble s'exigia que obertes ; a can Furriol, que tenien la porta taOr les cases del poble fossin cada, un tret disparat al foratdel pany va ocasionat la mort de l'amo ; recorda el silenci i l'esporuguiment que produïa el pas nocturn d'exèrcits per dins del poble ; de pas cap a Granollers passà per La Garriga Donya Maria de les Neus, anomenada Donya Blanca, esposa de l'infant carli Don Alfons. PERDIA LA CARTA DE NAVEGAR 289 A II de juliol de 1875 s'acordà pagar l'import de la cuerda de es¬ parto suministrada para el pozo comunal durante el ejercicio 74-75, y palanca del paso de La Doma, importante 2ç pesetas. El dia 11 de novembre de 1875 va morir En Pere Vinyoles que venia exercint el càrrec d'alcalde de La Garriga d'ençà del primer de febrer de 1872 ; l'ajuntament, veient que pertenecía a una familia de no muy des¬ ahogada posición, acordà pagar les despeses d'enterrament i funerals i assistir corporativament ais actes. A 14 de novembre de 1875, en compliment d'ordres del capità ge¬ neral, acordar-se que el dia 18 del actual se levantará el somatent va en este distrito y al toque de la campana deberán reunirse en la plaza para ponerse en marcha todos los vecinos y residentes en este distrito; es formarien 4 seccions, dirigides per 4 concejales; Isidre Vinyoles, amb els veïns del carrer dels Banys i cases de pagès de llevant ; Eran- cesc Montpart, amb els dels carrers del Centre, Samalús i Castell i de la Plaça ; la secció de Joan Vinyes comprenderá las calles del To¬ rrente, Afueras, números impares de la calle de Calabria y todas las casas de campo restantes de la primera sección; Josep Gotanegra diri¬ gia els veïns dels números parells del carrer de Calabria, i els dels carrers de Bonaire i Cardedeu ; l'alcalde, com a cap del sometent, es quedaria al poble ; els altres sortirien al matí i tornarien al vespre ; es farien rondes nocturnes. El 17 de novembre atendre's la reclamació dels majors contri-: va buents dient que han tenido que satisfacer las contribuciones y em¬ préstito de los carlistas, por lo que se ven imposibilitados de poder prestar cantidad alguna per a pagar al sometent. Per l'acta de la sessió del dia 22 sabem que los gastos del sometent levantado en los días 18, iQ i 20 del actual importaren 1083 pessetes ; al cap de pocs dies es lliuraren 2.000 pessetes al Jefe del segundo tercio de rondas volantes de esta Provincia. En l'acta del 27 de febrer de 1876 es diu que en les envistes de la pronta terminación de'la guerra fratricida... se celebre'n iluminaciones públicas, incitando a todos los vecinos coadyuven, los que voluntaria¬ mente quieran hacerlo. A les primeries de l'any 1876 el cap carlista tornà a passar la frontera en direcció a Erança. 290 SEGONA MEITAT DEL SEGLE XIX 520. La carretera moderna i el ferrocarril Novament ^ la situació geogràfica de La Garriga, com a l oc de pas, Vallès, en la confluència de la subcomarca del Congost amb el decidir la seva fesomia urbana al punt de renovar- va se totalment quan començà la segona meitat del segle xix ; parlem de la construcció de la moderna carretera i del ferrocarril. A. — En 1846 ^ va decidir-se que la carretera de Vic passés per La Garriga, seguint l'engorjat del Congost ; l'any 1851 ja hi passava seguint de molt a prop l'antic camí del Congost. Des del límit sud fins a l'entrada del carrer major l'antiga i la nova carretera segueixen una direcció quasi paral·lela, a pocs metres de distància ; després la car¬ retera nova passava per dins del poble pel mateix lloc que l'antiga, a tot el llarg del carrer major ; des de la sortida del poble fins al Fi¬ garó les dues carreteres segueixen una direcció també quasi paral·lela, i alguns cops coincident. Naturalment que la nova carretera tenia major amplada i millor superfície que l'antiga ; no cal dir que, com les altres carreteres, la nova carretera, titulada carretera de segon ordre de Barcelona a Ribes, ha experimentat successives millores en el seu afermat ; la màquina d'aixafar grava ha circulat molt amunt i avall i finalment el quitrà ha pintat de negre la vella ruta ; alguns rengles d'arbres, en algun lloc les nogueres, l'han protegida del sol. Fins a data relativament ac¬ tual no va fer-se una desviació de la carretera per fora del nucli urbà. L'ajuntament va fer les gestions pertinents i l'Estat acordà el canvi de ruta ; l'any 1928 s'estava fent l'explanació. Venint de Barce¬ lona, en entrar al nucli urbà, la carretera fou desviada cap a l'esquer¬ ra ; travessa la carretera de L'Ametlla i, succeint-se en ratlla, no pas rectilínia, sinó de trossos trencats, va pujant fins a entroncar-se altre cop amb l'antiga carretera, prop del carrer de Bonaire. 1. Vegeu el número 8 ; vegeu també el número 475. 2. Salvador Llobet, opus cit., pàg. 865. 8. Vegeu el número 512. PERDIA LA CARTA DE NAVEGAR 291 B. A 24 d'abril de 1864 el alcalde expuso, que habiendo tenido — noticia de que los ingenieros del ferrocarril ^ de Granollers ® a San Juan de las Abadesas, cuyo trazado atraviesa este distrito municipal, habían situado la estación para el servicio de este vecindario, en un punto distante del centro de la población, convenia interessar-se perquè la fijase el punto más céntrico del pueblo, conforme lo estaba en en los planos de los estudios primitivos A 18 de setembre del mateix s'acordà d'estudiar la queixa d'al¬ any guns propietaris contra la companyia del ferrocarril, perquè al llevar a cabo sus trabajos ha descompuesto varios caminos, que conducen a diferentes piezas de tierra y aún a pueblos comarcanos. La construcció es feia utilitzant mà d'obra local i forastera. Cal notar ací que, dintre el terme de La Garriga, cap a la banda del nord, es construïren tres importants viaductes ; l'un de considerable llargada, l'anomena pont de can Palau, i passa per sobre la carretera, se la riera i els camps de l'esmentada masia ; els altres dos, de molt més curtes dimensions, prop de Gallicant, salven per separat la riera i la carretera ; immediatament la via fica dins d'un túnel part del qual es encara és del terme de La Garriga. No cal dir que ha estat aprofitat sempre com a pas de peu el camí dels costats de la via fèrria. A 16 de març de 1884 l'ajuntament acordà demanar a la empresa del ferrocarril y minas de San Juan el producto del 50 por 100 de los billetes de andén destinados a beneficencia. A 4 de juny de 1893 va acor- dar-se sol·licitar la construcción de una escalera en el trozo de la vía férrea que atraviesa este término municipal, entre el andén y esta pobla¬ ción, frente un camino denominado el Figueral. A 11 d'agost de 1907 l'Ajuntament va adreçar-se al cap de l'estació ferroviària protestant que a la nit abusivamente se han cerrado con candado els passos a nivell ; segons l'acta del 18 d'agost el Subinspector va presentar les correspo¬ nents excuses. 4. A 1844 va imprimir-se a Madrid un Prospecto para la construcción de un camino de hierro desde Barcelona Cainprodón ; en 1859 ja s'havia presen¬ a tat el projecte de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses ; en 1864 ja estava aprovat ; s'entroncaria a Granollers amb la via que ja hi arribava, en direcció a Girona, d'ençà del 1854 ; va inaügurar-se fins a Vic en 1875 ; va arribar a Sant Joan en 1880 ; vegeu Llobet, opus cit. pàg. 368. 5. Al cap de poc temps es continuà el traçat de la via fèrria des de Gra¬ nollers a Barcelona, a part de l'antiga via de França. 6. Arxiu Municipal de La Garriga, Lligall d'acords, número 105. 292 SEGONA MEITAT DEL SEGLE XIX El ferrocarril portà una renovació a la vida garriguenca facilitant la vinguda en gran escala de barcelonins sobretot per a passar la tempo¬ rada estival a La Garriga ; l'estació de La Garriga no ha pas estat de molt trànsit de càrrega, però sí de gran trànsit de viatgers. Anys a venir el nombre d'aquests augmentà considerablement en electrificar-se i mul¬ tiplicar-se el nombre de combois ; encara avui, malgrat la descongestió a base dels automòbils, l'estació de La Garriga és una de les més fre¬ qüentades de tot el trajecte de Barcelona a Sant Joan o a Puigcerdà. A 24 de desembre de la comissió municipal permanent acordà 1924 gestionar que prontamente se acuda al arreglo del puente o arco de sostén que existe a la entrada de la población, que amenaza ruina, el cual, hace más de tres años está apuntado por medio de una especie de andamio de madera, lo cual a más de ir contra el ornato de la pobla¬ ción (que merece especial atención, toda vez que es punto de la linea de San Juan de las Abadesas que más rendimiento da a la Compañía, pues es la estación donde se expenden más billetes de pasajeros), atenta y causa grandes extorsiones para el tránsito 7. Arxiu Municipal de La Garriga, Llibre I dels acords de la comissió permanent. c A P í T o L T E R C E R S'inicia la gran època de La Garriga 521. Comença a formar^se la moderna població. — 522. Desvetllament balneari de La Garriga. — 523. Importants plans d'urbanització. — 524. Continua la prosperitat de la població des de 1879. — 525. Febre constructora, de 1885 a 1887. —526. Segueix el nou ritme de construccions. 521. Comença a formar-se la moderna població En la sessió del 21 de maig de 1876 ^ es l egí una comunicació del de nois Antoni Casanoves sobre el mal estat de la casa mestre hi havia l'escola ; a la sessió del dia 27 els perits Tomàs on Nua- lart i Ramon Iglésies van presentar informe dient que las paredes que forman la fachada de las calles de Baños y de Samalús son construidas de tapia, molt deteriorades, com las higas que forman los techos de la escuela, las bóvedas que forman la sala del ayuntamiento y cárcel y la cubierta en general de todo el edificio; en la sessió del 4 de juny s'a¬ cordà arrendar un local per escola al carrer de Cardedeu. L'acta de i de setembre de 1876 parla d'haver acordado el ayunta¬ miento que esta corporación suministrara el carbón necesario para el cuartel del destacamento de este pueblo; que se ponga una palanca en el rio Congost y paso denominado "Gorc de la Rasa o de Noguera"; de las obras verificadas en la construcción de la cloaca de las calles de Cardedeu y Bonaire y las obras de habilitación a cuartel de la casa propiedad de Don José de Roselló. 1. Arxiu Municipal de La Garriga, Lligall d'actes, número 106. 294 SEGONA MEITAT DEL SEGLE XIX A I de 1877 s'acordà l'alineació del camino que desde la de gener calle de Baños a la vía férrea, pasando entre el establecimiento dirige de Baños y las casas denominadas «can Surelh y «can Dimes-» ; a 11 de febrer s'acordà reparar el camino vecinal llamado «Les Corterades», en la salida de la población en dirección a La Ametlla, ocasionado por el desmoronamiento de un pedazo de pared en la parte baja de la pieza de tierra llamada «La Quintana d'En Serra», cerca la acequia comunal; a 18 de febrer s'aprovà, amb algunes rectificacions, el proyecto de en¬ sanche que se forma al norte de la población desde el antiguo casco hasta la vía férrea, elaborat per Salvador Vilardebò. Potser el major nombre de les actes i les més llargues són les relatives als comptes i pressupostos municipals ; a aquestes sessions solien pren¬ dre-hi part un bon nombre de veïns que no formaven part de l'ajunta¬ ment. En la sessió del 12 de març de 1877 s'aprovà un proyecto de apro¬ vechar las aguas que discurren por el torrente Ferr ans y sus afluentes, comprendido entre las casas Torra de la Riba y Caralt, en favor d'alguns particulars, y erigir una o más fuentes públicas en los puntos que se designaren. En la sessió del 2 de juny de 1877 va acordar-se pagar a Fèlix Corrons el colchón inutilizado con motivo de la enfermedad y muerte del virolero Pedro Baulenas en el Hospital de este pueblo; y a Don fuan Pitó la cuenta de las dietas devengadas en la traducción y examen de pergami¬ nos y demás documentos que le confió la corporación. En l'acta del 2 de setembre de 1877 els veïns Bulbena, Pujades, Pey, Mauri, Martí, Mas, Montpart, Gotanegra, Forcada i Petit concediren poder a 1'alcalde perquè pogués percibir la indemnización por la muerte de sus caballerías, muertas en el servicio de bagajes que prestaron a la columna mandada por el General Don Valeriano Weiler conforme estaba acordado per reial ordre. En la sessió del 4 de novembre següent s'acordà per unanimitat sol·li¬ citar que del nuevo arreglo de demarcación notarial resulte el restableci¬ miento de la plaza de notario en este pueblo, suprimida en el ultimo 2. El general Weyler esdevingué famós particularment amb la seva cam¬ panya durant la guerra de Cuba ; un garriguenc, que va actuar de cometí d'or¬ dres d'En Weyler, sempre més se'l va conèixer pel motiu d'En Cometa. S'INICIA LA GRAN ÈPOCA 295 arreglo ^ ; en la mateixa sessió s'arribà a una transacció sobre uns solars existents entre la proyectada calle de la mina de Figueral y desde el ferrocarril hasta la continuación de la calle de Cardedeu y... el torrente Caselles. A 13 de gener de 1878 es proposà de felicitar el rei Alfons XII per haver resuelto contraer matrimonio con la infanta Doña María de las Mercedes de Orleans ^ ; el dia 17 de febrer es parlà del projecte del passeig de maig es proposà la sustitución del enladrillado de la ; a 12 escuela de niñas; a 19 de maig s'acordà la adquisición de seis bandas para renovar las insignias de los señores concejales; a 7 d'abril s'informà favorablement perquè Josep Oliva pogués construir una casa inmediata al ferrocarril y punto en la proyectada calle de Ronda de Levante, en el ensanche de este pueblo. A 26 de gener de 1879 s'acordà que se construya un edificio para escuelas de ambos sexos, de nueva planta... en el terreno que posee esta municipalidad unido a la consistorial. A 23 de març de 1879 casa es concedí autorització a Esteve Massegur per a construir una casa en la vía pública que de la calle de Cardedeu pasa a la casa Rosselló de Munt. 522. Desvetllament balneari de La Garriga UN ofici de l'alcaldia del 25 de juliol de 1848 diu que si no aparece en baños la matrícula de subsidio de este a nombre pueblo sinó una casa de de Antonio Blancafort, es porqué habiendo presentado Don Francisco de Asís de Rosselló, dueño de otra casa cono¬ cida por Casellas una informació a la superioritat, aquesta se sirvió declarar que ninguna contribución debía imponerse a dicha casa en concepto de casa de baños 3.Efectivament, al cap de poc trobem ja installât a La Garriga el notari nou Joaquim Recoder ; hem vist moltes escriptures autoritzades per ell ; així, per exemple, les que porten els números 1261 i següents de l'Arxiu de Can Tarrés, totes elles autoritzades l'any 1882. 4. Era cosina del mateix rei, i filla dels ducs de Montpensier ; va morir a 26 de juliol del mateix any 1878. A 29 de novembre de l'any següent Al¬ fons XII contragué segon matrimoni amb l'arxiduquessa d'Austria Maria Cris¬ tina. 1. Arxiu Municipal de La Garriga, lligall XIV, número 11. 896 SEGONA MEITAT DEL SEGLE XIX En un informe redactat l'any 1883 es féu constar que l'any 1840 Joan Blancafort edificà un establecimiento destinado al albergue y curación de los enfermos... dedicant a este objeto las aguas de una mina que llega directamente hasta su mismo balneario y fué construida hace más de un siglo...; en el año iSyó quiso Don José Martí seguir el ejemplo de Blancafort y empezó a explotar las aguas de un pozo que tiene dentro de su mismo establecimiento; y, por último, Don José de Rosselló, tra¬ tando de resucitar la fama antiquísima de su rico venero hidro-termal en 1881 demolí l'edifici de can Caselles ® però amb l'intent de construir allà un gran balneari En efecte, a 21 de juny de 1874 l'ajuntament concedí permís a Josep Martí Gay per a fer obres en les dues cases, números 25 i 27, del carrer dels Banys y levantar dos pisos sobre la fachada que hoy existe; a 29 d'octubre se li concedí llicència per a edificar-les, posant-se en línia amb la de Busquets ; a 12 de desembre de 1875 es concedí autoritza¬ can ció a Joan Blancafort para ensanchar la fachada del establecimiento de baños de aguas termales que posee al extremo de la calle de Baños de este pueblo En la sessió del 31 de desembre de 1876, atenent que En Pere de Rosselló havia presentat al Govern civil una instància pidiendo la pro¬ piedad de cuatro pertenencias mineras de aguas; havent-ne protestat els garriguencs Blancafort, Nualart, Espelt, Martí, Busquets, Pedrals i altres ; atenent a l'interès que hi tenia el municipi per raó del pou calent i que les aigües, la concessió de les quals sol·licitava Pere de Rosselló, dan abastecimiento a más de cincuenta casas; tenint en compte el caràcter medicinal de les aigües i la possibilitat de construir-se nuevos establecimientos de baños que están destinados a dar vida y prosperidad a esta población; parant ment en trobar-se allà un lloc adient per a l'ei¬ xampla del poble i, per tant, necessitat de pous i de fonts ; l'ajuntament acordà fer tot el possible perquè aquella instància no prosperés. En canvi, al cap de poc, a 28 d'octubre de 1877, es concedí autoritza¬ ció a Joan Blancafort para la construcción de una cañefía de conducción 2. Vegeu els números 33, 34, 35 i 192 i segs. 3. Vegeu els números 192 i segs. 4. Manuel Manzaneque Montes, Monograíía de lois agues medicinales de La Garriga, Barcelona 1883, pàgs. 16 i 17. 5. Arxiu Municipal de La Garriga, Lligall d'actes, número 106. S'INICIA LA GRAN ÉPOCA 297 de aguas, de los pozos de la casa denominada «.Cal Peón y del solar deno¬ minado del «Pou Calentv, sitas la primera en la plaza de Santa Isabel, esquina a la calle de Baños, y el segundo en la propia calle de Baños. D'altra banda, consta que tres manantiales son, por el orden crono¬ lógico de autorización oficial, el de Don Juan Blancafort, declarado su de utilidad pública por real orden de 12 de setiembre de i860, el de Don José Martí, en 23 de setiembre de i8jg, y el de Don José de Rosselló en 8 de noviembre de 1881 Los primeros tanteos analíticos de estos manantiales de La Garriga, cuya composición química es idéntica, débense a un ilustrado farmacéu¬ tico de la población, Don Mateo Plandiura, que demostró la existencia de las sales cálcicas y magnésicas y presumió si contendrían algún com¬ puesto hepático de azufre, aunque en exiguas proporciones; pero el primer análisis completo fué ejecutado el año 1868, en las aguas de Blancafort por un sabio catedrático de la universidad de Barcelona, Don Vicente Munner y Valls...; más tarde, el año 1876, fueron analizadas las aguas del pozo de Don José Martí por el ilustrado doctor Don Benito Torá, y en 1881 las de la balsa o manantial del señor Rosselló por el reputado químico Don Ramón Codina Langlin. En l'any últimament esmentat es practicà un anàlisi per l'Escola de Mines de Madrid En 1877 fou nomenat metge director de les termes de La Garriga, Manuel Manzaneque Montes, el qual publicà algunes notes relatives a les aigües garriguenques " i en 1883 el llibret de 115 pàgines titulat Monografia de las aguas mdnero-medicinales de La Garriga en dues parts ; l'una histórico-descriptiva; l'altra és un bosquejo médico de las aguas termales de La Garriga; ell diu que fa el primer estudi clínic i terapèutic de les dites aigües, l'ajuntament, a 30 de juny de 1883, acordà felicitar el doctor Manzaneque per la seva obra En 1892 " el mateix Manzaneque publicà un opuscle de 16 pàgines, titulat Los baños termales de La Garriga en las afecciones cutáneas, del qual se'n féu una edició segona en 1902 El metge de La Garriga 6. Vegeu Manzaneque, opus cit., pàg, 15. 7. Id. id., pàgs. 17 i 18. 8. Anales de hidrología médica, 1878-79. 9. A Balcelona, tipografia Delclòs i Marfany. 10. Arxiu Municipal de La Garriga, Lligall d'actes, número 106. 11. A Barcelona, tipografia Hispano-Americana. 12. A Barcelona, per Vicenç Mirabet. 295 SEGONA MEITAT DEL SEGLE XIX Gonçal Planas Vives, en 1909 publicà " un altre opuscle, també de 16 pàgines, amb el títol de Las aguas termales de La Garriga, bajo el punto de vista de la moderna hidrología médica, reproducció, en part, de l'obra del metge Manzaneque. RESULTATS DELS ANTICS ANÀLISIS DE LES AIGÜES TERMALS DE LA GARRIGA del Dr. Munner del Dr. Torà del Dr. Codina en la deu dels en la deu en la deu dels Blancafort Martí Rosselló a 1868 a 1876 a 1880 Gasos en c. c. : I2'5 10*62 10*28 nitrogen 4'5 2*78 1*88 oxigen àcid carbònic lliure o'o 0*00 0*025 En grams : nitrogen — — 0*01291 0*00268 oxigen — — àcid carbònic lliure — — 0*00047 bicarbonat ferros o'ooSo 0*0108 0*00906 í 0*00698 D càlcic \> 0 0102 0*0138 amb indicis de magnésie . . . 1 0*00177 bicarbonat sòdic o'oi37 o'oi86 0*00983 » potàssic o'oooo 0*0000 0*00132 silicat sòdic 0*0603 0*0820 0*07094 sulfat potàssic o'oooo 0*0000 0*00980 » sòdic 0*0303 0*0412 0*04692 1) càlcic — — 0*00416 » magnésie . .' — — 0*00201 clorur càlcic 0*0079 0*0108 0*00772 » sòdic 0*1031 0*1403 0*15848 D magnésie — — 0*00285 alúmina 0*0090 0*0122 0*00925 matèria orgànica 0*0960 0*1306 0*06933 Total. . . 0*3385 0*4603 0*41042 18. A Barcelona, impremta Hijos de Domingo Casanovas. També féu aUusió les condicions de La Garriga el mateix metge a Gonçal Planas en el llibre El Sanatorio en el campo, Barcelona 1912. S'INICIA LA GRAN ÈPOCA m 523. Importants plans d'urbanització El dia 17 de febrer de 1878 en la sessió de l'ajuntament es parlà d'una proposta de Don José de Rosselló Nualart y Bosch, la cual consiste en un y Puig y Don Tomás proyecto de paseo que par¬ tiendo del torrente denominado ad'en Caselless, llegue hasta los bosques de dichos propietarios Rosselló y Nualart, para lo cual se comprometen dichos señores a ceder el terreno necesario; l'alcalde Pere Dachs va par¬ larme amb els propietaris alludits i en la sessió següent, del dia 24 de febrer de 1878, s'acordà acceptar la proposta, amb una sèrie de pactes d'entre els quals extraiem els següents : El paseo se dividirá en tres vías, que serán una central, teniendo una hilera de plátanos por parte, de diez metros de anchura, y otras dos late¬ rales, de cincometros cada una, divididos, por cada lado, cuatro metros de arroyo o paso de carruajes y uno de acera por cada lado. La explana¬ ción del paseo y laterales irá a cargo del ayuntamiento, asi como la ad¬ quisición y plantación de los plátanos, mitjançant una suscripción volun¬ taria. En el extremo norte, o sea la embocadura del paseo y continuación a de la proyectada calle de Cardedeu, se construirá una plazoleta en forma de óvalo, en cuyo centro pueda construirse una fuente, cuando las cir¬ cunstancias y recursos lo permitan. L'acta acaba dient que por el señor presidente se dé un voto de gra¬ cias, en nombre de la corporación, a los señores Rosselló y Nualart por el noble interés con que han mirado y desenvolvimiento que han tenido en pro de los intereses y fomento de la población de La Garriga. En l'acta de la sessió de l'ajuntament del 19 de gener de 1879 cons¬ ten les bases acordades per a l'obertura del non carrer del Figueral ; de les quals transcrivim el següent : Se procederá a la inmediata apertura de la calle del Figueral en todo el trayecto que falta desde la calle de Baños hasta las inmediaciones del proyecto de paseo, que ha de unirse a la vía pública ya existente, corriendo a cargo del- ayuntamiento • el derribo de la casa número 45 de la calle de Baños propiedad de Don 1. Arxiu Municipal de La Garriga, Lligall d'actes, número 106. 111-22 300 SEGONA MEITAT DEL SEGLE XIX José de Rosselló; quedando propiedad de este señor los materiales utili- zables procedentes del derribo. El carrer nou tindria 6 metres d'ample ; quedará suprimido el camino del torrente Caselles, quedando propiedad del señor Roselló, però deixant una androna de paso correspondiente a un carro desde la calle citada de Baños, hasta la puerta del barrio o pocilga de la casa Pedrals. A 27 d'abril va aprovar-se el programa a que han de sujetarse los proyectos de ensanche y rectificación del pueblo de La Garriga elaborat per Nualart ; es tractava d'un estudi del passat i del present i d'una previsió del futur del poble, amb molta minuciositat, particularment quant a l'espai comprès por el Este, hasta la línea del ferrocarril de Granollers a San Juan, por el Sur hasta el torrente llamado de la «Creuetav, por oeste hasta donde lo permita la accidentación del terreno y por norte hasta la calle de Afueras, por otro nombre de «Negociant-» ; aquest programa va ésser aprovat per reial ordre de 26 de gener de i88ò. En la sessió del 15 de juny de 1879 s'acórdà aprobar en principio .. los pianos memoria presentados por el arquitecto Don Ignacio Conrado y BartroU, para la rectificación de las plazas de la Constitución y Parro¬ quial y de las calles de las Oliveras y de Alerm; val a dir que, segons l'acta del 27 de juliol, junt amb aquest plànol hi havia el de emplaza¬ miento del edificio para escuelas de esta localidad. A 8 de gener de 1882 va resultar por unanimidad admitido el proyecto de mejora y ensanche de esta población que sin concurso ha presentado Don Juan Bautista Pons; ja aleshores es calculava que la población de que se trata ha de ser siempre más importante la flotante que la estante; en el Govern civil opinaren que debía volver el ayuntamiento para su ampliación y subsanar los defectos. Fins a 30 de maig de 1889 no va acordar-se retornar al Govern civil el proyecto de ensanche y mejora tal cual se ha rectificado. En la sessió de l'i de novembre de 1891 se dió cuenta de haber venido una comisión de la Academia de San Fernando, para estudiar sobre el terreno el informe ha de emitir que en el plano de ensanche de esta localidad. Finalment, en la sessió de i de juliol de 1894 se dió cuenta de un B. L. M. dirigido con fecha 21 del próximo pasado junio por el Excelentísimo Señor Ministro de Fomento al Excelentísimo Señor Don S'INICIA LA GRAN EPOCA 301 Antonio Ferratges, marqués de Mont-Roig y diputado a Cortes por el distrito deGranollers, participándole haber firmado el expediente del plano de ensanche del pueblo de La Garriga; l'ajuntament acordà nome¬ nar el diputat hijo adoptivo de La Garriga 524. Continua la prosperitat de la població des de 1879 AI de juliol de 1879 el nou ajuntament reelegí alcalde per un altre bienni, a Pere Dachs ; cal reconèixer que l'actuació de l'ajuntament en el bienni anterior ha estat de les més brillants que hem trobat fins ara en la història de La Garriga. Es constituïren les següents seccions : administrativa, de foment, de policia rural, de beneficència i sanitat, de quintas i de suministres i bagatges. En la reunió de la juntamunicipal del 2 de desembre de 1879 hi hagué un acalorado debate en En Francesc Partegás a la proposta de oposar-se l'alcalde sobre consums ; finalment s'acordà hallarse gravadas las espe¬ cies de consumo en la forma siguiente: Carnes de todas clases, 886 pese¬ tas, 16 céntimos: aceites de todas clases, 337 pesetas, 34 céntimos; aguar¬ diente y licores, 135 pessetes, 24 céntimos; vinos de todas clases, 2391 pe¬ setas; vinagre, cerveza, etc., 7 pesetas, 4 céntimos; pezcado de todas clases, 67 pesetas, 62 céntimos; jabón duro y blando, 157 pesetas, j8 cén¬ timos; carbón, 4 pesetas, 50 céntimos; fósforos de cerilla y madera, 35 pesetas; cereales y sus harinas, 14^8 pesetas, 32 céntimos; sal, 1263 pesetas, 75 céntimos. A 16 de desembre de 1879, atenent que las últimas lluvias habían destruido la pared de cierzo del cementerio de la población, s'acordà refer-la. A 18 de juliol de 1880 s'acordà celebrar amb els organismes de l'Estat el corresponent contracte per installar un aparato telegráfico con sus accesorios, para montar una estación telegráfica en este pueblo; també s'acordà la inspecció del estado en que se hallan las obras de esplanación de la calle Ronda de Levante. 2. Arxiu Municipal de La Garriga, Lligall d'actes, número 107. 1. Arxiu Municipal de La Garriga, Lligall d'actes, número 106. 302 SEGONA MEITAT DEL SEGLE XIX A 17 de març de 1881, com que el rellotge del campanar feia vuit dies que estava parat, s'acordà que sin pérdida de tiempo se proceda a la reparación del reloj público por el relojero Don José Arenes; a 26 de juny s'acordà que En Josep de Rosselló i Puig pogués tancar amb parets l'espai, destinat al projectat i no realitzat balneari, comprès entre els carrers del Figueral i dels Banys, el Passeig i el camí que d'aquest baixa a la placeta ; s'acordà també de pagar a Joaquim Sellarés la espla- nación d'una parie de la calle proyectada en la parte superior de la via férrea. A 28 de novembre de 1881, en contra d'un altre veterinari, l'ajun¬ tament ratificà el nomenament d'inspector de este matadero al veterina¬ rio de primera clase Don Pedro Danés; al·legant contra el rebutjat, entre altres raons, ¿que podemos esperar de un veterinario de primera clase que no sabe lo que son zanahorias, ni salvado? A 8 dejuliol de 1883 es concedí permís a Timoteu Guasch para edi¬ ficar una casa y jardines en la esquina que forman las calles de Ronda de LeT.iante y de Casellas; i s'estudià la apertura de la calle de la Fuente en la parte de la de Cardedeu; a 15 de juliol s'autoritzà a Manuel Nonell per edificar un solar que posee en la calle de Cardedeu; el dia 22 del mateix mes s'autoritzà a Esteve Galvatíy i a Pere Calçada per edificar en els solars números 8 i 10 del carrer de Cardedeu. Diu l'acta de la sessiómunicipal del 18 de desembre de 1883 que fou presentada la dimissió por Don José Vilar del cargo de encargado de la estación telegráfica municipal,i s'acordà reunir a todos los socios que contribuyeron al presupuesto de gastos de instalación de la estación telegráfica; per l'acta del 6 de gener de 1884 sabem que fou nomenat telegrafista En Tomàs Fortuny i oficial i suplent En Joaquim Prat- ginestós. A 28 de desembre de 1883 s'acordaren alguns extrems relatius a la portada d'aigua potable des del torrent Ferrans, punto llamado los Parapetos; a 13 de gener de 1884 la comissió rebé la suscripció del municipi por cuatro plumas de a dos metros cúbicos diarios de agua... a razón de mil pesetas por cada dos metros cúbicos diarios y la parte de gastos que tenga la comisión; però les obres foren suspeses pel jutge de Granollers. S'INICIA LA GRAN EPOCA 303 Consta en l'acta del 2 de març de 1884 que es concedí permís a Joan Arumí per a construir un muro de cerca en unos solares que posee en la calle del Horno, esquina a la de la Mina; a 23 del mateix mes es concedí Josep Vila, Sebastià Calls i Joan Vinyes permiso para edi¬ a ficar cada uno de ellos una casa en la calle de Cardedeu; a 25 del mes de maig foren autoritzats Jacint Vilar i Pere Biset para edificar en la calle de Cardedeu, i Joan Castellseguer i Gaietà Galbany, al carrer de Bonaire. Va bé d'observar ací que com que davant del rengle d'antigues cases del costat de ponent del carrer de Cardedeu hi havia un marge, en edificar-se les cases del costat de llevant dalt de l'esmentat marge va elevar-se extraordinàriament la rasant del carrer ; de manera que les velles cases de la banda de ponent restaren a tal profunditat fou que necessari deixar al davant d'elles una mena de pati més baix que el nivell del carrer, i en algunes, àdhuc van construir-se escales d'obra per a baixar-hi. Això, és clar, donava un caient típic al carrer. Una rera l'altra les cases velles han anat desapareixent i amb elles els patis i les escales que tenien estesos al davant ; el carrer, doncs, té actual¬ ment un aire completament modern. A 24 de gener de 1885 parlà l'Ajuntament de la necesidad de es a practicar obras de defensa en la palanca del río Congost; per l'acta de la sessió del dia 28 de març sabem que es tractava de la palanca del paso de La Doma, y, en atención a que la citada palanca es de gran utilidad tanto por este pueblo, como por los de la Ametlla, Bigas, Riells y Montmany, y que esta municipalidad carece de fondos para sufragar las obras que han de practicarse, que son de importancia suma, acuerda solicitar subvención de la Diputación Provincial. 525. Febre constructora, des de 1885 a 1887 Segons l'acta de la sessió municipal ^ del dia 5 de juliol de 1885 seprocedió a la formación de ternas para el nombramiento de la junta de sanidad, resultando: Terna de médicos, Don Cristó¬ bal Sala, Don Antonio Fors y Don Moisés Ribas; terna de farmacéu¬ ticos, Don José Plandiura, Don Francisco Moré y Don Miguel Llo- 1. Arxiu Municipal de La Garriga, LUgall d'actes, número 106. 304 SEGONA MEITAT DEL SEGLE XIX bet; terna de veterinarios, Don Joaquín Pratginestós, Don Jaime Fu¬ rrio! y Don Manuel Plana... En la mateixa sessió es concedí a Josep Roig autorización para edificar una casa en la esquina del paseo y calle Ronda del Este; en la sessió següent, del 12 de juliol, se li donà anàloga autorització per a edificar en el passeig, cantonada Ronda del Sud ; en aquesta darrera sessió es posà esmena a Vabuso que cometen varios carreteros con motivo de la extracción de piedras del río Congost, para edificar; en la sessió següent, del dia 19 es prohibí la extracción de piedras de dicho cauce en una extensión de 25 metros aguas abajo de cada una de las represas legalmente establecidas. En la mateixa sessió del 19 de juliol s'acordà gestionar que no fos impedido el paso por la calle de la aFont del Nenn en proyecto; i que haya un basurero que diariamente recoja las basuras de las vías públi¬ cas y de las casas particulares que se presten a ello... por los tres meses que debe funcionar; això es féu a proposta de la flamant junta de sanitat ; a 16 del mes d'agost, a instàncies de la mateixa junta, amb caràcter d'urgència, va acordar-se instal·lar hospital de coléricos en la casa Queló, destinada a matadero publico, i comprar el material sani¬ tari adient. Durant l'any 1886 hi hagué una llarga qüestió amb les germanes Pla, per raó de l'edificiaquestes construïen a la Ronda de Elevant, que cantonada al Torrent ; a 28 de març de 1886 s'autoritzaren obres en el punto llamado «La Carreradan por Don Pedro Armengol y Doña Mer¬ cedes Bas; a 13 d'abril es donà llicència per a la edificación de una casa en la calle de la Estación a instancia de Doña Mercedes Nadal; a 24 de maig les llicències favor de Jaume Ballús, Antoni Torres i An¬ eren a dreu Mateu ; a 19 de juliol hi hagué llicències a favor de Joan Riera i Quirze Font ; a 2 d'agost, a Vicenç Llorca, per una casa en la calle de Calabria; a 13 de setembre, a Juli Mariai, per al carrer de la Car- rerada, i a Manuel Julià, per al carrer del Forn ; a 26 de setembre, a Salvador Quadras, al passeig. A 2 d'octubre de 1886 fou acceptada la cessió de terreny que féu Josep de Rosselló, entre el jardín de la casa de Don Bruno Cuadros y la calle del Eigueral; a 16 del mateix mes, vist que En Pere Dachs ce- S'INICIA LA GRAN EPOCA 305 derá para vía piíblica un pasage que atraviesa la manzana comprendida entre las calles de Cardedeu y Ronda de Levante, amb certes reserves, es señala el nombre de dicha calle con el de Pasaje Dacks. En la mateixa acta consta que ais propietaris de les aigües de la font d'En Rosselló, sita alizquierdo del Torrente de las Toyas, margen puedan hacer de ellas el uso que crean conveniente, mentre cedissin dues plomes d'aigua per a proveir d'aigua a la dita font pública. Per Pacta del 30 d'octubre sabem que també dues plomes d'aigua fornien el cabal de la Font del Nen ; en aquesta darrera data es concedí llicència d'obres Joaquim Baró, per al carrer de Cardedeu, i a Ramon a Soler, per al passeig ; a 22 de novembre a proposta de Joaquim Baró s'acordà construir dos fuentes públicas, una en la calle de Baños y otra en la de Calabria. Es de través dels anys, perdurava el costum de cele¬ notar que, a brar les sessions municipals el diumenge a les vuit del matí ; els suc¬ cessius ajuntaments anaven renovant l'acord ; però deixaven de cele¬ brar-se, no solament quan no compareixia un nombre suficient de concejales, sinó també quan s'esqueia en diumenge una gran festivitat religiosa i l'ajuntament assistia en corporació a les funcions de la parròquia, com per Nadal, la festa major i els diumenges de Rams i de Pasqua ; tampoc no es celebrava sessió quan hi havia eleccions. A 30 d'abril de 1887 con respecto a la concesión de una biblioteca a estemunicipio, acordada por la Dirección General de Instrucción Pública, fecha 2ç de marzo, acuerda enterado con satisfacción y por unanimidad dar comisión a Don Pedro de Rosselló y Puig para que, en nombre de esta corporación, recoja la citada biblioteca; i s'acordà de felicitar el Señor Don Antonio Ferratges, diputado por este Distrito, por la interesada intervención que en dicha concesión ha tomado. La qüestió promoguda amb les germane-s Pla ocupà molt de paper en el Jutjat i a l'ajuntament, últimament es concretà en la mida que havia de tenir el ràfec ; l'alcalde, Miquel Serra, que era veí de les senyores Pla, s'oposà tercament a les pretensions d'aquestes ; deia que el resultat seria un adefedo; però el seu parer no arribà a triomfar del tot i l'ajuntament concedí un limitat permís d'obres a les germanes Pla. 306 SEGONA MEITAT DEL SEGLE XIX 516. Segueix el nou ritme de construccions A 7 de juliol de 1887 ' es concedí a Emili Sala l icència para edi¬ ficar una casa con cercas en las calles de Casellas y otra calle sin nombre, paralela al ferrocarril, ... que en el proyecto se señala con el nombre de Crous, se denominará calle del Pedró. A 14 de juliol es donà compte que el arquitecto Don Enrique Fatjó ha dado principio a los trabajos para la terminación del proyecto de ensanche y reforma de esta población, d'acord amb unes bases de convenio que foren aprovades. En la mateixa sessió s'acordà que se coloque un farol de alum¬ brado la derecha de la fachada de la iglesia parroquial, que público a alumbre parte de la plaza y calle del Torrente, a cuyo fin han orga¬ nizado suscripción para la adquisición del mismo; així mateix, una contestant la invitaci&n hecha por el Ilustrísimo Prelado de la Dió¬ a cesis de Vich, para que esta corporación asocie su nombre con el óbolo que quiera contribuir para la restauración del templo de Santa María de Ripoll, s'acordà contribuir amb 75 pessetes. A 28 de juliol de 1887 se dió cuenta de haber manifestado el encar¬ gado del alumbrado público Don Salvador Gasull de que hay algunos faroles que no pueden prestar servicio por el mal estado en que se hallan; de que la fuente de la calle de este nombre... despide algunas veces mal olor; i va acordar-se esmenar els dos defectes. Segons l'acta de l'n d'agost es concedí llicència a Maria Orpí Vidal per edificar en la esquina de las calles de la Creueta y Forn, i a José Torres, en la que forman las calles de Cardedeu y Bonaire; es revifaren les qüestions amb les germanes Pla, per raó de l'edifici que construïen al passatge Dachs ; i es nomenà arquitecte municipal Enric Fatjó Torrents. A 18 d'agost va nomenar-se En Joaquim Baró Carner recaptador dels impostos ; a 22de setembre es concediren llicències d'edificació, entre altres, a Isidre Font, Avelina Sitjes, Josep Germà i Josep Font ; 1. Arxiu Municipal de La Garriga, Lligall d'actes, número 106. S'INICIA LA GRAN EPOCA 301 a 23 de març de 1888, Doña Nieves Galwey, a Josep Pasqual i a a Francesc Puigdefàbregas, aquest darrer en el carrer de Calabria ; a 17 de maig a Josefa Fàuria, per una casa del carrer de Samalús que debe desaparecer con la apertura en proyecto para unir las calles de Cardedeu con el paseo. Segons Pacta del mateix 17 de maig de 1888 va acordar-se installar wna fuente, aunque fuese con carácter de provisional, en la plaza... frente la fachada del muro de la iglesia parroquial, a la parte iz¬ quierda. A 24 de maig s'acordà enviar una comissió para que asista a la recepción de. ayuntamiento de la provincia por Su Majestad la Reina Regente, Maria Cristina, vídua d'Alfons XII, la qual havia vingut a Barcelona amb motiu de l'Exposició Universal. A 5 tractà de la adquisición de una parte de la casa de juliol es número 3 de la plaza de la Constitución, propia de Don José Gay, ... cuyo edificio ha de desaparecer para ensanche de vía pública; a 19 del mateix mes s'acordà la regulanzación del afirmado del paseo en un tros de 5 metres ; a 2 de setembre va acceptar-se la proposició elabo¬ rada amb els senyors Oliu i Folch per obrir la calle de la Estación, desde el cruce de la de Casellas, hasta el torrente Fiol. Havent-se jubilat l'agutzil Marià Raurell, a 27 d'octubre va elegir¬ se per aquest càrrec Pau Tey i Torra. A 11 d'octubre va ordenar-se la construcción de las aceras y revoque y enlucido de sus fachadas... y el ancho que haya de concederse a las cornisas y aleros del tejado. A 2 de novembre s'acordà adquirir una escalera de mano para el servido del alumbrado público y dos chubasqueros para los encargados de en¬ cender y apagar los faroles. Les qüestions amb les germanes Pla continuaven, ara per raó de les voravies ; cabalment el governador va suspendre l'acord municipal de I'll d'octubre ; la cosa molestà la corporació, perquè, deia el senyor Parères que la fiscalización de los actos de los ayuntamientos por los gobernadores de provincia nunca sentará bien a los municipios; s'acordà un recurs d'alçada contra el governador ; el governador modificà en part l'acord ; l'ajuntament fou apercibido, i finalment acatà les disposicions superiors. 308 SEGONA MEITAT DEL SEGLE XIX de gener de 1889 es concedí 1 Pere Biset, Esteve Boget i Daniel A 24 Aguirre llicència per edificar en e ! extremo superior de la calle de Calabria; a 7 de febrer les llicències es referien a Joan Selles, Salvador Quadres, Pere Obrer i Joan Arumí, para edificar en la manzana com- prendida entre la calle de la Mina y la de la Creueta, con fachada a la carretera de Barcelona a Ribas. S'INICIA LA GRAN EPOCA 309 TERCERA LLISTA D'ALCALDES DE LA GARRIGA 3 octubre 1849 Tomàs Bosc 1 gener 1850 7 gener 1850 Jaume Parères Mas 20 juliol 1851 1 febrer 1852 Pere Llobet 13 novembre 1853 1 abril 1854 Josep Tenes 1 maig 1854 18 octubre 1854 Francesc Partegàs 8 octubre 1856 16 novembre 1856 Pere Pedrals 14 març 1857 14 març 1857 Tomàs Bosc 3 gener 1859 8 gener 1859 Jaume Parères 1 gener 1861 1 gener 1861 Joaquim Carner 1 gener 1863 1 gener 1863 FrancescPartegàs 1 gener 1865 1 gener 1865 Josep de Rosselló Puig 20 octubre 1868 20 octubre 1868 Pere Dachs Vilar 1 gener 1869 1 gener 1869 Francesc Partegàs Sampere 1 febrer 1872 1 febrer 1872 Pere Vinyoles Torres 11 novembre 1875 11 novembre 1875 Sebastià Casals 13 gener 1876 13 gener 1876 Miquel Llobet Partegàs 1 març 1877 1 març 1877 Pere Dachs Vilar 1 juliol 1881 1 juliol 1881 Fhancesc Partegàs Sampere 1 juliol 1885 1 juliol 1885 Miquel Serra Fortuny 1 juliol 1887 1 juliol 1887 Josep de Rosselló Puig 19 gener 1890 19 gener 1890 Segimon Boget Puig 1 gener 1894 1 gener 1894 Antoni Blancafort Sarrà 1 juliol 1897 1 juliol 1897 Salvador Dachs Pous 7 juliol 1898 14 juliol 1898 Iduis Plandiura Miquel 1 juliol 1899 1 juliol 1899 Joaquim Recoder Poy 30 setembre 1899 5 octubre 1899 Joan Bellavista Mas 1 gener 1902 1 gener 1902 Josep de Rosselló Puig 5 abril 1909 1 juliol 1909 Tomàs Nualart Bosc 1 gener 1910 1 gener 1910 Josep Iglésies Martí 1 gener 1914 1 gener 1914 Josep Dalmau Mas 1 gener 1918 1 gener 1918 Josep Iglésies Martí 1 abril 1922 1 abril 1922 Lluís Plandiura Miquel .... 2 octubre 1923 2 octubre 1923 Ramon Rocafort Carreras . . 24 març 1924 24 març 1924 26 febrer 1930 CAPÍTOL QUART Dels béns comunals de La Garriga 527. De com fou adquirida la nova casa del Comú en 1879. — 528. Con* seqüències de la nova adquisició. — 529. De l'escorxador municipal. — 530. Del rec Monar, — 531. Del pou calent. — 532. Noves qüestions sobre el pou calent des de 1888. — 533. Acabant les disputes del pou calent. 527. De corn fou adquirida la nova casa del Comú en 1879 A 6 de febrer de 1876 ^ el regidor-sindic Francesc Monpart digué raó de la mort de Margarida Rovira de Villar, vídua que, per d'Antoni Serratacó i Vila, havia sabut que el pare d'aquest, anomenat Miquel Serratacó i Fortuny, en el seu testament havia posat una clàusula ordenant que, si sus hijos fallecieran sin sucesión, legaba a este ayuntamiento una renta que poseía, llamada tersó de la parro¬ quia de San Pedro de Bigas, y como el caso ha sucedido, s'acordà pro¬ curar-se còpia del testament, i, como el tersó aludido se incautó de éÍ el gobierno, averiguar si dicho Don Antonio Serratacó fué indemnizado. A 20 de febrer el mateix síndic exposa ; que l'al·ludit testament s'havia atorgat davant del notari de Centelles, Melcior Castany Are- gall, d'oetubre de 1811 ; quant al tersón digué que aquesta renta a 15 debe destinarse para un magisterio de enseñanza de gramática, leer y escribir; i que Antoni Serratacó solicitó en tiempo oportuno, y no en la forma que debía hacerlo, la indemnización del tersón. 1. Arxiu Municipal de La Garriga, Lligall d'actes, número 106. DELS BENS COMUNALS 311 A 26 de març es precisà que el testador havia concedit facultad al referido Común para imponer, al maestro que deba regentar la indi¬ cada escuela, las condiciones y pactos, a más de los sobredichos, que estime conveniente; que l'Antoni Serratacó Vila, morí a 19 de gener de 1874, i era el darrer fill vivent del testador ; que l'esmentat fill, quan en 1841 foren abolits els delmes, reclamà la corresponent indem¬ nització pel tersón, compuesto de dos novenos del diezmo de dicho pueblo, però li fou retornat l'expedient defectuós, a 9 de febrer de 1852 ; que l'esmentat fill nomenà usufructuària dels seus béns la seva esposa y que, después de la muerte de ésta, han de venderse en pública almoneda y sus productos aplicados en sufragios del alma de ambos i que segons dictamen deis letrados Don Pedro de Rosselló y Puig y Don Mariano Maspons y Labrós, a este municipio le asiste perfecto derecho para exigir de los sucesores, de Don Antonio Serratacó la correspondiente indemnización de perjuicios si, por negligencia u otras faltas, se hubiese declarado caducado el crédito por indemniza¬ ción de los diezmos. Entre altres es prengueren els acords d'advertir sobre el fet els marmessors d'Antoni Serratacó, mitjançant requeriment fet pel notari de Granollers, Antoni Cisternes. A 7 de maig de 1876 conferí poders per a totes les qüestions reia- es ■ tives al cas, a l'esmentat FrancescMonpart i a Joan Vinyes i Llorens ; a II d'agost de 1878 es comunicà haber sido aprobado por la Auditoría de Causas Pías la transacción hecha entre este ayuntamiento y los albaceas de Don Antonio Serratacó sobre el tersón; a 18 del mateix mes es parlà de la manera d'obtenir les 5333 pessetes amb 33 cèntims que, per raó de la dita transacció, hauria de pagar l'ajuntament, a fi de proposar conjuntament al governador l'aprovació d'una i altra cosa ; semblà que no había otro medio más asequible que la enajenación del actual edificio de la Casa Consistorial, que es trobava en estat ruïnós, toda vez que en el edificio de la casa Serratacó había locales suficientes y a propósito para casa consistorial. L'acta del dia 22 de novembre de 1878 ens detalla que el conveni consistia, per una part, en la cesión de la casa que fué de dicho señor, sita en la calle del Centro, número seis, de este pueblo, por los derechos que sobre la propiedad de dicho Serratacó tiene esta corporación, segons 2. Els marmessors eren, segons el testament del fill Serratacó, els rectors de La Garriga i de Llerona, i els propietaris de Blancafort del Molí i de can Busquets. SEGONA MEITAT DEL SEGLE XIX l'exposat suara ; s'acordà, entre altres coses, que, si no fos suficient el producte de la venda de l'antiga casa comunal se proceda a la enaje¬ nación de la bodega del edificio cedido por los albaceas al ayuntamien¬ to, toda vez que es un cuerpo independiente... A 24 de novembre s'a¬ cordà la elección de peritos para la tasación de la casa Consistorial. En la sessió de l'ajuntament del dia 10 de març de 1879 es comu¬ nicà l'aprovació del governador a la dita transacció i varen conferir-se poders per a atorgar l'escriptura corresponent ; al 23 del mateix març va prendre's l'acord de formar un expedient possessori de l'antiga casa comunal, a fi de tenir un títol escrit per al moment de la venda ; a 3 de maig s'anuncià com a imminent la firma de la transacció. En la sessió del 25 de maig de 1879 va senyalar-se el dia 27 del mateix mes, i a les tres de la tarda, per a firmar el document, davant del notari de Granollers, Domingo Roca ; així es féu efectivament En la sessió del primer de juny va oir-se con satisfacción lo expuesto, va acordar-se fer una crida anunciant el canvi de casa al poble, que se adquiera una lápida de mármol para poner en la fachada de la propia casa el rótulo acasa consistoriah y señalando el próximo domingo para la toma de posesión del indicado edificio. A 8 de juny de 1879, reunit l'ajuntament a la nova casa de la vila, Don Salvador Busquets y Ferrer, en nombre del albaceazgo de Don Antonio Serratacó y Vilar, ha hecho entrega al presidente de la municipalidad de las llaves de la casa y de todas las dependencias de la misma; en seguida se retiró dicho Don Salvador Busquets, quedando el ayuntamiento constituido en sesión; pasó la Corporación a examinar las dependencias de la propia casa, después de lo cual se acordó seña¬ lar el salón del primer piso inmediato a la fachada, como salón de sesiones de la corporación; destinar el local inmediato a la entrada de la casa por secretaria y archivo municipal, hasta que la corporación cuente con suficientes para instalar el archivo en local inde¬ recursos pendiente; destinar una sala del segundo piso para escuela de niñas, con el carácter de interino, hasta que se haya construido edificio propio en la misma casa para escuelas de ambos sexos; y las demás dependencias de la misma para habitaciones de la maestra y del secre¬ tario, ya que ambos constituyen una sola familia. 3. Vegeu la còpia autèntica del conveni al Lligall de documents d'actua¬ litat de l'Arxiu Municipal de La Garriga. DELS BENS COMUNALS 313 528. Conseqüències de la nova adquisició L'adquisició de la nova casa del comú portava aparellada una doble per a conseqüència obtenir diner : per un costat calia alienar la altra banda era just de complir el ; per casa vella desig d'En Serratacó i preocupar-se de les escoles municipals de nois. A. — A 2 de juliol de 1879 ' va acordar-se redactar el pliego de condiciones ha de sujetar-se la enajenación de l'antiga casa comu¬ a que nal. O sigui de la que feia cantonada, amb el carrer de Samalús i el carrer dels Banys. La casa fou adquirida pels Busquets, els quals aterraren l'antiga edificació i sobre el seu solar i l'immediat pel costat de migjorn varen edificar un gran casal. B. — En la sessió del 4 d'abril de 1880 ^ s'acordà construir l'edi¬ fici per escoles, tocant a la plaça de les Oliveres, de planta haja y prin¬ cipal, destinándose la primera a salas de escuela con perfecta inde¬ pendencia entre la de niños y la de niñas, y la segunda a habitaciones para el maestro y la maestra, que serán también independientes entre sí. En la sessió del 13 de maig de 1881, tenint sobre la mesa el proyecto de escuelas municipales formulado por el señor arquitecto provincial, per un import de 3i.096'94 pessetes, s'acordà sol·licitar l'ajut de l'Estat per a pagar l'obra. A 24 de gener de 1885 es féu saber que el local d'escola de nois ame¬ naçava ruïna ; però l'acta del 31 del mateix mes ens assabenta, encara, que el local ruïnós era el de la calle de Cardedeu, propio de Don José Font, on s'estava a punt de sufrir una catàstrofe; a 7 de febrer la co¬ missió que tenia encomanat l'afer comunicà que en toda la población no hay un solo local que reúna las condiciones necesarias, perquè la sala de Torres, un solar de Don Juan Soley y otro de Don Juan Viñas, necessitaven moltes despeses ; podria utilizarse una de las dos salas de baile, pero tropieza con una dificultat que es la de Don Pablo Aspa está completamente falta de luz... y la de Don José Crous, que reuniria 1. Arxiu Municipal de La Garriga, Lligall d'actes, número 106. 2. Id. id., número 106. 314 SEGONA MEITAT DEL SEGLE XIX condiciones, tampoco puede utilizarse porque forma un solo local con una fábrica de tejidos; interinament podria utilitzar-se el local de la sociedad de Amigos del Sagrado Corazón de Jesús, al carrer de Car¬ dedeu A 14 de febrer del mateix 1885 va veure's ciar que lo más acer¬ tado sería levantar un edificio exprofeso en los terrenos que posee la municipalidad unidos a la casa consistorial; a 21 de febrer, la comissió, en atención a de recursos la municipalidad habíanlo sujetado carecer a un sólo salón de escuela con un pequeño vestíbulo, ... el punto de emplazamiento será en el mismo donde se proyectó en el año 1880, ... el senyor Dachs faria un préstec a l'ajuntament per a pagar les obres. A 28 de febrer de contratista Gaietà 1885 s'adjudicaren les obres al Galvany. L'ajuntament, a 14 de març acordà contestar al señor Cura- regente que la reclamación que aduce contra la ocupación por parte del ayuntamiento de una parte del terreno de las Oliveras para construir una escuela, que está destituido de todo - derecho, pues que al ayunta¬ miento pertenece el aludido terreno como sobrante de la vía pública. A 12 acordar-se de reconèixer l'edifici abans de juliol de 1885 va d'acceptar l'obra ja feta. Aquest local és el que ha arribat fins als nos¬ tres dies. La façana principal externament fa joc amb la del local cons¬ truït per a allotjar el jutjat local. L'escola estava principalment cons¬ tituïda per una gran sala, amb vàries finestres reixades. 529. L'escorxador municipal DIU l'acta de la sessió municipal de 19 de febrer de 1871 que los abastecedores de de... satisfacer, por carne no han querido avenirse en la propuesta el arriendo de las carnes de carnero, oveja, buey demás de su especie, la cantidad de 800 pesetas anuales; y siendo y así que dichos abastecedores matan las reses para el consumo diario en sus casas, resultando de ello una insoportable fetidez muy perjudicial a 8. Malgrat el seu nom, ens diuen que aquesta entitat derivà cap a un fi polític, amb tandències tradicionalistes. 1. Arxiu Municipal de La Garriga, Lligall d'actes, número 106. DELS BÉNS COMUNALS 315 la salud pública...; unánimemente acuerdan que a los abastecedores de las repetidas carnes se les impongan dos pesetas por cada vez que maten para el consumo público i que el matadero se construya en la parte este¬ rtor, cara a levante, de la iglesia parroquial, por ser el parage más a propósito, sólido, ventilado y distante de casas de vecindario. y que se obligue, por todos los medios, a los abastecedores de dichas carnes a matar las reses en el referido matadero desde el día de hallarse dicha obra concluida. En la sessió del dia 7 d'abril del mateix any va procedir-se al nom¬ bramiento de un vigilante y comisionado encargado del matadero de este pueblo, en poder del cual debería existir la llave del mismo y con la obligación de marcar las reses; l'elegit fou Marià Raurell amb la gra¬ tificación de un real por cada cabeza que se matara, con la obligación a su cargo del coste del carbón para calentar la marca. En la sessió del dia 29 de juny de 1873 s'acordà proponerles, als carnissers, la continuación del contrato, han tenido con el ayuntamiento durante 3 años consecutivos, pero con un aumento de 200 pesetas, o sean 1.000 pesetas anuales, pagaderas por semestres adelantados; y que dado caso que no se conformaran a ello, prevenir a los mismos la obli¬ gación de sacrificar todas las reses en el matadero público y que satis¬ farán un impuesto de un 10 % sobre el valor de las mismas. En l'acta del 20 de maig de 1883 consta que va aprovar-se la adqui¬ sición de la finca denominada a Ramón Ros- selló, con el jornal de 8 reales diarios, mientras esté ocupado en el rega¬ dío, el cual, aceptando el nombramiento, se obliga a vigilar, así de día como de noche, el regadío. A 2 de juny de 1871 ^ reunidos en junta los señores vocales y ma¬ yores contribuyentes del regadío de este común, bajo la presidencia del señor alcalde... habiendo manifestado el mandador de dicho regadío Don Ramón Rosselló no querer continuar en dicho destino ínterin no se le satisfacieran 138 pesetas que se le adeudan, s'acordà constituir una junta depenent de l'ajuntament, per curar de totes les coses cor¬ responents al govern del rec Monar. A 7 de juny de 1882 es nomenà una comissió per estudiar la ma¬ nera de establecer una la riera Congost, para recoger aguas represa en en tiempo de avenidas con destino al regadío comunal. A 9 de desem¬ bre de 1883 va acordar-se crear una comissió perquè administri el rec i redactar un reglament que recollís los usos y costumbres desde anti¬ guo sancionados. El reglament fou aprovat, en principi, per l'Ajunta¬ ment en la sessió del 4 de gener de 1884. Constava de 36 articles ; en ells es diu que la comissió constarà de cinc membres, tres dels quals seran regants nomenats en junta general d'aigua-regants i els altres dos nomenats per l'ajuntament. Entre les facultats de la comissió s'inclogueren : .l'assenyalar els torns de regar ; posar-se d'acord amb els amos de Blancafort del Molí ; repartir les despeses ; cuidar de la neteja del rec i de la resclosa ; vetllar 3. Arxiu Municipal de La Garriga, Lligall d'actes, número 106, 318 SEGONA MEITAT DEL SEGLE XIX per la servidumbre, reconocida de antiguo y sancionada por la costum¬ bre, que tienen todos los propietarios regantes de darse mutuamente paso para el agua; penar les infraccions dels aigua-regants ; etc. A 8 de febrer de 1884 el reglament fou aprovat definitivament. A 2 de març de 1890, vist el parer de 72 regants, dels 120 que su¬ mava el total d'ells, va acordar-se deixar sense efecte el reglament es¬ mentat i fer una recopilación de las reglas consuetudinarias que han venido rigiendo en la administración del regadío comunal; a 27 de fe¬ brer de 1891 el govern civil desetimà el recurs d'alçada interposat per Josep de Rosselló y Pau Vinyoles contra l'esmentat acúrd. A 20 de maig de 1894 ^ s'acordà nombrar una comisión especial o extraordinaria para formar parte de la del regadío común, la cual, en unión de la nombrada por los irrogantes de las «Roques d'En Nualartv, estudien las formas y condiciones bajo las cuales debe ser construida la nueva represa en proyecto. A 29 de març de 1896 l'ajuntament acordà que solament aquells que tinguessin terres confinants amb el rec Monar eren els únics que podien aprofitar-se de les herbes dels seus marges. A 20 d'octubre de 1901 ' s'acordà hacer inscribir en el registro correspondiente del gobierno civil el aprovechamiento de aguas del co¬ mún de regantes de este pueblo. 531. Del pou calent HI hagué sessió municipal a 9 de gener de 1863 ^ al solo objeto de determinar si el constituye hace el vecindario del «pou calent» uso que verdadera servidumbre comunal y sí el 0 no una ayuntamiento se asume o no la defensa de dicha servidumbre en juicio y fuera de él; s'acordà defensar l'existència de la dita servitud comu¬ nal sobre un solar o terreno de propiedad de los padres e hijo Blanca¬ fort; Salvador Fortuny ha protestado absteniéndose de firmar. 4. Arxiu Municipal de La Garriga, Lligall d'actes, número 107. 5. Arxiu Municipal de La Garriga, Llibre d'cuctes, número 1. 1. Arxiu Municipal de La Garriga, Lligall d'actes, número 105, i Lligall de documents actuals. DELS BÉNS COMUNALS 319 L'acta de ]a sessió del 28 de gener del mateix any ens assabenta que ambdues parts van acordar transigir en el plet pendent a Grano¬ llers, a base que Juan Blancafort se obliga a constituir a sus espensas y bajo la dirección de una comisión del ayuntamiento un pozo en el solar de su propiedad en que se halla el «pou calentv, tomando por cen¬ tro la línea que divide o separa dicho solar del pasadizo en que el vecin¬ dario penetraba en él, en la que había construido recientemente una pared que fué derribada por disposición de esta alcaldía; cuyo pozo, que será casi contiguo al «pou calentn, estará a libre disposición del vecindario para cuantos usos le convengan. El governador aprovà la transacció, i, finalment va atorgar-se ante Don Antonio Cisternas, no¬ tario con residencia en el pueblo de La Garriga, a g de marzo de 1863. Per Pacta de la sessió del 17 d'abril de 1865 sabem que l'ajunta- ment es trobava en crecida cantidad que importan descubierto de una los gastos del litigio que este municipio siguió, con la debida autoriza¬ ción, per raó del pou calent. L'acta de la sessió del 20 de gener de 1872 ^ diu que En Francesc Mas i Torra exposà que en el año i8ó;¡ se construyó el pozo de aguas termales, que es de propiedad del común de vecinos de este pueblo, en un pasadizo de casa Caixé, creyéndose que era del común, siendo asi que la evidencia que siempre ha sido de propiedad par¬ consta hasta ticular V es del solicitante Don Francisco Mas y Torra, el hov dia lo cual ofrece construir otro pozo con iguales o mejores condiciones del que se trata en la entrada de dicho pazadiso. L'ajuntament, veient que hasta la moral pública rechaza que dicho pozo subsista dintre de l'esmentat corredor i que, si En Mas hi edifi¬ ques una volta, el passadís es convertirla en una gruta, acordà admetre la sol·licitud d'En Mas, sin decrecer en lo más miriimo el derecho de Don Juan Blancafort, amb l'obligació de deixar esculpido el escudo de este ayuntamiento o las armas de esta población en la piedra supe¬ rior del nou pou. Sembla que posteriorment s'intentà agreujar les condicions a En Mas en el sentit que en lugar de cadena se ponga una. bomba de vo¬ lante, con una llave; que se forme un poco de tejado saliente para evitar 2. Arxiu Municipal de La Garriga, Lligall d'actes, número 106. 320 SEGONA MEITAT DEL SEGLE XIX que semojen las personas en tiempo de lluvia; que dicho señor Mas no pueda abrir ventana alguna ni abertura en dicho pozo A i8 de febrer de 1872 ^ los señores facultativos Don Francisco Pedrals y Don José Plandiura, metge i farmacèutic, practicaren la gra¬ duación de ambas aguas, a presencia de la comisión y parte de vecin¬ dario que allí acudió, con un termómetro, manifestaron tener el agua del pozo llamado apou calent-» 32 grados de calor y, pasado enseguida hecha igual operación en el agua del pozo nuevo en construcción, y manifestaron tener igual grados de calor de 32; manifestaron también que ambas aguas reunían iguales circunstancias en todo lo demás; i s'a¬ cordà que, després de vuit dies de prova, s'atorgués l'escriptura cor¬ responent. A 19 de maig de 1878 l'ajuntament acordà que se practiquen las obras de mejora y reparación que necesita el pozo comunal termal, en razón de haber perdido mucho las aguas, tanto en cantidad, como en calidad; a 5 de gener de 1879 va comunicar-se a l'ajuntament que se ha practicado unos seis metros de galería depósito y se ha aumentado el caudal considerablemente, i s'acordà que se continúen las obras de galería en busca de mayor caudal, fijo de 16 litros por minuto y 47 gra¬ dos centígrados de calor en su nacimiento. A 22 de juny de 1879 l'ajuntament, a requesta d'En Francesc Mas i Torra, renuncià a fer altres obres en l'esmentat pou calent, llevat que, en el caso de necesidad 0 de reclamarlo el servicio público, podrá el ayuntamiento comunicar la galería depósito de dicho pozo con el que posee entre la casa de dicho señor Mas y el solar de Don Juan Blan¬ cafort y Flavina. 532. Noves qüestions sobre el pou calent A4 de juliol de 1888 ^ es reuní l'ajuntament en sessió extraordi¬ nària, per heure esment de lo que contenga un pliego cerrado, la¬ crado y sellado, que en forma aparatosa y solemne, ha sido depo¬ sitado en la secretaría por Don Antonio L·lovet y de Porta, vecino de 3. Consta així en un full solter del mateix Arxiu Municipal. 4. Altre cop Arxiu Municipal de La Garriga, Lligall d'actes, número 106. 1. Arxiu Municipal de La Garriga, Lligall d'actes, número 106. i5[AS8nÎIdtasCoJ11.:enrpartoq.uil ld'eCsagpéelias XII . [5NRS8oa3nma]a.ntt dL,ea 2. — ^y..--v-.í..-f" r •« ■-3'-'?íi.t.-. -■ •·4:-ï-4-í«í; ·0' ::í DELS BENS COMUNALS 321 Cánovas; obert es veié que demanava que es defensés la pose¬ un cop sión y uso legítimo del pou calent, en el cas que algú pretengués in¬ terrompre'ls ; Ramon Parères digué que l'escrit delatava una descon¬ fianza injustificada contra l'ajuntament ; els parers es dividiren, però coincidiren amb el senyor Parères en la sessió següent, celebrada al 5 de juliol. A 26 de juliol s'acordà desestimar una instància de Genis Mallol i altres pidiendo que la corporación sostenga los derechos de los vecinos y residentes que tienen sobre las aguas del apou calent-» ; a 6 del mes de setembre, davant d'una comunicació del governador provincial, sobre el abuso que se hace de las aguas del pozo comunal, s'acordà convocar a todos los jefes de familia a una asamblea general, per a dos dies des¬ prés, a les escoles municipals. Efectivament, la reunió va celebrar-se amb assistència de 293 caps de ; l'alcalde explicà la qüe.stió i demanà al notari senyor Joaquim casa Recoder que llegís, traduint-la al català, la comunicació del governa¬ dor, que alguns creien que vulnerava el dret d'utilitzar el pou calent ; digué l'alcalde que l'ajuntament defensaria els drets dels veïns, però no los pretendidos derechos de los especuladores del agua del común. Antoni Llobetpreguntà si podia utilitzar-se l'aigua del pou calent para dedicarse dar baños; el senyor Ignasi Sala digué que havia fet a moltes gestions amb l'intent de que hubiera una perfecta tranquilidad y armonía entre los vecinos; el senyor Moisès Ribes excità el poble a la unió clamant si teniu unió, tindreu pou; Ramon Parères replicà que de vegades els mitjans extremados resultan contraproducentes; advocà perquè el governador aclarís si els abusos a què ell es referia era l'ús dels veïns o el mercantilismo... de cuatro especuladores. Vicenç Llorca agraí a l'ajuntament haver convocat la reunió i ter¬ minà con un viva a dicha corporación, que fué contestado por todos los concurrentes; intervingueren encara altres assistents a l'acte i, finalment, s'acordà per aclamació nomenar una comissió que defensés el pou calent amb els mitjans que crea más acertados y convenientes. La comissió acordà sol·licitar una junta de tres abogados para que in¬ forme. A 27 de setembre del mateix 1888 va acordar-se respetuoso re¬ curso de alzada contra el governador. 333 SEGONA MEITAT DEL SEGLE XIX Per reial ordre de 31 de desembre de 1888 es resolgué el recurs d'alçada d'una manera perjudicial y atentatoria a los derechos del pue¬ blo, perquè limitava la extracción en vasijas que no excedan de diez litros; l'ajuntament acordà reunir altre cop un bon nombre de veïns per acordar què calia fer ; en la junta municipal celebrada a 9 de febrer de 1889 es comunicà que en l'informe de letrados que fueron elegidos, Don Manuel Durán y Bas, Don Melchor Ferrer y Don Mauricio Serra- hima... aconsejan se acuda al recurso contencioso-administrativo. El señorBlancafort interviene en el debate y dice que entiende que la real orden que se trata de impugnar no vulnera ninguno de los derechos del vecindario; de totes maneres s'acordà interposar el recurs i pagar les despeses por medio de un repartimiento vecinal. Els procu¬ radors de l'ajuntament van ésser Borrell, Puntes i Casajemas ; ii a Madrid l'advocat Montero Ríos. Malgrat tot, la Direcció General de Beneficència i Sanitat interpretà la reial ordre de 1888 de manera muy restrictiva sobre el uso por estos vecinos del agua del «pou calent», i l'ajuntament, a 17 d'agost de 1889 acordà protestar-ne. Deia el senyor Blancafort que es tractava de evitar la industria balnearia fraudulenta y no los usos domésticos de los vecinos. La cosa va embolicar-se quan, per ordre del governador, l'enginyer de mines de la província, vingué levantar un plano, a instancia de Don Antonio a Blancafort, en el que se sitúen los manantiales de agua termal que posee dicho señor Blancafort, los de propiedad de este ayuntamiento y de varios particulares, àdhuc fent catas en la vía pública. Se dió principio con la situación de la casa de baños y su manantial de Marti, hoy de Blancafort, y siguiendo todas las casas particulares en dirección Sud, en especial las que tienen pozo de agua termal, y los pozos que son propiedad de este ayuntamiento, esto es, el que tiene su fachada en la calle de Baños, el que está situado entre los solares de Blancafort y de Don Francisco Mas, y el de la plaza de Santa Isabel ^... 2. Hem vist un perfil longitudinal dels expressats pous, fet a Barcelona, a 1 d'abril de 1890, per l'auxiliar facultatiu Josep Peraire, amb el conforme de l'enginyer Eduard Pinilla i el visto bueno del cap del districte Thos, a Barce¬ lona, 28 d'abril de 1890 ; s'hi veuen els pous de can Martí, can Segarra, el pou públic de la façana de can Nualart, el pou destapado del solar de Blancafort, el manantial Rosselló, i el pou públic de la plaça de Santa Elisabet ; hi ha una mina de conducció d'aigua per sota de can Pedrals, can Tintoré i can Camps, fins al balneari Blancafort. DELS BENS COMUNALS 323 Cuando el ingeniero trató de situar el segundo de los citados pozos y consignarlo como propiedad de Don Antonio Blancafort, la comissió municipal protesta i protestà també en trobar en la esquina de la casa Pedrals y frente de la casa Camps, conductes d'absorció d'aigua, als quals atribuïren la merma de les aguas del pozo de la plaza de Santa Isabel; es requerí l'autorització d'una acta notarial. Aquesta és, però, la versió que explica l'acta municipal del 23 de març de 1890. 533. Acabant les disputes del pou calent A 13 d'abril de 1890 ' s'acordà la limpieza del pozo comunal ter¬ mal, por ser de suma necesidad dicha operación, así continuación de la mina de éste hasta encontrar el pozo que se como la halla entre los solares de Don Antonio Blancafort y el de dicho señor Nualart; en la sessió del 27 d'abril, en una discussió entre els senyors Rosselló i Nualart, el primer digué que el señor Nualart, como sucesor de Don Francisco Mas, era el qui sortiria més perjudicat amb les obres ; s'acordà de continuar la mina solament si fos necessari. A 18 de maig de 1890, el senyor Rosselló, inquirí sobre l'estat del recurs contenciós-administratiu ; l'alcalde Boget contestà que esperava notícies por conducto de Don Pedro Dachs; el senyor Mallol demanà el compliment de l'esmentada reial ordre del 31 de desembre de 1888 ; l'alcalde contestà que obraria según le aconseje su prudencia, sin faltar a su deber. A i de juny, davant de un escrito de Don Antonio Blanca¬ fort impugnando las obras que se practican en el pozo comunal termal, el senyor Nualart obtingué que s'aprovés de continuar la galeria pre¬ vista en l'acord de 21 de juny de 1879. A 8 de juny es donà compte d'haver-se acabat la galeria y que para evitar la corriente de aire que se establece entre ambos pozos, con¬ vendría que se cubriera el antiguo, o sea el que se halla entre los sola¬ res de Blancafort y Nualart, procediendo que antes se ordene a Blan¬ cafort retire de dicho pozo la cañería que en el mismo tiene colocada. El senyor Blancafort posà un recurso de alzada contra l'acord del 13 d'abril ; a 5 de juliol l'ajuntament acordà, àdhuc arribar a un plet 1. Arxiu Municipal de La Garriga, L·ligatl d'actes, número 106. 324 SEGONA MEITAT DEL SEGLE XIX per fer complir els seus acords ; a 27 del mateix juliol el senyor Ros¬ selló protestà que es despesessin els cabals del municipi per a defensar el pou de la plaça de Santa Elisabet, essent tan escasos los servicios que presta al vecindario; a 28 de setembre es comunicà que, en el recurs d'alçada instat pel senyor Blancafort, el governador havia resolt que a los tribunales de justicia corresponde el conocimiento del asunto. A 13 de setembre de 1891 es llegí la sentencia recaída en el Tribu¬ nal de lo Contencioso-administrativo, en el pleito seguido contra el Estado, sobre revocación de la Real Orden de 31 de diciembre del 18S8, que limitaba la extracción de aguas del «pou calentu, en cuya senten¬ cia se revocala Real Orden impugnada, en cuanto a la limitación ex¬ presada. La sessió del 29 de novembre de 1891 s'ocupà dels comptes de con¬ sultes i defensa de l'ajuntament ; finalment, hem vist algunes minu¬ tes i el resum de les despeses fetes per raó dels litigis del pou calent ^ ; de los letrados señores Durán y Bas, Camin y otras consultas sobre el derecho al recurso contencioso-administrativo, 638'4o pessetes ; a los letrados Don Clorindo Boter y Don Gabriel Lluch, acerca el derecho de hacer levantar una cañería... y permiso para litigar, 130 pessetes ; del abogado y procurador de Madrid para la defensa del recurso, 3.000 pessetes ; remuneración al agente Don Justo Martínez, 250 pes¬ setes : manutención y demás necesarios de los señores gastos del viaje, Nualart y Noguera, comisionados por el ayuntamiento para la gestión y buen éxito del recurso, 863 pessetes ; dos actas notariales para hacer constar el estado de los conductos del agua, 41'90 pessetes ; intereses al tres por ciento, de un año de la cantidad de 454 duros que prestó el señor Noguera y Oliveras, 68'io pessetes ; total 4.99i'4o. Encara a dóna compte d'una Real Orden 16 de febrer de 1896 ^ es del Presidente del Tribunal Contencióso-Administrativo relativa al pleito promovido por Don Ginés Mallol, Don Esteban Boy y otros contra la Real Orden de 31 de diciembre de 1888, sobre prohibición del disfrute de las aguas del manantial llamado «pou calentn, declarando caducado el recurso y consentida la resolución impugnada. 2. Papers isolats a l'Arxiu Municipal. 3. Arxiu Municipal de La Garriga, Lligall d'actes, número 107. DELS BÉNS COMUNALS 335 Per contra, Pacta del 8 de setembre de 1898, diu que l'alcalde hagué d'enviar oficio al médico director de los establecimientos balnearios un de este pueblo, concebido en los siguientes términos: Ha llegado a co¬ nocimiento de esta alcaldia que V., por medio de la fuerza armada de los Mozos de la Escuadra pretende prohibir la extracción no autorizada expresamente por V. de agua termal del manantial propio del común de vecinos de este pueblo, llamado apou calente ; per tant li comunicava que s'abstingués de tais fets i que l'alcalde no consentirá el atropello de sus facultades exclusivas en esta materia. A de maig de 1903 * s'acordà autoritzar a Don Ginés Mallol 24 para el pozo público de la plaza de Santa Isabel, atendidas las cerrar malas condiciones en que se encuentra; a 19 de juny va decidir-se posar al pon calent una bomba de resistencia suficiente para la extracción del agua; a 5 de juny de 1910 ® es desestima la sollicitud deis propie¬ tarios de los establecimientos de esta localidad, Don Antonio Blanca¬ fort, Don Tomás Nualart, Don José Mallol y Don Esteban Poy, de po¬ sar un guarda al pou, pagat per ells. 4. Arxiu Municipal de La Garriga, Llibre d'actes, número 1. 5. Arxiu Municipal de La Garriga, Llibre d'actes, número 8. C A P í T O L CINQ Baralles polítiques de Facabament del segle 534. Van desfermades les passions locals. — 535. De les germandats de socors mutus. — 536. Del lustre 1891=1895. — 537. Les ordenances municipals de La Garriga. — 538. Del trienni 1896=1898. — 539. El tumult dels burots, en 1898. — 540. Acabament del segle, amb llum de gas. 534. Van desfermades les passions locals En els darrers anys del segle xix es nota una major divergència d'opinions entre els components de l'ajuntament i entre aquest i alguns veïns ; no caldria més que mencionar ací les disputes sobre el pou calent, les contínues qüestions amb les germanes Pla i les sorgides, per raó de consums... ; es sabé ^ que por el juzgado de pri¬ mera instancia se están instruyendo diligencias contra el ayuntamiento y su secretario por denuncia que ha hecho Jaime Rosselló por falsifica¬ ción de documentos y otros abusos, y, teniendo en cuenta que el gover¬ nador entiende en el asunto que se propone perseguir el juzgado, con¬ sulta, 1'alcalde, a debe solicitar del gobernador que la corporación si se entable la correspondiente competencia, segons diu Pacta del 29 d'abril de 1889. El senyor Blancafort votà en contra de la proposició. A 6 de juny de 1889 ya acordar-se el arriendo del primer piso de la casa de Doña Rosa Amorós, sita en la plaza de las Oliveras, per a es¬ cola de noies ; a 13 del mateix mes s'acordà entregar a la administra¬ ción del Santísimo Sacramento la subvención de costumbre para mayor lucimiento de la festividad del Corpus ; a 27 del mateix juny va deci- 1. Arxiu Municipal de La Garriga, Lligall d'actes, número 106. BARALLES POLÍTIQUES 327 dir-se pagar 20 pesetas a Don Andrés Vidal, por un clarín para el pre¬ gonero; 12 pesetas a Don Sebastián Viñas, por un ataúd para un di¬ funto padre y viroloso; la subvención de 80 pesetas concedidas a N. Ma- rata y Pedro Falques, para pasar al establecimiento del Doctor Ferrán y curarse de las mordeduras de un perro hidrófobo;... A 25 de juliol de 1889, parlant de fanals, l'Ajuntament acordà co¬ locar en la zona de ensanche, en número de nueve fanals ; a 8 del se¬ güent agost, amb alguna dificultat, va acordar-se colocar un farol público en el crucero de las calles de Cardedeu y Torrente de la Cova... teniendo en cuenta que aquella barriada se compone de familias suma¬ mente pobres; a 17 d'octubre s'acordà col·locar-ne tres al carrer de l'Estació ; a 24 d'octubre s'acordà posar-ne un altre al carrer de Calàbria. A 17 d'agost de 1889 es comunicaren: la resolució favorable, del recurso de alzada interpuesto por Don Ginés Mallol... sobre clasifica¬ ción de habitantes; i la instancia producida por Jaime Rosselló y otros vecinos impugnando el Reglamento para el régimen y administración del regadío común. A 22 d'agost, entre altres es concedí permís d'edi¬ ficació al carrer dels Banys a Josep Barnils, Josep Pous, Ramon Ansió, Francesc Serra Baulenes, Lluís Ambròs, Damas Cruells, Ramon Mo¬ rera i Isidre Desplà. Una lamentable mostra de com s'anaven encenent les passions locals el tenim en l'acord del 24 d'octubre de 1889 El ayuntamiento acuerda : haber visto profunda pena el criminal atentado cometido el do¬ con mingo último la persona de su presidente. En Josep de Rosselló, con en la colocaciÓ7i de dos cápsulas de dinamita en su casa habitación; y feli¬ cita al propio tiempo al señor Rosselló por haber salido ileso de tan brutal acción... En la sessió del 2 de febrer de 1890 es féu constar el sentimiento que ha causado a la corporación la noticia del fallecimiento del que fué diputado provincial de este distrito Don Pedro de Rosselló y Puig En Pacta del dia 9 de març de 1890 Josep de Rosselló digué 2. Fill dels de can Terrés, nasqué l'any 1840 ; formà part del partit amos conservador que acabdillava Cànovas del Castillo ; el seu fill, el difunt comte de Vilanova, diu que va representar aquest districte sense interrupció i que en 1885, per la seva actuació com a diputat durant l'epidèmia del còlera a Barce- 328 SEGONA MEITAT DEL SEGLE XIX que los elementos que han entrado a formar parte de la actual cor¬ poración proceden del campo liberal y del que sostenía y sostiene que el anterior municipio obraba autoritariamente... que no estaba inspi¬ rado por la defensa de los intereses del regadío, sino evidentemente por uno de tantos actos de oposición al anterior municipio. Replica vivament Tomàs Nualart dient que la gestió de l'ajunta¬ ment es purament administrativa y no política...; que no asista público a las sesiones... esto le probará que el público tiene confianza en sus administradores- Continuaren les picabaralles en la sessió del i5 de març en demanar l'alcalde, en sessió secreta, se formase un inventa¬ rio de todos los documentos existentes en las oficinas del municipio y del estado en que se encontraban todos los asuntos en el día en que cesó el anterior ayuntamiento; al senyor Rosselló li sembla que això era un senyal de desconfiança. d'abril de 1890 va acordar-se de fer gestions perquè s'inclo¬ A 27 gués el camí de La Garriga a Cardedeu en el pla general de la provín¬ cia. A 22 de juny hi hagué una llarguíssima discussió sobre unes cases de prop de la plaça ; l'alcalde retirà la paraula al senyor Rosselló ; aquest replicà que aquell havia de permanecer en la región serena e imparcial; per un vot de majoria va aprovar-se que no encontrándose la corporación con recursos para indemnizar a los propietarios de fincas que deben desaparecer según el proyecto de ensanche, se les autorice para edificar 535. De les Germandats de socors mutus A. — Antoni Cisternas fou l'ànima del primer movi¬ Sembla que ment conegut de socorsos mutuals a La Garriga ; l'original de les Ordenanzas del Montepío de Nuestra Señora del Carmen ^ porta la data lona, el rei Alfons XII li va concedir la g^an creu de beneficència ; va morir a Barcelona el dia 5 de gener de 1890. 3. Continuem extraient les notícies del Lligall d'actes número 106 de l'ar- xiu municipal. 1. d'aquest número les hem extretes dels llibres i altres do¬ Totes les notes cuments de la Germandat del Carme, que en fusionar-se amb les altres german¬ dats garriguenques, per les nostres pròpies mans vàrem dipositar-los a Tarxiu de l'Asil Hospital de la La Garriga. BARALLES POLÍTIQUES 329 del 30de maig de 1856 ; potser foren redactats pel dit Cisternes ; són tanencertats, que regiren l'entitat fins a la seva extinció, amb poques modificacions ; varen ésser aprovats pel Govern civil provincial a 7 de juny de 1859. El caràcter substancialment cristià de l'entitat fou subratllat per l'esment del Viàtic dels malalts, funerals pels difunts, festa en honor de la celestialPatrona, pel precepte reglamentari de tractar els malalts con toda amabilidad y dulzura; per la buena armonía y religiosa fra¬ ternidad que deben profesarse los individuos del Monte; perquè segons l'article 43 del reglament, suprimit en 1896, se declara que todos los individuos del Monte lo son y asimismo lo serán en lo sucesivo de la Cofradía del Carmen; etc. A 19 de juny de 1859 ya iniciar-se la societat amb 56 associats ; en 1861 ingressaren 61 nous socis; en 1872 n'hi havia 200; en 1880 la llista dels associats pujava fins a 500, però sense descomptar les baixes. Havent-se extraviado el libro de actas o acuerdos, a 8 de juny de 1873 se n'inicià un altre de nou. A partir del 15 de maig de 1880 comença l'edat d'or de la Germandat ; en 1882, en reunió celebrada a la sala de bail del torrent ^ s'acordà augmentar els subsidis als malalts des d'1'50 fins a 2 pessetes diàries y consegüentment augmentar les quo¬ tes dels associats des de o'75 a i pesseta mensual ; en 1883 s'acordà pagar, encara, o'ys pessetes i no o'50 per subsidi d'invalidesa. En 1884, com que a la caixa hi havia 2.600'ys pessetes, va acordar- se la renovación del pendón del Monte y el aumento de seis reales para la celebración del Oficio de difuntos. El dia 9 de gener de 1887 asse¬ nyala el màxim- de la germandat, amb una existència en caixa apogeu de 4.229 pessetes ; per això va acordar-se que la música que concurre a la procesión del día de Corpus fuese pagada de fondos de la sociedad, como igualmente el hacer un vestido nuevo para la Virgen del Carmen, patrona de la sociedad. A 27 de de 1888 foren aprovades març unes insignificants modh ficacions de les ordenanzas i va modernitzar-se la comptabilitat a base de pessetes i no de rals, com venia portant-se fins aleshores. Final- 2. Aquesta petita sala encara existia últimament en el carreró per on el torrent de la sínia travessar el carrer gran, va a en una de les cases de mà es¬ querra, anant cap a ponent. ni-24 330 SEGONA MEITAT DEL SEGLE XIX ment arribà el dia 21 de gener de 1891, que havia d'ésser fatídicament decisiu en la vida de la germandat ; al local del Casino Garriguense ' s'havia començat la reunió general amb assistència de l'alcalde i del cap d'ordre públic de la provincia. Hi va haver acalorades discussions entres dues faccions que semblen capitanejades pel senyor Salvador Dachs, president de l'entitat, i pel metge Moisès Ribas ; en el llibre d'actes hi ha encolades dues pàgines, que deuen guardar la versió de la dita reunió donada pel partit del president ; a continuació segueix una altra acta que evidentment dóna la versió del partit del metge ; la sessió va aixecar-se al cap de tres hores, sense resultat pràctic. A 15 de febrer sessió continuaren les discussions fins a en una nova arribar a febrer el senyor Dachs la dimissió de tota la junta ; a 19 de féu lliurament : de 2.532 pessetes que guardava en l'antiga caixa de les tres claus, de doscientas medallas y demás objetos pertenecientes al Montepío, i d'una llista de 51 associats que es donaven de baixa de la germandat. La nova un gran nombre de sessions, en Junta celebrà tot seguit les quais es trasllueix l'enverinament de la vida local ; en una s'acorda contra els dissidents que aunque sea ocasionando algunos gastos se obligue a dichos socios al pago de la mensualidad correspondiente; en una altra s'acorda demanar a Miquel Llobet que lliuri la imatge de la Mare de Déu del Carme propietat de l'entitat ; a 2 de gener de 1892 la Junta proposà la seva reelecció al objeto de no interrumpir la buena marcha de la institución; més tard acordaren posar traves a la reincorporació dels dissidents. Com acostuma passar en semblants ocasions hi ha mostres de léga¬ lisme ultrança com a les següents : que desde hoy en adelante serán obligatorios los cargos; que l'itinerari dels convalescents serà como sigue: salida de casa, dirigirse por el torrente de la Sinia hasta la riera; margen de esta riera hasta el camino-carretera llamado la <íera d'En Serrar) ; calle Mayor y en dirección a su casa. El reglament fou reformat i aprovat en 1896 3. Avui dia aquest local se'n diu La Alhambra i està situat al carrer de Calàbria. 4. E-n posseïm un exemplar, editat a Granollers, el mateix any 1896, amb el títol de Reglamento del Montepío de Nuestra Señora del Carmen establecido en La Garriga. Vegeu el número 502. BARALLES POLÍTIQUES 331 B. Heus ací un estat de les — germandats garriguenques de socorsos mutuals referit al dia i de setembre de 1940. La més pròspera era el Montepío de la Sacrosanta Família que havia estat fundat a 18 de se¬ tembre de 1915 ; tenia 107 associats dels quals 33 eren dones. El Mon¬ tepío de Nuestra Señora del Rosario tenía 103 associats. L'antic Mon¬ tepío de Nuestra Señora del Carmen tenia loi associats, dels quals 33 estaven adherits a una clínica de Barcelona. El Montepío garri- guense de San Esteban, fundat a 11 de gener de 1917, tenia 70 socis. E'Asociación Mutua Garriguense, fundada a 28 de març de 1911, tenia 35 afiliats, dels quals 4 eren dones. Finalment hi havia la Mutua de la Sociedad Coral «La Alianza)-), que havia estat fundada a 9 de juliol de 1911 ; aleshores tenia solament 34 afiliats. Totes aquestes entitats vàrem agrupar-les en una Hermandad de San Esteban Protomártir, de La Garriga, per acord pres el dia i de setembre de 1940, arredossant-se en el clos de l'Asil-Hospital, però ni així pogueren superar-se les dificultats i els canvis dels temps i de les circumstàncies. 536. Del lustre 1891-1895 A 8 de març de 1891 ^ acordà el ayuntamiento satisfacer a Don Ramón Pujol el importe del petróleo suministrado durante el trimestre último para el alumbrado público, de importe pese¬ tas 1518'28; a 24 de maig acordà sol·licitar la clausura immediata de l'estació telegràfica local, considerant-la inútil després de abierta al público la del ferrocarril; també al·legant economies es destituí el me¬ nador del rellatge del campanar ; a 27 de desembre de 1891 es concedí permís a Josep Garriga per edificar una casa en la esquina del pasaje Dachs y calle del Torrente; a 27 de març de 1892 ^ es concedia a Josep de Rosselló permís per construir-se una era no davant del torrent de la Creueta, sinó frente al horno de ladrillo denominado «forn dfEn Marió-». 1. Arxiu Municipal de La Garriga, Lligall d'actes número 106. 2. Arxiu Municipal de La Garriga, Lligall d'actes, número 107. 332 SEGONA MEITAT DEL SEGLE XIX A 26 d'abril de 1892 s'admeté la sol·licitud de José Torras Valls pidiendo subvención anual de 60 pesetas por el servicio de carrua- una ges que quería instalar desde este pueblo a Mataró y viceversa, pasan¬ do por Granollers y cuyo servicio será diario; a 11 de desembre de 1892 va acordar-se la colocación de losas al borde del «.rec Molnar-» para lavar ropa, en la esquina de la cuadra de Don Isidro Marata; a 18 del mateix desembre tornà a encomanar-se a Isidre Arenes la reparació del rellotge del campanar. A 29 de gener de 1893, després de dos interins, fou nomenat se¬ cretari municipal Pius Tenas Duran, amb alguna oposició per part del darrer interí. A 11 de juny de 1893 es llegiren dues comunicacions del govern civil ; la una relativa a extracción de agua termal del «pou calentD para uso de los forasteros, prohibiendo en absoluto el tal ús ; l'altra invitando a esta corporación para que se sirva concurrir oficial¬ mente hoy mismo en esta Estación a la hora que pase el tren que con¬ duce los restos del conde Ramón Berenguer III, el grande, con el fin de tributar a dichos restos los correspondientes honores regios^, A 3 de desembre de 1893 s'acordà pagar una factura a Josep Reig lampista; a 24 del mateix mes s'acordà subvencionar, como en otro tiempo se hacía, amb 30 pesetas, para alimentación de la lámpara del Santísimo Sacramento de la iglesia de esta población y otras 30 por la de La Doma; també va acordar-se de pagar a Francisco Creus por gastos de elecciones, o sigui per dinars servits als components de les mesas electorales. A 4 de febrer de 1894 es va autoritzar al señor Don Antonio Crous para la plantación de árboles en la calle del Pedró; a 15 d'abril s'auto¬ ritzà Joaquim Sellarás y Corominas para la construcción de una casa sita en la calle Ronda de Levante; a 22 d'abril s'aprovà el compte de Joan Canal de jornales empleados en el expurgo y plantación de árbo¬ les en distintos sitios públicos de esta localidad; a 3 de juny, parlant de la carretera provincial de San Lorenzo Savall a Llinàs s'acordà que el punto más indicado para la travesía por este pueblo de la citada carretera era a partir desde el sitio donde desemboca el torrente de la Creueta... hasta la vía férrea, siguiendo después en dirección a casa Pibernat, hasta atravesar el paso a nivel de frente dicha casa. En la 3. Les despulles del comte eren traslladades al restaurat monestir de Ripoll ; en aquesta ocasió s'organitzaren nombrosos actes populars. BARALLES POLÍTIQUES 333 mateixa sessió es concediren permisos d'obres a Francesc Garriga Borrell i a Roman Rodríguez de Lacín. D'uns anys ençà tornà a donar-se molta importància a les sessions destinades quintar els joves destinats a l'exèrcit ; naturalment, cada a any es destinen també unes sessions a qüestions pressupostàries i de rendiment de comptes ; de vegades en matèria de pressupostos no es fa més que omplir el buit d'uns impresos ad hoc. No són infreqüents els dies que no va poder celebrar-se la corresponent sessió, per mor de no comparèixer un nombre suficient de concejales. A de juny de 1895 s'acordà contestar a una comunicació del 30 govern civil dient que efectivament los pit^eblos colindantes de Las Franquesas, Cànoves y Montmany, por la pérdida de sus cosechas, a consecuencia de la invasión de la plaga filoxera, que ha ocasionado la destrucción sino total de la mayor parte de los viñedos, cuya desgracia o pérdida todos deploramos, demanaven la condonació de contribu¬ cions ; no cal dir que la fil·loxera afectà també catastròficament les vinyes del terme de La Garriga. 537. Les ordenances municipals de La Garriga A 13 de desembre de 1895 ^ se dió cuenta de los informes emitidos por la Junta provincial de sanidad y arquitecto de la Diputación provincial al proyecto de ordenanzas municipales formado, para el buen gobierno de este pueblo, en 6 de enero último, i l'ajuntament acordà modificar alguns articles, d'acord amb els esmentats informes. Les dites ordenanzas contenen 376 articles, distribuïts en onze títols i aquests estan dividits en capítols. El primer títol tracta del pueblo y sus habitantes i parla en successius capítols del terme i els districtes ; de les quatre comissions de governació, hisenda, foment i regadiu ; de les oficines de secretaria ; del servei de seguretat ; i dels drets i obligacions municipals dels garriguencs ; s'esmenten les prohi¬ bicions de blasfemar i de maltractar els nois, els vells i els animals. 1. Arxiu Municipal de La Garriga. Sección II, año 1892-1900, legajo acuerdos municipales, número 107, però, en realitat aquest lligall conté també les actes corresponents als anys 1901-1902. 334 SEGONA MEITAT DEL SEGLE XIX En el títol segon es parla de les festes religioses ; de la prohibició de circular vehicles la tarda del Dijous sant i el matí del Divendres sant ; de les processons i de l'assistència de l'ajuntament a les fun¬ cions religioses de l'Epifania, Candelera, Divendres sant, les dues Pasques, Festa major i Nadal. Parla també de la concurrència de l'ajuntament a altres solemnitats públiques. El títol tercer, entre altres coses, parla de les disfresses de car¬ nestoltes ; de les revetlles de Sant Joan, Sant Pere i Sant Isidre ; prohibeix els petards i coets i les bromes del dia dels Innocents ; permet el cant de les caramelles. A continuació les órdinacions s'ocupen dels espectacles públics, teatres, circs, balls, cafès, tir de pistola i de cara¬ bina, tavernes, etc. Ei títol quart parla de les construccions, permisos d'edificació, l'alineació dels carrers, les aigües per a usos domèstics, les diverses parts de les cases, els edificis de l'eixampla i les reparacions i reformes de finques urbanes ; hi ha una gran profusió d'articles regulant el relatiu a construccions, àdhuc en despoblat. El títol cinquè conté els següents capítols : Rotulación de calles y numeración de casas; policía de la vía pública; tránsito de caballerías y ganados; tránsito rodado y de las conducciones. El títol sisè parla de pesos, medidas y ventas. El títol següent s'ocupa successivament del matadero, mercados, elaboración y venta de sustancias alimenticias. El títol vuitè parla d'algunes professions : médicos, farmacéuticos, drogueros y herbolarios; relojeros, plateros, prestamistas y armeros, ropavejeros; carpinteros, cerrajeros y albañiles; fondistas y hoteleros; lavaderos públicos; vendedores de materias inflamables, explosibles o por otros conceptos peligrosas. El títol novè parla de les instal·lacions industrials. El títol deu parla, en successius capítols, de : baños; incendios y ottos siniestros; de los perros; animales muertos; mendicidad; demen¬ tes y niños perdidos; cadáveres, enterramientos y exhumaciones. El darrer títol ordena les reglas de penalidad. Com acostuma de passar en casos semblants, molts dels articles de les ordenances són lletra morta. BARALLES POLÍTIQUES 335 Porten la data del 6 de gener de 1895 ; el govern provincial les aprovà de febrer de 1896 ; més tard, a 26 d'abril de >1908, se a 20 acordo imprimir las ordenanzas municipales de este pueblo; a 24 de maig va aprovar-se ja la factura presentada per l'impressor Jaume Josep, de Granollers. 538. Del trienni 1896-1898 A 21 de juny de 1896 ^ l'ajuntament acordà abonar a Don Fran¬ cisco ción de Garriga y Capella la cantidad de 25 pesetas por la cura¬ su hija Carmen, mordida por un perro rabioso; a 28 del mateix mes se acordó adquirir los premios propuestos por el señor maestro Don Genaro Casanovas para regalar a los niños de la escuela. Des del 19 de juliol de 1896 fins a la fi de l'any, per no assistència dels concejales, no varen celebrar-se més que tres sessions de l'ajun¬ tament. Tenint compte que en aquest temps hi havia les guerres en separatistes de Cuba i de Filipines, a l'allistament i sorteig dels soldats se'ls concedí molta importància, particularment l'any 1897 A 28 de març de 1897 s'acordà instal·lar font pública una en el cruce de las calles de la Mina y de los Baños; a de juliol acordar¬ 15 va se que el ayuntamiento adquiera directamente en barriles el petróleo que necesite para la alimentación de los faroles; a 29 del mateix mes s'acordà pagar la numeración y rotulación de las plazas y calles de esta pueblación, i proceder a la reparación de faroles y fuentes públicas; a 26 d'agost s'acordà adquirir una lámpara para el local destinado a secretaría. A de juny de 1897 fon assassinat el president del govern Cánovas 2 del Castillo ; a 2 del següent setembre l'ajuntament acordà pagar el funeral celebrado en sufragio del alma del expresidente de ministros. Entre els permisos d'obres concedits en aquests temps n'hi ha un a Sofía Galerno de Fargas, pel carrer de la Font del Nen, número 3 ; a Joaquima Mora, pel carrer de Calabria ; a Pilar Soler Postils, prop 1. Arxiu Municipal de La Garriga, Lligall d'actes, número 107. 2. La guerra i les malalties dels soldats posaven el pànic en l'esperit de tots, car molts dels que marxaven moriren durant l'expedició. 336 SEGONA MEITAT DEL SEGLE XIX (k ia via fèrria ; aquesta darrera senyora construí la gran torre avui coneguda per ca l'Albàs. A 14d'octubre de 1897 va acordar-se pagar 16 pesetas por 32 bolas para los perros vagabundos; a 2 de desembre de 1897 se acordo nom¬ brar a Don Camilo Fonisei'é encargado de la limpieza pública, con la condición precisa de recorrer diariamente las calles, plazas y demás sitios públicos durante la temporada de verano y durante la temporada de invierno se fija en un solo día, que podrá ser el viernes. A 27de gener de 1898, entre altres, acordà pagar-se el compte de José Plagias, de carne y gallina suministrada a una pobre enferma, de importe 13 pesetas 50 céntimos; la del cerrajero Don Jaime Torruella, de importe 3 pesetas 50 céntimos; y la de Don Francisco Torn por alo¬ jamiento de mozos de la escuadra. A 17 de febrer es participà que la Junta de Auxilios había acordado conceder a este pueblo la cantidad de 300 pesetas, como pueblo perjudicado por las últimas inundaciones... i va acordar-se que dicha suma se invierta en las obras de reparación que sean necesarias practicar en el puente de La Doma situado en el río Congost. A 17 de març de 1898 es concedí a Mercè Nadal i Vilardaga permiso para cercar por medio de una verja de hierro terrenos de su propiedad situados en la Ronda del Carril; a 31 de març, atenent que Don Anto¬ nio Ferratjes de Mira, marquès de Mont-Roig, hijo adoptivo de esta población..., diputado a Cortes por este distrito, al cual ha represen¬ tado en legislaturas, havia beneficiat al poble, es donava ei seu diez nom passeig ; en l'acta de 28 d'abril s'acordà felicitar el senyor Fer¬ al ratjes por el cargo con que ha sido favorecido u honrado de senador vitalicio del reino. En la mateixa sessió últimament calendada va acordar-se acceptar les 5.000 pessetes que alguns contribuents havien recollit per a con¬ tribuir a l'expropiació de les cases que havien d'ésser aferrades per eixamplar la plaça ; entre les quals hi havia la de can Damians Per l'acta de 16 de juny de 1898 sabem que la casa consistorial estava assé- 3. Per primera vegada trobem mencionat el pont de La Doma ; aquest pont era de fusta ; vegeu els números 551 i 554. 4. Vegeu el número 548. XIV. - Església parroquial: 1. Imatge cl? Santa Llúcia. — 2. Talla de la Pu- rissima [580]. — Església de La Doma : 3. Imatge del Sant Crist de la Bona Mort. — Interior de La Doma restaurada BARALLES POLÍTIQUES 337 gurada per una prima de 19 pessetes 20 cèntims anual a la sociedad denominada «La Catalanan. A 28 de juliol de 1898 se acordó subvencionar la próxima fiesta mayor de esta población con la cantidad de 55 pesetas, distribuidas en la forma siguiente: 40 pesetas por la empresa o sociedad que contrae la obligación de tocar los divinos oficios en la iglesia parroquial y otros trabajos inherentes a la fiesta y 25 pesetas por la empresa que levante entoldado en sitio público. A 22 de setembre concedí es permís d'obres a Ramon Planas un Duran, de la Ronda del Carril ; i a 10 de novembre del mateix any, s'acordà protegir els treballs de la comissió de propietarios de la parte del Norte de este distrito municipal... del puente de hierro que pre¬ tenden construir sobre el río Congost, en el punto denominado «torrent de can Jacobn. 539. El tumult dels burots en 1898 L'acta de la sessió del 23 de juny de 1898 ^ diu que el señor presi¬ dente a manifestó que se había adquilado para fielato de consumos Don José Planas y Mauri la casa número [sic] de la calle ... de los Baños de esta población, de lo cual el ayuntamiento quedó ente¬ rado. Seguidamente el señor Concejal Don Jaime Montpart pide se haga constar en lo sucesivo en todas las actas del ayuntamiento, la clase y número del pliego de papel sellado. En firmar l'acta, En Menna Viader hi posà un autògraf dient pro¬ testado el modo de proceder del señor alcalde respecto del alquiler de una casa que dice haber alquilado; creo debía ser cosa del ayuntamiento. En la sessió següent, del dia 30 de juny, l'alcalde, que era Salvador Dachs Pous, digué atenent la absoluta desconfianza que que revelava l'al·ludida proposició d'En Montpart, creia haver de deixar el càrrec ; elsconcejales Lluís Plandiura, Jaume Furriel, Baltasar Tàpies, Sal¬ vador Mauri, Joan Petit i Joan Hernández, feren triomfar un vot de confiança al senyor alcalde. 1. Arxiu Municipal de La Garriga, Lligall d'actes, número IO7. S38 SEGONA MEITAT DEL SEGLE XIX Després d'això s'acordà el lloguer de la dita casa, señalar pagar el sueldo mensual de i2¡ pesetas para el señor administrador de con¬ sumos, y 75 pesetas por cada vigilante que se emplee, a discreció de l'alcalde. Malgrat tot, el dia 2 de juliol. Salvador Dachs presentà la renúncia del seu càrrec ; l'ajuntament, en sessió del 7 de juliol, te¬ niendo en cuenta los muchos sacrificios hechos por parte del mismo en pro de los intereses comunales, los cuales le son y serán agrade¬ cidos, no li volgué acceptar la renúncia. De totes maneres, des de la sessió del 14 de juliol, apareix ja com a alcalde Lluís Plandiura Boget ; en aquesta sessió es reconegué a favor de l'alcalde dimitit un crèdit de 4.082 pessetes, per avançament que havia fet a favor del municipi ; va acordar-se de reintegrar-lo amb partides de 500 pessetes anuals ; a 14 d'agost la junta municipal rati¬ ficà l'acord de l'ajuntament. La maror, però, continuava. A juliol de 1898, reunits en sessió extraordinària els con¬ 16 de cejales vocales asociados en Junta municipal, en vista de ¡as circuns¬ y tancias porque atraviesa el pueblo ante el temor de conflictos de im¬ portancia a consecuencia de la excitación de los ánimos al ver la ins¬ talación de los guardas de consumos para llevarse a cabo la adminis¬ tración del impuesto de consumos, y deseando evitar el tener que .. hacer uso de la fuerza de la Guardia Civil, por orden superior en este pueblo concentrada, y, por consecuencia, un día de luto en la población, pidió se concretaran las ofertas d'algunes comissions que s'havien presentat a l'alcaldia. La oferta que en definitiva se ha hecho por el gremio de especu¬ ladores y vendedores de comestibles, sobre las especies de comer, beber y arder, ha sido la de fijar en 8403 pesetas 70 céntimos, las que se repartirán entre los agremiados, y que, si los cosecheros podían ase¬ gurar la cantidad de 6.058 pesetas 20 céntimos, intentar un reparto voluntario entre todos los vecinos del casco que no especulan en espe¬ cies sujetas... ... conviniendo todos en la absoluta necesidad en que se halla la población de que cesen los disturbios y renazca la tranquilidad, aun¬ que para ello sea preciso acudir a medios extraordinarios, s'acceptà i aprovà la proposta abans esmentada. BARALLES POLÍTIQUES 339 540. Acabament del segle, amb llum de gas A 9 de febrer de 1899 ^ va acordar-se aprobar la cuenta, de la co¬ mida' de las elecciones provinciales, últimamente celebradas, pre¬ sentada por Don José Lloberas, importante 79 pesetas; id. la de Don Juan Calàs, farmacéutico, de medicamentos suministrados a pobres vecinos, de importe pesetas 20 céntimos; a 13 d'abril s'a¬ 24 provà la de Joaquim Fonollosa per el expurgo de acacias pertenecientes al arbolado público, i a los señores Catasús y Compañía per petroli per ais llums públics. Per aquells temps feia obres Julià Maresma, en el camine deno¬ minado de la casa nova, i Josep Clausolles, prop de la via fèrria ^ ; à aquest se l'autoritzà para derribar el banco del paseo, situado frente al portal de entrada de sus terrenos cercados, con la condición de cons¬ truir a sus expensas tres de iguales dimensiones en varios sitios del mismo; a Ignasi Sala i Tió se l'autoritzà per a canalitzar aigua fins a la casa de su propiedad, denominada «.Seruetan ' de la calle de SamaMs. A 4 de març de 1899 passaren a informe de l'arquitecte els planos presentados por Don José Torras Furriol relativos a obras de reforma de la casa de su propiedad número 10 de la calle del Centro; a 11 de maig del mateix Josep Planas, Jaume Guardis, Ramon Pujol, any Menna Viader i Gabriel Girbau s'havien ofert a pagar el preu de l'ex¬ propiació de la dita casa per a destinar el solar a engrandiment de la plaça ; l'ajuntament acceptà la proposta. Hi hagué, però, canvi d'a¬ juntament i els nous concejals, a 16 de juliol de 1899, concediren a En Torras el permís sol·licitat ®. En la mateixa sessió últimament calendada fou nomenat metge municipal interí Antoni Fors. 1. Arxiu Municipal de La Garriga, Lligall d'actes, número 107. 2. La gran torre del senyor Clausolles tenia escampats arreu, com a ele¬ ments decoratius, siluetes i escultures que representaven ocells de paper ; per això, d'aquesta torre, hom en deia la torre dels ocells. 3. Saraueta no és més que una corrupció del cognom Zulueta, del primer propietari del immoble. 4. D'aquest nou ajuntament, que presidí per poc temps el senyor Recoder, se'n digué l'ajuntament de l'espardenya, al·ludint a la condició humil de molts dels seus components 5. Vegeu més endavant el número 548. 340 SEGONA MEITAT DEL SEGLE XIX A 23del mateix juliol, es concedí permís per a fer l'envelat de la festa major darrera can Rocafort i va acceptar-se el plec de condicions para el arriendo por subasta del alumbrado público de este pueblo por gas; l'adjudicatària va resultar ésser la societat Sucesores de José Piñol y Compañía; l'escriptura es firmà a 19 d'octubre ; l'enllumenat havia d'inaugurar-se el primer d'abril de 1900, però va concedir-se una pròrroga; finalment, segons l'acta del 17 de juny de 1900, d'acord amb el rector i amb la companyia del gas, va designar-se el diumenge 24 de juny, per a la solemne inauguració de la il·luminació amb gas, àdhuc llogant una orquesta ; van col·locar-se 50 fanals en les vies públiques ®. A 30de juliol de 1899 s'acordà prohibir en los días de la próxima fiesta los juegos de tiro, rifas y otros análogos...; adquirir un mayor armario para el archivo de la documentación en la secretaría; a 6 d'agost va acordar-se subvencionar la fiesta cívica de San Esteban i construir una puerta para cerrar el pozo público de la calle de Calabria; a 27 d'a¬ gost s'acordà prohibir que los carruajes puedan transitar por las calles de este pueblo, fuera del paso o del trote corto, quedando por lo tanto prohibido... el trote largo, el galope o escape. A 8 d'octubre de1899 es concedí a Magdalena Mallol Gastó el dret de cercar el pati davant de can Monràs ; a 15 del mateix mes va acor¬ dar-se pagar el preu de la compra de unas tijeras y un cuchillo, ins¬ trumentos reclamados por el juzgado municipal de este pueblo para la práctica de autopsias; a 4 de febrer de 1900 va nomenar-se veterinari municipal en propietat Joaquim Pratginestós Antoja ; a i d'abril de 1900 es concedí a la vídua de Llagostera el dret de tancar la sortida recta del capdamunt del carrer de Samalús, edificant la casa núme¬ ro I del carrer del Castell ; els veïns en protestaren. A 17 de juny de 1900 es comunicà que la diputació provincial havia acordat que la carretera de L'Ametlla a Samalús passés pel carrer del Figueral, en contra dels desigs de l'Ajuntament, que volia que passés per sota el campanar; a 16 de desembre de 1900 es concedí permís a Sixte Mestres i Ferreró per a edificar tocant la nova carretera de Samalús. Aquesta carretera transversal baixa de Samalús, formant 6. El gasogen restà instal·lat al futur carrer de La Doma, prop de la riera. BARALLES POLÍTIQUES 341 grans zigttes-zagues, fins a creuar en un pas a nivell la via fèrria ; baixa després, ràpidament, fins a trobar la carretera de Barcelona i, davant del Balneari Blancafort, arrenca en línia recta cap a la riera ; passa per sobre d'aquesta amb un ferm i bonic pont de pedra picada, d'arc força aplanat ; segueix a mitja timba de can Burbó, cap a la font de can Illa, i s'enlaira, amb alguns revolts, cap a L'Ametlla. Durant l'any 1900, a 24 de juny, es comunicà que des de primer de mes Lluís Ballester Grassi exercia el càrrec de notari de La Gar¬ riga ;en la mateixa data es donà coneixement d'un ofici del governador civilurgint a Jaume Rosselló l'exercici del seu càrrec de regidor-síndic. A 30 de desembre es donà permís a Joan Ventura, per a edificar una casa al carrer de Calàbria. En aquesta darrera data, i a instància de molts particulars, s'acordà no pagar a la Companyia de gas el recàrrec del 10 per 100, a favor de l'Estat, per quant, segons l'escriptura men¬ cionada, l'havia de pagar la dita Companyia. m »■ 1. 'Vv-t • V ;S?C -w i «J- * J 1:? 'í^lt,^ ^-4» ¡4¡gf, •■yv^ 'í "•"ra#^ y * -"í» ▼ » * ■»* *■ •*■ fc « ^ A Yj. f i^A^f^Si. i:ii\~^ i^r^t Jih^t f-' ®^yA? -/♦'• ifSïfÎ.--i ^^Ai'-V' '' íT-4r^, *fi^,rf'í^n»■ ^ Tí J »• *««d.ll* I."" 4 *■* '-JHI cWv^ï :-m ?-.■*! Î ,w.- "'^>.&í---v" ^ ji^' ' <»** #.•> Si^S^ T' \v iV-Tj i6í,.^í«í>'. ''íK-¿r# j!^v *:arí ^,r ■'•^■U ív l .V--ySí'>-:^-.vV/ va» 5fV" íátó-g - 'V,. • s3sr% T ",'ívy-ür- ^ '4· . '" >»'•*- 'r 'íÍÍ>J>»Íí < íí w' - •»*? V f ..-r Î* 4iv j«ft I- j·v^ví'·^s·' c -fe ti-r; -*•».' :• j 1 y-aW .Viírs·/.-.·ri"*'' ''Sí,- B .v{>- *;-.v/Í:S ^ í- m m wv-: -ï '-- " }"> rsVs- X>¿f »^ •irffe •v ■"t'yí·'' ■í^^' o ' <• Í< *4». > ■« '^ * '^'í. *'>10- # <•*■ ••«V» 'Î íí-ít jif-t CINQUENA PART La Garriga arriba als temps actuals I. - La primera dècada del segle XX al municipi. II. - Continua la prosperitat de la població. III. - A la posta del regnat d'Alfons Xlll. IV. - De les belles arts. V. - Vida moderna. 111-25 C A P í T O L PRIMER La primera dècada del segle XX al municipi 541. Activitat constructora deprimeries de segle. — 542. Segueix l'ím¬ petu urbanístic en 1904 i 1905. — 543. De la plaça major. — 544. Es¬ perit renovador de 1906 a 1908. — 545. Permisos de construcció de cases durant el lustre 1906-1910. — 546. Interessants acords dels anys 1909 i 1910. 541. Activitat constructora de primeries de segle Entre altres, a 12 de maig de 1901 es concedí permís a la Mar¬ quesa de Moragas per edificar en la calle prolongación de la de los Baños; a 26 de maig es concediren permisos de conducció d'aigües a Pere Albas Postils, Adauta Boada Rius, Ignasi Sala Tió i Joan Torra Palou ; a 18 d'agost es concediren permisos d'obres a Francesca Camps i Ramon Tarradellas, i permís a la Marquesa de Moragas per pasar con su carruaje de 4 ruedas por la tanca de hierro existente en el paseo de esta población, cercana a can Nualart atendido a su estado delicado de salud. A 20 es concedí a Joaquim Balasch Bosch permís per d'octubre tancar el solar del passeig ; a 24 de novembre va concedir-se un permís similar a Juli Fournier Touchart ; anàlogament a,5 de gener de 1902, a Miquel Plantada, en el camí de la Carnerada. El 12 de gener va con¬ cedir-se a Marín Uyà permís para construir una casa en la calle nueva, o sea de San Ramón; i Joaquim Fonollosa i Adrià Ventura sol·licitaren 1. Arxiu Municipal de La Garriga, Lligall d'actes, número 107. 346 ALS TEMPS ACTUALS permís para construir dos casas en las calles de Llerona, San Fran¬ cisco y Figueral; a 19 del mateix mes s'autoritzà el farmacèutic Ari- many para ensanchar la abertura de la casa número 6 de la plaza cons¬ titucional. En la sessió últimament calendada Pablo Noguera excita el celo de esta corporación municipal acerca la necesidad de cerciorarse si los comestibles que expenden los tenderos de esta localidad son de buena calidad y dan el peso debido^ así como también de analizar los vinos, a fin de evitar fraus. En la sessió del 26 de gener de 1902 ^ es donà compte que Agustí Farriols volia construir una casa en terrenos de su propiedad cercanos a la torre Villa Martín; a 2 de febrer es permeté a Frederic Wynn construir la acera frente la casa de la Ronda del Car¬ ril ; també s'acordà estudiar la forma de ensanchar la plaza, expropiant les cases números 14 i 16 del carrer del Centre. A 9 de març s'estudiaren les sol·licituds de Narcís Dalmau de 1902 para la construcción de terrenos lindantes con la carretera una casa en de segundo orden de Barcelona a Ribas y de San Lorenzo Savall a Llinàs; i de Josep Mallol para la construcción de una cerca contigua a la calle en proyecto de San Francisco; a 27 d'abril s'acordà pagar a Jo¬ sep Iglesias por trabajos y materiales empleados en las obras de cons¬ trucción del horno municipal y sus dependencias. A II de maig del mateix any va decidir-se donar el nom del doctor Robert a un dels del poble ; a 18 de maig va concedir-se a Lluís carrers Ambròs Martí permís para construir una casa de nueva planta... en la' calle prolongación de la de los Baños; a 25 del mateix mes el permís s'a¬ torgà a Joan Sallés per edificar una casa al carrer de la Creueta. A 15 de juny va acordar-se suscribir esta corporación municipal la exposición que Doña Rosa Biset y Torné eleva a Su Majestad el Rey solicitando el indulto de la pena que sufre su esposo Don Luis Vila y Casal, com a conseqüència del tumult dels burots A 3 d'agost del mateix 1902 es concedí permís a Miquel Mas Costa para la construcción de 3 casas en los solares que posee a la derecha 2. Arxiu Municipal de La Garriga, Llibre d'actes número 1, del 8 de juny de 1902 al 28 d'abril del 1905. 3. Vegeu el número 539. PRIMERA DÈCADA DEL SEGLE XX 347 de la calleprolongación de la de Calabria; a i6 de novembre s'estudià la concessió Eulàlia Tenas, Vídua de Torra, per obrir un portal en la a parte posterior de la casa de su propiedad, número 23 de la calle de Samalús, o signi de cara a la rectoría ; a 23 del mateix mes s'estudiaren els permisos d'edificar en la continuació del carrer dels Banys, sol·licitats per Vicenç Buixeres i per Miquel Galí. A 29 de març de 1903 va acordar-se proceder a la rotulación de la calle de nueva abertura desde la plaza de las Oliveras hasta la calle de Samalús con el nombre de Nuestra Señora de la Salud de máig A 24 es donà permís a Lluïsa Font de la Vall solar del pas¬ per a tancar un seig ; a I de novembre es decidí instalar para el alumbrado público un nuevo farol en el pasaje Vives; oficiar al encargado de la fábrica del gas la supresión de los nueve faroles del alumbrado público que se acos¬ tumbran dejar sin arder en la temporada de invierno y que continúe funcionando el situado frente la casa de Ramón Ausió. A 6 de desembre del mateix any 1903 s'autoritzà Josepa Vila Fàuria per fer dues cases en la calle prolongación de la de los Baños. A 30 de novembre de veient que son muchos los que, abusiva¬ 1902 mente y alimentándolos de de la misma acèquia comunal, para aguas su comodidad han construido lavaderos, a saber el señor Roig en su finca de Querol, Salvador Borrell, la vídua de Jaume Abancó, Joan Torras, el huerto llamado Sínia, Joaquim Baró, Tomàs Fortuny i Adrià Ventura, l'ajuntament acordà que cessessin en l'esmentat ús. A 21 de desembre, vist que a consecuencia de las últimas lluvias fué arrastrado por la corriente de las aguas del río Congost un trozo de la acequia comunal de unos 20 metros de longitud, va acordar-se posar-hi provisionalment un conducte de fusta. 521. Segueix Tímpetu urbanístic en 1904 i 1905 A3 de gener de 1904 ^ l'ajuntament va prendre l'acord de rotu¬ lar con denominado del el nombre de Figueral; calle de San Luis- el camino a 21 de febrer callejón o concedí permís a Jo¬ es sep Reig Argelagós per a construir una casa al carrer d.e San Ramon. 4. Vegeu el número 497 i segs. 1. Arxiu Municipal de La Garriga, Llibre d'actes, número 1. 348 ALS TEMPS ACTUALS A 3 d'abril de 1904 l'ajuntament acordà solicitar de la Compañía General de Teléfonos la conveniencia de instalar o establecer una línea telefónica que una este pueblo con la capital; el i de maig se acordó proceder a las obras de ensanchamiento del puente de la calle de Viñals, situado en el paseo de esta población y construcción de arroyos a partir desde dicho puente en dirección al Sur, hasta el límite del paseo, satis¬ faciendo los gastos que resulten importar dichas obras de fondos del empréstito municipal. maig es concediren permisos d'obres a Maria Esturgó, vídua A 8 de de Soler ; i a Salvador Maurí Grau per construir una casa prop de la carretera de Barcelona, fuera del plano del ensanche de esta población; a 29 de maig va acordar-se proceder por administración a las obras de construcción de puestos para la venta pública en la plaza de la Cons¬ titución, i a 5 de juny ja va acordar-se l'arrendament dels puestos, però amb l'obligació de deixar a las 10 de la mañana desembarazado y limpia la plaza. Durant aquest temps es concediren nombrosos permisos per a col- locar canons conducció d'aigües, en la via pública ; esmentarem per a ací els concedits a Sebastià Bosch Sala, al passeig ; a la Vídua de Lla¬ gostera, des de can Massegur ; a Pere Dasquens, al passeig. També sovint es concediren permisos per a reformar les antigues cases del casc antic de la població ; i continuaren concedint-se'n, no cal dir, en tots els anys que segueixen. A 12 de juny de 1904 es concedí permís d'obres a Narcís Cortines, al carrer de Calàbria, 67 ; a 18 de setembre se acordó autorizar a Don Juan Blancafort y Carbonell para abrir tres calles o passages de seis metros de anchura en los terrenos cercados que posee en este pueblo, lindantes en las calles del Figueral, Baños y Paseo y supresión del camino o callejón existente que desde la calle de los Baños conduce al paseo; a 16 d'octubre s'autoritzà a Maria Soler, de Bobé, para la cons¬ trucción de seis casas a la calle prolongación de la de Calabria. A 13 de novembre del mateix 1904 se acordó autorizar a Don José Clausolles para urbanizar la calle de la Mina, en el trayecto compren¬ dido entre el paseo y la ronda de Levante, poniendo dos cunetas late¬ rales empedradas afirmar el resto de la calle con mezcla de cemento y y gravilla algo gruesa, significándole la necesidad de colocar postes a los extremos a fin de evitar el paso de carruajes por lo peligroso que PRIMERA DÈCADA DEL SEGLE XX 349 resultaria el transito rodado en aquella sección de pendiente tan una excesiva; el mateix día va autoritzar-se Joan Colom i Capdevila per aprofitar terres sobrants del carrer Vinyals, del passeig, i de la ronda de Llevant ; a 11 de desembre va autoritzar-se el mateix senyor Colom per a urbanitzar part de la ronda del Carril i variar el cauce del to¬ rrente de la Creueta. A 15 de gener de 1905 va autoritzar-se Emili Sala Cortés per a tancar la seva finca deixant un pas en el lloc que debe ocupar la calle de la Creueta, a la part de baix de can Clausolles ; i a Lluís Pou Costa per edificar una casa al carrer dels Banys. A 19 de febrer va autorit¬ zar-se Martí Montaner per a tancar uns solars sitos en las «paisses d'En Pedralsí), al carrer de Llerona ; a 2 d'abril se acordó conceder el permiso que Don Gonzalo Planas Vives solicita... para levantar un piso y reformar la fachada de la casa número g de la calle Ronda del Carril, i a Joan Colom per a construir la casa del passeig. A 7de maig del mateix any 1905 ^ fou Joan Arqué Girones qui obtingué permís per a edificar a la carretera de L'Ametlla ; anàloga¬ ment a 14 del mateix mes, a Maria Gracia Font de Ballús, en el torrent de la Cova ; al 21 següent a Mariano Breton, al carrer de Samalús ; al següent 28, a Miquel Bernabeu, al passeig ; a 18 de juliol, a Fran¬ cesc Serra Baulenes, al carrer de Sant Francesc. En l'acte del 16 de juliol de 1905 es parla de la casa del señor Suñol al passeig; a 13 d'a¬ gost es donà permís a Júlia Grau per a edificar al carrer de Vinyals ; a 31 de desembre, a Josep Corrons, al carrer de Llerona, i a Ramon Rocafort, al carrer de Sant Francesc. 543. De la plaça major A 8 de juny de 1902 ^ es renovà la justa dèria de tenir La Gar¬ riga plaça davant l'església parroquial ; l'ajuntament una gran acordà de fer les gestions necessàries per a ocupar las casas siguientes: Parte de la del num. 10 de la calle del Centro, propiedad de Don José Torras Furriol, habitada por él mismo; la señalada con el 2. Arxiu Municipal de La Garriga, Llibre d'actes, número 2, del 7 de maig del 1905 al 17 de maig del 1908. 1. Arxiu Municipal de La Garriga, Llibre d'actes, número 1. Vegeu els números 538 i 540. S50 ALS TEMPS ACTUALS núm. 12 de Ja propia calle de propiedad de los herederos de Melchor Fargas, habitada por Don Ramón Rocafort Carreras; la número 14, de la expresada calle, propiedad de Don Ramón Pujol Valls, habitada por el mismo propietario; y la de número 16, sita en dicha calle, de propiedad de Don Luis Flandiura Miquel y Don Jaime Montpart Pujol, habitada por Don Miguel Roca Santmartí; parte de la casa número 6 de la plaza constitucional, de propiedad de Doña Teresa Sempau, habi¬ tada por Don José Luis Arimany; parte de la del número 7 de la propia plaza, de propiedad de Don Francisco Blancafort y Puig, habitada por Don Rafael Tarradas; parte de la del número 8 de la misma plaza, de propiedad de Don José Llorens Sala, habitada por Don Gabriel Girbau Costa y parte de la del número g de la citada plaza, de propiedad de Doña Vicenta Carreras, Viuda de Viadé, habitada por Don José Torras y Valls. A 29 de juny s'acordà procedir per parts, començant per les cases números 14 i 16 del carrer del Centre ; a 2 de novembre s'acordà ratifi¬ car el càrrec de périt, per a la valoració de les finques, a favor de l'ar- quitecte municipal Enric Fatjó Torres ; a 19 d'abril de 1903 s'acordà fer un emprèstit de 20.000 pessetes, amb làmines de 125 pessetes, al 4 per cent, amortitzant-se'n vuit cada any ; a 3 de maig va acordar-se requerir Ramon Pujol perquè desallotgés la casa número 14 del carrer del Centre, el dia 10 de juliol del mateix any ; a 14 de juny es comunicà l'autorització per ocupar l'Ajuntament la casa número 6 del mateix carrer i sacar a pública subasta las obras de derribo de las casas esmen¬ tades, però l'obra es realitzà per administració ; el valor donat a la pri¬ mera finca fou de 7.500 pessetes, el de la segona fou de 5.000 pessetes, segons les actes municipals. A 3 d'abril de 1904, contando este municipio con recursos suficientes para la ocupación de la casa número de la calle del Centro, s'acordà 12 procedir a l'expropiació d'aquest immoble ; a 12 de juny va arribar-se a un acord amb los madre hijo Vicenta Carreras e y Mena Viader sobre l'expropiació de part de la seva casa. Al cap de molts anys, a 7 de desembre de 1913 l'ajuntament acordà aceptar con agradecimiento el espontáneo donativo que Don Jaime Fargas Arderius y sus tíos Don Felipe y Don Juan, verbal y pública¬ 'l. Arxiu Municipal de La Garriga, Llibre d'actes, número 4. PRIMERA DÈCADA DEL SEGLE XX 351 mente han hecho a este ayuntamiento de las casas números lo y 12 de la calle del Centro de este pueblo, con destino al ensanchamiento de la plaza de la Constitución; a 14 de desembre s'acordà procedir a l'expro¬ piació de la casa número 10 de la calle del Centro de este pueblo, de pro¬ piedad de Don José Torras Furriol, habitada por el mismo propietario; sembla, però, que, quant a la casa número 12, la donació no es forma¬ litzà fins a l'any 1914, i que no avançà gaire l'expedient d'expropiació de la casa número 10 ; a 7 d'abril de 1915 ® el governador civil declarà la necesidad de la ocupación del inmueble número 10. A 22d'agost de 1916 es comunicà que per Reial Decret del dia 8 d'agost del mateix any, s'havia desestimat el recurs d'alçada interposat pel senyor Torras, i va acordar-se valorar la dita casa ; el senyor Torras interposà recurs por via de alta inspección, cuyo recurso fué asimismo desestimado por Real Orden de 15 de enero de 1Ç17; aleshores el senyor Torras interposà recurs contenciós-administratiu. A 23 de novembre de 1918 ^ l'alcalde proposà una transacció en l'as- sumpte, però no s'arribà a realitzar ; a 28 de febrer de 1919 es comunicà a l'ajuntament la sentència del Tribunal Suprem en l'esmentat recurs contenciós-administratiu. Novament a 26 de juny de 1926 ® tornà a parlar-se de la qüestió, però aquesta vegada acceptant la proposta del mateix senyor Torras, a base de pagar-li 50.000 pessetes per la compra de la casa ; d'aquestes pessetes 15.000 procediren d'un llegat a tal efecte fet per Felip Fargas Carner en el seu testament. Finalment, a 31de desembre de 1926 s'aprovà l'adquisició de parte de la casa número 6 de laplaza de la Constitución, propiedad de los consortes Don Miquel Cornelias Serra y Doña Rosa Sempau Berenguer, per 25.000 pessetes ; i a 29 d'abril de 1930 l'ajuntament acordà adquirir de Josep Torras Furriol el retall de terra que restà de la seva propietat en expropiar la casa esmentada, pel preu de 5.200 pessetes ; perquè habrá de facilitar en definitiva la realización del ideal de tiempo per¬ seguido por esta corporación de poder construir la casa consistorial con fachada en la referida plaza. 3. Arxiu Municipal de La Garriga, Llibre d'actes, número 5. 4. Arxiu Municipal de La Garriga, Llibre d'actes, número 6. 5. Arxiu Municipal de La Garriga en el corresponent Llibre d'actes. 352 ALS TEMPS ACTUALS 544. Esperit renovador de 1906 a 1908 En la sessió del 14 de gener de 1906 Salvador Dachs presentà una fije : Es de lamentar y conviene que el ayuntamiento moció dient atención en la alarma en que están los señores forasteros su que poseen torres en ésta, por los sucesivos robos que en ellas se efec¬ túan que asimismo tiene disgustada a la población en general; la principal causa es la poca vigilancia que se ejerce por parte de los mozos de la escuadra que no sólo no han podido sorprender a los auto¬ res, sí que tampoco descubrirlos ni encontrar el menor vestigio; els trets anaven particularment contra el caporal dels mossos ; i s'acordà de ges¬ tionar el logro del cambio del cabo de mozos. En la sessió de l'n de febrer el senyor Dachs retirà la seva proposició contra els mossos d'es¬ quadra, per haver vingut el señor comandante del mentado cuerpo a practicar una detenida información. A 4 de març de 1906 va acordar-se expedir un telegrama a los dipu¬ tados a por esta región, felicitándoles por la campaña emprendida cortes contra el proyecto de ley sobre jurisdicciones; a 29 d'abril se acordó por unanimidad adherirse este ayuntamienlo al homenaje de Solidari¬ dad Catalana, cuya fiesta tendrá lugar en la ciudad de Barcelona, el día 20 del próximo mayo. juliol de 1906 es va nombrar a Don Juan Garriga y Oliveras, A 8 de peón municipal y encargado de la limpieza pública de esta localidad, con el haber mensual de setenta y cinco pesetas; a 29 de juliol, veient que el arquitecto de este municipio Don Enrique Fatjó y Torras estaba atcwado de una grave enfermedad mental... se acordó por unanimidad nombrar con carácter interino provisional arquitecto municipal a Don Manuel Raspall y Mallol. A 13 de gener de 1907 se acordó adherirse a la manifestación cató¬ lica que tendrá lugar en Barcelona el día 20 del actual; a 20 de gener se acordó conceder una gratificación de 60 pesetas... a los jóvenes que con tanto heroísmo detuvieron y presentaron en calidad de preso ante 1. Arxiu Municipal de La Garriga, Llibre d'actes, número 2. 2. Heus ací un mal que va resultar endèmic. PRIMERA DÈCADA DEL SEGLE XX 353 la autoridad de este pueblo, juntamente con el arma homicida, a l'autor d'un assassinat comès a Samalús ; acordóse igualmente, en méritos del oficio del «Sindicat de iniciatives de La Garriga-», que Salvador Dachs assistís a l'acte inaugural que havia de celebrar-se el mateix dia 20 a las dos de la tarde. A17 de febrer de 1907 l'ajuntament acordà subvencionar con la cantidad de 25 pesetas a la comisión encargada del típico baile de gita¬ nas celebrado en esta localidad en los días de Carnaval último. A 24 de març s'estudiaren els planos presentados por Don Sebastián Bosch Elías solicitando permiso para conducir aguas potables a esta pobla¬ ción. A 21 de juliol se acordó aprobar el plano confeccionado por el ar¬ quitecto municipal Don Manuel Raspall sobre rectificació d'algunes líneas en la zona de ensanche. A I de setembre de 1907 se acordó contribuir con la cantidad de 2¿o pesetas a la suscripción iniciada para la instalación de un centro telefónico en esta población; a 23 del mateix mes se acordó prohibir la mendicidad en esta población. El de novembre varen decidir pro¬ 3 ceder a la urbanización de la calle de Llerona; a i de desembre va deci- dir-se terminar las obras necesarias de la sala o departamento de la casa consistorial, contiguo a la plaza de la Constitución i collocar un fanal a Yesquina a la calle de Bertí. A 9 de febrer de 1908 donà cuenta de una carta de la Compañía es Anónima de Telefonía del Vallès, manifestando que el punto más a propósito para la instalación de la central de teléfonos era un depar¬ tament de la casa consistorial ; a 16 de febrer l'ajuntament acordà concedir una petita habitació dels baixos de la casa de la vila,, gratuï¬ tament, en atención a la gran comodidad que para la población signi¬ fica el servido telefónico; a 23 de febrer l'ajuntament va contribuir amb 250 pessetes a la suscripción iniciada para atender a los gastos. Segons l'esmentada acta del 9 de febrer de 1908 acordà contribuir este ayuntamiento a la suscripción iniciada para el derribo de las casas números 60 y 62 de la calle de los Baños, amb 1.500 pessetes, per mor de destinar-se sus terrenos a utilidad pública: A 23 de febrer va acordar-se comunicar al encargado de la fábrica del gas de este pueblo que, durante los días del próximo carnaval, las luces del alum¬ brado público ardan hasta las 2 de la madrugada, hora que se presume 35á ALS TEMPS ACTUALS concluirán los bailes; obsequiar las «collesv de gitanas en la forma que se acostumbra hacer en otras poblaciones; total 45 pessetes. A 12 d'abril de 1908 va concedir-se a Sebastià Bosch Elies el permís de portar i distribuir dintre del poble l'aigua de los dos caudales de su propiedad situados uno en el término municipal de Cànoves y Sama- lús, y el otro, al oeste de este pueblo, conocido con el nombre de Mina del señor Plandiura. El dia 2 d'agost ' va acordar-se que durante los días de la fiesta mayor ardan toda la noche las luces del alumbrado público, como se acostumbra hacer todos los años. El mateix dia 2 d'agost es donà compte de las obras realizadas en el aboulevardi) del ferrocarril... desmonPedel terreno frontero a la torre Aurora y terraplén entre ésta y la de Doña Catalina C. Comas, i d'un projecte de permuta de terrenys amb la Companyia del ferro¬ carril ; a 9 d'agost varen aprovar-se les obres à'urbanización de la calle de Lier ona. A I acordar-se complimentar Alfons XIII, de novembre de 1908 va al paso de Su Majestad el Rey por este pueblo en su excursión a Vich; en la mateixa sessió se acordó suprimir la calle de Guinardó, en la manzana comprendida entre la de Vinyals... hasta la de La Ametlla, desde la cual empezará la apertura de la expresada calle de Guinardó. 545. Permisos de construcció de cases durant el lustre 1906-1910 a ^ les auti opasseig; A 14 de gener de 1906Vinyals Sebastià Bosch, per al carrer de Julià, per al carrer a 11 es refRamon ritzacions d'edidefiicar Eusebi març a eriVilaren la Creueta, a Pujol,a la cantonada del Figueral amb el carrer dels Banys ; a 25 de març a Adrià Roch, també al carrer del Figueral ; a 13 de maig a Jaume Aspa Gironès, al carrer de Sant Francesc ; a 8 de juliol a José Suñol para la construcción de la casa torre a la via, entre las calles 3. Arxiu Municipal de La Garriga, Llibre d'actes número 3, del 24 de maig del 1908, al 5 de febrer del 1911. 1. Arxiu Municipal de La Garriga, Llibre d'actes, número 2. PRIMERA DÈCADA DEL SEGLE XX 355 de Vinyals y Admetlla; i a 22 de juliol a Antoni Balcells, a la car¬ retera de l'Ametlla. El dia 26 d'agost de 1906, Janme Vila Cendra i Josep Font Flaqner obtingueren permís per a edificar al carrer de Sant Francesc ; a 2 de setembre acordar l'Ajuntament patrocinar va la urbanización de un trozo de paseo lindante con el ferrocarril, entre terres d'Emili Sala i Josep Snnyol ; a 16 de setembre s'havia sollicitât llicència de construir a favor d'Eusebi Dieguez Mas, prop de la carre¬ tera de l'Ametlla a Samalús de la mateixa carretera havien de ; prop construir una casa Miquela i Mercè de Despujol, segons l'acta del 23 de desembre. Heus ací una llista de permisos concedits durant l'any 1907 per a edificar noves cases a La Garriga : a 10 de març, a Joan Petit Talí, al carrer de Sant Ramon 17 del mateix mes, a Ramon Morera Casa- ; a mitjana, al de Sant Francesc ; a 7 d'abril, a Pere Casals Vinyo- carrer les, al carrer de la Oreneta ; a 16 del mateix mes, a Josep Joaniquet, canonge de Vic, al carrer de Sant Ramon ; a 2 de juny, a Adrià Pedro Roque, al carrer del Figueral. A 7 de juliol. En Pere Biset fou auto¬ ritzat per a reformar una casa del carrer del acamp del cirésD de este pueblo. A 28 de juliol es concedí permís a Enriqueta Rodríguez de Lacín per a construir la torre de la ronda del Carril ; a 3 de novembre, a Pau Alern, per a edificar en el carrer de Sant Francesc, i a Paulí Puig Gol, al final del carrer dels Banys. Durant l'any 1908 es concediren permisos d'obres ; a 2 de febrer a Ricard Ramos, al carrer del Figueral ; a 19 d'abril a Esteve Roquer, al passeig ; a 7 de juny a Josep Corrons, al carrer dels Banys ; a 14 de juny, a Lluís Plandiura, a les Oliveres, tocant a la casa del senyor Breton ; a 23 d'agost a Nieves Masó, per lluir la façana de la casa nú¬ mero 2 del carrer de Cardedeu ; a 30 d'agost, a Joan Garriga Oliveres, al carrer del Forn ; a 20 de setembre a Fèlix Faiges Vila, al passeig ; a II d'octubre, a Eulàlia Besses Lluch, al passeig; a 18 d'octubre, a Melitó Creus, al carrer de Sant Francesc ; a 25 d'octubre, a Salvador Bordó Gasull, al carrer dels Banys; a 15 de novembre, a Josep Reig Argelagós, al carrer de Sant Francesc ; a 29 de novembre, a Lluís Vila Martí, al capdamunt del carrer de Calàbria ; a 13 de desembre, a Joan Alerm Mas, en aquest darrer lloc, i a Artur Santamaría, al passeig. 2. Arxiu Municipal de La Garriga, Llibre d'actes, número 3. 356 ALS TEMPS ACTUALS Durant l'any 1909, entre altres permisos, es concediren els següents per a edificar cases : a 10 de gener, a Salvador Prat, al capdamunt del carrer de Calabria ; a 24 de gener, a Pere Serra, entre el passeig i la ronda del Carril ; a 21 de febrer, a Joaquim Fonollosa i a Antoni Prats Ferrer, al carrer de Sant Francesc ; a 25 d'abril, a Esteve Fortuny, al carrer de Sant Francesc ; a 23 de maig, a Josep Mas Costa, a la carre¬ tera de Vic ; a 13 de juny, a Francesc Pla Costa, a la barriada de can Rosselló de Munt ; a 12 de setembre, a Bartomeu Mas Casanoves, al carrer del Consell ; a 26 de setembre, a Josep Estragues Rovira,, al carrer de Sant Francesc ; a 28 de novembre, a Pere Serra i Pous, al carrer de L'Ametlla. A 5 de desembre s'estudià la instància de Don Domingo Pujadas Amigó solicitando permiso para construir una casa torre a la ronda del Carril ; a 19 de novembre anàlogament s'estudià la instància de Miquel Poy per a edificar tocant a la carretera de l'Ametlla a Samalús. A 26 de desembre es concedí permís a Camil Fontserè i a Tomàs Espinassa per edificar tocant el camino del cementerio. Finalment anotem ací els permisos construir cases, segons per a les actes de l'any 1910 : a 16 de gener, a Josep Ramos Marsà, al carrer de l'Ametlla, cantonada al passeig ; a 20 de febrer, a Cecília Reig Arge- lagós, al passeig ; a 3 d'abril, a Pere Serra Pous, per dues cases, als carrers del Guinardó i Rosselló, i a Paulí Puig Gol, al passeig i carrer de Rosselló ; a 10 d'abril, a Joan Salles Lleonart, al carrer de Vinyals ; a I de maig, a Joan Gasull Lluch, al carrer de Sant Francesc ; a 15 de maig, a Antoni Vila, al carrer del Forn ; a 5 de juny, en el mateix car¬ rer, a Esteve Font Germà ; a 3 de juliol, a Adrià Ventura, al carrer del Figueral, i a Juli Barbey, en terrenos lindantes con las calles del Figue- ral, San Juan y Casellas; a 21 d'agost, a Eulàlia Besses Lluch, al carrer del Forn ; a 9 d'octubre, a Josep Corrons Dalmau, al carrer de Sant Francesc ; a 20 de novembre, a Valentí Pous Bassó, al carrer de la Font. 546. Interessants acords dels anys 1909 i 1910 A3 de gener de 1909 ' va acordar-se denominar la calle de nueva apertura, cuya situación es la de norte a sur, con el nombre de aConselh. En la sessió del dia 10 de gener de 1909 s'aprovaren els comptes de trabajos y materiales empleados para pintar el nuevo 1. Arxiu Municipal de La Garriga, Llibre d'actes, número 3. PRIMERA DEEADA DEL SEGLE XX 357 edificio de esta casa consistorial; a 24 de gener va acordar-se contribuir con la cantidad de la suscripción iniciada por la comisión 20 pesetas a ejecutiva de los somatenes armados de Cataluña para eregir un monu¬ mento a los héroes del Bruch en la histórica montaña de Montserrat; a 21 de febrer novament s'acordà obsequiar las ncoUesn de gitanas. En la sessió del consistori del 9 de maig de 1909 es llegí la instancia suscrita por Don Luis Huguet solicitando permiso para establecer en esta localidad el alumbrado eléctrico;... a fin de no incurrir en respon¬ sabilidad, va acordar-se consultar un advocat ; aquest, vist el contracte existent amb la companyia del gas, fou del parer de no fer la concessió demanada ; el señor Huguet interposà recurs d'alçada ; a 14 de novem¬ bre es féu constar, no obstant, que el ayuntamiento de La Garriga ha visto y ve con gran simpatía la iniciativa de Don Luis Huguet. A 25 de juliol de acordó prevenir 1909 se Don Ramón Noguera^ a Don Francisco Ardiz y a Doña Teresa Aymerich, como partícipes del puente de can Borrell, que hi fessin les reparacions pertinents. L'acta de l'i d'agost diu que l'ajuntament acordà contribuir con la cantidad de 100 la suscripción iniciada para socorrer a los trabajadores pesetas a que durante los días 28, 2g y 30 de julio último no acudieron al trabajo para evitar coacciones; hi ha, però, tatxades unes paraules que diuen : han tenido que hacer huelga forzosa con motivo de los sucesos desarro¬ llados en dichos días; també s'acordà agradecer los buenos servicios, propios de su cargo, prestados por el cartero de esta localidad Don Juan Buil Puyuelo en los días de zozobra que acabamos de atravesar. En l'acta del d'agost de 1909 din que se acordó asistir este, ayun¬ 22 tamiento corporación a las funciones religiosas que se celebrarán el en domingo próximo venidero en esta iglesia parroquial en desagravio de los lamentables sucesos ocurridos Barcelona y en otras en poblaciones de Cataluña la última semana de julio próximo pasado. Cal recordar ací que en 1909 a Barcelona esclatà l'anomenada setmana tràgica, amb incendi de moltes esglésies i convents. A 23 de gener de 1910 va acordar-se adquirir por el precio de 4.250 pesetas la casa denominada «can Pujagutv, número 35 de la calle de Sa- malús, con destino a cuartel de mozos de la- escuadra ^, a 20 de febrer 2. L'acord no va realitzar-se ; vegeu la nota 2 del número següent. 358 ALS TEMPS ACTUALS també s'acordà obsequiar les colles del ball de gitanes ; a 17 d'abril va decidir-se construir una portalada de ferro pel pati de casa la vila, amb dibuix de l'arquitecte municipal. A 4 de setembre de 1910 l'ajuntament acordà ceder a la Junta de Obra de esta iglesia parroquial el reloj de torre regalado a este ayunta¬ miento por el señor Suñol, para colocar en el campanario de la expresa¬ da iglesia... en atención que el existente en dicho sitio se halla inservi¬ ble ; també es decidí asistir en corporación a saludar a Su Alteza Real la Infanta Doña Isabel a su paso por este pueblo en dirección a Vich. A 6 de novembre de 1910 va acordar-se concurrir el domingo pró¬ ximo al acto inaugural del monumento al señor don Bartolomé Robert, cuyo acto tendrá lugar en Barcelona; a 27 de novembre es nomenà agen¬ te de policía urbana... al conserje de la Junta de la Caridad, Antoni No¬ guera Poy ; a 18 de desembre es nomenà sereno a Joan Gasull Lluch. CAPÍTOL SEGON Continua la prosperitat de la població 547. Acords municipals. 548. Les festes del bosc — de can Terrés. — 549. Construcció de cases noves, de 1911 a 1915. —550. Les desavinen¬ ces politiques a l'ajuntament, de 1914 a 1917. — 551. Prosperitat durant el bienni 1918=1919. 552. Les — antigues fàbriques garriguenques. — 553. De la moderna indústria balneària i del foraster. 547. Acords municipals A 26 de març de 1911 ^ l'ajuntament acordà transformar en incan- decencia todos los faroles del alumbrado esta reforma, a 2 de público que carecen de juliol se acordo adherirse este ayuntamiento a la proposición votada por la Excelentísima Diputación Provincial de Barcelona, pidiendo la creación de un organismo que represente inte¬ gralmente la regió. A 8 d'octubre del mateix 1911 l'ajuntament decidí pagar 300 pesse¬ tes per contribuir a la construcción de un muro para la defensa del puente de La Doma; d'octubre, amb 750 pessetes, als germans a 15 Josep i Ramon, Reig Argelagós, para la compra y derribo de la casa número 52 de la calle de los Baños, conocida por «.can Milhomes-», con objeto de destinar parte de los terrenos que la misma ocupa a vía pública. A 29 del 1911 se acordó estudiar el medio de allegar recursos para la construcción de nueva planta del puente de La Doma, situado sobre el río Congost, en vista del peligro que ofrece por su estado ruinoso el de 1. Arxiu Municipal de La Garriga, Llibre d'actes, número 4 (de I'll de febrer del 1911 al primer de març de 1914). m-26 360 ALS TEMPS ACTUALS madera existente-, a 17 de març de 1912 es desistí de comprar cauPu- jagut ^ ; a 13 d'octubre de 1912 es concedí una subvenció a la comissió local de la Creu Roja ; a 23 de febrer de 1913, s'acordà contribuir amb 25 pessetes para erigir un monumento que perpetúe la memoria del gran poeta catalán nmossèn Cinto Verdaguer-a. les actes de tots aquests anys es dedica molt espai a No cal dir que en les quintas dels joves pel servei militar ; també es preocupen cada any del pressupost i dels comptes municipals ; no són infreqüents les notes del secretari dient que no s'han celebrat les corresponents sessions per manca de concejales o per no haver-hi assumptes per tractar ; tampoc són infreqüents els permisos per a reformes de las antigues cases i per a conduccions d'aigua viva a les cases i per a instal·lar motors de gas per pouar l'aigua subterrània. A 20 haber visto con entusiasmo la d'abril de 1913 es féu constar actitud de los diputados y senadores por Cataluña de ratificar su adhe¬ sión al proyecto de Mancomunidad... y comunicar directamente este acuerdo de felicitación al diputado por este distrito, asi como igualmente al presidente de la Diputación de Barcelona, rogándole lo haga conocer a todos los demás diputados y senadores por Cataluña. A 3 d'agost va acordar-se sufragar los gastos que ocasionen los fue¬ gos artificiales que deberán tener efecto en el tercero día de la propia fiesta mayor. A 31 d' agostésser aprovades las ordenanzas municipales de van esta régimen de instalaciones eléctricas ; s'acordà ela¬ localidad para el borar las bases bajo las cuales los señores Estebanell y Pahisa deberán sujetarse para el suministro del fluido eléctrico en esta población ; a 16 de novembre les bases van ésser aprovades. A 12 d'octubre es féu constar que hasta ahora eran g los concejales que debía tener este ayuntamiento, por razón de no llegar a 2.000 el número de sus habitantes, resulta que el censo actual, o sea del año IÇ10, tiene z.ioj habitantes y... corresponden diez concejales. A 9 de novembre del mateix 1913 l'ajuntament acordà dirigirse al- gobierno pidiéndole la inmediata aprobación del proyecto de ley de man- 2. Vegeu la nota 2 del número anterior. PROSPERITAT DE LA POBLACIÓ 361 comunidades provinciales, que tanto ha de contribuir a la prosperidad de nuestra tierra y comunicar directamente este acuerdo al presidente del Consejo de ministros y al presidente de la Diputación de Barcelona. A 27 de maig de l'any 1914 s'acordà gestionar con el presidente de la Mancomunidad señor Prat de la Riba, la construcción del puente de La Doma. A 10 de juny l'ajuntament va aprobar las conclusiones votadas por la asamblea de alcaldes de la provincia, demanant una legislación fija, no suceptible de ser alterada esencialmente por medio de disposiciones emanadas del poder ejecutivo; els trets sobretot anaven a la qüestió dels consums. 548. Les festes del bosc de can Terrés El bosc de can Terrés estava situat al sud de la capella de la Mare de Déu del riera del Camí, entre la moderna Congost ; el travessava el carretera de Barcelona i la torrent de Malhivern ; encara que vulgarment se'l coneixia amb el nom del bosc gran de can Terrés, la seva grandor no era pas superficial, sinó solament de la corpulència dels seus arbres ; aquests eren gairebé únicament roures i alzines, però hi havia també algun pi i altres arbres i abundant sotabosc. Les soques colossals dels roures i alzines, treballades pel curs dels anys, potser dels segles, aixecaven enlaire una gran toia de branques i fulles, que aturaven la llum i, en conjunt, formaven un dels millors i més bells tresors de La Garriga. Almenys d'ençà de l'any 1910^ el dia 8 de setembre, festa de la Na¬ tivitat de la Mare de Déu, es celebrà en el bosc i capella veïna l'aplec de la Mare de Déu del Camí, conegut vulgarment amb el nom de la festa del bosc; hi havia missa, que primerament havia de celebrar-se al ma¬ teix bosc i, més tard, a la porta de la capella ; seguia una processó per dintre del bosc, a la qual participava, en forma gairebé exclusiva, la colònia d'estiuejants ; les noies portaven garlandes i poms de flors ; 1. Hem vist programes de la festa de l'any 1910 ; l'any 1919 intervingue¬ ren en la part musical la violinista Josefa Diéguez i el tenor Vendrell ; l'any 1920 hi cantà part de l'Orfeó garriguenc. 362 ALS TEMPS ACTUALS per a la festa s'havien editat uns goigs de la Mare de Déu del Camí Al migdia hi havia dansa a la plaça de dins del bosc i, en el mateix lloc, a la tarda, hi havia ballades, a les quals portava bell enrenou la batalla de papareis i serpentines; al vespre hi havia especials il·lumina¬ cions ; el nombre d'automòbils era verament extraordinari. La Veu de Catalunya, edició del dia 9 de setembre de 1910, en la seva comentant l'èxit i concurrència diu que hi ha acudit gent a la festa, de Mataró, Granollers, Vic, Figueró, Les Franqueses, Taradell, Vila¬ drau, Samalús, Castelltersol, Bigues, Llerona, Aiguafreda, Tona, Vila¬ major, L·lissà, La Roca, Argentona, Cardedeu i altres pobles, no man¬ cant-hi tampoc comitives de Barcelona. L'any 1920 va publicar Enric Tuyet una composició poètica titulada L'Aplec de la Verge del Camí, amb versos per l'estil dels següents: ...pel bosc et passeges \ Verge del Camí ¡ i el bosc ple de noies ¡ de llum i de toies \ sembla el teu jardí. La gran festa del bosc va celebrar-se durant prop de vint anys i donà molt de renom a La Garriga. A 3 de setembre de 1911, ael teatre de Naturalesa, al la tarda, en bosc de can nFlors de Cingle-», Terrés de La Garriga, va estrenar-se poema dramàtic en vers, en tres actes i un proemi, de l'Ignasi Iglesias; cinc corals i dues cançons del mestre Cassià Casademont; ornament del bosc i presentació artística d'En Moragas i Alarma; figurins de l'Apel¬ les Mestres; direcció escénica d'En Jaume Borràs; cor de noies i joves a càrrec de 40 coristes del Gran Teatre del Liceu. Va organitzar-se un tren especial desde Barcelona El dia 30 d'agost de l'any 1914, a la tarda, va ésser estrenada en el bosc de can La Garriga, teatre de la Naturalesa, l'obra d'Apel¬ Terrés, a les Meístres «La Viola d'or», rondalla bosquetana en tres actes amb música del mestre Enric Morera, el qual tingué, també, la direcció musi¬ cal ; la direcció escènica va estar a càrrec d'Adrià Gual ; els figurins 2. N'iieni vist les següents edicions; Tip. L'A.venç Barcelona; Imp. El- zeviriana, Rambla Catalunya 18 i 14 Barcelona; altra de la mateixa impremta ; altra dient Imp. Elzeviriana, carrer Torres Amat, 0, Barcelona; altra sense peu d'impremta ; altra Imp. Victor Verdós, Molar, Barcelona; Tip. L'Avenç, Rambla Catalunya, Barcelona; Imp. Cucurella, Corró, 9, Granollers; i una altra d'aquesta darrera impremta. Vegeu els números 9 i segs. i 211 i segs. 3. Tot això segons el programa de la festa. 4.. Va editar-se a Barcelona, el mateix any 1914. PROSPERITAT DE LA POBLACIÓ 368 foren d'Apel·les Mestres ; la direcció artística i ornat del bosc a càrrec de Salvador Alarma ; el primer actor ésser Josep Santpere ; la coreo¬ va grafia fou dirigida per Pauleta Pàmies ; la part d'orquestra fou inter¬ pretada per la Principal de Peralada. Hi hagué 53 suscriptors d'un títol de 500 pessetes cada un. Va organitzar-se un tren especial des de Bar¬ celona. Fou un èxit depúblic. L'ajuntament acordà subvencionar la funció, dictar un bando de buen gobierno, i demanar forces para la con¬ servación del orden publico No cal dir aquestes festes, gairebé romàntiques, anaven acrei- com xent el prestigi de La Garriga, sobretot com a punt d'estiueig. La premsa de Barcelona en publicà amples ressenyes. 549. Construcció de cases noves de 1911 a 1917 Durant l'any 1911 ^ es concedí permís per a edificar cases noves; ade febrer, a Isidor Cucurull, a la carretera de Vic ; a 12 de 19 Josep Vicente Ramos, al passeig ; a 19 de març, a Adrià març, a Pedro Roque, al carrer dels Banys ; a Jaume Galvany, a la carretera transversal ; a Joan. Grau Punsoda, al carrer del Forn ; i a Lluís Pou Costa, al carrer de Caselles ; a 26 de març a Vicenç Parères Riera, al carrer de Vmyals ; i en el mateix carrer, a Pere Pujol Crusats, a 30 d'abril ; a 21 de maig, a Ignasi Fortuny Montean, al carrer de Sant Lluís ; a 18 de juny, a Valentí Dameson, per dues cases, a la carretera de Barcelona ; a 25 de juny, a Joan Nualart Palet, a la carretera trans¬ versal ; a 16 de juliol, a Antoni Ferrer, en la carretera últimament es¬ mentada ; a 30 de juliol, a Ramon Pujol, a la carretera de Barcelona ; a 10 de setembre, a Jaume Aspa Gironès, al carrer dels Banys ; a 8 d'oc¬ tubre, a Mercè Agustí, al carrer dels Banys ; a 5 de novembre, a Fran¬ cesc Vinyoles Tey, a la carretera transversal ; a 10 de desembre, a Es¬ teve Aspa Tort, al carrer del Figueral ; a 24 de desembre, a Antoni Blancafort, al carrer Caselles. Heus ací llista de permisos municipals una per a edificar cases no¬ ves, de l'any 1912 : a 4 de febrer, a Pau Parères Estaper, a la calle en 5. Arxiu Municipal de L,a Garriga, Llibre d'actes, número 5. 1. Arxiu Municipal de La Garriga, Llibre d'actes, número i. 364 ALS TEMPS ACTUALS proyecto de «camp dels cnésy> ; a 25 de febrer, a Montserrat Girbau Ay¬ merich, per dues cases, a la carretera de Vic ; a 28 d'abril, a Antoni Vinyoles Tey, al carrer de Vinyals ; a 26 de maig, a Miquel Tàpies Font, para construir siete casas, a la carretera de Barcelona, i a Josep Reig Argelagós, al carrer dels Banys ; a 16 de juny, a Josep Antoni Bar¬ raquen, al passeig ; a 7 de juliol, a Blanca BTeixes, a prop de can Ros¬ selló ; a 15 de setembre, a Antoni Crous, al número 13 del carrer de Ca¬ labria, i a Joan Sallés, al carrer de Vinyals ; a 13 d'octubre, a Ramon Rocafort Carreres, al carrer dels Banys, i a Antoni Bosch, a la carre¬ tera transversal ; a 17 de novembre, a Sebastià Bosch Sala, en terrenys lindantes con una calle en proyecto y el Paseo ; a i de desembre, a Josep Iglésies Martí, para construir cuatro casas en... una calle en proyecto, sita en la parte posterior de la casa que posee en la calle de los Baños; i a Ramon Aguilera Domènech, per dues cases Undantes con las calles de Rosselló y Forn; a 8 de desembre, a Dolors Artigues, vídua de Ca- llol, a la ronda del Carril. Seguim fent llista dels permisos per a construir noves cases a La Gar¬ riga, anotant els següents de l'any 1913 ; a 19 de gener, a Jeroni Vila, a la carretera de Barcelona ; a 9 de febrer, a Tomàs Espinassa, a una calle en camino del cementerio; a 9 de març, a Joaquim Fono¬ proyecto y llosa, a ; a 30 de març, a Cecília Reig Arge¬ la carretera de l'Ametlla lagós, al carrer de Cardedeu ; a 6 d'abril, a Joan Sallés Lleonart, al carrer de Vinyals ; a 12 d'octubre, a Adauta Boada Rius, para levan¬ tar un cuerpo de edificio en el jardín de su casa-torre; a 30 de novem¬ bre, a Miquel Plantada Aris, prop de la via ; a 7 de desembre, a Jaume Galvany, al carrer de Vinyals. Consta que durant l'any 1914 ^ es concediren les següents autorit¬ zacions per a edificar cases noves : a 26 de juliol, a Manuel Maresma, en el torrent de can Fèlix, i a Josep Maria Martino, por tres cases, al passeig ; a 21 de novembre, a Roser Junqué Urgellès, prop de can Ros¬ selló de Munt. De l'any 1915, són els següents : a 14 d'abril, a Isidre Mas Homs, al carrer Camp dels Cirés ; a 5 de maig, a Jaume Serra, al carrer de Sant Ramon, a Maria-Lluïsa Teixidó, al carrer de Cardedeu, a Vicenç 2. Arxiu Municipal de La Garriga, Llibre d'actes, número 5 (del 8 de març de 1914 al 6 d'abril de 1918). PROSPERITAT DE'LA POBLACIÓ 365 Ramos, al carrer del Forn ; a 2 de juny, Francesc Serra Baulenes, al a carrer dels Banys de setembre, ; a 29 Joaquim Fonollosa Pla, a la a carretera de L'Ametlla ; a 24 de novembre, a Pere Vilaró al carrer de Llerona, i a Antoni Serra, al carrer de Vinyals. Per a construir una casa nova, a 14 de març de 1916 es concedí per¬ mís Lluís Soler, pel carrer de Llerona, i a Jacint Pedro a Roch, als carrers de Sant Francesc i Llerona ; a 14 d'agost, a Francesc Das- quens Domènech, al carrer de Llerona; a 21 de desembre, a Josep Gesa Espinassa, al carrer de La Doma. 550. Les desavinences polítiques a Tajuntament, de 1914 a 1917 En 1914 ' des de bon principi no hi hagué molta avinença entre els nous consellers ; calgué repetir entre ells les eleccions per esco¬ llir els tinents d'alcalde i regidors síndics, perquè no s'obtenien les majories precises. A i de febrer es llogà per a escola de noies el segon pis, primera porta, de la casa número 43 del carrer de Calabria ; a 8 de febrer s'autoritzà a Joan Sais per a empotrar con azulejos una imagen de Santa Catalina, en la fachada de su casa; a 22 de febrer es rebutjà la proposta de Ramon Roger acerca la colocación de dos bancos en la se¬ cretaría, destinados para el público en las horas de sesiones; a 21 de març ^ es nomenà agutzil Josep Miró Comas ; el concejal señor Boget encapçala un recurs de queixa por no consentir la entrada del público en el local donde se celebran las sesiones, però el recurs fou desestimat pel governador ; en les sessions es palesen les desavinences i després d'una protesta de Joan Sallés, en la sessió del 17 de maig de 1914, como el asunto iba tomando carácter violentísimo, el señor alcalde aixecà la sessió. El 28 d'octubre de 1914 l'ajuntament va acordar tomar las medidas sanitarias oportunas en atención a las circunstancias porque atravesa¬ mos; prevenir a la Junta «.La Caridadv ponga en condiciones de prestar servicio los dos aposentos del lazareto; a 16 de desembre l'acord fou 1. Arxiu Municipal de La Garriga, Llibre d'actes, número 4. Ací cal ressenyar que Alexandre Lerroux va venir a La Garriga a inaugurar un casal afecte al seu partit. 2. Arxiu Municipal de La Garriga, Llibre d'actes, número 5. 366 ALS TEMPS ACTUALS d'arrendar a Don Isidro Viñolas por el período de un año prorrogable el lavadero que posee en su finca cercana a la riera del Congost, con destino al lavado de ropas de personas atacadas de enfermedades in¬ fecciosas. En la mateixa sessió s'acceptà l'oferta de Narcís Cortinas, Pere Bulbena i Josep Gotanegra Alsina, de una faja de terreno, de una an¬ chura de nueve metros, con destino a vía pública, para la prolongación de la calle de Bonaire, o sea desde la carretera de Barcelona a Ribas, frente la citada calle, hasta el rio Congost; a 29 de desembre de 1915 s'acordà la unión del pasaje conocido por can mPere Fuster», con la prolongación de la calle de San Francisco y supresión del paso de la acequia del regadío común. A 29 de desembre de 1915 va acordar-se comprar una màquina d'escriure per a l'ajuntament. Les lluites locals prengueren un nou enverinament en constituir-se l'ajuntament del bienni 1916-1917 ; a i de gener de 1916, en l'elecció d'alcalde, tinents d'alcalde i regidor síndic, invariablement aparegue- ren 6 vots favorables a Pelegit i 4 paperetes en blanc ; al cap de pocs dies, a 4 de gener, els de la minoria digueren que renunciaven a formar part de les comissions, i no volgueren firmar l'acta ; a 16 de gener pro¬ testaren que es tractés de tallar arbres a la carretera de l'Ametlla i, després d'unes paraules sobre les sessions públiques de l'ajuntament, l'alcalde, a fin de que las cosas no tomasen mayores proporciones, levantó la sesión; a 25 de gener, presentaren un vot de censura a l'al- calde ; a I de febrer, sol·licitaren un més ample local per a celebrar les sessions amb assistència del públic i que aquestes duressin dues hores ; a 15de febrer l'alcalde mandó desalojar el local donde tiene su resi¬ dencia el público, por no guardar la debida compostura; a 29 de febrer la majoria féu prevaldré l'acord de celebrar les sessions, no al vespre, com s'estilava, sinó a dos quarts de tres de la tarda de cada dimarts. A 18 d'abril de1916 es va autorizar a la Mancomunidad de Cata¬ luña para construir una red telefónica en este término municipal, i es proposà la reparació del pont de can Borrell ; a 11 de juliol s'acordà pagar a José Codinachs, 13 pesetas, por acarreo de tierras; Antonio Fors, 10 pesetas, por tubos vacuna; Francisco Marata, 7 pesetas, por un viaje de un loco a Las Franquesas; a 22 d'agost es prengueren alguns acords sobre il·luminació pública eléctrica ; a 14 de novembre s'acordà gestionar amb la Mancomunitat la construcció del pont de La Doma. PROSPERITAT DE LA POBLACIÓ 367 A 14d'agost de 1917 l'ajuntament acordà adherir-se a las declara¬ cionesformuladas y a los acuerdos adoptados por la asamblea de sena¬ dores y diputados celebrada en Barcelona, el día ig de julio última,; formular la más enérgica protesta por la violencia ejercida por el go¬ bierno contra la asamblea...; hacer constar en acta el sentimiento de esta corporación municipal por la muerte de Don Enrique Prat de la Riba. En aquest temps es concediren permisos per a instal·lar motors- bomba elèctrics enparticulars ; així, a 26 d'octubre, es concedí cases permís a Josep Maria Pallés Alier, per a fer obres en el jardin de la casa-chalet de su propiedad conocido por «La Cariáadn ; caldrà dir finalment que, cada fi d'any, es celebrava el sorteig per a l'amortit¬ zació de les obligacions de l'emprèstit municipal. 551. Prosperitat durant el bienni 1918-1919 A 12 de gener de 1918 ^ l'alcalde Josep Iglésies i el concejal senyor Frederic Wynn explicaren les gestions fetes per assolir la co¬ operació de la Diputació per a construir el pont nou de La Doma ; el concejal Salvador Fortuny digué que ell també n'havia parlat amb el diputat provincial senyor Torras Villà ; a 27 d'abril de 1918 '' l'ajuntament començà d'ocupar-se d'un projecte dels senyors Nualart, Francesc Combes, Josep Llorens, Andreu Sanahuja, Joaquim Maria Ribalta i Francesc Pla, per urbanizar una barriada radicada en terrenos del manso Vilanova. Fn la mateixa sessió s'acordà pregonar la obligación que tienen todos los dueños de carruajes de proveerse de las oportunas tablillas^; a 4 de maig del mateix 1918 l'ajuntament s'ocupà de la subida del precio de las aguas potables que abastecen esta población, propiedad de Don Sebastián Bosch y Elias; a 6 de juliol es projectà una escalera que se pretende de construir en la avenida de la estación, al objeto de facilitar el acceso a la ronda del Carril. 1. Arxiu Municipal de La Garriga, Llibre d'actes, número 5. Vegeu el nú¬ mero 538, nota 3, i el 554. 2. Arxiu Municipal de La Garriga, Llibre d'actes, número 6 (del 20 d'abril del 1918 al 10 de gener del 1922). 368 ALS TEMPS ACTUALS A 13 de juliol va acordar-se colocar en las calles y demás sitios públicos, de manera que sean bien visibles, placas o letreros que cou- tengan máximas patrióticas, culturales, etc.; la iniciativa fou del tinent d'alcalde Frederic Wynn ; per exemple, una de les maximes deia: Respecteu els vells, perquè ells són la majestat del poble. A 7 de setem¬ bre l'ajuntament acordà adherirse al mensaje de la paz de los barcelo¬ neses, cuyo portavoz es el diario del comercio; a 28 de setembre va acordar-se inspeccionar el pont de La Doma, para cerciorarse de las condiciones de solidez que reúne. A l'any 1918 hi va haver l'epidèmia de grip ; és d'observar que durant el mes de setembre solament s'havien mort 4 persones a La Garriga ; canvi, durant el mes d'octubre se'n van morir 25 ; a 13 en d'octubre s'anunciaren pregàries públiques a Sant Roc ; durant el mes de novembre hi hagué solament set defuncions ; en tot l'any el nombre dels morts va ésser de 50 persones Aproposició de la minoria, a 23 de novembre de 1918, s'acordà batejar el passeig amb el nom de Wilson i que en la corresponent placa es posés la fecha en que se concertó el armisticio, 0 sea el 11 de noviembre de içiS; en la mateixa sessió va decidir-se dar el nombre de Don Ignacio Sala a la avenida de las acacias, comprendida en la calle del Figueral. A 16 de març de 1918 es Jaume Marminyà per a concedí permís a construir una casa al carrer de Llerona ; a 11 de maig, a Ramona No¬ guera Peri, a la carretera transversal ; a 22 de juny, a Jaume Aspa Tort, al carrer del Figueral ; a 13 de juliol, a Josep Font Flaquer, al carrer de Llerona, el quai, endemés, volia instal·lar una prensa para vinos y aceites que debe ir accionada por un motor eléctrico; a 10 d'a- gost, a Joan Morera, per un taller de carpintería, prop de l'estació ; a 23 de novembre, a Eduard Schilling, per una caseta al carrer de Lle¬ rona ; a 21 de desembre, a Francesc Pla Costa, al caserío Rosselló. A primer de març de 1919 es concedí permís per a edificar una casa, a Salvador Grau Madriguera, al passeig ; a 5 d'abril, a Ramon 3. Les notes d'aquest paràgraf les hem extret de la Fulla Dominical, col- lecció que es guarda a l'Arxiu parroquial. 4. Caldria recordar la intervenció de Wilson, president dels Estats Units d'Amèrica, en l'acabament de la guerra europea. PROSPERITAT DE LA POBLACIÓ 369 Aguilera, a la carretera de Barcelona, tocant a la Ronda del Sur; a 6 de setembre, a Eliseu París Sala, a la Ronda del Carril ; a i8 d'oc¬ tubre, a Miquel Garriga, per dues cases al carrer de Llerona. A 4 de gener de 1919 l'ajuntament ratificando el plebiscito muni¬ cipal féu constar su adhesión a las bases de autonomía presentadas al gobierno... i acordà asistir a la reunión general de municipios de Cata¬ luña... A 2 d'agost de 1919 va acordar-se obligar a los autos y demás vehículos a que circulen por las calles de la población con und marcha moderada; a 9 d'agost, com que els automobilistes no feien cas'dels car¬ tells adients, s'encarregà el corresponent servei de vigilància als mossos d'esquadra. Durant aquests temps es concediren nombrosos permisos per a instal·lacions d'electro-motors en cases particulars. A 28 de juny de 1919, vistes las proposiciones, que para el nuevo arriendo del servicio de alumbrado público, hacen las empresas «Alumbrado de poblacio¬ nes, S. A..y>, suministradora de gas, y la «Rstebanell y Pahisa S. en C.D, que sirve fluido eléctrico, l'ajuntament es decidí per la il·lu¬ minació eléctrica. A II d'octubre de 1919 es subvencionaren las obras de habilitación del puente de Jacob; a 6 de desembre es jubilà el metge municipal can Antoni Fors, i a 14 de febrer de 1920 fou nomenat per a substituir-lo Angel Fitó Jubany. 552. Les antigues fàbriques garriguenques A3 de juny de 1883, vista una instància de Teodor de Mas que se propone establecer minado fábrica de dinamita en el punto deno¬ una «Fia de les estepesu, de este término... veient que el ayuntamiento no puede oponerse a su realización, aun cuando la consi¬ dera perjudicial al desarrollo moral y material de la población, acordà conformar-se amb l'informe de l'enginyer de mines. FI projecte, però, no prosperà. Sabem que a 7 de febrer de 1885 hi havia una fàbrica de tejidos prop de la sala de ball d'Fn Crous ; també a Can Xicordé hi hagué una petita fabriqueta de teixits ;a 14 de juliol de 1895 se acordó autq- 370 ALS TEMPS ACTUALS rizar a Don Erasmo Imbert de Nadal para la construcción que solicita de una casa y pared de cerca en terrenos de su propiedad, contiguos a la carretera de segundo orden de Barcelona a Ribas; en las construc¬ cions industrials del lloc de referència s'hi va instal·lar la primera fଠbrica de curtits de La Garriga ; fou la fàbrica de curtidos de la Compa¬ ñía Teneria Layetana, S. A. És amb referència a l'esmentat edifici que, el dia 7 de juny de 1933, l'ajuntament acordà concedir a «Filatures Oris, S. A.» el per¬ mís... per a construir, dintre de la fincade la seva propietat, coneguda per «Fábrica Vilanova^, quatre quadres per a fins industrials; a 19 d'octubre la dita entitat demanà permís per a Vestabliment d'una in¬ dústria de filats i retorts de cotó; aquesta ha estat la més important de les fàbriques de La Garriga, car en ella han treballat 84 obrers l'any 1950. Cap allà l'any 1905 va establir-se a La Garriga una fàbrica de rotlles a de música per a pianola, anomenada vulgarment la Solfa; va ésser la primera i la més important d'Espanya ; les primeres màquines foren importades, després es construïren íntegrament als propis tallers ; arribà a ocupar uns 35 treballadors ; el moment àlgid fou del 1920 al 1925 ; la indústria passà a propietat exclusiva de Joan Baptista Blan¬ cafort ; el catàleg general editat l'any 1929 dels Rollos musicales Vic¬ toria comprenia uns quatre mil exemplars ; amb la competència del fonògraf la fabricació va decaure, fins haver de plegar cap allà a l'any 1932. Vers l'any 1931 en el mateix edifici s'instal·là una fàbrica de perfumeria Blancafort, que donà treball als antics obrers de la Solfa; va cónstituir-se una societat de responsabilitat limitada amb el nom compost de Blavi, derivat de Blancafort i Vidal ; es féu célebre el sabó elaborado con las untuosas aguas termales de La Garriga ; s'uti¬ litzà ultra el nom Blancafort, el de Cremacao; en 1950 ocupava di- •vuit obrers. A 28 de setembre de 1932 l'ajuntament concedí a la Socie¬ tat Blancafort de canviar el rètol de Vedifici-fàbrica que la mateixa posseeix en el carrer de Sant Joan, posant-hi la llegenda «Blancaflor fábrica perfumería^). A 18 de març de 1917 l'ajuntament concedí permís a Ramona Sa¬ llent, vídua de Rosselló, per a construir unes quadres con destino a la fabricación de curtidos a prop de la riera ; intervingueren en la fabri¬ cació el fill de la sol·licitant i Eduard Dalmau, fins a 1926, en la quai PROSPERITAT DE LA POBLACIÓ 371 data aquest va separar-se i construí una altra fàbrica, també de cuir industrial, al carrer de Ramon Parères, que continua treballant en l'actualitat.L'antiga fàbrica continuà també, però en mans de Josep Maria de Rosselló i Pau Seitún ; al cap de poc temps fou cedida en arrendament a Josep Vila Boix, fins cap allà a l'any 1932 ; aleshores passà a mans del senyor Dulcet, el qual, després va esdevenir propie¬ tari, àdhuc de l'immoble ; en 1950 tenia vuit treballadors. A 2 de març de 1918 l'ajuntament estudià la sol·licitud d'Esteve Mallol Gener per a construir un edifici confinant con la calle del gas o cementerio que quiere destinar a usos industriales; en la sessió del 16 de març es precisa que serà para la fabricación de correas y curtidos; després d'un laboriós expedient, en part va concedir-se el permís a 11 de maig. La indústria efectivament va installar-se. A 25 de juny de 1924 la comissió municipal permanent autoritzà Esteve Mallol Jané para construir en la parte posterior del edificio que para la preparación de correas posee en la calle de La Doma, una cuadra con destino a la fabricación de curtidos. Després de la mort d'Esteve Mallol, els seus fills continuaren la indústria. Més tard, l'edifici fou arrendat per Sal¬ vador Durall ; quan van construir-se unes grans fàbriques prop de l'estació del ferrocarril de Les Franqueses, molts dels obrers de can Mallol passaren a treballar a la nova fàbrica. A La Garriga, però, a l'antic edifici de can Mallol s'hi ha instal·lat modernament una fàbrica de Manufactures Vilapla, societat anònima, en cotó, amb 18 treballa¬ dors l'any 1950. A 2 d'agost de 1919 es concedí permís a Don Marcelo Comère, como gerente de la casa Viuda Comère, per construir una quadra a la carretera de L'Ametlla para taller de bordados mecánicos. La indús¬ tria va ésser-hi instal·lada ; i, encara, a 20 de febrer de 1923, es concedí a Ferran Comère Poupeé permís para construir en terrenos de su pro¬ piedad, lindantes con la travesía en proyecto de la carretera de Barce¬ lona a Ribas, y contiguo al edificio industrial de su pertenencia, una cuadra per ampliació de la fàbrica. L'any 1950 aquesta fàbrica tenia 21 treballadors. A 6 de setembre de 1919 fou denegat al'empresa Masó y Morera el permís d'instal·lar un electro-motor prop de l'estació de ferrocarril ; a 6 de desembre la razón social Masó y Morera obtingué permís sola- m ALS TEMPS ACTUALS ment per a construir un edificio, destinado a taller de carpintería me¬ cánica y para aserrar maderas, prop de la carretera de Barcelona ; avui en aquest edifici es fabriquen barrils. A 28 de febrer de 1920 l'ajuntament concedí permís a la societal Fàbregas y Compañía... para construir una cuadra lindante con la calle de Llerona, destinada a fabricación de camisas. 553. La moderna indústria balneària i del foraster a de estdeablertela La industria balnearia, que ja hem vist ^ poderosamentincoan proliferà aviat ; així consta que a 3 La Garriga, motivo de los varios expedientes que se 1889, con gener en Gobierno Civil de esta Provincia, a instancia de varios vecinos de esta localidad, solicitando la declaración de utilidad pública de las aguas que poseen en sus casas y la habilitación de estas para establecimientos balnearios, s'acordà que l'ajuntament hi prengués part per tal d'evitar perjudici al pou calent. A 3 de novembre de l'any 1899, davant del notari de Granollers Do¬ mingo Roca i Torruella, Josep de Rosselló Puig, amo dels patrimonis de can Tarrés, can Rosselló de Vall i can Caselles, va vendre a Joan Baptista Blancafort i Carbonell la gran extensió de terreny que havia estat el cor del patrimoni de canel qual hi havia l'antiga Caselles i en deu d'aigua termal. Recordem de Joan Baptista Blancafort pas que va emmaridar-se amb Maria de Rosselló. L'adquisició de l'esmentat terreny fou feta més que amb intent d'enriquir el cabal d'aigua termal del Balneari Blancafort, amb la mira d'evitar la construcció d'un altre gran balneari competidor en el solar on havia estat edificat l'antic hospital, can Caselles i Sant Macari. El Balneari Blancafort comprèn un grandiós edifici, de baixos i tres pisos, estructurat al voltant de tres costats d'un pati rectangu¬ lar ; en el moment d'escriure aquestes ratlles té un centenar de cambres dormitoris i una quarantena de cambres de bany ; hi ha establert un servei especial de banys per al públic, sense allotjament ; té un gran espai dedicat a jardí i uns camps dedicats al tenis i a altres esports. 1. En el número 522. PROSPERITAT DE LA POBLACIÓ 373 Pel Balneari Blancafort han desfilat un bon nombre de personali¬ tats ; és certa l'anècdota de l'astorament produït jove i humil quan un sacerdot arribat al Balneari declarà a l'oficina que es deia Jaume Bal- mes ^ ; ja hem vist al Balneari el bisbe Reig de Barcelona hi veurem el canonge Collell, mossèn Jacint Verdaguer, En Francesc Cambó ^ ; podem afegir ara els noms del bisbe Torras i Bages, del glossador Eugeni D'Ors d'Enric Prat de la Riba, del general Primo de Rivera, dels ministres del govern central Jaume Carner, Eduard Aunós, Josep Antoni Giron ; dels ex-ministres Joan Ventosa i Calvell, Planas i Ca¬ sals, Bertran i Musitu ; àdhuc allà va celebrar-se una reunió del consell de la Generalitat ; allà ha residit el cardenal Arce Ochotorena, arquebisbe de Tarragona ®, el bisbe de Barcelona Dr. Modrego Casaus, el caputxí P. Rupert Maria de Manresa ; els pintors Josep Masriera, Duran Camps, Planas Doria ; els músics Joan Baptista Pujol, Eamotte de Grignon, Enric Granados, el P. Massana, S. J., Mompou,, Samper, Alió ; els literats Lluís B. Nadal, que fou adminisftrador del Balneari, Martí Genis Aguilar, etc. A 28 de juny de 1933 l'ajuntament acordà concedir a Francesc de Paula Jubany Bonet el permís... per a construir una pèrgola al jardí del Balneari Blancafort, part confinada amb el carrer dels Banys; l'esmentat senyor posseïa el Balneari a títol d'arrendatari ; després de la guerra la seva vídua Na Josefina Beso ha regentat el petit balneari anomenat Banys Nualart i l'antic balneari anomenat can Martí ' que, havent passat a propietat de la dita senyora, va ésser batejat amb el nom de Termes Victòria i molt reformat i ampliat. En escriure aques¬ tes ratlles. Termes Victòria té trenta-sis habitacions i un bon esbarjo. 2. Sobre la vida i, particularment, en el nostre cas, sobre la salut del gran filòsof i sociòleg Jaume Balmes, pot consultar-se la magnífica Biografia del P. Ignasi Casanovas, S. J. reeditada recentment a Madrid, 1948, per la Biblioteca de Autores Cristianos. 3. Vegeu el número 501. 4. Vegeu el número 565. 5. Diu que Eugeni d'Ors havia afirmat: «La Garriga no té paisatge». Manuel Blancafort reporta la venjança consumada contra la dita afirmació, en El Congost, núm. 2, del 13 de març de 1933 ; vegeu també la rèplica de Josep Miquel i Macaya en el núm. 4 ; la resposta de Manuel Blancafort en el núm. 5 de la dita publicació, i una altra rèplica del senyor Miquel i Macaya en el número 6. 6. Vegeu Hoja de Acción Catòlica de La Garriga, núm. 148, de 3 de febrer de 1946, i el núm. 154 del primer d'agost del mateix any. 7. Vegeu el número 522. 374 ALS TEMPS ACTUALS També ací han residit destacades personalitats, com el general francès Carles Nogués, el literat Guillem Diaz-Plaja, etc. En canvi elpetit balneari Nualart, tenia poques habitacions, però un espai destinat a jardí. De manera més humil exploten també gran la indústria balneària a La Garriga els Banys d'En Poy, vulgarment anomenat de Ca la Bàrbara, i els banys de can Macari Mallol, a la pla¬ ceta de Santa Elisabet. A part dels balnearis, des que arribà a La Garriga el ferrocarril, la indústria del foraster ha portat una gran activitat i riquesa a La Gar¬ riga, sobretot pel gran nombre de famílies barcelonines que hi vénen a passar una temporada ; les millors temporades garriguenques per raó del clima són els mesos de maig i juny i de setembre i octubre ; no cal dir que durant els altres mesos d'estiu també resideix a La Garriga una nombrosíssima colònia estiuenca ; als mesos de fred, d'un temps ençà, han estat molt freqüentats els balnearis termals garriguencs. La Sociedad de Atracción de Forasteros de La Garriga es constituí d'acord amb uns estatuts firmats a 4 de gener de 1929 ; edità prospec¬ tes de propaganda, organitzà festivals, restaurà algunes fonts de la rodalia, prengué part en concursos. c APÍTOL TER C E R A la posta del regnat d'Alfons XIII 554. Interès per les coses del poble, de 1920 a 1923. — 555. Nova or= denació de l'escorxador 1 del rec Monar. — 556. Nous permisos per a construir cases fins a 1925. — 557. De l'ajuntament fins acabar l'any 1925. 558.. iContinua la urbanització del poble. — — 559. Permisos per a edificar cases concedits durant el quinquenni 1925^1929. — 560. Permisos de nova edificació fins a 1936, segons els llibres del municipi. 554. Interès per les coses del poble de 1920 a 1923 A 20 de març de 1920 ^ va comunicar-se que l'expedient que s'ha¬ via començat en 1912 per estat aprovat ; i va al pont de La Doma, finalment havia acordar-se averiguar el precio de coste de las obras... y que, una vez conocido, se abra una suscripción pública para sufragar los gastos; a 18 de maig s'acordà adherirse a la cam¬ paña iniciada por la academia de jurisprudencia en defensa del derecho catalán; a 21 de maig va decidir-se interesar del propietario del local «Círculo de Recreov la presentación d'una informació sobre el mateix per tal d'arribar a un acord amb l'ajuntament ; a 8 de juny l'acord va aprovar-se. A 22 de juny de 1920 l'ajuntament acordà interessar-se per variar el trazado de la travesía de la carretera de Barcelona per dins del poble, degut a l'estretor d'algun dels seus llocs ; a 28 de setembre es decidí demanar, per a la dita finalitat, la cooperació del Real Auto¬ móvil Club de Cataluña. A II de gener de 1921 l'ajuntament estudià els casos produïts per la supressió de la passera de Blancafort i la variació del camí de can Palau 1. Arxiu Municipal de La Garriga, Llibre d'actes, número 6. ni-27 376 ALS TEMPS ACTUALS a La Doma, Don Enrique Balet, administrador de la finca fets per Morull de este pueblo; a 15 de febrer s'aprovà el conveni d'enllumenat públic amb Estebanell i Pahisa ; a 12 d'abril s'acordà adquirir 20 vigue¬ tas de hierro para enclavarlas en los sitios estratégicos del interior del paseo, per evitar els abusos del trànsit rodat; a 11 d'octubre l'ajunta¬ ment decidí contribuir a la subvenció iniciada acerca la campaña de Melilla. En la qüestió del nou pont de ferro de La Doma, el tinent d'alcalde Frederic Wynn desplegàuna càlida activitat, particularment endegant la col·lecta de donatius ; conservem ^ el text del discurs que pronuncià el dia de la inauguració ; La Garriga, digué amb vivesa i humor, escriu amb fermes lletres de ferro una data memorable en llur història; no varen rebre's subvencions de les entitats superiors i í'importi de 35.000 pessetes que costà l'obra, va satisfer-se de la següent manera: 12.400 pessetes, amb donatius fets pels estiuejants ; 8.100 pessetes, amb donatius captats al poble; les 15.000 pessetes restants les pagà l'ajuntament ; el mateix ajuntament, a 22 de novembre de 1921, acordà exposar al señor Cura-párroco de este pueblo, Doctor Don José Vich, la gratitud de esta corporación, por la solemnidad de que revis¬ tió el acto de la inauguración, celebrada el dia 20. Encara abans d'acabar l'any 1921 l'ajuntament va prendre interes¬ sants acords : a 6 de desembre varen decidir la adopción de las medi¬ das necesarias para que en las funciones de cine y atracciones... se observe en un todo lo que la moralidad y policía de espectáculos acon¬ sejan, en vista de las multiples quejas que se han producido; a 13 de desembre s'acordà gestionar la construcció d'un edifici per a escola municipal de noies ; i a 20 de desembre va concedir-se a la Energía Eléctrica de Cataluña, S.. A. ... instalar una línea de conducción y suministro de fluido eléctrico a la fábrica de gas. El 24 de gener de 1922 ® s'adjudicaren a Esteve Font Garriga los trabajos de urbanización de la calle en proyecto, denominada Carne¬ rada; més tard, a 14 de febrer, s'acordà dar el nombre de Santo Do- 2. En el nostre arxiu particular. Vegeu els números 538 i 551. 3. Arxiu Municipal de La Garriga, Llibre d'actes, número 7, del 24 de gener del 1922 al 14 de juliol del 1924. POSTA DEL REGNAT D'ALFONS XIII 377 mingo a la calle de nueva apertura... que se dirige perpendicularmente a encontrar el camino público denominado Carrerada; el mateix dia va decidir-se subvencionar la urbanització de via pública confinant amb La Panificadora, en la zona de can Cortinas. A i8 de febrer s'acordà llogar per a local de l'escola de noies un pis en construcció al de les Oliveres, juntament con la Sociedad carrer Coral «La Alianza» de este pueblo. A 2 de maig es decidí practicar el aforo de los locales de espectáculos públicos «La Alhambra» y «Círcu¬ lo de Recreo», per raó de la tributació municipal. A 8 d'agost varen acordar convocar a todos los panaderos de esta población para que ex¬ pongan los motivos que tienen para mantener los actuales precios del pan. A 14 de novembre es decidí cercar un local a propòsit per a la ins¬ tal·lació de l'oficina del telègraf local ; el mateix dia va acordar-se reto¬ lar tots els carrers del poble ;de gener de 1923 a 30 es nomenà ins¬ pector de carns el veterinari Pau Freixes Governa ; a 19 de juny se li encomanà la controlación de la pureza de la leche que se destine al consumo pública. A21 de maig de 1923 l'ajuntament acordà adjudicar al «Orfeó Garriguenc» la plaza de la Constitución para los días 4 y ¿ de agosto próximo, fiesta mayor de este pueblo, al objeto de que pueda levantar en ella un entoldado; però a 3 de juliol es concedí un permís anàleg a Josep Dameson i altres per a aixecar un altre envelat al passeig ; a 24 de juliol l'ajuntament acordà la adquisición de once medallas al objeto de regalarlas al equipo de foot-ball que resulte vencedor en el partit de festa major. En aquesta època hi hagué un llarg conflicte amb la companyia Estebanell i Pahisa, per raó d'un augment que pretenia posar en el preu de l'energia elèctrica suministrada al poble, i, per altra part, algunes gestions amb la compan3da Energía Eléctrica de Cataluña per a instal·lar una xarxa per a suministre de fluid elèctric al poble. També en aquests anys es concediren nombrosos permisos per a la instal·lació d'electro-motors. 378 ALS TEMPS ACTUALS 555. Nova ordenació de Tescorxador i del rec Monar A. Cada any es van succeint els acords — municipals relatius al funcionament de l'escorxador ; a 26 de gener de 1918 ^ s'aprovà el reglamento redactada al efecto para el régimen interiof del aludido matadero; a 28 de febrer de 1922 ^ s'havia acordat construir una ala que será destinada exclusivamente para el sacrificio de reses porcinas; des d'aquesta època funciona una comissió especial de l'ajuntament per a l'escorxador. A 26 d'octubre de 1923 l'ajuntament acordà señalar el día primera de noviembre próximo para la inauguración o apertura al público del matadero de reses porcinas, construido al efecto, aprobando y conside¬ rando como acuerdos de esta corporación las disposiciones del bando que lleva fecha de hoy...; nombrar con carácter interino a Don Miguel Cendra Mauri y a Don Pedro Cendra Mauri matarifes encargados del sacrificio de reses de cerda, en el matadero municipal; a Narcís Olivé Jo se'l nomenà pesador y encargado del cobro y marca de las reses de todas clases. Malgrat tot, en sessions successives, anaren prenent-se acords relatius a l'escorxador, en mires a completar la instal·lació. Aquesta és l'ocasió propícia per a fer especial esment del prestigi i anomenada que anava adquirint la indústria del porc a L-a Garriga, particularment quant a la fabricació de botifarra ; arribà a constituir un tipus nou en el mercat i a ésser exportada i àvidament recercada pels compradors barcelonins ; aquesta indústria ha continuat, amb més o menys dificultats, fins als nostres dies. A 28 de novembre de ' l'ajuntament aprovà el reglamento 1930 para el régimen interior del matadero público municipal; a 23 de setem¬ bre de 1931 fou substituït per Ramon Bonastre Domènech l'esmentat ehcarregat-administrador de l'escorxador municipal. B. — Las ordenanzas para el régimen de la acequia comunal Monar van ésser aprobades per l'ajuntament i per la Junta municipal de voca- 1. Arxiu Municipal de La Garriga, Llibre d'actes, número 5. 2. Arxiu Municipal de La Garriga, Llibre d'actes, número 7. 3. Arxiu Municipal de La Garriga, Llibre d'actes, número 9. POSTA DEL REGNAT D'ALFONS XIII 379 les asociados, a 30 de maig y 3 de juny de 1922 respectivament ; a 4 de juny les aprovaren la majoria dels propietaris afectats ; Josep Girbau Aymerich havia gestionat contínuament la seva elaboració ^ ; a 8 de desembre foren aprovades per la Diputació provincial i a 20 de gener de l'any següent 1923 van ésser aprovades pel governador civil. Les ordenances tenen 41 articles, agrupats en 6 capítols ; en el capítol primer s'estableix una comissió especial de regadiu ; en el segon es parla de las obras a fer en la resclosa i rec, així com. de la neteja ; el capítol tercer parla del uso de las aguas, proporcionalment a les quarteres regades i es preveu l'existència d'un menador; el ca¬ pítol quart parla del pedró de terres regables ; el capítol cinquè esta- tüeix de las faltas y de las indemnizaciones y penas; i el capítol sisè parla de la junta general. Junt amb les ordenances va editar-se " una relació dels 149 aigua- regants, con expresión de la cabida -de terreno regable, imputable a cada uno, amb un total de 1.879 quartans i 2 picotins. A 20 de febrer de 1923 l'ajuntament, tenint en compte que en les esmentades ordenances no es parla de les relacions del regadiu comu¬ nal i el molí de Blancafort, esféu constar la voluntad de que subsistan en todo su vigor los pactos y convenios existentes; especialment fou de¬ clarat que l'ajuntament mantenia el seu dret de reparar la resclosa i el rec ; que les reparacions, extraordinàries serien sufragades, quant a cinc sisenes parts per l'ajuntament, la restant sisena part, pels amos de Blancafort ; que aquests podien despesar, sense consultar a l'ajunta¬ ment, 25 lliures anuals, equivalents a 66 pessetes 66 cèntims ; que els drets de l'ajuntament els exercida la comissió del regadiu i les des¬ peses les pagarien els aigua-regants ; i que tot això àdhuc afectava els aigua-regants de terres compreses entre la resclosa i el molí de Blancafort. A 3 de gener de 1931 ®, Josep Girbau Aymerich donà explicacions sobre la forma como han sido realizadas las obras de cubrición de la acequia comunal Monar, parte comprendida desde la calle de La Doma 4. Arxiu Municipal de La Garriga, Llibre d'actes, número 7. 5. Fer Industries Gràfiques Joseph, de Granollers, l'any 1923. 6. Arxiu Municipal de La Garriga, Llibre d'actes, número 9. 880 ALS TEMPS ACTUALS hasta la del Figueral; hi hagué aportacions dels interessats ; a 28 de febrer ja s'havia sol·licitat que fos cobert el tros comprès entre el Figueral i la carretera de L'Ametlla ; a 2 de setembre es tractà de cobrir la part compresa des de la confluència del carrer de Calàbria amb la carretera de Barcelona a Ribas, fins a la Sínia. Finalment, a 28 d'octubre de 1931 es parlà de la cobrició del rec copropietat dels senyors Nualart i Rosselló des de la carretera de L'Ametlla fins als bunons. 556. Nous permisos per a construir cases A 14 de febrer de 1920 ' es concedí permís a Ramon Reig Argela- gós, per a edificar una casa nova al carrer dels Banys ; a 4 de maig, a Josep Puig, al carrer de Cànoves, 0 sea caserío de can Ros¬ selló; a 12 d'octubre, a Josep Ramisa Iglesias, a la carretera de L'A¬ metlla, i a Eliseu París Sala, a la Ronda del Carril ; a 26 d'octubre, a Joan Baptista Blancafort, al carrer dels Banys. A 11 de gener de 1921 es concedí permís anàleg a Jaume Galvany Coromines, al carrer de La Doma, i a Ignasi Font Boter, al carrer de Calàbria ; a 12 d'abril, a Vicenç Ramos Marsà, al carrer Serra ; a 31 de maig, a Ramon Costa Vinyes i a Salvador Padrós Perellada, al carrer del Camp del Cirés. A 6 de setembre de 1921, a Josep Corrons, Lluís Pou i Miquel Blan¬ cafort, se'ls concedí permís per construir, al carrer de Calàbria, La Pa- nificadora; a 11 d'octubre es donà permís a Salvador Grau, per edifi¬ car una nova casa al passeig, i a Pirudenci Serrat, per construir-ne dues, a la carretera de Vic. En 1922 ^ es concediren permisos d'edificació de cases noves, a 21 de març, a Miquel Font Creus i a Ramon Soler Comes, al carrer de Calàbria, i a Emili Aguilera Domènech, al carrer de Vinyals ; a 9 de maig, a Constant Sallés Ayats, també al carrer de Vinyals ; anàloga¬ ment es concedí permís a Libre Sallés Ayats, a 23 de maig ; el mateix dia es concedí a Andreu Gay Desplà, per a edificar al carrer de Calଠbria ; a 30 de maig, a Antoni Canamasses Segarra, para construir un cobertizo, con destino a taller de cerrajería, a la carretera de Sa- 1. Arxiu Municipal de La Garriga, Llibre d'actes, número 6. 2. Arxiu Municipal de La Garriga, Llibre d'actes, número 7. POSTA DEL REGNAT D'ALFONS XIII 381 malús ; a ii de juliol, Joan Clavell Altimira, al carrer de Sant Fran¬ a cesc ; a i8 de juliol, a Ramon Bonastre Camps, al carrer de Bertí ; a 8 d'agost, a Josep Salas Bonet, al carrer de Calàbria ; a 22 d'agost, a Francesc Galvany Folch, a la carretera transversal ; a 24 d'octubre, a Pere Figueres Traveria, al carrer de Sant Francesc. A 23 de gener de 1923 va concedir-se permís edificar una nova per a casa a Esteve Vila Galvany, al carrer de Calàbria, i a Joaquim Gesa Espinassa, també al carrer de Calàbria ; a 20 de març, a Joan Aguilar, al carrer de Vinyals ; a 24 d'abril, a Pere Galvany Vila, al carrer de Calàbria, i a Josep Estragués Rovira, al carrer de Sant Francesc ; a 8 de maig, a Ramon Serra, al carrer de Calàbria ; a 29 de maig, a Miquel Vinyes Ferrer, en la zona de can Cortinas; a 12 de junio, a José Mar¬ tínez Solís, en el lloc últimament esmentat ; a 23 de juny, a Francesc Marata Iglésies, per dues cases al carrer de Calàbria ; a 14 d'agost, a Joan Serra Mateu, al carrer de Llerona ; a 5 d'octubre de 1923, va concedir-se permís a Eluís Ambròs Martí, per a construir una casa, al carrer de la Creueta i a Josep Maria Riera Ros, a la carretera de L'Ametlla ; a 2 de novembre, a Francesc Vila Basté, a la mateixa car¬ retera ; a 30 de novembre, a Joaquim Marata Iglésies, al carrer de Bonaire ; a 21 de desembre, a Ramon Reig Argelagós, al carrer dels Banys, i a Josep Ramisa Iglésies, a la carretera de L'Ametlla. A 15 de febrer de 1924 el permís es referí a Narcís Oliver Jó, en la calle de Bonaire, prolongación occidental, i a Antoni Faura Marto¬ rell, al carrer de Vinyals ; a 16 d'abril de 1924 ^ la comissió municipal permanent concedí permís a Josep Poy Clascar per a construir una casa a la carretera transversal, a Antoni Prats Ferrer, al carrer dels Banys, i a Joaquim Rocafiguera Vila, al carrer de Calàbria ; a 14 de maig, a Juli Planas Crusellas, al carrer del Centre. A 2 de juliol va acordar- se ordenar la inmediata suspensión de las obras que la Sociedad (.(Casi¬ no de La Garriga» está efectuando en el Paseo de Wilson sin permiso de esta Comisión... y requerir a Don Luis Pareras Borrell para que con toda urgencia presente a esta alcaldía una relación de los indivi¬ duos que están efectuando construcciones en el llamado (íPrat de can Noguera», con el fin de evitar posibles contingencias para el caso de que no se sometan tales obras, a los preceptos de las ordenanzas murii- cipales. 3. Arxiu Municipal de La Garriga, Llibre d'actes de la comissió perma¬ nent, número 1. 383 ALS TEMPS ACTUALS A 30 de juliol es Antoni Basté Casanoves per a edi¬ donà permís a ficar tocant a la carretera de Barcelona a Ribes ; a Josep Sallés Llorca, al carrer del Consell ; a 20 d'agost, a Antoni Llimargas Aregall, a la carretera transversal, i a Miquel Mas Costa, a la carretera de Barce¬ lona ; a 27 d'agost a Joan Ausió Noguera, al carrer de Llerona ; a i d'octubre s'aprovà el plano presentada por Don Luis Pareras Borrell titulado «plano de alineaciones de la finca casa Noguera, sección pri¬ merai), formulado por el arquitecto Don Manuel J. Raspall, relatiu a la urbanització de la dita barriada. A 8 d'octubre de 1924 es concedí permís a Josep Masó Bertran per a construir al carrer dels Banys una cuadra con destino taller de car¬ a pintería mecánica y para aserrar madera; a 22 d'octubre es donà permís a Esteve Malloll Jané per a edificar una casa al carrer de Llerona ; a 3 de desembre, a Dolors Vilar Torra, al carrer del Torrent, a Antò¬ nia Martínez, al carrer de la Creueta ; a 10 de desembre, a Felip Solà, al carrer de Calàbria ; a 17 de desembre, a Josep Rovira, al passeig ; a 24 de desembre, a Rafael Gay de Montellà, també al passeig, i a Lluïsa València Uriacb, al carrer de L'Ametlla. 557. De TAjuntament fins acabar Tany 1925 A 2 d'octubre de 1923 ^ reunits a la casa de la vila els concejales y asociados... bajo la presidencia del señor teniente de la Guardia Civil del puesto de Granollers, Don Antonio Marcos Sebastián, el señor Presidente ordena al señor Secretario la lectura del Real De¬ creto de 50 de septiembre último, por el cual se declaran destituidos todos los ayuntamientos de la nación; l'alcalde sortint dedica unas palabras laudatorias al Directorio Militar por la labor que va reali¬ zando; seguidament es constituí el nou ajuntament. A 12 d'octubre es comunicà que el governador civil havia declarat caducada la auto¬ rización que en 7 de agosto de iç22 fué concedida a Don Juan Blan¬ cafort Serra, para que pudiera funcionar en su domicilio un matadero de caràcter industrial. 1. Arxiu Municipal de La Garriga, Llibre d'actes, número 7. POSTA DEL REGNAT D'ALFONS XIII 383 A 30 de novembre s'acordà sol·licitar la supresión del badén que existe entre las calles del Centro y Calabria; i pagar a Antoni No¬ guera 59*62 pessetes por suministro de paja al ejército; a 21 de desem¬ bre, s'autoritzà a Josep Dalmau Mas la instal·lació d'un aparato distri¬ buidor de bencina, móvil a ruedas, i estudiar la concessió relativa a un altre de fix. A 25 de gener de 1924 s'autoritzà Miquel Font Creus para que pueda construir y explotar un horno para tejas y ladrillos, en la finca conocida por «Vinyalsn. A 24de març de 1924 es reuní l'ajuntament, con asistencia del señor Delegado Gubernativo de este partido, Don Juan Ortiz Rivero, quien leyó un escrito del Excelentísimo señor Gobernador Civil de esta- provincia, de fecha 21 del actual, por el que se declara destituido el actual ayuntamiento y se nombra, para reemplazarlo a altres se¬ nyors ; els quals elegiren entre ells les persones que havien d'ocupar els càrrecs municipals ; a ells el governador n'hi afegí d'altres, per ofici del 7 d'abril ; a 25 de juny de 1924 s'acordà aprovar el reglamento formulado para el régimen y distribución de aguas potables en esta localidad. A 16 d'abril de 1924 ^ la comissió permanent municipal ^ aprovà dos comptes por suministro de cebada y paja a la Comisión Militar Geográfica del Noroeste de España; altre tant a 30 d'abril ; a 14 de maig acordà llogar a Joan Martí Vinyoles uns baixos contiguos al «.Círculo de Recreos per a escola de noies ; a 3 de setembre acordà declarar nulo y sin ningún valor legal el actual registro de vehículos de esta locali¬ dad que fué formado en igi8, abriendo al efecto, a fin de poseer una estadística igual en tres seccions : una de tracció animal, altra dels de motor mecànic i altra per bicicletes i motocicletes. A I d'octubre la mateixa comissió permanent va acordar pagar el suministro de lyiz kilogramos de cebada i 2>^o raciones de pan para 2. Arxiu Municipal de La Garriga, Llibre d'actes de la Comjissió perma¬ nent, número 1, que comprèn del 16 d'abril del 1924 al 16 de juny del 1926. 3. D'acord amb l'Estatut Municipal del Govern del General Primo de Ri¬ vera, funciona durant molts anys la comissió municipal permanent constituïda pertLluís Plandiura Miquel, Esteve Mallol Jané i Claudi Arimany Corominas, que assumia moltes de les activitats abans confiades al ple de l'Ajuntament. 384, ALS TEMPS ACTUALS el octavo regimiento de artillería ligera; a 22 d'octubre, l'import de 300 quilograms de llenya pel mateix regiment ; a 2 de novembre va acordar-se contribuir a los fines del nHomenaje al mutilado del African i a I'Aguinaldo del soldado; a 14 de gener de 1925 acordà l'assistència de un representante de este ayuntamiento al acto de homenaje que se va a celebrar en Madrid, el día 25 del actual, en honor de Su Majestad el Rey Don Alfonso XIII. En aquest temps l'ajuntament acordà desestimar el recurs presen¬ tat perEstebanell y Pahisa, que pretenien augmentar el preu del sumi¬ nistre d'electricitat, i després, a 14 de juliol, acordà de defensar el punt de mira de l'ajuntament davant dels tribunals de justícia, en contra de l'esmentada companyia ; però a 12 de gener de 1925 ^ s'ar¬ ribà a una transacció, amb la concessió d'algunes bonificacions per part de la Companyia, una ratificació dels acords de l'any 1913, i un augment 'fins a o'75 pessetes per quilowat, des del primer de gener de 1925. D'acord amb l'estatut municipal, com que sovint es reunia la comissió permanent de l'ajuntament, aquest es reunia en ple més espaia- dament ; ara el nombre de concejals era de tretze. A 28 de febrer de 1925 va estudiar-se la proposició de la Energia Eléctrica de Catalu¬ ña, S. A., para la instalación de una red de distribución de energía eléctrica que abastezca la población; el mateix dia s'acordà informar que, dels projectes de desviació de la carretera de Barcelona a Ribes, el que l'ajuntament creia més avantatjós pel poble era el de trajecte més curt, o sigui el que va. a morir a mitad de la calle de Calabria. A 5 de novembre de 1925 s'acordà la alineación de la calle del Fi- gueral, en su cruce con la de los Baños, a base de derruir la casa nú¬ mero 42 del dels Banys ; calia prèviament comprar-la als Pujol carrer per 7.000 pessetes ; de les quals donaven Doña Pilar Cabré, viuda Galofré, 2.000 pesetas; Doña Ramona Sallent, viuda Rosselló, i.ooo; Don Francisco Uriach, 500; y Don Sebastián Munté Homdedeu, 200. 4. Arxiu Municipal de La Garriga, Llibre d'actes, número 8 (del 28 de juliol del 1924 al 28 d'octubre del 1930). POSTA DEL REGNAT D'ALFONS XIII 385 558. Continua la urbanització del poble A 26 de juny de 1926 ^ el pie de l'ajuntament va acordar ampliar l'entrada al carrer calle de los Baños y de La Doma adquirint la casa número 2 de la construcciones anexas, propiedad de Don Julio Planas Crusellas, per 14.500 pessetes ; contribuïren els veïns més afec¬ tats amb una subscripció que sumà 2.025 pessetes ; a 13 de març de 1928 l'ajuntament acordà la proposta, formulada per Energia Eléctrica de Cataluña, S. A., para instalar una red de distribución de electricidad ... en esta población, d'acord amb unes bases elaborades amb l'alcalde ; entre les obligacions de la companyia criden l'atenció les següents : Obtener de «Alumbrado de Poblaciones, S. A.v, la cesión inmediata y gratuita favor del ayuntamiento del terreno de su propiedad necesa¬ a rio para la completa apertura de la calle del «Conselh ; i col·locar fanals de gas a la plaça major, a la plaça de les Oliveres, prop de les escales de l'estació del carrer del Torrent i del Figueral, i en la bifurcación de la nueva travesía de la carretera de segundo orden de Barcelona a Ribas, con la calle de Calabria A 23de novembre de 1928 el pie de l'ajuntament acordà la expro¬ piación de la parcela sobrante de los edificios propiedad de Don Fran¬ cisco Torras Gros en la calle de Calabria, una vez ocupada por el Estado la parte correspondiente para la construcción de la. variante, por este 1. Arxiu Municipal de La Garriga, Llibre d'actes, número 8. Al ple de l'ajuntament reunit a 14 d'octubre de 1926 es tractà de la traída de aguas de losi torrentes de Abancó y Llubinâ, en las términos de Tagarrm- nent y Ayguafreda y abastecimiento de la población; l'enginyer Cebrià Saba¬ ter arribà a elaborar el projecte, que fou aprovat per l'ajuntainent, en sessió de 81 de desembre del mateix any ; Rafael Gay de Montellà estudià l'aspecte jurídic. A 31 de gener de 1928 es jubilà el secretari municipal Pius Tenas Duran i es nomenà al actual oficial mayor de este ayuntamiento Don Juan Tenas Graciós, secretario interino; a 18 de juny del mateix any fou nomenat secretari en propietat entre 76 concursants. 2. En la reunió del ple municipal celebrat a 80 de desembre de l'any 1929 s'acordà autoritzar a Don Magín Oliver Girbau y Don José Codinachs Codina para establecer en esta localidad un servicio de pompas fúnebres, a base del suministro de ataúdes, en combinación con el porteo, por coche fúnebre apro·, piado. 386 ALS TEMPS ACTUALS término municipal, de la carretera de segundo orden de Barcelona a Ribas; por ser el punto que más peligro ... ofrece al tránsito, por su estrechez; el preu fou de lo.ooo pessetes, de les quals 7.400 les hauria pagat l'Estat. A 8 d'agost de l'any 1930 s'aprovà el plano de alineaciones, sección O de este término, complementario del de ensanche y reforma de la pobla¬ ción; s'atengueren les reclamacions de Josep Serra Mateu, per obrir un nou carrer ; es desestimaren les de la Vídua Sabates, que volia que el carrer de Llerona no travessés La Sínia; s'accedí a una petita rectifica¬ ció sol·licitada per Hermínia Fargas ; contra el parer de Juli Planas, es ratificà la necesidad de unir la plaza con la barriada de «.La Caridad» precisamente en el punto de referencia, como prolongación de la ave¬ nida lateral de la iglesia; també es desestimà una reclamació de Maria Luna pretenent que es suprimissin dos carrers ; en canvi, inclogué el pro¬ jecte d'un nou carrer que passés entre las propiedades de los señores Fonollosa y Margens A 28 de novembre de l'any 1930 ® s'acceptà l'oferta de Lluís Pareras Borrell que cede y transfiere a perpetuidad y sin reserva de clase alguna, a favor de este ayuntamiento, la propiedad del puente de can Noguera que el cesionario construyó sobre el río Congost y que es el que actual¬ mente enlaza y une las calles de Ramón Pareras y de Cortinas. A 3 de maig de 1931 ^ es decidí sobre Vobertura definitiva de.1 carrer de Ferrans; a l'última sessió de l'any 1931 s'aprovà gestionar deis pro¬ pietaris afectats la cessió dels terrenys necessaris per a l'obertura del carrer de la Impremta. A 12 de gener de l'any 1932 es decidí reparar el carreró de can Govern; que es procedeixi lo abans possible a l'afermat del pis del carrer de la Roca Boquera; i procurar la cessió, per a via pública, de part de la casa número u del carrer de Bonaire. A 9 de setembre de 1931 s'aprovà el projecte d'urbanització del car¬ rer de Cardedeu, i a l'any següent començaren les gestions fins a asso¬ lir la desaparició de les cases fondes que bi havia al carrer de Carde- 8. Arxiu Municipal de La Garriga, Llibre d'actes, número 9 (del 28 de novembre del 1930 al 3 desembre del 1931). 4. Aquest any es proclamà la República. POSTA DEL REGNAT D'ALFONS XIII S87 deu ; els propietaris afectats foren Rosa Travé, Joan Gotanegra, Jaume Mauri i Antoni Poy ; a i8 de maig de 1932 ® es parlà de l'obertura del carrer del Consell fins a trobar la carretera de L'Ametlla. A 7 de desembre de 1932 havent observat el moviment d'edificació que es nota a la part de la població coneguda per zona de can Nogue¬ ra... compresa dintre dels límits següents: nord, camí vulgarment ano¬ menat de les moreres; sud, torrent de can Noguera, quasi paral·lel al carrer de Ramon Pareras; est, riera Congost; i oest, camí vell de can Noguera, sota la muntanya, s'acordà elaborar el pla d'alineacions. A 21 de desembre del mateix any l'ajuntament acordà de construir per admi¬ nistració directa la gran claveguera que comença prop de can Pla, passa per davant de la torre Barangé, segueix per sota el pont de l'Estació^ segueix l'antic torrent, va al carreró de can Xicordé nou, i continua tocant les parets de la Sínia. A partir de l'any 1934 començaren les gestions i les obres per a la pavimentació dels carrers dels Banys i del Centre ; encara continuaven en 1936. 559. Permisos per a edificar cases concedits durant el quinquenni 1925-1929 All de febrer de 1925 es concedí a Dolors del Rey de Pascual, permís per a construir una casa a la carretera de L'Ametlla ; a 18 de febrer, a Ramon Rocafort Carreras, al carrer dels Banys, i a Ramon Ciurans Prat, per a construir al carrer de Ferrans un edificio cuadra, con destino a taller de carpintería; a 4 de març, a Salvador Bor¬ rell Forcada se li concedí permís de construir una casa al carrer del Consell ; a 25 de març, a Jaime Tresserras Vila, al (fit carrer ; a 8 d'a¬ bril, a Andreu Morell Sorribes, al carrer de Sant Francesc, a Josep Balcells, al carrer gran, a Miquel Garriga Oliveres, al Figueral, i a Joaquim Gesa Giral, al carrer del Consell ; a 6 de maig, a Teresa Folch Sirvetít, a la carretera transversal, i a Josep Calls Arnaus, al carrer 5. Arxiu Municipal de La Garriga, Llibre d'actes, número 10 (del 6 de gener del 1932 al 2 de novembre de 1932). 6. Arxiu Municipal de La Garriga, Llibre d'actes, número 11 (del 9 de novembre del 1932 al 18 d'octubre de 1933) 388 ALS TEMPS ACTUALS del Consell ; a 3 de juny, a Narcisa Freixes, prop de la Font de can Terrés. A 12 d'agost, a Lluís Codina i Codina, al carrer de Ramon Pare¬ ras, i a Antoni Noguera Furriol, al carrer dels Banys ; a 9 de setembre, a Pere Oliveres a la carretera transversal ; a 16 de setembre, a Elisa Padrós al carrer del Consell ; a 14 d'octubre a Rosa i Carme Escayola, al passeig d'octubre, a Pere Clapés Abancó, al carrer de Bertí, i a ; a 21 Filomena Periques, a la carretera de L'Ametlla ; a 4 de novembre, a Esteve Boix Vila, al carrer d'En Cortinas, i a Josep Jonch Ramon, al carrer de Cànoves ; a 18 de novembre, a Josep Vila Mas, al carrer de Sant Francesc ; a 2 de desembre, a Agustí Surigué Vidal, a la carre¬ tera ; a 23 de desembre, a Joan Valldeneu Oliveres, al carrer de Vinyals. A 27 de gener concedí permís d'edificar una casa, a Va¬ de 1926 es lentí Fontserè Padrós, al carrer del Consell ; a 7 d'abril, a Pau Seitún, al passeig ; a 14 d'abril a Leonor Terrades, vídua de Sastre, també al passeig ; a 21 d'abril, a Llorenç Rocasalbes Pou, al carrer dels Banys, i a Carme Fuster, a la carretera transversal ; a 5 de maig, a Narcís Cor¬ tinas Batllori, al carrer del seu nom, i a Jaume Ventura Pou, a la car¬ retera de L'Ametlla ; a 16 de juny, a Maria Oliveres Argullol, al carrer de Cànoves ; a 7 de juliol, a Josep Vallicrosa Costa, al carrer de Ramon Pareras ; a 15 de setembre, a Isabel Munté Guiteres, a la carretera transversal ; a 15 de desembre, a Martí Montaner Janoer, al carrer de Sant Francesc. A 9 de febrer de 1927 el permís es concedí a Josep Ballús Xifré per a construir tres cases al carrer de Ramon Pareras ; a 13 d'abril, a Joan Roura, al carrer de la Mina ; a 11 de maig, a Pau Pujadas, al carrer de Ramon Pareras ; a 15 de juny, a Antoni Oliveras, al carrer del Consell, per dues cases ; a 27 de juliol, a Pere Casanoves, per una casa, al ma¬ teix carrer, i a Isidre Pujol Bonastre, al carrer gran ; a 7 de setembre, a Pere Ramisa Iglésies, al carrer de Ramon Pareras, i a Josep Serra Ma¬ teu i a Josep Iglésies Martí, per dues cases al carrer de Sant Francesc ; a 5 d'octubre, a Caterina Petit Font, al carrer de Ramon Pareras, a Narcís Cortines, al carrer del seu mateix nom, i a Josepa Codina, a la Ronda del Carril. A 18 de gener de 1928, a Martí Llimargas Montai, al carrer de Lle- rona ; a 22 de febrer a Maria Anglí de Steva, al passeig, i a Pau Junque¬ ras, a l'altra banda de la riera ; a 14 de març, a Antònia Romagosa, al POSTA DEL REGNAT D'ALFONS XIII 389 carrerdel Consell ; a 13 de juny, a Salvador Oliveras Comas, al carrer de Cortinas ; a 27 de juny, a la vídua Giralt, a l'avinguda de can Vila¬ nova ; a 29 d'agost, a Rosa Pujadas Puigdollers, al carrer de Ramon Pareras ; a 17 d'octubre, a Josep Ramisa Iglésies, a la carretera de L'Ametlla ; a 21 de novembre, a Joan Abelló Raurell i a Jaume Canal Serra, per dues cases, al carrer Roca Boquera ; a 5 de desembre, a Àngel Solà Rosell, al carrer del Bosc ; a 12 de desembre, a Joaquim Mallol Gesa, al carrer dels Banys ^ A 3 d'abril de Josep Ballús Xifré, per tres cases, al carrer de 1929, a Ramon Pareras ; a 8 de maig, a Paulí Ballús Capdevila, al mateix car¬ rer ; a 29 de maig, a Felip Peycasat Parera, al dit carrer ; a 21 d'agost, al carrer de Ramon Pareras, a Antoni Abancó Mercader ; a 11 de setem¬ bre, a Miquel Pujol Palacion, al carrer del Consell ; a 23 d'octubre, a Lluís Olivé Jo i a Carolina Planas Brigolat, per a construir cada un una casa a una calle en proyecto, travesía Panificadora 560. Permisos de nova edificació fins a 1936 segons els llibres del municipi A 15 de gener de 1930 es concedí permís a Bonaventura Portavella Salvà, edificar una casa al carrer de Narcís Cortinas ; a 29 per a de gener, a Josep Torra Tenas, al carrer de Samalús ; a 7 de març, a Miquel Vinyes Ferrer, a la carretera de Barcelona a Ribes ; a 4 d'abril, a Emili Bellera Bolló, al carrer de Ramon Pareras ; a 11 d'abril, a Josep Borrell Marminyà, a la carretera transversal ; a 23 de maig, a Joan Hernández Surribas, al carrer de la Mare de Déu de la Salut ; a 20 de juny, a Josep Grau Punsoda, al carrer de Sancho Mar¬ racó ; a 8 d'agost, a Angela Soldevila Ramentol, al carrer últimament esmentat ; a 22 d'agost, a Josep Canal Santamaría, al carrer de Ramon Pareras ; a Salvador Salomó Navarro, prop del carrer de Roca Boquera, i a Francesc Pujol Bonastre, en aquest carrer ; a 5 de setembre, a Adrià Pere Roch, al carrer de can Noguera; a 10 d'octubre, a Ramon Costa Vinyes, al carrer del Matadero: a 18 d'octubre, a Josep Fàbregas, al 1. Arxiu Municipal de La Garriga, Llibre d'actes de la Comissió perma¬ nent, número 2 (del 28 de juny del 1926, al 23 de gener del 1929). 2. Arxiu Municipal de La Garriga, Llibre d'actes die la Comissió perma¬ nent, número 8 (del 80 de gener del 1929, al 17 de gener de 1981). 390 ALS TEMPS ACTUALS carrer Casino; a i de novembre, a Camil Fontserè Padrós, al carrer del Consell ; a 15 de novembre, a Josep Corominas Busca, al carrer de la Roca Boquera. A 10 de 1931, l'autorització de construir una casa al carrer de gener de L'Ametlla, fou concedida a Martí Terricabres ; a 17 de gener, a Josep Vinyes Pujol, al carrer d'En Vinyals ; a 21 de març, a Teresa Xaubet, al carrer de Llerona ; i a Albert Compte Camp, al carrer dels Banys ^ ; a II d'abril, a Miquel Garriga Oliveres, al carrer de Llerona ^ ; a i de juliol, es concedí permís a Miquel Fontserè Padrós per a edificar prop de la carretera nova ; a 2 de setembre, a Jaume Aspa Crusellas, al carrer Pere Fuster, i a Llorenç Pié Pié, a la carretera de L'Ametlla ; a 9 de setembre, a Conrad Queraltó Nou, prop de can Queralt ; a 16 de desem¬ bre es concedí a Jaume Sobrevia Marata permís per a construir una casa a la carretera del Pedró; és d'aquest temps l'expedient d'Engràcia Font sobre construcció de dues cases al torrent de la Cova. A 10 de febrer de 1932 es Innocenci Valls permís d'edificar concedí a una casa a la carretera de L'Ametlla ; a 16 de març, a Josep Muntal Bassa, al carrer Calàbria ; a 13 d'abril es donà permís a Miquel Sauqué Barbany, per a edificar dues cases al carrer Ramon Pareras ; a 27 d'a¬ bril, a Antoni Llimargas Aregall, a la carretera de L'Ametlla ; a 25 de maig, a Esteve Mercader Donadeu, a la carretera nova ; a 9 de novem¬ bre, a Antoni Tàpies Font, al carrer de Sant Ramon ; a 23 de novem¬ bre, a Narcís Cortinas, per dues cases, al carrer de la Impremta. A 18 de gener de 1933 es concedí a Francesc Manyosa permís per edificar al carrer de Sancho Marracó ; a 8 de febrer a Joan Lagarriga Montai al carrer de la Indústria ; a 15 de març, a Esteve Fernández, a can Rosanes ; a 2 d'agost del mateix any es consentí que Josep Mas Traver pugui construir una casa prop de la carretera de L'Ametlla ; a 9 d'agost, a Sebastià Casalí Coma, a can Queralt ; a 13 de setembre, a Joan Poch Arquimbau, a Gallicant ; a 11 d'octubre, a Jaume Aspa Tort, al carrer del Figueral ; a 8 de novembre, a Francesc Castellsaguer Pujol i a Joaquim Parera Fortuny, al carrer de Ramon Pareras ; a 22 de 1. Arxiu Municipal de La Garriga, Llibre d'actes, número 8, de la Comis¬ sió Municipal permanent. 2. Arxiu Municipal de La Garriga, Llibre d'actes, número 4, de la Comis¬ sió Municipal permanent (del 24 de gener de 1931 a I'll d'abril de 1934). POSTA DEL REGNAT D'ALFONS XIII 391 novembre, a Prudenci Serrat Anglès, al carrer de Calàbria ; a 29 del mateix mes, a Engràcia Font Ferrer, al torrent de la Cova, i a Isidre Vila Nou ; a 10 de gener de 1934, a Hermínia Fargas de Pineda, al carrer de la Industria. A 10 de gener de concedí permís 1934 es a Hermínia Fargas de Pine¬ da per a construir una casa al carrer de la Indústria ; a 20 de març del mateix any a Esteve Fortuny Aguirre, edificar al carrer per a una casa de Ramon Pareras ; a 3 d'abril, a Jaume Camprodon Torres, al carrer del Camp dels cirés ; a 29 de maig, a Maria Ballús Capdevila, al carrer Pere Fuster, Isidre Ballús Estrada a ; a 24 de juliol, a Josep Masó Ber¬ tran, al carrer dels Banys ; a 7 d'agost, a Josep Abancó Mercader, a la carretera nova ; a 21 d'agost, Ferran Aguirre Desplà, dues cases, a al carrer de Ramon Pareras ; a 4 de setembre, a Josep Costa Casolà, al carrer Camps dels cirés ; a 18 de setembre, a Pere Mas Puig, a la carre¬ tera de Vic ; a 2 d'octubre, a Nicolau Andreu i Enriqueta Masgoret, al carrer Calàbria, 35. A 19 de maig de 1935 s'aprovà provisionalment el plànol d'alineació de can Noguera i es concediren permisos per a edificar dues cases al carrer de Llerona, a Francesc Crusat Mir i a Rosa Caselles ; a 14 de juliol, a Ramon Ciurans Mas, al carrer de Ramon Pareras ; a 22 de se¬ tembre es desestimà la petició d'anul·lació del carrer de Pedres Blanques del pla de la zona de can Noguera; a 20 d'octubre, es concedí permís d'e¬ dificació a Josep Blancafort Gay de novembre, ; a 17 a Josep Suspinera, al de Roca carrer Boquera. A 28 de juny de 1936 concedí permís es a Lluís Clapés per a cons¬ truir una casa al de Ramon Pareras ; a carrer Antoni Llimargues, a la carretera de Barcelona a Ribes 3. Arxiu Municipal de La Garriga, Llibre d'actes municipals. in-28 CAPÍTOL QUART Ciències i belles arts 561. Josep Sancho Marracó i Manuel Blancafort. — 562. Entitats corals garriguenques. — 563. Danses i espectacles. — 564. Periòdics garrl= guencs. — 565. Miscel·lània literària. — 566. De la gent de carrera. — 567. Arquitectura 1 altres belles arts. — 568. La casa de Lluís Plandiura. 561. Josep Sancho Marracó i Manuel Blancafort A. —Josep Sancho Marracó va néixer a La Garriga, al carrer dels Banys, a 27 de febrer de 1879 ; començà els seus estudis a l'edat de set anys, però com que revelà gran intnïció en el seu art, els seus fami¬ liars aviat varen dur-lo a estudiar amb els mestres barcelonins ; fou escolà cantor a la catedral ; després organista i mestre de capella de Sant Agustí de Barcelona ; des de 1912 fou censor de l'Associació Ceci- liana Espanyola ; en 1923 va ésser nomenat mestre de capella de la cate¬ dral de Barcelona ; i des de 1932 és vocal de la Comissió diocesana de música religiosa. D'altra part ha estat director de l'Orfeó Montserrat de Barcelona, i honorari de l'Orfeó Emporium de La Bisbal i de l'Orfeó Ocellada de Palamós. En aquests dos aspectes, religiós i popular, s'ha repartit la major part de la seva producció fecundíssima que sobrepassa les cinc-centes composicions musicals. Col·laborà amb el P. Otaño, quan va publicar-se la seva Antologia Orgánica Práctica, i semblantment en la del P. González ; fora d'Es¬ panya ha col·laborat en les antologies de l'Abbé Jubert, de Paris ; de Bruño, de Lembeck-les-Hall de Bèlgica ; de Fernánd Maived, de Lieja ; i de Diebold, de Leipzig. També a Paris collaborà en un mètode de sol¬ feig superior. Ha imprès també moltes de les seves obres, però la majo¬ ria, si bé s'han interpretat moltes vegades, són, encara, inèdites per a la impremta. CIÈNCIES I BELLES ARTS 393 En la música religiosa és on té les seves millors obres. In medio ecclesiae ja féu gran impressió en el Congrés de música religiosa cele¬ brat a Barcelona en 1912 ; cal destacar també la seva grandiosa Missa de Sant Joan Ante Portam Latinam i la genial Multiforiam. El seu estil és eminentment polifònic ; segueix les petjades dels grans mestres espanyols del segle xvi, amb el seu canemàs contrapuntístic, però s'a¬ profita també de tots els progressos de les escoles d'harmonia modernes, i tot plegat amb una tècnica de gran mestre i amb una exquisida bellesa. Aquesta bellesa i tècnica llueixen també magníficament en les armo- nitzacions de cançons populars i en altres obres corals, com Cançó de lladre, Cançó de bressol, El fill de Don Gallardó, El Mestre, Muntanyes regalades. Ha escrit per al teatre el drama líric en dos actes Retorn, i la glossa escènica de la cançó popular Donzella qui va a la guerra. Per a orquestra té, per exemple. Suite Celtibérica, Marxa triomfal. Glosses..., i un bon nombre de sardanes. En 1921 va dedicar-se-li el nom d'un carrer garriguenc ; en 1943 fou nomenat fill predilecte de Ea Garriga, on torna a residir des de l'any 1942 h Es cosa curiosa d'anotar que el mestre Sancho Marracó ha obtingut noranta-cinc premis en concursos musicals. B. — Manuel Blancafort de Rosselló va néixer a La Garriga l'any 1S97 ; el seu pare l'inicià en l'educació musical ; després els seus estu¬ dis continuaren amb Lamote de Grignon ; aviat ^ va sentir-se influït per l'im.pressionisme, per l'aparició d'Strawinsky i del grup dels sis a Fran¬ ça, i va seguir aquestes tendències ; amb els seus viatges per Europa i per Amèrica recollí noves influències i teories ; quan les seves prime¬ res publicacions a París, on Ricard Vinyes i Blanca Selva estrenaren la seva producció, el nom de Manuel Blancafort va assolir ràpidament un prestigi entre els representants destacats de la jove escola espanyola. 1. Vegeu l'article de Josep Aymerich, titulat José Sancho Marracó, que fou publicat a Hoja de Acción Católica de La Garriga, a 1 d'agost de 1943; el volum II, pàg. 529 del Diccionario Enciclopédico de la Música, Barcelona ; i, sobretot, la Historia de la Música religiosa en España, de Andrés Araiz, Barcelona 1942, pàgs. 204 i segs., d'on hem exti'et alguns judicis crítics. 2. Seguim a continuació gairebé literalment la notícia que publica el Diccionario Enciclopédico de la Música, volum II, Barcelona. Recordem que la fàbrica de rollos musicales Victoria pertanyia al pare de Manuel Blan¬ cafort. 394 ALS TEMPS ACTUALS La seva Polka de l'equilibrista, per exemple, va donar la volta al món en les versions pianística, orquestral i coreogràfica ; amb el seu Parc d'atraccions demostrà bell entusiasme pel grup dels sis, però sense les dureses del politonalisme, amb mesura i contenció i amb un humo¬ risme molt del gust francès ; després, amb la seva Sonatina antiga, s'allunyà de l'impressionisme per apropar-se a la composició pura i quel¬ com cerebral ; més tard sembla que trobà el camí definitiu en el Concert per a piano i orquestra, en el qual el tall clàssic i la ponderació de valors donen una sensació de maduresa d'estil i l'emotivitat de les seves melo¬ dies li donen un profund valor humà. Amb Pastorel·la ha intentat lliurar-se de tendències d'altri ; mèrit que va afermant-se en el Concert Ibèric, abundosa la saba popu¬ on corre lar. Manuel Blancafort va obtenir l'accèssit al premi nacional de mú¬ sica de 1949, concedit per la Direcció General de Belles Arts amb un Quartet de corda sàviament construït. En 1950 va obtenir el premi Ciutat de Barcelona amb la Simfonia en mi major en tres temps '' ; seva va ésser estrenada per l'Orquestra Municipal de Barcelona. No oblidem, finalment, que Manuel Blancafort ha escrit moltes obres per a piano, orquestra, corals, lieders, etc. ® C. — Sigui'ns permès d'afegir ací el nom d'un fill de Manuel Blan¬ cafort, anomenat Albert Blancafort París, nascut a La Garriga a 29 d'abril de 1928, que ja s'ha donat a conèixer amb alguna composició musical, però que actualment continua els seus estudis musicals a París i altres llocs 3. El Concert Ibèric va ésser estrenat per l'Orquestra Municipal de Bar¬ celona 8 de març de 1950 ; vegeu-ne la a ressenya, per exemple, a La Van¬ guardia del dia 5 de març. Vegeu Destino del 21 de gener de 1950 ; Butlletí Oficial de l'Estat, de I'll de gener. 4. Vegeu-ne la descripció que en fa Xavier Montsalvatge a La Van¬ guardia del dia 27 de gener de 1951. 5. No podem pas negligir les dots d'artista de Manuel Blancafort en el món de les lletres i de l'art plàstic ; vegeu els articles que publicà amb les inicials M. B. en El Congost ; vegeu també les ressenyes de les exposicions d'art celebrades a La Garriga. Vegeu l'article de Josep Ruaix a la Hoja de Acción Católica de La Garri¬ ga, de 3 d'agost de 1951. Vegeu també la nostra Història del Santuari de la Mare de Déu de Puiggraoiós, pàgs. 156 i segs. 6 Vegeu Hoja de Acción Católica, del 14 de febrer de 1954. CIÈNCIES I BELLES ARTS 395 562. Entitats corals garriguenques Apart de les entitats exclusivament parroquials que hem esmentat al número cal 496, han florit a L-a Garriga algunes entitas corals ; esmentar primerament les temptatives corals del senyor Sanent ^ i del metge Ribas ; casos de bona voluntat, però sense prepa¬ ració musical. El primer que va fer cantar bé i afinat un cor de La Gar¬ riga va ésser Joan Baptista Blancafort, amb el cor fundat per ell i nome¬ nat L'Espiga; probablement era pels voltants de l'any 1888. L'Espiga sórtí a cantar les caramelles del dissabte de glòria durant molts anys, fins cap allà l'any 1911. Aquesta entitat cultivà també la música reli¬ giosa en el clos de la parròquia. Diu Josep Aymerichque el principal repertori del cor era del mestre Blancafort; les obres tenen frescor, són ben resoltes; avui podrien seves executar^se sense que la pàtina dels anys els hagi fet perdre valor mu¬ sical; aEl saber de solfa-», «.La Garriga», valsos corejats; nLa Casa», d'un to descriptiu i especialment el poema aEl cant a la vida», amb lletra de Martí Genis, són obres ben reeixides, d'una tècnica clara i ferma, i de diàfana inspiració. Més tard. Pau Noguera, músic ben dotat i un xic atrabiliari, vingué a competir amb el senyor Blancafort, fundant un altre agrupament coral que tingué poca vida. A 28 de juliol de 1911, l'ajuntament acordà adqui¬ rir una corbata para la «.senyera» del coro de esta población titulado «La Aliança», y asistir en corporación a la función religiosa que, con motivo de la bendición de la expresada «senyera», tendrá lugar el dia 18 del actual. Pel gener de l'any 1913, en un acte organitzat la Creu Roja local, per el cor «L'Aliança», que és la segona vegada que es presenta al públic, prenent part en un concert, actuava sota la direcció de Josep Aymerich per les festes constantinianes del 23 i 24 d'agost, el cor cantà a l'esglé- 1. Era administrador de can Busquets. Vegeu l'article Evocacions i re¬ cords, publicat per Josep Aymerich, al número 176 de VHoja de Acción Ca¬ tólica de La Garriga, del 28 de juliol de 1948, d'cm extreiem part de les no¬ tícies del present -número. 2. El Correo Catalán i el periòdic El Vallès Nou, del 19 de gener de 1918. 396 ALS TEMPS ACTUALS Sia parroquial ' després la seva principal activitat ha estat el cant de ; les caramelles per Pasqua ; perdurant el cor han variat els mestres di¬ rectors ^ ; com els altres cors, L'Aliança ha fet sortides fora poble i ha obtingut premis en diversos concursos, com en el de Caldes de Montbui de l'any 1935. L'Aliança ha estat per antonomàsia el cor d'En Clavé de La Garriga, integrat solament per homes. Cal fer ací esmentespecial de la llarga i meritòria activitat musi¬ cal del mestre garriguenc Josep Aymerich ; ja hem vist que en 1908 era •organista de la parròquia i que ostentà aquest càrrec durant quinze anys ; va dirigir el cor de L'Aliança, l'escolania parroquial, el cor de Filles de Maria, el cor barceloní de Cultura Musical Popular femenina el Cançoner popular de La Garriga, l'Orfeó Garriguenc, el cor El Lliri de L'Ametlla del Vallès, la Capella Parroquial de Música, la Massa Coral de La Garriga, etc. Encara que la seva actuació musical ha estat principalment destacada com a director, sobretot conduint sempre l'Or¬ feó Garriguenc, també ha produït obres musicals per a cant i per a orquestra i ha estat fundador i director de l'orquestra local Gran Ritmo.. Ell ha estat punt crucial de referència de la música garriguenca gai¬ rebé durant mig segle. El cor Cançoner popular fou fundat Josep Aymerich l'any 1915 per actuà en les caramelles pasquals dels anys successius ^ ; l'any 1919, però, el mateix senyor ja havia fundat l'Orfeó garriguenc; el dia 30 de maig de 1920 l'Orfeó va inaugurar la seva vida pública amb un concert, en el qual intervingué el tenor Emili Vendrell i va pronunciar-hi un discurs el mestre Lluís Millet, director de l'Orfeó Català ® ; després 3. La Vanguardia del 80 d'agost i El Vallès Nou, de Granollers, del 2 de setembre. 4. Ho han estat els mestres Frederic Rodoreda, Josep Aymerich, Martí Llobet, Aureli Font, Cassià Casademunt i A. Planas. Posats a mencionar rnú- sics qne passaren per La Garriga, esmentarem Josepa Diéguez, violinista, Joan Alins, que treballava a la Solfa ; vegeu els números 552, 553 i 565, en- Le altres. 5. Que havia fundat Narcisa Freixas ; vegeu, per exemple. El Dia Gráfico del maig de 1915 y el número 564 d'aquest llibre. 6. Vegeu R. Capell, El Renacimiento Coral el en Vallés, La Ametlla 1948, pàg. 17. 7. El Correo Catalán del 4 d'abril de 1918. 8. El Correo Catalán del 3 de juny de 1920. El parlament que havia llegit el senyor Millet fou editat per Gràfiques Henrich i Ca. de Barcelona. CIÈNCIES I BELLES ARTS 397 menudejaren els concerts ° 28 d'agost de 1921 va ésser beneïda la ; a senyera de l'Orfeó ; a primers de l'any 1922 les tres seccions, homes, noies i nois, sumaven ja 80 cantants ; el 2 de febrer de 1923 es va estre¬ nar l'himne particular de l'Orfeó ; el mateix any es celebrà un home¬ natge a Ignasi Iglésies a 2 de febrer de 1925 se'n celebrà un altre a honor d'Apel·les Mestres i pel setembre a Santiago Rusiñol, al qual es tributà un nou homenatge en 1929 ; l'actuació de l'Orfeó anà polaritzant a redós del local anomenat La Alhamhra. A 29 de març de 1919 l'ajuntament votà una cantidad suficiente para la compra de corderos con que se acostumbra obsequiar el sábado de gloria a. los coros de esta localidad que con las mejores piezas de su repertorio vienen por la noche del expresado día a obsequiar con sus armoniosos cantos a este a 22 de març de 1921 va acor- ayuntamiento; dar-se disponer en Constitución un tablado especial para la plaza de la que puedan situarse en él, en la noche del sábado santo, los coros que tomen parte en el concurso organizado para dicho día; efectivament, per Pasqua de l'any 1921 es celebrà un concurs local de caramelles en el qual va concedir-se el primer premi a L^-Aliança; el resultat del concurs va produir molt d'enrenou Després de la darrera guerra civil espanyola els dos cors tradicionals de La Garriga reprengueren les seves actuacions en les caramelles de Pasqua ; el cor de L'Aliança va ressuscitar amb el nom de La Dàlia; el cor d'homes de l'antic orfeó va venir a constituir la Massa Coral de La Garriga. En els d'entitats corals celebrats a L'Ametlla concursos del Vallès, La Dàlia obtenir el tercer premi els anys 1946 i 1947 ; la va Massa Coral va guanyar el tercer premi l'any 1944, el primer premi els anys 1945, 1946 i 1947 ; obtingué premi extraordinari durant els anys 9. 28 d'agost del 1920 ; setembre del mateix any ; Revista Vallesana de Granollers ; 19 de març de 1921, etc. 10. L'apadrinà Josep Sancho Marracó; vegeu-ne la ressenya de La Veu de Catalunya del 4 de setembre de 1921. 11. Vegeu La Veu de Catalunya del 20 de juliol de 1923. 12. Pot veure's La Veu de Catalunya, dels 28 de gener i 17 de febrer de 1925, i La¡ Publicitat del 27 de febrer del mateix any. 13. La Publicidad del dia 4 d'abril de 1921 comença la seva ressenya dient ha emitido por el jurado; El producido verdadera indignación el jallo Correo Catalán del apasionados los comenta¬ dia 3 deia han sido, pues, muy rios y juicios hechos al entorno del referido veredicto. No cal dir que altres el consideraren muy acertado y justo ; les tres opinions corresponen als tres ambients dels tres cors que prengueren part al concurs. 398 ALS TEMPS ACTUALS 1948 i 1949 ;compartir amb un altre cor el premi extraordinari de i va l'any 1950 ; i 1952 obtingué els premis quart i tercer, respec¬ en 1951 tivament. Lm Dàlia retornà al nom antic de L'Aliança,, i en 1954 ha obtingut el primer premi en un concurs de cors de Clavé celebrat a Granollers. 563. Danses i espectacles L'envelat de festa major s'ha aixecat quasi sempre a la plaça de davant d'una l'església, manera per a servir durant els dies 3, 4 i 5 d'agost, semblant al que passa en altres pobles. No cal dir que, per la festa major, les parades de quincallería cada any s'arrengle¬ ren en un lloc cèntric, completades pels caballitos, tendes de xurros i altres antigues i modernes instal·lacions de jocs i joguines per a infants i per a adults. En ocasió d'una pesta de verola, cap allà l'any 1892 va col·locar-se en una fornícula al carrer dels banys una petita imatge de Santa Rita cada any els veïns del barri han organitzat festes : un petit envelat a la placeta de Santa Elisabet, garlandes de paper al llarg del carrer dels banys, pasacalle per l'orquestra, ofici a la parroquial, cucanyes a mitja tarda, processó ball de tarda, serenata i ball de nit. Semblantment feren els veïns dels altres barris creats més tard. Així, per Sant Roc, que es venera a la plaça, les festes populars es celebren en aquesta ; per Sant Ramon les festes es fan al carrer de Cardedeu, davant de la seva capelleta ; en època recent va cónstituir-se el barri de la Mare de Déu de la Mercè, a llevant de la via del ferrocarril ; però totes les festes de barri han baixat molt d'uns vint-i-cinc anys ençà i s'han perdut alguns d'aquells actes típics. El popular ball de les gitanes del Vallès ha tingut també la seva representació a La Garriga, en ocasió de les festes de carnestoltes, però hi ha hagut moltes intermitències ; ultra la colla local, alguns anys han 1.Vegeu el número 565. 2.Un cop terminada la processó, davant la capelleta de la santa, el ca¬ pellà que presidia la processó anunciava els noms dels tres administradors — dos casats i un solter per a l'any següent ; el poble, en una mena d'a¬ — clamació aprovatòria, contestava, després de cada nom, amb un crit allargas¬ sat dient : Bo. CIENCIES I BELLES ARTS 399 vingut a ballar a la plaça de La Garriga les colles de pobles veïns. També hi ha hagut exhibicions d'altres ballets populars del folklore català. La sardana empordanesa també fou importada a La Garriga per per¬ sones vingudes de les comarques sardanístiques i perla mateixa joven¬ tut local entusiasta de la bella dansa popular ® ; sempre ha estat una greu qüestió recollir cabals per pagar les cobles ; les ballades es fan a l'aire lliure o al saló del Patronat Parroquial ; després de la guerra, l'Ac¬ ció Catòlica ha donat major impuls i continuïtat a l'activitat sardanista, que ha culminat en els meravellosos concursos i aplecs de sardanistes celebrats a La Garriga des de 1949, als quals han concorregut gran nombre de colles d'arreu de Catalunya. Després de la guerra va començar a actuar públicament una orques¬ tra local, anomenada Gran Ritmo, dirigida pel mestre Josep Aymerich, i integrada amb altres joves músics; aquesta orquestra es va dedicar a la interpretació de ballables moderns ; ha actuat de vocalista el baríton Josep Gesa ; ha organitzat balls al local del Cèntric Club les tardes dels diumenges d'hivern i temporades properes ; s'ha dissolt últimament. El teatre ha estat molt cultivata La Garriga per diverses agrupacions d'aficionats ; les que han tingut una més llarga continuïtat han estat les que han actuat al redós de la parròquia, primer a l'antic celler de la rectoria, habilitat per a teatre, després al local construït sobre la sagris¬ tia i més tard al gran edifici nou del Patronat Parroquial ; principalment hi han intervingut els joves, però també hi han actuat homes madurs, les noies i els infants ; ells han mantingut la tradició nadalenca à'Els Pastorets. En 1953 van obtenir nombrosos premis en el concurs orga¬ nitzat per l'entitat F.E.S.T.A. El quadre escènic de l'Orfeó Garriguenc ha actuat al saló de La Alhambra, amb nombroses representacions teatrals, entre les quals es destacà La Ventafocs. Han actuat a La Garriga companyies forasteres, professionals i d'aficionats ; per la festa major a l'envelat s'acostuma representar alguna zarzuela ; també s'hi va presentar l'òpera Rigoletto i, més tard, Marianela. Quasi no caldria dir que de bona hora hi ha 3. Cap allà l'any 1923 l'Orfeó Garriguenc va iniciar un Foment de la Sardana. 400 ALS TEMPS ACTUALS hagut projeccions de pel·lícules cinematogràfiques a La Garriga per dife¬ rents empreses ; i a l'anomenat Cifculo al cine instal·lat a Can Bot de Recreo els dos últims continua¬ i, després, al saló de La Alhambra; ren amb projeccions principalment a la tarda del diumenge i a les nits del diumenge i del dissabte ; al Patronat Parroquial les projeccions es passen la tarda de les festes. El cine mut ha estat suplantat pel cine sonor. Tocant les sales d'espectacles hi ha instal·lats els corresponents cafès, billars, etc. Els estiuejants van local d'esbarjo al Saló Sport, que més tenir un tard va anomenar-se es construí, encara, una altra enti¬ Cèntric Club; tat, amb el nom de Casino de La Garriga, la qual adquirí una finca al passeig i va edificar uns locals a propòsit per a festes durant l'estiueig, amb el corresponent cafè, pistes de ball i de tenis, frontó, bolera, etc. S'hi han donat festes luxoses i populars. 564. Periòdics garriguencs 1. Xàfec fou un periòdic dedicat principalment, i sovint amb El caire satíric, a fets i personatges de la política local ; la seva orientació era més aviat esquerrista ; fou un quinzenal de dos fulls, durant unes temporades, en altres fou mensual ; el primer número va sortir a la llum pública el dia 5 d'abril de 1914 ; el darrer número, que fou el 39, va sortir amb data del 2 d'abril de 1916 ; deixà de publicar-se en ocasió d'una qüestió judicial iniciada amb motiu de la dita publicació 2. Almenys des del de l'any 1917, o sigui almenys des 22 de gener que el rector Josep Vich començà a regir la parròquia de La Garriga, i seguint l'estil d'altres parròquies, l'última pàgina de la Fulla Domi¬ nical aparegué, cada diumenge, editada especialment per a La Garriga, contenint gairebé solament l'anunci de les misses i altres actes a cele¬ brar a la parròquia. Encara sortí el dia 19 de juliol de 1936. Després de la guerra ha continuat anàloga publicació, amb el títol de Hoja Dio¬ cesana 1. Lluís Gironès en posseeix una col·lecció gairebé completa ; creiem que és l'única col·lecció existent d'El Xàfec- 2. Se'n guarda una col·lecció completa a l'arxiu parroquial modern. CIÈNCIES I BELLES ARTS 401 3. A 3 d'octubre de 1920 s'havia fundat pels esposos Wynn un cercle de ménagères a La Garriga, que imitava els existents a Bèlgica ; es publicaren solament quatre números d'una revista titulada La dona de sa casa, els quals aparegueren successivament per l'abril i octubre de 1921 i pel març i novembre de 1922 ; tenia vuit pàgines, de petit format ^ 4. El Congost fou el títol d'una publicació quinzenal, de la qual va publicar-se el primer número el dia 26 de febrer de 1933 ; varen aparèi¬ xer 82 números ; el darrer número porta la data del 12 de juliol de 1936, és a dir que deixà de publicar-se per raó de la guerra civil. Començà tenint quatre fulls ; en acabar en tenia sis ; era d'orientació catòlica ; publicà articles de fons i de caràcter literari, ressenya dels fets locals, abundant informació esportiva, etc. Cal destacar la sèrie d'articles del full femení deguts a la ploma fluent i delicada de la senyora Assumpta Corrons, que signava Maria. En El Congost publicàrem una sèrie de notes històriques sobre l'estada del rei Martí a La Garriga i sobre la vida parroquial durant la segona meitat del segle xVii. En El Congost es publicaren pòstumament un bon nombre de poesies de Maria Teresa Vilarrúbia, que en vida residí a La Garriga la major part de l'any. Del periòdic El Congost se'n conserven algunes col·leccions. 5. El dia 20 de març de 1937 comença a sortir, com a setmanari, Unió, subtitulat òrgan del front popular antifeixista de La Garriga; era bilingüe castellà i català ; van publicar-se'n sis números. 6. Pel Nadal de l'Acció Catòlica de la parròquia de La l'any 1939 Garriga començà de publicar un full imprès que, des del 7 de desembre de 1941, va portar el títol à'Hoja de Acción Catòlica; era de caràcter quinzenal, si bé després de l'any 1945 va sofrir algunes intermitències i posteriorment ha sortit de manera més espaiada ; inicialment era un full de dues pàgines, després la major part de vegades ha sortit amb quatre pàgines ; ha publicat bells números extraordinaris de festa ma¬ jor ; en acabar l'any 1953 ha entrat a l'any xv de la seva publicació, amb l'exemplar que porta el número 242. 3. El mot ménagères és evidentment un gal·licisme ; en francès ménage és elparament de la casa, el verb ménager vol dir estalviar. La senyora Assumpta Corrons, vídua d'Albó, conserva els quatre exemplars del dit periòdic. é02 ALS TEMPS ACTUALS del periòdic ha correspost al seu caràcter d'acció catò¬ El contingut lica parroquial s'hi han publicat editorials, originals de caràcter litera¬ ; ri, reportatges, noticiari dels fets parroquials ; retalls de proses doctrinals i selecció de poesies d'autors celebrats ; informació esportiva, etc. Ací ha continuat la publicació dels seus bonics articles la senyora Assumpta Corrons, vídua d'Albó, sota el títol genèric De mi calendario. En aquest full hem publicat un gran nombre d'articles d'història local, principal¬ ment sobre la construcció de l'església parroquial en el segle xvii i sobre la vida municipal en aquell segle. 7. El dia 12 de gener de 1941 sortí per primera vegada Imperio, subtitulat órgano del Frente de Juventudes de La Garriga; van sortir- ne dos números. 8. Conquistar, que inicialmtnt es subtitulà portavoz de la centuria Jaime I de las Falanges Juveniles de Franco de La Garriga, començà a aparèixer a primeries de l'any 1946, imprès en ciclostil; a finals del mateix any, amb el número 8, comença a sortir amb lletres de motilo, fins al número 18, sortit en novembre de 1947 ; amb unes intermitèn¬ cies, torna a sortir amb lletres de motilo des del número 21, del no¬ vembre de 1948 ; seguí després, imprès a dues tintes, fins al núme¬ ro 29-30 aparegut per l'octubre de 1949 ; publicava articles, noticiari i dibuixos. Pel mes de juny de 1952 començà a sortir un periòdic amb els 9. següents títols i subtítols : La Garriga — perfiles y vibraciones loca¬ les —publicación bimensual; inicialment prengué un to polèmic que, després d'una intermitència de dos mesos, va deixar ; publica articles i noticiaris. En 1954 surt una vegada al mes. 10. L'any 1925 es publicà per primera vegada un programa de festa major amb abundants anuncis de les indústries i comerços de la lo¬ calitat i amb alguns articles ; en la majoria dels anys successius se n'han publicat d'anàlegs ; alguns anys dos programes diferents ; la impremta Portavella de La Garriga l'ha publicat assíduament. També s'han publi¬ cat, com un opuscle, programes de temporada del Casino de La Garriga. 11. Últimament, durant un curt temps, va publicar-se amb el nom de Programa de La Garriga un senzill periòdic, on, a part els anuncis, hi havia les ressenyes dels partits de futbol del club local. CIÈNCIES I BELLES ARTS 403 12. Finalment, cert aspecte, pot mencionar-se ací, com a en un periòdic radiat local, després de l'emissora missional de La Garriga de caràcter transitori, la instal·lació permanent de Radio La Garriga, emisora local del Movimiento, que funciona des del Nadal de l'any 1952, amb intervenció dels regidors de l'ajuntament i de Falange. En les seves periòdiques emissions radia comentaris, notícies, música, tea¬ tre, anuncis, etc. Actualment està instal·lada a l'edifici de Can Sala, propietat municipal. 565. Miscel·lània literària Lluís B. Nadal, que residí l argament a La Garriga com a admi¬ nistrador del Balneari les seves Blancafort, obres ; entre elles es diu que ho va compondre ací alguna de fou La Taverna de la Quica; ací va escriure, obra teatral nadalenca, com a per a ús local, una pastorets; també hi ha d'ell composició poètica descrivint la festa una del barri de Santa Rita, la qual fou cantada per la festa de l'any 1890 Lluís Arumí Blancafort també va viure llarg temps a La Garriga, regentant la farmàcia local. Es diu que ací va escriure el seu llibre titulat Futeses. ^ ^ El celebèrrim orador i escriptor, mossèn Jaume Collell, canonge de la Vic, residí llargues temporades a La Garriga, allotjat al seu de Balneari Blancafort. La figura del canonge Collell fou popular a La Garriga : es un sacerdote viejo, de recia figura simpática; a pesar de sus años ^ — muchos: sus cabellos son blancos, los surcos de sus arru¬ gas, profundos —, a pesar de sus años, conserva el empaque, la arro¬ gancia soberbia, magnífica, de un senador romano coberta la seva testa amb el clàssic capell de teula. 4. Vegeu el número 582. 1. Fou reproduïda a El Congost, número 80. 2. Havia nascut a 18 de desembre de 1844. 3.Així el descriu precisament en una entrevista celebrada a La Garriga Pérez de Olaguer en la seva obra El Canónigo Collell, Barcelona 1933 pàg. 139.. 404 ALS TEMPS ACTUALS A La Garriga vingueren i departiren llargament amb el canonge Collell molts cèlebres personatges : mossèn Jacint Verdaguer Bona¬ ventura Bassegoda Francesc Cambó, etc. Precisament Francesc Cam¬ bó, en l'article necrològic que dedicà al canonge, diu que la darrera vegada que el vaig veure fou a La Garriga, a can Blancafort, amb motiu de l'homenatge que li dedicà tota la premsa, catalana; estava encara fort i la seva conversació tenia tot l'encant, tota la matisada amenitat que feien d'ell un dels primers «causeurs», si no el primer, que hagi tingut la Catalunya contemporània ® ; de l'entrevista va néixer l'aplec del llibre de mossèn Collell Sembrant arreu * * * Narcisa Freixas ®vingué a La Garriga, com tants altres al seu temps, amb l'intent de prendre banys, però aviat es fincà al capdavall del passeig, prop del Molí de Can Terrés ; sembla que ací va compon¬ dre la major part de les seves populars cançons per a infants el pri¬ mer aplec de les quals va ésser premiat l'any 1905 ; el segon ho fou l'any 1908 i seguiren altres sèries ; Felip Pedrell digué de Narcisa Freixas que era la regina de les cançons d'infants i de l'educació ele¬ mental de la música. 4. Es i fou publicada en La Gazeta de Vich i en l'esmentat conserva llibre del senyor Pérez Olaguer, una fotografia d'ambdós literats posant a La Garriga, en 1895 ; el retrat trasllueix bé àdhuc el caràcter dels dos foto¬ grafiats. La fotografia ha estat molt reproduïda i comentada. Vegeu el nostre article Verdaguer i La Garriga, a Hoja de Acción Católica, número 228. 5. El qual, en l'article necrològic que dedicà al canonge Collell diu d'ell que otras veces fuimos a La Garriga ; vegeu-ho reportat per Pérez de Ola¬ guer, op. cit. pàg. 380. 6. L'article va publicar-se en l'esmentat número de La Ga.zeta de Vich ; vegeu-ne la traducció al castellà en el llibre del senyor Pérez de Olaguer, pàg. 383 ; en aquest i en el llibre Sembrant Arreu va publicar-se una foto¬ grafia del canonge i d'En Cambó, feta a La Garriga, durant la dita entre¬ vista, pel febrer de 1927 ; Pérez de Olaguer, op. cit. pàg. 139 i segs. explica detalladament l'entrevista garriguenca dels dos prohoms. 7. El canonge va morir l'I de març de 1932. 8. Havia nascut a Sabadell l'any 1859 ; mori el 20 de desembre de 1928. 9. Vegeu-ne la luxosa edició d'homenatge editada en 1928, amb illustra- cions de Torné Esquius. Narcisa Freixas compongué altres obres musicals, com la popularísima sardana A Sant Medi ; cal esmentar també la seva entitat coral femenina Cultura Musical Popular, que visità La Garriga el 7 d'abril de 1915 ; vegeu La Vanguardia i La Veu de Catalunya del dia 8 ; a 1917, a Ma¬ drid, Narcisa Freixas donà una conferència a l'Ateneu. CIÈNCIES I BELLES ARTS 405 L'estança de Narcisa Freixas a La Garriga conduí ací un gran nombre de personalitats ; algunes per llargues temporades, com el cèlebre humorista Albert Llanas, el pintor Modest Urgell i l'esmentat Felip Pedrell ; altres en més curtes avinenteses, com Mossèn Jacint Verdaguer, Rubèn Darío, el fill de Ricard Wagner, Amadeu Vives, Enric Granados, Eugeni d'Ors, Apel·les Mestres, Josep Carner López- Picó, Moncerdà de Macià, Jaume Raventós, Santiago Rusinyol, Joan Maragall, Emili Vallès, Mercè Plantada, Ossòrió Gallardo, etc. De molts d'ells es conserven autògrafs, a l'esmentada casa de La Garriga. L'any 1927 va donar-se el nom de Plaça de Narcisa Freixas a la que existeix davant la casa de la compositora. El fill d'aquesta, el metge Josep Maria Petit i Freixas amb la cooperació de la seva esposa, re- sidencià en la dita casa l'anomenada Llar infantil Narcisa Freixas, on amb caràcter benèfic es dóna acolliment i la possible medicina, als infants víctimes de paràlisi infantil. A 24 de març de 1934, amb refe¬ rència a l'esmentada obra del Doctor Petit, es proposà en sessió muni¬ cipal que l'ajuntament veu amb molt bons ulls l'obra per de més al¬ truista que realitza a favor dels infants pobres i malalts, guarint-los i educant-los graciosament, en el sanatori que té establert en aquesta població. iit ^ tü Entren també en aquesta miscel·lània les interessants aportacions literàries de Carles Sindreu Pons referents a La Garriga : L'orquestra dels Xeles de LaGarriga i l'anècdota Una fera a Rosanes, resulten unes humorístiques narracions no totalment imaginàries, sinó amb un fons de realitat * * * 10. Es diu que a La Garriga, a la font de can Terrés, davant d'un cistell de préssecs, va escriure la poesia dedicada a aquests del recull Els fruits saborosos. 11. Fou secretari general de la Lliga contra el càncer i és autor de gran nombre d'articles periodístics i d'opuscles com Los pequeños caballeros del Dragón el sueño de un soldado de plomo, Barcelona 1939 ; La victoria del o corazón, realidades y ensueños de un médico, Barcelona 1948 ; Ensueño de amor, Barcelona 1950. 12. Vegeu el llibre La klakson i el camí, Barcelona 1931, pàgs. 21 i segs. i 48 i segs. El vell Xela, a primeries de segle, tocava el violí ; també es féu cèlebre l'afició a la música d'instruments de corda del noi Govern ; i, enca¬ ra, podríem afegir una bona llista de músics d'afició. 406 ALS TEMPS ACTUALS També resideix llargues temporades a La Garriga, a la torre ano¬ menada El Pedró, Antoni Pérez de Olaguer, de tan fecunda activitat publicitària, en llibres, per exemple el de El Canónigo Collell, i en periòdics i revistes, com, per exemple La Eamilia, que es publica a Barcelona. ^ iii ^ Ens serà lícit d'esmentar ací, per la nostra condició de garriguenc, els nostres llibres Història del Santuari de la Mare de Déu del Vilar, de Blanes, i Història del Santuari de la Mare de Déu de Puiggraciós ❖ * Els goigs han tingut també una petita florida al nostre poble ; pel nombre i la qualitat de les edicions cal destacar els goigs de la Mare de Déu del Camí ; hem vist cinc edicions dels goigs de la Verge del Remei de la capella del Balneari Blancafort " ; n'hem vist del barri de Sant Roc de Sant Macari ; ultra els populars goigs del Roser i unes cobles del Roser per a les caramelles, s'han fet vàries edicions dels goigs de la Mare de Déu de la Salut, venerada a l'església parroquial, amb lletra de mossèn Àngel Garriga i música de Sancho Marracó ; edicions dels goigs de Sant Esteve, una d'elles amb lletra i música de mossèn Camil Geis ; de la Mare de Déu de Puiggraciós, lletra de mossèn Ra¬ mon Garriga, música de Josep Aymerich ; unes lloances a la Verge 13. Poden veure's els judicis crítics apareguts sobre el llibre del Vilar a Analecta Sacra Tarraconensia, signat pel Dr. Josep Maria Font i Rius ; a la revista Destino, de 16 d'agost de 1952, signat per Manuel Brunet ; a Vida Católica, de Girona, de 80 de juny de 1952 ; etc. Del llibre de Puiggraciós, pot veure's, per exemple, el judici publicat a Indice histórico español, Barcelona, 1953, pàg. 120, pel Dr. Jaume Vicens Vives. 14. Vegen el número 9 i segs. 15. En la collecció del senyor Roig Punyet, totes cinc editades per Anglada a Vic ; amb dues lletres diferents ; la primera de l'any 1858 ; les altres, amb lletra que podria ésser del Canonge Collell, porten les dades de 1872, 1878, 1885 i 1887. 16. Editats a Granollers, per Dataller, en 1890 i 1891 ; la lletra és de Lluís B. Nadal. 17. Impremta Torras, carrer de Sant Eusebi, 24, any 1870 ? Vegeu el nostre llibre Història del Santuari de la Mare de Déu de 18. Puiggraciós, pàgs. 160 i seg. CIÈNCIES I BELLES ARTS 407 del Bon Retiro, lletra del doctor Joaquim Cornet, música de Rafael Subirachs ; etc. * * * Pot fer-se esment ací d'alguns opuscles esporàdics referents a La Garriga, més aviat amb un intent propagandístic, per exemple : El que publicà Joan Tenas Graciós a Turismo ibérico cap allà l'any 1928, amb vint pàgines de text ; les Glòries, gràcies i excel·lències de La Garriga, en vers de to humorístic, publicades pel Cèntric-club, l'any 1930, dei¬ xant anònim l'autor ; uns opuscles publicats per la Sociedad de Atrac¬ ción de Forasteros; VAuca de la Garriga, amb dibuixos de Josep Maria Serra i rodolins de Josep Puig, editat en 1946 ; etc. Més cos té el llibre de Julio Pardo Canalís titulat : La Garriga, geografia topografia médica, su paisaje, sus alrededores; fou editat y a Granollers 1951, per Editorial Alpina; té 64 pàgines, un mapa i al¬ gunes fotografíes. * * * De lesbiblioteques publiques garriguenques la més important ha estat la Biblioteca Parroquial, creada pel rector Josep Vich i allotjada en el local de sobre la sagristia ; l'any 1933 tenia 779 volums i després augmentà considerablement ; tenia servei de préstec de llibres ; en el local de la biblioteca es celebraren moltes reunions culturals, confe¬ rències, etc. ; fou regentada pels fejocistes locals ; en 1936, en part, va ésser cremada. Acabada la guerra els joves d'Acció Catòlica curaren d'or¬ ganitzar una nova Biblioteca Parroquial a la Casa d'Acció Catòlica La Biblioteca de l'Orfeó Garriguenc, instal·lada a La Alhambra, en 1933 tenia 255 volums ; a 7 de març de 1931 la comissió municipal per¬ manent concedí permís per a col·locar de les cases del capda¬ en una munt del carrer de Samalús un rètol que digués Asociación Protectora de la Instrucción Delegació de VAssociació Protectora d'Ensenyança - Catalana; aquesta entitat també tenia una petita biblioteca pública. D'altra part, son poquíssimes les biblioteques particulars de La Garriga que mereixerien esment especial. 19. Vegeu El .Congost, número 6. in-29 40S ALS TEMPS ACTUALS 566. De la gent de carrera En els darrers cinquanta anys hi ha hagut un bon esplet de fil s de La Garriga que han cursat segon ensenyament riors. El batxillerat i els estudis de comerç en i estudis bon nombre s'han supe¬ cursat col·legis d'interns fora de La Garriga ; altres han anat i vingut en diàriament als centres d'ensenyament de fora de La Garriga ; i altres, finalment, han seguit els estudis a La Garriga mateix. En els darrers anys són moltes les noies que també han cursat les dites ensenyances mitjanes i superiors. Són sacerdots garriguencs :mossèn Jaume Oliveras Brossa ^ ; mos¬ sèn Josep Vilar Viguer, home de molta cultura ^ ; mossèn Lluís Mont¬ fort, fill d'un jefe de l'estació del ferrocarril ; mossèn Josep Cucurull Serra, rector de Corbera de Llobregat ; i mossèn Joan Batlles Alerm, que es llicencià en Teologia a la Universitat Gregoriana de Roma. Tots ells varen estudiar al Seminari Conciliar de Barcelona. Altre tant cal dir dels sacerdots que a La Garriga, com a garriguencs de joves residien d'adopció, els Brossa i els germans Ros Leconte ; un dels quals, germans mossèn Ernest Ros, va dOctorar-se a la Universitat Pontifícia de Co¬ millas En escriure aquestes ratlles es troben també al Seminari de Barcelona, amb ordres sagrades en el camí del presbiterat, mossèn Jordi Castells i Mas, mossèn Magí Gasull i Castells i mossèn Joan Costa i Riera. Estan en la Companyia de Jesús el P. Josep Planas Crusellas i el jove Xavier Albó Corrons * ; professaren en els escolapis el P. Josep Forcada i Josep Maria Beltran Fontanals ; en altre lloc hem parlat del caputxí P. Esteve de La Garriga ° i dels germans maristes nats a La Garriga ®. 1. Vegeu el número 503. Havia estat capellà de la Casa de Caritat de Barcelona. Morí a L,a Gar¬ 2. riga a 27 de gener de 1945. Com un homenatge a l'esmentat sacerdot garri- guenc va publicar-se un bonic opuscle al capdany de la seva mort. 8. Ha publicat un llibre titulat Vida y obra del Rda. P. José Tous Soler, fundador de la Congregación de HH. TT. Capuchinas de la Madre del Divino Pastor. Barcelona 1952. 4. Vegeu el número 508. 5. Vegeu l'estament número 503. 6. Vegeu el número 499. CIÈNCIES I BELLES ARTS m A la Universitat de Barcelona s'han llicenciat en filosofia i lletres Montserrat Albó i Corrons i Josep Camps i Lloreda ; el darrer és també advocat i professor auxiliar a la mateixa Universitat. Han acabat, així mateix, la carrera de lleis Joan Nualart i Palet, Antoni Sala i Mauri, Joan Tenas i Forns i Josep Mauri i Serra, el qual, endemés, des de 1944 és notari de Blanes. Joan Sais i Puigdomènech és llicenciat en ciències. Ferran Fitó i Arbó i Josep Montai i Fontserè obtingueren la llicenciatura en medicina ; aixi com Antoni Beltran i Fontanals, que des de petit residia a La Garriga. Claudi Arimany i els germans Ramon i Carme Ferrandis i Villarrúbia són llicenciats en farmàcia. Francesc Piqué Oli¬ veras acabà la carrera d'enginyer industrial i ha exercit a Alemanya. Manuel Martín Subirá és enginyer textil. Manuel Vinyes i Pernadas és veterinari. Dolors Tenas Graciós ha arribat a ésser nomenada inspectora de primer ensenyament de la Província de Barcelona ; és també mestra na¬ cional, així com Agustina Soley Ventura ; Josefa Paloma Soley ; les germanes monges Roser ' i Carme Blancafort de Rosselló ; les germanes Glòria i Carme Ferrandis Villarrúbia ; les germanes Montserrat i Roser Tenas i Forns ; Carme Blancafort Santuré ; Maria Mallol Castells ; les monges Mercè Blancafort París i Antònia Vila Sala ; i les germanes Piqué Oliveras i Victòria Ros Leconte que residien a La Garriga. Són, també, mestres de primera ensenyança Josep Plandiura i Boget, Joan Garriga Oliveras i Angel Hernández Sánchez, el darrer dels quals de petit ja residia a La Garriga. Ramon Dachs i Dachs i Rafael Nualart Montagut han assolit títol oficial agronomia. Pilar Guanyabens i Baró, Maria Dolors Rocafort en Fónt i Lluís Torrents són professors mercantils ; Joan Valls i Arqué, Maria Teresa Rocafort i Font, Agustí Bulbena Surigué i Jordi Calls i Blancafort, són pèrits mercantils ; Alfons Iglesias i Vilar és pèrit apa¬ rellador ; Joan Estival Elias, que ja de petit vivia a La Garriga, és pèrit textil ; Ignasi Ferrandis i Villarrúbia és pèrit mecànic i químic ; Manuel Mallol Casas i Josep Mallol Castells són pèrits químics. Hi ha també un bon nombre de garriguencs que han acabat el bat¬ xillerat i altres que han deixat acabar algunes carreres o el mateix sense batxillerat. Hi ha unes quantes garriguenques professores de piano. 7. Vegeu el número 508. 410 ALS TEMPS ACTUALS Finalment, va bé d'esmentar ací que el garriguenc Alfred Huguet inventà en aparell elèctric per a evitar accidents en els passos 1936 un a nivell D'altra banda, no cal dir que homes i dones amb títols aca¬ dèmics han vingut d'altres pobles a residir a La Garriga. Així, per exemple, Isabel Tresserras, amb títol de mestra, ha muntat escola de primera ensenyança a La Garriga. 567. Arquitectura i altres belles arts CAL fer esment en aquesta monografia del pintor Enric Galwey de Garcia ^ que residí llargues temporades a La Garriga i en les seves teles estergí sovint el paisatge garriguenc ; era un dels va¬ lors més alts de l'escola olotina. Del 7 al 28 de setembre de 1941 l'Acció Catòlica de La Garriga va celebrar una exposició-homenatge al pintor Galwey i va assolir que fos donat el seu nom a un dels carrers de la població. Com garriguencs que han fet del dibuix la seva professió, hem^ de a citar ací : caricaturista Andreu Dameson Aspa, que va assolir el al gran primer premi en un concurs internacional de caricatures celebrat a Nova York, l'any 1932 ^ ; ha residit llargues temporades a l'Argentina, on ha intervingut en moltes publicacions ; a 14 d'octubre de l'any 1931 l'a¬ juntament va nomenar-lo fill predilecte de La Garriga. I a Josep Maria Serra Constantí exercitant el seu art principalment en dibuixos i cari¬ catures, en la major part publicats quasi diàriament al quotidià barce¬ loní El Correo Catalán, durant la darrera dècada \ Ambdós caricaturis- Vegeu El Congost, número 77. 8. Havia nascut a Barcelona l'any 1864 ; hi va morir a 10 de febrer de 1931 ; 1. d'ençà de 1890 va obtenir nombroses distincions a Espanya i a l'estranger ; les obres figuren en molts de museus i col·leccions particulars. seves 2.Vegeu reproduïda la caritatura premiada en El Congost del 12 de març de 1933. Frederic Garcia Sanchiz en un prospecte anunciador d'una exposició deia que gairebé mai les caricatures personals es fan amb el cor net ; instin¬ tivament el caricaturista es lliura a una venjança, tant més enutjosa perquè acostuma a ésser gratuïta ; Dameson — deia Garcia Sanchiz —, pel contrari, cerca i troba en els seus models aquella cordialitat que harmonitza amb la seva; heus ací — afegia— la clara i franca simpatia de la seva obra, que, alhora, és nova, inèdita. Vegeu El Congost, número 16. 3. També en algun llibre, com són ara SUuetes epigramàtiques, publica¬ des amb el literat Tomàs Roig i Llop. CIÈNCIES I BELLES ARTS ill tes han celebrat alguna exposició a La Garriga, però no cal dir que n'han celebrat principalment a les capitals ; Dameson ha exposat molt a l'estranger. Dosjoves artistes garriguencs han participat a les recents exposi¬ cions'- barcelonines, anomenades Salons d'Octubre, on es palesen in¬ quietuds novíssimes en el món de l'art ; Concepció Sisquella Planas hi ha exposat pintures a l'oli ; Ferran Ventura hi ha exposat escultures en pedra i en terracota. Ramissa i Josep Dalmau han celebrat exposi¬ cions a Barcelona, dels seus olis, principalment paisatgístics. Josep Ruaix Ventura ha guanyat molts premis en els nombrosos concursos i exposicions de fotografies on ha enviat les seves obres. Abans de la guerra de 1936 s'havien organitzat esporàdicament al¬ gunes exposicions d'art a La Garriga ; potser la més visitada fou la de cartells de propaganda de la Federació de Joves Cristians de Catalunya, celebrada en 1932. Després de la guerra continuaren les exposicions, però ja amb caràcter sistemàtic, organitzades pels joves d'Acció Catò¬ lica, durant els dies de la festa major. Se n'han organitzat d'altres. A unes i a altres hi concorregueren, ultra els nombrosos expositors locals un bon nombre d'expositors estiuejants Hi han predominat les obres pictòriques, però també s'hi han exposat dibuixos, fotografies, escultures, ferros forjats, etc. En canvi han tingut més aviat un caràc¬ ter folklòric religiós els concursos de pessebres, celebrats ja en 1921 i repetits en la majoria dels anys posteriors, llevat dels de durant la guerra. ^ * Aquesta és pòtser la millor ocasió de donar un cop d'ull general a la moderna arquitectura civil de La Garriga. Quant a les cases del poble, moltes de les antigues cases pageses van ésser reformades, per assimilar-les a les nombroses cases noves dites a l'anglesa, compostes de baixos i un pis, habitades per una sola família ; moltes d'aquestes tenen una finestra, amb reixa, flanquejant la porta, i un balcó al pis ; 4.Tal, per exemple, el pintor Sebastià Llobet Ribas, Isabel Llobet, Francesc Boada, Carme Sterra, Romà Batlle, Josep Maria Benitez, Rafael Ricart, Elías Vázquez i Marta Bayés ; els garriguencs Josep-Lluis Arimany, Josep Maria Serra, Ramon Biset, Josep Ruaix, Francesc Puigdomènecb, Isidre Sauqué, Francesc Tresserras, Manuel Blancafort, Pere Forcada, Esteve Guar¬ dis, Antoni Planas, etc., etc. ; Antoni Canamasas hi exposà ferros forjats. 412 ALS TEMPS ACTUALS més recentment s'han construït, sobretot al barri de can Noguera, cases de baixos solament, amb portal i finestra reixada ; no són infre¬ qüents les cases de dos pisos en el centre de la població ; la majoria tenen eixida o badin ; la gran majoria estan desprovistes de pre¬ tensions artístiques. En canvi, sovint s'han proposat un intent artístic les torres construï¬ des pels estiuejants. Són a bastament conegudes les crítiques duríssi- mes que la tal arquitectura ha provocat per raó dels seus noms, de les formes exòtiques, etc. En canvi, d'altres ja inicien un ditirambe ; si fuera el país bastante civilizado para crear una categoría de Monumen¬ tos Sentimentales, yo propondría que se encabezara la lista con estas monumentales aVilla Martínv, «Villa Encarnan, «Villa Lolan, que a lado y lado del tren de Vich, a su paso por La. Garriga, crean una nos¬ tálgica zona de azulejos, de hierro forjado y de cristales de colores De totes maneres hi ha també un gran nombre de torres, opulentes o senzilles, antigues modernes, que són belles mostres d'arquitectura ; o de les més velles n'hi ha que assoleixen la categoria de palau ; de les més recents n'hi ha que yolen emparentar-se amb les formes de casa rural del país ; n'hi ha que constitueixen esplèndides obres d'art, com les obres de l'arquitecte Duran i Reynals, amb les formes florentines de casa el senyor Enric Pérez Capdevila, amb els bellíssims esgrafiats que exornen la façana de casa la senyora Pallés a la plaça de Santa Elisabet, amb la casa del senyor Lluís Plandiura a la plaça... Els jardins que enronden la major part de les torres fan prevaldré la bellesa de la població ; n'hi ha que estotjen les plantes i flors sense cap pretensió ri'hi ha que entre l'arbrat dibuixen parterres romàn¬ ; tics ; n'hi ha que els enclouen en una arquitectura versallesca ; n'hi ha que són fruit d'una enrosa traça dels tècnics de jardineria anglesa ; com el que l'ajuntament féu plantar davant de can Monràs. Ací cal fer esment dels mestres de jardineria Joan Mirambell i Rubió i Tudurí. 5. Vegeu, per exemple, Pau Vila a Resum de Geografia de Catalunya, Col. Pop. Barcino, número 47, Barcelona 1929, pàg. 65 ; número 60, Barce¬ lona 1930, pàg. 67. 6. Sempronio, a la revista Destino, de Barcelona, número 30 d'agost de 1952. CIÈNCIES I BELLES ARTS 413 568. La casa de Lluís Plandiura JA veiérem els Plandiura establerts a La Garriga, en el segle xvii \ formant diura Pou una va dinastia néixer d'apotecaris ^ en una casa de La de Lluís Plan¬ ; encara el Garriga, pare avui dóna fa¬ que çana a la plaça, davant l'església parroquial. D'altra banda. Lluís Plan¬ diura Pou ja als divuit anys inicià la seva noble dèria de col·leccionista d'objectés artístics, formant una col·lecció de cartells artístics publici¬ taris ; després començà la col·lecció de pintura i escultura catalana con¬ temporània i la famosa col·lecció de pintura i escultura medieval ; la reu¬ nió de tals objectes i d'altres, com. les ceràmiques moresques, constituí la Col·lecció Plandiura, de renom i prestigi internacional Heus ací ex¬ plicats els dos motius de la meravella de la Casa de Lluís Plandiura de La Garriga : el sentiment pairal i la selectíssima discreció de col·leccio¬ nista d'art. Respectant la situació i algunes parts de la casa que va comprar el seu pare. Lluís Plandiura, començà la construcció d'un nou edifici encarre¬ gant-ne l'arquitectura a Raimond Duran i Reynals i la decoració a Jaume Llongueres, a Xavier Nogués i després a Gerard Carbonell ; no caldria dir que les noves construccions i instal·lacions foren fetes amb tota la cura artística, fins als mínims detalls ; pedra picada, ter- racuita, marbres, motllures, fustes, ferros forjats, pintures, ceràmica, mobles, robes, plantes, etc., tot conduït a fer una bella obra d'art com¬ pleta i amb una perfecció mai no igualada a La Garriga. El conjunt i els detalls respiren sobretot un refinat aire de renaixement florentí. Xa¬ vier Nogués hi pintà alguns plafons. Joan Mirambell ideà el jardí. Lluís Plandiura vetllà contínua i minuciosament tots els projectes i l'execu¬ ció de tots els treballs. Després foren instal·lades a la nova casa no solament una escollidís- sima tria d'obres d'art modern, on fulguren, per exemple, noms com 1. Per exemple, en la lletra F del número 451. 2. Vegeu la gran figura de Mateu Plandiura, als números 472 i 522 ; poden veure's, també, els números 525 i 531. 3. La major part d'aquesta col·lecció figura actualment en el Museu d'Art de Catalunya, de Barcelona. 414 ALS TEMPS ACTUALS els de Manolo Hugué, Casanovas, Clarà, Rebull, Dunyac ; Martí i Alsina, Vayreda, Casas, Baixeras, Rusiñol, Mir, Anglada, Camarasa, Nonell, Sert, Sunyer, Llimona, Galwey, Puig-Perucho, Cabanyes, Pas¬ cual, Labarta, Galí, Junyent, Humbert, Inglada, Nogués, sinó també un bon nombre d'obres artístiques antigues, peces antològiques de mu¬ seu, com, per exemple, dues taules de la predella del retaule gòtic del Conestable, obra de Jaume Huguet. Heus ací, doncs, establert a La Garriga un conjunt d'una categoria i dignitat artístiques i arqueolò¬ giques verament extraordinàries. La casa de Lluís Plandiura venia a posar el nom de La Garriga entre el d'aquelles poblacions que assoliren una distingida anomenada en el món de l'art. Per això començaren a venir les visites de primeríssimes figures : artistes, literats, crítics d'art, arqueòlegs, col·leccionistes, historia¬ dors, etc. La llista seria llarga i brillant. Tots ells produïren per escrit el seu parer sobre la casa de Lluís Plandiura i les obres que hostatja. Així, per exemple, Joaquim Folch i Torres li deia: Parecióme que este raro museo que has hecho en la casa donde nació tu padre ha sido para ti la forma de plasmar una imagen sintética de tu colección y de tu vida de coleccionista, que a fuerza de sentirla y de añorarla te ha salido exacta y palpitcmte Sánchez Canton digué que ni Velazquez hauria retratat Lluís Plandiura amb major exactitud que la seva casa-museu de La Garriga. D'altra part, cal esmentar ací que l'antiga façana de la casa Surell de La Garriga fou reconstruïda per Lluís Plandiura i Pou, tocant a la seva casa suara descrita. 4. Vegeu Destino de 2 de genet de 1953. En realitat, el pare de Lluís Plandiura va néixer a la casa del costat del Museu, per la banda del sud. 5. Vegeu el número 208, en el primer volum d'aquesta Història. CAPÍTOL CINQUÈ Vida moderna 569. Ultimes estadístiques de la població. — 570. De la moderna agri¬ cultura. — 571. Noves indústries garriguenques. — 572. De l'art de la construcció i del metall. —573. Botigues i despatxos. — 574. Del futbol a La Garriga. — 575. Dels altres esports. 569. Últimes estadístiques de la població Segons dades de l'Arxiu Municipal garriguenc a 25 d'octubretotalho¬de 1824 hi havia a La Garriga 607 homes i 577 dones, de 1184 habitants ; en canvi, a 29 d'abril de 1846 hi amb un havia 537 mes 548 dones, que formaven un total de 1.085 persones. i Segons el cens de l'any i860 a La Garriga hi havia 1532 habitants. Heus ací l'estadística de la població de La Garriga segons dades publicades oficialment ^ : habitants-residents transeünts totals (i) presents (2) absents (3) de dret de fet any homes dones homes dones homes dones (1 + 2) (1 + 3) 1877 782 746 18 19 27 15 1569 1578 1887 805 812 32 29 71 44 1678 1732 1897 795 830 32 43 24 18 1700 1667 1900 852 855 49 47 32 28 1803 1767 1. A. M. de L. G., carpeta 55. 2. En els coiTesponents Nomenclàtors de l'Institut Nacional d'Estadística i els censos de la població, publicats pels organismes estatals. 416 ALS TEMPS ACTUALS 1910 989 IO31 44 43 81 61 2107 2162 1920 II09 I186 28 19 58 74 2342 2427 1930 1427 1509 50 56 82 97 3042 3115 1940 1483 1783 170 51 44 70 3487 3380 1950 1611 1801 72 64 39 66 3548 3517 El moviment demogràfic de la població de La Garriga des de l'any 1923 al 1936 obté les següents xifres : 753 naixements, dels quals 378 foren d'homes i 375 de dones ; les defuncions van ésser 603, correspo¬ nen t-ne 299 als homes i 304 a les dones ; dels difunts n'hi hagué 39 d'edat inferior a un any, 49 d'un any a cinc, i 515 de persones de més de cinc anys ; els matrimonis celebrats foren 281 Heus ací l'índex de natalitat i mortalitat, per anys desenals durant la primera meitat del segle XX * : Anys 1900 1910 1920 1930 1940 1950 Naixements ... 49 54 56 33 47 59 Defuncions. . . 47 31 53 56 52 42 Segons el cens de la població de l'any 1877, hi havia a La Garriga 451 homes i 580 dones analfabets, en una població de 1578 persones ; deu anys després, en 1887, malgrat haver augmentat la població fins a 1732 habitants, havia disminuït la quantitat d'analfabets, que eren 388 ho¬ mes i 555 dones. En 1940, en una població de 3.380 habitants, els anal¬ fabets s'havien reduït a 158 homes i 226 dones. Avui aquests nombres s'han reduït encara molt més i entre la gent jove no hi deu haver ni un sol analfabet. Se'ns permetrà de fer esment ací que, havent estat desfet el cos de Mossos de l'Esquadra, un cop acabada la guerra vadestacar-se a La Garriga un grup de la Guardia Civil, la qual ocupa com a caserna la pri¬ mera casa del carrer de Calàbria. 3. Moviment demogràfic i d SSSí^Bs·' '^" - 'i **^·^ àSàs? iV'ï', íiíS.^^ Í^>-.-ï.f® feísíss«S^^ iSgSgô|»g:^4pœiJ p.'^· «v >^>- Ai^ » *5'» . , * *Í ^* ■*» •»■ ^ " " O" ■* -V «* ■ ^íSsgSi ^í Imprès als tallers de «Gráficas Marina, S. A.», de Barcelona uni dim ^ MCMLIV