CÉSAR MARTINELL LA CASA DE CARDONA SUS OBRAS EN POBLET Separata de ESTUDIOS HISTÓRICOS Y DOCUMENTOS DE LOS ARCHIVOS DE PROTOCOLOS II Publicación del Colegio Notarial de Barcelona BARCELONA 1949 t e_j,5^ / "^A/"*—'Çr^ cÍLj(> f^s ^ LA CASA DE CARDONA Y SUS OBRAS EN POBLET ,' ¡ÍN: INSTITUTO AMATLLER I i DE ARTE HISPÁNICO i DEL MISMO AUTOR OTRAS PUBLICACIONES SÔBRE POBLET El retaule major de Poblet. — «Revista de Catalunya», mayo 1925. Barcelona. Conferència preparatòria de l'excursió al monestir de Poblet. Pro conservación de Po¬ blet. «Butlletí de l'Associació d'Alumnes Obrers de l'Escola Industrial de Vila¬ — nova i Geltrú», julio 1926. Villanueva y Geltrú. L'abandó de Poblet i Santes Creus. Pro conservación de estos monasterios. — «La Publicitat», 3 octubre 1926. Barcelona. Fundació i història dels dos monestirs reials de la Catalunya nova. Pro conservación de Poblet y Santas Creus. — «La Publicitat», 10 octubre 1926. Barcelona. El "lavabo" del claustre de Poblet. Impugnando un proyecto.—«Revista de Catalunya», abril 1927. Barcelona. Projecte de restauració del "lavabo"de Poblet. —■ «La Publicitat», 1 mayo 1929; re¬ producido en «Gazeta de les Arts», 15 mayo 1927. Barcelona. El monestir de Poblet. — Monografía. Editorial Barcino. 1927. Barcelona. L'arquitectura de Poblet i el seu esperit cistercenc. — «La Ciutat i la Casa», núm. 7, 1927. Barcelona. Separata. Les fonts de Poblet. Conferencia en el Real Círculo Artístico de Barcelona. — «Revista de Catalunya», abril 1928. Barcelona. Separata. Els primitius claustres de Santes Creas i de Poblet. — «Arts i Bells Oficis», febrero 1929. Barcelona. Separata. Un amic del bosser de Poblet. Leyenda. — «La Crónica de Valls», 22 noviembre 1930. Valls. Poblet. — «Album Meravella», 1931. Barcelona. L'escultor Bonifàs a Poblet. — «Poblet, recull d'escrits pobletans», 1933. Barcelona. Els claustres de Poblet. — «Per la restauració del monestir de Poblet», 1935. Barcelona. El Arte en Poblet. Monografia. — «Biblioteca de Turismo de la Sociedad de Atracción de Forasteros de Barcelona». 1935. Barcelona. Ponç de Copons, abat de Poblet. En el sexto centenario de su muerte. Folleto. Agpsto de 1948. Valls. CÉSAR MARTINELL LA CASA DE CARDONA Y SUS OBRAS EN POBLET BARCELONA 1949 La casa de Cardona y sus obras en Poblet I La emoción del documento inédito En la Historia del Arte tiene primordial interés la mis¬ ma obra artística puesto que ella efectúa el milagro de dete¬ ner el momento histórico y de ella fluye constantemente la emoción artística; pero la coordinación, la estructura his¬ tórica no posible sin los documentos de archivo de sería los cuales, aparente prosaísmo, fluye también una en su emoción histórica. Esta emoción se produce siempre : si el archivo no está ordenado y el hallazgo del documento re¬ sulta problemático, al realizarse este hallazgo, la feliz sor¬ presa aumenta aquella emoción; si por el contrario, como ocurre en el Archivo Notarial de Barcelona, la ordenación es perfecta, trabajar en él es asomarse cómodamente al ángulo histórico de la personal preferencia de cada uno. Donde el estudioso halla una laguna en sus estudios, tiene la seguridad de que, por caminos trillados, llegará, si no al punto apetecido —que no siempre es dable lograrlo— a un otero de orientación que le permitirá seguir adelante con paso más seguro. El ímprobo trabajo de catalogación, de fichas y papele¬ tas que hacen manejable tanto legajo, es un itinerario guía que permite recorrer los vericuetos de la historia bárcelo- 1 54 CÉSAR MARTINELR nesa catalana, ya que en cuestiones de Arte, muchas obras y de la región se confiaban a artistas de Barcelona o aquí se reunían para formalizar sus tratos. En estas mismas obras que vamos a comentar, los donantes residían en Madrid o en Nápoles, los artistas eran con frecuencia de fuera de Barcelona y el sitio de destino, Poblet; y sin embargo, Barcelona resultaba el centro de gravedad adecuado donde escriturar contratos y documentos, de cuyo estudio se des¬ prende un valioso calor de humanidad que presta nueva vida a las obras de arte. Éstas por sí solas cumplen su más elevada misión ar¬ tística en plano superior, de icono intangible, que la un lejanía histórica envuelve de mayor misterio. El documen¬ to de archivo, en cambio, nos deja asistir a su elaboración, nos permite entrometernos en intimidades de artistas y me¬ cenas y costumbres de época que constituyen el adecuado clima histórico que nos permite fruir de manera más com¬ pleta las obras de arte y las circunstancias, muchas veces insospechadas, que en su origen las ambientaron. Y lo que es más importante : las sitúa en el tiempo y las filia por autores, ya que uno y otros quedan en la vaguedad de la hipótesis mientras no aparece el documento preciso que fija fechas, nombres, coste de las obras contratadas y tes¬ tigos que intervinieron. Así en nuestra búsqueda por este valioso Arcbi\o Nota¬ rial, para documentar estudios en curso, hemos podido corroborar sospechas, completar puntos esbozados y des¬ cubrir otros que la amabilidad de nuestro amigo don José María Madurell y Marimón ha querido mostrarnos con inteligente solicitud. Entre otros de no menor interés, merecen especial atención los documentos que van a ser objeto del presente artículo, referentes a la casa de Car¬ dona y a sus obras en Poblet, algunas de ellas, como la fachada de la iglesia, sin documentar basta el presente y que aducen nuevas pruebas y detalles interesantes de la generosidad que esta casa ducal mostró por el monasterio cirterciense entre los años 1659 y 1674. Esta protección nos era ya conocida por lo que bacía re¬ ferencia a las suntuosas obras funerarias que sufragó, como 2 LA CASA DE CARDONA Y SUS OBRAS EN POBLET 55 por el servicio de difuntos compuesto de temo negro y candeleros de ébano, qne regaló con el magnífico pafio bordado con el escudo de Segorbe y Cardona, felizmente devuelto a Poblet; y sobre todo por la famosa biblioteca de más de 4,000 volúmenes lujosamente encuadernados, con las estanterías de ébano cerradas con fina cristalería de Venecia. Estos donativos y otras generosidades de las que hablan largamente las crónicas conventuales no eran todo lo que los Cardona hicieron por Poblet, que a su vez era sólo una de tantas prodigalidades con que maravillaba a sus coetᬠneos aquella familia representativa de la España decadente de los últimos Anstrias. Los documentos que exhumamos, con detalles vivos y minuciosos, nos acercan a estos protagonistas interesantes por su rango social y a otros que no lo son menos por su valía artística. En su lectura quisiéramos que el lector, ade¬ más del dato histórico, hallara algo de aquel emocionado interés antes aludido, q\ie trasciende de todo documento original. II Las cámaras sepulcrales Antes de su construcción.>—La casa de Cardona había mostrado sus preferencias por Poblet desde los días de su fundación, allá en el siglo xn, en que le cede una samada de sal a la semana mentre duri el mineral de Cardona; en el siglo xiv el famoso Ramón Folch dispone su entierro en este monasterio donde le construye rico sepulcro. se Más adelante son muchos los Cardona que eligen sepultura en Poblet, cuyos cadáveres se depositan en féretros de madera cubiertos de terciopelo que se colocan debajo de los arcos de los Panteones Reales, sin protección de nin¬ guna clase, pudiendo circular entre ellos la comunidad y los asistentes al templo. El año 1603 doña Juana de Aragón de Cardona y Cór¬ doba, duquesa de Cardona, hace donación al monasterio 56 CÉSAR MARTINELL de dos blandons o candeleras grans de plata, de pes junts de cent trenta vuyt marchs, tres anses plata, ah un escut en cada hu d'ells, ah les armes de les Cases deAragó, Car¬ dona y Cardava (Documentos 1 y 2) con la condición de que no puedan enagenarse ni deshacerse, sino que deban servir delante del altar mayor y assenyaladament devant la sepultura del excellentlssim senyar dan Diego Hernán¬ dez Falch y de Cardona, alim de Còrdova, Duch de Car¬ dona, quondam marit de dita senyora Duquessa. Este du¬ que D. Diego había fallecido el año 1601 y tenía su tumba al lado del Evangelio donde, por disposición testamentaria fué enterrada también su esposa D.^ Juana, fallecida en agosto de 1608. En el documento recientemente bailado en el Archivo Notarial de Barcelona, y que reproducimos al final, se pue¬ den ver las seguridades que la donante desea obtener del convento, de que será observada su voluntad, pues el nota¬ rio de Barcelona Gaspar Montserrat Xemallau escribe al de Monlblancb Vicente Torroella que reciba las firmas del abad y monjes en tal sentido. Trasladado a Poblet dicho último notario el, día 29 de enero de 1603, por orden del abad Simón Trilla fueron convocados los monjes en la casa del Capital de dit monastir, al so de la campana ma¬ jar, ahont altres vegadas son acostumats congregar, y juntamente con el abad firmaron los monjes que se con¬ signan en el referido documento, aceptando las condicio¬ nes de la donación de los ricos candeleros que la piadosa duquesa quiso que estiguen perpètuament devant dit al¬ tar, y no puguen ser desfets, trets, ni apartats del dit mo¬ nestir com está dit. ¿ Dónde irían a parar los blasonados candeleros, y quién se acordaría de ellos, ni de sus blasones, ni del toque de la campana mayor, a no ser por este docu¬ mento silenciosamente aparecido.!* Sabemos por un manuscrito del diligente anotador del monasterio P. Jaime Fortuny (^) que (hallándose en el Mo¬ nasterio de Poblet D. Enrique Duque de Segorbe y Car¬ dona con su muger D." Catalina Fernández de Còrdova y (') Col·lecció de manuscrits inèdits ... de Poblet, Manuscrit núm. 6, publicada por Joaquim Guitert i Fontseré. 4 LA CASA DE CARDONA Y SUS OBRAS EN POBLET 57' Figueroa) se hizieron dos tumbas grandes de madera una a cada lado del Presbiterio donde se encerraron guantas estavan divididas. No dice el referido cronista en qué año se efectuó esta visita, pero habiendo fallecido D. Enrique en junio de 1640, se colige que sería unos años antes cuan¬ do se realizó éste a manera de ensayo que se convertiría a no tardar en la obra suntuosa que luego veremos. Construcción de las cámaras.—Quien dió solución ade¬ cuada a los féretros insuficientemente protegidos fué el duque Luis Ramón, que el año 1659 decidió construir lo que se llamaron Cámaras Sepulcrales, debajo de los ar¬ cos, las cuales encargó a los escultores Grau de Manresa. No conocemos el documento original de esta contrata, que se escrituró en Tarragona el referido año, lo cual sabemos por la carta de pago de las 5,000 libras de su importe, fir¬ mada ante el notario barcelonés Francisco Daguí a 16 de septiembre de 1662. En ella se declara que dicha cantidad es en pago de la referida obra, com apar ab acte fet y fir¬ mat entre sa excellència, de una y dit Joan y Francisco y Josep Gráu, sos fills, de part altre, rebut en poder de llariôn Riber, notari de Tarragona, a á de juliol de 1659 (Doc. 5). El duque residía babitualmente en Madrid, pero en julio y en octubre de aquel año debió bailarse en Tarragona puesto que en la aludida contrata actúa personalmente, sin apoderado como acostumbra, y por la misma ápoca sa¬ bemos que su tesorero y contador en Cataluña el militar caballero Mauricio de Lloreda, ciudadano barcelonés que repetidamente representa al duque en su ausencia, había hecho varias entregas a los escultores, en virtut de orde de dit excellentissim senyor, datada en Tarragona a 12 de octubre de 1659, a cuyas entregas se refiere el ápoca más arriba indicada. Es de suponer que el duque estaría tam¬ bién en Poblet donde vería el estado de los féretros que motivó la construcción de estas Cámaras. El mismo día 16 de septiembre de 1662 y con interven¬ ción de los mismos artistas, notario y tesorero se firma otra ápoca de 25 Is. 4 s. q)or varias cajas para los cadáveres 5 58 CÉSAR MARTINELL de dichas sepulturas y poner cortinas; y otras 9 Is. 12 s. por 16 jornales que en dichas cosas había invertido José Gran (doc. 6). Este detalle prueba la menor categoría artís¬ tica de José, que excepcionalmente aparece en esta obra como contratante con sus padre y hermano, pero cuyo nombre no vemos citado en las actividades artísticas de su tiempo. Por otra ápoca de 16 de noviembre del mismo 1662 conocemos algunas de las mejoras que se introdujeron a lo primitivamente contratado y marcado en la traza, como fueron vuyt figures de dos palms de alt, y altres tants caps com de persona per hermosear la obra y altres menudèn- cies, y se li pagan en virtut de la carta de sa excellencia, dada en Madríd a U de novembre corrent, por todo lo cual y en concepto de albricias, recibió la cantidad de 500 libras (doc. 7). Las puei'tas de bronce que cerraban estas dos cámaras fueron proyectadas por el pintor Isidro Ballester quien co¬ bró por su trabajo 14 sueldos. Debía ser pintor de poco vuelo, pues su nombre no es conocido y en la misma ápoca de 9 de noviembre de 1661 aparece cobrando 8 Is. por la pintura de un armario archivo para los pleitos del de Cardona, el cual debía pintar de color verde, al óleo, con los rótulos en cada estante y las armas de Su Excelencia en las puertas del armario (doc. 3). Las de las cámaras se contrataron con el broncista bar¬ celonés Bartolomé Dents por el precio de 300 Is., apor¬ tando el metal el administrador del duque. La contrata se hizo el 12 de noviembre de 1661 con la condición de que Dents pondría manos a la obra dentro de los quince días próximos y no se ocuparía en ninguna otra basta dejarla terminada. Dichas dos puertas habían de ser de dos hojas y habían de tener cada mitja porta, vuyt pams y tres quarts de alsada, ans més que manco, ab dos figures, y demés que són en los dits patrons de fusta (que se le habían de entregar al empezar la obra). Item, és pactat que, en ditas portas, hi de fer quatre anelles y una creu a cada mitja porta, de gruix de un ral de quatre (doc. 4). Por otros documentos sabemos que las llaves de estas puertas, 6 LA CASA DE CARDONA Y SUS OBRAS EN POBLET 59 tr-drleethóocï< >ï< ^ ^ ^ yal dels dits senyor Maurici de Lloreda, en nom y per part del dit excellentissim senyor Duch de Cardona, y de Francesch Portella, principal ; Pere Pau Corredor, Joan Costes, Joan Garrido, y Diego Fàbregues, fermanses que firmaren y juraren dit dia, èssent presents per testimonis Domingo Rovira, major de dies, esculptor, y Domingo Rovira, menor de dies, també esculptor, y Rafel Gallart, mestre de cases, ciutedans de Barcelona. Sen >î< ^ yal de Joseph Llagostera, principal y Joan Corder, fermansa, que firmaren y juraren la ciutat de Tarragona, a deset de dits mes y en any, èssent presents per testimonis, lo magnifich senyor Josep Ferrer, doctor en Medicina, y Joan Voltes, apotecari, tots de Tarragona, y Joan 49 102 CÉSAR MARTINELL Pau Salines, notari que ha entrevingut dites firmes a per mi lo notari baix escrit». AHPB. Francisco Daguí, leg. 9, lib. com. 1, años 1654-1671. 19 9 enero 1669. Contrato entre Mauricio de Lloreda, contador y tesorero de don Luis Ra¬ món Folch de Cardona y Aragón, Duque de Cardona y de Segorbe, y el escultor Domingo Rovira, de la fábrica de la obra de piedra blanca de escultura para la puerta principal del templo del monasterio de Poblet. «Die mercurii. Villi, ianuarii, anno a Nativitate Domini. M.D.C.L.XYIIII. Barcbinone. De y sobre la fábrica de la obra de pedra blanca de esculptura que ba de servir per a assentar y posar en la portalada de pedra blanca y negra, que lo excellentíssim senyor don Luys Ramón Folcb de Cardona y Aragó, Ducb de Cardona y de Segorb, ba manat se fasse y fabrique en la porta de la yglésia del Real Monastir y Casa de Nostra Senyora de Poblet, del Orde del Císter, en lo arcabisbat de Tarragona, per y entre lo magnificb Maurici de Lloreda, cavaller en Barcelona populat, comptador y tbesorer de la casa y estats de sa exceUència en lo present Principat de Catalunya, tenint orde exprés de sa excellència per a les coses devall scrites, y en particular ab carta firmada de la mà de sa excellència, dada en Madrit a vintydos de desembre proppassat, de una part, y Domingo Rovira, menor de dies, esculptor, ciutedà de Barcelona, de part altra, són estats fets y firmats y jurats los capítols y pactes següents: Primerament, és pactat que lo dit Domingo Rovira, bage de fer y fa¬ bricar, segons que ab tenor del present fer y fabricar promet, del art de esculptura, si y conforme a bon eseulptor se pertany, la imatge de Nostra Senyora, les dues estàtues, una del excellentíssim senyor Ducb de Cardona, don Lluys, y altre del excellentíssim senyor don Pere Antoni de Aragó, que ban de estar agenollades als peus de dita imatge de Nostra Senyora, a una y altra part; y los tres lletreros, que ban de estar baix los peus de la dita imatge y de les dos estàtues sobredites, les armes del dit excellen¬ tíssim senyor Ducb de Cardona; y los quatre capitells de les columnels, y los quatre capitells de les pilastres, tot de pedra blanca-, ben brunyides y enllustrades, y perficionadas, de tal manera que en ninguna part de les dites figures, y demés, s'i conega ningún colp de ferro ab que sien tre¬ ballades, sinó que aquelles bajen de estar ben polides y repolides ab la perfecció que la obra y lo art demana, les quals ban de estar en la con> formitat de la trassa o dibuix que se li és stat ensenyat, y se bés entregat als mestres de cases que ban emprès a fer y fabricar la dita portalada, lo qual dibuix p trassa ell té per vist. Les quals bnatge, estàtues y demés ba 50 LA CASA DE CARDONA Y SUS OBRAS EN POBLET 103 de dexar lo dit Domingo Rovira, ben acabadas y perficiona[da]s, conforme està dit,tot punt, posadas de tal manera que los mestres de cases bajan a de fer altra cosa més que assentarlas en son lloch conforme ab ells està capitulat. Item, és pactat que dit Rovira, baja de fer com ab lo present fer acabar y perficionar promet la dita obra de sculptura, ben treballada, brunyida y enllustrada, conforme està dit, y a bon official se pertany, y que aquella en haverla acabada baja de ser visurada y regoneguda per dos esculptors, anomenadors, ço és, un per cada una de les parts per veurer y judicar si dita obra és rebedora, y està ab la perfecció que requerex, y conforme la trassa o dibuix fet. Item, que dit Rovira, baja de acabar la dita obra, ab tota perfecció y entregar aquella, axí acabada, dins un any comptador del dia present en bavant. Item, és pactat que sa excel·lència, y en son nom lo dit Maurisi de Llo- reda, li baja de fer donar la pedra blanca per a treballar dita obra, en la mateixa conformitat que se ban obligat los mestres de cases han emprès la demés obra de la dita portalada, ço és, les peses esboscassadas a punt de entallar y esculpir, posades dins de alguna instància ep lo Monastir de Poblet, abte per a treballar, y que aximatex sa excel·lència, la baja de fer assentar en son degut llocb per dits mestres de cases, la dita obra en la conformitat bo ban promès. ítem, c[ue dit senyor Manrici de Lloreda, de diners de sa excel·lència, baja de donar ab lo present donar y pagar promet al dit y pagar, com Domingo Rovira, per tota la dita obra setcentes lliures moneda barcelonesa, pagadoras ab tres pagas yguals, ço és, una tercera part, lo dia present; altra tercera part, a mitja obra; y la restant tercera part rebuda la obra. E axi les dites parts, convenen y prometen, la una a l'altra, adinvicem et vicissim, que tindràn, guardarán y cumplirán tot lo per ells promès, la una a Taltra, dilació ni escusa alguna, ab salari de procurador dins sens Barcelona, deu fora vint sous, ultra los quals, prometen lo bu altre sous, y restituyr totes missions y despeses sobre les quals volen ser creguts de llur simple paraula. E per atténdrer y cumplir les dites coses, ne obliga lo dit senyor Llo¬ reda, tots los béns y drets de sa excel·lència, mobles e immobles, haguts y per baver, y lo dit Domingo Rovira, menor de dies, per a que sa exeel- lència estiga més segur de dites coses, per ell promeses, ne dona en ferman- ssa, y principal pagador y complidor a Domingo Rovira, major de dies, esculptor, ciutadà de Barcelona, present. E lo dit Domingo Rovira, major de dies, acceptant lo cárrecb de dita fermansa, de bona voluntat, convé y en bona fe promet a sa excel·lència, y en son nom a dit Maurici de Lloreda, que juntament ab dit Domingo Rovira, menor, y sens ell, estarà tingut y obligat, com estar vol a totes les coses perdit Domingo Rovira, menor, promeses, obligantne per ço, tots llurs béns y de la altra de ells assoles, mobles e immobles, haguts y per baver, renunciant al benefici de Noves Constitucions, divididores y cedi- dores accions, y a la carta del emperador Adrià y Consuetut de Barcelona, que parla de molts que insolidum se obligan, y a la lley que diu que qui 51 104 CÉSAR MARTINELL promet fer alguna cosa pagant lo interès, és deslliurat de la tal promesa, y la dita fermansa a la lley que diu que primer ha de ser convingut lo principal que la fermansa, y a altre que Uevat lo principal sie llevat lo accessori, y tots per pacte renuncien a son propri for ah submissió al for del magnífich veguer de Barcelona, y altre jutge, ab facultat de variar, y ab restitució de despeses, y a tota altre lley y dret que Valerios puga, y fan y firman scriptura de ters en los llibres dels tersos de la cort sobredita del veguer de Barcelona, obligantne per ço ses persones y béns, y del altre de ells assoles, mobles e immobles, haguts y per haver, jurantbo llargament a Nostre Senyor Déu y sos sants quatre Evangelis. Testes sunt: magnificus lacintus Lloreda, civis bonoratus, et Raphael Gallart, magister domorum, civis Barcbinone.» AHPB. Francisco Daguí, leg. 9, lib. com. 1, años 1654-1671. 20 9 enero 1669. Carta del notario de Barcelona Francisco Daguí a su colega de Montblanch Juan Pablo Salines para que en su sustitución tomase la firma de los fiadores del contrato firmado por los maestros de obras de Tarragona Francisco Portella y José Llagostera, para la obra de arquitectura de la puerta principal de la iglesia del monasterio de Santa María de Po¬ blet. Contestación del notario Salines. «Magnífich y discret senyor: Lo excel·lentíssim senyor Duch de Cardona, don Luis, ha manat fer y fabricar de pedra negra y blanca la portalada de la iglésia del Monastir de Nostra Senyora de Poblet, sobre lo que entre lo senyor Maurici de Lloreda, comtador y tesorer de la casa y estats de sa excel·lència, de una part, y Francisco Portella y Joseph Llagostera, mestres de cases, de aquexa ciutat de Tarragona, de part altra, se ba feta una capitulació que vostra mercè veurà ab la còpia que ab esta remeto, per major seguretat de la qual los dits Portella y Llagostera ban donat per fermances a Pere Pau Corre¬ dor, Joan Costas, Juan Garrido, Diego Fàbregues y Juan Corder, també mestres de cases de dita ciutat de Tarragona. F com bajan firmat lo dit acte y capitulació, los dits senyor Maurici de Lloreda, en nom de sa excel- lència, y Francisco Portella, Pere Pau Corredor, Juan Costas, Juan Garrido, y Diego Fàbregues, y faltan a firmar y jurar lo dit acte de capitulació los dits Joseph Llagostera, altre de dits principals, y Juan Corder, una de dites fermanses, Per ço suplic a vostra mercè sia servit ferme mercè, com a substitut meu, rébrer la firma de dits Llagostera y Corder, de la obligació que cada bu de ells, y simul ab los altres fan en la conformitat que las demés, als quals los llegirà la dita capitulació, y del dia, mes y any, y dels dos testimonis que sens vostra mercè hi entrevindràn, al que d'eUa me n'avisarà perquè bo puga continuar en son degut llocb. 52 LA CASA DE CARDONA Y SUS OBRAS EN POBLET IOS Manaume moltes coses del servey de vostre mercè, a qui guarde Déu molts anys. Barcelona, y janer a 9, de 1661. Besa la mà de vostre mercè, son major servidor, Francisco Daguí, notari de Barcelona.^ «Magnífich y discret senyor: En nom y com a substitut de vostra mercè, lo dia present y davall escrit, éssent presents per testimonis lo magnífich Joseph Ferrer, en Medi¬ cina doctor, en la present ciutat de Tarragona populat, y lo honorable Joan Voltes, apothecari, ciutadà de dita de dita eiutat, he rebut las fermas de Joseph Llagostera y Joan Corder, mestres de cases de dita ciutat, los quals han firmat y jurat lo acte de capitulació, que vostra mercè menciona en la retroscrita, y me ha remès, lo qual per mi s'els és estat llegit y junt ah esta tomo a remètrer a vostra mercè, y així en fee mía ho podrà continuar en son degut lloc, manantme lo someteu en lo de son gust. Guarde Nostre Senyor a vostre mercè, molts anys. Tarragona, y janer 17, 1661. Major servidor de vostra mercè que sa lona, guarde mercè senyor, etc. Barcelona.» Al magnífich y discret senyor Frai cisco Daguí, notari públic de Barce¬ lona, guarde mercè senyor, etc. Barcelona.» AHPB. Francisco Daguí, leg. 9, lib. com. 1. años 1654-1671. 21 1 febrero 1669. Apoca de Domingo Rovira a favor del Duque de Cardona por dos dibujos referentes a la puerta de la iglesia de Poblet. «Die veneris, 1, februarii 1669. Ego, Dominicus Rovira, sculptor, civis Barchinone. Gratis, etc., firmo- apocham excellentissimo domino Duci Cardone, don Ludovico, absenti, etc., de viginti quinqué libris barcinonensibus, habitis et receptis, realiter et de facto, ad meas voluntates ommimodas a magnifico Mauricio de Lloreda, the- saurario, vestre excellencie. Et sunt per consemblants tineh de baver per dos hibuxos he fets per la portalada que dit excel·lentíssim senyor ha manats fa¬ bricar a la porta principal de la yglésia de Poblet de la hechura y forma de la que se ha fet y consertat ah los mestres de cases de Tarragona y escultors de Barcelona, en poder de Francisco Daguí, devall scrit a 9 de janer prop passat que se han remeses a Madrid al dit excel·lentíssim senyor Duch per havero axi manat. Et ideo renunciando, etc. Testes sunt: lotmnes Cabanes, notarius, civis; Joannes Baptista Garre- ta etlosephus Lapedra, scriptor Barchinone.» AHPB. Francisco Daguí, leg. 3, manual año 1669, f. 36. 53 106 CÉSAR MARTINELL 22 27 febrero 1669. Apoca subscrita por el escultor Domingo Rovira a favor de Mauricio de Lloreda, contador y tesorero de don Luis, Duque de Cardona, de la cantidad de 233 libras, 6 sueldos y 8 dineros, importe del primer plazo estipulado para la obra escultórica de la puerta principal del templo de Santa María de Poblet. «Dicto die [27 febrero 1669]. Ego, Dominicus Rovira, minor dierum, sculptor, civis Barcinone. Gra¬ tis, etc.,. Confiteor et recognosco vobis magnifico Mauricio de Lloreda, militi, computatori et thesaurario excellentissimi domini Ducus Cardone, don Ludovici, presenti, quod in peccunia numerata in notarii et testium infrascriptorum presencia, dedistis et solvistis mihi ducentas triginta tres libras, sex solidos, et octo denarios monete Barcinone, et sunt per la pri¬ mera paga de aquelles set centes Uiures, en les quals se ajustà ab acte rebut en poder de Francisco Dagui, notari de Barcelona, devall scrit, a denou •dejaner prop passat, lo fer y treballar la obra de escultura de la portalada de que sa Excel·lència ha manat fer per la iglesia del real Convent de Nostra Senyora de Poblet, ab declaració que en lo lloch haont se havian de posar les estàtues de pedra blanca del excel·lentissim senyor don Luis, Duch de Cardona y del excel·lentíssim senyor don Pere Antoni de Aragó, vuy virrey de Nápoles, se han de subrogar y posar les imatges de Sant Benet y Sant Bernat, de la matexa pedra blanca, conforme està en lo últim dibux, y està concertat entre ■'ni y dit senyor Lloreda. Et ideo renunciando, etc. Testes sunt; nobilis Franciscus de Jaén, magnificus lacintus Lloreda, ■civis honoratus, et loannes Cendrós.^ scriptor Barcinone.» AHPB; Francisco Daguí, leg. 3, manual año 1668. f. 83 v." 23 12 marzo 1669. ■Cara de pago otorgada por el maestro de obras de Barcelona Jacinto Carol, como procurador de favor su colega de Manresa Miguel Massalva, a de don Luis, Duque de Cardona, de la cantidad de 50 libras barcelo¬ nesas, por la confección de una traza para la puerta principal de la iglesia del convento de Santa Maria de Poblet. «Die martis 12 marcii 1669. Ego, lacinthus Carol, magister domorum, civis Barchinone, tanquam procurator Michaelis Massalva, eciam magistri domorum, civis Minorisse, constat de mea procuracione instrumento recepto penes Isidorum Terrats, auctoritate regi·r ac pro insigni eivitate Minorisse, notarium publicum dicte civitatis, die vigésima séptima mensis februarii, anni 1669, dicto nomine. Gratis, etc., firmo apocham excellentissimo domino Ducis Cardone, don Ludovico, absenti, etc., de quinquaginta libris barchinonensibus, habitis •et receptis numerando, realiter et [de] facto ad meas ommimodas voluntates 54 LA CASA DE CARDONA Y SUS OBRAS EN POBLET 107 a magnifico Mauricio de Llorada, thezaurario vestre excellencie, per at sunt consamblants tinch da haver par lo ajust del treball del dibux be fat per la portalada principal da la iglésia del Real Convent de Nostra Senyora de Poblet, en virtut de diferents ordes de sa excel·lència; y també són per baver anat diferents vegades en dit Real Convent, per ocasió de fer dit dibuix ab major acert y perfecció, y a les pedreres de Tarragona, Valls, Coll del Illa, y Arbea, per a regonèixer les que serien a propòsit, y baver vingut tres vegades en esta ciutat per a tractaro ab la Contaduría, y tot de orde de dita Contaduría y de dit excel·lentíssim senyor, lo qual orde de sa excel·lència és de 16 de febrer prop passat. Et ideo, renunciando, etc. Testes sunt: Antonius Pejoan, Joannes Cabanas, notariis, cives, et lo- sepbus Lapedra, scriptor.» AHPB. Francisco Dagui, leg. 3, man. año 1669, f. 93 v.° 24 18 mayo 1669. Apoca firmada por el escultor Domingo Rovira a favor de don Luis, Duque de Cardona, de la cantidad de 22 libras barcelonesas, importe del precio ajustado para el trazado de unos dibujos para forrar de bronce las puertas de la portada principal de la iglesia de Poblet. «Ego, Dominions Rovira, sculptor, civis Barcbinone. Gratis, etc., firmo apocbam excellentissimo domino Duels Cardone, don Ludovico, licet ab¬ senti, etc., de viginti duabus libris barcinonensibus, receptis in pecunia numerata, realiter et de facto ab meas voluntates ommimodas a magnifico Mauricio de Lloreda, tbezaurario vestre excellencie. Et sunt per consem- blants ne tincb de baver per ésser axi ajustat per los dibuxos be fets per a folrar de bronso les portes de la portalada que dit excel·lentíssim senyor Ducb manà fabricar en la porta principal de la yglésia del real Convent de Nostra Senyora de Poblet. Et ideo renunciando, etc. In testimonium, etc. Testes sunt: Antonius Pejoan et loannes Cabanes, notarii, cives Bar¬ cbinone.» AHPB. Francisco Daguí, leg. 3, manual año 1669, f. 138. 25 7 febrero 1670. Carta de pago otorgada por el tesorera general del Duque de Cardona, en la que se constata la entrega de 200 libras parta las obras practicadas' por los escultores Juan y Francisco Grau, en las iglesias de Poblet y de San Vicente de Cardona. «Die veneris 7 februarii 1670, in villa Cardone, Celsonensis diócesis. Ego, Mauricius dc Lloreda, olim tbesaurararius generalis excallentis- simi domini Ducis Cardone don Ludovici, quondam, et alieque, firmo apocbam magnifico Micbaeli Malagarriga, utriusque Juris doctor, olim 55 108 CÉSAR MARTINELL thesaurario sue excellencie in Ducatu Cardona et Vicaria Sagarre, presenti, de mille quingentis septuaginta et quinqué libris barcinonenses, receptis modo infrascripto et sunt pro consimilibus processes ex sole et aliis red- ditibus sue excellencie. Modus solucionis fuit quoniam sexcentas et quinqué libras que en virtut de lletra de dit Llorada de 12 de desembre 1669 paga per lo valor de lanas, deu dobles Esteve Peres, criat de Pere Esteve a Velásques, abat de Montserrat, excel·lència lo senyor Duch per tantas que sa don Lluís, quondam, donà lletra a favor de dit abat per consemblants que dit senyor abat havia fetas entregar de orde de sa excel·lència a Joan Peres, son majordom = Dos centes lliures que dit dia de orde de dit Llorada donà y per sa lletra pagà a Joan y Francesc Grau, escultors de Manresa, a bon compte de lo que sa excel·lència deu de les obres han fet en la iglesia de Poblet y en la iglésia de sant Vicens de Cadona=Cent lliures que a 8 de janer 1670, en virtut de lletra de dit Llorada, pagà a dits Graus, per comte de don Francisco de Montserrat y Vives, per lo cost de les imagens y montanyes de Nostra Senyora de Montserrat, ban fet de pedra blanca, de les quais cent lliures dits Graus, feren lletra sobredit don Francisco de Montserrat. Y les restants, siseantes y setanta lliures que de comtants = reaiment y de fet a ses voluntats confessa baver rebudes en diners de dit senyor Malagarriga, com de tot lo sobredit apar més llargament ab quatre partides del comte ha donat, y de les quals dit Llorada s'en fa càrrega en los comtes ha de donar de sa administració del temps de dit senyor Duch, don Lluís, y sa excel·lència vivia, y se han de fer bones a dit doctor Mala¬ garriga en la rendició de sos somies. Et ideo renunciando, etc.,... Testes sunt: lacinthus Lloreda, civis honoratus Barcinone; Benedictua Plana, baiulus salis Cardone, et Joannes Flores, de familia dicti Lloreda, confidentis.» AHPB. Francisco Daguí, leg. 5. man 16 año 1670, f. 38. 26 10 marzo 1670. Carta de pago otorgada por los maestros de obras de Tarragona Francisca Portella y José Llagostera, a favor del tesorero de don Luis, Duque de Cardona, de la cantidad de 1949 libras, 6 sueldos y 4 dineros barcelo¬ neses, a cuenta de las 6,600 libras, importe del precio convenido paru la fábrica de la puerta principal del templo de Santa María de Poblet. «Dicto die [10 marzo 1670] Tarrachone. Nos Francisons Portella et losephus Llagostera, magistri domo rum, cives Tarrachone. Gratis, etc., firmamus apocham magnifico Mauricio de Lloreda, militi, olim thesaurio excellentissimi domini don Ludovici, quon¬ dam, Ducis Cardone, absenti, de mille nongentis quadraginta novem libris, sex solidis, et quatuor denariis barcinonensibus, receptis modo infrascripto, et simt a bon comte de aquelles sis mil y sis centes lliures en que se con¬ certà la portalada de pedra blanca y negra que prometeren fer y acabar a tot punt per la porta principal de la iglésia del real Convent de Poblet, de: 56 LA CASA DE CARDONA Y SUS OBRAS EN POBLET 109 orde y a gastos del patrimoni de sa excel·lència, com apar ab lo acte rebut en poder de Francisco Dagui, notari de Barcelona, devall escrit, a 9 de janer 1669. Lo modo de la paga és que tres centes setanta y dos lliures reberem per lo Banch de Barcelona de comte nou per pòlisa te 9 de janer 1669, del dit senyor Loreda; y les restants mil sinch centas setanta y set lliures, dos sous y quatre dîners, en diners de comtants, reaiment y de fet, a vostres volimtats, de dit senyor Lloreda en diferents vegades de diners del patri¬ moni de sa excel·lència, fins a tres- de desembre prop passat inclusive. Et ideo renunciando, etc. Testes sunt: magnificus losephus Ferrer, Medicina doctor, et dus Quintana, sartor, cives Raymun- Tarrachone; et Augestinus Alemany, notarius publicus Tarrachone, qui in his vice et loco mei dicti notarii interfuit.» AHPB. Francisco Dagui, leg. 5, manual año 1670, f. 67. 27 12 marzo 1670. Carta de pago otorgada por el escultoi Francisco Gf.au, a cuenta de la obra de la sepultura del Vizconde don Ramón Folch, llamado el "Prohom Vinculador", para la iglesia del Monasterio de Poblet. «Dicto die [12 marzo 1670] in villa de Montisalbi. Ego, Francisco Gran, scultor, cives Minorissa, et alieque, firaio apo- cham magnifico Mauricio de Lloreda, militi, olim thesaurario excellentis- simi domini don Ludovici, quondam, Ducis Cardone, absenti, etc., de mille et centum librîs barcinonenses receptis modo infrascripto, et sunt a bon comte de les mil y vuyt centas lliures eu que se concertà la sepultura que Joan Grau, mon pare y jo, havem fabricada en la iglésia del real convent de Poblet, de la pedra blanca de Çarreal, per al senyor Vescomte don Ramón Folch, nomenat la Prohom Vinculador, que està enterrat en ella, com apar ab acte en poder del notari devall scrit a 20 de octubre 1667. Lo modo de la paga és que aquelles havem rebudes, dit mon pare y jo, en diners de comptants realments y de fet a vostres voluntats de dit senyor Lloreda, pagant de diners de sa excel·lència en diferents vegades, de les quals lus havem firmades rebudes, y volem que sian compreses en la present. Et ideo, renunciando, etc. Testes firme proxime dicti.» AHPB. Francisco Daguí, leg. 5, man. 16, aèo 1670, f. 75. 28 16 junio 1670. Carta de pago otorgada por el escultor Juan Grau, a cuenta de los relicarios de los arcos colaterales del altar mayor de la iglesia de Poblet. «Dicto die [16 junio 1670]. Ego, Joannes "Grau, escultor, civis Minorisse. Gratis, etc., Confiteor et recognosco vobis excellentissimo domino don Pedro Antonio de Aragon, 57 110 CÉSAR MARTINELL militi, et clavigero ordinis et milicie beate Marie de Alcantara, et capitaneo recognosco vobis excellentissimo domino don Pedro Antonio de Aragon, guardie alemane domini nostri regis, et nunch pro regi ;'n regno Neapolis, licet absenti, etc. Quod modo infrascripto, dedistis et solvistis mibi bis mille et sexcentas libras monete Barcinone, et sunt a bon compte del que jo dit Grau y Francisco Grau, mon fill, havem de haver de les obras del[s] archs collaterals del altar major de la iglésia de Poblet, y dels colgants de dit altar'major que sa excel·lència manà fabricar. Lo modo de la paga és que lo senyor Maurici de Lloreda, cavaller en Barcelona populat, les hi a donades y pagades realment y de fet a sas voluntats, ço és, dos mil dos centes setanta tres lliures, deset sous y onse, a rebudes ab diffarents parti¬ des fins a vint y sinch de mars mil siscents setanta, comprenent qualsevols lletres donades sobre lo doctor Malagarriga y altres fins a dit dia. I les restants trescentas. vint y sis lliures, dos sous y bu, a compliment de dita quantitat té rebudes per lo Banch de compte nou per pòl'ssa de dit senyor Lloreda, lo qual pagà dita quantitat de diners del patrimoni de sa excel- lència. Et ideo renunciando, etc. In testimonium, etc., presentem vobis facio apocham, etc. Testes sunt: Antonius Pejoan et Joannes Cabanes, notarii, cives Bar- chinone.» AHPB. Francisco Dagui, leg. 5. man. 16. año 1670, f. 208 v.° ' 29 18 julio 1671. Carta "Se pago otorgada por el arquitecto Juan Grau, a cuenta de los reli¬ carios de los dos arcos colaterales de la iglesia del monasterio de Poblet. «Dicto die [18 julio 1671]. Ego, Joannes Grau, architector, civis Minorisse, tam nomine meo pro- prio quam eciam ut procurator ad infrascripta et alia peragenda legitime constitutus et ordinatus a Francisco Grau, eciam architecture, civil eiusdem tarium Minorisse, filio meo, ut de mea procuracione constat apud T. not- tarium, die, etc., dictis nominibus. Gratis, etc.. Confíteor et in veritate re¬ cognosco, vobis excellentissimo domino domno Petro Antonio de Aragonia, etc., pro Sacra Cesárea et Regia Maiestate, locumtenenti et capitaneo gene- rali en regno Neapolis, licet absenti, etc.,quod modo infrascripto exsol- vistis michi octingentas septuaginta quatuor libras barcinonenses, que sunt bonum computum quatuor mille librarum, pro quarum precio nos obligavimus facere, ego, et dictus filius meus, binos arcus collatérales in altari maiori ecclessie monasterii et conventus beate Marie de Poblet, or¬ dinis Cartusiensis, in Campo et archiepiscopatu Tarraconensis, et pendentes ipsius altaris in litroque latere, exquibus iam recepi a vobis per manus ma- gnifici Mauricii de Lloreda, militis Barcinone populati, thésaurarii generalis vestri, ad bonum .eomputum dicti aiunctamentibus mille et sexcentas libras. 58 LA CASA DE CARDONA Y SUS OBRAS EN POBLET 111 de quibus apud Franciscum Dagui, notarium publicum Barcinone- apocam infrascriptum, décimo sexto die mensi iunii anni proxime preteriti, scilicet, millessimi sexcentessimi septuagesimi, vobis feci et firmavi, que simul iuncte dicte bine quantitates summam in acervo attingunt trium mille qua- dragintarum septuaginta et quatuor librarum. Modus vero solucionis dicta- rum octingentarum septuaginta quatuor librarum, talis fuit -et est, quoniam dictus magnificus Mauricius de Lloreda, thesaurarius vester, predictus, ex- solvit mihi per epodigia Banchi presentis civitatis Barchinone de computo novo dicti Lloreda, septuaginta et quatuor libras, quas ex ordine meo, dictus thesaurarius vester prefatus, exsolvit patri fratri losepho Serra, priori de Natzaret, sibi dato cum quadam epistolam eidem remissa, facta quarto die mensis octobris dicti anni millessimi sexcentessimi septuagessimi. Item,, ducentas libras quas domina Agnes Monjo, vidua, dicte civitatis Minorisse,. ex ordine dicti (dicti) vestri thesauraurii exsolvit mihi in peccunia numerata, realiter et de facto, ad meas omnimodas voluntates, ex quibus vobis apo¬ cam feci firmavi apud Isidrum Terrats, notarium et publicum dicte civitatis Minorisse, in mensi aprilis presentis et currentis anni miUessimi sexcentes¬ simi septuagessimi primi, quam cum presenti comprehendi volo ut ne una, et eadem quantitas bis soluta videat. Et restantes tercentas libras ad complementum dictarum octingentarum septuaginta quatuor librarum ex¬ solvit mihi dictus Mauricius de Lloreda, thesaurarius vester predictus, in pecunia numerata in substitut; notarii infrascripti testiumque infrascripto- rum presencia. Et ideo renunciando, etc.. In testimonium, etc., presentem vobis facio apocam de soluto, etc. Testes sunt: Franciscus Balta, et loannes Flores, de familia dicti Llo¬ reda, et losephus Lapedra, scriptor Barcinone. Quibus, etc.,» AHPB. Francisco Daguí, leg. 6, man. 17, aèo 1671, f. 355 v.° 30 18 julio 1671. Carta de pago atorgada por el arquitecto Juan Grau, a cuenta de las sepul¬ turas del rey Alfonso del infante Enrique, destinadas y a la iglesia del monasterio de Poblet. «Dicto die [18 julio 1671]. Ego, loannes Gran, architector, civis Bareinone (sic), tam nomine meo proprio, quam eciam ut procurator ad infrascripta, et alia perangenda legi¬ time constitutus et ordinatus a Francisco Gran, eciam architectore, civi Minorisse, filio meo., ut de mea procoracione constat, etc., dictis nominî- bus. Gratis, etc. Confíteor et in veritate recognosio vobis excellentissimo- domino Petro Antonio de Aragonia pro Sacra Cesárea et Regia Maiestate, locumtenenti et capitaneo generali in regno Neapolis, licet absenti, etc. Quod modo infrascripto exsolvistis mihi ducentas septuaginta septem libras, ter- decim solidos, et decem denarios barcinonenses, et sunt ad bonum compu- 59 112 CÉSAR MARTINELL turn del ajust o fet ab vostra excel·lència en fabricar lo concert per mi enterro y los sereníssims senyors rey don Alonso, y infant sepultura per don Henrich, en la iglésia del convent de Nostra Senyora de Poblet, orde de la Cartuxa. Modus vero solucionis dictarum ducentarum septuaginta septem librarum, terdecim solidoruni, et decern denariorum, talis fuit et est, quoniam eas pro vobis mihi dedit et solvit magnificus Mauricius dei Lloreda, miles Barcinone populati, habens ordinem et commisionem a nobili don losepho Galcerando de Pinos, Barcinone populati, in peccunia numerata, realiter et de facto, ad meas omnimodas voluntates, décima die mensis iùnii proxime elapsi, presentisque et currentis anni millessimi sex- centessimi septuagesimi primi, ex quibus feci chirographum, quod cum presencia mihi fuit, ut ne una et eadem quantitatibus videat. Et ideo, renunciando, etc. In testimonium, etc., presentem vobis facio apocam de soluto. lestes sunt: Franciscus Balta,' et loannes Flores, de familia dicti de Lloreda, et loannes Ribes, scriptor, Barcinone. Quibus, etc.,.» AHPB. Francisco Dagui, leg. 6, man. año 1671, f. 356. 31 8 diciembre 1671. {Contrato para la fábrica de dos sepulturas de piedra de Sarreal, para guar¬ dar los restos del rey Alfonso el Magnánimo y del infante Enrique, con destino a la iglesia del monasterio de Santa María de Poblet. «Die VIII. mensis desembris, anne a Nativitate Domini. .M.DC.LXXI. In Dei nomine. Noverint universi. Quod, etc. Sobre la fábrica de dos enterros o sepulturas que de pedra de Sarreal se han de fabricar en del real convent de Nostra Senyora de la iglésia Poblet, Bernardos, Orde de Sistells, a affecte de posar y trasladar en ells ■ossos o cadàver del sereníssim senyor rey don Alonso, y en lo altre los ossos o cadàver del sereníssim senyor infant don Enrrich, los quals per orde y compte del excel·lentíssim senyor don Pedro Anthonio de Aragón, comendador de la Orde de Alcántara, Duch de Sugorb y de Cardona, Comte de Empúrias, etc., se han de fabricar en la dita iglésia de Poblet. Per Ç0, per y entre lo molt il·lustre y noble senyor don Joseph Galceràn de Pinós, en Barcelona populat, com a procurador general ab libera y ge¬ neral administració de dit excel·lentíssim senyor don Pedro Antonio de Aragón, consta de sa procura en poder de Agustí Ferrer, notari public y real de la ciutat de Nàpols, a setse de juny mil siscents setanta, y per altres sos connotar is legalitzat, de una part, y Joan Garau y Francisco Garau, pare y fill, escultors de la ciutat de Manresa, de part altre, en y' sobre ditas cosas, se són firmats los pactes y concòrdia següents: Primerament, los dits pare y fill Garaus, convenen y prometen a dit excel·lentíssim senyor don Pedro Antonio de Aragón, y per ell al dit molt 60 LA CASA DE CARDONA Y SUS OBRAS EN POBLET 113 il·lustre senyor don Joseph Galcerán de Pinós, dons anys comptadors del son procurador, que dins primer de janer mil siscents setanta dos ea avant comptadors, tindrán a tot punt acabats y posats a tota perfecció los dits dos enterros o sepulturas, la una per lo senyor rey don Alonso, y l'altre per dit infant don Enrrich, treballadas y obradas de bona pedra de Sarreal, ab los relleus y dibuxos que en la trassa que lo dia present per lo compliment y efecte del present conveni se és firmada de mà de dit ' senyor don Joseph Galcerán de Pinós, y per lo notari avall escrit, y dits pare y fill Garaus, entès per los emperò, declarat y exceptât, que la figura que en dita trassa està dibuxada en lo ait, sota el dosser, que ha de ser de fusta, axí com està dita figura aieguda, bage de estar agenollada ab les mans plega¬ des de cara al altar major de dita yglésia de Poblet; y aximateix las dos figu¬ ras que están dibuxadas baix al peu de dita trassa, que la una és una Mort y l'altra un vell, en llocb de aquellas. A cada costat se ban de posar dos 'personatges de les Virtuts, conforme altre dibuix o trassa que de la mateixa manera lo dia present se és firmada per lo dit molt il·lustre senyor don Joseph Galcerán de Pinós, per lo notari avall escrit y per dits pare y fill Garaus, la qual obra acabada y posada que síe, bage de ser regoneguda per dos mestres pràtics en la Art de Arquitectura, elegidors un per cada part, a efecte de veure y regonèixer si la dita obra estarà ab la perfecció que requereix lo Art, y segons las trassas o dibuxos per dit efecte firmats, y a dit Garau, major, entregats. Prometent dits pare y fill Garaus que en càs que's trobàs no estar dita obra ab la perfecció se deu segons Art, con¬ forme a ditas trassas, se obligan en adobar y remediar aquella en tot o en part fins que estiga en la conformitat deguda y segons ditas trassas y Art. Y las ditas cosas prometen dits pare y fill Garaus attèndrer y cumplir sens dilació ni escusa alguna, ab los acostumats salaris de notari y pro¬ curador dins Barcelona, deu sous, y fora, vint, ab restitució de totas missions y despesas, y ab totas renunciacions, axí del benefici de novas Constitu¬ cions, del propri for, com altres, ab submissió del for del magníficb regent la vegaria o batllía de Barcelona, o de altre qualsevol, y ab totes altres clàusules oportunas y necessàrias, escriptura de ters, obligació de tots llurs béns, tant solament per pacte així convinguts y de quiscú d'ells assoles, mobles e inmobles, haguts y. per haver, y ab constitució de procurador per ser dia de festivitat de Nostra Senyora de Concepció, en la forma acos¬ tumada, cum promissione de rato babendo, y ab jurament llargament. ítem, lo dit molt il·lustre senyor don Joseph Galcerán de Pinós, com a procurador general predit, per lo que dits pare y fill Garaus se són obligats en fer y acabar, ab tota perfecció, dits dos enterros o sepulturas dins los dits dos anys pròxims, del primer de janer prop vinent en avant comptadors. Y altrament se són obligats en la conformitat que en dit precedent capítol se conté, y conciderant que dignius est mercenarius mercede sua. Per tant per ocasió del present conveni y altrament en paga y total satisfacció de tota la dita fàbrica y treball de fer aquella, en nom de dit excel·lentíssim senyor, son principal, convé y en bona fe promet a dits pare y fills Garaus que los donarà y pagarà per lo cost de dita fàbrica, quatre milia lliures moneda barcelonesa, dins dos anys, també pròxims, del dia primer de janer primer vinent en avant comptadors, ab set pagas en esta forma, ço és, 61 fi 114 CÉSAR MARTINELL mil lliures lo dia present, ab las quals están compresas aquellas doscentas setanta set lliures, tretse sous y deu diners, que dits pare y fill Garaus tenen ja rebudes per mà de Maurici de Lloreda, pagant per dit molt illustre senyor don Joseph Galceràn de Pinós, y lo dit per orde y compte de dit excel·lentíssim senyor don Pedro Antonio de Aragón, las quais eran y són a bon compte del preu de dita fábrica, de les quals doscentas setanta set lliures, tretse sous y deu diners, dits pare y fill Garaus, ne tenen firmat albarà a dit senyor Lloreda a deu de juny mil siscents setanta hu; y axi- mateix una àpocha en poder de Francesc Daguí, notari de Barcelona, a divuyt de juliol mil siscents sentanta bu, la qual rebuda y àpocha volan sien compresas ab la present perque de una mateixa quantitat no aparegan ésser fetas dos pagas. Y las restants tres milia lliures ab sis iguals pagas, ço és, de sinchcentas lliures quiscuna, comensant a pagar les primeras sinch- centas lliures al primer de juliol mil sis cents setanta dos, y després de tres en tres mesos, sinchcentes lliures fins sien pagadas las dites tres milia lliures, y no res menys. Ultra de ditas quatre milia lliures, promet en nom de dit excel·lentíssim senyor, son principal, que entregará o farà entregar en mà de dits pare y fill Garaus, o posades dins la dita iglésia o convent de Poblet, las gafas de ferro de bronse o del matérial que a dit excel·lentíssim senyor, son principal, li aparexarà més convenient per a acentar y forti¬ ficar la dita obra en les parts que ditas sepulturas se han de posar y asen¬ tar. Y las ditas cosas dit molt il·lustre senyor don Joseph Galceràn de Pinós, en nom de dit excel·lentíssim senyor, son principal, convé y promet attèndrer y cumplir sens dilació ni escusa alguna ab los acostumats salaris de notari y procurador, ab obligació dels béns de dit excel·lentíssim senyor, son principal, tantum mobles e immobles, haguts y per haver, ab totas re- nunciacions llargament y ab jurament. Testes de la firma de dit Joan Garau, major, y de dit senyor don Joseph Galceràn de Pinós, que han firmat dit dia són: lo nohle senyor don Lluís Sabater, en Barcelona populat, y Rafael Albià, escrivent. Testes de la firma de dit Francisco Garau que ha firmat en la ciutat de Manresa a set de janer mil siscents setanta dos són: Gerònim Marata, negociant de dita ciutat de Manresa, y Joan Altimir, pagès de Sant Fruc¬ tuós de Bages, y lo discret Benet Font, notari de dita ciutat de Manresa, lo qual com a substitut del notari avall escrit a dita firma ha entrevingut en virtut de lletra missiva a ell enviada. ítem, dits pare y fill Garaus firman àpocha a dit senyor don Joseph Galceràn de Pinós, en dit nom a la firma de dit Garau, major, present, de setcentas vint y duas lliures, sis sous, y dos, a compliment de las mil lliures, com las restants dos centas setanta set lliures, tretse sous, y dos, tinga rebudas dit Garau de dit Lloreda, com dalt està dit, les quals mil lliures dit senyor don Joseph, en dit nom, ha promesas pagar lo dia present per la primera paga de dit concert, rebudas, ço és, que aquellas de voluntat de dit Francisco Garau. dit Joan Garau, té rebudas de dit don Joseph, en dit nom, de comptants en presencia de notari y testimonis. Testes sunt predicti respective». AHPB. Ramón Vilana Perlas, leg. 23, man. año 1671, f. 627 v.° LA CASA DE CARDONA Y SUS OBRAS EN POBLET 115 32 8 diciembre 1671. El notario Ramón Vllana Perlas delega al notario de Manresa, Benito Font, para que reciba la firma del escultor Francisco Grau en el contrato que su padre Juan Grau otorgó para la fábrica de las sepulturas del rey Alfonso el Magnánimo y del infante Alfonso en la iglesia del mo¬ nasterio de Poblet. «Mag;nífich y discret senyor; Ab acte rebut en poder meu lo die present y avall scrit, per lo molt il·lustre y y entre noble senyor don Joseph Galceràn de Pinós, en Barce¬ lona populat; com a procurador general ab libera y general administració del excel·lentíssim senyor don Pedro Anthonio de Aragón, Ducb de y de Cardona, Compte de Empúries, Sugorb en dit nom, de una, y Joan Carau Francisco Carau, pare y fill, y escultors, de part altre, acerca de la fàbrica de dos enterros o sepulturas, que dits fill Carau, de pedra de Sarreal pare y ban de fer en lo Convent de Nostra de Cistells, per los ossos dels Senyora de Poblet, Bernardos, Orde cadàvers dels sereníssims Alonso y infant don Enrich fabricadora senyors rey don per orde y comj)te del dit excel- lentíssim senyor don Pedro Anthonio de concordia següents: Aragón, se són fets los pactes y Primerament, los dits pare y fill Carau, convenen y en bona fe metan a dit illustre pro¬ senyor don Joseph Calceràn de Pinós, en dit dins dos anys, nom, que comptadors del primer de janer de 1672 en avant, tindràn a tot punt acabada y posada a tota perfecció los dits dos enterros o sepulturas trabellades y obradas de pedra de Sarreal ab los relleus buxos que en la traça serà firmada do mà de dit y di- senyor don Joseph Cal¬ ceràn de Pinós, del notari avall scrit, y de dits pare y fill Caraus, exceptât emperò que la figura que està dibuxada sobre dita ser tot de sepultura que ha de pedra, y sota lo docer que ha de ser de fusta, axi com està dita figura ageguda ha de estar agenollada ab las mans plegades de cara al altar major de dita iglésia del convent de Poblet; y aximateix las dos figuras que serán bax al peu, que la una és una Mort y l'altre un vell, en lloc de aquelles a cada costat se han de posar dos personatges que són entre totas quatre Virtuts, conforme altre dibux o traça que de la Ynatexa manera estarà firmada per dit senyor don Joseph Calceràn de Pinós, per lo dit notari avall scrit, y dits pare y fill Caraus. La qual ohra acabada y posada, hage de ser regoneguda per dos mestres, un per cada part, a efecte de veurer si la obra està ab la perfecció que requereix la art, y segons la traça. Y en càs que se trobàs no estar dita obra ab la dita meten dits pare perfecció, pro¬ y fill Caraus seobligan en adobar y remediar aquella fins que estiga ab la conformitat perfecció deguda segons la dita traça. Y las y ditas cosas prometan attèndrer y eumplir, ab salari de procurador dins Barcelona 10 sous, y fora 20 sous, ab totas cláusulas necessàries, obliga¬ cions, renunciacions, submissions, scriptura de ters, obligació de sos béns tant solament per pacte, y de quiscú d'ells assolas, y ab la constitució de procurador acostumada per ser die dr; la festivitat de Nostra Senyora de 63 116 CÉSAR MARTINELL la Concepsció, y altrament per firmar dit Francisco Garau fora la vegaria de Barcelona, y ab jurament. Item, lo dit molt illustre senyor don Joseph Galcerán de Pinós, en dit nom de procurador, per lo que dits pare y fill Garau ab lo precedent capítol se són obligats en fer y acabar dos enterres o sepulturas, dins dos anys, com eu dit capítol se conté.Per ço, ooiivé y en bona fe promet, en dit nom, a dits pare y fill Garaus, que per lo cost de dita fábrica los donerà y pa¬ garà 4,000 lliures moneda barcelonesa dins dos anys, també pròxims, y del primer de janer pròxim vinent en avant comptadors, ab set pagas, en esta forma, ço és, 1,000 lliures de comptans, lo die present. Ab las quals 1,000 lliures están compresas aquellas 277 lliures, 3 sous 10, les quals dits pare y fill Garaus tenen ja rebudes per mà de Maurici de Lioreda, pagant per ordre de dit molt illustre senyor don Joseph Galceràn de Pinós, y per compte de dit excel·lentíssim senyor don Pedro Antonio de Aragón, a bon compte de dita fàbrica, de les quais 277 lliures, 3 sous, 10, dits pare y fill Garau, ne tenen firmat albarà a dit de Lloreda a 10 de juny 1671, y axi- matex, àpoca en poder de Francisco Dagui, notari de Barcelona a 18 de juliol pròxim passat, las quals rebuda y àpoca volen ser compreses. Y las restants 3,000 lliures, ab sis iguals pagas, ço és, de 500 lliures quiscuna, comensant a pagar al primer de juliol 1672, y després de tres en tres mesos 500 lliures fins sien pagades dites 3,000 lliures, y no resmenys ultra ditas 4,000 lliures, promet en dit nom que entregará o farà entregar a dits pare y fill Garaus las gafas de ferro o de bronse, o del material que voldràn per assentar y fortificar la dita obra dins del dit convent de Poblet en mà de dits pare y fill Garaus. Y ditas cosas ha promès dit illustre senyor don Joseph Galceràn de Pinós, en dit nom, ab obligació dels béns de dit excel- lentissim senyor, son principal, y no empero dels propris de dit senyor don Joseph, per tractar negoci alieno, y ab jurament. E aximateix ab altre acte, rebut en dits pare poder meu, lo matex die, y fill Garau, han firmat àpoca a dit molt il·lustre senyor don Joseph Gal¬ ceràn de Pinós, en dit nom, de ditas 1,000 lliures, a bon compte de las ditas 4,000 lliures, per les rahons sobreditas. Lo modo de la paga és en esta forma, ço és, 277 lliures, 13 sous, 10, que tenen rebudes de dit senyor de Lloreda per orde de dit senyor don Joseph, en dit nom, volent que ab la dita àpoca sien compresos lo albarà y àpoca que ja'n tenien firmada com dalt és dit, perquè no aparega una matexa quantitat ser pagada dos vegades. Y las restants 722 lliuras, 6 sous 2, de voluntat de dit Francisco Garau té rebudes dit Joan Garau, de comptants en presència de[l] notari y testimonis. E com per tenir dit acte y àpoca lo degut cumpliment falte la firma de dit Francisco Garau, per lo que se servirà per ferme mareé, en nom y com a substitut, entrevenir, en virtut de la present, en rébrer la dita firma, y aquella rebuda de la diada mes, y any, lloch, noms y cognoms de dos, o més testimonis, que en dita firma entrevindràn al peu de la present, rescriurerme de sa mà, perqué jo en fe de vostra mercè, ho puga continuar en son degut lloch y feme fe quant convinga, oferintme per vostra mercè en semblants y majors cosas... Déu a vostre mercè guarde. Barcelona y dezembre, als 8 de 1671. 64 LA CASA DE CARDONA Y SUS OBRAS EN POBLET 117 Molt servidor de vostre mercè qui ses mans besa, Ramón Vilana Perlas, notari públic de Barcelona. Al magnífich y discret senyor Benet Font, guarde Nostre Senyor molts anys, notari públich de Manresa. Almagnífich y discret senyor Ramón Vilana Perlas, que Déu guarde, notari públic de Barcelona. Magnífich y discret senyor: En nom substitut de vostra mercè, lo die present y avall escrit, y com a he entrevingut rébrer la firma dc Francisco Grau, escultor, lo qual ha en firmat en esta ciutat lo acte (jue ab sa carta ins'nua, així y de la manera que ab la minuta que està mencionat, a la qual ferma foren presents per testimonis Hierònym Marata, regociant, ciutadà de la dita ciutat, y Joan Altimir, pagès del lloc de Sant Fructuós de Bages, y així vostre mercè en fe mia podrà continuar en son degut lloc y manarme en estas y majors occasions, a qui sa Divina lo guarde. Manresa, y janer, als 7 de 1672. Son major servidor de vostre mercè que ses mans besa, Benet Font, notari públic de Manresa.» AHPB. Ramón Vilana Perlas, leg. 23, man. año 1671, f. 630. 33 13 julio 1672. Carta de pago otorgada por el escultor Juan Grau, a cuenta de la obra de las tumbas del rey Alfonso el Magnánimo y del infante Enrique, para la iglesia del monasterio de Poblet. «Dicto die [13 julio 1672]. Ego, loannes Garau, archilector, civitatis Minorisse, Gratis, etc.. Con¬ fíteor et in veritable recognosco vobis il·lustri et nobili dnn losepho Galce- rando de Pinos, general! de la Artillería Granate, Barcinone populati, uti procurator! excel·lentíssim! domini don Petri Antoni! de Aragón, Ducis Sugurbi, Comittis Emporiarum, etc., absenti, etc., nottarii tamen, etc. Quod modo infrascripto dedistis et solvisti·» mrhi quingentum libras monete Bar¬ cinone, et sunt pro solucione cessa prima die mensis iulii proximo preterit!, illarum quatuor mille librarum barcinonensium, quas cum octo equalibus solucionibus vos dicto nomine mihi dare et solvere promisistis pro precio et valore duarum sepulturarum sive enterres, quas facere et fabricare teneor, una videlicet, pro rege don Alonzo, et alia pro infante don Henricho, omnes in monasterio et conventu real! de Poblet. Modus vero solucionis dictarum quingentum librarum barcinonensium talis fuit et est, quoniam eas dedistis et solvistis numerando, realiter et de facto, in nottarium et testium infrascri- ptorum presencia, per manus reverend! lacobi Areny, presbyter! Barcinone residentis, ex solventis pecunis vestris propriis per vos ei ex ut dixit ... ad hune effectum traditis et liberatis. Et ideo renunciando, etc. In testimo¬ nium, etc., presentem vobis dicto nomine fació apocam de reciepti, etc. 118 CÉSAR MARTINELL Testes sunt: Raphael Albia, loannes Badía, et Carolus Grau, scriptores Barcinone degentes.» AHPB. Notario: Ramón Vilana Perlas. leg. 21, man. año 1672 (2." par¬ te) f. 124 v.° 34 16 agosto 1673. Carta de pago otorgada el escultor Juan Grau, a cuenta de la obra de por las sepulturas del Alfonso el Magnánimo y del infante Enrique, desti¬ rey nadas a la iglesia del monasterio de Poblet. «Die 16 augusti 1673. Joan Garau, escultor de la ciutat de Manresa, firmo ápocha al illustre y molt reverent senyor doctor Josep Stornell de Sorieino, per la gràcia de Déu, abat de la iglesia col·legial de Sant Vicens del Castell de Cardona, com a procurador que és del excel·lentíssim senyor don Pedro Antonio Raymundo Folch de Cardona, Duch de Sogorb y Coinpte de Empùrias, present, de sinch centes lliures moneda barcelonesa, y són per la paga cay- guda en lo mes de juliol prop passat, y a bon compte de aquellas quatre milia lliuras que són lo ajust o conveni de la fàbrica de dos sepulturas que dit senyor Carau, per compte de dit excel·lentíssim senyor don Pedro Antonio de Aragón fa en lo real monestir de Nostra Senyora [de] Poblet, conforme consta de dit ajust ab altre acte rebut en poder del notari avall scrit a del mes de del any 167., rebudas en presència de substitut de notari y testimonis. Et ideo, etc. Testes: lo magnifich senyor Caspar Sabater, donseU en Barcelona domiciliat; Pere Carbonell, boter y Vicens Badia, scrivent.» AHPB. Ramón Vilana Perlas, leg. 7, man. año 1673 (2.^ parte), f. 371. 35 24 junio 1674. Carta de pago otorgada por los escultores Juan Francisco Grau, y cance¬ y lación del contrato de la obra de las sepulturas del delrey Alfonso el Magnánimo y del Infante Enrique, instaladas en la iglesia del monasterio 'de Poblet. «Nos loannes Carau et Franciscus Carau, pater et filius, architectores, cives Minorisse. Crattis, etc. Confitemu; et in veritate recognoseimus vobis admodum illustri et reverendo domino doctori losepho Stornell de So¬ riano, Dei gracia abbati ecclesiecoUegiate sancti Vincencii Castri vUle Cardone, Celsonensis diócesis, uti procuratoriexcellentissimi domini don Petri Anthonii Raymundi Folch de Cardona, Ducis Sugurbi et Cardone, Comittis Empuriarum, etc., licet absenti, etc., substituto tamen notta- 66 LA CASA DE CARDONA Y SUS OBRAS EN POBLET 119 rium, etc. Quod modo infrascripto dedistis et solvistis nobis et confitemur nos a vobis dicto nomine, habuisse et récépissé quingentum libras barci- nonenses, et sunt pro ultima solusione, ad complementum illarum quatuor mille librarum, quas dictus excellentisimus dominus principalis vester nobis daturus, erat racione duarum sepulturarum sive enterres, quas ex ordine sue excellencie fecimus et fabricavimus, scilicet, una pro serenissimo rege don Alonzo et alia pro serenissimo infanti don Henrico, sepultis in monasterio et conventu reali beate Marie de Poblet, prout large eriarratur quodam convencionis instrumento per et inter nobilem don losepbum Gal- cerandum de Pinos, Barcinone populatum, uti procuratorem dicti excellen- tiss'mi domini principalis vestri, ex una, et nos, partibus ex altera, firmatis penes nottarium infrascriptum recepto die octava mensis dezembris anni millessimi sexcentessimi septuagessimi primi. Modus vero solucionis dicta- rum quingentum librarum barcinonensium, fuit et est talis quoniam eas a vobis dicto nomine babimus et recepimus in sustituti notarii et testium infrascriptorum presencia, per manus magnifici domini Stephani Escuder, utriusque Juris doctor, Barcinone populati, ex solventis pro vobis et ex pecuniis propriis dicte excellentissimi domini principalis vestri sibi ad bunc effecturn traditis et liberatis. Et ideo renunciando, etc., nedum de predictis presentem vobis dicto nomine facimus apocham de soluto, verum eciam cancellamus et annullamus dictum convencionis instrumentum ita ' et taliter, etc. Actum, etc. Testes sunt: Salvator Perarnau, iuvenis architector naturalis ville de Baga, Celsonensis diócesis, et Pascasius Baylon, iuvenis pictor, et Vincensius Badia, scriptor, Barcinone degentes.» AHPB. Ramón Vilana Perlas, leg. 46, man. año 1674, f. 2. 67