EL títol d’una revista pot ser un estímul a l’hora de captar lectors i, com en d’altres àrees de creació —llibres o pel·lícules—, un títol suggestiu,   curiós o original fa que destaqui sobre els altres.

El prestigi d’una publicació no rau en el seu títol, és clar, però de vegades sí que influencia a l’hora d’atraure l’atenció del públic.

Per a fer broma, comentem que els “Journal of ... “ o les “Revista de ...”  haurien d’estar prohibits, per massa suats.

Aproximadament, en el catàleg de la UAB, podem trobar 2502 publicacions que tenen la paraula Journal al títol. 
A la Biblioteca d’Humanitats en tenim 325.

Passa el mateix amb la paraula Revista . En el catàleg de la UAB trobem 3812 publicacions de les que 214 pertanyen al fons bibliogràfic de la Biblioteca d’Humanitats

En canvi, alguns   editors demostren tenir sensibilitat per la innovació. Voldríem destacar uns quants títols que, per a nosaltres, són dels que no es poden oblidar:

És quan dormo que hi veig clar Títol d’un poema de J.V.Foix i autèntica declaració surrealista presa com a títol pels estudiants de Lletres de la Universitat de Girona.

Gimlet És el nom d’un còctel al qual és afeccionat un personatge de Raymond Chandler. Un bon títol per a una “revista policíaca y de misterio”. Val la pena llegir el deliciós   text de Vázquez Montalbán on fa una declaració de principis sobre què pretén ser aquesta publicació. El trobareu en el primer número.

La Balsa de la medusa   Revista d’història i crítica literària que, en el primer número, fa una explicació del motiu del títol. Destaquem aquestes frases: “Nuestra publicación es una balsa de náufragos dispares, desde el que acaba de caer al agua hasta el de naufragio tan remoto que lo identifica con su nacimiento mismo [...] Cosa extrema una balsa pero siempre mejor que el agua fría o que una medusa con los ojos abiertos”.

La Sitja del llop   Publicació de la coordinadora per a la salvaguarda del Montseny, que tria per títol quasi un manifest.

 

La Torre de los Lujanes és el butlletí de la Real Sociedad Económica Matritense. Pren el nom de l’edifici on té la seva seu. La Torre de los Lujanes va ser construïda en el segle XVI per la important família Luján i hi va tenir com a hoste il·lustre el rei Francesc I de França durant els temps que va ser presoner a Madrid.

Locus Amoenus Un lloc d’amenitat però també d’erudició, ja que és la publicació que fa el Departament d’Art de la UAB per a difondre treballs científics de la matèria.

Piccolo Hans Revista italiana que inclou molts articles de psicoanàlisi i que pren el nom del cas clínic d’un nen, el petit Hans, afectat de fòbia, que va ser estudiat per Sigmund Freud.

Remate de males Publicació d’història i crítica literària d’una universitat brasilera. Els seus editors es concedeixen el privilegi de convertir-la en una forma d’escapar dels malefici

També hi ha publicacions que han optat per un títol que en ell mateix defineix la matèria de la qual tracten, però sempre utilitzant una paraula gens gastada:

Alambique per a les ciències experimentals
Alisios o bé Equinoxe per a la geografia
Auriga o Itaca per al món clàssic
Babel per a la traducció
Diablotexto per a la crítica literària
Rara Volumina per a llibres i manuscrits de bibliòfils
Theorema per a la filosofia
Viaggi di Erodoto per a la didàctica de la història

D’altres trien noms més cultes, d’evident comprensió per als entesos, però difícilment entenedors per a una gran majoria:

Almogaren Vol dir casa de pregària. Amb aquesta paraula els guanxes de l’illa de Gran Canària designaven una ermita construïda pels franciscans al principi de la colonització espanyola de l’arxipèlag. El centre teològic de Las Palmas de Gran Canària va triar aquest mot per a la seva publicació.

Aporía Dificultat lògica que presenta un problema especulatiu. Aquest títol, per a una revista de filosofia, es pot dir que és tota una definició de principis.

Azafea Instrument astronòmic inventat per substituir l’astrolabi, que feien servir els antics mariners. També és una bona definició del que pretén ser: un instrument per a saber navegar per l’univers de les idees.

Stromata Tractat de Climent d’Alexandria, dirigit als cristians perfectes, que parla de les més altes qüestions de moral i doctrina que formen la gnosi. La Facultat de Teologia i Filosofia d’El Salvador l’escull per a la seva revista.

Themata Paraula grega de variada polisèmia, que significa tema i ta mbé ofrena. Amb l’elecció d’aquest títol es pretén suggerir que qualsevol tema hi pot ser tractat, sempre que es faci adequadament. És una revista de filosofia editada per la Universitat de Sevilla.

Una altra opció és decidir-se per un títol emblema:

Barcarola revista de creació literària. Cant popular italià, especialment dels gondolers venecians, que imita el moviment dels rems. Hi ha alguna cosa més oscil·lant que la inspiració necessària per a acomplir una obra de creació?

Crotalón Un anuari de filologia espanyola que pren el nom d’una novel·la espanyola del segle XVI. Potser, de la mateixa manera que el protagonista de la narració explica diversos punts de vista utilitzant el recurs literari d’haver passat per vàries reencarnacions, la tria d’aquest títol és un manifest de diversitat.

Randa  Un treball delicat, que requereix habilitat i també amplis coneixements de l’art de fer puntes. És tot un símbol d’allò que pretén ser aquesta revista, que es defineix com a col·lecció d’alta cultura, amb un enfocament més aviat erudit però que pot ser entenedor per al públic no especialista, tot i que cultivat. El seu àmbit geogràfic d’interès són les Illes Balears.

Trocadero Una revista d’història publicada a Cadis que opta per triar el nom d’una fortalesa que en caure en mans dels absolutistes, l’any 1823, marcà el fi de l’etapa constitucionalista en l’esmentada ciutat andalusa.

Com és lògic, a l’hora de triar un títol, els literats parteixen d’un cert avantatge. Per aquest motiu hi ha moltes revistes de creació o d’investigació literària que destaquen. Trobar una explicació lògica a cada títol esdevé problemàtic donat que, possiblement, molts se seleccionen perquè són suggestius. Només en gosem de fer un comentari d’alguns.

Belfagor Divinitat moabita a qui se li dispensava un culte llicenciós. Els moabites eren un poble que habitava en l’actual Jordània i que va rivalitzar amb els jueus.

Extramundi o los Papeles de Iria Flavia Publicació dirigida per Camilo José Cela i que és, tal com ell reconeix, continuadora de Papeles de Son Armadans (aquesta també és a la Biblioteca).

Llir entre cards Què es pot dir d’un títol tan contundent?

Ojáncano Revista publicada a Carolina del Nord (EUA), que té el nom d’un personatge de la mitologia popular de Cantàbria. L’ojáncano és un gegant monstruós d’un sol ull, que representa la força de la naturalesa i que és dominat per fades beneficioses, les anjanas. En el seu primer número s’hi fa una declaració de principis: vol ser un revulsiu   en front de l’anquilosament acadèmic.

Encara hi ha més revistes que tenen títols curiosos:

Donaire
Pliego de murmurios
Quart Creixent
Quimera 
Trece de nieve
Tropelías

i algunes altres que podeu anar descobrint en el fons bibliogràfic de la sala de revistes.