De vegades els pronoms no fan falta (només per a professionals)
La insostenible lleugeresa d’un ‘hi’ | Actualitzada el 09/07/2012
ALBERT PLA NUALART
La Laura m’escriu per plantejar-me un dubte que trobo apassionant, perquè toca un d’aquells punts en què l’obsessió per no perdre identitat pot acabar desenfocant, i empobrint, la rica i sàvia complexitat de la llengua.
L’amic li va replicar: “Tens raó, Laura, però tu també te n’has deixat un”. I la va intentar convèncer que hauria d’haver escrit “Posa-hi algun pronom, de tant en tant!”
Abans de dir-hi la meva repetiré el que sempre ens deia Joan Solà. La gramàtica és un intent d’explicar la intuïció. N’és un derivat. I, per això, cap parlant pujat en un català genuí ha de permetre mai que una teoria gramatical li corregeixi la intuïció.
Ben al contrari: quan xoquen, cal polir la gramàtica, fer-la prou subtil per acollir el que sembla excepció.
Corregir la intuïció gramaticalment és com dir que la Lluna ha fet tard perquè no ha eclipsat el Sol a l’hora exacta que uns astrònoms van predir que ho faria.
Armat amb aquesta premissa, demà ho remataré.
Els complements fan falta en la mesura que un verb no sigui autosuficient semànticament, però el mateix verb que en una frase necessita un complement en un altre context comunicatiu pot estar prou replegat sobre ell mateix per no exigir-lo.
No esmussem la intuïció per fer-la tan roma com la teoria. Esmolem la teoria perquè pugui penetrar en la intuïció i explicar-la.
No Responses to “ De vegades els pronoms no fan falta (només per a professionals)”