\n
Em sembla que quan es parla del declivi nord-americ\u00e0 no ens ho haur\u00edem de prendre al peu de la lletra. Els Estats Units van esdevenir una pot\u00e8ncia mundial de deb\u00f2 arran de la Segona Guerra Mundial. \u00c9s evident que des de molt abans de la guerra ja eren l’economia m\u00e9s gran del m\u00f3n, per\u00f2 d’alguna manera eren nom\u00e9s una pot\u00e8ncia regional. Dominaven l’hemisferi occidental i havien fet algunes incursions al Pac\u00edfic, per\u00f2 la pot\u00e8ncia mundial, realment, eren els brit\u00e0nics.<\/p>\n
La Segona Guerra Mundial va canviar aquesta situaci\u00f3. Els Estats Units van esdevenir la pot\u00e8ncia mundial dominant. Els EUA tenien la meitat de la riquesa mundial. Les altres societats industrials estaven debilitades i desfetes. Els EUA tenien una posici\u00f3 de seguretat incre\u00efble. Controlaven l’hemisferi i, alhora, l’Atl\u00e0ntic i el Pac\u00edfic, amb una for\u00e7a militar enorme.<\/p>\n
Evidentment, aix\u00f2 va anar a menys. Europa i el Jap\u00f3 es van refer i es va produir la descolonitzaci\u00f3. El 1970, els EUA havien baixat, si volem dir-ho aix\u00ed, fins al 25% de la riquesa mundial -si fa no fa com a la d\u00e8cada del 1920-. Continuaven sent una pot\u00e8ncia mundial descomunal, per\u00f2 no tant com ho havien estat durant els anys 50. D’en\u00e7\u00e0 del 1970 la situaci\u00f3 ha estat for\u00e7a estable, tot i que, esclar, hi ha hagut canvis.<\/p>\n
Durant els \u00faltims deu anys, per primera vegada en cinc segles -des de la conquesta dels espanyols i els portuguesos-, l’Am\u00e8rica Llatina ha comen\u00e7at a ocupar-se d’alguns dels seus problemes. Ha comen\u00e7at a integrar-se. Els diversos pa\u00efsos de la regi\u00f3 estaven molt apartats els uns dels altres. Cadascun es relacionava pel seu compte amb Occident, primer amb Europa i despr\u00e9s amb els Estats Units.<\/p>\n
La integraci\u00f3 \u00e9s important. Implica que no resulta tan f\u00e0cil fer caure els pa\u00efsos un per un. Els pa\u00efsos de l’Am\u00e8rica Llatina poden unificar-se en la defensa contra una for\u00e7a exterior.<\/p>\n
Un altre canvi, molt m\u00e9s significatiu i molt m\u00e9s complicat, \u00e9s que els pa\u00efsos de l’Am\u00e8rica Llatina han comen\u00e7at a fer front de manera individual als seus enormes problemes interns. Amb els seus recursos, l’Am\u00e8rica Llatina hauria de ser un continent ric, sobretot l’Am\u00e8rica del Sud.<\/p>\n
A l’Am\u00e8rica Llatina hi ha una riquesa immensa, per\u00f2 est\u00e0 molt concentrada en mans d’una petita elit -formada normalment per gent molt europe\u00eftzada i generalment de ra\u00e7a blanca- i coexisteix amb el patiment i la pobresa generalitzats. Hi ha alguns intents de posar fil a l’agulla per resoldre aquesta situaci\u00f3, i aix\u00f2 \u00e9s important (ja que \u00e9s una altra forma d’integraci\u00f3), i en certa manera l’Am\u00e8rica Llatina s’est\u00e0 apartant del control dels Estats Units.<\/p>\n
Es parla molt del canvi en la relaci\u00f3 de poder mundial: l’\u00cdndia i la Xina seran les grans superpot\u00e8ncies, les m\u00e9s riques i poderoses. Per\u00f2 igual que en el cas anterior, hem de ser molt cauts amb aquesta visi\u00f3.<\/p>\n
Per exemple, molts observadors parlen del deute dels Estats Units i del fet que la Xina en t\u00e9 una bona part. Pocs anys enrere, de fet, el Jap\u00f3 tenia la major part del deute nord-americ\u00e0. Ara ha estat superat per la Xina.<\/p>\n
A m\u00e9s a m\u00e9s, cal considerar que el marc general en el qual es produeix el debat sobre el declivi dels Estats Units \u00e9s equ\u00edvoc. Estem acostumats a parlar d’un m\u00f3n format per estats, entesos com a entitats coherents i unificades.<\/p>\n
En l’estudi de la teoria de les relacions internacionals hi ha una escola, la realista, segons la qual ens trobem en un m\u00f3n an\u00e0rquic d’estats que busquen el seu inter\u00e8s nacional. En molts aspectes, aix\u00f2 \u00e9s un mite. Hi ha alguns interessos comuns, com ara la superviv\u00e8ncia, per\u00f2, en general, la gent d’un mateix pa\u00eds t\u00e9 interessos molt diferents. Els interessos dels directius de la General Electric i els del conserge que els neteja el terra no s\u00f3n pas els mateixos.<\/p>\n
La pretensi\u00f3 que tots nosaltres som una fam\u00edlia feli\u00e7, que no hi ha divisions de classe i que tots plegats treballem en harmonia \u00e9s part del sistema doctrinal dels Estats Units, per\u00f2 \u00e9s una pretensi\u00f3 radicalment falsa. Al segle XVIII, Adam Smith deia que els mateixos que dominen la societat en fan les normes: “els comerciants i els fabricants”. Avui dia el poder el tenen les institucions financeres i les multinacionals.<\/p>\n
Aquestes institucions tenen inter\u00e8s en el desenvolupament de la Xina. Per tant, si ets, per exemple, un directiu de Walmart, Dell o Hewlett-Packard, t’agradar\u00e0 tenir una m\u00e0 d’obra molt barata a la Xina que treballa en condicions deplorables i amb poques restriccions mediambientals. Mentre a la Xina hi hagi all\u00f2 que s’anomena creixement econ\u00f2mic, perfecte.<\/p>\n
De fet, el creixement econ\u00f2mic de la Xina t\u00e9 un punt de mite. La Xina \u00e9s sobretot una planta de muntatge. \u00c9s un gran exportador, per\u00f2, mentre el d\u00e8ficit comercial amb la Xina ha augmentat, el d\u00e8ficit comercial amb el Jap\u00f3, Taiwan i Corea ha disminu\u00eft. Aix\u00f2 passa perqu\u00e8 hi ha un canvi en el sistema de producci\u00f3 de la regi\u00f3. Els pa\u00efsos m\u00e9s avan\u00e7ats -el Jap\u00f3, Singapur, Corea del Sud i Taiwan- envien els components i peces tecnol\u00f2gicament avan\u00e7ats a la Xina, que utilitza la seva for\u00e7a de treball per muntar els productes i enviar-los fora del pa\u00eds. I les grans empreses nord-americanes fan el mateix: envien peces i components a la Xina, i all\u00e0 els munten i exporten el producte final. Aix\u00f2 compta com a exportaci\u00f3 xinesa, per\u00f2 moltes vegades es tracta d’exportacions regionals, i d’altres, en realitat, s\u00f3n autoexportacions dels Estats Units.<\/p>\n
Si sortim del marc conceptual que considera els estats naci\u00f3 com entitats unificades sense divisions internes, podem veure que el poder ha canviat globalment de mans, per\u00f2 en realitat ha passat de les mans del conjunt de treballadors a les dels actuals amos del m\u00f3n: el capital transnacional, les institucions financeres globals.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n
No li falta alguna cosa? Cohesi\u00f3.<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"O com traduir b\u00e9, per\u00f2 de manera manifestament millorable. Chomsky en angl\u00e8s…\u00a0WHO OWNS THE WORLD? I think talk about American decline should be taken with a grain of salt. World War II is when the United States really became a global power. It had been the biggest economy in the world by far for long […]<\/p>\n","protected":false},"author":594,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[3],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/detotunamicaenllengues\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/124"}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/detotunamicaenllengues\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/detotunamicaenllengues\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/detotunamicaenllengues\/wp-json\/wp\/v2\/users\/594"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/detotunamicaenllengues\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=124"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/detotunamicaenllengues\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/124\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":131,"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/detotunamicaenllengues\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/124\/revisions\/131"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/detotunamicaenllengues\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=124"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/detotunamicaenllengues\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=124"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/detotunamicaenllengues\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=124"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}