{"id":582,"date":"2018-02-26T08:46:10","date_gmt":"2018-02-26T08:46:10","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.uab.cat\/detotunamicaenllengues\/?p=582"},"modified":"2018-02-26T08:48:17","modified_gmt":"2018-02-26T08:48:17","slug":"582","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.uab.cat\/detotunamicaenllengues\/2018\/02\/26\/582\/","title":{"rendered":"Anglicismes i argot empresarial"},"content":{"rendered":"

L’argot de l’\u00aboffice\u00bb<\/a><\/h1>\n
El llenguatge empresarial est\u00e0 cada vegada m\u00e9s enva\u00eft per expressions anglosaxones que, segons asseguren els ling\u00fcistes, sovint s’utilitzen per simple \u00abesnobisme\u00bb o per \u00abfanfarroneria\u00bb<\/h5>\n
Jos\u00e9 luis salinas <\/span> 24.02.2018 | 06:30<\/span><\/h5>\n
\n

El que segueix \u00e9s un exemple d’una jornada de treball fren\u00e8tica per a un directiu modern. Comen\u00e7a aix\u00ed: despr\u00e9s de fer un checking<\/em> al mail<\/em> es reuneix amb el seu equip per fer un brainstorming<\/em> i repassa algun briefing<\/em>. Despr\u00e9s participar\u00e0 en alguna jornada sobre el branding<\/em> que ofereix algun coach<\/em>, en la qual \u00e9s obligatori fer un coffee break<\/em> amb altres CEO per intercanviar opinions sobre el m\u00f3n de les start up<\/em>. I com que est\u00e0 comen\u00e7ant en aix\u00f2 dels negocis, per rematar la tarda s’ha apuntat a una sessi\u00f3 de mentoring<\/em>. Un dia complicat. Sobretot, si no se sap angl\u00e8s.<\/p>\n

Si s’ha perdut, tranquil. Pot ser que moltes paraules li sonin xin\u00e8s. Al principi, entrar a l’argot costa i el llenguatge econ\u00f2mic i, per extensi\u00f3 l’empresarial, est\u00e0 cada vegada m\u00e9s esquitxat per aquests anglicismes. L’acad\u00e8mic de la RAE Salvador Guti\u00e9rrez Ord\u00f3\u00f1ez explica que aix\u00f2 ocorre perqu\u00e8 l’economia des de sempre beu molt de l’idioma de Shakespeare.<\/p>\n

<\/div>\n

\u00ab\u00c9s molt com\u00fa l’\u00fas d’aquests termes perqu\u00e8, al final, els economistes utilitzen argot com\u00fa amb anglesos o alemanys i aix\u00f2 els facilita la comunicaci\u00f3\u00bb, apunta. Tamb\u00e9 fa autocr\u00edtica i assegura que en moltes ocasions \u00abhi ha massa lentitud a l’hora d’adaptar nous termes a l’espanyol\u00bb. I aix\u00f2 que la RAE, on ocupa la butaca \u00abS\u00bb, i la Fund\u00e9u tenen un departament per intentar agilitzar aquestes convalidacions. Aix\u00ed i tot, hi ha un coll d’ampolla important que impedeix que els idiomes creixin.<\/p>\n

Encara que hi ha ocasions en qu\u00e8 la traducci\u00f3 \u00e9s ben senzilla. Per exemple, networking<\/em> pot substituir-se f\u00e0cilment per treball en xarxa; mentoring<\/em> per assessorament, o, m\u00e9s f\u00e0cil encara coffee break<\/em> per pausa per a caf\u00e8. Per\u00f2 el cas \u00e9s que aquests termes s’han anat introduint en el llenguatge de moltes companyies o associacions empresarials, especialment en les m\u00e9s joves, que als seus programes per anunciar jornades o diferents esdeveniments inclouen de forma habitual aquestes paraules. Gaireb\u00e9 sempre sense una traducci\u00f3 al costat.<\/p>\n

Antonio Jim\u00e9nez-Mu\u00f1oz, professor del departament d’Angl\u00e8s de la Universitat d’Oviedo, t\u00e9 una explicaci\u00f3 per a aquest fenomen. \u00abCom que les empreses s\u00f3n cada vegada m\u00e9s internacionals el vocabulari va girant cap a l’angl\u00e8s\u00bb, assenyala. \u00c9s a dir, que la vocaci\u00f3 d’obrir-se al m\u00f3n de moltes companyies fa que acabin important molts termes del llenguatge que van aprenent.<\/p>\n

El docent assegura que \u00abla creixent concentraci\u00f3 empresarial i de capitals, la internacionalitzaci\u00f3 de les empreses i la globalitzaci\u00f3 dels mercats fa que s’usin o adoptin termes de l’angl\u00e8s amb molta m\u00e9s facilitat\u00bb. Hi ha diversos motius que poden explicar aquestes causes. \u00abB\u00e9 perqu\u00e8 l’origen cultural de la paraula est\u00e0 al m\u00f3n anglosax\u00f3\u00bb, assenyala. \u00c9s el cas de termes com coworking<\/em>, que es pot traduir com a treball en equip i que \u00e9s molt utilitzat, per exemple, als vivers d’empreses. Tamb\u00e9 pot passar, afegeix Jim\u00e9nez-Mu\u00f1oz, que la traducci\u00f3 sigui m\u00e9s llarga. Ocorre amb el terme email<\/em>, que acaba convertint-se en correu electr\u00f2nic.<\/p>\n

Un altre factor \u00e9s que la traducci\u00f3 sigui complexa i sigui m\u00e9s comprensible en angl\u00e8s (per als qui coneguin l’idioma) que quan s’intenten buscar les paraules adequades per traduir. El professor de la Universitat d’Oviedo assegura que aix\u00f2 succeeix amb termes com know-how<\/em> i que alguns diccionaris tradueixen com el coneixement t\u00e8cnic o administratiu que \u00e9s imprescindible per dur a terme un proc\u00e9s comercial. Per\u00f2, al cap i a la fi, assenyala, \u00abtot aix\u00f2 ocorre perqu\u00e8 llegim i investiguem en angl\u00e8s, per una q\u00fcesti\u00f3 atractiu o de connotaci\u00f3, perqu\u00e8 leverage<\/em> sona millor que apalancament o soft skills<\/em> millor que habilitats toves\u00bb.<\/p>\n

Aix\u00f2 s\u00ed, hi ha un altre tipus de raons molt diferents, per\u00f2 tamb\u00e9 poderoses i freq\u00fcents. Ho il\u00b7lustra el mateix Jim\u00e9nez-Mu\u00f1oz: \u00abAra b\u00e9, per qu\u00e8 en una botiga de barri hi ha sales<\/em> i no rebaixes \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de pur esnobisme\u00bb. Seguint aquesta explicaci\u00f3 hi ha qui diu que es valora m\u00e9s una persona que introdueix aquest tipus de termes a les seves converses que una altra que no ho fa encara que estigui m\u00e9s preparada.<\/p>\n

Salvador Guti\u00e9rrez apunta tamb\u00e9 cap a un altre objectiu. Segons el seu parer, les ag\u00e8ncies de publicitat tamb\u00e9 tenen un paper fonamental a l’hora de popularitzar i difondre aquests anglicismes. Moltes vegades s’utilitzen per una simple q\u00fcesti\u00f3 de \u00abmoda\u00bb o de \u00abfanfarroneria\u00bb, assenyala l’acad\u00e8mic. \u00abEl que caldria fer \u00e9s utilitzar el terme en espanyol quan sigui possible. Per\u00f2 introduir termes estrangers al llenguatge est\u00e0 b\u00e9 en el cas que no n’hi hagu\u00e9s\u00bb, recomana.<\/p>\n

El domini de l’angl\u00e8s no es queda nom\u00e9s en l’\u00e0mbit econ\u00f2mic. Ni molt menys. I que en el llenguatge popular acabi imposant-se un terme en angl\u00e8s o en catal\u00e0 no \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 cient\u00edfica. Explica l’acad\u00e8mic que en castell\u00e0, per exemple, en el cas del futbol va intentar introduir-se la paraula castellana \u00abbalompi\u00e9\u00bb. Per\u00f2 no va quallar en absolut. En canvi, amb un altre terme esportiu va oc\u00f3rrer tot el contrari. Baloncesto va acabar imposant-se en la societat amb bastant claredat sobre basket<\/em>.<\/p>\n<\/div>\n

\"\"<\/a>Regi\u00f3 7<\/em>, 25 de febrer de 2018<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L’argot de l’\u00aboffice\u00bb El llenguatge empresarial est\u00e0 cada vegada m\u00e9s enva\u00eft per expressions anglosaxones que, segons asseguren els ling\u00fcistes, sovint s’utilitzen per simple \u00abesnobisme\u00bb o per \u00abfanfarroneria\u00bb Jos\u00e9 luis salinas 24.02.2018 | 06:30 El que segueix \u00e9s un exemple d’una jornada de treball fren\u00e8tica per a un directiu modern. Comen\u00e7a aix\u00ed: despr\u00e9s de fer un […]<\/p>\n","protected":false},"author":594,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[3],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/detotunamicaenllengues\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/582"}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/detotunamicaenllengues\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/detotunamicaenllengues\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/detotunamicaenllengues\/wp-json\/wp\/v2\/users\/594"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/detotunamicaenllengues\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=582"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/detotunamicaenllengues\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/582\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":586,"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/detotunamicaenllengues\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/582\/revisions\/586"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/detotunamicaenllengues\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=582"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/detotunamicaenllengues\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=582"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/detotunamicaenllengues\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=582"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}