{"id":699,"date":"2020-02-11T13:07:31","date_gmt":"2020-02-11T13:07:31","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.uab.cat\/detotunamicaenllengues\/?p=699"},"modified":"2020-02-11T13:09:04","modified_gmt":"2020-02-11T13:09:04","slug":"la-millor-edat-per-aprendre-una-llengua-un-cop-mes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.uab.cat\/detotunamicaenllengues\/2020\/02\/11\/la-millor-edat-per-aprendre-una-llengua-un-cop-mes\/","title":{"rendered":"La millor edat per aprendre una llengua… un cop m\u00e9s"},"content":{"rendered":"
\n
BILING\u00dcISME<\/span><\/div>\n
\n

El cervell no desenvolupa la destresa nativa d\u2019un idioma passats els sis anys d\u2019edat<\/h3>\n
\n

La investigadora Esti Blanco-Elorrieta estudia l’arquitectura cerebral quan es fan anar diversos idiomes alhora, Agathe Cortes, El pa\u00eds<\/em>, <\/a>30 GEN 2020 – 18:26 CET<\/abbr><\/a><\/span><\/h4>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n
\n
\n
\"La
La psicoling\u00fcista bilbaina Esti Blanco-Elorrieta.<\/span><\/p>\n
<\/div>\n<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n
\n
\n

\u201cEn quina llengua somies?\u201d, \u201ci en quina penses?\u201d. Esti Blanco-Elorrieta, psicoling\u00fcista reconeguda aquest any per Forbes 30 under 30<\/a> com a jove promesa cient\u00edfica, sap contestar aquestes curiositats. Blanco-Elorrieta (Bilbao, 29 anys) parla quatre idiomes i fa cinc anys que treballa a\u00a0la Universitat de Nova York (NYU), amb una beca de La Caixa, on investiga l’arquitectura del cervell biling\u00fce<\/a> en l’entorn natural. La cient\u00edfica treballa amb participants de tot el m\u00f3n que parlen perfectament almenys dues lleng\u00fces, o b\u00e9 de la mateixa fam\u00edlia o b\u00e9 molt diferents, incloent-hi tamb\u00e9 la llengua dels signes. Els resultats mostren que totes les persones biling\u00fces tenen les mateixes capacitats i reflexos de comunicaci\u00f3 en funci\u00f3 del context i de les barreres socials. \u201cEl m\u00e9s incre\u00efble que he constatat \u00e9s la universalitat del funcionament cognitiu d’aquest tipus de cervells\u201d, explica l’experta.<\/p>\n

Obstacles i avantatges<\/h3>\n

Una persona biling\u00fce viu amb tots els idiomes desperts alhora a la mateixa caixa i els fa anar en funci\u00f3 del context que l’envolta. No sempre troba la paraula adequada o de vegades n’inventa una sense ni tan sols adonar-se’n. A la doctoranda quadriling\u00fce li passa quan torna a casa: “Els meus pares entenen el que vull explicar per\u00f2 em responen que el que acabo de dir no \u00e9s una paraula”. El seu cervell calca un terme angl\u00e8s amb aparen\u00e7a espanyola (com per exemple “aplicar a la candidatura” com a traducci\u00f3 err\u00f2nia del verb\u00a0to apply<\/em>) de manera autom\u00e0tica sense adonar-se del problema.<\/p>\n

D’altra banda, quan queda en un bar amb les seves amigues que entenen tots dos idiomes, el seu cervell descansa. En aquell moment intercala enmig de la conversa algunes nocions en angl\u00e8s sense necessitat de buscar l’equivalent en basc o inventar alguna cosa que no existeix a veure si cola. \u201cQuan ets amb gent biling\u00fce o que almenys ent\u00e9n l’altre idioma, no tens necessitat de controlar-te. El teu cervell s’adapta a aquest context i no em cal fer el mateix esfor\u00e7 que si entr\u00e9s alg\u00fa que no ent\u00e9n aquest idioma\u201d, relata.<\/p>\n

<\/a><\/p>\n
\n
\n

El cervell de la persona biling\u00fce treballa m\u00e9s a l\u2019hora de comunicar. L\u2019escor\u00e7a prefrontal envia un senyal que bloqueja les paraules inadequades<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/section>\n

En definitiva, el cervell de la persona biling\u00fce treballa m\u00e9s a l’hora de comunicar. L’escor\u00e7a prefrontal envia un senyal que bloqueja les paraules inadequades. Aquest entrenament desenvolupa avantatges cognitius, com per exemple triar la informaci\u00f3 m\u00e9s rellevant.\u00a0No obstant aix\u00f2, la persona biling\u00fce\u00a0no sempre\u00a0troba la traducci\u00f3 d’una paraula precisa o d’una sensaci\u00f3 que vol expressar. \u201cPots estar parlant tranquil\u00b7lament i t’adones que la paraula que tens a la punta de la llengua no existeix en castell\u00e0”, comenta. El locutor, per tant, s’ha d’explicar amb m\u00e9s detall per fer-se entendre. Segons Blanco-Elorrieta, “els biling\u00fces s’expressen amb m\u00e9s sofisticaci\u00f3 i tenen m\u00e9s facilitat per comunicar-se, ja que estan acostumats a adaptar-se”.<\/p>\n

No obstant aix\u00f2, la gent amb biling\u00fcisme \u201cnadiu\u201d pot tenir la impressi\u00f3 de no controlar cap idioma perfectament malgrat tenir m\u00e9s capacitat verbal. \u201cAix\u00f2 passa per q\u00fcesti\u00f3 de freq\u00fc\u00e8ncia, \u00e9s a dir, pel nombre de vegades que la persona ha sentit un idioma. Per exemple, un biling\u00fce sent un idioma la meitat de vegades que un monoling\u00fce que nom\u00e9s tracta amb el castell\u00e0\u201d, explica la investigadora.<\/p>\n

Infantesa i subconscient<\/h3>\n

\u201cPer qu\u00e8 penso els n\u00fameros en alemany estant en un context espanyol?\u201d, li pregunten. Ella contesta amb una altra pregunta: \u201cHas apr\u00e8s les matem\u00e0tiques en aquesta llengua?\u201d La resposta acostuma a ser que s\u00ed. \u201cEls dos idiomes es reflecteixen a la ment de maneres diferents. En general la presa de decisions es fa en el primer idioma que has apr\u00e8s i el m\u00e9s acad\u00e8mic\u201d, argumenta l’experta. No obstant aix\u00f2, els sentiments i les mostres d’afecte tendeixen a fer-se mitjan\u00e7ant el segon idioma, ja que per a la persona biling\u00fce t\u00e9 menys pes.<\/p>\n

\u201cEl cervell actua segons les experi\u00e8ncies individuals i funciona per associacions\u201d, afegeix. En el subconscient, l’\u00f2rgan funciona m\u00e9s o menys igual. \u201cSi somies que ets a Fran\u00e7a amb un amic franc\u00e8s, somiar\u00e0s en franc\u00e8s. Si portes aquesta persona a Madrid, potser li fas parlar castell\u00e0, tot i que no el parli. \u00c9s q\u00fcesti\u00f3 de context. A m\u00e9s, si l’\u00faltim que has viscut o llegit \u00e9s en un idioma en particular, \u00e9s probable que somi\u00efs en aquest idioma\u201d, detalla Esti.<\/p>\n

<\/a><\/p>\n
\n
\n

Una persona biling\u00fce viu amb tots els idiomes desperts alhora a la mateixa caixa i els fa anar en funci\u00f3 del context que l\u2019envolta<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/section>\n

L’experta assegura que abans dels sis anys, el nen aconsegueix un nivell nadiu. Passada aquesta edat, encara que el cervell \u00e9s capa\u00e7 d’aprendre el vocabulari a la perfecci\u00f3, no podr\u00e0 desenvolupar la destresa motora necess\u00e0ria i reproduir el so exacte del segon idioma sense accent<\/strong>. [Conclusi\u00f3 nom\u00e9s referida a la pron\u00fancia.] D’altra banda, parlar a un nounat en tres idiomes i seguir la iniciativa al llarg de la seva infantesa \u00e9s el millor, segons confirma Blanco. \u201c\u00c9s cert que trigar\u00e0 m\u00e9s temps a parlar correctament, per\u00f2 al final arribar\u00e0 a controlar els tres idiomes. \u00c9s com amb la m\u00fasica. Li pots posar m\u00fasica cl\u00e0ssica, country i rock, i amb el temps, sabr\u00e0 diferenciar tots els estils\u201d, compara.<\/p>\n

Malgrat viure a Nova York des de fa cinc anys, que l’angl\u00e8s sigui el seu idioma dominant i portar parlant trenta minuts en espanyol, Blanco-Elorrieta s’acomiada amb un \u201cagur\u201d. La jove promesa cient\u00edfica troba a faltar el basc, la llengua de la seva infantesa.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

BILING\u00dcISME El cervell no desenvolupa la destresa nativa d\u2019un idioma passats els sis anys d\u2019edat La investigadora Esti Blanco-Elorrieta estudia l’arquitectura cerebral quan es fan anar diversos idiomes alhora, Agathe Cortes, El pa\u00eds, 30 GEN 2020 – 18:26 CET La psicoling\u00fcista bilbaina Esti Blanco-Elorrieta. \u201cEn quina llengua somies?\u201d, \u201ci en quina penses?\u201d. Esti Blanco-Elorrieta, psicoling\u00fcista […]<\/p>\n","protected":false},"author":594,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[3],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/detotunamicaenllengues\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/699"}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/detotunamicaenllengues\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/detotunamicaenllengues\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/detotunamicaenllengues\/wp-json\/wp\/v2\/users\/594"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/detotunamicaenllengues\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=699"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/detotunamicaenllengues\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/699\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":702,"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/detotunamicaenllengues\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/699\/revisions\/702"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/detotunamicaenllengues\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=699"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/detotunamicaenllengues\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=699"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/detotunamicaenllengues\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=699"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}