{"id":703,"date":"2020-02-14T10:12:38","date_gmt":"2020-02-14T10:12:38","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.uab.cat\/detotunamicaenllengues\/?p=703"},"modified":"2020-02-14T10:12:38","modified_gmt":"2020-02-14T10:12:38","slug":"que-hi-ha-en-un-nom","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.uab.cat\/detotunamicaenllengues\/2020\/02\/14\/que-hi-ha-en-un-nom\/","title":{"rendered":"Qu\u00e8 hi ha en un nom?"},"content":{"rendered":"

ELS GUARDIANS DELS NOMS<\/h2>\n

Gemma Saura, La Vanguardia<\/em>, 14 de febrer de 2020<\/p>\n

\"\"<\/h6>\n
https:\/\/www.vilaweb.cat\/noticies\/vols-saber-com-sescriu-el-teu-nom-en-islandes\/<\/a><\/h6>\n

Els islandesos no poden dir-se Llucifer. Tampoc noms m\u00e9s prosaics com Hannalisa, Theo o Bened. En el seu \u00faltim dictamen, el Comit\u00e8 per als Noms de la diminuta naci\u00f3 n\u00f2rdica rebutja aquests quatre apel\u00b7latius. El sat\u00e0nic L\u00fas\u00edfer, que sol\u00b7licitava un adult, perqu\u00e8 considera que pot ocasionar perjudicis al portador. Els altres, simplement per ser aliens a la tradici\u00f3 nacional.<\/p>\n

Isl\u00e0ndia t\u00e9 una de les legislacions m\u00e9s estrictes del m\u00f3n sobre noms, nascuda fa un segle per protegir la llengua i el sistema patron\u00edmic. Encara que la regulaci\u00f3 s’ha anat relaxant a mesura que la societat s’ha fet m\u00e9s diversa, cada vegada m\u00e9s veus demanen de revisar-la si no eliminar-la del tot.<\/p>\n

Els pares no poden anomenar els fills com els plagui. Han de triar entre una llista pr\u00e8viament autoritzada -uns 2.500 noms per g\u00e8nere- i els innovadors han de demanar un perm\u00eds incert. Tamb\u00e9 els cognoms estan r\u00edgidament regulats i s\u00f3n una raresa. La majoria d’islandesos porten el nom de pila del pare o la mare, amb el sufix son (fill) o dottir (filla). El 1913, seguint el cam\u00ed dels ve\u00efns n\u00f2rdics, Isl\u00e0ndia va autoritzar l’adopci\u00f3 de cognoms, per\u00f2 al cap de pocs anys va recular i els va prohibir. Nom\u00e9s van poder mantenir-lo -i transmetre’l- els que ja en tenien. Les classes altes, essencialment.<\/p>\n

Fins als anys noranta, els estrangers que es nacionalitzaven eren obligats acanviarde nom. \u00c9s el cas del pintor catal\u00e0 Baltasar Samper, de 82 anys, que va arribar a l’illa el 1961 per pescar areng i es va casar amb una islandesa. Curiosament, la carta que l’informava que no podia mantenir el seu estava firmada per tres islandesos amb cognom, recorda Samper per tel\u00e8fon des de casa seva, al nord de Reykjav\u00edk. Va haver de registrarse amb el patron\u00edmic de la seva esposa, com si fos el fill del seu sogre. “Vaig ser el primer Baltasar en segles aIsl\u00e0ndia. Avui n’hi ha 24. Est\u00e0 de moda ! “, diu entre rialles.<\/p>\n

El procediment per autoritzar nous noms \u00e9s complex, admet el ling\u00fcista Adalsteinn H\u00e1konarson, un dels tres membres del pol\u00e8mic comit\u00e8. Han de respectar les normesortogr\u00e0fiques i gramaticals de l’island\u00e8s (per exemple, no poden contenir la lletra c o la z, inexistents en aquest alfabet); no han de ser pejoratius o estigmatitzadors; i han de gaudir de “prou tradici\u00f3” al pa\u00eds. El nom \u00e9s aprovat si almenys 15 islandesos el porten actualment, xifraque baixa a5 si entre ells hi ha alg\u00fa m\u00e9s gran de 60 anys, i a zero si apareix en censos antics.<\/p>\n

“La majoria de sol\u00b7licituds s\u00f3n acceptades, al voltant del 70% -diu H\u00e1konarson-. A la gent li sembla que les nostres decisions s\u00f3n arbitr\u00e0ries, per\u00f2 hi ha una llei que estem obligats a seguir i \u00e9s responsabilitat del Parlament canviarla”. En els \u00faltims anys hi ha hagut diverses propostes, per\u00f2 cap no ha anat endavant. La ministra de Just\u00edcia, del conservador Partit de la Independ\u00e8ncia, prepara ara una nova llei que presentar\u00e0 al mar\u00e7.<\/p>\n

El mateix ling\u00fcista \u00e9s partidari d’una obertura. “La llei autoritza els estrangers a mantenir el seu nom per\u00f2 no diuen res de qu\u00e8 passa despr\u00e9s d’una generaci\u00f3, quan una persona ja \u00e9s nom\u00e9s islandesa. Hem hagut de dir no a pares que volien posar el nom d’un avi estranger”, lamenta.<\/p>\n

No \u00e9s l’\u00fanica incongru\u00e8ncia. Com ha denunciat el c\u00f2mic i exalcalde de Reykjav\u00edk J\u00f3n Gnarr, un dels seus m\u00e9s ac\u00e8rrims flagells, la llei perpetua privilegis d’una casta amb dret a cognom i concedeix una llibertat als ciutadans d’origen estranger que nega als aut\u00f2ctons. L’exalcalde va arribar amudarse als EUA, on es va canviar oficialment de nom, per aconseguir que el seu pa\u00eds li reconegu\u00e9s Gnarr com a cognom.<\/p>\n

“Amb tantes excepcions, el proc\u00e9s en si mateix \u00e9s cada vegada m\u00e9s complex”, denuncia Thorsteinn V\u00edglundsson, diputat liberal que l’any passat va impulsar una fallida proposta legislativa per abolir la llei de Noms.Per aell, \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de llibertat individual. “Els pares tenen dret a triar el nom que vulguin per als fills sense que el govern s’hi immisceixi”, assenyala V\u00edglundsson, que posa en dubte que el sistema patron\u00edmic corri perill. “\u00c9s una tradici\u00f3 molt estimada pels islandesos, que es va desenvolupar durant segles sense que ning\u00fa l’impos\u00e9s. La primera llei nom\u00e9s va arribar fa cent anys”.<\/p>\n

No tots n’estan conven\u00e7uts. “L’\u00fanic patrimoni que tenim \u00e9s la nostra llengua, que amb prou feines ha canviat en 1.100 anys. Som els \u00fanics al m\u00f3n que no diem tel\u00e8fon”, diu orgullosa la documentalista Kolfinna Baldvinsd\u00f3ttir, defensora de les restriccions.”\u00c9s unasocietat petita (360.000habitants), amb un 13% d’immigrants, en un m\u00f3n globalitzat, sota gran influ\u00e8ncia de l’angl\u00e8s. Si no f\u00e9ssim res, en dues o tres generacions l’island\u00e8s hauria desaparegut. Gr\u00e0cies a aquestes mesures radicals gaudeix d’una salut que ja voldrien altres lleng\u00fces minorit\u00e0ries”, diu.<\/p>\n

Al mar\u00e7 es veur\u00e0 fins on est\u00e0 disposada a arribar la ministra de Just\u00edcia. Fins aleshores, adeu Hannalisa, adeu Llucifer.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

ELS GUARDIANS DELS NOMS Gemma Saura, La Vanguardia, 14 de febrer de 2020 https:\/\/www.vilaweb.cat\/noticies\/vols-saber-com-sescriu-el-teu-nom-en-islandes\/ Els islandesos no poden dir-se Llucifer. Tampoc noms m\u00e9s prosaics com Hannalisa, Theo o Bened. En el seu \u00faltim dictamen, el Comit\u00e8 per als Noms de la diminuta naci\u00f3 n\u00f2rdica rebutja aquests quatre apel\u00b7latius. El sat\u00e0nic L\u00fas\u00edfer, que sol\u00b7licitava un adult, […]<\/p>\n","protected":false},"author":594,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[3],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/detotunamicaenllengues\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/703"}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/detotunamicaenllengues\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/detotunamicaenllengues\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/detotunamicaenllengues\/wp-json\/wp\/v2\/users\/594"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/detotunamicaenllengues\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=703"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/detotunamicaenllengues\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/703\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":704,"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/detotunamicaenllengues\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/703\/revisions\/704"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/detotunamicaenllengues\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=703"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/detotunamicaenllengues\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=703"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/detotunamicaenllengues\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=703"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}