{"id":8,"date":"2012-11-26T10:51:40","date_gmt":"2012-11-26T10:51:40","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.uab.cat\/detotunamicaenllengues\/?p=8"},"modified":"2013-01-07T15:47:55","modified_gmt":"2013-01-07T15:47:55","slug":"de-vegades-els-pronoms-no-fan-falta-nomes-per-a-professionals-del-catala","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.uab.cat\/detotunamicaenllengues\/2012\/11\/26\/de-vegades-els-pronoms-no-fan-falta-nomes-per-a-professionals-del-catala\/","title":{"rendered":"De vegades els pronoms no fan falta (nom\u00e9s per a professionals)"},"content":{"rendered":"<div>\n<div>\n<div>\n<div>\u00a0<em>UN TAST DE CATAL\u00c0<\/em><\/div>\n<p><strong>La insostenible lleugeresa d&#8217;un &#8216;hi&#8217;<\/strong> | Actualitzada el 09\/07\/2012<br \/>\nALBERT PLA NUALART<\/p>\n<div>\n<p>La Laura m&#8217;escriu per plantejar-me un dubte que trobo apassionant, perqu\u00e8 toca un d&#8217;aquells punts en qu\u00e8 l&#8217;obsessi\u00f3 per no perdre identitat pot acabar desenfocant, i empobrint, la rica i s\u00e0via complexitat de la llengua.<\/p>\n<div>El dubte, explicat simplement, \u00e9s si cal o no cal un pronom <em>hi<\/em> en un cert context. La cosa va anar aix\u00ed. Havent rebut un correu com aquest, &#8220;Si vas, ja m&#8217;explicar\u00e0s qu\u00e8 diuen&#8221;, la Laura -tipa de deixadesa ling\u00fc\u00edstica- no es va saber estar de respondre: &#8220;Posa algun pronom, de tant en tant!&#8221;<\/div>\n<p>L&#8217;amic li va replicar: &#8220;Tens ra\u00f3, Laura, per\u00f2 tu tamb\u00e9 te n&#8217;has deixat un&#8221;. I la va intentar conv\u00e8ncer que hauria d&#8217;haver escrit &#8220;Posa-hi algun pronom, de tant en tant!&#8221;<\/p>\n<div>Aix\u00f2 va originar una pol\u00e8mica que s&#8217;ha est\u00e8s i ha acabat implicant parents i coneguts. La Laura mant\u00e9 que el que va escriure est\u00e0 b\u00e9 per\u00f2 una amiga entesa en sintaxi afirma, categ\u00f2rica, que si no hi ha <em>hi<\/em> no \u00e9s gramatical. I ara volen el meu parer.<\/div>\n<p>Abans de dir-hi la meva repetir\u00e9 el que sempre ens deia Joan Sol\u00e0. La gram\u00e0tica \u00e9s un intent d&#8217;explicar la intu\u00efci\u00f3. N&#8217;\u00e9s un derivat. I, per aix\u00f2, cap parlant pujat en un catal\u00e0 genu\u00ed ha de permetre mai que una teoria gramatical li corregeixi la intu\u00efci\u00f3.<br \/>\nBen al contrari: quan xoquen, cal polir la gram\u00e0tica, fer-la prou subtil per acollir el que sembla excepci\u00f3.<br \/>\nCorregir la intu\u00efci\u00f3 gramaticalment \u00e9s com dir que la Lluna ha fet tard perqu\u00e8 no ha eclipsat el Sol a l&#8217;hora exacta que uns astr\u00f2noms van predir que ho faria.<br \/>\nArmat amb aquesta premissa, dem\u00e0 ho rematar\u00e9.<\/p>\n<div><\/div>\n<div><strong>La insostenible lleugeresa d&#8221;hi&#8217; (i 2) <\/strong><\/div>\n<div>\u00a0Actualitzada el <abbr title=\"\">10\/07\/2012<\/abbr> <abbr title=\"\">00:00<\/abbr><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<div>\n<div>\n<div>\n<div>\n<div>La intu\u00efci\u00f3 ens diu que &#8220;Si vas, ja m&#8217;explicar\u00e0s com ha anat&#8221; necessita un <em>hi<\/em> per poder ser gramatical. Cal dir &#8220;Si hi vas&#8230;&#8221; Tret, esclar, que estiguem parlant amb un restret.<\/div>\n<div>En canvi, &#8220;Posa algun pronom, de tant en tant!&#8221; canvia de sentit si hi afegim un <em>hi<\/em> . Sense <em>hi<\/em> l&#8217;imperatiu nom\u00e9s demana posar algun pronom,fent abstracci\u00f3 d&#8217;on. Amb <em>hi <\/em>demana posar-lo en un lloc concret que els que parlen saben quin \u00e9s.<\/div>\n<p>Els complements fan falta en la mesura que un verb no sigui autosuficient sem\u00e0nticament, per\u00f2 el mateix verb que en una frase necessita un complement en un altre context comunicatiu pot estar prou replegat sobre ell mateix per no exigir-lo.<\/p>\n<div>Li passa a <em>posar<\/em> per\u00f2 tamb\u00e9 a <em>anar<\/em> . Si vull marxar del lloc on s\u00f3c sempre puc dir a qui m&#8217;acompanya &#8220;Va, anem!&#8221; i, si m&#8217;est\u00e0 empipant o diu ruqueries, &#8220;V\u00e9s, home, v\u00e9s&#8221;. Aqu\u00ed <em>anem<\/em> equival a <em>sortim<\/em> , i <em>v\u00e9s<\/em> a <em>calla<\/em> : dos verbs autosuficients.<\/div>\n<div>La sintaxi sol simplificar i ens diu que cada verb regeix o exigeix uns complements. En el cas d&#8217;<em> anar <\/em>un locatiu i en el de <em>posar<\/em> un OD i un locatiu. Sovint obvia que cada accepci\u00f3 d&#8217;un verb (cada canvi de sentit) pot suposar un canvi de recci\u00f3 (un canvi en els complements que regeix).<\/div>\n<div>El <em>posa<\/em> de la Laura s&#8217;acosta molt a <em>fes servir<\/em> , un canvi massa subtil i contextual perqu\u00e8 un diccionari el reculli com a accepci\u00f3, per\u00f2 aix\u00f2 no vol dir que escapi a la intu\u00efci\u00f3.<\/div>\n<p>No esmussem la intu\u00efci\u00f3 per fer-la tan roma com la teoria. Esmolem la teoria perqu\u00e8 pugui penetrar en la intu\u00efci\u00f3 i explicar-la.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>\u00a0UN TAST DE CATAL\u00c0 La insostenible lleugeresa d&#8217;un &#8216;hi&#8217; | Actualitzada el 09\/07\/2012 ALBERT PLA NUALART La Laura m&#8217;escriu per plantejar-me un dubte que trobo apassionant, perqu\u00e8 toca un d&#8217;aquells punts en qu\u00e8 l&#8217;obsessi\u00f3 per no perdre identitat pot acabar desenfocant, i empobrint, la rica i s\u00e0via complexitat de la llengua. El dubte, explicat simplement, [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":594,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[3],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/detotunamicaenllengues\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8"}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/detotunamicaenllengues\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/detotunamicaenllengues\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/detotunamicaenllengues\/wp-json\/wp\/v2\/users\/594"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/detotunamicaenllengues\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/detotunamicaenllengues\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10,"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/detotunamicaenllengues\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8\/revisions\/10"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/detotunamicaenllengues\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/detotunamicaenllengues\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/detotunamicaenllengues\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}