An\u00e0lisi cr\u00edtica de llibres de text de catal\u00e0 per a no catalanoparlants adults en temps de neoliberalisme<\/strong><\/a><\/p>\nPau Bori Sanz <\/strong><\/p>\n\n- 1. INTRODUCCI\u00d3 GENERAL\n
\n- 1.1 Plantejament<\/li>\n
- 1.2 Neoliberalisme<\/li>\n
- 1.3 Objectius i preguntes de recerca<\/li>\n
- 1.4 Corpus d\u2019estudi<\/li>\n
- 1.5 Proc\u00e9s d\u2019elaboraci\u00f3 de la tesi<\/li>\n
- 1.6 Organitzaci\u00f3 de la tesi<\/li>\n
- 1.7 Contingut dels cap\u00edtols<\/li>\n
- 1.8 Rellev\u00e0ncia de l\u2019estudi<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n
- 2. PERSPECTIVA CR\u00cdTICA\n
\n- 2.1 Introducci\u00f3<\/li>\n
- 2.2 Perspectiva cr\u00edtica<\/li>\n
- 2.3 La Teoria cr\u00edtica de l\u2019Escola de Frankfurt\n
\n- 2.3.1 Ind\u00fastria cultural<\/li>\n
- 2.3.2 Cr\u00edtica a la ra\u00f3 instrumental<\/li>\n
- 2.3.3 La societat de l\u2019espectacle<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n
- 2.4 Pedagogia cr\u00edtica\n
\n- 2.4.1 Ideologia i curr\u00edculum<\/li>\n
- 2.4.2 Tradici\u00f3 marxista<\/li>\n
- 2.4.3 Materials escolars<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n
- 2.5 Estudis cr\u00edtics sobre llibres de text de lleng\u00fces estrangeres\n
\n- 2.5.1 G\u00e8nere i sexisme<\/li>\n
- 2.5.2 Perspectiva socioecon\u00f2mica<\/li>\n
- 2.5.3 Identitat<\/li>\n
- 2.5.4 Representacions culturals<\/li>\n
- 2.5.5 Ra\u00e7a i \u00e8tnia<\/li>\n
- 2.5.6 Recepci\u00f3 dels materials<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n
- 2.6. Neoliberalisme i ling\u00fc\u00edstica aplicada\n
\n- 2.6.1 Llenguatge en l\u2019era neoliberal<\/li>\n
- 2.6.2 Neoliberalisme i llibres de text de lleng\u00fces estrangeres<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n
- 2.7. Recapitulaci\u00f3<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n
- 3. ENSENYAMENT DE LLENG\u00dcES ESTRANGERES I MATERIALS DID\u00c0CTICS A EUROPA: CONTEXT SOCIOHIST\u00d2RIC\n
\n- 3.1 Introducci\u00f3<\/li>\n
- 3.2 Abans dels m\u00e8todes comunicatius\n
\n- 3.2.1 M\u00e8tode de gram\u00e0tica i traducci\u00f3<\/li>\n
- 3.2.2 M\u00e8tode directe<\/li>\n
- 3.2.3 M\u00e8tode audiolingual<\/li>\n
- 3.2.4 Ensenyament situacional de la llengua<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n
- 3.3 El m\u00e8tode comunicatiu\n
\n- 3.3.1 Presentaci\u00f3<\/li>\n
- 3.3.2 El Consell d\u2019Europa<\/li>\n
- 3.3.3 El s\u00edl\u00b7labus nocional-funcional i The Treshold Level<\/li>\n
- 3.3.4 Materials did\u00e0ctics comunicatius<\/li>\n
- 3.3.5 Cr\u00edtiques al m\u00e8tode comunicatiu<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n
- 3.4 MECR\n
\n- 3.4.1 Els antecedents (1980-2000)<\/li>\n
- 3.4.2 El document i la seva influ\u00e8ncia<\/li>\n
- 3.4.3 Cr\u00edtiques al MECR\n
\n- 3.4.3.1 Cr\u00edtiques pol\u00edtiques<\/li>\n
- 3.4.3.2 Cr\u00edtiques a la naturalesa del document<\/li>\n
- 3.4.4.3 Cr\u00edtiques dels continguts<\/li>\n
- 3.4.4.4 Un text \u2018sagrat\u2019<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n
- 3.5 Ensenyament de lleng\u00fces al segle XXI\n
\n- 3.5.1 Neoliberalisme i educaci\u00f3<\/li>\n
- 3.5.2 L\u2019economia del coneixement<\/li>\n
- 3.5.3 Aprenentatge al llarg de la vida<\/li>\n
- 3.5.4 El proc\u00e9s de Bolonya i el MECR<\/li>\n
- 3.5.5 El Portafolis europeu de les lleng\u00fces i l\u2019Europass<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n
- 3.6 Recapitulaci\u00f3<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n
- 4. L\u2019ENSENYAMENT DEL CATAL\u00c0 A NO CATALANOPARLANTS ADULTS I L\u2019IMPACTE DE LES PROPOSTES DEL CONSELL D\u2019EUROPA A CATALUNYA\n
\n- 4.1 Introducci\u00f3<\/li>\n
- 4.2 Les primeres classes de catal\u00e0 per a no catalanoparlants adults<\/li>\n
- 4.3. La d\u00e8cada dels vuitanta\n
\n- 4.3.1 Cursos oficials de catal\u00e0 per a adults<\/li>\n
- 4.3.2 Recepci\u00f3 de les propostes del Consell d\u2019Europa<\/li>\n
- 4.3.3 Nivell llindar per a la llengua catalana<\/li>\n
- 4.3.4 El Digui, digui<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n
- 4.4 La d\u00e8cada dels noranta\n
\n- 4.4.1 El CPNL i el catal\u00e0 per a estrangers a les universitats catalanes<\/li>\n
- 4.4.2 Consolidaci\u00f3 de les pol\u00edtiques ling\u00fc\u00edstiques del Consell d\u2019Europa a Catalunya<\/li>\n
- 4.4.3 El nou Nivell Llindar per a la llengua catalana<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n
- 4.5 Segle XXI\n
\n- 4.5.1 Immigraci\u00f3 d\u2019origen estranger a Catalunya<\/li>\n
- 4.5.2 Augment del nombre d\u2019estudiants no catalanoparlants adults<\/li>\n
- 4.5.3 El MECR en catal\u00e0<\/li>\n
- 4.5.4 Programes i programacions de catal\u00e0 per a adults<\/li>\n
- 4.5.5 Els certificats de llengua catalana<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n
- 4.6 Recapitulaci\u00f3<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n
- 5. MATERIALS DE CATAL\u00c0 PER A NO CATALANOPARLANTS ADULTS: EVOLUCI\u00d3 I ESTUDIS\n
\n- 5.1 Introducci\u00f3<\/li>\n
- 5.2 Primers materials<\/li>\n
- 5.3 Primers llibres de text<\/li>\n
- 5.4 Materials de les d\u00e8cades dels vuitanta i noranta\n
\n- 5.4.1 El Digui, digui<\/li>\n
- 5.4.2 Retalls<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n
- 5.5 Materials del segle XXI\n
\n- 5.5.1 Llibres de text<\/li>\n
- 5.5.2 Materials digitals<\/li>\n
- 5.5.3 Materials per a grups espec\u00edfics<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n
- 5.6 Estudis sobre materials did\u00e0ctics de catal\u00e0<\/li>\n
- 5.7 Recapitulaci\u00f3<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n
- 6. CORPUS I METODOLOGIA\n
\n- 6.1 Introducci\u00f3<\/li>\n
- 6.2 Explicaci\u00f3 i justificaci\u00f3 del corpus\n
\n- 6.2.1 Selecci\u00f3 dels materials<\/li>\n
- 6.2.2 Descripci\u00f3 del corpus<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n
- 6.3 Metodologia\n
\n- 6.3.1 Paradigma de recerca\n
\n- 6.3.1.1 Primera fase<\/li>\n
- 6.3.1.2 Segona fase<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n
- 6.3.2 Disseny de l\u2019an\u00e0lisi quantitativa del contingut\n
\n- 6.3.2.1 Selecci\u00f3 dels textos<\/li>\n
- 6.3.2.2 An\u00e0lisi quantitativa del contingut dels textos<\/li>\n
- 6.3.2.3 Categories superiors per a l\u2019an\u00e0lisi quantitativa\n
\n- Activitat quotidiana i temps lliure; compres i consum; educaci\u00f3; entreteniment i actualitat; feina; habitatge; informaci\u00f3 cultural; informaci\u00f3 personal; medi ambient; menjar i begudes; salut i benestar; ve\u00efnatge i entorn; viatges i turisme; altres<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n
- 6.3.2.4 Desenvolupament de l\u2019an\u00e0lisi quantitativa<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n
- 6.3.3 Disseny de l\u2019an\u00e0lisi qualitativa del contingut\n
\n- 6.3.3.1 Desenvolupament de l\u2019an\u00e0lisi qualitativa<\/li>\n
- 6.3.3.2 Feina<\/li>\n
- 6.3.3.3 Viatges i turisme<\/li>\n
- 6.3.3.4 Habitatge<\/li>\n
- 6.3.3.5 Un exemple<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n
- 7. AN\u00c0LISI DEL CONTINGUT\n
\n- 7.1 Introducci\u00f3<\/li>\n
- 7.2 An\u00e0lisi quantitativa del contingut\n
\n- 7.2.1 Nombre de textos extensos<\/li>\n
- 7.2.2 Classificaci\u00f3 dels textos en categories superiors<\/li>\n
- 7.2.3 Classificaci\u00f3 dels textos per col\u00b7leccions\n
\n- 7.2.3.1 Veus<\/li>\n
- 7.2.3.2 Nou Nivell B\u00e0sic i Elemental<\/li>\n
- 7.2.3.3 Passos<\/li>\n
- 7.2.3.4 Catal\u00e0 Incial, B\u00e0sic i Elemental<\/li>\n
- 7.2.3.5 Fil per randa<\/li>\n
- 7.2.3.6 Curs de catal\u00e0 b\u00e0sic<\/li>\n
- 7.2.3.7 Parla.cat<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n
- 7.2.4 Recapitulaci\u00f3<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n
- 7.3 An\u00e0lisi qualitativa del contingut\n
\n- 7.3.1 Feina\n
\n- 7.3.1.1 Veus<\/li>\n
- 7.3.1.2 Nou Nivell B\u00e0sic i Elemental<\/li>\n
- 7.3.1.3 Passos<\/li>\n
- 7.3.1.4 Catal\u00e0 Inicial, B\u00e0sic i Elemental<\/li>\n
- 7.3.1.5 Fil per randa<\/li>\n
- 7.3.1.6 Curs de catal\u00e0 b\u00e0sic<\/li>\n
- 7.3.1.7 Parla.cat<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n
- 7.3.2 Viatges i turisme\n
\n- 7.3.2.1 Veus<\/li>\n
- 7.3.2.2 Nou Nivell B\u00e0sic i Elemental<\/li>\n
- 7.3.2.3 Passos<\/li>\n
- 7.3.2.4 Catal\u00e0 Inicial, B\u00e0sic i Elemental<\/li>\n
- 7.l.2.5 Fil per randa<\/li>\n
- 7.3.2.6 Curs de catal\u00e0 b\u00e0sic<\/li>\n
- 7.3.2.7 Parla.cat<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n
- 7.3.3 Habitatge\n
\n- 7.3.3.1 Veus<\/li>\n
- 7.3.3.2 Nou Nivell B\u00e0sic i Elemental<\/li>\n
- 7.3.3.3 Passos<\/li>\n
- 7.3.3.4 Catal\u00e0 Inicial, B\u00e0sic i Elemental<\/li>\n
- 7.3.3.5 Fil per randa<\/li>\n
- 7.3.3.6 Curs de catal\u00e0 b\u00e0sic<\/li>\n
- 7.3.3.7 Parla.cat<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n
- 7.3.4 Recapitulaci\u00f3<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n
- 8. CONCLUSIONS\n
\n- 8.1 Introducci\u00f3<\/li>\n
- 8.2 Conclusions\n
\n- 8.2.1 Primer objectiu<\/li>\n
- 8.2.2 Segon objectiu<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n
- 8.3 Implicacions i recomanacions de l\u2019estudi\n
\n- 8.3.1 Per a autors i editors de llibres de text.<\/li>\n
- 8.3.2 Per a docents<\/li>\n
- 8.3.3 Reflexions finals<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n
- 8.4 Limitacions de l\u2019estudi i futures l\u00ednies de recerca<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n
- Bibliografia<\/li>\n
- Contingut dels annexos digitals<\/li>\n<\/ul>\n
Un exemple de l’an\u00e0lisi aplicada: 7.3.1.7 Parla.cat<\/strong><\/p>\nEn aquest material digital, igual que a la resta de col\u00b7leccions en paper del corpus, hi trobem diversos personatges amb t\u00edtols universitaris que fan feines mal pagades per a les quals es necessita poca formaci\u00f3 acad\u00e8mica. Ja a les primeres unitats apareixen una periodista que fa de dependenta (DGPL, 2008, B\u00e0sic 1, unitat 5, Av.4) i una arquitecta que tamb\u00e9 treballa de dependenta primer en una botiga de mobles i despr\u00e9s en una de roba (DGPL, 2008, B\u00e0sic 2, unitat 3, 1.10). Parla.cat presenta aquesta flexibilitat dels treballadors en temps neoliberals com a un fenomen natural, sense que els personatges expressin cap tipus de sorpresa al respecte. Les queixes dels personatges de classe treballadora en aquesta col\u00b7lecci\u00f3 solen anar adre\u00e7ades als seus baixos salaris, les moltes hores que treballen o el tipus de contractes que tenen. L\u2019arquitecta que fa de dependenta es lamenta per tenir un sou de 500\u20ac mensuals (DGPL, 2008, B\u00e0sic 2, unitat 3, 1.17) i un perruquer es queixa pel seu contracte temporal: \u201cDe tres mesos nom\u00e9s. Aqu\u00ed \u00e9s dif\u00edcil tenir un contracte indefinit. I encara \u00e9s m\u00e9s dif\u00edcil trobar una feina ben pagada… Tinc un sou molt baix! I sense pagues extres!\u201d (DGPL, 2008, B\u00e0sic 2, unitat 3, 1.16). D\u2019una forma similar, Aina es queixa del seu contracte en una f\u00e0brica: \u201cEm fa posar de mal humor que no em renovin el contracte a la f\u00e0brica! Al setembre em faran un contracte nou. Aix\u00ed perdo tots els drets que tindria si treball\u00e9s molt de temps seguit a l’empresa.\u201d (DGPL, 2008, Elemental 3, unitat 2, 3.12). Aquests exemples serien representatius d\u2019alguns dels aspectes m\u00e9s negatius del nou ordre del treball: la precarietat i la temporalitat laborals. Enlloc, per\u00f2, no es comenten les circumst\u00e0ncies pol\u00edtiques i econ\u00f2miques que provoquen aquesta situaci\u00f3. Fixem-nos, per exemple, en aquesta frase: \u201cfer de dependent \u00e9s mal pagat perqu\u00e8 treballes moltes hores i cobres poc\u201d (DGPL, 2008, basic 2, unitat 3,2.4). Es tracta d\u2019un argument il\u00b7l\u00f2gic, ja que no \u00e9s un treball poc remunerat perqu\u00e8 es treballen moltes hores. En realitat, la feina de dependent \u00e9s mal pagada b\u00e0sicament per dos motius. Primer, perqu\u00e8 \u00e9s un treball que necessita poca formaci\u00f3 acad\u00e8mica al qual poden aspirar moltes persones. I segon, perqu\u00e8 les empreses, amb l\u2019afany d\u2019augmentar beneficis dins un context de creixent inseguretat laboral i compet\u00e8ncia, opten per fer contractes precaris sabent que sempre trobaran alg\u00fa disposat a acceptar-lo dins una societat que compta, utilitzant les paraules de Pierre Bourdieu (1998), amb \u2018un ex\u00e8rcit de reserva de treballadors\u2019 domesticats per les mesures de flexibilitzaci\u00f3 laboral i la constant amena\u00e7a de perdre la feina. En aquest sentit, tamb\u00e9 \u00e9s interessant assenyalar que els personatges sense feina que apareixen no expliquen els motius de la seva manca de treball. No sabem si la seva empresa s\u2019ha traslladat a un altre pa\u00eds amb m\u00e0 d\u2019obra m\u00e9s barata o si hi hagut una reestructuraci\u00f3 de personal a causa de les retallades imposades pel govern o la direcci\u00f3 empresarial. Simplement s\u2019hi diu que no tenen feina: \u201cHola! S\u00f3c Maria! Jo no trobo feina. Estic aturada\u201d (DGPL, 2008, b\u00e0sic 1, unitat 5, 2.6); \u201cDes de l\u2019abril no tinc feina, estic aturat (DGPL, 2008, b\u00e0sic 1, unitat 5, 2.7)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
A m\u00e9s del seu objectiu central, aquesta obra tamb\u00e9 ofereix un resum de la hist\u00f2ria de les metodologies d’ensenyament de lleng\u00fces estrangeres, una presentaci\u00f3 dels llibres de text en catal\u00e0, una observaci\u00f3 cr\u00edtica de les tasques del Consell d’Europa i del MECR… D\u00e9u-n’hi-do! An\u00e0lisi cr\u00edtica de llibres de text de catal\u00e0 per a no catalanoparlants […]<\/p>\n","protected":false},"author":594,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[3],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/detotunamicaenllengues\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/820"}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/detotunamicaenllengues\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/detotunamicaenllengues\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/detotunamicaenllengues\/wp-json\/wp\/v2\/users\/594"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/detotunamicaenllengues\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=820"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/detotunamicaenllengues\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/820\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":824,"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/detotunamicaenllengues\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/820\/revisions\/824"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/detotunamicaenllengues\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=820"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/detotunamicaenllengues\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=820"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/detotunamicaenllengues\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=820"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}