{"id":847,"date":"2021-03-22T12:33:52","date_gmt":"2021-03-22T12:33:52","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.uab.cat\/detotunamicaenllengues\/?p=847"},"modified":"2021-03-23T09:51:49","modified_gmt":"2021-03-23T09:51:49","slug":"la-florida-dels-arbres-fruiters","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.uab.cat\/detotunamicaenllengues\/2021\/03\/22\/la-florida-dels-arbres-fruiters\/","title":{"rendered":"La florida dels arbres fruiters"},"content":{"rendered":"

Tot aprofitant aquests dies benignes he donat uns quants tombs pel jard\u00ed. Els refilets dels ocells, amagats al bosc llindant, comencen a fer-se sentir.<\/p>\n

\u00c9s l\u2019acme de joia dels arbres fruiters, els quals revesteixen les seves branques seques amb les millors gales plurals encara no aombrades per les fulles. La florida sembla estar programada d’acord amb uns criteris misteriosos i indesxifrables d’est\u00e8tica floral, segons els quals els diferents arbres s\u2019enfloren per ordre successiu, la qual cosa ocasiona que, per una banda, s’allargui la temporada florent i, per l\u2019altra, s’evitin rivalitats in\u00fatils. Amb harmonia i ordre ben calculat l’ametller<\/strong> encetar\u00e0 la temporada. \"\"<\/a>Els seus delicats p\u00e8tals amplis, esbadellats i nacrats, prefereixen, abans de pansir-se, de voletejar com borralls de neu i esparpallar-se pel terra, bo i formant una catifa de blonda. El segueix aviat el presseguer<\/strong>, envanit i cofoi del carmes\u00ed incomparable de les seves flors, que, si no en mida, excel\u00b7leixen pel seu color delit\u00f3s que anuncia uns fruits saborosos i sucosos; dissortadament, en aquesta latitud no se sap mai si arribaran a esdevenir realitat; l’enigma no s’aclarir\u00e0 amb certesa fins ben entrada la tardor. \u00a0\u00a0 \"\"<\/a><\/p>\n

Els pit-roigs saltironegen dins d’aquest gran niu de flors carmesines i, per uns instants, ofereixen la impressi\u00f3 que els p\u00e8tals de les flors s’hagin metamorfosat en un plomatge suau i palpitant que, de cop i volta, comen\u00e7a a volar. Els p\u00e8tals, per\u00f2, continuen aferrats a contracor a les branques; hauran d’esperar encara alguns dies fins a emprendre una volada, que per a ells ser\u00e0 l’\u00fanica de la seva vida ef\u00edmera. \"\"<\/a>\u00a0 Com cada any, els cirerers <\/strong>prefereixen una florida alba i innocent de flors modestes apomades; sota aquesta virginal castedat s\u2019amaguen murris els futurs robins sanguinis de polpa carnosa, tova i cruixent alhora, que sobreeixiran d’un suc gormand, \u00e0cid i dol\u00e7. Davant d’aquest esclat incontestable de n\u00edvia magnific\u00e8ncia, les flors de la prunera<\/strong>, senzilles i humils, confonen avergonyides els seus p\u00e8tals blancs verdolencs amb les petites fulles verdes i esblaimades. \"\"<\/a><\/p>\n

Els perers<\/strong> esperen mansuets que passi la gl\u00f2ria fugissera de la primera tongada fluorescent dels altres arbres fruiters per tal de fer ressaltar m\u00e9s la seva; aquesta precauci\u00f3 \u00e9s de tota manera sup\u00e8rflua, ja que les seves flors fruiteres ullprenen d’una manera incontestable sense rival.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Cauts i assenyats, \"\"<\/a>pomers<\/strong> i codonyers<\/strong> prefereixen de gaudir primer de la bella cascada de les flors del perer, que llueix com un canelobre de l’antiga religi\u00f3 jueva en la grisor perla mat dels capvespres primaverals. Si s\u2019atalaien de lluny, a besllum, els arbres fruiters donen la impressi\u00f3 d’estar recoberts per un borrissol frement de blonda blanca i maradigna, transparent, p\u00e0l\u00b7lida.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

En un lloc preferent, solitari, a\u00efllat a fi de posar en relleu l\u2019aura majestuosa del seu comport exuberant, les magn\u00f2lies<\/strong>, ocells imm\u00f2bils estilitzats, engalanen les branques encara nues que s’estenen cordials i obertes per donar suport a les seves enormes flors.<\/p>\n

\"\"Entre dos foscants, les branques, amb els contorns difuminats s’esvaneixen; nom\u00e9s llueixen les immenses flors nacrades, orgulloses i envanides, que es metamorfosen en vaixells o avions de seda, que suren sense moure’s de lloc enmig d’un magma agrisat. En aquesta simfonia vernal de flors fruiteres, la floresc\u00e8ncia de les vinyes<\/strong> \"\"<\/a>i de les figueres<\/strong> queda relegada a un segon pla, gaireb\u00e9 arc\u00e0; les seves floretes humils i imperceptibles sorprendran per aix\u00f2 molt m\u00e9s amb l’esplet dels seus fruits tardorencs. \"\"<\/a><\/p>\n

L’avet blau torreja, immutable i indiferent, al pas de les estacions, mentre que les canyoques balmades de la bistorta<\/strong> borda s\u2019enlairen joioses tot mostrant orgulloses petites fulles rogenques encara aponcellades.\"\"<\/a><\/p>\n

Les rieres i els rierols fan sentir les seves veus dringadisses, suaus, relaxants; estan contents d’haver prosperat el seu cabal amb l’ajuda de les aig\u00fces de la pluja i del desgu\u00e0s de la neu dels pujols i tossals de les rodalies. A les seves ribes sorgeixen amb esplet modestes violetes<\/strong> boscanes, les quals amb les seves petites flors blanques i morades clapegen el fons encara ocr\u00f3s del paisatge.\"\"<\/a><\/p>\n

Despr\u00e9s d’haver donat un parell de tombs i haver passat revista al jard\u00ed, m\u2019he arraulit a un rac\u00f3 arrecerat sota la magnoliera per prendre els raigs agradables del sol.<\/p>\n

Del jard\u00ed estant<\/a><\/em><\/strong> (fragment p\u00e0g. 96-98), Maria Lourdes Soler i Marcet, <\/a><\/strong>Alemanya, 1990<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Tot aprofitant aquests dies benignes he donat uns quants tombs pel jard\u00ed. Els refilets dels ocells, amagats al bosc llindant, comencen a fer-se sentir. \u00c9s l\u2019acme de joia dels arbres fruiters, els quals revesteixen les seves branques seques amb les millors gales plurals encara no aombrades per les fulles. La florida sembla estar programada d’acord […]<\/p>\n","protected":false},"author":594,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[3],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/detotunamicaenllengues\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/847"}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/detotunamicaenllengues\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/detotunamicaenllengues\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/detotunamicaenllengues\/wp-json\/wp\/v2\/users\/594"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/detotunamicaenllengues\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=847"}],"version-history":[{"count":10,"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/detotunamicaenllengues\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/847\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":870,"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/detotunamicaenllengues\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/847\/revisions\/870"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/detotunamicaenllengues\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=847"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/detotunamicaenllengues\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=847"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/detotunamicaenllengues\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=847"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}