{"id":872,"date":"2021-04-13T07:18:02","date_gmt":"2021-04-13T07:18:02","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.uab.cat\/detotunamicaenllengues\/?p=872"},"modified":"2021-04-13T20:19:24","modified_gmt":"2021-04-13T20:19:24","slug":"mil-maneres-de-trencar-se-les-coses","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.uab.cat\/detotunamicaenllengues\/2021\/04\/13\/mil-maneres-de-trencar-se-les-coses\/","title":{"rendered":"Mil maneres de trencar(-se) les coses"},"content":{"rendered":"

Una llengua que no te l\u2019acabes, <\/a><\/h3>\n

Jordi Badia i Pujol, octubre 2020<\/h4>\n

\"&quot;Esparracar&quot;,<\/p>\n

https:\/\/www.ccma.cat\/catradio\/la-nit-dels-ignorants\/esparracar-esbotzar-i-eixavuiro-rescatades-de-la-foguera\/noticia\/3053472\/<\/a><\/h6>\n

El catal\u00e0, com totes les lleng\u00fces, s\u2019ha anat construint a c\u00f2pia d\u2019afegir mots quan apareixien \u2018conceptes\u2019 nous. Per\u00f2 tot sovint no \u00e9s que inventem \u2018conceptes\u2019, sin\u00f3 aspectes d\u2019un mateix concepte. Per exemple, podem dir que \u2018trencar\u2019 \u00e9s un concepte, per\u00f2 \u2018trencar amb viol\u00e8ncia\u2019 o \u2018trencar parcialment\u2019 o \u2018trencar longitudinalment\u2019 s\u00f3n matisos de \u2018trencar\u2019. Doncs b\u00e9: els catalans que han viscut abans que nosaltres han cregut que cadascun d\u2019aquests aspectes es mereix un mot diferent. Aix\u00f2 \u00e9s la precisi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica, un \u00e0mbit certament apassionant.<\/p>\n

Com tants aspectes de la llengua (de les lleng\u00fces), aquests darrers decennis l\u2019art de precisar ha perdut pistonada, de manera que aquell tresor l\u00e8xic que hav\u00edem anat acumulant durant segles i segles sembla que es vagi enxiquint. Aix\u00f2 no vol pas dir que no es pugui recuperar, car les paraules que cauen en des\u00fas no han pas desaparegut i, doncs, encara poden reviscolar. Per aix\u00f2 cal que siguem conscients de la riquesa que ten\u00edem i fer l\u2019esfor\u00e7 de recobrar-la.<\/p>\n

Ara anem al gra i tornem a l\u2019exemple. Tots sabem qu\u00e8 vol dir trencar (o rompre): \u2018fer trossos o fragments una cosa dura per l\u2019acci\u00f3 d\u2019una for\u00e7a\u2019. Si baixa un corrent d\u2019aigua pot trencar el mur de la presa; si amb les mans fem pressi\u00f3 en una nou, tamb\u00e9 la trencarem; i si d\u2019una fusta en volem fer trossos per encendre foc, tamb\u00e9 l\u2019haurem de trencar. L\u2019acci\u00f3 \u00e9s la mateixa, el mot trencar (o rompre) ens pot servir en tots tres casos, per\u00f2 els nostres avantpassats van decidir que les parets s\u2019esbotzaven, les nous les esclaf\u00e0vem i les fustes les estell\u00e0vem. Per a acabar-ho d\u2019adobar, no a tot arreu es diu igual (per exemple, esbotzar es diu esbutzar en alguns indrets i desbutzar en alguns altres), de manera que la quantitat de termes encara augmenta.<\/p>\n

Voleu parlar amb precisi\u00f3? Doncs avui us convidem a veure totes les cares de la trencadissa.<\/p>\n

Per dir \u2018fer trossos menuts\u2019, tenim tots aquests verbs:<\/p>\n

\u2014esbocinar: en general, vol dir fer bocins, \u00e9s a dir, trossos petits de qualsevol objecte s\u00f2lid. Tant es pot esbocinar un paper com un plat, mentre sigui trencat (o esquin\u00e7at) en bocins.<\/p>\n

\u2014esmicolar: \u2018desfer en miques, en bocinets menud\u00edssims\u2019, diu el diccionari. De fet, podem esmicolar sense trencar (per exemple, una molla de pa), o b\u00e9 trencant (un c\u00e0ntir, un plat\u2026).<\/p>\n

\u2014estellar o asclar: convertir una fusta en trossos petits. Una estella \u00e9s un fragment de fusta tallada al llarg, de les que fem servir per encendre foc; i una ascla \u00e9s una estella grossa.<\/p>\n

Si parlem de \u2018trencar, o trencar-se, parts del cos\u2019, la nostra llengua ens forneix tot de verbs que no han de menester gaires presentacions:<\/p>\n

\u2014camatrencar<\/p>\n

\u2014captrencar<\/p>\n

\u2014cuixatrencar (tamb\u00e9 escuixar o escuixolar)<\/p>\n

\u2014esmorrar \u2013de morro\u2013, que vol dir \u2018rompre la cara\u2019.<\/p>\n

Hi ha tota una colla de verbs que fan refer\u00e8ncia als \u2018trencaments amb una certa viol\u00e8ncia\u2019. Heus-los ac\u00ed:<\/p>\n

\u2014esbotzar, esbaldregar o rebentar: obrir amb una for\u00e7a feta de fora estant. Els bombers esbotzen les portes quan han d\u2019entrar de pressa en un pis, per\u00f2 tamb\u00e9 es pot esbotzar una presa per la for\u00e7a del riu.<\/p>\n

\u2014esportellar: obrir portell, \u00e9s a dir, fer un forat en un mur, una tanca\u2026<\/p>\n

\u2014esberlar o fendre: obrir per una l\u00ednia de m\u00ednima resist\u00e8ncia d\u2019un objecte, seguint-ne les fibres. Es pot esberlar una canya, una s\u00edndria que ens cau a terra, una roca, el gla\u00e7\u2026 Una esberla \u00e9s un tros despr\u00e8s d\u2019una cosa esberlada.<\/p>\n

\u2014esclafar: en general, trencar una cosa amb una pressi\u00f3 forta. Podem esclafar una fruita seca o un ou, per exemple.<\/p>\n

\u2014esqueixar: principalment, vol dir esquin\u00e7ar, per\u00f2 quan una branca es trenca i se separa de la planta de qu\u00e8 forma part tamb\u00e9 diem que s\u2019esqueixa. Un esqueix \u00e9s, doncs, un fragment de tija o de branca que s\u2019introdueix a terra perqu\u00e8 hi arreli.<\/p>\n

Despr\u00e9s hi ha els verbs referits a l\u2019acci\u00f3 de \u2018trencar parcialment\u2019, \u00e9s a dir, \u2018trencar solament una part d\u2019un objecte o una superf\u00edcie\u2019. Ac\u00ed \u00e9s potser on la precisi\u00f3 s\u2019esmola m\u00e9s:<\/p>\n

\u2014escantellar, o descantellar, o escantonar, o escrostonar: trencar els cantells d\u2019un objecte. Els paletes escantellen maons quan no els necessiten sencers, hi ha mobles escantonats pels cops, hi ha voreres descantellades\u2026 El mot escrostonar, que t\u00e9 aquest significat, tamb\u00e9 vol dir arrencar la crosta de qualsevol objecte (o un vern\u00eds, o la pintura d\u2019una paret, o l\u2019engrut d\u2019una superf\u00edcie).<\/p>\n

\u2014esvorellar, o esmorrellar, o desmorrellar: trencar un boc\u00ed de la vora d\u2019un objecte. Les cassoles de terrissa s\u2019esvorellen f\u00e0cilment.<\/p>\n

\u2014oscar: fer una osca, \u00e9s a dir, un buit en la l\u00ednia de tall d\u2019un objecte. De segur que heu vist ganivets oscats. Per\u00f2, compte, un ganivet pot \u00e9sser que no talli perqu\u00e8 s\u2019ha esmussat, \u00e9s a dir, perqu\u00e8 el tall s\u2019ha gastat, s\u2019ha fet menys agut.<\/p>\n

\u2014escabotar: trencar la cabota d\u2019un clau o de qualsevol objecte semblant.<\/p>\n

\u2014esbrocar: trencar el broc \u2014d\u2019un porr\u00f3, per exemple.<\/p>\n

Hi ha, per acabar, els verbs que ens parlen de \u2018trencaments molt lleus\u2019, tan lleus que gaireb\u00e9 no s\u00f3n trencaments, sin\u00f3 obertures:<\/p>\n

\u2014esquerdar: fer una esquerda, \u00e9s a dir, una obertura allargada i estreta. Es pot esquerdar un sostre, una paret, un test, un vidre, etc.<\/p>\n

\u2014clivellar, clevillar, cruiar: fer una clivella (o clivell o clevill o crui), \u00e9s a dir, una obertura allargada, generalment poc profunda, per contracci\u00f3 \u2013per exemple, a la pell, en una paret, en una escor\u00e7a\u2026<\/p>\n

\u2014badar: tenir una obertura, com ara la de la punta d\u2019unes sabates que han \u2018treballat\u2019 molt. El verb badar vol dir moltes m\u00e9s coses (es pot badar una flor, podem badar la boca o una bossa, o una finestra\u2026 o nosaltres mateixos contemplant un paisatge).<\/p>\n

\u2014badocar: obrir-se una fruita, per\u00f2 sense separar-se\u2019n les parts. De segur que tots heu vist figues que badoquen, amb la pell una mica oberta, per\u00f2 sense acabar de mostrar el dins.<\/p>\n

\u2014esquerdillar: hi ha diccionaris que diuen que un esquerdill \u00e9s una estella petita, per\u00f2 n\u2019hi ha que ho defineixen com un \u2018tros petit d\u2019un cos dur que es despr\u00e8n en esberlar-se\u2019. Per tant, esquerdillar-se el bra\u00e7 no seria pas esmicolar-se\u2019l en esquerdills, sin\u00f3 fer-s\u2019hi una fractura incompleta (una fissura), en qu\u00e8 s\u2019ha despr\u00e8s un tros d\u2019os.<\/p>\n

S\u2019ha dit sovint que els inuits tenen moltes paraules per a dir \u2018neu\u2019, perqu\u00e8 els envolta tot l\u2019any. Sembla que \u00e9s una teoria falsa, per\u00f2, sigui com vulgui, no s\u00e9 com s\u2019ha d\u2019interpretar que els catalans tinguem tants mots per a parlar de la trencadissa\u2026<\/p>\n

Potser valdr\u00e0 m\u00e9s que ho deixem estar aqu\u00ed.<\/p>\n

Article publicat a VilaWeb el dia 3-10-2020<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Una llengua que no te l\u2019acabes, Jordi Badia i Pujol, octubre 2020 https:\/\/www.ccma.cat\/catradio\/la-nit-dels-ignorants\/esparracar-esbotzar-i-eixavuiro-rescatades-de-la-foguera\/noticia\/3053472\/ El catal\u00e0, com totes les lleng\u00fces, s\u2019ha anat construint a c\u00f2pia d\u2019afegir mots quan apareixien \u2018conceptes\u2019 nous. Per\u00f2 tot sovint no \u00e9s que inventem \u2018conceptes\u2019, sin\u00f3 aspectes d\u2019un mateix concepte. Per exemple, podem dir que \u2018trencar\u2019 \u00e9s un concepte, per\u00f2 \u2018trencar amb […]<\/p>\n","protected":false},"author":594,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[3],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/detotunamicaenllengues\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/872"}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/detotunamicaenllengues\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/detotunamicaenllengues\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/detotunamicaenllengues\/wp-json\/wp\/v2\/users\/594"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/detotunamicaenllengues\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=872"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/detotunamicaenllengues\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/872\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":875,"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/detotunamicaenllengues\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/872\/revisions\/875"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/detotunamicaenllengues\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=872"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/detotunamicaenllengues\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=872"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/detotunamicaenllengues\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=872"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}