{"id":197,"date":"2014-04-30T10:15:47","date_gmt":"2014-04-30T10:15:47","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.uab.cat\/llenguatgenosexista\/?p=197"},"modified":"2015-04-27T11:16:29","modified_gmt":"2015-04-27T11:16:29","slug":"genere-no-marcat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.uab.cat\/llenguatgenosexista\/2014\/04\/30\/genere-no-marcat\/","title":{"rendered":"G\u00e8nere no marcat"},"content":{"rendered":"
CARLES DUARTE I MONTSERRAT <\/span><\/p>\n La llengua ha estat l’escala per la qual l’\u00e9sser hum\u00e0 s’ha anat enlairant pels camins del pensament. Ens ha perm\u00e8s l’abstracci\u00f3, perqu\u00e8 el mot cadira no en designa nom\u00e9s una de concreta, sin\u00f3 tots els seients que responen a les mateixes caracter\u00edstiques. Ens ha facilitat la transmissi\u00f3 dels coneixements i, doncs, el progr\u00e9s. Ha esdevingut una eina de construcci\u00f3 de comunitats humanes perqu\u00e8 constitueix una part fonamental de la nostra personalitat col\u00b7lectiva. La llengua no \u00e9s neutra i expressa concepcions del m\u00f3n. Per aix\u00f2 a la fi del franquisme, quan el catal\u00e0 es va reincorporar a les institucions p\u00fabliques, no n’hi havia prou de traduir del castell\u00e0 que reflectia un r\u00e8gim dictatorial on el ciutad\u00e0 era un s\u00fabdit inferior. Recordem-ne l’habitual verb “suplicar” o f\u00f3rmules recurrents com “Gracia que espera obtener de V.I., cuya vida guarde Dios muchos a\u00f1os”.
\nUn dels aspectes que en aquell moment es van revisar va ser l’\u00fas generalitzat de pr\u00e0ctiques sexistes, que arribaven a l’extrem de demanar en una sol\u00b7licitud la professi\u00f3 del pare, per\u00f2 no la de la mare, perqu\u00e8 nom\u00e9s l’home era considerat rellevant. En la definici\u00f3 dels models que es van impulsar aleshores es van tenir en compte les reflexions que aportaven les experi\u00e8ncies anglesa o francesa, on existia una consci\u00e8ncia creixent de la necessitat de reconduir una forma de fer que partia de la premissa de la inexist\u00e8ncia ling\u00fc\u00edstica de la dona en impresos que podien ser emplenats tant per dones com per homes. De fet, tant en catal\u00e0 com en castell\u00e0 les acad\u00e8mies que vetllen per la normativa van haver d’introduir modificacions significatives als diccionaris respectius per encabir-hi les formes femenines de professions que fins aleshores nom\u00e9s tenien com a forma normativa la masculina. Al Diccionari general de la llengua catalana de Pompeu Fabra, posem per cas, hi havia una entrada “arquitecte m.” amb la definici\u00f3 “El qui professa o exerceix l’art de construir”, que ara t\u00e9 la doble entrada “arquitecte arquitecta” i on s’ha substitu\u00eft “El qui…” per “Persona que…”.
\n\u00c9s cert que, portada a l’extrem, aquesta correcci\u00f3 dels usos sexistes del llenguatge podria dur (i en algun cas efectivament ha dut) a redactar textos ortop\u00e8dics per la reiteraci\u00f3 fins a l’extenuaci\u00f3 i la il\u00b7legibilitat del recurs a dobles f\u00f3rmules en mascul\u00ed i en femen\u00ed. Per\u00f2 tamb\u00e9 ho \u00e9s que darrerament s’ha defensat amb insist\u00e8ncia l’argument que no es pot confondre sexe amb g\u00e8nere gramatical, que el mascul\u00ed \u00e9s un g\u00e8nere no marcat i que, per tant, fent servir el mascul\u00ed ja som al cap del carrer perqu\u00e8 les dones i els homes hi siguin plenament representats.
\nAra b\u00e9, partir de la premissa que el llenguatge \u00e9s neutre, que no reflecteix relacions de poder, \u00e9s d’una ingenu\u00eftat entendridora i ignora l’origen i l’evoluci\u00f3 del llenguatge hum\u00e0. Potser no fa nosa esmentar que l’etimologia de l’angl\u00e8s woman ens duu al concepte “esposa de l’home”. Com gaireb\u00e9 sempre, es tracta de trobar el punt just d’equilibri, que no ens torni a \u00e8poques en qu\u00e8 la dona es pressuposava subordinada a l’home.<\/p>\n