{"id":215,"date":"2013-11-15T07:52:09","date_gmt":"2013-11-15T07:52:09","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.uab.cat\/llenguatgenosexista\/?p=215"},"modified":"2015-12-03T07:54:29","modified_gmt":"2015-12-03T07:54:29","slug":"visibilitzar-o-marcar","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.uab.cat\/llenguatgenosexista\/2013\/11\/15\/visibilitzar-o-marcar\/","title":{"rendered":"Visibilitzar o marcar"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/p>\n

 <\/p>\n

Carme Junyent: ‘Que s’acabi aquesta com\u00e8dia de desdoblar en mascul\u00ed i femen\u00ed’<\/a><\/h1>\n
\n

 <\/p>\n

Entrevistem la fil\u00f2loga, que publica el llibre ‘Visibilitzar o marcar. Repensar el g\u00e8nere de la llengua catalana’<\/p>\n

D’uns anys en\u00e7\u00e0, documents, disposicions legals i discursos s’han omplert de ‘tots i totes’, ‘benvinguts i benvingudes’, ‘nens i nenes’, ‘alumnats’ i ‘persones treballadores’. De vegades s’arriba a expressions ca\u00f2tiques o rid\u00edcules. Fins a quin punt aquests desdoblaments i noms gen\u00e8rics fan m\u00e9s visibles les dones o discriminen? Com afecten el llenguatge aquests canvis i com poden acabar deformant la gram\u00e0tica? En parlem amb la fil\u00f2loga Maria Carme Junyent, coordinadora del llibre ‘Visibilitzar o marcar. Repensar el g\u00e8nere en la llengua catalana<\/a>‘, que recull les intervencions i les an\u00e0lisis d’una dotzena de professionals durant un jornada organitzada l’any 2010 pel Grup d’Estudi de Lleng\u00fces Amena\u00e7ades<\/a>. Junyent diu que tot plegat sorgeix de la confusi\u00f3 entre els conceptes de sexe –que \u00e9s un tret biol\u00f2gic dels \u00e9ssers vius– i g\u00e8nere –categoria gramatical que afecta el substantiu i en determina les concordances–. Una confusi\u00f3 i una voluntat de donar m\u00e9s pres\u00e8ncia a les dones que no ha tingut en compte el funcionament de la llengua i que en certa manera l’ha pervertida.<\/p>\n

Junyent recorda com va anar aquella jornada: ‘Va\u00a0sorgir quan vam veure impr\u00e8s el t\u00edtol d’un curs que f\u00e8iem el grup d’Estudis de Lleng\u00fces Amena\u00e7ades, on havien canviat “alumnes” per “alumnat”. Em van dir que no hi podia fer res, que era norma. Ara havien de sortir textos meus que contradeien all\u00f2 que jo havia defensat tota la vida? Vaig decidir de fer una jornada per parlar-ne. Vaig comentar-ho amb la gent i vaig tenir una gran sorpresa en veure que tothom estava d’acord amb mi, per\u00f2 que ning\u00fa no s’atrevia a dir-ho. Realment, era la versi\u00f3 m\u00e9s crua del vestit nou de l’emperador: tothom veu que va despullat per\u00f2 ning\u00fa no gosa dir-ho. Les negociacions tamb\u00e9 van ser dures, perqu\u00e8 \u00e9s molt dif\u00edcil de rectificar en p\u00fablic, per\u00f2 vam aconseguir el consens, i d’aqu\u00ed en va sortir un grup de treball, en qu\u00e8 jo no vaig participar, i un document plenament vigent (“Acords per a l\u2019\u00fas no sexista del llenguatge”)\u00a0que ve a dir que si escrius “els barcelonins” ja s’hi han de considerar incloses les barcelonines. En aquests tres anys s’ha notat el canvi.’<\/p>\n

\u2014Dieu que quan va comen\u00e7ar el moviment feminista vam agafar l’exemple de la llengua anglesa, que no t\u00e9 g\u00e8nere, i que aix\u00f2 ens ha condu\u00eft a deformar la gram\u00e0tica\u2026<\/strong>
\n<\/strong>\u2014Com que l’angl\u00e8s no t\u00e9 g\u00e8nere, l’han de marcar per poder saber si fan refer\u00e8ncia a un home o una dona. Aqu\u00ed vam agafar aquesta teoria, sense tenir en compte que el catal\u00e0, i en general les lleng\u00fces rom\u00e0niques, s\u00ed que tenen g\u00e8nere. I per tant nosaltres s\u00ed que podem diferenciar. Durant tots aquests anys, s’ha anat embolicant la troca i aix\u00f2 tamb\u00e9 ha portat a la ridiculitzaci\u00f3 del moviment feminista, perqu\u00e8 jugant amb la gram\u00e0tica han sortit coses molt absurdes. Era q\u00fcesti\u00f3 de visibilitzar, no pas de tocar la gram\u00e0tica. Jo aleshores havia fet uns quants articles oposant-m’hi, que van passar desapercebuts. Fins que va arribar el punt que aix\u00f2 va passar a ser llei, i que tots els documents oficials havien d’anar escrits d’aquesta manera.<\/p>\n

\u2014Era una manera de donar visibilitat a les dones a trav\u00e9s del llenguatge.\u00a0<\/strong>
\n<\/strong>\u2014Es van creure aquestes teories i van voler implementar-les aqu\u00ed, amb totes les conseq\u00fc\u00e8ncies i cada vegada amb hist\u00f2ries m\u00e9s delirants. Com apareix al llibre, van ser a punt d’aprovar una llei parlant de ‘persones adolescents’ i ‘persones infants’. Puc compartir-ne la intenci\u00f3, per\u00f2 aix\u00f2 no t\u00e9 gens de sentit!\u00a0Potser el meu problema \u00e9s que s\u00f3c ling\u00fcista.<\/p>\n

\u2014Justament per aix\u00f2 parlem amb v\u00f3s. Expliqueu-nos-ho\u2026<\/strong>
\n<\/strong>\u2014Quan desdobles i d’un mascul\u00ed en fas un femen\u00ed, no sempre d\u00f3nes la ‘versi\u00f3 dona’ de la paraula. I et pots trobar sorpreses desagradables, com ara ‘miny\u00f3-minyona’, ‘infant-infanta’ o el m\u00e9s emblem\u00e0tic, ‘home p\u00fablic – dona p\u00fablica’. Sovint, quan es desdobla, les dones hi sortim perdent. Aix\u00f2 fins i tot les feministes primeres ho deien: ‘El g\u00e8nere \u00e9s una arma carregada.’ Aquesta no podia ser l’estrat\u00e8gia.<\/p>\n

\u2014Quina ha de ser l’estrat\u00e8gia?<\/strong>
\n<\/strong>\u2014Hi ha molts usos que es poden canviar, que afecten el l\u00e8xic, no la gram\u00e0tica. I sobretot s’ha de tenir en compte que les gram\u00e0tiques s\u00f3n com s\u00f3n, al marge de les voluntats dels parlants. Ning\u00fa no es pot inventar una gram\u00e0tica, ni tan sols una acad\u00e8mia. Aquesta arrog\u00e0ncia \u00e9s el fet que menys s’ent\u00e9n. Suposar que per voluntat es pot canviar la gram\u00e0tica: aix\u00f2 s\u00ed que \u00e9s totalitari.<\/p>\n

\u2014Al llibre es recorda unes quantes vegades que en catal\u00e0, per l’evoluci\u00f3 que ha tingut la llengua, el mascul\u00ed \u00e9s la forma no marcada i el femen\u00ed la marcada.\u00a0<\/strong>
\n<\/strong>\u2014Aix\u00f2 sempre ho comentava amb en Joan Sol\u00e0. I li deia: ‘Si el mascul\u00ed i el femen\u00ed, en comptes de dir-se aix\u00ed, es diguessin “g\u00e8nere A” i “g\u00e8nere B”, aquest debat no l’haur\u00edem tingut mai.’ Perqu\u00e8 hi ha moltes maneres de classificar els substantius. Hi ha lleng\u00fces que divideixen entre animats i inanimats, unes altres entre humans i no humans, i unes que tenen una vintena de g\u00e8neres diferents. Cadascuna ho fa a la seva manera. I en un parell de casos el g\u00e8nere no marcat de la llengua \u00e9s el femen\u00ed, i aix\u00f2 no t\u00e9 res a veure amb el comportament ni amb la visibilitzaci\u00f3; s\u00f3n societats tan masclistes com la nostra. Atac\u00e0vem una cosa que realment no tenia res a veure amb la situaci\u00f3 de la dona.<\/p>\n

\u2014Llavors no esteu d’acord amb Albert Pla Nualart, que diu que el fet que el terme no marcat sigui el mascul\u00ed i el marcat el femen\u00ed \u00e9s el reflex en la llengua de molts segles de cultura patriarcal?<\/strong>
\n<\/strong>\u2014No. En absolut.<\/p>\n

\u2014Tot seguit ho compara amb les expressions relatives a la religiositat del nostre llenguatge, i diu que de la mateixa manera que aix\u00f2 no ens fa mantenir la fe, l’\u00fas del mascul\u00ed gen\u00e8ric no fa ni m\u00e9s feministes ni menys els qui el fan servir.<\/strong>
\n<\/strong>\u2014La difer\u00e8ncia \u00e9s que aquestes expressions religioses no toquen la gram\u00e0tica. La marcaci\u00f3 afecta el sistema de la llengua, i imposa unes jerarquies. Si una llengua t\u00e9 un terme per a ‘verd’ tamb\u00e9 en t\u00e9 un per a ‘vermell’. La llengua funciona aix\u00ed. No ens pot passar pel cap de treure el vermell, \u00e9s impensable. Per\u00f2, en certa manera, amb les duplicacions i la pretensi\u00f3 de marcar m\u00e9s el g\u00e8nere s’ha fet aix\u00f2.<\/p>\n

\u2014Com ho fem per visibilitzar les dones en el llenguatge, doncs? O creieu que no cal?\u00a0<\/strong>
\n<\/strong>\u2014La dona hi ha de ser. I si hi \u00e9s, ja la veurem tots. \u00c9s aix\u00f2, que s’ha de canviar de la societat. I la llengua ja seguir\u00e0 el canvi, si \u00e9s que n’hi ha d’haver cap.<\/p>\n

\u2014Al llibre tamb\u00e9 apareix m\u00e9s d’una vegada la reflexi\u00f3 que canviant el llenguatge es pot canviar la realitat\u2026\u00a0<\/strong>
\n<\/strong>\u2014Si aix\u00f2 fos possible!<\/p>\n

\u2014Hi pot influir?<\/strong>
\n<\/strong>\u2014Totes les lleng\u00fces canvien sempre, cont\u00ednuament, per\u00f2 de manera que les generacions es puguin comunicar. Aix\u00f2 ja imposa unes restriccions. La llengua pot reflectir molt el m\u00f3n i la societat en qu\u00e8 es parla. Si aquest m\u00f3n o aquesta societat canvien, la llengua s’hi va adaptant, perqu\u00e8 \u00e9s un sistema molt flexible i es pot adaptar a qualsevol situaci\u00f3. Per\u00f2 que alg\u00fa em digui un cas en qu\u00e8 canviant la llengua s’hagi canviat la societat. No en conec cap.<\/p>\n

\u2014Un dels contexts en qu\u00e8 es fa servir m\u00e9s el desdoblament \u00e9s a les escoles, i per aix\u00f2 ara voleu fer xerrades a les universitats on formen els mestres.<\/strong>
\n<\/strong>\u2014No s\u00e9 si ens en sortirem, per\u00f2 si m\u00e9s no farem que els arribi la informaci\u00f3. Aix\u00f2 ha fet mal en el m\u00f3n de l’ensenyament. Alguns mestres ja expliquen que quan diuen ‘Els nens que hagin acabat els deures ja poden anar al pati’, les nenes que els han acabat no s’aixequen perqu\u00e8 no se senten al\u00b7ludides.<\/p>\n

\u2014I com els convencer\u00edeu, aquests mestres?<\/strong>
\n<\/strong>\u2014D’entrada, miro de fer-los veure que aquest plantejament \u00e9s absolutament euroc\u00e8ntric. En lleng\u00fces rom\u00e0niques aix\u00f2 nom\u00e9s s’ha fet en catal\u00e0, castell\u00e0 i ara veig que tamb\u00e9 hi cauen els del gallec. Ni portugu\u00e8s, ni itali\u00e0, ni franc\u00e8s, ni roman\u00e8s, ni cap\u00a0altra llengua. Aix\u00f2 sol ja \u00e9s per a fer-s’ho mirar. Per\u00f2 sobretot cal fer entendre que la llengua funciona aix\u00ed, que no t\u00e9 sentit que nosaltres la vulguem controlar.<\/p>\n

\u2014A banda els desdoblaments, hi ha gent i col\u00b7lectius que van un pas m\u00e9s enll\u00e0 i fan servir el plural femen\u00ed com a gen\u00e8ric, perqu\u00e8 diuen que volen evitar un llenguatge androc\u00e8ntric. Com ho veieu, aix\u00f2?<\/strong>
\n<\/strong>\u2014\u00c9s no entendre com funciona el llenguatge. Per\u00f2 mira, un exemple que vaig trobar aquest cap de setmana preparant les xerrades: en David Fern\u00e0ndez, en aquella intervenci\u00f3 impactant al parlament amb els directius de Caixa Pened\u00e8s, va dir ‘diputats imputats’. Ell sabia que si hagu\u00e9s dit ‘diputats i diputades’ o ‘diputades’ directament hauria perdut la contund\u00e8ncia que podia tenir. Ho sap perqu\u00e8 ho fa servir. Era conscient que si en aquell moment hagu\u00e9s desdoblat i hagu\u00e9s fet el numeret del femen\u00ed no hauria dit la mateixa cosa ni l’haurien pres seriosament. Aquest joc amb la llengua porta a acabar ridiculitzant les dones.\u00a0Em sap greu que, en general, sigui l’esquerra que s’hagi apuntat a aquesta bestiesa.<\/p>\n

\u2014De nou, aqu\u00ed, la intenci\u00f3 \u00e9s bona.\u00a0<\/strong>
\n<\/strong>\u2014S\u00e9 que ho fan amb bona intenci\u00f3. Tinc molts ex-alumnes que s\u00f3n de la CUP, i cada vegada que me’n trobo algun els ho dic. I tots em diuen que estan d’acord amb mi, per\u00f2 que no se’n surten! No convencen la resta, per\u00f2 crec que hi haurien de reflexionar. No fan cap favor a les dones, i segurament entrebanquen m\u00e9s l’arribada del missatge.<\/p>\n

\u2014Cap on haur\u00edem d’anar, doncs? Tornem enrere i abandonem els desdoblaments? Cerquem un equilibri?<\/strong>
\n<\/strong>\u2014La meva opini\u00f3, que ni tan sols \u00e9s la del document de conclusions, \u00e9s deixar les coses com estaven, perqu\u00e8 tots ja ens anem adaptant als canvis.<\/p>\n

\u2014Es tracta, doncs, de fer servir el sentit com\u00fa?<\/strong>
\n<\/strong>\u2014\u00c9s senzillament sentit com\u00fa, i punt. Si funcion\u00e9s, ja no necessitar\u00edem res m\u00e9s. I que no argumentin que aix\u00f2 va a favor de les dones, si us plau, que ens deixin tranquil\u00b7les. El que cal \u00e9s que facin unes altres coses. No cal que les diguin, ens conformem que les facin.<\/p>\n

\u2014Al llibre apareix el vostre nom i al costat hi diu ‘editor’, en comptes de ‘editora’. Em va sorprendre.\u00a0<\/strong>
\n<\/strong>\u2014Ja ho s\u00e9, volia aix\u00f2. I quan vam fer les jornades em vaig posar ‘director’, i em van rondinar des de la taula.<\/p>\n

\u2014Aix\u00f2 tampoc no cal! Ho feu per provocar…\u00a0<\/strong>
\n<\/strong>\u2014Clarament. \u00c9s com dir que jo no ser\u00e9 editora fins que abans no em deixin ser editor. Per\u00f2 el raonament \u00e9s que jo faig una feina, i a la gent qu\u00e8 li importa si s\u00f3c un home o una dona? Perqu\u00e8 una altra q\u00fcesti\u00f3 d’aquest debat \u00e9s que als homes que s’hi han ficat, els han destrossat. A en Gabriel Bibiloni li han dit de tot. I s\u00ed, aix\u00f2 \u00e9s una provocaci\u00f3. Perqu\u00e8 la gent suposa que aix\u00f2 ho fan els bons i a mi em situen a la banda dels bons. Per\u00f2 jo vull que s’acabi aquesta com\u00e8dia.<\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

  Carme Junyent: ‘Que s’acabi aquesta com\u00e8dia de desdoblar en mascul\u00ed i femen\u00ed’   Entrevistem la fil\u00f2loga, que publica el llibre ‘Visibilitzar o marcar. Repensar el g\u00e8nere de la llengua catalana’ D’uns anys en\u00e7\u00e0, documents, disposicions legals i discursos s’han omplert de ‘tots i totes’, ‘benvinguts i benvingudes’, ‘nens i nenes’, ‘alumnats’ i ‘persones treballadores’. […]<\/p>\n","protected":false},"author":594,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[3],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/llenguatgenosexista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/215"}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/llenguatgenosexista\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/llenguatgenosexista\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/llenguatgenosexista\/wp-json\/wp\/v2\/users\/594"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/llenguatgenosexista\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=215"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/llenguatgenosexista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/215\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":217,"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/llenguatgenosexista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/215\/revisions\/217"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/llenguatgenosexista\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=215"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/llenguatgenosexista\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=215"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/llenguatgenosexista\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=215"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}