{"id":253,"date":"2017-02-23T11:09:01","date_gmt":"2017-02-23T11:09:01","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.uab.cat\/llenguatgenosexista\/?p=253"},"modified":"2017-02-23T11:12:18","modified_gmt":"2017-02-23T11:12:18","slug":"visibilitat-del-femeni-en-la-concordanca-amb-el-participi","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.uab.cat\/llenguatgenosexista\/2017\/02\/23\/visibilitat-del-femeni-en-la-concordanca-amb-el-participi\/","title":{"rendered":"Visibilitat del femen\u00ed en la concordan\u00e7a amb el participi"},"content":{"rendered":"
\n

UNA LLENGUA M\u00c9S MASCLISTA, Eugeni S. Reig
\n<\/strong><\/p>\n

EL REBUIG EN LA LLENGUA \u00a0CULTA DE LA CONCORDAN\u00c7A DEL PARTICIPI PASSAT AMB EL PRONOM ACUSATIU DE TERCERA PERSONA<\/p>\n<\/div>\n

La nostra llengua \u00a0\u2013i tamb\u00e9 altres \u00a0lleng\u00fces llatines\u2013 \u00a0t\u00e9 un bon\u00a0 grapat d\u2019expressions \u00a0que \u00a0sempre constru\u00efm nom\u00e9s en femen\u00ed \u00a0\u2013l\u2019anomenat femen\u00ed \u00a0d\u2019indeterminaci\u00f3\u2013 \u00a0com \u00a0\u00e9s el cas \u00a0de \u00a0les \u00a0conegud\u00edssimes \u00a0locucions dos \u00a0dits de \u00a0la mateixa<\/em>, qui la fa la paga\u00a0 <\/em>o ara s\u00ed que l\u2019hem feta bona<\/em>. \u00a0L\u2019exclamaci\u00f3 \u00a0\u00a1l\u2019he cagada! \u00a0<\/em>\u00e9s una d\u2019eixes \u00a0expressions que \u00a0empren el femen\u00ed \u00a0d\u2019indeterminaci\u00f3 i que, \u00a0per\u00a0 tant, \u00a0no tenen cap\u00a0 \u00a0sentit\u00a0\u00a0 si \u00a0s\u2019hi \u00a0usa\u00a0 \u00a0el \u00a0participi \u00a0en \u00a0mascul\u00ed.\u00a0 (…)<\/p>\n

\n

Manuel \u00a0Sanchis Guarner, en \u00a0l\u2019apartat \u00a0223 \u00a0de \u00a0la \u00a0seua Gram\u00e0tica\u00a0\u00a0 valenciana <\/em>(p\u00e0g. \u00a0193) escriu: “Normalment,\u00a0 en \u00a0els \u00a0temps composts, el \u00a0participi \u00a0del \u00a0verb \u00a0que \u00a0es conjuga roman \u00a0invariable \u00a0en\u00a0 la forma masculina sing.; \u00a0exemple: Havem <\/em>gastat \u00a0moltes pessetes<\/em>. Emper\u00f2 el participi concorda amb \u00a0el complement acusatiu quan \u00a0est \u00a0\u00e9s un dels pronoms d\u00e8bils \u00a0de 3.\u00aa persona el<\/em>, la<\/em>, els <\/em>o les<\/em>; exemples: Has sabut \u00a0la lli\u00e7\u00f3? No l\u2019he <\/em>sabuda; Haveu \u00a0vist les meues sabates? S\u00ed que \u00a0les he <\/em>vistes; Has trobat els meus germans? No els he <\/em>trobats.” Com\u00a0 veiem, \u00a0Manuel \u00a0Sanchis Guarner prescriu en la seua gram\u00e0tica fer la concordan\u00e7a fins i tot amb el mascul\u00ed plural, com ens \u00a0ho indica clarament l\u2019exemple \u00abno els he trobats\u00bb.<\/p>\n

La Gram\u00e0tica \u00a0normativa \u00a0valenciana <\/em>de l\u2019AVL (p\u00e0gina 180, punt 23.2.2.1) diu: “El participi \u00a0dels \u00a0temps composts concorda en \u00a0g\u00e8nere i\u00a0 nombre amb \u00a0els \u00a0pro- noms \u00a0acusatius de tercera persona lo<\/em>, la<\/em>, los<\/em>, les<\/em>: \u2013Has \u00a0vist la meua germana? \u2013No, \u00a0encara \u00a0no l\u2019he vista.<\/strong> \u00a0<\/em>La concordan\u00e7a tamb\u00e9 es d\u00f3na \u00a0en aquells casos en qu\u00e8 \u00a0el temps compost va seguit \u00a0d\u2019un infinitiu i el pronom \u00a0s\u2019anteposa al conjunt verbal, \u00a0amb \u00a0independ\u00e8ncia que \u00a0el pronom \u00a0siga \u00a0un \u00a0complement de \u00a0l\u2019infinitiu o no:\u00a0 No \u00a0les \u00a0he \u00a0sentides entrar. \u00a0No\u00a0 l\u2019ha deguda con\u00e8ixer. No\u00a0 les \u00a0hem \u00a0pogudes comentar<\/strong>“<\/em>. La norma \u00a0de l\u2019AVL \u00e9s clar\u00edssima. S\u2019ent\u00e9n a la primera.<\/p>\n

Com veiem, \u00a0la Gram\u00e0tica \u00a0normativa \u00a0valenciana <\/em>de l\u2019AVL tamb\u00e9 ens \u00a0diu que \u00a0cal fer \u00a0la \u00a0concordan\u00e7a fins\u00a0 i \u00a0tot \u00a0amb \u00a0el \u00a0mascul\u00ed plural \u00a0ja \u00a0que \u00a0inclou \u00a0el \u00a0pronom acusatiu de \u00a0tercera persona los<\/em>, \u00a0per\u00f2 \u00a0\u2013potser intencionadament\u2013 posa nom\u00e9s exemples corresponents al g\u00e8nere femen\u00ed.<\/p>\n

La concordan\u00e7a del participi passat amb \u00a0el pronom \u00a0acusatiu de \u00a0tercera persona, \u00a0per desgr\u00e0cia, s\u2019ha perdut \u00a0per influ\u00e8ncia \u00a0del castell\u00e0 en una \u00a0zona \u00a0important del nostre domini ling\u00fc\u00edstic que\u00a0 compr\u00e8n una\u00a0 bona \u00a0part de Catalunya \u2013ciutat\u00a0 de Barcelona inclosa\u2013, per\u00f2 es conserva ben viva en terres valencianes i, tamb\u00e9, a les Illes Balears a on, fins i tot, fan la concordan\u00e7a amb \u00a0el mascul\u00ed plural. I tam- b\u00e9\u00a0 \u00a0es \u00a0conserva encara en\u00a0 \u00a0algunes \u00a0parts\u00a0 \u00a0de\u00a0\u00a0 Catalunya. \u00a0Actualment molts escriptors continuen fent \u00a0la\u00a0 concordan\u00e7a \u2013com \u00a0feia \u00a0la llengua \u00a0cl\u00e0ssica i \u00a0com continuem fent valencians, illencs i alguns catalans\u2013, per\u00f2 \u00a0molts dels \u00a0que \u00a0no la fan en la llengua \u00a0parlada tampoc la fan en la llengua \u00a0escrita, i aix\u00f2, que a mi em sembla un error fora mida i tremendament greu \u00a0perqu\u00e8 despersonalitza la nostra llengua, \u00a0es considera normatiu \u00a0i, per tant, \u00a0s\u2019admet com a correcte. Tan normatiu es considera dir i escriure \u00abaquestes novel\u00b7les \u00a0ja les he llegides\u00bb com dir i escriure \u00abaquestes novel\u00b7les \u00a0ja les he llegit\u00bb. I damunt, per a agreujar m\u00e9s en- cara \u00a0el problema, els llibres d\u2019estil d\u2019alguns \u00a0mitjans de comunicaci\u00f3 i els correctors \u00a0d\u2019algunes editorials \u00a0i d\u2019eixos\u00a0 mateixos mitjans de \u00a0comunicaci\u00f3 (que \u00a0pertanyen, \u00a0especialment, a l\u2019\u00e0rea a on no es fa la concordan\u00e7a) ho fomenten i, fins i tot, ho imposen. Jo comprenc perfectament \u2013i em sembla molt b\u00e9 i hi estic total- ment \u00a0d\u2019acord\u2013 \u00a0que \u00a0als minusv\u00e0lids se\u2019ls done \u00a0tota classe de facilitats per a fer- los\u00a0 la vida m\u00e9s f\u00e0cil, m\u00e9s c\u00f2moda i m\u00e9s agradable, per\u00f2 \u00a0el que \u00a0no\u00a0 puc comprendre \u2013ni crec \u00a0que \u00a0ho entenga ning\u00fa\u2013 \u00a0\u00e9s que u s\u2019automutile volunt\u00e0riament per a convertir-se en minusv\u00e0lid i gaudir \u00a0d\u2019eixes \u00a0facilitats. \u00a0Doncs \u00a0eixa barbaritat tan \u00a0grossa \u00e9s exactament la \u00a0que \u00a0fan els \u00a0valencians que \u00a0renuncien a \u00a0fer \u00a0la concordan\u00e7a del participi passat amb \u00a0el pronom \u00a0acusatiu de tercera persona en la llengua \u00a0culta \u00a0quan \u00a0pr\u00e0cticament tots \u00a0nosaltres la fem\u00a0 en \u00a0la llengua \u00a0parlada.<\/p>\n

\u00c9s mutilar la llengua \u00a0d\u2019una manera lamentable. Maltractar-la i empobrir-la \u00a0d\u2019una manera absurda a canvi de no res.\u00a0 (…)<\/p>\n

Fer \u00a0la concordan\u00e7a en \u00a0el cas \u00a0del\u00a0 mascul\u00ed plural \u2013concordan\u00e7a que \u00a0els \u00a0valencians \u00a0no fem\u2013 no \u00e9s gaire \u00a0important \u00a0perqu\u00e8 no aporta res \u00a0de positiu, per\u00f2 \u00a0fer-la en el cas \u00a0del femen\u00ed, \u00a0tant \u00a0singular \u00a0com \u00a0plural, \u00e9s important\u00edssim perqu\u00e8 aporta claredat i precisi\u00f3 \u00a0a la llengua. \u00a0Actualment, que \u00a0tanta \u00a0preocupaci\u00f3 hi ha perqu\u00e8 les \u00a0dones no siguen invisibles \u00a0tant \u00a0en \u00a0la llengua \u00a0parlada com \u00a0en \u00a0l\u2019escrita \u00a0i, per tal d\u2019aconseguir-ho, s\u2019usen f\u00f3rmules \u00a0moltes voltes absurdes que compliquen les coses d\u2019una \u00a0manera innecess\u00e0ria, em \u00a0resulta desconcertant que \u00a0es deixe \u00a0de fer la concordan\u00e7a del participi passat amb \u00a0el pronom \u00a0acusatiu de\u00a0 tercera per- sona quan \u00a0el pronom \u00a0\u00e9s de\u00a0 g\u00e8nere femen\u00ed, \u00a0perqu\u00e8 fer eixa \u00a0concordan\u00e7a d\u00f3na visibilitat a la dona \u00a0d\u2019una\u00a0 manera ben \u00a0clara \u00a0i natural. Si parlem \u00a0d\u2019unes \u00a0dones i diem \u00ables \u00a0he vist\u00bb en lloc de dir \u00ables \u00a0he vistes\u00bb considere que, \u00a0a m\u00e9s d\u2019atemptar contra \u00a0la integritat \u00a0de \u00a0la llengua, \u00a0atemptem contra \u00a0la dignitat \u00a0de \u00a0les \u00a0dones. Les menyspreem i les subordinem als h\u00f2mens d\u2019una manera gratu\u00efta.<\/p>\n

Els valencians hem \u00a0fet des \u00a0de sempre la concordan\u00e7a del participi passat amb el pronom \u00a0acusatiu de\u00a0 tercera persona. I, actualment, continuem fent-la. \u00a0Pose nom\u00e9s un parell d\u2019exemples dels \u00a0nostres cl\u00e0ssics. En el cap\u00edtol \u00a0X del Tirant lo Blanc <\/em>titulat La resposta definitiva que \u00a0l\u2019ermit\u00e0 f\u00e9u al Rei <\/em>podem llegir: \u2013Jo, \u00a0senyor \u2013dix l\u2019ermit\u00e0\u2013, les \u00a0ir\u00e9 a comprar, per \u00a0\u00e7o com\u00a0 s\u00e9 millor con\u00e8ixer los materials si \u00a0s\u00f3n \u00a0bons,\u00a0\u00a0 per \u00a0\u00e7o \u00a0com \u00a0jo les \u00a0he \u00a0fetes \u00a0moltes \u00a0voltes \u00a0de \u00a0les \u00a0mies mans. En el poema LX d\u2019Ausi\u00e0s Marc llegim: “Mes voluntats, en gran part discordants, dona, \u00a0per v\u00f3s les he fetes \u00a0concordes”.\u00a0 Com veiem, \u00a0Joanot Martorell i Ausi\u00e0s \u00a0Marc escrivien \u00ables \u00a0he fetes\u00bb i no \u00ables \u00a0he fet\u00bb. I de \u00a0la mateixa manera ho han \u00a0fet sempre els \u00a0bons \u00a0escriptors valencians de \u00a0tots \u00a0els \u00a0temps. Cal \u00a0deixar \u00a0ben \u00a0clar \u00a0que \u00a0la\u00a0 immensa majoria \u00a0dels \u00a0actuals, tamb\u00e9.<\/p>\n

La Gram\u00e0tica \u00a0de\u00a0 la llengua \u00a0catalana \u00a0<\/em>publicada recentment per\u00a0 l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans diu: “Aquesta concordan\u00e7a, per\u00f2, \u00a0ha perdut \u00a0terreny \u00a0a favor de la construcci\u00f3 amb \u00a0el participi invariable, \u00a0que \u00a0es manifesta amb \u00a0els valors \u00a0de g\u00e8nere i nombre menys marcats: en mascul\u00ed singular”. No diu que \u00a0cal \u00a0fer la concordan\u00e7a, no \u00a0diu que \u00a0\u00e9s obligatori \u00a0fer-la, \u00a0nom\u00e9s \u00a0diu que \u00ab[…] la concordan\u00e7a entre \u00a0el pronom \u00a0d\u2019acusatiu i el participi se sol mantenir en els registres formals.\u00bb \u00a0Pompeu Fabra va cometre l\u2019error d\u2019elaborar una \u00a0norma \u00a0complexa i poc \u00a0adequada sobre la concordan\u00e7a i, a m\u00e9s, \u00a0no va prescriure que \u00a0es fera, \u00a0es va\u00a0 limitar a \u00a0dir \u00ab\u00c9s \u00a0recomanable (si no\u00a0 obligatori) \u00a0de \u00a0fer concordar \u00a0el participi passat amb\u00a0 el complement directe \u00a0quan \u00a0aquest \u00e9s un pronom personal feble\u00a0 de\u00a0 tercera persona.\u00bb (Gram\u00e0tica \u00a0catalana<\/em>, 1918). \u00a0Dir \u00ab\u00e9s \u00a0recomanable (si no obligatori)\u00bb \u00a0no \u00e9s pas \u00a0la mateixa cosa que \u00a0dir \u00ab\u00e9s \u00a0obligatori\u00bb, que \u00a0\u00e9s el que \u00a0Fabra hauria \u00a0d\u2019haver \u00a0fet i no va fer. La recent gram\u00e0tica de l\u2019IEC ni tan \u00a0sols \u00a0diu, \u00a0com \u00a0deia \u00a0Fabra, que \u00a0\u00ab\u00e9s \u00a0recomanable\u00bb que \u00a0es fa\u00e7a \u00a0la\u00a0 concordan\u00e7a; es limita a dir que \u00a0\u00ab[…] se sol mantenir en els registres formals\u00bb. \u00a0No prescriu res, \u00a0nom\u00e9s informa. \u00a0No actua com\u00a0 una \u00a0gram\u00e0tica normativa sin\u00f3\u00a0 com una \u00a0gram\u00e0tica descriptiva. Els \u00a0redactors de \u00a0la gram\u00e0tica de \u00a0l\u2019IEC han \u00a0perdut una \u00a0ocasi\u00f3\u00a0 magn\u00edfica de \u00a0potenciar la \u00a0personalitat i \u00a0la \u00a0claredat de \u00a0la \u00a0llengua catalana. (…)<\/p>\n

Considere que \u00a0tots \u00a0els \u00a0que \u00a0escriuen en \u00a0la \u00a0nostra llengua, \u00a0siga \u00a0quina \u00a0siga \u00a0la seua parla, \u00a0haurien de \u00a0fer sempre la concordan\u00e7a del \u00a0participi\u00a0 passat amb \u00a0el pronom \u00a0acusatiu de tercera persona. I seria molt adequat i molt convenient per al b\u00e9 \u00a0de \u00a0la nostra llengua \u00a0que \u00a0tots \u00a0els \u00a0catalanoparlants de qualsevol part\u00a0 de \u00a0la nostra \u00e0rea idiom\u00e0tica \u00a0feren \u00a0l\u2019esfor\u00e7 de recuperar eixa concordan\u00e7a tamb\u00e9 en la llengua \u00a0parlada com \u00a0fem \u00a0encara els \u00a0valencians, els \u00a0balears i\u00a0 alguns catalans pels \u00a0motius seg\u00fcents:<\/p>\n

1) \u00a0Perqu\u00e8 \u00e9s \u00a0una caracter\u00edstica \u00a0pr\u00f2pia de la nostra llengua (…).<\/p>\n

2) Perqu\u00e8 d\u00f3na visibilitat a la dona \u00a0d\u2019una manera ben clara i natural.<\/p>\n

3) Perqu\u00e8 acosta la llengua \u00a0actual \u00a0a la llengua \u00a0dels \u00a0nostres cl\u00e0ssics.<\/p>\n

4) Perqu\u00e8 \u00e9s un senyal de respecte cap \u00a0als catalanoparlants que \u00a0encara tenim la sort de fer la concordan\u00e7a.<\/p>\n

5) Perqu\u00e8 fa la llengua \u00a0m\u00e9s clara, \u00a0m\u00e9s precisa i m\u00e9s entenedora.<\/p>\n

\n
Eugeni S. Reig<\/strong>, InfoMigjorn, n\u00fam. 1.318, 21\/02\/2017<\/div>\n<\/div>\n

Val\u00e8ncia, 27 de gener del 2017<\/p>\n

A<\/strong>nnex<\/strong><\/p>\n

L\u2019apartat \u00a013.5.2.4. de la Gram\u00e0tica \u00a0de la llengua catalana \u00a0<\/em>de l\u2019Institut d\u2019Estudis \u00a0Catalans, que trobem \u00a0en la p\u00e0g. 492, titulat \u201cLa concordan\u00e7a entre \u00a0el pronom \u00a0d\u2019acusatiu i el participi\u201d, diu:<\/p>\n

En la llengua \u00a0antiga \u00a0i en una \u00a0part important \u00a0dels \u00a0parlars actuals, quan \u00a0el complement directe \u00a0\u00e9s un pronom \u00a0personal d\u2019acusatiu de\u00a0 tercera persona i el temps de\u00a0 l\u2019oraci\u00f3 est\u00e0 format \u00a0per \u00a0l\u2019auxiliar de \u00a0perfet \u00a0haver \u00a0<\/em>i el participi passat, el pronom \u00a0i el participi concorden \u00a0en g\u00e8nere i nombre: \u2013Heu \u00a0regat les hort\u00e8nsies? <\/em>\u2013Les \u00a0he regades jo mateix<\/em>. \u00a0Aquesta concordan\u00e7a, per\u00f2, \u00a0ha\u00a0 perdut \u00a0terreny \u00a0a favor de\u00a0 la construcci\u00f3 amb \u00a0el participi invariable, que \u00a0es manifesta amb \u00a0els valors \u00a0de g\u00e8nere i nombre menys marcats: en mascul\u00ed singular \u00a0(Les \u00a0he regat jo mateix<\/em>). \u00a0En els parlars que \u00a0mantenen la concordan\u00e7a, \u00e9s m\u00e9s habitual \u00a0quan \u00a0el pronom \u00a0\u00e9s femen\u00ed \u00a0(L\u2019he comprada avui; les \u00a0he \u00a0comprades avui<\/em>) \u00a0que quan \u00a0\u00e9s mascul\u00ed plural (Els cavalls, \u00a0ja els \u00a0haur\u00edem ensellats\/ensellat, si ens \u00a0hagu\u00e9ssiu avisat<\/em>). \u00a0En el cas \u00a0del mascul\u00ed singular \u00a0hi ha coincid\u00e8ncia amb \u00a0la soluci\u00f3 \u00a0invariable \u00a0(Feia poc que\u00a0 l\u2019havia comprat, \u00a0l\u2019ordinador<\/em>). Tanmateix, la concordan\u00e7a entre \u00a0el pronom \u00a0d\u2019acusatiu i el participi se sol mantenir en els registres formals.<\/p>\n

La concordan\u00e7a tamb\u00e9 es dona \u00a0en aquells casos en qu\u00e8 \u00a0el verb que \u00a0va en participi \u00e9s un verb modal \u00a0(poder<\/em>, \u00a0gosar<\/em>, \u00a0haver \u00a0de<\/em>, \u00a0deure<\/em>) \u00a0o proper \u00a0a un modal \u00a0(voler<\/em>, saber<\/em>), \u00a0o b\u00e9 un verb causatiu (fer<\/em>,\u00a0 deixar<\/em>): \u00a0Finalment \u00a0les \u00a0hem \u00a0pogudes obrir<\/em>; No \u00a0l\u2019havia sabuda contestar<\/em>; Me \u00a0l\u2019ha deixada portar<\/em>. Per \u00a0a la concordan\u00e7a del pronom \u00a0d\u2019acusatiu i el participi dels \u00a0verbs \u00a0de \u00a0percepci\u00f3 veure \u00a0<\/em>i sentir <\/em>seguits d\u2019un verb en infinitiu, vegeu \u00a7 26.6.1a<\/em>.<\/p>\n

Bibliografia<\/strong><\/p>\n

ACAD\u00c8MIA VALENCIANA DE LA LLENGUA; Gram\u00e0tica \u00a0normativa \u00a0valenciana<\/em>. (Publicacions de l\u2019Acad\u00e8mia Valenciana de la Llengua, \u00a0Val\u00e8ncia, 2006)<\/p>\n

FABRA\u00a0\u00a0 I\u00a0 \u00a0POCH,\u00a0 \u00a0Pompeu; \u00a0Gram\u00e0tica\u00a0 \u00a0catalana<\/em>. \u00a0(1a\u00a0 \u00a0edici\u00f3,\u00a0 \u00a0Institut\u00a0 \u00a0d\u2019Estudis\u00a0 \u00a0Catalans, Barcelona, 1918)<\/p>\n

INSTITUT D\u2019ESTUDIS \u00a0CATALANS; Gram\u00e0tica \u00a0de \u00a0la llengua \u00a0catalana<\/em>. (1a \u00a0edici\u00f3, \u00a0Publicacions de l\u2019Institut d\u2019Estudis \u00a0Catalans, Barcelona, 2016)<\/p>\n

SANCHIS GUARNER, Manuel; Gram\u00e0tica \u00a0valenciana <\/em>(Editorial Torre, Val\u00e8ncia, 1950) SARAGOSS\u00c0 \u00a0ALBA, Abelard; \u00a0Gram\u00e0tica \u00a0valenciana raonada \u00a0i \u00a0popular. \u00a0Els \u00a0fonaments<\/em>. (2a edici\u00f3 revisada i augmentada, Tabarca Llibres, Val\u00e8ncia, 2005)<\/p>\n

Cibergrafia<\/strong><\/p>\n

\u00abLa dictadura ling\u00fc\u00edstica dels mitjans de comunicaci\u00f3 i la caboteria dels pol\u00edtics (III: \u2018L\u2019han cagada\u2019)\u00bb per \u00a0Jaume Corbera Pou \u00a0<http:\/\/dodeparaula.blogspot.com\/2017\/01\/la-dictadura-linguistica-dels-<\/a> mitjans_19.html><\/a><\/p>\n

\u00abFabra i el franc\u00e9s. La concordan\u00e7a del participi (\u00a1Ar<\/em>a s\u00ed que l\u2019has feta bona!<\/em>)\u00bb per Abelard Saragoss\u00e0<\/p>\n

<http:\/\/www.academia.edu\/31021108\/Fabra_i_el_franc\u00e9s_Concordanca_del_participi><\/a><\/p>\n

 <\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

UNA LLENGUA M\u00c9S MASCLISTA, Eugeni S. Reig EL REBUIG EN LA LLENGUA \u00a0CULTA DE LA CONCORDAN\u00c7A DEL PARTICIPI PASSAT AMB EL PRONOM ACUSATIU DE TERCERA PERSONA La nostra llengua \u00a0\u2013i tamb\u00e9 altres \u00a0lleng\u00fces llatines\u2013 \u00a0t\u00e9 un bon\u00a0 grapat d\u2019expressions \u00a0que \u00a0sempre constru\u00efm nom\u00e9s en femen\u00ed \u00a0\u2013l\u2019anomenat femen\u00ed \u00a0d\u2019indeterminaci\u00f3\u2013 \u00a0com \u00a0\u00e9s el cas \u00a0de \u00a0les \u00a0conegud\u00edssimes […]<\/p>\n","protected":false},"author":594,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[3],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/llenguatgenosexista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/253"}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/llenguatgenosexista\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/llenguatgenosexista\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/llenguatgenosexista\/wp-json\/wp\/v2\/users\/594"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/llenguatgenosexista\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=253"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/llenguatgenosexista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/253\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":257,"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/llenguatgenosexista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/253\/revisions\/257"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/llenguatgenosexista\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=253"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/llenguatgenosexista\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=253"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/llenguatgenosexista\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=253"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}