{"id":283,"date":"2018-02-20T12:17:41","date_gmt":"2018-02-20T12:17:41","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.uab.cat\/llenguatgenosexista\/?p=283"},"modified":"2018-02-20T12:18:36","modified_gmt":"2018-02-20T12:18:36","slug":"283","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.uab.cat\/llenguatgenosexista\/2018\/02\/20\/283\/","title":{"rendered":"Qu\u00e8 \u00e9s el llenguatge no sexista? M\u00e9s aportacions."},"content":{"rendered":"
\n
\n
\n
\n

Els nens i les nenes: usos ling\u00fc\u00edstics i sexisme<\/a><\/h3>\n
Hem de dir sempre ‘els nens i les nenes’ o podem fer servir el gen\u00e8ric? En parlem amb ling\u00fcistes<\/h5>\n<\/div>\n
\"Com <\/a> <\/span><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n
\n
\n
\n
\n

Els nens i les nenes. \u201c\u00c9s una expressi\u00f3 que s\u2019ha fossilitzat i que, per tant, hem assimilat com a natural\u201d, afirma la ling\u00fcista Carme Junyent, del departament de filologia catalana i ling\u00fc\u00edstica general de la Universitat de Barcelona (UB). Ara b\u00e9, ni \u201cels nens i les nenes\u201d, ni tampoc \u201chomes i dones\u201d o \u201cbenvolguts i benvolgudes\u201d s\u00f3n expressions naturals de la llengua,<\/strong> perqu\u00e8 en un mateix discurs qui ho distingeix cau en la incoher\u00e8ncia, i no acaba fent concordar tots els adjectius entre masculins i femenins. Per reblar el clau, aquesta pr\u00e0ctica \u201cva en contra de la gram\u00e0tica de la llengua\u201d i tamb\u00e9 \u201cde la igualtat de g\u00e8neres\u201d, sost\u00e9 Junyent.<\/p>\n

La ling\u00fcista argumenta que distingir entre el mascul\u00ed i el femen\u00ed provoca desigualtat,<\/strong> perqu\u00e8 dins de l\u2019expressi\u00f3 masculina i femenina no hi ha lloc per al col\u00b7lectiu LGBT (lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals). \u201cSi anem dient \u00abhomes i dones\u00bb, llavors no sempre els transsexuals hi tenen lloc\u201d. En canvi, sost\u00e9, amb l\u2019expressi\u00f3 \u201cels homes\u201d tots els col\u00b7lectius hi s\u00f3n inclosos.<\/strong><\/p>\n

A l\u2019escola, quan les criatures s\u00f3n petites, poden no sentir-se identificades amb el gen\u00e8ric mascul\u00ed plural, que en catal\u00e0 inclou el g\u00e8nere neutre.<\/strong> \u201cUna mestra em va explicar un dia que quan deia a classe \u00abEls nens que no hagin acabat els deures, que no surtin al pati\u00bb, les nenes es quedaven assegudes igualment, haguessin fet o no els deures\u201d, perqu\u00e8 no se sentien interpel\u00b7lades per la indicaci\u00f3. Si passa aix\u00f2, afirma Junyent, \u201c\u00e9s perqu\u00e8 l\u2019escola est\u00e0 fent molta pressi\u00f3 amb l\u2019expressi\u00f3 \u00abels nens i les nenes\u00bb\u201d.<\/p>\n

L\u2019origen de tot plegat, segons la ling\u00fcista, parteix de la idea que les lleng\u00fces tenen la capacitat de canviar l\u2019\u00e9sser o el cervell humans. \u201cI no \u00e9s aix\u00ed<\/strong>, perqu\u00e8 si hi ha discriminaci\u00f3 a la societat entre g\u00e8neres \u00e9s per culpa de les persones, i no de la llengua\u201d, argumenta Carme Junyent, que es defineix personalment com a feminista. Dit amb altres paraules, per molt que es digui \u201cels nens i les nenes\u201d o \u201cels homes i les dones\u201d, no s\u2019aconseguir\u00e0 l\u2019equitat si la societat no s\u2019ho creu de veritat.<\/p>\n

Per la seva banda, Ruth Vil\u00e0, professora del departament de m\u00e8todes d\u2019investigaci\u00f3 i diagn\u00f2stic en educaci\u00f3 de la UB, sost\u00e9 que \u201cel llenguatge no \u00e9s innocent, ni neutral ni as\u00e8ptic<\/strong>\u201d. \u201cLes paraules transmeten idees, visualitzen representacions del m\u00f3n, formen el nostre alumnat en valors per a l\u2019exercici de la ciutadania\u201d, afegeix. Aix\u00ed doncs, \u201cparlar de llenguatge implica parlar de la construcci\u00f3 de pensaments, de la realitat que ens envolta, de persones i del m\u00f3n\u201d. \u201cEl llenguatge dona forma a les nostres identitats i conforma la nostra visi\u00f3 del m\u00f3n. El llenguatge genera efectes socials, i per tant \u00e9s un mitj\u00e0 que, al llarg de la hist\u00f2ria, ha ajudat a fer proliferar i a reproduir les relacions de poder dels homes sobre les dones\u201d.<\/p>\n

\n
\n

Per molt que es digui \u201cels nens i les nenes\u201d o \u201cels homes i les dones\u201d, no s\u2019aconseguir\u00e0 l\u2019equitat si la societat no s\u2019ho creu de veritat<\/p>\n<\/figure>\n<\/blockquote>\n

Vil\u00e0 afegeix que \u201cel llenguatge actual \u00e9s sexista\u201d, perqu\u00e8 est\u00e0 basat \u201cen l\u2019ocupaci\u00f3 del mascul\u00ed com a gen\u00e8ric, cosa que trenca qualsevol possibilitat d\u2019arribar a una societat igualit\u00e0ria<\/strong>, i fomenta una visi\u00f3 social androc\u00e8ntrica i patriarcal\u201d. Tot plegat \u201ct\u00e9 unes conseq\u00fc\u00e8ncies immediates, com la desigualtat de tracte\u201d, afirma.<\/p>\n

El professor de llengua i did\u00e0ctica de la llengua Joan Perera assenyala que, certament, la f\u00f3rmula \u201cels nens i les nenes\u201d ha fet fortuna en l\u2019\u00e0mbit educatiu, \u201ccom han fet fortuna en l\u2019\u00e0mbit pol\u00edtic els desdoblaments d\u2019aquesta mena (\u00abtreballadors i treballadores\u00bb, \u00abcatalans i catalanes\u00bb, etc.)\u201d, i afegeix que \u201cres de semblant no ha passat en altres \u00e0mbits\u201d. Perera tamb\u00e9 creu que \u201cel fet que tothom (o gaireb\u00e9 tothom) en l\u2019\u00e0mbit educatiu i pol\u00edtic faci servir els doblets d\u2019aquest tipus potser nom\u00e9s indica que no s\u2019han parat a pensar que el sexe i el g\u00e8nere s\u00f3n coses diferents del g\u00e8nere gramatical\u201d.<\/p>\n

\n
\n

“No s\u2019han parat a pensar que el sexe i el g\u00e8nere s\u00f3n coses diferents del g\u00e8nere gramatical\u201d<\/p>

Joan Perera<\/strong> – professor de Llengua<\/figcaption><\/figure>\n<\/blockquote>\n

Dit aix\u00f2, el professor opina \u201cque l\u2019escola no ha de formar les criatures en la distinci\u00f3 entre homes i dones expl\u00edcitament\u201d. Si es fa, si s\u2019insisteix \u201ca servir-se en tots els casos dels doblets del tipus \u00abnens i nenes\u00bb, \u00e9s a dir, formar-los contra les normes ling\u00fc\u00edstiques del catal\u00e0, nom\u00e9s pot comportar que els infants deixin de considerar el g\u00e8nere (gramatical) mascul\u00ed com a gen\u00e8ric (que inclou, en casos de concordan\u00e7a, tant elements masculins com femenins), amb la qual cosa deixarien de comprendre, per exemple, el sentit de t\u00edtols com ‘Els catalans als camps nazis’ de Montserrat Roig o ‘Els altres catalans’ de Francesc Candel.<\/p>\n

Finalment, el pedagog Xavier Ureta conclou que els doblets s\u00f3n \u201cun debat ideol\u00f2gic m\u00e9s que ling\u00fc\u00edstic\u201d.<\/strong> Aix\u00ed doncs, si hi ha mestres i pedagogs que s\u2019inclinen per la f\u00f3rmula \u201cels nens i les nenes\u201d \u00e9s per q\u00fcestions ideol\u00f2giques. Ureta, personalment, prefereix \u201cel gen\u00e8ric mascul\u00ed per un convenciment fonamentat en l\u2019estudi de la socioling\u00fc\u00edstica, que t\u00e9 com un dels principis principals l\u2019economia de la llengua\u201d.<\/p>\n