La Vanguardia\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 7 Aug 2018\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 N\u00daRIA JAR <\/a><\/p>\n
PATRICK T. FALLON \/ BLOOMBERG
\nLa pres\u00e8ncia creixent de dones en professions vinculades a la ci\u00e8ncia i l\u2019enginyeria pot ajudar a reduir els biaixos<\/h6>\n
El traductor de Google i altres sistemes de traducci\u00f3 autom\u00e0tica estan fets amb algoritmes que s\u2019han anat perfeccionant durant l\u2019\u00faltim mig segle. Per\u00f2 malgrat els aven\u00e7os en processament natural del llenguatge, les m\u00e0quines no estan lliures d\u2019errors ni d\u2019ideologia. Aquests programes es nodreixen de textos escrits en diferents idiomes per aprendre de les equival\u00e8ncies d\u2019una llengua a l\u2019altra: des de les actes del Parlament Europeu i de l\u2019Organitzaci\u00f3 de les Nacions Unides (ONU) fins als subt\u00edtols de pel\u00b7l\u00edcules, les not\u00edcies, l\u2019ap\u00e8ndix de vocabulari de les guies de turisme, els llibres m\u00e9s venuts com la B\u00edblia i les entrades a Viquip\u00e8dia, tot i que els articles vari\u00efn d\u2019una llengua a altra.<\/p>\n
Tots aquests textos estan escrits originalment per persones que tenen els seus prejudicis i que calen, al seu torn, en els sistemes de traducci\u00f3. Per exemple, si alg\u00fa demana al traductor de Google que tradueixi del castell\u00e0 al turc \u201cell \u00e9s mainader\u201d i \u201cella \u00e9s doctora\u201d, la marca de g\u00e8nere de l\u2019espanyol desapareix perqu\u00e8 el turc \u00e9s un idioma neutre. Per\u00f2 si despr\u00e9s un torna a escriure les dues frases resultants en turc per demanar a la mateixa m\u00e0quina la traducci\u00f3 a l\u2019espanyol, l\u2019algoritme proposa una realitat diferent: \u201cella \u00e9s mainadera\u201d i \u201cell \u00e9s doctor\u201d. El sentit de la frase ha canviat perqu\u00e8 aquestes m\u00e0quines funcionen a partir d\u2019observar i extreure la relaci\u00f3 m\u00e9s probable entre paraules dels textos de qu\u00e8 s\u2019alimenten, en els quals el m\u00e9s freq\u00fcent \u00e9s que un doctor sigui un home, perqu\u00e8 apareix en mascul\u00ed i acompanyat de l\u2019article determinant el, i que la mainadera sigui una dona.<\/p>\n
\u201cEstad\u00edsticament correcte no significa correcte. Crec que, si no veiem aix\u00f2 com un problema, aquesta q\u00fcesti\u00f3 no se solucionar\u00e0 ni hi haur\u00e0 cap millora\u201d, den\u00fancia al seu blog Jecelyn Yeen, programadora i directora de la comunitat internacional Women Who Code a Kuala Lumpur (Mal\u00e0isia). Un equip d\u2019investigadors de la Universitat de Boston (EE.UU.) i del centre d\u2019investigaci\u00f3 de Microsoft va advertir fa dos anys en un congr\u00e9s sobre aquesta disciplina a Barcelona que \u201cl\u2019aplicaci\u00f3 cega de l\u2019aprenentatge autom\u00e0tic corre el risc d\u2019amplificar els biaixos presents en les dades\u201d, ja que els agregadors de not\u00edcies presenten estereotips de g\u00e8nere \u201cpreocupants\u201d i fer-ne un \u00fas generalitzat tendeix a amplificar aquests prejudicis.<\/p>\n
Les paraules per designar professions pertanyen a un grup en qu\u00e8 impera el sexisme. L\u2019anterior equip internacional de cient\u00edfics va elaborar una llista de les ocupacions m\u00e9s masculinitzades i feminitzades a partir d\u2019aparicions en premsa per demostrar el biaix sexista de les m\u00e0quines.<\/p>\n
Entre les feines que habitualment exerceixen dones hi havia infermeres, recepcionistes, perruqueres i netejadores. En canvi, els homes tendeixen a ser vistos com a arquitectes, experts, il\u00b7lu-<\/p>\n
sionistes i guerrers. Despr\u00e9s, els investigadors van demanar a diferents persones que classifiquessin les mateixes professions com a masculines, femenines o neutres per comparar els resultats humans amb els de les m\u00e0quines. Van veure una correlaci\u00f3 \u00f2bvia d\u2019estereotips i van proposar un algoritme nou per corregir el biaix de g\u00e8nere.<\/p>\n
\u201cLes m\u00e0quines aprenen a ser sexistes perqu\u00e8 els textos amb qu\u00e8 les entrenes s\u00f3n sexistes\u201d, coincideix a assenyalar Marta Ruiz Costa-Juss\u00e0, investigadora Ram\u00f3n y Cajal del grup de Tec- nologies i Aplicacions del Llenguatge i la Parla (TALP) a la Universitat Polit\u00e8cnica de Catalunya (UPC).<\/p>\n
Fins i tot les persones que es dediquen professionalment a la traducci\u00f3 presenten biaixos similars. Maya Busqu\u00e9, int\u00e8rpret de confer\u00e8ncies, traductora freelance i membre de l\u2019Associaci\u00f3 Professional de Traductors i Int\u00e8rprets de Catalunya (Aptic), va fer la prova entre uns quants companys preguntant-los com traduirien una frase de l\u2019angl\u00e8s a l\u2019espanyol que contenia la paraula scientist (cient\u00edfic\/a). Tots van traduir la professi\u00f3 en la seva versi\u00f3 masculina, menys una traductora que va fer una recerca r\u00e0pida a internet a partir dels elements de context de l\u2019oraci\u00f3 per discernir si era home o dona. \u201cFugir dels biaixos sexistes i no traduir sistem\u00e0ticament termes com scientist, researcher i biologist en mascul\u00ed no em sembla un caprici ni una p\u00e8rdua de temps, sin\u00f3 una necessitat i un acte de just\u00edcia\u201d, explica en un article de la revista de l\u2019Associaci\u00f3 Espanyola de Traductors, Correctors i Int\u00e8rprets.<\/p>\n
M\u00e9s enll\u00e0 de la q\u00fcesti\u00f3 de g\u00e8nere, els sistemes de traducci\u00f3 autom\u00e0tica s\u2019enfronten a molts m\u00e9s reptes. Qu\u00e8 passa amb les lleng\u00fces minorit\u00e0ries? L\u2019angl\u00e8s domina per sobre de la resta d\u2019idiomes? Qui encadena una pregunta despr\u00e9s d\u2019una altra \u00e9s Anna Dot, una estudiant de doctorat de la Universitat de Vic, on reflexiona sobre com determinats artistes fan servir l\u2019error de la traducci\u00f3 autom\u00e0tica per crear la seva obra \u2013sovint de den\u00fancia\u2013. \u201cNo hem d\u2019ignorar l\u2019error, sin\u00f3 q\u00fcestionar-lo\u201d, planteja la jove investigadora, que considera que molts textos en qu\u00e8 es basen les m\u00e0quines tamb\u00e9 tenen \u201cuna ideologia molt polititzada\u201d, perqu\u00e8 el llenguatge \u201cno \u00e9s neutral\u201d i est\u00e0 ple de biaixos que corresponen \u201cals grans prejudicis de cada societat\u201d.<\/p>\n
De fet, el primer investigador que es va focalitzar \u00fanicament en la traducci\u00f3 autom\u00e0tica, el fil\u00f2sof, matem\u00e0tic i ling\u00fcista israeli\u00e0 Yehoshua Bar-Hillel, de l\u2019Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT), ja considerava que cap quantitat de dades no podria ser suficient per resoldre totes les ambig\u00fcitats dels textos. \u201cEn el llenguatge s\u00f3n habituals les excepcions\u201d, apunta Jos\u00e9 Adri\u00e1n R. Fonollosa, catedr\u00e0tic i investigador del TALP a la UPC, que posa com a exemple una q\u00fcesti\u00f3 ling\u00fc\u00edstica d\u2019actualitat: no \u00e9s el mateix un pol\u00edtic pres que un pres pol\u00edtic.<\/p>\n
Encara que molts dels errors s\u2019han solucionat, sobretot a partir de la introducci\u00f3 de t\u00e8cniques d\u2019aprenentatge profund (deep learning) que imiten les xarxes neuronals, tamb\u00e9 costa m\u00e9s de tra\u00e7ar els errors per les infinites operacions d\u2019aquests sistemes. \u201cLa traducci\u00f3 autom\u00e0tica sense revisi\u00f3 humana ens condueix a la cat\u00e0strofe\u201d, diu Busqu\u00e9, que defensa el valor de les persones all\u00e0 on les m\u00e0quines no pensen.<\/p>\n
EL PERILL DE L\u2019AUTOMATITZACI\u00d3 \u201cLa traducci\u00f3 sense revisi\u00f3 humana porta a la cat\u00e0strofe\u201d, segons la int\u00e8rpret M. Busqu\u00e9<\/p>\n
UN EXEMPLE REVELADOR<\/p>\n
Els programes tendeixen a associar la medicina als homes i la infermeria a les dones<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Les m\u00e0quines tamb\u00e9 tenen prejudicis Els programes de traducci\u00f3 autom\u00e0tica perpetuen els biaixos sexistes dominants en cada llenguatge La Vanguardia\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 7 Aug 2018\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 N\u00daRIA JAR PATRICK T. FALLON \/ BLOOMBERG La pres\u00e8ncia creixent de dones en professions vinculades a la ci\u00e8ncia i l\u2019enginyeria pot ajudar a reduir els biaixos El traductor de Google i altres […]<\/p>\n","protected":false},"author":594,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[3],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/llenguatgenosexista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/291"}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/llenguatgenosexista\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/llenguatgenosexista\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/llenguatgenosexista\/wp-json\/wp\/v2\/users\/594"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/llenguatgenosexista\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=291"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/llenguatgenosexista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/291\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":294,"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/llenguatgenosexista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/291\/revisions\/294"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/llenguatgenosexista\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=291"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/llenguatgenosexista\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=291"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/llenguatgenosexista\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=291"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}