{"id":328,"date":"2022-05-14T11:02:38","date_gmt":"2022-05-14T11:02:38","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.uab.cat\/llenguatgenosexista\/?p=328"},"modified":"2022-05-14T11:02:38","modified_gmt":"2022-05-14T11:02:38","slug":"el-catala-inclusiu-i-natural","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.uab.cat\/llenguatgenosexista\/2022\/05\/14\/el-catala-inclusiu-i-natural\/","title":{"rendered":"El catal\u00e0 inclusiu i natural"},"content":{"rendered":"
\n
\n

Ja n\u2019hi ha prou de ridiculitzar el llenguatge inclusiu<\/h2>\n

Hi ha persones que no se senten incloses en les formes androc\u00e8ntriques que perviuen en el catal\u00e0. Expressant-nos d\u2019una manera m\u00e9s igualit\u00e0ria, contribu\u00efm a fer m\u00e9s igualit\u00e0ria la societat<\/h4>\n

L’Ap\u00f2strof \u00a0<\/a>Cooperativa de comunicaci\u00f3<\/p>\n<\/div>\n<\/header>\n

\n
\n
\n

17\/11\/2021 | 06:00<\/p>\n<\/div>\n

\"\"
Manifestaci\u00f3 feminista del 25-N de 2019 a Barcelona\/ Foto: IVAN GIM\u00c9NEZ<\/figcaption><\/figure>\n

El llenguatge inclusiu \u00e9s un conjunt de propostes que busca que totes les persones \u2013no-bin\u00e0ries, dones i homes\u2013 se sentin representades en el discurs i que aquesta representaci\u00f3 sigui digna. La llengua inclusiva no \u00e9s sexista ni androc\u00e8ntrica, i tampoc no \u00e9s hom\u00f2foba, classista, racista, capacitista o estigmatitzadora de les persones que tenen algun problema de salut mental, etc.<\/p>\n

La preocupaci\u00f3 per comunicar-nos d\u2019una manera inclusiva sorgeix a partir dels anys vuitanta del segle passat, quan comencen a apar\u00e8ixer estudis feministes que tracten de la discriminaci\u00f3 de les dones en la llengua i la seva influ\u00e8ncia en el pensament. S\u00f3n estudis que parteixen de tres premisses<\/strong>: la majoria de lleng\u00fces tenen caracter\u00edstiques sexistes i androc\u00e8ntriques; les lleng\u00fces no solament reprodueixen la societat patriarcal que les utilitza, sin\u00f3 que tamb\u00e9 la produeixen, i, expressant-nos de manera igualit\u00e0ria, ajudem a fer m\u00e9s igualitari el m\u00f3n.<\/p>\n

Avui podem dir que cada vegada hi ha m\u00e9s persones que no se senten incloses en moltes formes androc\u00e8ntriques que perviuen en el catal\u00e0, o que no s\u2019hi senten c\u00f2modes<\/strong>. I aix\u00f2 ens passa a moltes dones, passa a les persones no-bin\u00e0ries i passa tamb\u00e9 a alguns homes.<\/p>\n

Tanmateix, en els darrers mesos hem sentit algunes veus que critiquen aferrissadament el llenguatge inclusiu i desacrediten tots els esfor\u00e7os que s\u2019han fet des del feminisme i des de l\u2018Administraci\u00f3 per erradicar el sexisme i l\u2019androcentrisme ling\u00fc\u00edstics. Tot seguit, intentarem exposar els motius principals per defensar-lo.<\/p>\n

El sexisme ling\u00fc\u00edstic com un dels factors que sustenten el patriarcat <\/strong><\/h2>\n

Nom\u00e9s cal observar l\u2019iceberg de la viol\u00e8ncia masclista que va publicar Amnistia Internacional per adonar-nos que el llenguatge sexista \u00e9s una forma de viol\u00e8ncia.<\/p>\n

\n
\n
<\/div>\n<\/div>\n<\/figure>\n

A dalt de tot (la part visible de l\u2019iceberg deu fer una setena part de la superf\u00edcie total), els crits, els abusos sexuals, les agressions, els assassinats\u2026; a baix, les humiliacions, els micromasclismes, el xantatge emocional o el llenguatge sexista. Com sempre passa als icebergs, ens fixem nom\u00e9s en la part visible, els feminicidis, per\u00f2 all\u00f2 que alimenta aquestes morts s\u00f3n molt\u00edssims m\u00e9s actes de viol\u00e8ncia \u2013molts dels quals estan normalitzats o b\u00e9 romanen ocults i costen d\u2019identificar\u2013, entre els quals hi ha el llenguatge sexista.<\/p>\n

\n

Ens fixem nom\u00e9s en la part visible, els feminicidis, per\u00f2 el que alimenta aquestes morts s\u00f3n molt\u00edssimes m\u00e9s viol\u00e8ncies<\/p>\n<\/blockquote>\n

Naturalment, posar fi al patriarcat no dep\u00e8n tan sols de modificar alguns usos ling\u00fc\u00edstics, sin\u00f3 de molts altres factors (econ\u00f2mics, pol\u00edtics, socials, culturals\u2026). Mai ning\u00fa no ha defensat aquesta ingenu\u00eftat. Per\u00f2, si es vol superar el patriarcat, cal canviar, entre moltes altres coses, els trets sexistes que encara impregnen la llengua.<\/p>\n

Fomentar un llenguatge igualitari<\/strong>: una obligaci\u00f3 de les institucions<\/h2>\n

Hi ha qui sost\u00e9 que les administracions llencen els diners en cursos i guies de llengua inclusiva i que intenten imposar aquesta manera d\u2019expressar-se. Aquesta imposici\u00f3 no existeix. Altra cosa diferent \u00e9s que l\u2019obligaci\u00f3 que tenen les administracions de vetllar per la igualtat de g\u00e8nere i pels valors democr\u00e0tics les porti, com \u00e9s natural, a expressar-se en llenguatge inclusiu en les seves comunicacions amb la ciutadania. De la mateixa manera que, per exemple, se\u2019ns adrecen amb el tractament de v\u00f3s <\/em>(equivalent a vosaltres<\/em>), en lloc del de vost\u00e8, <\/em>que seria m\u00e9s allunyat i tibant.<\/p>\n

Si de cas, la imposici\u00f3 pot arribar en sentit invers, alimentada per la gent que nega el sexisme ling\u00fc\u00edstic<\/strong>. \u00c9s el que acaba de passar a Fran\u00e7a. El juliol de 2020, Marine Le Pen i altres nou membres del seu partit d\u2019extrema dreta van presentar un projecte de llei per prohibir l\u2019\u00fas del llenguatge inclusiu a tota persona moral o privada que es benefici\u00e9s de subvencions p\u00fabliques. El projecte no va tirar endavant, per\u00f2 uns quants mesos m\u00e9s tard, el maig d\u2019aquest any, el Govern de Macron va prohibir el llenguatge inclusiu a l\u2019educaci\u00f3, amb els vots a favor dels altres partits de dretes i amb l\u2019oposici\u00f3 de les esquerres. Una prohibici\u00f3 que s\u2019aplica a tota l\u2019administraci\u00f3 all\u00e0 on governa la coalici\u00f3 PP, Vox i Ciutadans, com ha passat a M\u00farcia, per exemple.<\/p>\n

El mascul\u00ed gen\u00e8ric invisibilitza les dones i les persones no-bin\u00e0ries<\/strong><\/h3>\n

Ni les persones no-bin\u00e0ries ni moltes dones se senten incloses en un mascul\u00ed pretesament gen\u00e8ric. El mascul\u00ed gen\u00e8ric \u2013usar, per exemple, la paraula home<\/em> per referir-nos al conjunt d\u2019\u00e9ssers humans\u2013 es va instituir a les lleng\u00fces rom\u00e0niques de manera natural<\/em> perqu\u00e8 el domini de l\u2019home sobre la dona tamb\u00e9 es veia com a natural.<\/em><\/p>\n

Teresa Moure explica molt b\u00e9 per qu\u00e8 el llenguatge \u00e9s patriarcal i opressor a la seva obra Ling\u00fc\u00edstica se escribe con A <\/em>(Ed. Catarata, 2021). En un passatge del llibre, a prop\u00f2sit de l\u2019androcentrisme, afirma: \u201cSi diem els grecs, els vikings, els abor\u00edgens americans, aix\u00ed en mascul\u00ed, el que ens ve al cap immediatament \u00e9s la imatge d\u2019un home amb sand\u00e0lies en el cas dels grecs, d\u2019un home amb un casc guarnit amb banyes en el cas dels vikings i d\u2019un home amb plomes al cap i la cara pintada, en el cas dels amerindis. S\u00f3n imatges estereotipades i no sempre fidedignes que mai no evoquen personatges femenins<\/strong>\u201d.<\/p>\n

\u00c9s cert que de vegades s\u2019han utilitzat mec\u00e0nicament els recursos de llenguatge inclusiu, la qual cosa ha donat lloc a textos poc clars, poc fluids i artificials. Aconseguir un bon resultat sense renunciar a la naturalitat, la precisi\u00f3 i concisi\u00f3 expressives requereix formaci\u00f3 i pr\u00e0ctica<\/strong>.<\/p>\n

\u00c9s q\u00fcesti\u00f3 de familiaritzar-se amb l\u2019\u00e0mplia gamma de recursos inclusius de qu\u00e8 en aquests moments disposa el catal\u00e0 i que permet evitar qualsevol expressi\u00f3 sexista i la majoria d\u2019androc\u00e8ntriques, i garantir en definitiva que, quan escrivim o parlem, totes les persones a qu\u00e8 ens referim se sentin incloses i dignament representades. Alguns d\u2019aquests recursos els podem trobar a Catal\u00e0 inclusiu i natural<\/em><\/a>, una guia elaborada per L\u2019Ap\u00f2strof amb 44 propostes ling\u00fc\u00edstiques per representar i visibilitzar dignament a tothom quan escrivim, aix\u00ed com per evitar qualsevol expressi\u00f3 discriminat\u00f2ria.<\/p>\n

Elli, ellis i totis<\/strong><\/h2>\n

El juny passat, T\u00e0nia Verge, la consellera d\u2019Igualtat i Feminismes, va emprar el mot totis <\/em>en una intervenci\u00f3 p\u00fablica per fer visibles les persones no-bin\u00e0ries. L\u2019\u00fas d\u2019aquesta paraula va aixecar molta polseguera<\/strong>; el sector contrari al catal\u00e0 inclusiu es va escandalitzar i ho va aprofitar per tornar a dir que els recursos que s\u2019utilitzen per visibilitzar les dones i les persones no-bin\u00e0ries degraden la llengua.<\/p>\n

\n

El respecte cap a l\u2019altra comen\u00e7a per adre\u00e7ar-s\u2019hi com aquesta persona vol: ella, ell o elli<\/p>\n<\/blockquote>\n

Nosaltres no hi veiem el problema. Si les persones no-bin\u00e0ries no se senten ni homes ni dones, \u00e9s normal que vulguin ser anomenades amb paraules diferents d\u2019\u201cell\u201d o \u201cella\u201d. Crear tot un g\u00e8nere gramatical propi per a les persones no-bin\u00e0ries (flexi\u00f3 en -i<\/em>) sembla ara mateix inviable, perqu\u00e8 la majoria de la societat dif\u00edcilment adoptaria aquesta nova terminaci\u00f3 en centenars o qui sap si milers de paraules (substantius, adjectius, articles, pronoms, etc.).<\/p>\n

Per\u00f2, en canvi, ens sembla factible estendre altres canvis<\/strong>: prescindir de l\u2019article personal (el<\/em> o en<\/em> \/ la<\/em>) quan ens adrecem a persones no-bin\u00e0ries; reempla\u00e7ar expressions com \u201ctots dos sexes\u201d per \u201cde diferents sexes\u201d, o \u201chomes i dones\u201d per \u201cdones, homes i persones no-bin\u00e0ries\u201d (dites en qualsevol ordre), i tamb\u00e9, per qu\u00e8 no, introduir tres neologismes: elli<\/em> i ellis <\/em>(com a pronoms personals forts per designar una o unes persones no-bin\u00e0ries) i totis <\/em>(com a pronom indefinit per referir-nos espec\u00edficament a totes les persones no-bin\u00e0ries). El respecte cap a l\u2019altra comen\u00e7a per adre\u00e7ar-s\u2019hi com aquesta persona vol: ella, ell o elli.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Ja n\u2019hi ha prou de ridiculitzar el llenguatge inclusiu Hi ha persones que no se senten incloses en les formes androc\u00e8ntriques que perviuen en el catal\u00e0. Expressant-nos d\u2019una manera m\u00e9s igualit\u00e0ria, contribu\u00efm a fer m\u00e9s igualit\u00e0ria la societat L’Ap\u00f2strof \u00a0Cooperativa de comunicaci\u00f3 17\/11\/2021 | 06:00 Manifestaci\u00f3 feminista del 25-N de 2019 a Barcelona\/ Foto: IVAN […]<\/p>\n","protected":false},"author":594,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[3],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/llenguatgenosexista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/328"}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/llenguatgenosexista\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/llenguatgenosexista\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/llenguatgenosexista\/wp-json\/wp\/v2\/users\/594"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/llenguatgenosexista\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=328"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/llenguatgenosexista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/328\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":329,"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/llenguatgenosexista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/328\/revisions\/329"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/llenguatgenosexista\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=328"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/llenguatgenosexista\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=328"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/llenguatgenosexista\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=328"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}