{"id":52,"date":"2012-03-26T08:23:59","date_gmt":"2012-03-26T08:23:59","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.uab.cat\/llenguatgenosexista\/?p=52"},"modified":"2012-03-26T08:23:59","modified_gmt":"2012-03-26T08:23:59","slug":"el-llenguatge-no-sexista-article-del-punt-escrit-per-carles-duarte","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.uab.cat\/llenguatgenosexista\/2012\/03\/26\/el-llenguatge-no-sexista-article-del-punt-escrit-per-carles-duarte\/","title":{"rendered":"“El llenguatge no sexista”, article del Punt escrit per Carles Duarte"},"content":{"rendered":"
He llegit amb perplexitat l’article de la Sra. N\u00faria Puyuelo Benvolguts\/des lectors\/res<\/em>, publicat al diari el dimarts 20 de mar\u00e7. El que la Sra. N\u00faria Puyuelo considera \u201cun gest atrevit i valent\u201d de la RAE perqu\u00e8 rebutja l’\u00fas del llenguatge no sexista \u00e9s, des del meu punt de vista, una nova demostraci\u00f3 de l’esperit conservador de la RAE, que em fa recordar quan l’Acad\u00e8mia Francesa va renyar les ministres socialistes perqu\u00e8 signaven \u201cla ministra\u201d en lloc de posar-hi, encara que fossin dones: \u201cel ministre\u201d. Per als qui ens hem passat molts anys dedicats a l’etimologia i a la hist\u00f2ria de la llengua \u00e9s una evid\u00e8ncia que la llengua no ha estat ni \u00e9s neutra pel que fa al sexe (cal insistir en el woman<\/em> angl\u00e8s associat a wifeman<\/em>?). I \u00e9s normal que es produeixi una evoluci\u00f3 en la llengua que reflecteixi la de la posici\u00f3 social de la dona, naturalment sense arribar a l’exemple rid\u00edcul amb qu\u00e8 la Sra. Puyuelo tanca el seu article. Potser si la Sra. Puyuelo s’hagu\u00e9s informat millor tindria present que ja entre els primers documents jur\u00eddics en catal\u00e0 trobem, en una versi\u00f3 del Llibre jutge<\/em> (c.1180): \u201cVolontat d’aqel o d’aqela que testa en sa vida…\u201d o que, per exemple, als Costums de Tortosa<\/em> (1272) apareix \u201ce lo dit servent o serventa\u201d i fins i tot que Joan Coromines es refereix a l’article Fleca<\/em> (p\u00e0gina 40 del volum IV) del seu Diccionari etimol\u00f2gic i complementari de la llengua catalana<\/em> a l’\u00fas constant de \u201cflequer o flequera\u201d en textos medievals. I precisament associa l’\u00fas de la doble forma al context administratiu en qu\u00e8 apareix. I encara es podrien aportar altres exemples de l’etapa republicana, on a l’Escola d’Administraci\u00f3 P\u00fablica de Catalunya, que acaba de commemorar el seu centenari, s’expedien certificats d’acreditaci\u00f3 d’assist\u00e8ncia i aprofitament de cursos deixant un espai en blanc per poder incorporar-hi una -a<\/em> si es tractava d’una dona. El llenguatge jur\u00eddic no reprodueix la llengua espont\u00e0nia i les institucions representen una comunitat humana en la seva diversitat i complexitat. Tinc la convicci\u00f3 que ning\u00fa no morir\u00e0 d’un ensurt si llegeix \u201cla persona interessada\u201d en lloc de \u201cl’interessat\u201d.<\/p>\n