Comunicació

El Deganat de la Facultat de Ciències de la Comunicació ens ha fet arribar la següent informació:

Aquest dimecres 23 de novembre a les 11h s’inaugurarà l’exposició “Els <<Niños de la Guerra>> expliquen la seva vida, expliquen la teva història” a l’espai expositiu de la Sala Teatre de la UAB.

L’acte d’inauguració anirà a càrrec de la secretària de l’Asociación para la Creación del Archivo de la Guerra Civil, Dolores Cabra, i el cap de l’àrea de Fons Històrics de l’Arxiu Nacional de Catalunya, Josep Fernández Trabal. També hi participaran la vicerectora de Comunicació i Promoció, Virginia Luzón, i la degana de la Facultat de Ciències de la Comunicació, Maria José Recoder.

L’exposició es podrà visitar del 21 de novembre al 9 de desembre de 2016

L’exposició explica la història dels anomenats “Nens de la Guerra” a partir de les vivències del  propis protagonistes recollides, majoritàriament, als documents textuals i gràfics del fons Centro Español de Moscú, donat per l’Asociación Archivo Guerra y Exilio (AGE) a l’Arxiu Nacional de Catalunya. Narra un dels més bonics capítols de la solidaritat entre els pobles: l’acolliment dels nens refugiats durant la Guerra civil espanyola. Va ser una actuació profundament humana i solidària, que crida positivament l’atenció en el context actual.

Entre març de 1937 i novembre de 1938, en el marc d’un acord amb la Unió Soviètica, el Govern de la República va enviar a l’URSS gairebé 3.000 nens i nenes per protegir‐los de la guerra. De Barcelona van sortir dues expedicions el juliol i el novembre de 1938. Molts dels nens eren orfes o fills de lluitadors al front i van rebre una gran acollida popular i de les autoritats, però l’estada que havia de ser temporal es convertí en un exili forçós que marcaria del tot les seves vides.

En voleu saber més?

Més informació sobre l’exposició a la web de l’Arxiu Nacional de Catalunya

Documents sobre els infants i la Guerra civil espanyola a les biblioteques UAB

Font de la fotografia: ANC

L’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona inaugura aquesta tarda a les 18.30 h l’exposició “Diari de Barcelona: una empresa periodística (1792-2009)”, que es podrà visitar del 10 de novembre de 2016 al 31 de març de 2017.

“En complir-se 225 anys de l’aparició del Diario de Barcelona, l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona ha volgut recordar, amb documents originals del seu fons, la dilatada trajectòria d’un mitjà de comunicació molt arrelat a la ciutadania i que ha estat testimoni dels esdeveniments més rellevants per a la ciutat al llarg de més de dos segles.” [Font del text]

L’exposició és comissariada per Elisa Cano i Teresa Llorens, de l’hemeroteca de l’Arxiu.

En voleu saber més?

A la Biblioteca conservem una part molt important del Diari de Barcelona, tant de la primera etapa (1792-1984) com del seu renaixement (1987-1993), a més d’abundant bibliografia sobre la seva història.

La imatge que acompanya aquesta entrada del blog l’hem obtingut de la notícia sobre la inauguració de l’exposició publicada a la web de l’Arxiu.

La Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General se suma als actes de celebració del 40è aniversari de la graduació de la primera promoció d’estudiants de la llicenciatura en Ciències de la Informació a la UAB. I ho fa amb un doble exposició, presencial i virtual, dedicada al diari Avui, que també ha complert 40 anys.

“Avui 40 anys + El Punt Avui 5 anys”, l’exposició presencial, fa un recorregut per la trajectòria del diari Avui i el seu successor, El Punt Avui, a través d’una selecció d’exemplars, suplements i documents diversos relacionats amb la història del diari, d’entre els quals destaca la col·lecció de reculls d’articles. La podeu visitar a les vitrines de la planta baixa de la Biblioteca. I podeu demanar la llista dels documents exposats a través del servei Pregunt@.

“Avui 1976-2016″ és l’exposició virtual, també dedicada als 40 anys del diari, que complementa tant la mostra de les vitrines de la Biblioteca com l’exposició de portades de l’Avui “Una mirada al món, 1976-2016” que des del 27 d’octubre es pot veure a la Facultat de Ciències de la Comunicació.

Crèdits

Ambdues exposicions han estat elaborades per la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General.

Els documents de l’exposició presencial pertanyen a les biblioteques de la UAB. Alguns dels materials exposats, inèdits, provenen del Fons Josep Porter Moix, que es conserva a la BCHG i actualment està en procés de catalogació.

El text d’introducció de l’exposició virtual ha estat escrit pel professor Enric Marín, coordinador de la BCHG i comissari de l’exposició “Una mirada al món, 1976-2016” de la Facultat de Ciències de la Comunicació. La majoria de portades reproduïdes han estat cedides per l’Arxiu Municipal de Girona, a qui manifestem el nostre agraïment. La resta de portades s’han reproduït a partir de la col·lecció de l’Avui conservada a la BCHG.

Per celebrar el desè aniversari del Dipòsit Digital de Documents (DDD) de la UAB, hem muntat una exposició virtual commemorativa. Esperem que us agradi.

Us heu preguntat alguna vegada perquè les campanyes de màrqueting de les grans marques cada cop parlen menys del producte o servei que ofereixen? Anuncis que expliquen una història, transmeten un estil de vida hedonista i emotiu, eslògans que apel·len a valors, sentiments o sensacions.

Totes aquestes campanyes beuen del neuromàrqueting, una disciplina, que va començar a desenvolupar-se als anys 90, impulsada pels avenços en les neurociències i la neuropsicologia. Aquestes ciències van demostrar que la presa de decisions no és un procés racional, sinó que està esta poderosament condicionada pel sistema emocional, la percepció sensorial o la memòria, entre d’altres aspectes.

Per tant, en la investigació de mercats, ja no és tant rellevant allò que diu el client com els seus processos mentals inconscients. El neuromàrqueting utilitza eines de mesura biomètrica (electroencefalograma, ressonància magnètica, eye-tracking, biofeedback…) que permeten indagar en els processos cerebrals dels consumidors i així poder dissenyar campanyes més eficaces, que desencadenin tant la compra a curt termini com la fidelitat a la marca a llarg termini.

Aquesta és una disciplina que està prenent embranzida al nostre país; uns exemples d’això són el màster que ofereix la nostra universitat o la celebració a Barcelona del Neuromarketing World Forum el 2015.

Us animem a visitar l’exposició que podeu veure al vestíbul de la Biblioteca de Comunicació fins el 20 d’octubre. Trobareu documents sobre neuromàrqueting, màrqueting emocional i psicologia dels consumidors, que plantegen diferents aspectes, des del neuromàrqueting aplicat a la política fins a qüestions ètiques.

També us animen a reservar els documents exposats. Consultant-los aprendreu algunes coses curioses que potser no sabeu (Per què la fruita i la verdura es situa a l’entrada dels supermercats i les llaminadures a prop de les caixes? Per què algunes marques de luxe dificulten la compra del producte? Per què les advertències als paquets de tabac són contraproduents?) i d’altres que potser ja sospitàveu (Si pagueu més per un vi li trobareu més bon gust).

Cultura en Viu UAB presenta la primera exposició del curs 2016/2017 a la Sala d’Exposicions de la planta baixa de la Biblioteca:

Desenterrant el silenci. Antoni Benaiges, un mestre de la República a una fossa de Burgos

Un projecte de Sergi Bernal

Del 26 de setembre al 18 de novembre de 2016

En una escola rural republicana de la província de Burgos, a principis dels anys 30, Antoni Benaiges, un mestre català innovador, llança un experiment de premsa escolar, inèdit en aquelles terres. Els quaderns publicats en aquella impremta pels alumnes d’aquell perdut llogaret viatjaran fins a França, Mèxic, Argentina i Cuba. El mestre en canvi acabarà afusellat i enterrat en una fossa comuna en els primers dies de la guerra civil.

Setanta-cinc anys després d’aquell assassinat, el relat d’una utopia truncada per la dictadura es recupera a peu de fossa tenint com a testimoni un fotògraf. Descobrirem tota una vida dedicada a l’escola i als nens de la mà dels seus antics alumnes i familiars que encara el recorden. És una història tràgica però única, al límit de l’oblit, que parla d’un mestre assassinat i de la terrible repressió exercida contra el col·lectiu de mestres d’aquells temps i de la vergonya de les fosses comunes que encara existeixen al Regne d’Espanya i que sembla que mai s’exhumaran.

Més informació: https://desenterrant.blogspot.com.es/

Inauguració de l’exposició: dijous 6 d’octubre, a les 17.00 h, a la Sala d’Exposicions de la UAB.
Amb la participació de Ramon Sauló, cantautor de Cerdanyola, amb Manel Gil-Inglada i la Coral del Turó Solidari

Presentació del llibre i el documental de l’exposició: dijous 27 d’octubre, a les 17 h, a la Sala Cinema de la UAB
Presentació del llibre Desenterrant el silenci. Antoni Benaiges, el mestre que va prometre el mar (Francesc Escribano, Sergi Bernal, Francisco Ferrándiz i Queralt Solé) i projecció del documental “El Retratrista” (direcció, fotografia i muntatge de Alberto Bougleux; idea original i investigacions de Sergi Bernal).

Aquesta notícia s’ha publicat originalment a la pàgina web de Cultura en Viu UAB

Font de la imatge

La notícia següent s’ha publicat originalment a la pàgina web de la Biblioteca de Catalunya. La reproduïm perquè aquesta exposició i el seu acte d’inauguració poden ser de gran interès per als nostres usuaris.

Acte d’inauguració de l’exposició “Escriptors i repòrters: un passeig per un segle de periodisme català”

El proper dimarts dia 20 de setembre, la Biblioteca de Catalunya inaugura la seva nova exposició: Escriptors i repòrters: un passeig per un segle de periodisme català, que romandrà oberta fins el 22 d’octubre del 2016 a la Sala d’Exposicions del nostre edifici.

L’octubre de 1927, Antoni Rovira i Virgili iniciava un nou projecte periodístic amb la publicació d’un article titulat «Escriptors i repòrters», on defensava el paper del periodista per damunt del literat: arribà a afirmar que «Sense reportatge no hi ha periodisme, i l’escriptor que menysprea el repòrter és un neci vanitós».

La reivindicació del periodisme de Rovira i Virgili – més conegut com a escriptor, historiador i polític que no pròpiament com a periodista– s’inscriu en els moments de canvi que s’anaven succeint a la premsa. S’estava passant d’uns mitjans, sovint partidistes, plens d’una informació poc elaborada i amb pocs però influents col·laboradors, a una premsa moderna, que acabaria de cristal·litzar durant la dècada de 1930, amb els «repòrters» a la caça de la notícia, amb un llenguatge i una redacció cada vegada més cuidats.

L’exposició proposa una aproximació a aquest tema a través de trenta-quatre escriptors i escriptores del nostre país que al llarg d’un segle, que va des dels anys 1880 als anys 80 del segle XX, van treballar també en la premsa: personatges com Valentí Almirall, Jacint Verdaguer, Eugeni d’Ors, Josep Pla o Montserrat Roig, que al marge de la seva activitat literària van plasmar les seves opinions i les seves idees en un ampli ventall de capçaleres.”

La mostra, organitzada en cinc àmbits: Restauració, Mancomunitat i dictadura, República, Franquisme i Transició; s’inaugura oficialment el dimarts 20 de setembre a les 10:30 h a la Sala de la Caritat de la Biblioteca de Catalunya. Hi intervindran: Sra. Eugènia Serra, directora de la Biblioteca de Catalunya, Sra. Maria del Tura Molas, directora de l’Hemeroteca de la BC, Sr. Jaume Clarà, cap de la Secció de Col·leccions Generals de la BC i la Sra. Anna Gudayol, cap de la secció de Manuscrits de la BC.

Un cop acabat l’acte s’oferirà una visita guiada a l’exposició, comentada pels comissaris de la mateixa.

Entrada lliure. Aforament limitat.

Tríptic [PDF]

Banderola [imatge JPEG]

Moltes persones defineixen i tenen consciència de la realitat a partir de la mediació simbòlica que d’ella estableixen els mitjans de comunicació de masses. Llegim reportatges, veiem fotografies, imatges en telenotícies, sentim la ràdio, arguments en debats i tantes altres informacions. Tot això construeix el nostre coneixement social i polític i crea les opinions que tenim sobre el món i el seu esdevenir.

Hem vist informacions poc respectuoses, fruit de la immediatesa i manca de contextualització, que alimenten estereotips basats en motius de raça o origen nacional que tendeixen a marcar la desigualtat i menyscabar els drets d’altres. Aquest tractament informatiu crea alarma social i desplaça l’interès cap a la presa de consciència d’una agressió envers la nostra cultura i estil de vida. Ho veiem en aplicar tòpics negatius a les rutines periodístiques no només sobre l’immigrant sinó també sobre la dona, el vell, o diferents grups ètnics.

En aquesta exposició volem mostrar una part dels estudis que posen de manifest la imatge que sobre la immigració projecten els mitjans i documents que ens donen les eines perquè l’estudiant i periodista pugui evitar els sorolls interculturals a la seva tasca diària per produir un periodisme pluralista i global en la representació de la diversitat.

Trobareu l’exposició a les vitrines de la planta baixa de la Biblioteca.

Podeu demanar la llista dels documents exposats a través del servei Pregunt@

Del 25 de maig al 21 juliol de 2016, a la Sala d’Exposicions de la planta baixa de la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General

Pàgina web de l’exposició

Els alumnes del Màster d’Anàlisi i Gestió del Patrimoni Artístic de la UAB han ideat i comissariat l’exposició Comixxx: El despertar d’una generació censurada. Aquesta és una aproximació a la historia d’aquells còmics que, durant els darrers anys del franquisme i la transició, es van distribuir al marge de les grans editorials per expressar i difondre les seves idees contràries al sistema.

Aquesta exposició ha estat pensada per donar a conèixer un important testimoni de la societat de l’època, però també per difondre una part essencial de la història i l’evolució de la il·lustració que va gestar-se a Barcelona. Gràcies a aquests artistes, avui els còmics no només són coses de nens. L’exposició també pretén oferir una imatge de les dificultats que aquestes publicacions van haver de viure a causa d’un estat opressor que repetidament va utilitzar les eines de la censura. Unes eines que, de tant en tant, encara es porten a la pràctica avui dia.

La mostra ha estat possible gràcies al fons de la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Un viatge per la història del còmic underground espanyol

El còmic underground o comix apareix a Espanya a principis de la dècada dels 70, on una joventut rebel, imitant els models que arribaven dels Estats Units a Europa, va utilitzar aquest mitjà com a arma contra la dictadura franquista i la societat que desitjaven canviar. Durant 40 anys, la societat espanyola va patir enormes canvis, i tal i com intentem mostrar en aquesta exposició, la història del comix va canviar amb ella.

El primer còmic underground, del grup El Rrollo, es va publicar a Barcelona l’any 1973, encara sota la dictadura. Com la resta d’aquestes primeres publicacions, El Rrollo Enmascarado es va distribuir al marge de les grans editorials, sota una marginalitat que permetia que els seus autors gaudissin de més llibertat a l’hora de brindar un ric testimoni de la societat de l’època i d’utilitzar-lo com a mitjà de protesta i reivindicació social. Malgrat això, però, el còmic underground no passava desapercebut a les autoritats, i moltes d’aquestes publicacions van ser segrestades, acusades d’escàndol públic, censurades o multades.

Després de la mort de Franco, una part important de la societat espanyola va viure un nou esperit de llibertat i es va desvincular de la lluita política que havia protagonitzat els anys precedents. Dins d’aquest ambient que semblava conduir cap a la democràcia i el relaxament de la censura, es va produir el creixement i desenvolupament del comix espanyol, que entre els anys 1976 i 1979 va comportar l’aparició de nombroses revistes i fanzines underground. Tot i així, la censura no va acabar amb la fi del franquisme, i el segrest administratiu i judicial es va basar, especialment, en l’anomenat delicte contra la moral pública que seguia existint en el Codi Penal.

Amb l’arribada dels democràtics anys vuitanta, el còmic espanyol va viure un període d’expansió que va suposar l’abandonament de la clandestinitat. Els seus autors van iniciar un cert camí cap a la professionalització, el gran públic va començar a acceptar i assimilar el moviment underground, i el comix va passar a participar dels circuits oficials de producció i difusió. Tots aquests ingredients van suposar la mort del concepte underground tal i com havia estat entès fins el moment, però alguns dels seus autors van seguir creant historietes que s’oposaven i atacaven el sistema establert.

Aquest text s’ha publicat originalment en aquesta notícia, a la pàgina web de Cultura en Viu – UAB. Les fotografies que acompanyen el text han estat fetes per la Biblioteca.

En voleu saber més?

Obres sobre còmic alternatiu a Espanya

A la BCHG tenim una col·lecció de més de 600 títols de fanzines

També conservem revistes mítiques com El Víbora, Cairo i Makoki

El 3 de maig és el Dia Mundial de la Llibertat de Premsa, i per aquest motiu hem volgut que els periodistes siguin els protagonistes del nostre expositor de la planta 2.

Hem seleccionat una mostra de pel·lícules i sèries de televisió en les quals els periodistes tenen un paper important.

Ja siguin reals o de ficció, els redactors de diaris, presentadors, fotoperiodistes i corresponsals de guerra han estat sovint retratats pel cinema i la televisió. Aquest és el nostre petit homenatge.

Podeu agafar en préstec els DVD

Trobareu més pel·lícules i sèries al nostre catàleg buscant com a gènere “Periodistes”

Font de la imatge: FilmAffinity