Comunicació

S’acaba de publicar el número 54 (juny 2016) d’Anàlisi: quaderns de comunicació i cultura, la revista científica semestral impulsada pel Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la UAB i pels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC. Més avall us n’avancem els continguts.

Aprofitem per assenyalar que ha Anàlisi ha obtingut el Segell de Qualitat FECYT com a reconeixement a la seva qualitat editorial i científica: així consta al llistat provisional de la cinquena convocatòria d’avaluació de les revistes científiques espanyoles, publicat el 28 de juny.

NÚMERO 54 (JUNY 2016)

Secció monogràfica part 1: “Joc digital”

• Sí, la vida es muy rara. La culpa y el tiempo en “Life is strange” / Marta Martín Núñez, Sheila García Catalán, Aarón Rodríguez Serrano
• Indie or mainstream? Tensions and nuances between the alternative and the mainstream in indie games / Óliver Pérez Latorre
• El mundo de ficción como clave en el proceso de adaptación: el caso de Blade runner, el videojuego / Clara Fernández Vara

Articles

• De las TIC a las TRIC. Estudio sobre el uso de las TIC y la brecha digital entre adultos y adolescentes en España / Manuel Garrido-Lora, Jordi Busquet Duran, Rosa-Àuria Munté-Ramos
• Effectiveness of the auditory and visual effects of Chinese e-magazine on the graduate students’ reading process / Bin Zhan, Elena Añaños, Min Zhang
• Neurociencia y publicidad. Atención, emoción y su relación con los premios obtenidos en el Festival Internacional de Publicidad de Cannes / Alejandro Tapia Frade, Elena Martín Guerra, José Enrique Puente
• The crisis in the humanities and its relevance to communication studies / Brett Ingram, Lisa Cuklanz
• Los museos catalanes de arte y las redes sociales. Análisis de presencia y rendimiento / Federica Satta

Thomson Reuters va publicar fa dos dies l’edició 2016 dels Journal Citation Reports, que calculen el factor d’impacte 2015 de les que a priori són les revistes científiques més prestigioses del món. [comunicat de l’empresa]

Els Journal Citation Reports (JCR) es fan públics cada any entre juny i juliol, i els seus resultats són molt esperats tant per la comunitat científica com pel món editorial. El fet que una revista estigui inclosa dins dels llistats, i el fet que pugi o baixi dins del rànquing de la seva categoria temàtica, pot significar milers de dòlars o d’euros en subscripcions i publicitat per als seus editors. Per als investigadors que han publicat en revistes incloses al JCR la posició de la revista pot comportar un augment o una disminució de les seves possibilitats d’obrir-se pas o consolidar-se en el món de la recerca: rebre subvencions per a un projecte, una avaluació positiva dels seus trams de recerca, invitacions per escriure articles o participar en grups de recerca o en congressos, etc. De fet, les agències d’avaluació i acreditació de la recerca segueixen demanant, a les seves convocatòries, que els investigadors facin constar a les sol·licituds el factor d’impacte de les revistes on han publicat.

JCR és un dels productes més populars de Thomson Reuters i està integrat dins de la gran plataforma Web of Science, que podeu consultar des de qualsevol ordinador de la Xarxa UAB o a través del servei ARE si esteu fora del campus. Important! Des de maig JCR està integrat dins del producte InCites i per entrar-hi caldrà que us identifiqueu, tal com us vam explicar aquí.

L’edició 2016 calcula el factor d’impacte 2015 en funció de les citacions que han rebut els articles publicats durant 2013 i 2014. També es calculen altres analítiques, com l’índex d’immediatesa i l’Eigenfactor.

En aquesta edició, els JCR inclouen 11.365 títols, repartits en dues seccions: Ciències i Ciències Socials (vegeu el llistat sencer aquí). Les revistes, de 81 països, es classifiquen en 234 disciplines. Un total de 239 revistes s’inclouen per primera vegada, i per tant reben el seu primer factor d’impacte (llista de títols nous aquí). En canvi, 18 revistes han estat eliminades ” per garantir la integritat dels informes” (si teniu curiositat, les trobareu aquí).

Més informació sobre la publicació dels JCR 2016 a la web de Thomson Reuters.

Més informació sobre JCR en general

Revistes de comunicació

Dins de la categoria “Communication”, aquest any es llisten 79 revistes. Encapçala la categoria la revista Journal of computer-mediated communication, publicada per Wiley en nom de la International Communication Association.

Revistes espanyoles/iberoamericanes

La revista Comunicar és l’únic títol espanyol present dins de la categoria “Communication”.  La bona notícia és que ha entrat al 1r quartil (l’any passat estava al 2n quartil). És una celebració doble, perquè també ha pujat al 1r quartil en una altra categoria, “Education and educational research”.

Rafael Repiso ho ha comentat en aquest escrit al blog de Comunicar, en el qual també aborda la presència de les revistes iberoamericanes als JCR.

Revistes en accés obert

Les úniques revistes en accés obert de la categoria “Communication” són la ja esmentada Comunicar (Q1) i la nord-americana International journal of communication (Q3), publicada per la University of Southern California.

Títols nous

Les revistes de comunicació que s’incorporen per primera vegada a JCR són Discourse context & media (Q3), International communication gazette (Q3) i Communication, culture & critique (Q4).

Reaccions, comentaris, valoracions…

El Blog de l’Observatori de la Recerca (OR-IEC) ha publicat una entrada comentant la presència de revistes catalanes, valencianes i balears als JCR, 46 títols en total.

Tal com ja hem dit abans, Rafael Repiso ha parlat de les revistes iberoamericanes als JCR en aquesta entrada al blog de Comunicar.

Francisco R. Villatoro publica cada any una entrada al seu blog “La ciencia de la mula Francis” per parlar dels JCR. En aquesta ocasió, se centra en la supressió de la revista Homeopathy, degut a les excessives autocitacions.

EC3metrics també acostuma a valorar els resultats dels JCR. Aquest any encara no ho ha fet, però l’última entrada al seu blog, que parla de la competència entre Thomson Reuters i Elsevier (i l’aparició d’un tercer actor, Google), és molt interessant, així que també us la recomanem.

Busqueu #impactfactor o #JournalCitationReports a Twitter per saber quines reaccions ha suscitat la publicació dels JCR al món científic. El factor d’impacte és un indicador molt controvertit, i el seu ús generalitzat a molts països per avaluar revistes i investigadors no li estalvia crítiques, malgrat que la pròpia Thomson Reuters adverteix que s’ha d’utilitzar amb precaució i que també cal tenir en compte altres indicadors.

ACTUALITZAT 14/07/2016: “Revistas científicas españolas de Ciencias Sociales en el JCR 2015”, de David Gómez, al blog Biblogtecarios

En voleu saber més?

Guia Indicadors bibliomètrics per a l’avaluació de la recerca, elaborada pel Servei de Biblioteques UAB.

També us indiquem, si voleu aprofundir en el tema dels JCR i el factor d’impacte, que us descarregueu el document The state of journal evaluation, de Thomson Reuters.

El Servei de Biblioteques UAB ha elaborat una taula comparativa dels principals repositoris multidisciplinars que permeten dipositar dades de recerca en accés obert.

La taula serà de gran interès per a tots aquells grups i centres de recerca que generin dades primàries i es plantegin posar-les en obert. La podeu consultar en català, castellà i anglès.

El programa Horitzó 2020 de la Unió Europea inclou una iniciativa pilot per fer possible l’accés en obert a les dades de recerca resultants de projectes finançats per aquest programa, l’anomenat Pilot on Open Research Data in Horizon 2020. Aquí en teniu més informació.

Imatge: “Binary code”. Autor: Christiaan Colen. Font

A principis del mes de maig s’han renovat les versions del Journal Citation Reports (JCR) i Essential Science Indicators (ESI) de la plataforma Web of Science (WoS) de Thomson Reuters. Aquest canvi, que suposa importants millores de navegació i integració de la informació entre els recursos de la plataforma, comporta també una modificació en la pàgina d’accés al JCR i a l’ESI.

Quan cliqueu a l’enllaç de JCR o ESI que hi ha a la plataforma de WoS us apareixerà una pàgina de connexió amb dues opcions; n’haureu d’escollir una:

• Identificació personal (s’ha de tenir creat prèviament un usuari personal a la Web of Science).
• Identificació institucional: seguir amb l’autenticació de la FECYT.

Les noves versions del JCR i ESI ofereixen interfícies més modernes, mètriques addicionals, la integració d’indicadors de la WoS i navegació fluida entre WoS, JCR i ESI.

D’altra banda, pel que fa a l’ESI, s’han afegit nous filtres que permeten obtenir informació dels treballs molt citats; així mateix, pel que fa al JCR, s’afegeix la possibilitat de visualitzar directament l’article seleccionat a la WoS i la informació de la revista com, per exemple, el quartil que ocupa, el factor d’impacte, el factor d’impacte dels últims 5 anys i la posició de la revista dins de la seva categoria temàtica.

En aquest vídeo tutorial podeu trobar més informació i veure totes les millores.

Degut a tots aquests canvis, alguns usuaris han tingut problemes d’accés amb la identificació personal. Us agrairem que si teniu algun problema el reporteu a la Biblioteca.

Aquesta entrada és una adaptació de la notícia que es va publicar originalment al blog BCS-Dret de la Biblioteca de Ciències Socials UAB el 10 de maig de 2016

Les Biblioteques UAB ofereixen durant els mesos de maig i juny el curs Cerca i gestió de la informació, dins de les activitats transversals del Programa de Formació de Doctors. Aquesta activitat formativa s’adreça a aquelles doctorandes i doctorands que vulguin millorar els seus coneixements i habilitats en la recerca i l’ús de les fonts d’informació. Està dirigida especialment a estudiants que es trobin en el seu primer any de doctorat.

El curs consta de dues sessions:

• Fonts d’informació (en una matèria determinada): panoràmica dels principals recursos d’informació bibliogràfica i estratègies de cerca.

• Mendeley Institucional: introducció a Mendeley, gestor bibliogràfic i xarxa social acadèmica.

A la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General oferirem la sessió següent:

• Fonts d’informació en Periodisme, Comunicació Audiovisual i Publicitat. Dimecres 18 de maig, de les 12 a les 14 h. Sala de formació d’usuaris (planta -1). Inscripció

Les sessions de Mendeley Institucional es faran a la Biblioteca d’Humanitats. Calendari i inscripcions

Si sou estudiants de doctorat, us animem a que us apunteu a les sessions que siguin del vostre interès!

L’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona ha anunciat la celebració, la primera setmana d’octubre de 2017, del XV Congrés d’Història de Barcelona, que portarà per títol “Història de la premsa diària de Barcelona”.

El Comitè Científic del Congrés convida els investigadors a fer propostes d’aportació d’investigacions en curs o ja realitzades que siguin novetat en relació a la temàtica del congrés. El període de recepció de propostes restarà obert fins el 15 de juny de 2016.

Més informació a la web de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona

La revista El profesional de la información dedica el seu número de març-abril (Vol. 25, no. 2) als “Nuevos profesionales de la información”. És a dir, als nous perfils professionals que estan sorgint a l’entorn del periodisme, la comunicació, la publicitat i les relacions públiques i la gestió de la informació en general.

Un dels articles ha estat escrit per dues investigadores de la UAB: la professora del Departament de Periodisme Charo Lacalle i la investigadora de l’OFENT Deborah Castro-Mariño.

La majoria de les contribucions del monogràfic s’han publicat en accés obert i les podeu llegir des de la pàgina web de la revista. Les biblioteques de la UAB estan subscrites a aquesta publicació; per consultar tots els continguts, accediu-hi a través del nostre catàleg (i del servei ARE, si us connecteu des de fora de la UAB).

Imatge: detall de la portada del monogràfic

Sovint els alumnes que estan preparant el Treball de fi de grau porten a terme entrevistes i volen transcriure totalment o parcialment aquestes entrevistes al text. Per fer-ho correctament, cal que la persona entrevistada faci una cessió de drets d’explotació, és a dir, signi un document mitjançant el qual autoritza a l’autor a reproduir les seves opinions i consideracions per a un ús en concret (en aquest cas, per al TFG) .

Per suggeriment d’un alumne, i pensant que pot ser d’interès general, la Biblioteca ha elaborat un model de cessió de drets d’explotació per reproduir entrevistes i opinions al TFG, que podeu copiar i adaptar.

El trobareu als següents enllaços:

• Pregunta al Blog de Propietat intel·lectual i Accés obert de la UAB

• Secció “Plantilles, manuals i documents” de l’apartat “Treball de fi de grau”, a la web de la Facultat de Ciències de la Comunicació

Aquest document ha estat revisat pel Gabinet Jurídic de la UAB.

A més a més…

Voleu incloure al TFG (o en qualsevol treball de recerca) imatges o vídeos on apareguin altres persones? Teniu a la vostra disposició el model Document de cessió de drets d’imatge i d’explotació d’enregistrament de vídeo i fotografia.

Dubtes sobre drets d’autor en el TFG? Us recomanem la presentació que vam utilitzar en les sessions de formació sobre el TFG.

També podeu consultar el Blog de Propietat intel·lectual i Accés obert de la UAB

La FECYT ha publicat un vídeo divulgatiu en el qual el finalista del concurs de monòlegs científics Famelab España, Aitor Menta, explica de manera molt divertida i entenedora qué és l’accés obert i l’obligatorietat de dipositar en accés obert els resultats de les recerques finançades amb diner públic. No us el perdeu!

Font de la notícia

El número de març/abril 2016 de la revista El profesional de la información (vol. 25, no. 2) conté el monogràfic “Nuevos profesionales de la información”, dedicat als perfils emergents en periodisme, mitjans de comunicació, publicitat i relacions públiques i gestió de la informació en general. Entre les contribucions, hi ha un article de dues investigadores de la Facultat de Ciències de la Comunicació UAB: la professora del Departament de Periodisme Charo Lacalle i la investigadora de l’OFENT Deborah Castro Mariño.

La majoria d’articles d’aquest número s’han publicat en accés obert i són accessibles des d’aquí. Per accedir a tots els continguts, aneu a la revista des del catàleg de les biblioteques UAB, que hi estan subscrites.

SUMARI

Observatorio

Hannibal ad portas, o los futuros perfiles profesionales de la información / Jesús Tramullas

Redefinir al comunicador / Ramón Salaverría

Artículos

Tendencias en el perfil tecnológico del profesional de la información / J. Morato, S. Sánchez-Cuadrado, M.T. Fernández-Bajón

Periodistas de medios digitales vs. medios tradicionales: características sociodemográficas y amenazas externas e internas a su autonomía / R. Berganza, C. Arcila-Calderón, B. Herrero-Jiménez

El periodista adaptativo. Consultores y directores de innovación analizan las cualidades del profesional de la comunicación / B. Palomo, D. Palau-Sampio

Perfil del profesional de la comunicación interactiva: fundamentos, actualidad y perspectivas / J. Soler-Adillon, C. Sora, P. Freixa, J.I. Ribas

El profesional del neuromarketing en el sector audiovisual español / V. Crespo-Pereira, V.A. Martínez-Fernández, P. García-Soidán

Uso de drones con fines informativos en empresas de televisión en España / J. Gallardo-Camacho, E. Lavín

Papel socioeducativo de las bibliotecas públicas: nuevos perfiles profesionales para nuevos tiempos / S. Sánchez-García, S. Yubero

Perfil del community manager en las agencias de publicidad y relaciones públicas de España / C. Silva-Robles

Promotion of Spanish scripted television on the internet: analyzing broadcast-related websites’ content and social audience / C. Lacalle, D. Castro-Mariño

Análisis

Infonomista: una discusión actualizada / J. Cobarsí-Morales, A. Canals, E. Ortoll

Retos y reflexiones sobre el nuevo mercado laboral en los medios de comunicación / J.M. Álvarez-Monzoncillo, F. Suárez-Bilbao, G. de Haro

Importancia del profesional de la información en la dirección de comunicación de las organizaciones / M.V. Carrillo-Durán

Nuevo perfil profesional en hospitales: gestor de documentación sanitaria / M. Rivas-Gayo, F.J. Rivas-Flores, J. Medino-Muñoz, V. Alonso-Ferreira, J.A. Martínez-Comeche

Software, estadística y gestión de bases de datos en el perfil del periodista de datos / X. López-García, C. Toural, A.I. Rodríguez-Vázquez

Tecnologías de posicionamiento en interiores al servicio de una biblioteca universitaria: hacia la smart library / E. Aguilar-Moreno, R. Montoliu-Colás, J. Torres-Sospedra

Indicadores

ResearchGate como fuente de evaluación científica: desvelando sus aplicaciones bibliométricas / E. Orduña-Malea, A. Martín-Martín, E. Delgado-López-Cózar

Imatge: detall de la portada del vol. 25, no. 2 (març/abril 2016) d’EPI