Comunicació

En aquest document, d’especial interès per a docents i investigadors, trobareu explicades breument les llicències Creative Commons, i quines d’elles són les que la UAB recomana que els autors utilitzin per publicar els seus documents al DDD o a altres repositoris consorciats. També es fa una proposta de llicències per a tota la producció científica de la UAB.

El document Llicències Creative Commons recomanades a la UAB ha estat aprovat el 20 de gener de 2015 per la Comissió d’Accés Obert de la UAB.

Font de la imatge

Aquesta és l’entrada número 1.000 del blog!!!

Avui us recomanem el documental “¡Copiad, malditos! derechos de autor en la era digital”, que podeu veure gratuïtament per internet a l’adreça https://www.copiadmalditos.net.

“¡Copiad, malditos!” és una coproducció del 2010 d’Elegantmobfilms i TVE, escrita i dirigida per Stéphane M. Grueso. El seu propòsit és indagar, de manera amena i instructiva, de quina manera la propietat intel·lectual i els drets d’autor estan presents en la vida diària. Seguint un fil argumental, que és la producció del propi documental i la seva posterior publicació a Internet sota una llicència copyleft, es fa un recorregut pel complex i no sempre intel·ligible món dels drets d’autor a Espanya.

Stéphane i el seu equip tenen la intenció publicar el documental a Internet amb una llicència diferent al copyright, que permeti a tothom visionar-lo, descarregar-lo i copiar-lo lliurement. Però, quins passos hauran de seguir per fer-ho? És més: el seu contracte amb TVE els permetrà fer-ho? Quins permisos han d’obtenir per part de totes les parts implicades? Quines traves els pot posar l’SGAE, a la qual el compositor de la banda sonora està afiliat?

El seu recorregut (físic, i també burocràtic!) ens mostrarà què són els drets morals, els drets d’explotació, el copyright i les llicències Creative Commons. Es parlarà de pirateria, de l’adaptació de la indústria audiovisual a la caiguda de vendes de DVD i d’entrades de cinema (amb l’aparició de plataformes de visionat online com Netflix). De nous sistemes de producció de llargmetratges, com el projecte “El cosmonauta”, finançat pel mateix públic que l’anirà a veure. De la irrupció de les netlabels, petites discogràfiques basades en Internet. De projectes editorials alternatius que han optat per utilitzar llicències Creative Commons. Del ¿discutible? ús del dret de cita que es fa a Youtube…

També es parla del paper de les entitats de gestió de drets, amb un especial protagonisme per a la sempre polèmica SGAE.

Especialment recomanable per a… tots aquells que esteu preparant o teniu previst preparar un projecte audiovisual

A més a més… al blog del projecte trobareu gran quantitat de material addicional

Tingueu en compte que… és un documental de 2010, i potser polèmiques com la de la “llei Sinde” i la del “cànon digital” us sonen una mica passades de moda. Però el contingut és totalment vigent!!!

Recordeu… que el gener de 2015 entrarà en vigor la nova Llei de Propietat Intel·lectual

El documental s’ha publicat sota una llicència Creative Commons BY-NC: el podeu veure, descarregar i copiar, sempre que en reconegueu l’autoria i no utilitzeu el material amb finalitats comercials

En voleu saber més?

Guia “Recursos audiovisuals i drets d’autor”

Ignasi Labastida, cap de l’Oficina de Difusió del Coneixement de la Universitat de Barcelona i responsable del projecte Creative Commons a Catalunya i l’Estat espanyol, impartirà la conferència: Copy què? Compartint coneixement amb respecte dins del cicle Amalgama 2010.

L’acte tindrà lloc divendres 5 de març a les 12 h a l’aula M6-001 de la Facultat de Medicina. Si voleu més informació consulteu la notícia a la web del Servei de Llengües de la UAB.

Creative Commons ofereix una gamma de llicències per difondre les obres creatives que cobreixen totes les possibilitats entre el copyright (tots els drets reservats) i el domini públic (cap dret reservat). Així, són els propis autors els que, dotant el seu treball d’una llicència CC, escullen i manifesten públicament quins són els drets que es reserven (als quals tenen dret com a autors) i quins són els drets als quals renuncien de manera voluntària. Per exemple, un autor pot permetre copiar o distribuir la seva obra amb la condició que se n’esmenti l’autoria, i/o que l’ús que se’n faci no sigui cap ús comercial, i/o bé que no se’n faci cap obra derivada (com ara una traducció, resum o adaptació). Des de la seva creació l’any 2002, aquesta família de llicències s’ha anat popularitzant com una alternativa viable a les limitacions del copyright.