El protagonisme de les dones en les notícies continua sent minoritari
Posted in Comunicació, Recerca on novembre 26th, 2015 by Monica – Be the first to commentReproduïm aquesta notícia publicada a la Sala de premsa de la pàgina web de la UAB:
El protagonisme de les dones en les notícies continua sent minoritari
Segons GMMP, l’avanç en la paritat de gènere en els mitjans de comunicació a nivell mundial s’ha estancat en els últims cinc anys: el 2015 les dones van constituir únicament un 24% de les persones en les quals es van enfocar les notícies de premsa, televisió i ràdio, la mateixa xifra que al 2010.
El Global Media Monitoring Project (GMMP) 2015 és la iniciativa d’investigació i incidència més gran del món en matèria d’igualtat de gènere en les notícies, els mitjans de comunicació i el periodisme. A Espanya el coordina la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). L’informe de 2015 inclou dades de 114 països i proporciona anàlisis i estudis de casos a nivell mundial basat els últims 20 anys. El primer GMMP es va realitzar el 1995, i des de llavors s’han fet estudis cada vegada més grans els anys 2000, 2005, 2010, i 2015.
Unes de les principals conclusions és que l’avanç cap a la paritat de gènere en els mitjans de comunicació a nivell mundial s’ha aturat en els últims cinc anys. El 2015 les dones van constituir, a nivell mundial, únicament un 24% de les persones en les quals es van enfocar les notícies de premsa, televisió i ràdio, exactament la mateixa xifra que el 2010.
L’informe subratlla “la relativa invisibilitat de les dones” en els mitjans informatius tradicionals (ràdio, televisió, i premsa), que és gairebé igual a les plataformes informatives digitals: únicament el 26% de les persones que apareixen en notícies publicades o compartides per Internet i Twitter són dones. Hi ha un “sostre de vidre” a tot el món per a les periodistes dones de premsa, ràdio, i televisió. Únicament un 37% de les notícies publicades en aquests mitjans són escrites o produïdes per dones. Aquesta xifra no ha canviat en els últims 10 anys.
La situació espanyola
A Espanya es van analitzar un total de 452 notícies repartides en 65 diaris impresos, 65 de ràdio, 88 de televisió, 61 de diaris digitals i 173 tuits. Les persones que han participat en l’elaboració de l’estudi a Espanya pertanyen a diferents universitats: Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) -que ha portat la coordinació, dirigida per la professora Núria Simelio-, Universitat Pompeu Fabra (UPF), Universitat de Málaga (UMA) i Universitat de València (UV). La coordinació s’ha fet des del Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural de la UAB.
Aquesta investigació mostra com la visibilitat de les dones en els mitjans de comunicació continua sent molt inferior a la dels homes i com aquesta situació no ha millorat en la mateixa mesura que s’ha incrementat la presència de les dones en la societat.
Subjectes i fonts de les notícies
Les dones són només el 28% del total de subjectes i fonts en les notícies de premsa i els informatius de ràdio i televisió i el 33% en els diaris digitals i Twitter. Aquest percentatge és lleugerament superior al de la mitjana europea que és del 26% i 25% respectivament. També significa un petit avanç respecte a les dades de l’estudi de 2010, on les dones en les notícies de premsa, ràdio i televisió eren el 23% del total. Com a subjectes de les notícies les dones representen sempre menys del 30% del total: el 28% en premsa, 26% en ràdio i el 29% en televisió. En relació a l’àrea temàtica les dones són una minoria en totes les informacions excepte en les relacionades amb crim i violència on representen el 51% del total.
En relació a les àrees considerades tradicionalment masculines, els resultats a Espanya són significativament millors que la mitjana europea en l’àrea de Política i Govern amb un 31% i 13,5 punts per sobre de la mitjana europea (17,5%), però pitjors en les notícies relacionades amb Economia amb un 20% de mitjana i 4 punts per sota de la mitjana europea (24%).
Així doncs, s’observa com les dones segueixen sense ser font, ni subjecte de les notícies, de les àrees considerades tradicionalment masculines, tot i observar-se un lleuger avanç en la política amb un 31%, però en altres àrees on la dona està inserida socialment com l’economia o la ciència i tecnologia, aquesta segueix sense estar present en els mitjans de comunicació. Per tant, la meitat de la població és considerada una minoria en els mitjans de comunicació.
En relació a les dones com a fonts de les informacions, la seva major presència és com fonts d’opinió popular (43%), fonts d’experiència personal (37%) i subjectes de les notícies (35%). El percentatge més baix el tenen com a expertes (9%). Per tant, quan són els propis mitjans o productores els que han d’escollir a un expert en les notícies, aquests invisibilitzen totalment a les dones com a fonts expertes i comentaristes.
Que només el 9% d’expertes i comentaristes siguin dones és una dada considerat “molt negatiu” pels autors de l’estudi, que conclouen que ha de ser revisat pels gestors dels mitjans que són els que decideixen a qui seleccionen com a fonts expertes. Es constata, doncs, que les dones com a fonts són relegades a donar la seva opinió per la seva experiència personal, social i privada, però no com a professionals i membres de l’àmbit públic.
Professionals dels mitjans
Quan s’analitza als professionals dels mitjans es mostra un significatiu avanç respecte a l’estudi de 2010. En premsa les dones periodistes són un 44% el 2015 enfront del 34% el 2010; en ràdio han passat del 32% el 2010 al 59% el 2015 i en televisió el 58% al 64%. Aquestes dades també són superiors als de la mitjana europea (35%, 44% i 48% respectivament). També és significatiu en l’aspecte positiu que el 74% de presentadores de ràdio són dones i les reporteres representen el 52%. En televisió el 55% de presentadores, i el 70% de reporteres són dones.
La majoria de dones periodistes realitzen informació relativa a societat i legalitat amb un 73%, aquesta també és la temàtica principal dels homes periodistes, però en un percentatge del 58%, fet que mostra que aquests treballen en una major diversitat de temàtiques. On si s’observa una dada significativa és en l’edat de les dones com a presentadores i periodistes a la televisió. Així, el 100% de les dones presentadores de les notícies analitzades en televisió estan en la franja d’edat de 35 a 49 anys. No obstant això, en el cas dels homes presentadors el 97% tenen entre 50 i 64 anys.
Malgrat que s’ha produït una important millora de les dones professionals en els mitjans, les dones com a subjectes mediàtics i com a fonts segueixen estant molt poc representades. A més, aquesta millora en l’aspecte professional està relacionada amb una feminització de la professió en un context de crisi dels mitjans de comunicació a Espanya que ha significat una reducció de salaris i condicions laborals. D’altra banda, les dones presentadores en televisió són majoritàriament joves i atractives i s’observa una discriminació d’edat respecte als homes periodistes a la televisió.
Diaris digitals i Twitter
Internet i els mitjans digitals no signifiquen un avanç en relació als mitjans tradicionals pel que fa a la perspectiva de gènere. Només el 30% de persones en els diaris digitals són dones, nombre que ascendeix al 42% a Twitter, amb una mitjana entre els dos mitjans el 33%. El total de les dones en les informacions dels diari digitals no superen el 50% en cap àrea temàtica. La major presència es dóna en les notícies sobre celebritats, arts mitjans i esports amb un 45%, seguides de crim i violència amb un 35% i política i govern amb un 33%. No hi ha cap dona en les informacions sobre ciència i salut.
Agenda dels mitjans
Per tant, i en conclusió, les dones segueixen estant marginades en l’agenda dels mitjans, a més de ser mostrades en l’àmbit domèstic o social, identificades per les seves relacions familiars i amb escassa presència com a professionals de l’àmbit públic o expertes. La veu de l’autoritat en les notícies, segueix sent la dels homes amb posició jeràrquica i poder públic, i la resta de la ciutadania plural és invisibilitzada o tractada com a víctima.
Finalment, l’estudi ens mostra que hi ha molts elements culturals i corporatius, que no han estat modificats en les noves generacions, que fan molt difícil trencar el sostre de vidre en el qual ens trobem. Per tant, les mesures que es plantegin han de tenir en compte també la necessitat de realitzar plans integrals i horitzontals que afecten tots els àmbits, tant els laborals com els socials, mentals i culturals.
Autors de l’informe GMMP 2015
L’Informe GMMP és coordinat per l’Associació Mundial per a la Comunicació Cristiana (WACC per les sigles en anglès), una xarxa mundial que promou els drets de la comunicació per a la justícia social i el desenvolupament sostenible. El GMMP es porta a terme en col·laboració amb organitzacions que treballen pels drets de les dones, associacions de mitjans de comunicació, organitzacions de caràcter religiós i inter-religiós, estudiants universitaris, organitzacions socials, i investigadors de tot el món. L’informe mundial s’ha presentat aquesta setmana a la seu de Nacions Unides.
PER CONSULTAR L’INFORME:
https://whomakesthenews.org/gmmp/gmmp-reports/gmmp-2015-reports
Blanca Almendáriz, programadora de la 
El 25 de novembre el món commemora el 
