El futur del llibre, segons Celaya, passa per la intel·ligència artificial, que ja és present a les nostres vides però que en els propers anys encara ho serà més. La intel·ligència artificial afectarà el món del llibre en la pròpia creació artística i també en la traducció, la venda a les llibreries, el préstec a les biblioteques… I els avenços en IA van molt lligats a l’explotació de dades massives (big data), derivades, per exemple, de l’ús de les xarxes socials: les dades massives es poden interpretar i se’n poden extreure patrons, i tot això es pot fer a gran escala i en temps real.

Celaya va donar uns quants exemples de creació artística feta per màquines dotades d’IA: màquines que han après a pintar com Rembrandt, màquines que poden compondre música, ordinadors que són capaços de crear tràilers de pel·lícules o d’escriure un text (i presentar-lo a un premi literari). La plataforma Narrative science genera informes periodístics a partir del rastreig de dades. Res no impedeix que algun dia els lectors puguin dialogar amb el personatge d’un llibre o es puguin recrear converses amb persones que han mort (com passava al primer capítol de la sèrie de la CNN “Mostly human”).

Què passarà al món del llibre? L’IA serà important en el procés de descobriment i compra de llibres. Editors, llibreters, biblioteques i lectors es beneficiaran d’eines que permeten conèixer el mercat més enllà dels índexs de vendes i que fan recomanacions personalitzades. Les vendes són un indicador del comportament d’un llibre, però també ho són el grau de satisfacció dels lectors i les sensacions que han experimentat mentre llegien. I així tenim la plataforma Tekstum, per exemple, que ens diu les emocions que ha provocat un llibre. Potser algun dia una llibreria decidirà ordenar els seus llibres per emocions? I també hi ha Komilibro, una app adreçada a joves lectors, que ajuda a descobrir llibres, retroalimentant-se dels comentaris que fan els propis lectors.

L’IA també es pot aplicar al llibre de text: l’editorial Santillana ha llançat la plataforma A20 d'”aprenentatge líquid”, que permet al docent crear diverses velocitats d’aprenentatge. Pot ser un recurs per reduir l’abandonament escolar.

The bestseller code: anatomy of the blockbuster novel és un estudi de Jodie Archer i Matthew L. Jockers que ha identificat quins són els elements comuns dels best-sellers. Això ha estat possible gràcies a un algoritme que ha analitzat milers de novel·les.

Inkitt, “The Hipsters Library”, és una plataforma en la qual els autors poden dipositar els seus manuscrits: ella calcularà quina possibilitat tenen de tenir èxit.

Jellybooks analitza com molts lectors llegeixen un mateix llibre: en quin moment del dia, si l’acaben, on s’han quedat… El seu feedback ajuda els autors i editors.

Aquestes i altres eines que va esmentar Javier Celaya ens serviran per sortir de la nostra zona de confort cultural, per descobrir nous autors. Abans aquesta tasca prescriptora la feia un llibreter o un bibliotecari: ara també la podrà fer un algoritme. Fa uns anys ens preguntàvem si amb l’arribada del llibre electrònic desapareixeria el llibre en paper; ara sabem que aquesta pregunta és irrellevant: les persones seguiran llegint, tant en paper com en format electrònic. El que canviarà és la manera d’acostar-nos a la lectura.

I els llocs de treball? Com els afectarà la IA? Una estimació optimista calcula que el 12% dels llocs de treball desapareixeran, un 75% seran millorats, i un 13% seran noves professions. Amb aquest últim gràfic Javier Celaya va complir el que va prometre al començament de la xerrada: ens va dir que ens venia a inquietar, però no massa.

En voleu saber més?

No us perdeu l’article “El llibre que ve” escrit per Javier Celaya amb motiu de la seva xerrada a Kosmopolis, publicat a la web del festival el 31 de gener de 2017

Eugènia Güell també va assistir a la conferència i n’ha fet un resum que us recomanem, a Núvol: “Quatre coses sobre el futur del llibre abans de l’aperitiu”, 27/03/17

Javier Celaya va recomanar aquest article de The Guardian: “Did Cambridge Analytica influence the Brexit vote and the US election?” (04/03/17), per ajudar a entendre com és possible manipular les xarxes socials de manera que determinats missatges arribin a determinada audiència (i influir en les votacions)

]]> https://blogs.uab.cat/comunicacio/2017/03/29/javier-celaya-ens-avanca-com-sera-el-llibre-del-futur/feed/ 0 https://blogs.uab.cat/comunicacio/2015/12/07/presentacio-del-llibre-somos-estrategas-a-la-facultat-10-de-desembre/ https://blogs.uab.cat/comunicacio/2015/12/07/presentacio-del-llibre-somos-estrategas-a-la-facultat-10-de-desembre/#respond Mon, 07 Dec 2015 07:30:25 +0000 http://blogs.uab.cat/comunicacio/?p=12795 Compartim aquesta notícia publicada a la web de la Facultat de Ciències de la Comunicació UAB:

El dijous 10 de desembre, a les 17.30 h, es presentarà el llibre Somos estrategas. Dirección de comunicación empresarial e institucional a la Sala de Graus de la Facultat de Ciències de la Comunicació.

La presentació tindrà el format de col·loqui  i comptarà amb la presència de dos dels coautors de l’obra, el Dr. Joan Costa, reconegut comunicòleg i sociòleg, i la Sra. Miriam Riera, Directora i consultora d’Efectiva Comunicació. L’acte serà conduït per la Dra. Ana Mª Enrique, que juntament amb la Dra. Francisca Morales són les coordinadores de l’edició del llibre.

Somos estrategas ha significat per tot l’equip que ha dirigit i coordinat el Màster DCEI el colofó a la celebració del 20è Aniversari del Màster. Són dues dècades de llarg recorregut  i durant tot aquest temps el Màster ha anat generant un rellevant corpus teorico-pràctic  que s’ha anat perfeccionat paral·lelament a l’aparició, implantació i consolidació del Dircom a les organitzacions. Al llibre han participat deu docents i professionals del Màster DCEI; quatre d’ells són o han estat professors del Departament de Publicitat, Relacions Públiques i Comunicació Audiovisual com el Dr. Pere Soler (pròleg), el Dr. Àngel Rodríguez, la Dra. Francisca Morales i la Dra. Ana Mª Enrique. Aquest llibre, per tant, és una obra que pretén convertir-se en un material de referència per aquells estudiants, investigadors i professionals que vulguin conèixer l’estat actual de la Direcció de Comunicació, així com el seus processos i les seves contribucions a la gestió de les organitzacions.

L’assistència a l’acte es pot confirmar directament a: master.dcei@uab.es

Trobareu Somos estrategas (Gedisa, 2015) a la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General

Encetem l’any 2015 anunciant-vos la subscripció de la UAB a Book Citation Index, una base de dades de Thomson Reuters que indexa llibres acadèmics: permet localitzar llibres i capítols de llibre, accedir al text complet (si estan disponibles a la UAB) i veure el nombre de citacions que han rebut. Book Citation Index forma part de la gran plataforma de literatura científica Web of Science.

La base de dades conté informació de més de 60.000 llibres, amb una taxa de creixement de 10.000 títols l’any. Es tracta de llibres publicats del 2005 en endavant, que han superat un procés de selecció que n’assegura la rellevància i la qualitat (per conèixer els criteris de selecció de Thomson Reuters, vegeu aquest document).

Book Citation Index és una base de dades multidisciplinar, dividida en dues branques: Social Sciences & Humanities i Science. Segons Thomson Reuters, la proporció del contingut és la següent: 61% de ciències socials, arts i humanitats i 39% de ciències.

Quins avantatges té?

• Enriqueix les cerques a Web of Science: ara, a més d’articles i contribucions a congressos, també podreu recuperar llibres i capítols de llibre, i accedir al text complet si la UAB en té subscripció
• Ofereix informació bibliogràfica molt completa i acurada
• Indexa la bibliografia completa de cada llibre o capítol de llibre.
• Proporciona el nombre de citacions rebudes per cada llibre o capítol de llibre. És una dada es pot utilitzar com a mesura d’impacte

A més, Book Citation Index pot ser d’especial interès per als investigadors de disciplines la producció científica de les quals tendeix a vehicular-se en forma de llibre; pensem en les ciències socials i les humanitats, àmbits en els quals els llibres tenen un gran pes.

Podeu consultar Book Citation Index des de qualsevol ordinador de la xarxa UAB i a través del servei d’Accés als Recursos Electrònics si esteu fora del campus.

Més informació a la web de l’editor

El horizonte ayer ha estat publicada per l’editorial Luces de Gálibo.

———————————————————————————————-

En voleu saber més?

Entrevista a l’autor a la revista digital Núvol, amb motiu de la publicació de la novel·la (25 juny 2013)

Altres obres d’Albert Chillón a les biblioteques UAB

L’acurada selecció de materials, tots ells conservats a la Biblioteca, fa un repàs de l’evolució de les il·lustracions a les obres impreses, des dels gravats a la fusta del segle XV a la invenció i el perfeccionament del fotogravat, ja als segles XIX i XX. El principal atractiu és que els llibres i revistes s’exposen juntament amb les il·lustracions originals o les matrius que es van utilitzar per obtenir-les.

Si no teniu temps de visitar-la, doneu una ullada a la pàgina web, on trobareu les imatges dels materials exposats.

Algunes de les fotos que vam fer en visitar l’exposició:

Àlbum de mostres de la impremta Abadal (ca. 1800) i matriu xilogràfica (“Papagay”)

Dibuix de Ricard Opisso i el número de La campana catalana on va ser publicat (1908)

A l’acte també hi participaran els professors Miquel de Moragas (catedràtic de Teoria de la Comunicació a la UAB), Joan Manuel Tresseras (professor d’Història de la Comunicació a la UAB i ex Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació) i David Vidal (professor de Periodisme Literari a la UAB).

L’acte ha estat organitzat pel Màster en Periodisme, Comunicació i Humanitats de la UAB (MECOPH) i l’editorial Herder.

———————————————————————–

En voleu saber més?

Trobareu el llibre a la planta 3 de la Biblioteca; aquest és el seu registre al Catàleg UAB

Obres d’Albert Chillón a les Biblioteques UAB

Obres de Lluís Duch a les Biblioteques UAB

Juan Fermín Vílchez de Arribas. Historia gráfica de la prensa diaria española (1758-1976). Barcelona : RBA, 2011. 480 p.

Al Catàleg UAB

El llibre fa un recorregut per l’evolució dels diaris espanyols, des del Diario noticioso… (Madrid, 1758) fins a l’aparició de El País (Madrid, 1976), un cop acabada la dictadura franquista, posant l’èmfasi en l’aspecte gràfic, el disseny, la compaginació i el procés d’impressió -no en va l’autor té una llarga experiència com a dissenyador de mitjans impresos.

Al llarg de més de 200 anys d’història es va fent un repàs de com han tractat les diferents capçaleres els esdeveniments més rellevants de la història d’Espanya i de la història mundial -tractament sempre lligat a la ideologia de cada mitjà-, i paral·lelament es van explicant els avenços tècnics que els diaris van anar incorporant: la rotativa, la linotípia, la fotografia…, així com els canvis en la concepció de les portades, els titulars i la tipografia. Per exemplificar el que s’explica a cada capítol, s’inclouen apartats amb reproduccions de portades i pàgines amb notícies significatives.

Un aspecte molt interessant és que els textos es complementen amb declaracions i opinions de directors, editors i redactors que han viscut el període 1950-1976 i que per tant coneixen de primera mà els diaris referenciats. També és interessant la reivindicació que fa l’autor d’alguns dissenyadors (aleshores anomenats “periodistes de confecció”) que van saber revolucionar l’aspecte de la premsa gràcies a la seva creativitat.

Per cert, l’autor ha anunciat una segona part, que tractarà els diaris del 1976 fins a l’actualitat.

————————————————————

SUMARI

1. Orígenes y evolución de la comunicación impresa

2. Los grandes avances decimonónicos

3. Las innovaciones que trajo el siglo XX

4. El desarrollo de la forma gráfica hasta el año 1936

5. La Guerra Civil, un trágico paréntesis

6. El progreso gráfico durante la larga posguerra

7. La consolidación de la confección

8. Los últimos años del franquismo

9. El País, un diario para una nueva época

Índex onomàstic

Índex de diaris citats

————————————————————

Algunes de les portades que hi podeu trobar:

Primer número de El Noticiero Universal  (Barcelona, 15 abril 1888). Un dels pocs diaris que mai va canviar la tipografia del seu títol, composta en tipus Playbill.

La Vanguardia del 9 d’octubre de 1934. La Generalitat havia proclamat l’Estat Català de la República Federal Espanyola, però la notícia va quedar relegada a la pàgina 6. En portada, anuncis de xarops.

Durant la Guerra Civil, van aparèixer dues edicions de l’ABC, una publicada a Sevilla i l’altra a Madrid. La de Sevilla mantenia la ideologia conservadora marca de la casa i va recolzar el bàndol sublevat, com podem veure en aquest número del 22 de juliol de 1936…

… En canvi, l’edició de Madrid d’ABC va donar suport al govern republicà i ens va deixar portades tan insòlites com aquesta, del 25 de juliol de 1936.

El Mundo deportivo del 4 d’abril de 1970. Era el diari esportiu més antic d’Espanya. A finals del anys 60 tenia una difusió de 55.000 exemplar. Les seves portades s’imprimien amb la tècnica anomenada rotogravat.

Primer número de El País (Madrid, 4 maig 1976), que aspirava a modernitzar la premsa espanyola. En paraules del seu primer director, J.L. Cebrián, “El País fue un empeño cívico para traer la democracia a España y ayudar a integrarnos a Europa”. Les peculiaritats més significatives del seu disseny: serietat, elegància, funcionalitat i legibilitat.

La presentació anirà acompanyada de la taula rodona “La perversió dels llenguatges”, en la qual participaran, a més dels dos autors,  Josep Maria Català (degà de la Facultat de Ciències de la Comunicació), Enrique Lynch (director del Departament d’Història de la Filosofia, Estètica i Filosofia de la Cultura de la UB) i Jèssica Jaques (professora d’estètica i teoria de les arts de la UAB).

L’acte ha estat organitzat per l’Arts Santa Mònica, l’editorial Herder i el Màster en Periodisme, Comunicació i Humanitats de la UAB (MECOPH).

———————————————————————–

En voleu saber més?

Trobareu el llibre a la planta 3 de la Biblioteca; aquest és el seu registre al Catàleg UAB

Obres d’Albert Chillón a les Biblioteques UAB

Obres de Lluís Duch a les Biblioteques UAB

Per primera vegada dins de l’edició de Barcelona (Liber va alternant cada any Barcelona i Madrid) el saló va incorporar la secció Liber Digital, per donar cabuda a les empreses que comercialitzen llibres electrònics i serveis tecnològics per facilitar la lectura digital.

Us convidem a mirar algunes de les fotos que vam fer:

El pavelló 1 al recinte firal Gran Via, que va acollir el saló

Alguns dels expositors

Estand d’UNE, Unión de Editoriales Universitarias Españolas

Una de les conferències

Una de les obres guanyadores dels premis als llibres millor editats, que concedeix el MECD. Com us podeu imaginar, és un facsímil!

Alguns dels llibres que han rebut un premi a les millors enquadernacions artístiques, també concedits pel MECD

Estand d’ARCE, Asociación de Revistas Culturales de España

Un dels expositors, que comercialitza un servei de subscripció a llibres i revistes digitals

L’acte tindrà lloc el dijous 19 d’abril a les 19 h, a l’Aula Magna de la Facultat de Ciències de la Comunicació, i comptarà amb l’actuació en directe del músic i compositor Utara.

Amara és el relat del viatge de Santiago Tejedor a la Sierra Tarahumara, a l’estat de Chihuahua, Mèxic, a la recerca de la cultura ancestral del poble raràmuri.

Vegeu en aquest vídeo el “tràiler” de la presentació.