Comunicació

La Biblioteca dedica la seva nova exposició a les memòries escrites per periodistes i per altres escriptors que han tingut una destacada labor periodística. Podeu visitar la mostra, d’una cinquantena d’obres, a les vitrines de la planta baixa de l’edifici.

Perquè són molts els periodistes que han volgut deixar per escrit el relat de les seves vivències. Potser la seva professió els ha proporcionat una vida plena de peripècies, dignes de ser recordades. Potser els ha tocat viure temps interessants, han estat testimonis d’èpoques convulses –guerra, exili, dictadura, transició. Potser el tarannà curiós i l’esperit crític que es pressuposa a tot bon reporter els ha portat a reflexionar sobre el seu ofici, els mitjans on han treballat i el seu país, des de la perspectiva que donen els anys. O potser volen llegar a les generacions més joves la seva experiència, els seus principis, la seva visió del món.

Per a la tria del material hem comptat amb l’assessorament del professor Josep Maria Figueres, del Departament de Periodisme i de Ciències de la Comunicació UAB, a qui manifestem el nostre agraïment.

Podeu demanar la llista dels documents exposats a través del servei Pregunt@.

Mikel Ayestaran y Ramón Lobo. Guerras de ayer y de hoy. Barcelona: 5W, 2016.

La revista 5w: crónicas de larga distancia (de la qual podeu llegir el primer número a la biblioteca) ha estrenat una col·lecció de llibres anomenada “Voces” amb una conversa entre Ramón Lobo i Mikel Ayestaran, dos reporters amb una àmplia experiència en el seguiment de conflictes armats. El llibre està il·lustrat per Cinta Fosch.

Lobo i Ayestaran pertanyen a dues generacions diferents, han seguit trajectòries diferents i tenen estils diferents de fer la seva feina, però senten un respecte i una estima mutus i coincideixen en que l’honestedat, el coratge i saber prendre distància són les principals virtuts que ha de tenir un periodista quan ha d’explicar una història.

En l’extens diàleg recollit a Guerras de ayer y de hoy, Lobo i Ayestaran comparteixen vivències, reflexionen, s’emocionen i expressen els seus punts de vista sobre el periodisme -el paper dels grans mitjans de comunicació, els freelance, els riscos personals, la necessitat d’explicar el context, el respecte a les persones a qui s’entrevista o es fotografia, la irrupció de les noves tecnologies…- i sobre les guerres, passades i presents, que han conegut de primera mà -Bòsnia, Líban, Palestina, Síria, Iraq, Afganistan, Sierra Leone…-.

Recomanem el llibre a tots els qui estigueu interessats no només en les experiències dels dos periodistes, sinó també en l’actualitat internacional i en tot allò que no apareix als telediaris.

El trobareu a la planta 3 de la biblioteca.

“R.: Qué tiempos aquellos en los que hacías una crónica y punto.

M.: Yo creo que volverán. Tengo la esperanza de viajar algún día con un cuaderno y un bolígrafo.

R.: Tengo mucha fe en el futuro. Si tuviera dieciocho años, volvería a estudiar Periodismo.”

(p. 114)

En voleu saber més?

Altra obra de Mikel Ayestaran a la biblioteca: Gaza, cuna de mártires [llibre electrònic]

Altra obra de Ramón Lobo a la biblioteca: Isla África

La notícia següent s’ha publicat originalment a la pàgina web de la Biblioteca de Catalunya. La reproduïm perquè aquesta exposició i el seu acte d’inauguració poden ser de gran interès per als nostres usuaris.

Acte d’inauguració de l’exposició “Escriptors i repòrters: un passeig per un segle de periodisme català”

El proper dimarts dia 20 de setembre, la Biblioteca de Catalunya inaugura la seva nova exposició: Escriptors i repòrters: un passeig per un segle de periodisme català, que romandrà oberta fins el 22 d’octubre del 2016 a la Sala d’Exposicions del nostre edifici.

L’octubre de 1927, Antoni Rovira i Virgili iniciava un nou projecte periodístic amb la publicació d’un article titulat «Escriptors i repòrters», on defensava el paper del periodista per damunt del literat: arribà a afirmar que «Sense reportatge no hi ha periodisme, i l’escriptor que menysprea el repòrter és un neci vanitós».

La reivindicació del periodisme de Rovira i Virgili – més conegut com a escriptor, historiador i polític que no pròpiament com a periodista– s’inscriu en els moments de canvi que s’anaven succeint a la premsa. S’estava passant d’uns mitjans, sovint partidistes, plens d’una informació poc elaborada i amb pocs però influents col·laboradors, a una premsa moderna, que acabaria de cristal·litzar durant la dècada de 1930, amb els «repòrters» a la caça de la notícia, amb un llenguatge i una redacció cada vegada més cuidats.

L’exposició proposa una aproximació a aquest tema a través de trenta-quatre escriptors i escriptores del nostre país que al llarg d’un segle, que va des dels anys 1880 als anys 80 del segle XX, van treballar també en la premsa: personatges com Valentí Almirall, Jacint Verdaguer, Eugeni d’Ors, Josep Pla o Montserrat Roig, que al marge de la seva activitat literària van plasmar les seves opinions i les seves idees en un ampli ventall de capçaleres.”

La mostra, organitzada en cinc àmbits: Restauració, Mancomunitat i dictadura, República, Franquisme i Transició; s’inaugura oficialment el dimarts 20 de setembre a les 10:30 h a la Sala de la Caritat de la Biblioteca de Catalunya. Hi intervindran: Sra. Eugènia Serra, directora de la Biblioteca de Catalunya, Sra. Maria del Tura Molas, directora de l’Hemeroteca de la BC, Sr. Jaume Clarà, cap de la Secció de Col·leccions Generals de la BC i la Sra. Anna Gudayol, cap de la secció de Manuscrits de la BC.

Un cop acabat l’acte s’oferirà una visita guiada a l’exposició, comentada pels comissaris de la mateixa.

Entrada lliure. Aforament limitat.

Tríptic [PDF]

Banderola [imatge JPEG]

La setmana passada Carles Geli publicava a El País – Catalunya la crònica “Les rotatives fan memòria”, en la qual es feia ressò de la publicació recent de quatre llibres de memòries i records de periodistes. Tots els títols que s’hi esmenten els trobareu a la nostra biblioteca:

Lluís Foix. Aquella porta giratòria. Barcelona: Destino, 2016

Vivències de Lluís Foix (Rocafort de Vallbona, 1943) a La Vanguardia. Ha estat Premi Josep Pla de narrativa 2016.

José Martí Gómez. El oficio más hermoso del mundo (una desordenada crónica personal). Madrid: Clave intelectual, 2016

Memòries de José Martí Gómez (Morella, 1937), que va ser periodista a Mediterráneo, El Correo Catalán i El País, entre d’altres, i ha rebut nombrosos reconeixements al llarg de la seva trajectòria.

Jaime Claramunt i Frederic Pujulà. El Diluvio: memorias de un diario republicano y federalista de Barcelona (1858-1939), a cura de Gil Toll. Barcelona: Carena, 2016

Gil Toll ha recuperat la història del diari barceloní El Diluvio, a partir de la documentació que van deixar Jaime Claramunt (L’Havana, 1867-1949) i Frederic Pujulà (Palamós, 1877-Barjamon, Provença, 1963), que en van ser, respectivament, director i redactor en cap.

Wifredo Espina. Quan volien silenciar-me: memòries d’un periodista inconformista. Lleida: Pagès, 2016

Records de Wifredo Espina (Vic, 1930), que va ser sotsdirector de El Correo Catalán i més endavant va fundar el Centre d’Investigació de la Comunicació (CEDIC).

El 3 de maig és el Dia Mundial de la Llibertat de Premsa, i per aquest motiu hem volgut que els periodistes siguin els protagonistes del nostre expositor de la planta 2.

Hem seleccionat una mostra de pel·lícules i sèries de televisió en les quals els periodistes tenen un paper important.

Ja siguin reals o de ficció, els redactors de diaris, presentadors, fotoperiodistes i corresponsals de guerra han estat sovint retratats pel cinema i la televisió. Aquest és el nostre petit homenatge.

Podeu agafar en préstec els DVD

Trobareu més pel·lícules i sèries al nostre catàleg buscant com a gènere “Periodistes”

Font de la imatge: FilmAffinity

La Facultat de Ciències de la Comunicació UAB i el Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació organitzen la jornada de debat “El futur professional dels joves periodistes: perspectives i reptes a l’escenari 2.0”.

L’acte es farà el divendres 18 de gener a les 10.30 h a l’Aula Magna de la Facultat.

Hi participaran els periodistes Saül Gordillo (cap de continguts digitals de El Periódico de Catalunya), Enric Sierra (redactor en cap de La Vanguardia i subdirector de LaVanguardia.com), Francesc Valls (subdirector de El País Catalunya), Carles Capdevila (director d’Ara) i Vicent Partal (director de Vilaweb).

La setmana del 5 de novembre és l’escollida cada any per l’European Federation of Journalists per promoure la seva campanya “Stand up for journalism”.

Es tracta d’una iniciativa perquè a cada país els periodistes posin en relleu els reptes als quals s’enfronten en l’exercici de la seva professió. Les activitats dels anys anteriors van incloure debats, seminaris, notes de premsa, accions a Internet i fins i tot manifestacions. Podeu veure aquí què s’ha preparat per al 2012.

A Espanya la FAPE ha redactat un Manifest en defensa del periodisme, que s’ha traduït a l’anglès per a la seva difusió internacional.

————————————————————-

En voleu saber més?

L’European Federation of Journalists (EFJ) és una organització regional de la International Federation of Journalists (IFJ), creada per representar els interessos de les associacions i sindicats de periodistes i dels seus membres.

Els seus afiliats a Espanya són: FAPE, FSC-CCOO, ELA-IGEKO i FESP.

Segurament heu llegit als diaris d’avui (o a les edicions digitals dels diaris d’ahir) la notícia de la mort del veterà periodista Josep Pernau.

Si esteu interessats en conèixer les seves obres o voleu consultar documents sobre ell, vegeu aquesta cerca al Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya.

Trobareu els seus articles a la col·lecció de diaris de la Biblioteca.

Imatge: Vinyeta de Miquel Ferreres publicada a la portada de El Periódico de Catalunya, 15 novembre 2011

Durant el mes de novembre segueix el cicle de conferències Papers de periodistes, en cada una de les quals s’analitzen els arxius personals -dietaris, correspondència, carnets de viatge, etc.- d’un destacat periodista català dels anys 30 del segle XX:

3 de novembre: Josep Pla: impactes del primer periodista modern català. A càrrec de Josep M. Casasús, catedràtic d’història del periodisme (Universitat Pompeu Fabra)

10 de novembre: Joaquim Ventalló i Vergés, el periodisme republicà compromès. A càrrec de Pau Vinyes i Roig, Grup d’Estudis d’Història de la Cultura i dels Intel·lectuals (Universitat de Barcelona)

17 de novembre: Just Cabot: el periodisme escapçat, la Catalunya impossible. A càrrec de Valentí Soler, filòleg i escriptor

24 de novembre: Josep Maria de Sagarra, articulista. A càrrec de Narcís Garolera, catedràtic de Literatura Catalana (Universitat Pompeu Fabra)

Les conferències estan organitzades per la Societat Catalana d’Estudis Històrics, la Fundació Moret i Marguí i l’Associació dels Arxius Personals i dels Avantpassats. Tenen lloc a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans (c. Carme, 47, Barcelona) a les 19 h.

Consulteu el programa sencer del cicle (d’octubre a desembre) aquí.

La indignació també ha arribat al periodisme. Capçalera, la revista del Col·legi de Periodistes de Catalunya, dedica el dossier temàtic del seu número d’octubre, el número 153, a temes que des de fa temps preocupen a la professió: les condicions precàries en què treballen molts periodistes, la imposició de blocs electorals als informatius de ràdio i televisió, el control sobre les imatges que exerceixen els partits polítics i la pràctica cada vegada més generalitzada de convocar rodes de premsa en les quals no es permeten preguntes.

A més, s’inclouen reportatges sobre el 25è aniversari del Col·legi, l’adaptació dels mitjans de comunicació als dispositius mòbils (com les tauletes tàctils), l’aprofitament de les xarxes socials pels gabinets de premsa, la transmissió de valors familiars a través de la televisió, la influència dels comentaris dels lectors als diaris digitals, l’anàlisi d’un estudi de la International Women’s Media Foundation sobre la presència de les dones periodistes als mitjans de comunicació i un record per a Montserrat Roig als vint anys de la seva mort i per a Carles Sentís, desaparegut el passat 19 de juliol. La secció “Periodisme al món” està dedicada a Grècia.

Podeu trobar la revista en paper a la segona planta de la Biblioteca i en format digital a la seva pàgina web. Consulteu el sumari d’aquest número a Dialnet.