Recollim un parell d’idees de les moltes que es van expressar:

Per ser periodista cal…
– saber explicar històries
– saber fer i fer-se preguntes
– saber escriure correctament (per exemple, saber utilitzar els signes de puntuació i no fer faltes d’ortografia)
La clau és tenir passió, tenir vocació. Això, segons els convidats, és més important que tenir uns estudis reglats de Periodisme -motiu de controvèrsia entre el públic present, que va qüestionar aquesta opinió.

Ara és un bon moment per emprendre la creació d’un mitjà digital…
– per la davallada dels costos
– per la necessitat i la demanda d’informació que tenen les persones
– per la facilitat que hi ha per introduir-se en aquest món: han aparegut molts canals per informar i expressar idees, entre ells les xarxes socials

Però no tota la informació disponible a Internet és periodisme: cal un professional per entendre-la, verificar-la i explicar-la al públic de manera correcta.

Podeu fer-vos una idea de com van ser les jornades i quina repercussió van tenir en aquest resum que han escrit els organitzadors i en aquesta pàgina especial de El Periódico de Catalunya.

Dimecres 27 va ser el torn de la jornada “Societat, informació i tendències” (vegeu-ne un resum i fotos aquí).

La primera xerrada a la qual vam assistir va ser la de la psicològa social Dolors Reig (@dreig) titulada “Bienvenidos a la sociedad aumentada”. Aquestes són algunes de les seves [optimistes] idees que vam recollir:

• Les tecnologies que tenen èxit són les que s’adapten a com som i ens amplien (per això parlem de “societat augmentada”).
• Som individus permanentment connectats al nostre grup social: gràcies a les xarxes socials ja no ens sentim sols, però també pot passar que cada vegada ens costi més desconnectar. És important aprendre a desconnectar.
• Compartir canvia el món: ens fa més participatius, més solidaris. I és que neixem amb un instint cooperador natural (en aquest punt D. Reig va parlar del funcionament de les neurones mirall i l’experiment amb micos que les va descobrir)
• Fins al segle XIX els “mitjans de comunicació” eren les àgores, els mercats. La interacció que promovien es va anar perdent amb l’aparició successiva dels diaris, les revistes, la ràdio i la televisió. Aquest aïllament va ser substituït pel consum (“consumim per pertànyer a un grup”). Actualment, però, s’està recuperant aquesta interacció que hi havia hagut en el passat: les àgores d’ara són les xarxes socials. Es torna a valorar la confiança, la reciprocitat, la bona reputació.
• A més, vivim en un “nosaltres” cada vegada més gran: som ciutadans del món.
• També cal recordar que som justos per naturalesa: les xarxes socials ens permeten desenvolupar el nostre sentit de la justícia.
• Tenim la capacitat d’organitzar-nos sense cap organització: és el que s’anomena autocomunicació de masses.
• Som “informívors”: ens agrada informar-nos, estar al dia, aprendre. Internet ens ha proporcionat informació i organització. Així doncs, hem canviat. I quan les persones canvien, canvia el món.
• Internet també augmenta la nostra intel·ligència col·lectiva: ja no ens ho empassem tot; exigim més sinceritat i més transparència.
• Ens hem acostumat a participar: si una cosa no ens agrada ho diem. Ens queixem, comentem, votem…
• Pel que fa al periodisme, el concepte “exclusiva” ha mort. S’han acabat les audiències massives: cal arribar a “micronínxols” de mercat.
• Relacionat amb aquesta idea, podem dir que el poder s’ha democratitzat. Actualment hem de parlar de cooptació.

Dolors Reig va acabar la seva xerrada evocant una bonica imatge: el vol de les oques i el dels estornells. Hem de deixar de volar com les oques per aprendre a volar com els estornells…
 
Font d’aquestes imatges: Detalent i 20minutos, respectivament

————————————————-

En voleu saber més?

Llibre de Dolors Reig a les biblioteques UAB

]]> https://blogs.uab.cat/comunicacio/2012/10/06/vam-anar-a-la-social-media-week-i/feed/ 0