Durant 13 anys fou director general de la Fundació Josep Laporte (1999-2012). Però destacà especialment, en tant que metge i malalt, com a fundador de la Universitat dels Pacients i dels fòrums espanyol i català dels pacients, tot imitant el model del fòrum europeu. Actualment era professor de la UIC.

Albert J. Jovell estudià Medicina a la UB i Ciències Polítiuqes a la UAB, Posteriorment anà als Estats Units per obtenir el doctorat en Medicina Preventiva. Amb posterioritat, ja tornat a Barcelona, treballà per a la Agència d’Avaluació de Tecnologia Mèdica. Posteriorment fou director de la Fundació Josep Laporte. Sempre preocupat per la deshumanització de la medicina i pel tracte als malalts se li diagnosticà un tumor de tim. Conscient d’aquest fet, afirmà en una entrevista al diari El País (2006):

Per conèixer millor la seva obra us convidem a clicar els links següents que l’enllacen com a autor als catàlegs i bases de dades següents:

• Catàleg de la UAB (com a autor i director de tesis)
• PubMed
• Scopus (plana d’autor)
• Isi Web of Knowledge

Medibloc li ha dedicat fins a 4 posts que us invitem a rellegir

• Trobada digital amb el Dr. Albert Jovell // 12, abril, 2010
• Albert Jovell : Dues entrevistes // 16, novembre, 2010
• Eleccions i salut pública, 2 // 25, novembre, 2010
• Albert Jovell: nou article a Públic // 30, març, 2011

El funeral serà avui ales 16:00 hores al Tanatori de Collserola.
DEP

Un equip d’investigadors del BSC-CNS va presentar a aquest prestigiós concurs el video “Alya red: a computational heart”, on s’explica el desenvolupament d’un dels projectes d’aquest centre: la creació d’un simulador que reprodueix amb exactitud el funcionament del cor humà.

Aquest projecte compta amb la col·laboració de metges, bioenginyers, experts en computació i en imatges mèdiques… tots plegats treballant junts per poder dur a terme una tasca tan complexa com la d’aconseguir reproduir el funcionament del cor humà través d’un model computacional.

Tal i com s’especifica a la pàgina web del BSC-CNS un dels objectius principals d’aquest projecte és:

” […] crear una nueva herramienta para ayudar a comprender mejor el funcionamiento del sistema cardiovascular a médicos de  investigación clínica y farmacéutica.”

Per tant, es tracta d’un projecte ambiciós que permetria poder reproduir el funcionament del cor de pacients cardiovasculars reals per tal de poder-ne permetre un millor diagnòstic i tractament, tal i com s’indica a la notícia que  va publicar el diari El Mundo sobre aquest premi.

Us recomanem la visualització d’aquest interessant video, del qual us adjuntem la versió en castellà:

[youtube width=”320″ height=”218″]http://www.youtube.com/watch?v=gaG21uZrZ3E&feature=share&list=PLbABsNMD2jhxro5ErnFe2vuM-tn5viflt[/youtube]

Si us interessa, podeu veure el video de la National Science Foundation on es mostren tots els treballs premiats al 10th International Science & Engineering Visualization Challenge en aquest enllaç.

L’Organització Mundial de la Salut recomana, pels adult, 30 minutets d’activitat física. O, si més no 150 minuts setmanals. I no només pels beneficis psicològics o pel fet de sentir-se millor. No només ajuda a prevenir la diabetis o les malalties cardiovasculars. L’exercici moderat i l’activitat física, està comprovat, ajuden reduint la incidència de càncers com el de mama i el de còlon. Penseu que, segons la mateixa institució, el sedentarisme i la inacció estaria associada a 3.2 milions de mort a l’any, 670.000 morts prematures, o el 30% de les diabetis i les isquèmies. Podeu trobar més dades a 10 facts on physical activity Podeu consultar en castellà les Global Recommendations on Physical Activity for Health

Per saber-ne més podeu cercar Exercirci — Ús terapèutic al catàleg de les Biblioteques de la UAB ; o bé cerqueu “Motor Activity”[Mesh] AND “Health”[Mesh] a Pubmed ; o bé ejercicio físico com a descriptor a l’IME ; o bé cercant physical activity com a keyword a Informa Healthcare ; o bé exercici físic cercant només articles al DDD.

La UAB s’afegeix a aquest dia i al Dia Mundial de la salut amb un programa activitats d’entre les que destaquem la caminada saludable i la masterclass de ciclisme

I recordeu que no, que pujar fotos al facebook no és l’equivalent de practicar halterofília i no, navegar pels blocs de medicina no crema tant greix com la nàutica esportiva.

Cal moure’s!

Com tots, gripeinfo.org presenta d’una manera acurada i força entenedora la informació sobre la grip A (H1N1), a més del pertinents consells per prevenir-la, cuidar-se i estar informat.

Però a més, en destaquem l’epígraf de los recomendados, on es recull, abasta i acuradament, un llistat dels millors articles sobre la pandèmia en català, castellà i anglès.

D’altra banda, com a exemple de web 2.0, els malalts poden deixar les seves experiències amb la grip. I a més, pots afegir la pàgina a la teva xarxa social.

Totes les novetats de Gripeinfo.org es poden seguir tant pel twitter, com sindicant els continguts via rss, com subscrivint-se al butlletí per rebre les novetats via correu electrònic.

I tot amb la col·laboració de la Fundació Josep Laporte.

Però què considerem una malaltia rara? Bàsicament una malaltia crònica o que amenaci la vida del pacient i poc comuna, amb una prevalènça baixa. Com de baixa? La Comissió Europea de Salut Pública xifra la baixa prevalença com a inferior a 5 casos cada 10.000. Amb variacions segons els organismes mèdics.

Moltes d’elles acostumen a ser cròniques e invalidants i la major part tenen un origen genètic

El Departament de Salut ha llistat un seguit de malalties rares consultable a la xarxa. La podeu comparar amb la Classificació Internacional de Malalties de la OMS (9a ed.)

Existeix a Catalunya una Comissió Assessora en Malalties Minoritàries (CAMM)

Cerques

Al catàleg de la UAB i del CBUC podeu fer la cerca tant pel conjunt de malalties, com per cada nom de malaltia en concret: Fibrosi quística, Distròfia muscular de Duchenne, etc.

Així mateix a Pubmed cal que cerqueu rare diseases en el camp MeSH.

No hi ha una entrada conjunta al Harrison on line. Com a exemple us enllacem Síndorme de Marfan, el capítol 357 de conjuntivopaties hereditàries.

Si aneu al Índice Mèdico Español cal que cerqueu Enfermedades raras en el camp de descriptors. Hem trobat 22 documents, dels quals us enllacem un de mostra.

A Cuidatge hem fet també la cerca Síndrome de Marfan.

Llocs interessants

Eurordis. A nivell europeu, és l’ organització més gran d’associacions d’afectats per malalties rares.

Malalties rares Lloc web del Departament de Salut amb tota la informació sobre aquestes, les associacions de malalts i dades epidemiològiques.
L’Instituto de Investigación de Enfermedades Raras (IIER) és una entitat depenen del Ministerio i gestionada per l’Instituto de Salud Carlos III que compta amb una base de dades de malalties. Es pot cercar per text lliure o alfabèticament pel nom de la malaltia. En dóna una descripció i l’enllaç al catàleg OMIM. Com a exemple us mostrem el Síndrome de Cornelia Lage.

Federació Catalana de Malalties Poc Freqüents Poseu subscriure’s al seu butlletí electrònic per rebre informació.
Federación Española De Enfermedades Raras En destaquem la revista i la documentació.
A la web de la Marató, podeu consultar un llista d’associacions per cada malaltia.

Web 2.0

Podeu subscriure-us al bloc de la Marató.
O bé, seguir-ne el twitter

Aquest fenomen es degut als programes de cribatge i prevenció que es van posar en pràctica en els darrers 24 anys a España. Primer es dona un augment com a conseqüència d’un major control, després s’assoleix un avançament dels pronòstics i la reducció de la incidència en anys posteriors.

Aquesta reducció és especialment clara en les dones de més de 45 anys. Pel que fa a les més joves sembla ser que les pautes de reproducció (menys fills, més tard) juguen un paper en la major incidència.

Vegeu:

Consulteu Cuidabloc, el bloc germà que ha dedicat un post també al Dia Mundial del Cor.

Us desitjem unes bones vacances, tot recordant-vos que us guardeu del sol i del rajos UVA, tal com recomana l’OMS que ha certificat la perillositat d’aquests pujant del 2 a l’1 llur grau de toxicitat. La relació d’aquests amb el càncer de pell ha estat recenment estudiada per l’IARC i el proper agost The Lancet Oncology hi dedicarà un especial. D’altra banda la propera setmana de l’1 al 7 d’agost ha estat declarada per l’OMS Setmana Internacional de l’alletament matern. Recomana també que sigui el mètode exclusiu d’alimentació en els sis primers mesos de vida de l’infant. A Catalunya podeu trobar més ‘informació a les planes del lloc web de l’ALBA lactància materna

Tornarem al setembre.

Com a conseqüència de la industrialització i i de l’ús de plaguicides en l’agricultura el cos humà acumula cada cop més compostos tòxics permanents. Al llibre que ressenyem hi podeu trobar una panoràmica dels estudis que, sobre nivells d’exposició a aquestes substàncies, s’han fet a l’Estat espanyol. D’interès no només per als professionals de la salut, sinó també per als ambientalistes, químics, biòlegs, sociòlegs, etc. I amb el propòsit d’ajudar al disseny de polítiques públiques i privades que disminueixin l’efecte nociu d’aquests contaminants.

El llibre en qüestió ja estat demanant per la Biblioteca de Medicina (Bellaterra). Pels qui no us voleu esperar, les dades que li calen al vostre llibreter són:

Nuestra contaminación interna. Concentraciones de compuestos tóxicos persistentes en la población española ; Miquel Porta, Elisa Puigdomènech y Ferran Ballester (eds.). — Madrid : Libros de la Catarata, 2009. — 264 p., 24 cm. — ISBN: 978-84-8319-442-3. 17 €

També el podeu demanar directament a l’editorial, via web