Quines són aquestes millores?

-Implementació d’un nou estil visual que esdevé una interfície d’usuari general més neta

-Alguns elements només apareixen actius quan l’usuari realitza una acció concreta

-Es facilita la visualització dels resultats i l’ordenació i exportació dels ítems seleccionats

-Redisseny dels perfils d’Autor i Afiliació

-Millores en les opcions d’exportar els resultats, com per exemple l’opció d’exportació directa a Mendeley

Per donar a conèixer aquestes noves funcionalitats, la FECYT ha organitzat cursos online impartits per Elsevier. Des del 24 fins al 28 de febrer s’han planificat cursos de nivell bàsic i avançat en diferents horaris. La durada de cada sessió serà d’1 hora aproximadament i tindrà un nombre màxim de 70 usuaris per curs, per la qual cosa es recomana inscripció prèvia a http://www.scopus.fecyt.es/Nuestros-Servicios/Centro-de-Formacion/Pages/2014_Ciclo1.aspx

Més informació a http://blog.scopus.com/topics/release

Altres modificacions que hi podem trobar:

• Redisseny d’una interfície més senzilla per facilitar les cerques
• Apareix una nova secció de refinament “Open Access” per localitzar aquestes revistes més fàcilment
• Canvis a la localització d’algunes funcionalitats perquè siguin més accessibles, com per exemple el botó “Analyze Results”, accessible des de la pàgina de resultats de la cerca
• Millores de la visualització dels resultats

Més informació: http://wokinfo.com/media/pdf/WoK_5-13_ReleaseNotes.pdf  (en anglès).

A més, s’han planificat unes sessions de formació online específiques en aquestes funcionalitats els dies 20 i 21 de gener: http://www.accesowok.fecyt.es/?page_id=4091

font: http://www.accesowok.fecyt.es

El BAC (Bibliometria i Avaluació de la Ciència) és un grup d’investigació inter-institucional. En l’actualitat hi participen la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FICSR), la Insttitució Centres de Recerca de Catalunya (iCERCA), el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) i la Fundació Pasqual Maragall per a la Recerca sobre l’Alzheimer (FPM).

Des de l’any 2011, aquest grup és soci bibliomètric de Thomson Reuters, fet que li ha permès treballar amb bases de dades ad hoc com, per exemple, la National Citation Report for Spain (NCR) i la National Science Indicators (NSI).

Realitzat per encàrrec de la Generalitat de Catalunya, el primer estudi rep el títol de NCR Catalunya 1995-2009.  Evolució de la producció científica de Catalunya en els últims quinze anys:

A banda d’un document amb una selecció dels resultats més destacats, l’estudi NCR Catalunya 1995-2009 presenta 4 apartats:

• 1. Context internacional

• 2. Comparativa autonòmica

• 3. Producció científica catalana (1995-2009) des de la perspectiva temàtica i sectorial, a partir d’indicadors bibliomètrics d’activitat, visibilitat, excel·lència i cooperació

• 4. Outstandind papers, on s’analitza la producció científica catalana tenint en compte només el subconjunt de documents que pertanyen al 0,1% que ha acumulat més citacions d’una disciplina científica

L’anàlisi constata que el sistema científic R+D català:

• 1. Ha augmentat la seva capacitat productiva d’articles, revisions i proceedings papers en un 48% de mitjana, fins a arribar a l’1% del món i al 3% d’Europa l’any 2009

• 2. També ha crescut de manera considerable l’impacte internacional del coneixement produït a Catalunya

• 3. La taxa de citació normalitzada és un 11,6% superior a la mitjana mundial i Catalunya supera clarament la seva expectativa de publicacions en l’àmbit dels Highly Cited Papers

• 4. Les tendències de futur són positives i fan pensar que el sistema científic català continuarà creixent

El segon estudi és Bibliometric analysis of the publications in the journals Nature and Science between 1998 and 2012. Aquestes dues revistes s’ocupen de tots els camps de la ciència i la tecnologia i han publicat progressos científics molt significatius amb un enorme impacte internacional. L’estudi permet determinar, de forma interactiva, les regions, disciplines científiques, organitzacions i investigadors que han contribuït a augmentar el prestigi d’ambdues revistes en els darrers 15 anys.

Per a més informació, consulteu el lloc web del Grup BAC, així com altres entrades sobre bibliometria publicades en el Blog de l’Observatori de la Recerca (OR-IEC).

Font de la informació: Blog de l’Observatori de la Recerca (OR-IEC)

• Identificació i filiació institucional
• gestió del currículum
• citacions rebudes
• valoració d’autors
• propietat intel·lectual i drets d’autor
• projectes i grups de recerca de la UAB
• visibilitat i preservació de la recerca i altra informació útil en relació a la producció científica i la recerca que es porta a terme a la nostra Universitat.

Recordem que l’objectiu principal d’aquestes pàgines és orientar els professors i investigadors per tal d’identificar i facilitar l’accés a les dades necessàries per omplir els formularis d’acreditacions, sexennis i trams de recerca d’ANECA, AQU i CNEAI. A les seves diferents seccions es poden trobar els recursos (per àrees de coneixement o general) que us permeten localitzar els indicadors que avaluen les publicacions científiques  i els enllaços als organismes oficials i la seva documentació per tal d’obtenir les acreditacions. També inclou un recull de notícies i canals RSS a través de Netvibes en el seu apartat Per estar al dia.

Esperem que us sigui d’utilitat!

La formació, impartida per Thomson Reuters, ofereix els següents cursos:

• Nivell bàsic (1): cerca en la Web of Science per a recuperar resultats relacionats amb un tema
• Nivell bàsic (2): personalització de la Web of Knowledge
• Nivell avançat (1): cerca per autor en la Web of Science i anàlisi de les publicacions
• Nivell avançat (2): avaluar revistes amb eines mètriques que ofereix el Journal Citation Reports
• Novetats en la Web of Knowledge (versions 5.8 i 5.9)
• Mòdul d’Administradors de FECYT i ResearchID
• Nivell bàsic (3): el gestor de referències Mi Endnote Web
• Nivell avançat (3): avaluar el més citat dels darrers 10 anys en la Web of Knowledge amb Essential Science

La inscripció està oberta des del 21 de gener i podeu trobar més informació a www.accesowok.fecyt.es

• L’ús de la base de dades
• Un mòdul dedicat als administradors de cada centre que facilita la realització de canvi d’IPs del centre, creació d’usuaris remots, estadístiques d’ús, etc.
• Organització de formació presencial i online, calendaris i documentació de formació
• Un apartat d’altres serveis, on poder descarregar-se el factor d’impacte i accedir a URLs d’accés directe
• Servei d’atenció a l’usuari a través d’infowok@fecyt.es per resoldre dubtes i dificultats que pugui trobar-se en l’ús de la WOK, així com també un mòdul de FAQ
• Servei de notícies amb les darreres novetats de la WOK disponible via web i RSS

A més, Thomson Reuters ha desenvolupat noves funcionalitats al Research ID gràcies a les quals els usuaris podran:

• Administrar el seu perfil
• Seguir el nombre de citacions i índex H
• Identificar possibles col·laboradors d’arreu del món
• Mostrar la seva obra publicada

I també ha integrat una nova funcionalitat: ORCID (identificador obert d’investigadors):

• ORCID intenta resoldre el problema de la identificació, ambigüitat i duplicitat en el nombre d’investigadors (autors i col·laboradors) mitjançant la creació d’un registre únic. Aquest anirà connectat amb altres sistemes ja existents d’identificació d’autor com Author Resolver, Inspire, IraLis, RePEc, ResearchID, Scopus Author Identifier i VIVO, entre d’altres. ORCID es vincularà a la producció dels investigadors facilitant conèixer les seves publicacions, identificant col·laboradors i, en definitiva, afavorint el procés de recerca científica.

Esperem que aquestes novetats siguin de gran utilitat per al vostre treball de recerca.

El seu objectiu és orientar els professors i investigadors en els processos d’avaluació de la seva activitat investigadora i d’acreditació per part de les entitats ANECA, AQU i CNEAI. A les seves diferents seccions es poden trobar des dels enllaços a la documentació sobre com omplir els formularis acreditatius fins als accessos als recursos considerats per les diferents entitats.

Concretament, els recursos per valorar les revistes en ciències socials són:

• Communication & Mass Media Complete
• DICE
• EconLit
• ERIH
• Francis
• IN-RECJ
• IN-RECS
• Journal Citation Reports (JCR)
• Latindex
• MIAR
• RESH
• Science Citation Index (SCI)
• SCOPUS
• Social Sciences Citation Index (SSCI)

Podeu accedir al nou web a través d’aquest enllaç: www.uab.cat/biblioteques/acreditacio

Esperem que aquesta eina us sigui de gran utilitat en la vostra feina!

• Més possibilitats per localitzar la informació.

• Millores en la cerca: opcions de cerca més flexibles.

• Gestió d’alertes més eficaç: noves funcionalitats per a l’edició ràpida d’alertes i el reanomenament d’alertes anteriors.

• Context afegit

Ara els usuaris podran tenir una imatge més precisa del seu treball mitjançant la captura integral de dades de referències citades (Full Cited Reference Data Capture):

• Es recupera informació més exacta i dades afegides
• Es mostra una descripció bibliogràfica més completa en una cerca de referències citades (Cited Reference Search)
• Es mostra informació més exhaustiva a la taula de cerques de referències citades (Cited Reference Lookup table)

• Opcions addicionals en la cerca de referències citades

L’usuari tindrà més opcions per explorar i visualitzar d’una manera més flexible (Cited Reference Searching), que li permetrà les següents opcions:

• Cercar un article o títol de llibre citat
• Mostrar tots els autors coneguts i els càrrecs que exerceixen

• Obtenció de resultats més exhaustius
• S’ha habilitat el truncament a l’esquerra en els camps de codi Topic, Title, UID i ID
• S’ha actualitzat el diccionari anglès estatunidenc / anglès britànic per facilitar l’obtenció de millors resultats.

Esperem que aquestes millores us siguin de gran utilitat.

L’edició de gener de 2012 del rànquing avalua el dipòsit digital de 1240 institucions de tot el món:

• en la llista mundial el DDD ocupa l’11è lloc
• en tot Europa apareix a la 4a posició
• en la llista de dipòsits institucionals el DDD també és el repositori espanyol més ben posicionat i ocupa el 7è lloc

Els indicadors web utilitzats per a l’elaboració del rànquing mesuren la visibilitat i l’impacte dels repositoris científics. Podeu consultar la metodologia utilitzada i el rànquing complet a:  “Ranking web de repositorios del mundo”.

El DDD actua com a plataforma d’edició i consulta de la producció científica de la UAB. Aquest posicionament reconeix la qualitat i l’interès de les col·leccions alhora que fa que augmenti el pes específic a les cerques d’internet i dóna visibilitat internacional a la UAB.

Els objectius concrets del DDD són:

• augmentar la visibilitat, l’accés, la utilització i l’impacte dels resultats de les investigacions
• augmentar la visibilitat dels autors
• facilitar la cerca de la producció científica, administrativa i docent de la UAB des d’un únic dipòsit
• oferir a la comunitat universitària una plataforma de publicació dels seus treballs en text complet i accés obert
• afegir valor als documents a través de citacions normalitzades, estadístiques de consulta i adreces permanents
• assegurar l’accés a llarg termini amb mecanismes de preservació

Si esteu interessats en particpar-hi, us podeu posar en contacte amb les Biblioteques de la UAB de l’Àrea que correspon al vostre interès per establir el procediment de publicació que us sigui més adient. També podeu escriure a ddd.bib@uab.cat.