cinema i teatre – BCS

Parlem de transsexualitat

Elisa Campos — Tue, 08 Sep 2015 09:57:12 +0000

En el Festival de Venècia de 2015 ha triomfat la pel·lícula La chica danesa del director Tom Hooper, inspirada en la vida real de Einar Mogens Wegener, coneguda després com a Lili Elbe, la primera transsexual en la història que va ser operada per canviar de sexe. Tot va començar amb Niels Hoyer (un amic de la pròpia Lili quan encara era Einar) que va escriure la seva biografia Man into Woman. Alhora aquesta biografia va inspirar la novel·la de David Ebershoff: ‘The Danish Girl’ (publicada en 2001), i de la seva adaptació va sorgir la pel·licula.

La transsexualitat ha estat sempre una de les qüestions relacionades amb el gènere que han despertat més controvèrsia. La paraula apareix cap els anys 50 del segle XX fent referència als casos en què una persona expressa que pertany a l’altre gènere. Durant molt temps la transsexualitat ha estat considerada com una malaltia i encara actualment la llei exigeix la certificació de la bona salut mental de la persona transsexual abans de fer la seva reassignació genital.

Actualment està regulada (entre d’altres normes) per la Ley 3/2007, de 15 de marzo reguladora de la rectificación registral de la mención relativa al sexo de las personas, la Llei 17/2015, del 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes i el Instrumento de Ratificación del Convenio relativo al reconocimiento de las resoluciones por las que se constata un cambio de sexo…

A la Biblioteca de Ciències Socials trobareu nombrosa bibliografia en relació al gènere, transsexuals, canvi de sexe, estudi de dones, identitat sexual, sociodiversitat i sexualitat… les podeu trobar per paraula clau en qualsevol idioma, i/o per les cerques bàsiques com autors, títol, matèries…

BCNegra 2015

Elisa Campos — Tue, 27 Jan 2015 08:55:13 +0000

Ara fa 10 anys que es presentava la primera edició de la BCNegra, la trobada de la novel·la negra de Barcelona. Aquest any se celebra a partir del 29 de gener fins el 7 de febrer.

A la BCNegra 2015 hi haurà activitats i propostes per a tots els amants de la novel·la negre criminal, amb més de cinquanta activitats gratuïtes que inclouen taules rodones, clubs de lectura, exposicions, converses amb escriptors, cicles de cinema i programacions especials de diversos equipaments culturals al voltant d’aquest gènere.

Resaltem el X Premi Pepe Carvalho, premi que es convoca a cada trobada, en memòria de l’autor Manuel Vázquez Montalbán, i que enguany ha estat atorgat a l’escriptora Alicia Giménez Barlett, per la seva renovació de la novel·la policíaca espanyola, aportant, a judici del jurat, una perspectiva femenina i feminista, pionera en aquest àmbit .

Us posem el programa del certàmen.

Nous llibres de la col·lecció Cine y Derecho

Elisa Campos — Mon, 13 Jan 2014 10:59:19 +0000

La col·lecció Cine y Derecho va ser creada per l’editorial Tirant lo Blanch l’any 2002, amb el llibre El verdugo : un retrato satírico del asesino legal. Actualment s’han publicat 42 títols més de la col·lecció.

Us presentem els últims títols adquirits a la nostra Biblioteca:

Podeu veure tots els exemplars de la col·lecció Tirant lo Blanch. Cine Derecho que tenim a Ciències Socials.

El cinema i la justícia

Teresa Flix — Mon, 19 Nov 2012 08:10:15 +0000

La Abogacía Española ha organitzat un concurs per conèixer quines són les 10 millors pel·lícules jurídiques de la història del cinema. Per participar en el concurs es podrà votar fins el proper 31 de desembre per conèixer si “Matar a un ruiseñor” s’imposa a “Doce hombres sin piedad”, o si “Algunos hombres buenos” se sitúa per davant de “Testigo de cargo”.

Per ara les pel·lícules més votades són les següents:

Si no esteu d’acord amb les que actualment es troben entre els 10 primers llocs, les podeu canviar votant a les pel·lícules que considereu millors, amb la qual cosa, a més, podreu guanyar uns premis de “pel·licula”, que es sortejaran entre tots els concursants, al mateix temps que podreu participar en un fòrum de debat.
Per poder votar les pel·lícules i participar en el sorteig activeu el següent enllaç

Cicles temàtics de cinema: “El crim i la ciutat”

Elisa Campos — Tue, 22 May 2012 07:23:13 +0000

Cultura en viu amb col·laboració amb diferents departaments, àrees i entitats de la UAB, organitza diferents cicles temàtics de cinema.

Fins el 25 de maig podeu veure el cicle El crim i la ciutat amb la projecció de la pel·lícula d’Orson Welles Sed de mal (Touch of evil, 1955).

Consulteu la bibliografia de la Biblioteca en aquesta matèria: Criminologia i les quinze entrades relacionades.

L’art, el dret i la censura

Elisa Campos — Mon, 13 Feb 2012 07:00:21 +0000

Us presentem una les noves adquisicions de la Biblioteca a través del Departament de Ciència Política i Dret Públic:

El arte a juicio / Luís Ramón Ruiz Rodríguez, María Jesús Ruiz Fernández (dir.). — València : Tirant lo Blanch, 2009

A partir de les ponències de les III Jornadas de Arte y crimen (celebrades a Cadis els dies 22 -24 de 2008), es posa en evidència la censura de grans obres literàries com El Lazarillo de Tormes, El Buscón, Madame Bovary, Las Flores del mal, el cinema de Berlanga i la censura durant la dècada dels 50, llibres infantils prohibits com ara Mi primer libro de historia, El folcklore en la escuela…, el periodisme actual (El Jueves…), etc.

Es tracta d’un llibre que vincula l’art, el crim i la cultura en un espai de pensament i de diàleg basats en la fascinació que provoca en l’artista l’acte criminal i la commoció que aquest produeix en el públic a través de les seves obres.

Consulteu les nostres matèries sobre aquest tòpic:

També trobareu bibliografia si busqueu per títol de col·lecció: Tirant lo Blanch. Arte y crimen i Tirant lo Blanch. Cine derecho.

Fins l’11 de febrer BCNegra 2012

Elisa Campos — Thu, 19 Jan 2012 08:35:30 +0000

Un any més Barcelona serà per uns dies la capital de la novel·la policíaca i de misteri amb nombroses activitats paral·leles al voltant de la ciutat des de conferències i lectures a concursos de pistes, entregues de premis i tertúlies.

Us presentem la VIII Trobada de Novel·la Negra BCNegra 2012, convocada per l’Ajuntament de Barcelona. La durada serà des del 2 a l’11 de febrer.

Les activitats que es coneixen per ara inclouen taules rodones, converses, el Cicle de Cinema Negre, el Punt d’intercanvi de llibres i la trobada dels lectors amb els autors que hi participen.

Destaquem especialment el lliurament del VII Premi Pepe Carvahlo que enguany es farà a l’escriptor grec Petror Màrkaris, com a un dels representats de la novel·la negra mediterrània.

Els altres guanyadors del Premi Carvalho són: Andreu Martín, Ian Rankin, Michael Connelly, P. D. James, Henning Mankell i Francisco González Ledesma.

A la UAB podeu consultar: Cultura i dret , Dret i literatura, Novel·la policíaca i de misteri, Premis literaris i tot el que tingui a veure amb Criminologia i Dret penal.

Dret i Teatre

Elisa Campos — Mon, 30 May 2011 10:12:55 +0000

La Facultat de Dret de la Universidad de los Andes a Colòmbia ha creat la càtedra Teatro y Derecho, amb l’objectiu d’aportar habilitats en expressió oral i corporal als estudiants de dret, per tal que puguin convertir-se en professionals íntegres i amb una major seguretat i capacitat de comunicació.

Segons els organitzadors “és un espai de distensió i joc que convida al deselvolupament i al risc i que contribueix a l’enfortiment de valors com ara l’honestitat, el compromís i la responasbilitat, alhora que reforça aspectes inherents a la pràctica del teatre”

Aqui teniu el llistat de les obres representades:

Terror y miseria del Tercer Reich (Bertolt Brecht)

El juez de los divorcios (Miguel de Cervantes Saavedra)

La excepción y la regla (Bertolt Brecht)

Prometeo encadenado (Esquilo)

Maese Pierre Pathelin farsa francesa del siglo XV (Anónimo)

Lisístrata (Aristófanes)

Una libra de Antonia (Versión libre a partir del Mercader de Venecia de William Shakespeare)

La indagación (Peter Weiss)

Misa satánica (Johann Wolfang van Goethe)

Badem. Pieza didáctica sobre el acuerdo (Bertolt Brecht)

A la Biblioteca de Ciències Socials trobareu bibliografia sobre Cultura i dret i la matèria relacionada Dret en el cinema

El Dret en el cinema

Teresa Flix — Thu, 24 Mar 2011 22:23:19 +0000

La màgia del cinema fa que en un moment puguem viatjar a llocs llunyans, visualitzar els paisatges més recòndits, submergir-nos en èpoques del passat o transportar-nos al futur, però el cinema pot ser també una eina útil per a l’estudi del dret.
Avui publiquem la introducció que el professor de la Facultat de Dret, Antonio Serrano González, va fer amb motiu de l’exposició El Dret en el cinema realitzada a la nostra biblioteca.
“El 1903 la incipient indústria del cinema fou capaç de rodar una pel·lícula que per primera vegada narrava una història sencera, de cap a peus, amb inici, desenvolupament i final, en dotze plans i deu minuts. The Great Train Robbery, de Edwin S. Porter, tota una proesa.
Aquell mateix any, Max Weber escrivia: “Casi todas las ciencias deben algo a los diletantes, incluso, en ocasiones, puntos de vista valiosos y acertados. Pero el diletantismo como principio de la ciencia sería su fin. Quien quiera ver cosas que vaya al cine: allí se las presentarán a todo pasto, incluso en forma literaria”.
Max Weber, amb els seus grans ulls panoràmics, se n’adonà a la seva manera de la potència futura del cinema, però el condemnà a l’àmbit de l’entreteniment: la universitat alemanya de llavors era una república governada amb mà de ferro per l’aristocràcia dels especialistes, els quals anaven al teatre i a la sala de concerts a formar-se i al cinema tan sols alguna vegada per passar l’estona.
El cinema neix i viu lluny de les aules i dels despatxos universitaris, allunyat dels catedràtics de Dret, que van veient amb sorpresa i certes dosis d’aprensió el creixent interès popular pels crims, judicis i tribunals que el cinema americà anava aixecant amb els seus thrillers, westerns, comèdies i courtrooms films.
A meitat del segle XX, un dels més grans juristes moderns, Francesco Carnelutti s’espanta d’aquesta flama popular que atia el cinema a la llar del Dret i escriu: “Lo malo es que se asiste al proceso de la misma manera en que se goza del espectáculo en el cinematógrafo, el cual, por lo demás, finge con mucha frecuencia tanto el delito como el correspondiente proceso. Pero puesto que la actitud del público respecto de los protagonistas del drama penal es la misma que tenía la multitud frente a los gladiadores que combatían en el circo,… el proceso penal no es, desgraciadamente, otra cosa que una escuela de incivilidad”.
Però el cinema va esdevenir al llarg del segle un setè art, i aquest públic comparat amb la plebs dels amfiteatres romans és el públic més aviat estàndard, ni alt ni baix, de la societat tecnològica dels nostres dies: audiències que van al cine, lloguen un dvd, descarreguen una pel·lícula, veuen la televisió.
Les Facultats de Dret més inquietes comencen a interessar-se llavors per l’estudi del cinema jurídic: quins valors, idees i sentiments de justícia transmet? Quines representacions i descripcions fa de jutges, advocats, clients? Quines anàlisis i crítiques suscita de les nostres institucions?.
Paral·lelament, el setè art ha anat llaurant al llarg del segle excel·lents pel·lícules, precioses joies del cinema jurídic que actualment, apareixen dotades d’un magnífic classicisme. M, el vampir de Düsseldorf, Anatomia d’un assassinat, Matar a un rossinyol, Vencedors o vençuts, 12 homes sense pietat, Testimoni de càrrec, El veredicte, Story of Qiu Ju són potser els primers noms d’una llista de clàssics que es converteixen en excel·lents instruments didàctics per als alumnes que estudien Dret. Amb aquesta mena de pel·lícules s’aprèn dret d’una altra manera, doncs la seva textura cinematogràfica fa precisament que germinin sempre nous problemes i matisos, sovint plantejats pels alumnes, que tenen tants ulls com el professor. La pel·lícula es situa així a les antípodes d’una classe al dictat. La pel·lícula democratitza la docència, i al final solen ser els alumnes els que aconsegueixen que el film, com predicava Italo Calvino dels llibres clàssics, constitueixi “una riqueza para el que lo ha visto y amado” i no pugui ser-te mai indiferent perquè “te sirve para definirte a ti mismo” (…)”.
Des de finals dels anys noranta del segle passat, les facultats de dret nord-americanes van començar a introduir en els seus plans d’estudi els cursos de dret en el cinema.
Des de fa deu anys la Universitat Autònoma de Barcelona imparteix l’assignatura Imatges del Dret al Cinema; la nostra universitat va ser pionera en introduir una assignatura oficial d’aquestes característiques, ho va fer seguint el model de la School of Law de la University of California a Berkeley. Actualment s’imparteix a l’Aula de Cinema de la UAB per a una vuitantena d’alumnes procedents de més de mitja dotzena de titulacions diferents.
Si voleu consultar bibliografia sobre aquesta matèria podeu cercar al nostre catàleg per:

Fins el 5 de febrer, BCnegra 2011

Elisa Campos — Tue, 01 Feb 2011 13:48:14 +0000

Avui dia 1 de febrer el juez Baltasar Garzón parlarà sobre el crim organitzat amb el ex-fiscal José María Mena i el el periodista José Martí Gómez a l’acte que tindrà lloc a l’Ajuntament de Barcelona, en el marc del BCnegre 2011: trobada de novela negra de Barcelona.

Un cop més Barcelona serà per uns dies la capital de la novel·la policíaca i de misteri amb nombroses activitats paral·leles al voltant de la ciutat des de conferències i lectures a concursos de pistes, entregues de premis i tertúlies. En l’edició d’aquest any destaquen les sessions monogràfiques dedicades als espies i als narradors britànics, protagonitzada per R.J. Ellory, David Peace i Craig Russell. D’altra banda, en col·laboració amb la Policía nacional, els participants podran descobrir com s’elabora un retrat robot d’un assassí, es podrà visitar l’exposició que es dedica a Joaquim Carbo (autor de novel·la negra juvenil) i assistir a la primera projecció d’una pel·lícula basada en el personatge de Pepe Carvalho a la Filmoteca.

El certàmen comptarà també amb la participació de Dani el Rojo, un exponent de la vida delictiva i carcelària de la Barcelona dels anys setanta i vuitanta, que mostrarà en Confesiones de un ganster de Barcelona com era la delinqüencia a la ciutat a partir de la seva experiència en aquells anys.