En Jaume Riera i Sans, conegut historiador especialitzat en estudis sobre els jueus a la Corona d’Aragó, i a Catalunya en particular, ha publicat també textos medievals i estudis de cultura catalana, essent distingit amb nombrosos premis de l’Institut d’Estudis Catalans.

El llibre que tenim a les mans, explica un per un, tots aquells casos que foren jutjats pels tribunals de Catalunya, exposant-nos el que se’n sap: d’on procedien, amb qui s’apariaven i quina sort s’escaigué. Són més de tres-cents, pertanyents a tots els graus de l’escala social (1)

Us posem part de la presentació de l’autor:

Deixeu-m’ho dir, ara al principi. Aquest llibre no és un assaig sobre un aspecte sociològic de la sexualitat, ni un pamflet amb descripcions escabroses, sinó un llibre d’història. El seu propòsit es compleix amb la presentació detallada dels casos coneguts d’atracció sentida i manifestada entre homes catalans, i a Catalunya, des dels primers documentats, que s’escau dins el segle XIII, fins a final del segle XVIII…

El llibre consta de set capítols. Els quatre primers són d’introducció temàtica, els dos darrers contenen anàlisis i comentaris sobre tot el conjunt. Destaquem el cinquè on els personatges incriminats de sodomites tenen nom i cognom, numerats al final en la cronologia en el llibre i les seves històries contades de manera concisa.

(1) extret de la contracoberta

*La Mancomunitat no va néixer de cap pacte ni cap reconeixement del govern espanyol envers Catalunya, sinó de la voluntat intrínseca dels catalans que van aprofitar al màxim les possibilitats que preveia el marc normatiu espanyol general. A banda de la llei reguladora de les províncies de 28 d’agost de 1882, fou un decret de 1913 del govern d’Eduardo Dato  el que va permetre que les diputacions que volguessin s’agrupessin per fer més eficients llurs serveis administratius. Les quatre diputacions catalanes foren les úniques que van utilitzar aquesta possibilitat. La Mancomunitat no va tenir mai més funcions que les que tenien les pròpies diputacions; tot i les aspiracions catalanes de superar-les per assolir una futura autonomia.

A tot Catalunya se celebra aquest important esdeveniment  amb nombrosos actes de commemoració. El coordinador de tots aquests actes  és en Xavier Forcadell i Esteller,  també coordinador general de la Diputació de Barcelona. Tot seguit us indiquem els actes més representatius:

1. Web de les diputacions de Catalunya Mancomunitat de Catalunya 1914-2014. Dins aquest enllaç trobareu l’exposició central del Centenari, inaugurada el passat abril al CCCB

2. Documental emès a TV3 amb el títol Sommiar un país, construir un somni.

3. Xip/Tv on trobareu el documental per capítols, capítols de ràdio i molta informació relacionada amb aquest important esdeveniment dins les televisions locals i diferents webs municipals d’arreu de Catalunya.

A la Biblioteca de Socials podeu buscar documents per la matèria  Catalunya — Mancomunitat i altres matèries relacionades.

D’aquest mateix web en destaquem  el Pla estratègic i les Normatives:       

Pla estratègic de polítiques de dones 2012-2015, té la missió de planificar una societat més igualitària, justa i equitativa per a dones i homes, en la qual les dones puguin viure lliures de violència masclista. En destaquem les noves propostes de normes jurídiques, que  són molt  importants per fixar els marcs d’actuació i obrir les portes de les reformes necessàries. En aquest sentit, el Govern va aprovar, en la sessió de 26 de juny de 2012, l’autorització per iniciar la tramitació de l’Avantprojecte de llei per a la igualtat efectiva entre dones i homes. Aquest projecte normatiu pretén aconseguir la construcció de noves referències de relació entre dones i homes basades en el respecte.

Trobareu la  Legislació en matèria d’igualtat i drets de les dones a nivell Internacional, Unió Europea, d’Espanya i Catalunya a l’Annex 1 del PDF del Pla estratègic (pàgs. 78-82)

L’Institut català de la Dona  disposa d’un cercador de normativa de gènere on trobar  informació sobre drets de les dones, en especial atenció a la legislació catalana i també en els marcs normatius nacionals i internacionals.

Des del passat mes de juliol que es pot accedir a la versió en línia del Diccionari de dret civil elaborat pel TERMCAT i el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.

Aquest diccionari conté 1.160 termes corresponents a les cinc grans àrees clàssiques del dret civil: dret civil general, dret civil d’obligacions i contractes, drets reals, dret de família i dret de successions. Cada article conté les denominacions en català, equivalents en castellà, definicions i, sovint, notes explicatives. No és un diccionari de dret civil català, sinó que inclou, a més del dret civil català, tots els conceptes del dret civil aplicable a Catalunya.

Podeu accedir a aquest diccionari des del nostre catàleg o bé des de l’apartat Diccionaris-e d’aquest bloc.

Us possem l’abstract de l’article:

Objectius. Establir els termes del debat sobre la controvertida qüestió del dret a l’oblit digital. Estudiar les característiques web que permeten la perennitat de la informació a la xarxa de xarxes i els efectes que comporta.
Analitzar com les diferents instàncies europees i nacionals estan advocant feia el reconeixement formal i informal del dret a l’oblit a Internet.

Metodologia. Anàlisi de la Directiva Europea 96/46/CE i de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal. Estudi de la doctrina jurídica relativa a l’aplicació dels principis de la protecció de dades personals; dels drets ARCO (accés, rectificació, cancel•lació i oposició); dels drets de la personalitat; de les llibertats informatives. Examen de lleis i textos jurisprudencials estrangers relacionats amb el dret a l’oblit digital, centrant la nostra atenció en la iniciativa legislativa europea i les resolucions del Garante per la protezioni dei dati personali i de la Commission nationale de l’informatique et les libertés.

Resultats. Fins fa ben poc, quan algú s’equivocava, podia rectificar, canviar i esmenar els errors del passat. La limitada memòria humana contribuïa essencialment a això. No obstant això, la progressiva universalització d’Internet, que combina una ingent capacitat d’emmagatzematge amb motors de cerca que permeten localitzar-la amb extrema facilitat, pot significar la fi de l’oblit. La perennitat de la informació 2.0 implica nous desafiaments per al Dret. En aquest treball els observem, analitzant com les autoritats europees de protecció de dades han reconegut informalment l’existència del dret a l’oblit digital, que en breu, a més, serà clarificat i regulat formalment pel legislador europeu. Així mateix, l’autor planteja els termes del debat i proposa una definició àmplia del nou dret, si bé amb una extensió limitada, tenint en compte que es tracta d’un dret relatiu, és a dir, no absolut, que pot cedir en cas de conflicte amb altres finalitats legítimes, com poden ser les informatives, culturals o històriques.

D’altra banda podeu llegir també l’article següent: La memòria cartogràfica de la Guerra Civil espanyola: els mapes de la Guerra a la Cartoteca de la Universitat Autònoma de Barcelona / Marta Gil

S’amplia de forma significativa l’àmbit de les competències de la jurisdicció social, ja que no estan integrades únicament per les matèries laborals i les prestacions de la Seguretat social, sinó, a més,  per qualsevol que, en forma directa o indirecta o per connexió, puguin qualificar-se de socials, en concret les laborals, les sindicals i les del control jurisdiccional dels actes administratius singulars o plurals dictats sobre aquests temes, les mateixes que fins ara eren atribuïdes al coneixement d’altres ordres jurisdiccionals (especialment el civil i el contenciós-administratiu).

Seran objecte de coneixement dels jutjats i els tribunals de l’ordre social (i no pels civils com fins ara):

• Els litigis sobre responsabilitat civil contra els empresaris o els vinculats amb ells
• La impugnació dels actes administratius singulars o plurals dictats per l’Administració pública
• Totes les accions relatives a un mateix accident laboral o malaltia professional (excepte les penals)
• El compliment de la normativa sobre prevenció de riscos laborals
• El reconeixement, la valoració i la qualificació del grau de discapacitat i en un futur la Llei de dependència
• El procediment social dels sindicats i de les associacions empresarials, del Ministeri fiscal, del Secretariat judicial…

Aquesta iniciativa té com a objectiu que els usuaris puguin exigir que les xarxes socials, per exemple, suprimeixin totes les seves dades personals i fotos al donar-se de baixa del servei. La proposta també exigirà que la configuració de les xarxes socials garanteixi la privacitat dels usuaris per defecte de forma que les dades dels internautes no puguin processar-se excepte si aquests hi donen el seu permís expressament.

Aquestes normes no només afectaran a empreses que operin dins de la Unió Europea. La CE vol que les situades fora dels territoris europeus, sobretot als EUA, i que processin dades dels ciutadans europeus, també compleixin amb aquesta legislació.

A Espanya la lluita per aconsseguir-ho està entre l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) i Google España. Dels molts contenciosos que tenen obertes aquestes dues parts, cinc van entrar a l’Audiència Nacional el gener d’enguany.

Podeu consultar la base de dades de legislació Westlaw on trobareu bibliografia i notícies sobre el tema.

La Llei d’Economia Sostenible, concretament en la disposició coneguda com «Llei Sinde», va modificar la Comissió de Propietat Intel lectual establint que actuarà en dues seccions.

La Secció Primera té encomanades funcions de mediació i arbitratge, incloent matèries relacionades amb entitats de gestió col.lectiva.

La Secció Segona de la Comissió durà a terme funcions de salvaguarda dels drets de propietat intel lectual davant els casos de vulneració pel responsable de serveis de la societat de la informació, sempre que aquest responsable, directament o indirectament, actuï amb ànim de lucre o hagi causat o pugui causar un dany patrimonial al titular d’aquests drets. Aquesta Secció mai actuarà ni d’ofici ni contra els usuaris d’Internet.

En cada cas, serà la Comissió de Propietat Intel lectual la qual decidirà si cal retirar de continguts o el tancament de la pàgina, però per a l’execució forçosa d’aquestes mesures haurà de comptar sempre amb autorització judicial.

El motiu d’aquestes declaracions és l’anunci per part del govern estatal de presentar l’esborrany d’una nova Llei que garantitzarà una mort digna als pacients, una Llei que preten ser “consensuada” amb tots els sectors, inclós els col·lectius cristians, treballant conjuntament amb experts en cures pal·liatives i amb els sectors professionals.

Actualment existeix la Ley 41/2002, de 14 de noviembre, reguladora de la autonomía del paciente y de derechos y obligaciones en materia de información y documentación clínica. El Síndic de Greuges de Catalunya ofereix també informació sobre els drets dels pacients. A la nostra Biblioteca la trobareu sota els encapçalaments:

• Consentiment informat
• Dret a morir
• Documents de voluntats anticipades
• Eutanàsia
• Malalts-Situació legal, lleis, etc.
• Medicina i dret
• Testament vital

Totes aquestes matèries tenen a més d’altres relacionades que us poden interessar.

A la contracoberta del llibre l’autor escriu:

El Notari Raimon Noguera (Barcelona,1897-1990) ha estat una de les personalitats més destacades de la societat catalana del segle XX. Va revalorar la importància històrica dels fons notarials, fins a aleshores allunyats dels interessos dels historiadors… va contribuir a situar l’Arxiu del Col·legi de Notaris de Catalunya com un dels més rellevant de tot Europa… membre de la Penya Gran de l’Ateneu Barcelonès, va ser amic dels escriptors Josep Maria de Sagarra i Josep Pla.

Notari i confident dels artistes Pablo Picasso i Joan Miró i del músic Pau Casals, la seva intervenció va ser decisiva perquè el llegat que aquestes tres personalitats van voler deixar a Catalunya esdevingués una realitat.

Una obra sens dubte interessant. Podeu consultar altres obres del notari Noguera i Guzmán, Raimón, 1897-1990 tant  com  autor com per matèria.