El títol de la 4a sessió és Les sentències de l’Audiència Nacional i del Tribunal Suprem sobre el setge al Parlament de Catalunya, i la farà el Dr. Tomás Gil Márquez i coordinat pel Dr. Joan Lluís Pérez Francesch.

La inscripció en aquest punt al Seminari comporta el dret a  assistir a les restants dues sessions del seu programa (aqui trobareu també la inscripció).

Us convidem a participar-hi!!!

En Jaume Riera i Sans, conegut historiador especialitzat en estudis sobre els jueus a la Corona d’Aragó, i a Catalunya en particular, ha publicat també textos medievals i estudis de cultura catalana, essent distingit amb nombrosos premis de l’Institut d’Estudis Catalans.

El llibre que tenim a les mans, explica un per un, tots aquells casos que foren jutjats pels tribunals de Catalunya, exposant-nos el que se’n sap: d’on procedien, amb qui s’apariaven i quina sort s’escaigué. Són més de tres-cents, pertanyents a tots els graus de l’escala social (1)

Us posem part de la presentació de l’autor:

Deixeu-m’ho dir, ara al principi. Aquest llibre no és un assaig sobre un aspecte sociològic de la sexualitat, ni un pamflet amb descripcions escabroses, sinó un llibre d’història. El seu propòsit es compleix amb la presentació detallada dels casos coneguts d’atracció sentida i manifestada entre homes catalans, i a Catalunya, des dels primers documentats, que s’escau dins el segle XIII, fins a final del segle XVIII…

El llibre consta de set capítols. Els quatre primers són d’introducció temàtica, els dos darrers contenen anàlisis i comentaris sobre tot el conjunt. Destaquem el cinquè on els personatges incriminats de sodomites tenen nom i cognom, numerats al final en la cronologia en el llibre i les seves històries contades de manera concisa.

(1) extret de la contracoberta

Dissabte 27 de setembre, davant l’expectació dels mitjans de comunicació nacionals i internacionals,

el President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas i Gavarró, va signar la Llei 10/2014, del 26 de setembre, de consultes populars no referendàries i d’altres formes de participació ciutadana de la qual us posem l’enllaç en .pdf

També el podeu consultar íntegrament en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 6715 , del 27/09/2014

*La Mancomunitat no va néixer de cap pacte ni cap reconeixement del govern espanyol envers Catalunya, sinó de la voluntat intrínseca dels catalans que van aprofitar al màxim les possibilitats que preveia el marc normatiu espanyol general. A banda de la llei reguladora de les províncies de 28 d’agost de 1882, fou un decret de 1913 del govern d’Eduardo Dato  el que va permetre que les diputacions que volguessin s’agrupessin per fer més eficients llurs serveis administratius. Les quatre diputacions catalanes foren les úniques que van utilitzar aquesta possibilitat. La Mancomunitat no va tenir mai més funcions que les que tenien les pròpies diputacions; tot i les aspiracions catalanes de superar-les per assolir una futura autonomia.

A tot Catalunya se celebra aquest important esdeveniment  amb nombrosos actes de commemoració. El coordinador de tots aquests actes  és en Xavier Forcadell i Esteller,  també coordinador general de la Diputació de Barcelona. Tot seguit us indiquem els actes més representatius:

1. Web de les diputacions de Catalunya Mancomunitat de Catalunya 1914-2014. Dins aquest enllaç trobareu l’exposició central del Centenari, inaugurada el passat abril al CCCB

2. Documental emès a TV3 amb el títol Sommiar un país, construir un somni.

3. Xip/Tv on trobareu el documental per capítols, capítols de ràdio i molta informació relacionada amb aquest important esdeveniment dins les televisions locals i diferents webs municipals d’arreu de Catalunya.

A la Biblioteca de Socials podeu buscar documents per la matèria  Catalunya — Mancomunitat i altres matèries relacionades.

En la seva acta fundacional extableixen que el grup es constitueix per defensar  d’una manera integral,  el dret constitucional de  totes aquelles persones que peteixen problemes de contaminació acústica així com sensibilitzar els ciutadans i a l’Administració sobre aquesta problemàtica (educacional, cultural, mediambiental) sobre la qual cal una major sensibilitat i ocupació per part dels poders públics . Té seccions dedicades a la legislació, l’activitat dels tribunals i les notícies de premsa, així com un consultori jurídic en línia.

En el web  s’inclou també una guia d’ajuda, sentències actuals comentades, opinions dels professionals i un recull de notícies al dia.  Si feu un cop d’ulls als enllaços, trobareu informació organitzada per temes com soroll i salut, recursos didàctics, acústica, ecologia acústica, recursos governamentals i no governamentals, mapeig de soroll, organitzacions contra la contaminació acústica arreu del món… entre d’altres.

Consulteu la bibliografia que tenim al a nostra Biblioteca: Contaminació acústica

La inauguració estarà a càrrec de Mercedes Unzeta, Vicerectora de Relacions Internacionals de la UAB, Yves Wantens, Delegat del Govern de Flandes i Teresa Freixes (ICE), Catedràtica de Dret Constitucional i Catedràtica Jean Monnet ad personam. A la Biblioteca de Ciències Socials podeu trobar les matèries:

• Competència (Dret) — Unió Europea, Països de la
• Poder legislatiu — Unió Europea, Països de la
• Dret constitucional — Unió Europea, Països de la

Us posem l’enllaç de l’Informe. Al final del text trobareu els enllaços a l’informe sobre Espanya, el qual han treballat també la professora de la UAB Mercè Sales, els experts en dret Núria Saura, també de la UAB, i Ferran Rodríguez, i Caspar Visser com a jurista lingüista i l’informe europeu.

Del 2 al 4 de març tindrà lloc el I Congrés internacional per examinar les relacions entre el Parlament Europeu, els parlaments nacionals i els parlaments regionals amb competències legislatives.
Aquest congrés s’emmarca dins del projecte coordinat del pla nacional d’I+D+I del Ministeri de Ciència i Innovació, que té com a universitat coordinadora la UAB i en el que també hi col·laboren la Universitat Autònoma de Madrid i la Universitat Nacional d’Educació a Distància.

Durant els quatre dies que dura el congrés, els participants podran assistir a conferències i xerrades per part de membres del projecte I+D+I, responsables de diverses institucions com la Comissió Europea o el Parlament Europeu, òrgans de la Unió Europea, o de xarxes interregionals. També estan previstes taules rodones i col·loquis així com una visita al Parlament Europeu el dia 3 de març.

Constitucionalisme multinivell: Parlament Europeu i parlaments nacionals, està dirigit per Teresa Freixes, catedràtica de dret constitucional per la UAB, i Yolanda Gómez, catedràtica de dret constitucional per la UNED.

L’exèrcit aspira “al traspaso pacífico del poder, en el marco de un sistema democrático libre, a una autoridad civil elegida para gobernar el país y construir un estado democrático y libre” (La Vanguardia, 12/02/11).

El país recupera poc a poc la normalitat en la primera setmana laboral que segueix a la revolució que ha derrotat el president Honi Mubarak . L’activitat econòmica comença a iniciar-se i la plaça Tharir ha reobert parcialment els seus carrers al tràfic.

Occident mentrestant, respira a l’espera de la transició democràtica a Egipte.

Consulteu Egipte-Política i govern, Democràcia al catàleg de la UAB.

Segons l’article 116 de la nostra Constitució els tres estats estan regulats per la Llei Orgànica 4/1981 de 1 de junio, de los Estados de Alarma, Excepción y Sitio, publicada en el B.O.E. núm. 134 de 5 de junio de 1981. Us posem transcrit l’article 1 de la LLei:

1. Procederá la declaración de los estados de alarma, excepción o sitio cuando circunstancias extraordinarias hiciesen imposible el mantenimiento de la normalidad mediante los poderes ordinarios de las Autoridades competentes.

4. La declaración de los estados de alarma, excepción y sitio no interrumpe el normal funcionamiento de los poderes constitucionales del Estado.

Consulteu la bibliografia que tenim a la Biblioteca.