Avui dia 29 de febrer el diari La Vanguàrdia publica un article que us pot interessar sobre els drets fonamentals i la revolució digital.

Què passa amb els nostre mails, els nostres blocs, les nostres imatges i tota la nostra activitat digital quan deixem d’existir?

França ha començat a formar un marc legal per intentar omplir aquests buits en la legislació, amb l’establiment de nous drets digitals. Podeu llegirl’article:

http://www.lavanguardia.com/vida/20160229/4085405270/francia-regula-tratamiento-post-mortem-datos-internet.html

Si voleu ampliar la cerca entreu a les bases de dades del nostre catàleg (CSIC, Scopus, Vlex…) per paraula clau (identidad personal, post-morten interaction, digital legacies … o a través del nostre cercador de documents digitals de la UAB Trobador

Aquesta aplicació ja està disponible per a dispositius Android.  La versió per a Apple arribarà a principis de l’any vinent.  Està molt pensada perquè els nens i els adolescents la puguin utlitzar fàcilment. S’ha tingut molt en compte els hàbits de consum multimèdia de nois i noies entre els 12 i els 16 anys d’edat. Això s’ha fet a través de proves amb joves de diversos Instituts d’Ensenyament Secundari de Catalunya. A partir d’aqui l’IDT es va encarregar d’analitzar els continguts consultats, els canals utilitzats, i tots els dubtes i les queixes. Alhora van impartir tallers sobre continguts nocius com la discriminació de persones o la incitació a la violència. A partir d’aqui va sorgir el disseny de l’aplicació MediaKids.

Els investigadors de la UAB esperen fer una segona versió on les imatges que els adolescentes perceben com les més lesives són les que ells mateixos produeixen amb els seus telèfons són les que ells mateixos produeixen amb els seus telèfons mòbils i que pengen en xarxes socials. Totes les denúncies s’adreçaran a la policia.  (La Vanguàrdia 27 de novembre de 2014, pàg. 37).

Consulteu bibliografia sobre aquest tema per la matèria Tecnologia i dret

Es tracta d’un número especial amb articles d’accés gratuït en versió digital fins al 11 de març de 2014:

• An eye-tracking investigation of internet consumers’ decision deliberateness Yu-feng Huang, Feng-yang Kuo

• Online experiences and virtual goods purchase intention Echo Huang

• The impact of electronic word of mouth on a tourism destination choice: Testing the theory of planned behavior (TPB) Mohammad Reza Jalilvand, Neda Samiei

• The determinants of consumer behavior towards email advertisement Hsin Hsin Chang, Hamid Rizal, Hanudin Amin

• System design effects on online impulse buying Kathy Ning Shen, Mohamed Khalifa

• Narrative online advertising: identification and its effects on attitude toward a product Russell K.H. Ching, Pingsheng Tong, Ja-Shen Chen, Hung-Yen Chen

• The effects of blogger recommendations on customers’ online shopping intentions Chin-Lung Hsu, Judy Chuan-Chuan Lin, Hsiu-Sen Chiang

Recordeu que  per consultar aquests articles cal fer-ho des dels ordinadors connectats a la xarxa de la UAB. Si feu la consulta des de fora del Campus, heu d’accedir-hi mitjançant el servei ARE.
 

El terme Big Data s’utilitza per designar el fenomen derivat del creixement exponencial de dades que les tecnologies permeten acumular, de la possibilitat de relacionar aquestes dades entre si, i d’obtenir-ne informació d’interès.

El congrés IDP està impulsat i organitzat pels Estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Les inscripcions es poden fer a través de la pàgina web del congrés: http://edcp.uoc.edu/symposia/idp2013/

Us possem l’abstract de l’article:

Objectius. Establir els termes del debat sobre la controvertida qüestió del dret a l’oblit digital. Estudiar les característiques web que permeten la perennitat de la informació a la xarxa de xarxes i els efectes que comporta.
Analitzar com les diferents instàncies europees i nacionals estan advocant feia el reconeixement formal i informal del dret a l’oblit a Internet.

Metodologia. Anàlisi de la Directiva Europea 96/46/CE i de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal. Estudi de la doctrina jurídica relativa a l’aplicació dels principis de la protecció de dades personals; dels drets ARCO (accés, rectificació, cancel•lació i oposició); dels drets de la personalitat; de les llibertats informatives. Examen de lleis i textos jurisprudencials estrangers relacionats amb el dret a l’oblit digital, centrant la nostra atenció en la iniciativa legislativa europea i les resolucions del Garante per la protezioni dei dati personali i de la Commission nationale de l’informatique et les libertés.

Resultats. Fins fa ben poc, quan algú s’equivocava, podia rectificar, canviar i esmenar els errors del passat. La limitada memòria humana contribuïa essencialment a això. No obstant això, la progressiva universalització d’Internet, que combina una ingent capacitat d’emmagatzematge amb motors de cerca que permeten localitzar-la amb extrema facilitat, pot significar la fi de l’oblit. La perennitat de la informació 2.0 implica nous desafiaments per al Dret. En aquest treball els observem, analitzant com les autoritats europees de protecció de dades han reconegut informalment l’existència del dret a l’oblit digital, que en breu, a més, serà clarificat i regulat formalment pel legislador europeu. Així mateix, l’autor planteja els termes del debat i proposa una definició àmplia del nou dret, si bé amb una extensió limitada, tenint en compte que es tracta d’un dret relatiu, és a dir, no absolut, que pot cedir en cas de conflicte amb altres finalitats legítimes, com poden ser les informatives, culturals o històriques.

D’altra banda podeu llegir també l’article següent: La memòria cartogràfica de la Guerra Civil espanyola: els mapes de la Guerra a la Cartoteca de la Universitat Autònoma de Barcelona / Marta Gil

El llibre està emmarcat en el text de la Ley Orgánica de protección de datos de carácter personal  i ens posa al dia sobre l’impacte que les noves tecnologies tenen en l’àmbit laboral i en el dret a la privacitat concretament.

Segons les pròpies autores, la nostra legislació no defineix clarament on són els límits de l’ús i de l’abús del control a la intromissió. El manual proporciona una guia pràctica amb models i formularis de treball (inclosos en un Cd-Rom), en relació a les mesures que es poden adoptar per establir una política de seguretat de la informació que permeti el control i la vigilància de les comunicacions electròniques en el lloc de treball, respectant en tot cas els drets dels treballadors i particularment la seva intimitat i privacitat.

Des de la pàgina del web podeu consultar l’obra completa o bé el resum de cada ponència (en format pdf).

En el catàleg de les biblioteques de la UAB podeu consultar els diferents congressos d’aquesta institució cercant per títol International Conference on Artificial Intelligence and Law.