Aquesta edició ha estat fruit de la Jornada “Iguales y diferentes ante el Derecho privado”, celebrada el desembre del 2009 i organitzada pel Departament de Dret Privat de la UAB.

Cal esmentar l‘aportació de María del Carmen Gete-Alonso, Arantza Libano Beristain i d’en Miquel Gardeñes Santiago, tots ells professors i investigadors del Departament.

Al contingut d’aquest llibre es destaca la importància del principi d’igualtat i no discriminació, que trobarem tractada no solament en l’evolució legal, jurisprudencial i doctrinal en l’ordenament espanyol, si no també en el dret comparat, especialment a nivell europeu, gràcies a la participació de destacats especialistes estrangers.

Les contribucions en matèries de dret privat, dret de la persona, dret de família i successions, dret de menors i dret de contractes, són enfocades a partir de criteris discriminatoris en relació al sexe, la religió, la raça, l’edat, la discapacitat i l’orientació sexual.

Conté bibliografia específica al final de cada capitol.

Aquest llibre el trobareu a la Biblioteca de Ciències Socials, consulteu el catàleg de la UAB

La inauguració estarà a càrrec de Mercedes Unzeta, Vicerectora de Relacions Internacionals de la UAB, Yves Wantens, Delegat del Govern de Flandes i Teresa Freixes (ICE), Catedràtica de Dret Constitucional i Catedràtica Jean Monnet ad personam. A la Biblioteca de Ciències Socials podeu trobar les matèries:

• Competència (Dret) — Unió Europea, Països de la
• Poder legislatiu — Unió Europea, Països de la
• Dret constitucional — Unió Europea, Països de la

A Barcelona es farà dilluns dia 21 un acte unitari per tal de fer visible la realitat de les persones que han hagut d’abandonar el seu país per motius ètnics, per la seva religió,  o per la seva orientació sexual.

L’acte, organitzat per l’Ajuntament de Barcelona, comptarà amb el testimoni de diferents persones refugiades i també intervindran Oriol Amorós, Secretari per a la Immigració i Immaculada Moraleda, regidora responsable de l’Àrea de Benestar i Cohesió Territorial. Durant la jornada es faran diverses activitats i s’acabarà amb una perfomance feta pel grup de teatre Inm del Centre Acathi.

Si us interessa, a la Biblioteca de Ciències Socials trobareu bibliografia sobre aquest tema. Consulteu la matèria Refugiats i altres matèries relacionades al nostre catàleg.

Segons la Convención del Mar, el mar territorial és aquell que s’estén fins una distància de dotze milles mar endins (22,2 km)) a comptar des del litoral.  Qualsevol fet o conflicte que passi en aquest espai, té conseqüències immediates com si es tractés en terra ferma  i el país costaner hi té els mateixos drets que tindria dins les fronteres del seu espai terrestre. Delimitar la línia de les 12 milles és de  vegades molt difícil, hi ha moltes variants com la geografia de la costa o la proximitat de dues riberes que poden ser motiu de conflicte. Els estats costaners tenen també alguns drets sobre l’anomenada “zona contigua” que abasta 24 milles naùtiques més. En aquesta franja d’aigua, l’estat costaner no té sobirania, els seus drets estan determinats només en matèria duanera, sanitària, fiscal i policial.

Per acabar voldríem esmentar també altres conceptes importants a l’hora de analitzar els conflictes marítims com ara la Zona econòmica exclusiva , la Plataforma Continental , i l’Estat insular .

Us posem aqui el comentari:

“LOCAL LANGUAGES IN THE EUROPEAN AREA OF JUSTICE”

by Marta Requejo on May 19, 2010

The Ministry of Justice of France has warned the General Council of the Spanish Judiciary on the bad practices of some Catalonian judges and magistrates, who send their resolutions to their French colleagues written in Catalan. France has raised a complaint to the CGPJ, which in turn has sent a letter to the president of the Superior Court of Justice of Catalonia, reminding that France will only accept foreing judicial communications in French, English, Italian, German or Spanish, and “do not accept any other language.”

The CGPJ explains the case of a Court of Cassa de la Selva (Girona), which sent a letter of request to the neighboring country drafted exclusively in Catalan. In the CGPJ’s opinion, this attitude amounts to a violation of the rules of linguistic uses. The CGPJ also points out that European countries have the power to decide which foreign languages other than their own they accept for judicial documents to be referred to them. It also notes that the French Huissiers de Justice are annoyed by the frequent use of Catalan in the forms and letters sent by Catalan courts.

According to a journalist point of view (see El Mundo, 17.05.2010), this approach of the judiciary may be influenced by the fact that both Catalonian police and justice are instructed to prioritize the Catalan language in their writings. In case their documents have to be sent to another Spanish court outside Catalonia, they must be translated. This obligation can not be extrapolated to countries where the language of communication is not recognized as official.

The CGPJ has urged Catalonian judges not to send more documents written in Catalan to the neighboring country.”