El títol de la 4a sessió és Les sentències de l’Audiència Nacional i del Tribunal Suprem sobre el setge al Parlament de Catalunya, i la farà el Dr. Tomás Gil Márquez i coordinat pel Dr. Joan Lluís Pérez Francesch.

La inscripció en aquest punt al Seminari comporta el dret a  assistir a les restants dues sessions del seu programa (aqui trobareu també la inscripció).

Us convidem a participar-hi!!!

Dissabte 27 de setembre, davant l’expectació dels mitjans de comunicació nacionals i internacionals,

el President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas i Gavarró, va signar la Llei 10/2014, del 26 de setembre, de consultes populars no referendàries i d’altres formes de participació ciutadana de la qual us posem l’enllaç en .pdf

També el podeu consultar íntegrament en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 6715 , del 27/09/2014

*La Mancomunitat no va néixer de cap pacte ni cap reconeixement del govern espanyol envers Catalunya, sinó de la voluntat intrínseca dels catalans que van aprofitar al màxim les possibilitats que preveia el marc normatiu espanyol general. A banda de la llei reguladora de les províncies de 28 d’agost de 1882, fou un decret de 1913 del govern d’Eduardo Dato  el que va permetre que les diputacions que volguessin s’agrupessin per fer més eficients llurs serveis administratius. Les quatre diputacions catalanes foren les úniques que van utilitzar aquesta possibilitat. La Mancomunitat no va tenir mai més funcions que les que tenien les pròpies diputacions; tot i les aspiracions catalanes de superar-les per assolir una futura autonomia.

A tot Catalunya se celebra aquest important esdeveniment  amb nombrosos actes de commemoració. El coordinador de tots aquests actes  és en Xavier Forcadell i Esteller,  també coordinador general de la Diputació de Barcelona. Tot seguit us indiquem els actes més representatius:

1. Web de les diputacions de Catalunya Mancomunitat de Catalunya 1914-2014. Dins aquest enllaç trobareu l’exposició central del Centenari, inaugurada el passat abril al CCCB

2. Documental emès a TV3 amb el títol Sommiar un país, construir un somni.

3. Xip/Tv on trobareu el documental per capítols, capítols de ràdio i molta informació relacionada amb aquest important esdeveniment dins les televisions locals i diferents webs municipals d’arreu de Catalunya.

A la Biblioteca de Socials podeu buscar documents per la matèria  Catalunya — Mancomunitat i altres matèries relacionades.

• Tema I. Dret privat i dels negocis: crisi bancària, inversió privada i insolvència.
• Tema II. Nous horitzons del dret penal europeu.
• Tema III. Dret públic: migració i política d’asil

Important:
Els organitzadors han arribat a un acord per tal que el professorat de la Facultat de Dret, i els alumnes fins un màxim de 100, puguin assistir a l’event de forma gratuïta, prèvia comunicació indicant nom complet i núm. DNI. a dg.dret@uab.cat, *abans del dia 10 d’abril*.

Best Lawyers és la més prestigiosa avaluació professional que es fa al món legal. Va ser creada als Estats Units i es publica a 70 països d’arreu del món. La llista és elaborada per advocats capdavanters i no s’admet cap tipus de pagament per participar al procés o per ser inclós al rànquing. A l’edició actual, han participat més de 43.000 advocats que han avaluat més de 3,9 milions de candidatures. La llista surt publicada a mitjans de referència com The Washington Post, The Los Angeles Times, New York Magazine, Les Echos, Australian Financial Review, Business Day in South Africa, Handelsblatt o Expansión.

Fermín Morales, a més de ser catedràtic de dret penal a la UAB, ha estat professor de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Ramón Llull-Esade, així com catedràtic de la Universitat de Cantàbria i de la Universitat de Lleida. A més, ha estat professor convidat a les universitats de Parma i Trento, a Itàlia, i investigador contractat al Max Planck Institut (Alemanya). És membre dels col·legis d’advocats de Barcelona i Madrid i del comitè científic de l’Asociación Española de Derecho Sanitario. Ha rebut la medalla del Col·legi d’Advocats de Barcelona en reconeixement a la seva trajectòria personal i professional.

• Catalunya. Estatut d’Autonomia (2006)

L’Estatut de l’estudiant universitari estableix mecanismes per augmentar la implicació i la participació dels estudiants en la vida universitària i en el disseny de les seves polítiques estratègiques.

Crea també un Consell d’Estudiants Universitaris de l’Estat, canal directe de representació davant el Ministeri d’Educació similar al que existeix per als rectors (Consell d’Universitats) i per a les comunitats autònomes (Conferència General de Política Universitària). Entre les seves competències es troben:

– Informar els criteris de les propostes polítiques del Govern en matèria d’estudiants universitaris.

– Ser interlocutor vàlid davant el Ministeri d’Educació.

– Contribuir activament a la defensa dels drets dels estudiants.

– Vetllar per l’adequada actuació dels òrgans de govern de les universitats pel que fa a drets i deures dels estudiants.

– Rebre i, si s’escau, donar curs a les queixes que li presentin els estudiants universitaris.

– Elevar propostes al Govern.

A aquest respecte trobem interessant l’article que el professor Joan Amenós Álamo publica en el seu bloc Actualitat Jurídica Joan Amenós.

D’altra banda, a les 16,30 h a la Sala de Vistes, l’Aula Iuslaboralista-UAB presenta la Jornada d’estudi “La reforma laboral del 2010″ , on s’analitzarà la recent Llei 35/2010, de 17 de setembre, de mesures urgents per a la reforma del mercat de treball.

Si hi esteu interessats, consulteu el programa d’aquesta sessió de treball.

També podeu consultar la biografia de la professora Marcela Lagarde i les obres que tenim a la Biblioteca de Ciències Socials

Nascut a Manresa el 1970, era el coordinador de l’Àrea de Dret Eclesiàstic de la UAB i va dedicar a aquest àmbit d’estudi la seva tasca docent i investigadora.

Es va doctorar en Dret a la UAB amb la tesi doctoral Llibertat religiosa i Estat autonòmic. Va realitzar una estada a la Saint Paul University (Canadà) per investigar el multiculturalisme canadenc, i una altra a la Université Paris-Sud XI (França) per estudiar el paper de les confessions religioses en el procés de construcció de la Unió Europea.

Va treballar en l’organització de diverses trobades i congressos sobre temes relacionats amb la llibertat religiosa i el dret eclesiàstic amb la participació tant d’experts i acadèmics com de grups religiosos. Tal és el cas del Seminari Llibertat religiosa i ciutadania musulmana, organitzat el mes d’abril d’aquest any.

A més, va ser assessor jurídic de la Secretaria d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, de la Diputació de Barcelona, de la Fundació per al Desenvolupament Humà, del Consell Islàmic Cultural de Catalunya i de l’Associació Sociocultural Ibn Batuta.

Seglers és també l’autor de set monografies i de més d’una cinquantena de treballs publicats a diferents revistes científiques. Podeu consultar la bibliografia disponible al catàleg de les biblioteques de la UAB.

• Comentarios a la Ley 30/2007 de 30 d’octubre, de contratos del sector público / José Luis Vicente Iglesias
• El Trabajo a tiempo parcial. Régimen sustantivo / Luisa Vicedo Cañada
• Los Nuevos retos de la justicia penal  / Julio Pérez Hernández …[et al.]

Si els voleu consultar heu d’entrar a l’apartat de doctrina de la base de dades. Un cop allà primer marqueu la casella de “sólo libros” i a continuació  podeu fer la cerca per autor o bé per paraules clau del títol. Us sortirà els capítols del llibre comentats. Cliqueu dins de qualsevol d’ells i a la part esquerra trobareu l’índex del capítol i l’índex (sumari) del llibre. A partir d’aqui ja el podeu consultar en la seva totalitat. Esperem que us sigui de molta utilitat.