Més informació aquí.

Documentació relacionada cercant per  matèria: circumcisió femenina

Calàleg del Servei de Biblioteques UAB i CCUC

Cerqueu  per matèria: female circumcision a TROBADOR +

.

L’objectiu del Congrés és contribuir a promoure el debat sobre la llibertat religiosa a Catalunya i Espanya des d’un punt de vista jurídic, incloent també la normativa internacional que emmarca a Europa. Així com també es parlarà del tema dels delictes sobre llibertat religiosa.

Informació, programa i inscripcions, en català

Informació, programa i inscripcions, en castellà

Documents disponibles al Servei de Biblioteques de la UAB sobre llibertat religiosa i drets humans:

Catàleg UAB: Llibertat religiosa, Drets humans — Aspectes religiosos.

Trobador (Recursos electrònics): Freedom of religion, freedom of religion and human rights. També en podeu fer cerques en altres idiomes, refinar-les o fer cerques més específiques.

Us animem a participar al Congrés!

La transsexualitat ha estat sempre una de les qüestions  relacionades amb el gènere que han despertat més controvèrsia. La paraula apareix cap els anys 50 del segle XX fent referència als casos en què una persona expressa que pertany a l’altre gènere. Durant molt temps la transsexualitat ha estat considerada com una malaltia i encara actualment la llei exigeix la certificació de la bona salut mental de la persona transsexual abans de fer la seva reassignació genital.

Actualment està regulada (entre d’altres normes) per la Ley 3/2007, de 15 de marzo reguladora de la rectificación registral de la mención relativa al sexo de las personas, la Llei 17/2015, del 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes i el Instrumento de Ratificación del Convenio relativo al reconocimiento de las resoluciones por las que se constata un cambio de sexo…

A la Biblioteca de Ciències Socials trobareu nombrosa bibliografia en relació al gènere, transsexuals, canvi de sexe, estudi de dones, identitat sexual, sociodiversitat i sexualitat… les podeu trobar per paraula clau en qualsevol idioma, i/o per les cerques bàsiques com autors, títol, matèries…

En aquests moments la Unió Europea n’està reestructurant el sistema de distribució dels Països de la UE, per ajudar a Itàlia, Malta i Grècia on arriben més refugiats. Amb el nou sistema de distribució es preveu que Espanya serà el quart país de la UE en acollir sol·licitants d’asil.

La Unió Europea, des de l’any 2008 ha concedit l’estat de protecció a més de 750.000 sol·licitants d’asil. Només el 2014 se n’han concedit més de 185.000, un augment de gairebé un 50% en comparació a l’any 2013. Els sirians segueixen sent els principals beneficiaris (EC, 12.5.2015). En podeu veure les darreres dades estadístiques .

Documents sobre “dret d’asil” al  Servei de biblioteques de la UAB:

Trobador +

Catàleg UAB

Catàleg CCUC

Imatge extreta de: The Daily News

L’11 de febrer de 1990, el mateix dia de la seva lliberació, va voler fer el seu primer discurs als ciutadans, amb gran emoció, acompanyat de la seva esposa Winnie Mandela, al balcó del City Hall a la plaça Gran Parade de Ciutat del Cap. Aquell dia la plaça estava plena de gom a gom.

Nelson Mandela durant el seu empresonament va anar preparant com fer justícia al seu País, creant convivència amb pau, després de tants anys de violència i racisme. Ho va anar aconseguint amb la seva tenacitat, do de persones, generant el perdó i altres estratègies. El 1993 li van atorgar el Premi Nobel de la Pau. El 9 de maig de 1994 va ser elegit President de Sud-àfrica, després de les primeres eleccions democràtiques. Més tard va deixar la presidència, tot i que va seguir lluitant pel benestar del seu País. El 5 de desembre de 2013 va morir a l’edat de 95 anys.

El podem recordar per la seva trajectòria política en defensa del drets pel seu País i dels Drets Humans.

Podeu cercar més documentació a les biblioteques de la UAB:

Catàleg de la UAB

Trobador+ (Portal de recursos electrònics)

Dialnet (Sumaris)

El II Seminari de Filosofia del Dret i Sociologia Jurídica va servir per mostrar el total desacord de la doctrina amb l’anomenada ‘Llei Mordassa’. Els conferenciants van posar de manifest el caire poc democràtic d’una reforma que limita els drets i les llibertats.
Poques vegades un seminari universitari té una vinculació amb l’actualitat tan estreta com el celebrat el passat 17 de desembre a l’Aula Magna de la Facultat de Dret. Sota el títol “La inseguretat dels drets: Projecte de Llei Orgànica de protecció de la seguretat ciutadana, la doctrina va analitzar la nova llei, ja no projecte, aprovada el 11 de desembre gràcies a la majoria absoluta del Partit Popular al Congrés dels Diputats.

“La nova llei és un dels principals problemes als que s’enfronta la democràcia d’aquest país. Persegueix encerclar drets i llibertats”. Així de taxant es va mostrar la Doctora Encarna Bodelón, que va encasellar la llei Mordassa dins “la nova estratègia de l’Estat envers la societat”, basada en la privatització d’interessos que “haurien de ser col·lectius”. Per a Bodelón, la llei de seguretat ciutadana anterior, la de 1992, coneguda com a Llei Corcuera, va iniciar una línia que s’ha subratllat ara: “La llei de seguretat ciutadana no és nova, de fet té semblances amb la Llei d’Ordre Públic del franquisme”.

Joan Baucells, professor titular de Dret Penal de la UAB, va exterioritzar la seva inquietud per la seguretat dels drets i la democràcia, donat que la reforma de la llei de seguretat ciutadana no apareixia ni al programa del PP ni a l’agenda mediàtica. Segons Baucells, el canvi és una clara reacció a les mobilitzacions del 15-M, ja que s’inclouen noves infraccions clarament pensades arran d’aquestes manifestacions: “Els jutges penals havien deixat clar que les conductes del 15-M estaven emparades en l’exercici legítim del dret a la manifestació”.

El professor va detallar els articles més polèmics de la llei i els va relacionar directament amb algunes de les conductes socials que han aparegut en els darrers anys: l’article 36.2 considera com a infracció greu “la pertorbació davant el Congrés o el Parlament”, encara que no estiguin reunits; i el 36.4, qualifica de infracció molt greu “els actes d’obstrucció a qualsevol treballador públic”, una mesura que Baucells vincula a l’objectiu de penalitzar actes com els de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH).

“La llei té greus problemes d’inconstitucionalitat”, va sostenir Baucells, que considera que el principi de proporcionalitat es veu vulnerat i “desactiva el compliment dels Drets Fonamentals”. Els conferenciants van criticar de forma unànime l’aprovació d’una llei “innecessària i involutiva des del punt de vista democràtic” que Encarna Bodelón va vincular a un nou model de l’Estat del Benestar en que, precisament, “es debilita l’Estat del Benestar”.

Aquesta aplicació ja està disponible per a dispositius Android.  La versió per a Apple arribarà a principis de l’any vinent.  Està molt pensada perquè els nens i els adolescents la puguin utlitzar fàcilment. S’ha tingut molt en compte els hàbits de consum multimèdia de nois i noies entre els 12 i els 16 anys d’edat. Això s’ha fet a través de proves amb joves de diversos Instituts d’Ensenyament Secundari de Catalunya. A partir d’aqui l’IDT es va encarregar d’analitzar els continguts consultats, els canals utilitzats, i tots els dubtes i les queixes. Alhora van impartir tallers sobre continguts nocius com la discriminació de persones o la incitació a la violència. A partir d’aqui va sorgir el disseny de l’aplicació MediaKids.

Els investigadors de la UAB esperen fer una segona versió on les imatges que els adolescentes perceben com les més lesives són les que ells mateixos produeixen amb els seus telèfons són les que ells mateixos produeixen amb els seus telèfons mòbils i que pengen en xarxes socials. Totes les denúncies s’adreçaran a la policia.  (La Vanguàrdia 27 de novembre de 2014, pàg. 37).

Consulteu bibliografia sobre aquest tema per la matèria Tecnologia i dret

En Jaume Riera i Sans, conegut historiador especialitzat en estudis sobre els jueus a la Corona d’Aragó, i a Catalunya en particular, ha publicat també textos medievals i estudis de cultura catalana, essent distingit amb nombrosos premis de l’Institut d’Estudis Catalans.

El llibre que tenim a les mans, explica un per un, tots aquells casos que foren jutjats pels tribunals de Catalunya, exposant-nos el que se’n sap: d’on procedien, amb qui s’apariaven i quina sort s’escaigué. Són més de tres-cents, pertanyents a tots els graus de l’escala social (1)

Us posem part de la presentació de l’autor:

Deixeu-m’ho dir, ara al principi. Aquest llibre no és un assaig sobre un aspecte sociològic de la sexualitat, ni un pamflet amb descripcions escabroses, sinó un llibre d’història. El seu propòsit es compleix amb la presentació detallada dels casos coneguts d’atracció sentida i manifestada entre homes catalans, i a Catalunya, des dels primers documentats, que s’escau dins el segle XIII, fins a final del segle XVIII…

El llibre consta de set capítols. Els quatre primers són d’introducció temàtica, els dos darrers contenen anàlisis i comentaris sobre tot el conjunt. Destaquem el cinquè on els personatges incriminats de sodomites tenen nom i cognom, numerats al final en la cronologia en el llibre i les seves històries contades de manera concisa.

(1) extret de la contracoberta

Fins l’1 de juliol es poden presentar les candidatures a qualsevol dels registres de l’Ajuntament.

Aquest premi ret homenatge a l’expert en dret eclesiàstic Alex Seglers (1970-2010), qui va ser professor i coordinador de l’Àrea de Dret Eclesiàstic del Departament de Dret Públic i Ciències Històrico-Jurídiques de la UAB. L´Àlex també va ser un bon col·laborador de la nostra Biblioteca de qui en guardem un bon record.

Documents d’Àlex Seglers disponibles a la UAB:

Catàleg del SdB

Trobador +

Dialnet