En aquest document de treball s’estudia com són els estudiants universitaris pel que fa al seu origen social, quin és el seu perfil durant els darrers anys, si estudien tots a temps complet, o bé compaginen l’estudi amb la feina, com fan front a les despeses associades als seus estudis superiors i si participen en el teixit associatiu universitari. D’altra banda ens mostra com és el sistema universitari en termes d’equitat en l’accés i si s’ha adaptat a les noves demandes socials existents sobre l’educació, així mateix ens explica quin paper té avui en la mobilitat social i quin paper podria jugar en l’ascensor social.

L’esmentat informe conclou que les universitats de la Xarxa Vives són cada vegada més inclusives, tot i que encara hi ha diferències importants en l’accés i la trajectòria universitària dels estudiants en funció de l’educació dels pares, el seu nivell econòmic i la seva posició social. Una altra conclusió que ens mostra és que l’origen familiar condiciona l’accés a la universitat però també la possibilitat d’estudiar: les famílies suporten majoritàriament les despeses associades a l’estudi i a les despeses quotidianes, mentre que les beques tenen un pes gairebé residual.

En la recerca efectuada hi han participat 19 universitats i 20.512 estudiants de les universitats de la Xarxa Vives. Aquesta investigació, així mateix, ens aporta informació de gran valor sobre les condicions de vida dels estudiants, la seva dedicació a l’estudi, la seva relació amb el món laboral, les seves expectatives sobre els estudis i les diferències entre estudiants d’una o altra branca d’estudis.
 

 
Informació extreta del Bloc del CSUC i de l’informe de la Fundació Jaume Bofill
 

Aquest informe analitza els recursos, la producció i la transferència de coneixement, constituint una eina molt útil per a l’anàlisi de l’evolució del sistema. També inclou un monogràfic dedicat a l’empreneduria universitària.

De l’esmentat informe se’n desprèn el següent:

• En el període 2009-2013, els fons competitius i no competitius de les universitats i els ens vinculats han patit un descens significatiu. D’altra banda, l’avançament de dades del 2014 demostra un canvi de tendència a l’alça, pel que fa al finançament públic de la recerca.
• No obstant les baixades continuades en la inversió en R+D, l’informe valora que, quant a producció i eficiència, el sistema català de recerca i innovació té un gran potencial. Així mateix, l’impacte de les publicacions de les universitats públiques catalanes és un 33% superior a la mitjana mundial. En relació a les tesis doctorals, s’ha mantingut la tendència a l’alça, amb un increment del 35% en els últims cinc cursos.
• Pel que fa a la transferència de coneixement no és positiva. Tot i que no es tenen les dades del 2014, l’informe destaca el descens de les patents i, sobretot, de les empreses derivades.

 
Informació extreta del Blog de l’Observatori de la Recerca (OR-IEC)

Aquest informe mostra un empitjorament de la situació social a Espanya des del 2009, fenomen que s’ha vist accentuat des del 2014. Avui, el 29,2% de la població espanyola (13,2 m.) viu en situació de risc de pobresa i/o exclusió social. D’aquest total, 3,2 milions viu en situación de pobresa severa (30% de la mitjana de renda o 332€ mensuals per a una llar unipersonal).

Carlos Susías, president de EAPN Espanya, va destacar en la presentació de l’informe, que aquest empitjorament és conseqüència directa de l’aplicació de determinades polítiques d’austeritat nacionals i europees.
A l’informe, també es constaten les desigualtats regionals. Així, Ceuta (44,3%), Múrcia (37,2%) i Andalusia (33%) presenten les taxes més altes de pobresa relatives i, en canvi, el País Basc (10,22%) i Navarra (11,9%) tenen les taxes més baixes.
Quant als grups socials, una dada rellevant és que la taxa de pobresa dels estrangers extracomunitaris (55,4%) tripliqui la de la població espanyola (18,4%).
Pel que fa a les desigualtats, l’informe torna a posar de manifest les grans desigualtats de rendes a Espanya: el 20% de la població amb més ingressos gaudeixen de rendes 7 vegades més altes que el 20% dels més pobres.
 

Aquest informe analitza l’actual sistema espanyol i català de beques (subvenció de matrícula o places, llibres, desgravacions fiscals, prestacions familiars, vals o xecs menjador, crèdits per a l’educació, beques salari), tenint en consideració les seves reformes i el conflicte competencial obert amb Catalunya. Examina també l’impacte de les retallades i l’equitat i coherència del sistema actual, tot comparant-lo amb els models d’altres països i tradicions.

Per primer cop, s’ha fet un recompte de la inversió total en beques, sumant totes les partides de beques i ajudes que apareixen en fonts disperses.

Alguns dels resultats destacats són:

– El sistema de beques són un pilar contra l’abandonament educatiu, poc desenvolupat al nostre país.

– La mitjana d’inversió en beques a la Unió Europea és del 7,5%, mentre que Catalunya hi destina un 3,5% i Espanya un 3,8%.

– A Espanya, entre 2009 i 2015, s’ha retallat un 29% la dotació per a beques, molt més que el total retallat en educació, que és del 13,6%.

– En plena crisi, Catalunya ha mantingut la despesa en beques. Tot i això, ha reduït els ajuts a les etapes no universitàries (beques escolars) en 50 milions d’euros, mentre que ha augmentat la dotació en beques universitàries pel mateix import.

– El sistema de beques exclou al 32% dels estudiants entre 12 i 24 anys.

– Com més baix és el nivell econòmic de les famílies, major és l’efecte positiu i incentivador de les beques per a l’èxit en els ensenyaments post obligatoris.

– Els joves becats tenen major probabilitat d’ascens social, com més etapes becades tinguin. Mentre que els joves de 28 a 34 anys que no han tingut beca tenen un 27% de probabilitat d’ascens social, els que han gaudit de dues o més etapes becades en tenen un 54%.

– El sistema de beques a Espanya segueix un model centralista, unitari i simètric que ha generat un conflicte competencial amb Catalunya. Aquest sistema transfereix renda dels territoris rics als pobres sense tenir en compte el cost de la vida ni la mitjana salarial de cada regió, el que perjudica a les rendes baixes-no extremes de la població de Catalunya.

– S’haurien de crear modalitats de beques de reforç que incentivin la via lenta i acompanyin la continuïtat dels estudis post obligatoris, per als fills de famílies de renda baixa, fins a la graduació a batxillerat o a FP.

– Convé introduir noves modalitats de beques que combinin una part a fons perdut i una part retornable (amb un esquema similar al BAFöG alemany) en aquelles especialitats més cotitzades en el mercat de treball. D’aquesta manera, s’introdueix també la lògica de retorn de la inversió social en els graduats universitaris.

L’informe conclou amb altres propostes que permeten repensar el sistema actual de beques.

Informació i imatge extreta del web de la Fundació Jaume Bofill

En aquest informe es demostra que les mesures de les distàncies geogràfiques, socioeconòmiques i científiques es correlacionen negativament amb la mobilitat científica entre dos països. Tanmateix, la col·laboració científica sembla ser un factor principal associat amb la mobilitat dels científics.

D’altra banda, la xarxa de mobilitat internacional de científics també mostra una sèrie de patrons interessants que revelen afinitats entre diferents economies basades en vincles lingüístics, històrics, polítics i culturals.

La investigació també mostra que la mobilitat dels científics es basa sobretot en els fluxos d’estudiants de nivell educatiu terciari en la direcció oposada, és a dir, des de la destinació al país d’origen. Això proporciona una forta evidència que la circulació de cervells és un fenomen complex i multidireccional. L’estudi també mostra que la mobilitat pot ser influenciada positivament per la convergència de les condicions econòmiques i els recursos dedicats a l’R+D, i d’altra banda, es pot veure reduïda per les restriccions relacionades amb els visats.

 
Informació extreta del Blog de l’Observatori de la Recerca (OR-IEC)