Avui dia 29 de febrer el diari La Vanguàrdia publica un article que us pot interessar sobre els drets fonamentals i la revolució digital.

Què passa amb els nostre mails, els nostres blocs, les nostres imatges i tota la nostra activitat digital quan deixem d’existir?

França ha començat a formar un marc legal per intentar omplir aquests buits en la legislació, amb l’establiment de nous drets digitals. Podeu llegirl’article:

http://www.lavanguardia.com/vida/20160229/4085405270/francia-regula-tratamiento-post-mortem-datos-internet.html

Si voleu ampliar la cerca entreu a les bases de dades del nostre catàleg (CSIC, Scopus, Vlex…) per paraula clau (identidad personal, post-morten interaction, digital legacies … o a través del nostre cercador de documents digitals de la UAB Trobador

Associació Amics de la UAB

L’esdeveniment tindrà lloc a la Biblioteca Mestre Martí Tauler de Rubí (carrer d’Aribau, 5, Rubí) a les 19 h.

Donada la importància actual del tema sobretot en el món de la investigació, l’emprenedoria i la publicació, des de la Biblioteca de Ciències Socials us animem  a assistir-hi!

Xarxes socials en línia – mesures de seguretat  /  Informàtica i dret  /  Dret a la privadesa  /

Seguretat informàtica  / Protecció de dades  /  Ciberseguretat   ciberespai

Cerca al Trobador +

Aquesta aplicació ja està disponible per a dispositius Android.  La versió per a Apple arribarà a principis de l’any vinent.  Està molt pensada perquè els nens i els adolescents la puguin utlitzar fàcilment. S’ha tingut molt en compte els hàbits de consum multimèdia de nois i noies entre els 12 i els 16 anys d’edat. Això s’ha fet a través de proves amb joves de diversos Instituts d’Ensenyament Secundari de Catalunya. A partir d’aqui l’IDT es va encarregar d’analitzar els continguts consultats, els canals utilitzats, i tots els dubtes i les queixes. Alhora van impartir tallers sobre continguts nocius com la discriminació de persones o la incitació a la violència. A partir d’aqui va sorgir el disseny de l’aplicació MediaKids.

Els investigadors de la UAB esperen fer una segona versió on les imatges que els adolescentes perceben com les més lesives són les que ells mateixos produeixen amb els seus telèfons són les que ells mateixos produeixen amb els seus telèfons mòbils i que pengen en xarxes socials. Totes les denúncies s’adreçaran a la policia.  (La Vanguàrdia 27 de novembre de 2014, pàg. 37).

Consulteu bibliografia sobre aquest tema per la matèria Tecnologia i dret

Us possem l’abstract de l’article:

Objectius. Establir els termes del debat sobre la controvertida qüestió del dret a l’oblit digital. Estudiar les característiques web que permeten la perennitat de la informació a la xarxa de xarxes i els efectes que comporta.
Analitzar com les diferents instàncies europees i nacionals estan advocant feia el reconeixement formal i informal del dret a l’oblit a Internet.

Metodologia. Anàlisi de la Directiva Europea 96/46/CE i de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal. Estudi de la doctrina jurídica relativa a l’aplicació dels principis de la protecció de dades personals; dels drets ARCO (accés, rectificació, cancel•lació i oposició); dels drets de la personalitat; de les llibertats informatives. Examen de lleis i textos jurisprudencials estrangers relacionats amb el dret a l’oblit digital, centrant la nostra atenció en la iniciativa legislativa europea i les resolucions del Garante per la protezioni dei dati personali i de la Commission nationale de l’informatique et les libertés.

Resultats. Fins fa ben poc, quan algú s’equivocava, podia rectificar, canviar i esmenar els errors del passat. La limitada memòria humana contribuïa essencialment a això. No obstant això, la progressiva universalització d’Internet, que combina una ingent capacitat d’emmagatzematge amb motors de cerca que permeten localitzar-la amb extrema facilitat, pot significar la fi de l’oblit. La perennitat de la informació 2.0 implica nous desafiaments per al Dret. En aquest treball els observem, analitzant com les autoritats europees de protecció de dades han reconegut informalment l’existència del dret a l’oblit digital, que en breu, a més, serà clarificat i regulat formalment pel legislador europeu. Així mateix, l’autor planteja els termes del debat i proposa una definició àmplia del nou dret, si bé amb una extensió limitada, tenint en compte que es tracta d’un dret relatiu, és a dir, no absolut, que pot cedir en cas de conflicte amb altres finalitats legítimes, com poden ser les informatives, culturals o històriques.

D’altra banda podeu llegir també l’article següent: La memòria cartogràfica de la Guerra Civil espanyola: els mapes de la Guerra a la Cartoteca de la Universitat Autònoma de Barcelona / Marta Gil

De tot això i més se’n parla al web de l’Apdcat Autoritat Catalana de Protecció de dades, un centre de documentació dependent de la Generalitat de Catalunya que recopila recursos i serveis d’informació especialitzats amb l’objectiu de  difondre recursos sobre el dret a la protecció de dades de caràcter personal, dret informàtic, tecnologies de la informació i la comunicació, seguretat informàtica i societat de la informació. Està també integrat en el CCUC (Catàleg Col·lectiu de les Universitats Catalanes).

Està al dia de totes les normatives, dictàmens, resolucions i l’actualitat jurídica, articles de revistes, videos, materials de jornades i congressos  sobre aquests temes amb un  rellevant èmfasi en un dels col·lectius més indefensos: els escolars, els menors d’edat i els joves. Tenen elaborats manuals  pràctics sobre la privacitat a Internet per franjes d’edats on expliquen els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició en el marc global de les xarxes socials.

Molt recomanable pel seu contingut i per la seva actualitat, tant si feu un treball de recerca o d’investigació sobre el tema o si voleu conèixer l’estat de la qüestió, per docents, estudiants, pares i altres col·lectius.

Aquesta iniciativa té com a objectiu que els usuaris puguin exigir que les xarxes socials, per exemple, suprimeixin totes les seves dades personals i fotos al donar-se de baixa del servei. La proposta també exigirà que la configuració de les xarxes socials garanteixi la privacitat dels usuaris per defecte de forma que les dades dels internautes no puguin processar-se excepte si aquests hi donen el seu permís expressament.

Aquestes normes no només afectaran a empreses que operin dins de la Unió Europea. La CE vol que les situades fora dels territoris europeus, sobretot als EUA, i que processin dades dels ciutadans europeus, també compleixin amb aquesta legislació.

A Espanya la lluita per aconsseguir-ho està entre l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) i Google España. Dels molts contenciosos que tenen obertes aquestes dues parts, cinc van entrar a l’Audiència Nacional el gener d’enguany.

Podeu consultar la base de dades de legislació Westlaw on trobareu bibliografia i notícies sobre el tema.

El llibre està emmarcat en el text de la Ley Orgánica de protección de datos de carácter personal  i ens posa al dia sobre l’impacte que les noves tecnologies tenen en l’àmbit laboral i en el dret a la privacitat concretament.

Segons les pròpies autores, la nostra legislació no defineix clarament on són els límits de l’ús i de l’abús del control a la intromissió. El manual proporciona una guia pràctica amb models i formularis de treball (inclosos en un Cd-Rom), en relació a les mesures que es poden adoptar per establir una política de seguretat de la informació que permeti el control i la vigilància de les comunicacions electròniques en el lloc de treball, respectant en tot cas els drets dels treballadors i particularment la seva intimitat i privacitat.