• Enllaços d’interès d’avaluació de les revistes científiques: normatives dels avaluadors de la recerca, guies, articles i tutorials sobre la temàtica.
• Factor d’impacte d’una revista al JCR: guia de com cercar el factor d’impacte al JCR, així com el nombre de cites.
• Recull d’eines i í­ndexs nacionals i internacionals amb classificacions de les revistes cientí­fiques i indicadors per valorar les publicacions i als investigadors: quadre sinòptic on es recullen les diferents eines i índexs, tant nacionals com internacionals, que valoren les publicacions i els investigadors, així com els les adreces de contacte per incloure una revista.

Si necessiteu més informació, periòdicament les biblioteques de la UAB programen cursos de formació sobre algunes d’aquestes eines. Podeu consultar la programació de cursos i apuntar-vos des de: http://websb.uab.cat/formacio/index.html

L’edició de gener de 2012 del rànquing avalua el dipòsit digital de 1240 institucions de tot el món:

• en la llista mundial el DDD ocupa l’11è lloc
• en tot Europa apareix a la 4a posició
• en la llista de dipòsits institucionals el DDD també és el repositori espanyol més ben posicionat i ocupa el 7è lloc

Els indicadors web utilitzats per a l’elaboració del rànquing mesuren la visibilitat i l’impacte dels repositoris científics. Podeu consultar la metodologia utilitzada i el rànquing complet a:  “Ranking web de repositorios del mundo”.

El DDD actua com a plataforma d’edició i consulta de la producció científica de la UAB. Aquest posicionament reconeix la qualitat i l’interès de les col·leccions alhora que fa que augmenti el pes específic a les cerques d’internet i dóna visibilitat internacional a la UAB.

Els objectius concrets del DDD són:

• augmentar la visibilitat, l’accés, la utilització i l’impacte dels resultats de les investigacions
• augmentar la visibilitat dels autors
• facilitar la cerca de la producció científica, administrativa i docent de la UAB des d’un únic dipòsit
• oferir a la comunitat universitària una plataforma de publicació dels seus treballs en text complet i accés obert
• afegir valor als documents a través de citacions normalitzades, estadístiques de consulta i adreces permanents
• assegurar l’accés a llarg termini amb mecanismes de preservació

Si esteu interessats en particpar-hi, us podeu posar en contacte amb les Biblioteques de la UAB de l’Àrea que correspon al vostre interès per establir el procediment de publicació que us sigui més adient. També podeu escriure a ddd.bib@uab.cat.

Si pertanys a un grup de recerca, departament o institut de la Universitat que estigui projectant o que ja disposi d’una publicació electrònica per divulgar la seva tasca, t’interessa conèixer aquest servei.

El ReDi està promogut pel Servei de Publicacions amb el suport de l’Oficina Autònoma Interactiva Docent (OAID). El seu objectiu és consolidar la producció de revistes científiques de la UAB amb criteris de qualitat, i d’aquesta manera millorar el seu posicionament en els índexs d’impacte de referència.

El servei posa a disposició de les revistes digitals un servidor institucional que funciona amb el programari Open Journal Systems (OJS). L’OJS és una aplicació web basada en estàndards i amb llicència lliure (GPL), que assisteix en el procés de captació, revisió, maquetació i publicació de revistes. Aquest mateix programari l’utilitza el repositori cooperatiu RACO (Revistes Catalanes d’Accés Obert).

Les publicacions que utilitzin aquest servei també rebran suport tècnic i s’integraran en el DDD (Dipòsit Digital de Documents de la UAB).

Per veure un exemple podeu consultar Papers: revista de sociologia.

Utilitat per als investigadors:

• permet conèixer la qualitat de les publicacions espanyoles en ciències socials i humanitats.
• permet escollir les revistes on publicar.
• permet emplenar els formularis de les agències de qualitat.

Indicadors de qualitat oferts:

• Qualitat editorial: es presenten 73 indicadors de qualitat editorial agrupats segons l’agència avaluadora. L’usuari sabrà per a cada revista quins criteris compleix i quins no segons CNEAI (21), ANECA (22), LATINDEX (33).
• Difusió: a partir de la presència de les revistes a bases de dades nacionals i internacionals.
• Reputació i prestigi: a partir d’una enquesta d’opinió dirigida a 11.000 professors i investigadors espanyols de les àrees de coneixement de ciències socials i humanitats que tinguessin almenys un tram d’investigació reconegut.
• Impacte científic: mesurat a partir de les cites rebudes en 400 revistes espanyoles de ciències socials i humanitats més les rebudes per les publicacions indexades al Web of Science. Com a indicador resum s’ha escollit la tassa de citació de l’últim quinquenni: 2005-2009 en ciències socials i jurídiques i 2004-2008 en humanitats.

Per a la construcció del CIRC s’han fet servir els indicadors de diversos productes que pretenen avaluar la qualitat de les revistes científiques, com ara DICE, IN-RECS, Journal Citation Reports, Scopus, ERIH, LATINDEX, etc. La majoria d’ ells són els utilitzats per ANECA o CNEAI, agències espanyoles encarregades de l’avaluació la producció científica del personal investigador d’universitats i organismes públics d’investigació espanyols.

La consulta del CIRC és gratuïta i es pot consultar o descarregar des de http://epuc.cchs.csic.es/circ/index.html . Aquí trobareu la classificació de revistes científiques classificades en cinc grups, EX, A, B, C i D, en funció de la seva qualitat, amb els criteris que segueixen per a la seva assignació en cadascun d’aquests grups.

Tanmateix s’ha incorporat la classificació CIRC a Dialnet (sumaris electrònics de revistes). Totes les revistes de ciències socials i humanitats de CIRC presents a Dialnet mostren ara l’indicador del grup CIRC al que pertanyen.

La primera és el Google Scholar Citations. Com ja sabeu, Google Scholar és un motor de cerca de literatura científica que ofereix les citacions rebudes i els articles relacionats per cada document recuperat, a partir d’aquest motor de cerca Google ha creat aquesta nova aplicació que ofereix la possibilitat de crear un perfil públic, amb fotografia inclosa, amb la relació de les vostres publicacions, computa i fa gràfics de les citacions rebudes, també de les publicacions i citacions dels vostres col·legues. És una eina senzilla i per fer-la servir heu d’obrir-hi un compte afegint-hi les vostres publicacions.

La segona eina és el Microsoft Academic Search, molt similar a l’anterior. Té menys cobertura, però permet més possibilitats de visualització. Fins i tot, té una utilitat que permet fer comparatives entre la producció científica de diverses institucions. Per registrar-vos cal que busqueu una de les vostres entrades i després editar-la, la qual cosa us portarà al registre d’usuari.

Best Lawyers és la més prestigiosa avaluació professional que es fa al món legal. Va ser creada als Estats Units i es publica a 70 països d’arreu del món. La llista és elaborada per advocats capdavanters i no s’admet cap tipus de pagament per participar al procés o per ser inclós al rànquing. A l’edició actual, han participat més de 43.000 advocats que han avaluat més de 3,9 milions de candidatures. La llista surt publicada a mitjans de referència com The Washington Post, The Los Angeles Times, New York Magazine, Les Echos, Australian Financial Review, Business Day in South Africa, Handelsblatt o Expansión.

Fermín Morales, a més de ser catedràtic de dret penal a la UAB, ha estat professor de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Ramón Llull-Esade, així com catedràtic de la Universitat de Cantàbria i de la Universitat de Lleida. A més, ha estat professor convidat a les universitats de Parma i Trento, a Itàlia, i investigador contractat al Max Planck Institut (Alemanya). És membre dels col·legis d’advocats de Barcelona i Madrid i del comitè científic de l’Asociación Española de Derecho Sanitario. Ha rebut la medalla del Col·legi d’Advocats de Barcelona en reconeixement a la seva trajectòria personal i professional.

1. Mankiw, N. Gregory. Principios de economía
2. Varian, Hal R. Microeconomía intermedia: un enfoque actual
3. Muñoz Conde, Francisco. Derecho penal : parte especial
4. Mankiw, N. Gregory. Macroeconomia
5. Muñoz Conde, Francisco. Derecho penal : parte general

Bibliografia especialitzada:

1. Tomas y Valiente, Francisco. Manual de historia del derecho español
2. Berger, Peter L. Invitació a la sociologia una perspectiva humanística
3. Ballbé, Manuel. Sobirania dual y constitución integradora : la reciente doctrina federal de la Corte Suprema norteamericana 
4. Curso de derecho civil / Francisco Javier Sánchez Calero (coordinador) 
5. Prat i Carós, Joan. El Estigma del extraño : un ensayo antropológico sobre sectas religiosas

Pel·licules cinematogràfiques en DVD:

1. Secreto de sus ojos
2. Origen = Inception
3. Big fish
4. Los Limoneros = Etz limon
5. El Experimento = Experiment

Podeu veure els títols més pretats de l’àmbit jurídic d’aquest rànquing (nombre de préstecs, fitxa de cada document, enllaç al catàleg, etc.) des del següent document pdf.

Bibliografia bàsica:

1. Mankiw, N. Gregory. Principios de economía
2. Varian, Hal R. Microeconomía intermedia: un enfoque actual
3. Martín Valverde, Antonio. Derecho del trabajo
4. Mankiw, N. Gregory. Macroeconomia
5. Grant, Robert M. Dirección estratégica: conceptos, técnicas y aplicaciones

Bibliografia especialitzada:

1. Espanya. Código penal (1995). Código penal y legislación complementaria
2. Espanya. Legislación social básica
3. Sabine, George H. Historia de la teoría política
4. Seglers, Àlex. La Laicidad y sus matices
5. Ritzer, George. Teoria sociológica clásica

Pel·licules cinematogràfiques en DVD:

1. Olvídate de mí = Eternal sunshine of the spotless mind
2. Las Horas del verano = Heures d’été
3. Las 13 rosas
4. Big fish
5. Good bye Lenin!
6. No es país para viejos = No country for old men

Podeu veure tota la informació d’aquest rànquing (nombre de préstecs, fitxa de cada document, enllaç al catàleg, etc.) des del següent document pdf.