Les anàlisis que s’han fet fins ara sobre els impactes socioeconòmics de la crisi a Catalunya han posat l’accent en variables com la pobresa, l’atur i les desigualtats de renda. El coneixement dels impactes específics de la crisi sobre els barris desfavorits, en canvi, és escàs.

Aquesta recerca té com a primer objectiu estudiar quins impactes té la crisi econòmica i financera actual sobre la configuració socioespacial dels municipis catalans i, més concretament, quins efectes té sobre dinàmiques de segregació i de degradació urbana ja observades en el context precrisi. El segon objectiu és observar el tipus de respostes que, des dels mateixos barris, s’estan donant a aquesta situació i, més concretament quins són els factors que contribueixen a la resiliència dels barris davant la crisi.

Les zones amb una concentració molt alta d’atur han augmentat un 44% entre el 2001 i el 2012, mentre que les zones amb una concentració molt alta d’immigració han crescut un 12%. L’evolució ha estat encara més dràstica pel que fa als barris benestants, amb menys concentració d’atur i d’immigració. Així, les zones amb una concentració molt baixa d’atur han crescut un 346%, i les zones amb una concentració molt baixa d’immigració, un 60%.

Segons els autors de l’estudi, la resistència davant el fenomen de la concentració ha estat més alta allà on hi ha més solidaritat entre veïns, més feina solidària d’entitats i més col·laboració  entre administracions i teixit associatiu. Alerten, però, que la resposta de la societat es reparteix de manera desigual en el territori, i proposen que les polítiques socials tinguin en compte un criteri de justícia distributiva territorial, amb menys retallades als barris més desfavorits.

Podeu trobar documents sobre aquesta matèria:

Catàleg UAB

Catàleg CCUC