El Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya organitza a partir del dia 22 de març fins el 18 de maig les Jornades sobre la reelaboració i actualització del concepte de la sostenibilitat Catalunya futur verd : cicle de jornades de debat i reflexió, coordinades pel Xavier Baulies (Secretaria General DTES).  Les Jornades tindran lloc a La Pedrera de Barcelona. Les tres jornades seran les següents:

• Un compromís vintcentista per a una nova territorialitat. (Bases culturals). 22 de març de 2017
• Cap a un nou model de desenvolupament basat en l’eficiència ambiental. (Basses biofísiques). 26 d’abril de 2017
• Una estratègia de país per fer compatible la vocació global amb la vinculació local. (Bases polítiques). 18 de maig de 2017.

L’assistència és gratuïta prèvia inscripció. Podeu consultar els programes, la informació de cada Jornada i el full d’inscripció aquí.

Aquesta edició es fa farà el proper 26 i 27 de novembre d’enguany amb el títol Pellofes & Ploms eclesiàstics : un patrimoni numismàtic per descobrir, del qual us adjuntem el Programa.

Una pellofa era una moneda de llautó o d’aram encunyada amb un sol encuny, sobre un metall prim, de manera que el gravat d’una cara sortia invertit a l’altra. Es van emetre per comunitats eclesiàstiques a partir del segle XV (Viquipèdia).

A la Biblioteca de Ciències Socials hi ha dipositat un important fons d’història econòmica, el Fons Carandell en el qual trobareu una col·lecció de documents recopilats per l’economista Joan Carandell i Marimón. Entre aquests documents hi ha material a partir de l’any 1808 de la Casa de la Moneda del Principat de Catalunya.

L’acte mantindrà el format de viquimarató que ja va tenir al 2013. Una viquimarató és una acció intensiva d’edició de la Viquipèdia amb la finalitat d’afavorir el prestigi de la llengua catalana incidint en la presentació que se’n fa al món digital.

Enguany es centrarà en la història de la llengua dins el projecte 300 fets de llengua en motiu de la celebració del Tricentenari.

• Data: divendres 3 d’ctubre de 18’00 a 00’00 h.
• LLoc: a Barcelona: Centre de documentació de la DGPL, (Portal de Santa Madrona 6-8) i a la resta de territoris als Serveis territorials de la DGPL.

Per apuntar-vos a l’esdeveniment (és gratuït), heu d’escriure un correu electrònic a comunicaciowikimedia.cat tot indicant el vostre nom.

 

El sistema universitari català és un motor d’ocupabilitat diferencial ja que els joves amb titulació universitària dupliquen les possibilitats de trobar feina, segons es desprèn dels resultats de la 5a edició de l’estudi d’Inserció laboral dels graduats i graduades de les universitats catalanes.

El 9 de juliol passat es va presentar els resultats del 5è estudi d’Inserció laboral dels graduats i graduades de les universitats catalanes que elabora l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU), que ha enquestat 17.337 graduats de les antigues titulacions de cicles (llicenciatures, diplomatures, etc.) i 1.426 titulats de doctorats.

La principal conclusió d’aquest estudi és que el sistema universitari català és un motor d’ocupabilitat diferencial perquè els estudis universitaris milloren la inserció laboral (taxa d’ocupació del 85% en el cas dels graduats en els antics cicles i 93% en els doctorats); redueixen el temps a trobar feina (en menys de 3 mesos el 77% dels graduats en antics cicles ja estaven ocupats); i garanteixen una millor retribució (la retribució mitjana dels graduats en antics cicles és de gairebé 1.900 euros bruts/mes, que en el cas dels doctorats és superior).

A més a més, el sistema universitari català aconsegueix millorar la valoració que fan els graduats de la formació rebuda, molt possiblement, i segons l’AQU, com a conseqüència de l’esforç que han fet les universitats per adaptar-se a l’Espai Europeu d’Educació Superior, fent que més del 70% dels graduats i del 80% dels doctors diguin que repetirien els estudis si haguessin de començar de nou.

Com a dades més rellevants destaquen:

• El 85% dels titulats en els antics cicles i el 93% dels doctorats treballen tres anys després d’haver acabat els estudis.
• L’atur és de l’11% en el cas dels titulats en antics cicles i del 5% en el cas dels doctors.
• L’EPA del primer trimestre del 2014 situa la taxa d’atur segons el nivell de formació de les persones de 25 a 44 anys en el 34% fins a primària; el 26% amb educació secundària; i el 16% amb estudis superiors. Els graduats catalans, als tres anys de finalitzar els estudis milloren aquesta taxa en 23, 15 i 5 punts percentuals els graduats en els antics cicles, i en 29, 21 i 11 punt percentuals els doctors.
• El 75% dels graduats en els antics cicles treballen a temps complet, el 88% en el cas dels doctors.
• El 78% dels graduats en els antics cicles realitzen tasques que requereixen titulacions universitàries, el 97% en el cas dels doctors.
• El 48% dels graduats en els antics cicles tenen un contracte fix, el 46% en el cas dels doctors.
• El 45% dels graduats en els antics cicles guanyen més de 24.000 €/anuals, el 78% en el cas dels doctors.

Totes les universitats públiques i privades de Catalunya han participat en l’enquesta, que tant pel seu abast com per la trajectòria (edicions 2001, 2005, 2008, 2011 i 2014, sobre la població que ha acabat els seus estudis tres anys abans) és una de les més importants a Europa: amb 80.000 registres, Catalunya disposa de la base de dades d’inserció laboral més representativa d’Europa.
– Podeu obtenir l’estudi complet Universitat i treball a Catalunya 2014 (pdf)

– Podeu trobar documents sobre aquesta matèria al catàleg UAB

El BAC (Bibliometria i Avaluació de la Ciència) és un grup d’investigació inter-institucional. En l’actualitat hi participen la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FICSR), la Insttitució Centres de Recerca de Catalunya (iCERCA), el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) i la Fundació Pasqual Maragall per a la Recerca sobre l’Alzheimer (FPM).

Des de l’any 2011, aquest grup és soci bibliomètric de Thomson Reuters, fet que li ha permès treballar amb bases de dades ad hoc com, per exemple, la National Citation Report for Spain (NCR) i la National Science Indicators (NSI).

Realitzat per encàrrec de la Generalitat de Catalunya, el primer estudi rep el títol de NCR Catalunya 1995-2009. Evolució de la producció científica de Catalunya en els últims quinze anys:

A banda d’un document amb una selecció dels resultats més destacats, l’estudi NCR Catalunya 1995-2009 presenta 4 apartats:

• 1. Context internacional

• 2. Comparativa autonòmica

• 3. Producció científica catalana (1995-2009) des de la perspectiva temàtica i sectorial, a partir d’indicadors bibliomètrics d’activitat, visibilitat, excel·lència i cooperació

• 4. Outstandind papers, on s’analitza la producció científica catalana tenint en compte només el subconjunt de documents que pertanyen al 0,1% que ha acumulat més citacions d’una disciplina científica

L’anàlisi constata que el sistema científic R+D català:

• 1. Ha augmentat la seva capacitat productiva d’articles, revisions i proceedings papers en un 48% de mitjana, fins a arribar a l’1% del món i al 3% d’Europa l’any 2009

• 2. També ha crescut de manera considerable l’impacte internacional del coneixement produït a Catalunya

• 3. La taxa de citació normalitzada és un 11,6% superior a la mitjana mundial i Catalunya supera clarament la seva expectativa de publicacions en l’àmbit dels Highly Cited Papers

• 4. Les tendències de futur són positives i fan pensar que el sistema científic català continuarà creixent

El segon estudi és Bibliometric analysis of the publications in the journals Nature and Science between 1998 and 2012. Aquestes dues revistes s’ocupen de tots els camps de la ciència i la tecnologia i han publicat progressos científics molt significatius amb un enorme impacte internacional. L’estudi permet determinar, de forma interactiva, les regions, disciplines científiques, organitzacions i investigadors que han contribuït a augmentar el prestigi d’ambdues revistes en els darrers 15 anys.

Per a més informació, consulteu el lloc web del Grup BAC, així com altres entrades sobre bibliometria publicades en el Blog de l’Observatori de la Recerca (OR-IEC).

Font de la informació: Blog de l’Observatori de la Recerca (OR-IEC)