La pel·lícula reflecteix com diversos analistes i inversors van preveure l’esclat de la crisi financera als Estats Units el 2007, a causa de les hipoteques escombraria, i com van guanyar molts diners apostant en inversions financeres d’acord amb aquestes previsions.

Si heu vist la pel·lícula o voleu veure-la, que els tecnicismes no us desanimin: el diari Expansión ha elaborat un glossari reduït i molt útil dels termes financers que surten al film.

A més, a la biblioteca de C. Socials, també trobareu diccionaris de termes financers, si busqueu per aquestes matèries:

Finances – Diccionaris
Inversions – Diccionaris
Borsa de valors — Diccionaris

Si voleu llegir més sobre aquesta crisi , podeu fer servir la matèria Crisi financera global 2007-2009 al catàleg de la UAB i al CCUC.

Per últim, al Trobador, hi ha molts articles de revistes que tracten de la crisi financera global.

Podeu trobar el seu darrer llibre La Falsa bonanza: cómo hemos llegado hasta aquí y cómo intentar que no se repita al catàleg de la Biblioteca de Ciències Socials.

Darrera el personatge mediàtic, però, s’hi amaga un doctor en economia d’una llarga trajectòria. La Biblioteca de Ciències Socials acaba d’adquirir una de les seves principals obres, El Minotauro Global, en la qual es pregunta sobre els orígens de la crisi econòmica actual.

Varoufakis analitza en aquesta obra l’evolució del sistema econòmic i financer internacional després de la Segona Guerra mundial, fins arribar a la crisi de 2008. Segons el parer de l’autor, el flux continu i gegantí de capitals cap a l’economia nord-americana per finançar els seus dèficits bessons –el del sector públic i la balança de pagaments – és un dels principals trets que defineixen el període neoliberal del capitalisme. Aquest reciclatge massiu de capitals que alimenta al Minotaure global (Estats Units), s’ha sostingut sobre el procés de globalització i financiarització. El seu curtcircuit parcial a partir de 2008 determina, segons Varoufakis, que el creixement nord-americà resulti més feble i erràtic.

El lèxic difon un recull de la terminologia de l’àmbit econòmic, financer, laboral i de l’àmbit social, que es troba tant en documentació especialitzada com en mitjans de comunicació per a explicar la crisi econòmica actual.

Conté 150 termes catalans, amb equivalents en castellà, francès, italià, portuguès, anglès i alemany, i pretén oferir un conjunt de propostes denominatives catalanes davant de la multiplicitat de formes que circulen.

La major part de termes provenen d’un treball del Grup de Coordinació, Qualitat i Terminologia del Departament de Llengua Espanyola de la Direcció General de Traducció de la Comissió Europea publicat als números 130 i 131 de la revista Puntoycoma en forma de taula d’equivalents anglès–espanyol. Aquests termes estan continguts a la base de dades IATE (InterActive Terminology for Europe), que conté els termes en les llengües de treball de la Comissió Europea.

El TERMCAT difon aquest lèxic amb la voluntat que sigui útil a periodistes, comunicadors, divulgadors i mediadors lingüístics que treballen amb textos sobre aquest tema.

Podeu consultar a la UAB:

Diccionaris-e

Facebook Biblioteca de Ciències Socials

També podeu consultar al TERMCAT:

nota de premsa

www.termcat.cat

twitter.com/termcat

facebook.com/termcat

“Més enllà de la crisi econòmica, la literatura científica demostra que la capacitat dels països industrialitzats de restaurar l’alt creixement econòmic registrat fins ara és molt incerta, però això no vol dir que haguem de renunciar a la prosperitat”, explica Lucas Chancel.

En l’informe Lucas Chancel ha estudiat les vinculacions entre mediambient i macroeconomia per veure l’impacte que la davallada del creixement econòmic pot tenir en els nivells de prosperitat dels països més industrialitzats. “Els problemes mediambientals es veuen de vegades com una oportunitat per esperonar una nova revolució industrial que comporti creixement econòmic, però també com una limitació que pot ralentitzar-lo”, explica.

L’estudi confirma que qüestions com el recursos energètics, el cost de les energies renovables o els canvis en l’estil de vida, reduiran significament el creixement econòmic durant les pròximes dècades, però això no implica renunciar a la prosperitat tal com l’entenen les democràcies europees.

“Les relacions entre ocupació, protecció social, igualtat i benestar, d’una banda, i el creixement econòmic, d’altra, són menys estretes del que es pensa generalment. En un context de baix creixement es fa més difícil reduir les desigualtats econòmiques i finançar la protecció social, però el nostre estudi mostra que es pot garantir la prosperitat en un món “post-creixement” amb més acció política i un major nivell de deliberació i arbitratge, beneficiosos per a tota la societat”, conclou.

Lloc de la xerrada: dijous, 13 de març, a les 12,30 h, a la sala de graus II de la Facultat de Ciències.

Informe:  “A post growth society for 21str Century. Does prosperity have to wait for the return of economic growth?”.

Les anàlisis que s’han fet fins ara sobre els impactes socioeconòmics de la crisi a Catalunya han posat l’accent en variables com la pobresa, l’atur i les desigualtats de renda. El coneixement dels impactes específics de la crisi sobre els barris desfavorits, en canvi, és escàs.

Aquesta recerca té com a primer objectiu estudiar quins impactes té la crisi econòmica i financera actual sobre la configuració socioespacial dels municipis catalans i, més concretament, quins efectes té sobre dinàmiques de segregació i de degradació urbana ja observades en el context precrisi. El segon objectiu és observar el tipus de respostes que, des dels mateixos barris, s’estan donant a aquesta situació i, més concretament quins són els factors que contribueixen a la resiliència dels barris davant la crisi.

Les zones amb una concentració molt alta d’atur han augmentat un 44% entre el 2001 i el 2012, mentre que les zones amb una concentració molt alta d’immigració han crescut un 12%. L’evolució ha estat encara més dràstica pel que fa als barris benestants, amb menys concentració d’atur i d’immigració. Així, les zones amb una concentració molt baixa d’atur han crescut un 346%, i les zones amb una concentració molt baixa d’immigració, un 60%.

Segons els autors de l’estudi, la resistència davant el fenomen de la concentració ha estat més alta allà on hi ha més solidaritat entre veïns, més feina solidària d’entitats i més col·laboració  entre administracions i teixit associatiu. Alerten, però, que la resposta de la societat es reparteix de manera desigual en el territori, i proposen que les polítiques socials tinguin en compte un criteri de justícia distributiva territorial, amb menys retallades als barris més desfavorits.

Podeu trobar documents sobre aquesta matèria:

Catàleg UAB

Catàleg CCUC