Aquest informe analitza els recursos, la producció i la transferència de coneixement, constituint una eina molt útil per a l’anàlisi de l’evolució del sistema. També inclou un monogràfic dedicat a l’empreneduria universitària.

De l’esmentat informe se’n desprèn el següent:

• En el període 2009-2013, els fons competitius i no competitius de les universitats i els ens vinculats han patit un descens significatiu. D’altra banda, l’avançament de dades del 2014 demostra un canvi de tendència a l’alça, pel que fa al finançament públic de la recerca.
• No obstant les baixades continuades en la inversió en R+D, l’informe valora que, quant a producció i eficiència, el sistema català de recerca i innovació té un gran potencial. Així mateix, l’impacte de les publicacions de les universitats públiques catalanes és un 33% superior a la mitjana mundial. En relació a les tesis doctorals, s’ha mantingut la tendència a l’alça, amb un increment del 35% en els últims cinc cursos.
• Pel que fa a la transferència de coneixement no és positiva. Tot i que no es tenen les dades del 2014, l’informe destaca el descens de les patents i, sobretot, de les empreses derivades.

 
Informació extreta del Blog de l’Observatori de la Recerca (OR-IEC)

L’EIU forma part del grup de The Economist, i és un organisme que elabora anàlisis, informes i pronòstics econòmics, i ofereix serveis d’assessorament als seus clients a través de diverses publicacions periòdiques de molt d’interès. Vegem algunes a les quals hi podeu accedir.

El Country Data és un full de càlcul publicat cada mes i recull diversos indicadors econòmics d’un país (PNB, comerç exterior, deute, població…), des del 1980 fins l’any present, i amb l’estimació futura de força indicadors.

El Country Forecast Reports és un informe anual on és fa un balanç de la situació econòmica d’un país, s’examinen les polítiques econòmiques implementades, i també el context polític. Al final, es presenten unes taules amb les dades dels principals indicadors econòmics dels anys anteriors i les dades pronosticades per als anys vinents.

Els World Commodity Forecasts Food, feedstuff and beverages, i el World Commodity Forecasts Industrial Raw Materials són pronostics elaborats mensualment sobre el sector de l’alimentació, pinsos i begudes, i sobre les matèries primeres industrials, respectivament. Aquests dos informes són d’abast global.

Si voleu accedir a aquestes publicacions, podeu fer-ho a través d’opció Examinar dins la base de dades Abi/inform Complete

Aquest informe mostra un empitjorament de la situació social a Espanya des del 2009, fenomen que s’ha vist accentuat des del 2014. Avui, el 29,2% de la població espanyola (13,2 m.) viu en situació de risc de pobresa i/o exclusió social. D’aquest total, 3,2 milions viu en situación de pobresa severa (30% de la mitjana de renda o 332€ mensuals per a una llar unipersonal).

Carlos Susías, president de EAPN Espanya, va destacar en la presentació de l’informe, que aquest empitjorament és conseqüència directa de l’aplicació de determinades polítiques d’austeritat nacionals i europees.
A l’informe, també es constaten les desigualtats regionals. Així, Ceuta (44,3%), Múrcia (37,2%) i Andalusia (33%) presenten les taxes més altes de pobresa relatives i, en canvi, el País Basc (10,22%) i Navarra (11,9%) tenen les taxes més baixes.
Quant als grups socials, una dada rellevant és que la taxa de pobresa dels estrangers extracomunitaris (55,4%) tripliqui la de la població espanyola (18,4%).
Pel que fa a les desigualtats, l’informe torna a posar de manifest les grans desigualtats de rendes a Espanya: el 20% de la població amb més ingressos gaudeixen de rendes 7 vegades més altes que el 20% dels més pobres.
 

Per què tants països han fet una aposta decidida per incorporar les xarxes de seguretat social com a part de la seva arquitectura política, social i econòmica? Perquè les xarxes de seguretat social funcionen. Aquest informe demostra amb rigorositat l’impacte d’aquestes xarxes, i també assenyala el camí per a fer-les encara més eficients i eficaces en el compliment dels seus objectius.

Tot i aquestes previsions no gaire optimistes, el president del Grup del Banc Mundial, Jim Yong Kim, afirma que “farem tot el possible per ajudar els països de baixos i mitjans ingressos a ser més resistents …. creiem que els països que inverteixen en l’educació i la salut de les persones, la millora de l’entorn empresarial i la creació d’ocupació a través de millores en la infraestructura esdevindran molt més forts en els propers anys. Aquest tipus d’inversions ajudaran a centenars de milions de persones a sortir de la pobresa”.

Aquest informe analitza l’actual sistema espanyol i català de beques (subvenció de matrícula o places, llibres, desgravacions fiscals, prestacions familiars, vals o xecs menjador, crèdits per a l’educació, beques salari), tenint en consideració les seves reformes i el conflicte competencial obert amb Catalunya. Examina també l’impacte de les retallades i l’equitat i coherència del sistema actual, tot comparant-lo amb els models d’altres països i tradicions.

Per primer cop, s’ha fet un recompte de la inversió total en beques, sumant totes les partides de beques i ajudes que apareixen en fonts disperses.

Alguns dels resultats destacats són:

– El sistema de beques són un pilar contra l’abandonament educatiu, poc desenvolupat al nostre país.

– La mitjana d’inversió en beques a la Unió Europea és del 7,5%, mentre que Catalunya hi destina un 3,5% i Espanya un 3,8%.

– A Espanya, entre 2009 i 2015, s’ha retallat un 29% la dotació per a beques, molt més que el total retallat en educació, que és del 13,6%.

– En plena crisi, Catalunya ha mantingut la despesa en beques. Tot i això, ha reduït els ajuts a les etapes no universitàries (beques escolars) en 50 milions d’euros, mentre que ha augmentat la dotació en beques universitàries pel mateix import.

– El sistema de beques exclou al 32% dels estudiants entre 12 i 24 anys.

– Com més baix és el nivell econòmic de les famílies, major és l’efecte positiu i incentivador de les beques per a l’èxit en els ensenyaments post obligatoris.

– Els joves becats tenen major probabilitat d’ascens social, com més etapes becades tinguin. Mentre que els joves de 28 a 34 anys que no han tingut beca tenen un 27% de probabilitat d’ascens social, els que han gaudit de dues o més etapes becades en tenen un 54%.

– El sistema de beques a Espanya segueix un model centralista, unitari i simètric que ha generat un conflicte competencial amb Catalunya. Aquest sistema transfereix renda dels territoris rics als pobres sense tenir en compte el cost de la vida ni la mitjana salarial de cada regió, el que perjudica a les rendes baixes-no extremes de la població de Catalunya.

– S’haurien de crear modalitats de beques de reforç que incentivin la via lenta i acompanyin la continuïtat dels estudis post obligatoris, per als fills de famílies de renda baixa, fins a la graduació a batxillerat o a FP.

– Convé introduir noves modalitats de beques que combinin una part a fons perdut i una part retornable (amb un esquema similar al BAFöG alemany) en aquelles especialitats més cotitzades en el mercat de treball. D’aquesta manera, s’introdueix també la lògica de retorn de la inversió social en els graduats universitaris.

L’informe conclou amb altres propostes que permeten repensar el sistema actual de beques.

Informació i imatge extreta del web de la Fundació Jaume Bofill

En aquest informe es demostra que les mesures de les distàncies geogràfiques, socioeconòmiques i científiques es correlacionen negativament amb la mobilitat científica entre dos països. Tanmateix, la col·laboració científica sembla ser un factor principal associat amb la mobilitat dels científics.

D’altra banda, la xarxa de mobilitat internacional de científics també mostra una sèrie de patrons interessants que revelen afinitats entre diferents economies basades en vincles lingüístics, històrics, polítics i culturals.

La investigació també mostra que la mobilitat dels científics es basa sobretot en els fluxos d’estudiants de nivell educatiu terciari en la direcció oposada, és a dir, des de la destinació al país d’origen. Això proporciona una forta evidència que la circulació de cervells és un fenomen complex i multidireccional. L’estudi també mostra que la mobilitat pot ser influenciada positivament per la convergència de les condicions econòmiques i els recursos dedicats a l’R+D, i d’altra banda, es pot veure reduïda per les restriccions relacionades amb els visats.

 
Informació extreta del Blog de l’Observatori de la Recerca (OR-IEC)