• Indicadors de conjuntura econòmica
• Estudis econòmics
• Posicionaments institucionals sobre temes que afecten les pimes
• Anuari de la pime catalana

Tots els documents publicats al lloc web es poden descarregar en format pdf.

Hi podeu accedir des de: http://www.observatori.pimec.org/

La finalitat és exposar temes de caire demogràfic, econòmic i social proposats per estadístics membres de la Societat Catalana d’Estadística i també de l’àmbit de l’estadística oficial.

El primer tema que inaugura el bloc és “Comptant persones“, on des de diferents vessants es comenta com es comptabilitza la població, quines fonts estadístiques existeixen i quines metodologies s’utilitzen per a l’elaboració del darrer cens de població 2011.

Com és habitual en els blocs, la idea és que sigui participatiu i que els interessats puguin rebre les novetats per correu electrònic i per RSS.

En aquest llibre, l’economista parla sense embuts sobre la profunda transformació que han viscut les caixes i sobre quin és el paisatge després del terratrèmol. També ofereix respostes clares a moltes de les preguntes que es fan els ciutadans d’aquest país:

. Com va començar el terratrèmol de les caixes?

. La bombolla immobiliària n’ha estat el desencadenant?

. Què succeirà ara amb l’obra social que desenvolupen?

. Quina responsabilitat hi tenen els polítics, per acció o per omissió?

. S’arribaran a tornar els crèdits del FROB?

. Respondrà algú per la mala gestió de les caixes intervingudes?

– El podeu consultar en format paper:

Catàleg UAB

Catàleg CCUC

– Vídeos:

Entrevista a TV3

Entrevista a Catalunya Ràdio

El ministre d’economia, Luis de Guindos, exposant les reformes en el sector financer     (2 de febrer de 2012)

– Una reflexió:

“ Tots el qui hem tingut alguna responsabilitat en els últims trenta anys, aproximadament, sobre caixes d’estalvis hem contribuït en alguna mesura a aquesta desoladora situació que pot tenir conseqüències negatives per al sector financer espanyol i per al conjunt de la societat. No és la meva pretensió redactar ara un detallat memorial de greuges, sinó traçar amb quatre pinzellades els errors essencials en què opino que han incorregut les diferents instàncies involucrades”

Antoni Serra Ramoneda (A: “Els errors de les caixes”  p. 173)

Aquest llibre analitza quin seria l’impacte sobre l’economia catalana d’un boicot comercial per part del mercat espanyol com a conseqüència d’un hipotètic procés cap a la independència de Catalunya, i més aviat durant  el període de transició cap a la independència.

Com a exemple, els autors han citat les diverses campanyes de boicot que es van fer al cava  i que van tenir un impacte global relativament moderat i concentrat en el temps. A l’hora d’analitzar els efectes socioeconòmics d’aquest possible boicot, cal distingir segons els autors, entre el boicot que podrien portar a terme les persones i el de caire empresarial:

Xavier Cuadras explica que en el cas, a títol d’exemple, que el boicot fos del 40% per part dels consumidors i del 20% per part de les empreses, el descens del PIB català se situaria en el 4%. Xavier Cuadras fa palès que, tenint en compte que dèficit fiscal de Catalunya està establert en un 9-10%, el resultat final seria que l’economia catalana no experimentaria cap sotragada, ans el contrari.

Per Modest Guinjoan, el boicot de les persones “és emocional, limitat en el temps i s’acaba focalitzant en uns quans productes representatius per la qual cosa els seus efectes són limitats”.  També ressalta que el boicot per part de les empreses seria molt menor bàsicament perquè, d’una banda, la dependència de l’economia catalana de la d’Espanya s’ha anat reduint progressivament i, de l’altra, perquè “les empreses prenen decisions racionals i ningú a una empresa està disposat a pagar més si no hi ha bones raons que ho justifiquin”.

Xavier Cuadras explica que en el cas, a títol d’exemple, que el boicot fos del 40% per part dels consumidors i del 20% per part de les empreses, el descens del PIB català se situaria en el 4%. Xavier Cuadras fa palès que, tenint en compte que dèficit fiscal de Catalunya està establert en un 9-10%, el resultat final seria que l’economia catalana no experimentaria cap sotragada, ans el contrari.

– El podeu consultar en format paper:

. Catàleg UAB

. Catàleg CCUC

– Una entrevista: vídeo

– Una cita:

“ En un règim de lliure comerç i d’interrelacions econòmiques, és poc rellevant que el mineral de ferro sigui en una banda de la frontera política, i que el treball, el carbó i els forns siguin a l’altra. Tanmateix, els homes han inventat maneres d’empobrir-se a ells mateixos i als altres; i prefereixen les animositats col·lectives abans que el benestar individual.”

Johan Maynard Keynes (1920)

L’Observatori de la Recerca de l’Institut d’Estudis Catalans (OR-IEC) gestiona el portal web MERIDIÀ (Mesurament de la Recerca, el Desenvolupament i la Innovació), un servei d‘informació especialitzada per analitzar, planificar, coordinar i difondre les activitats d’R+D+I dins el sistema de ciència i tecnologia dels territoris de llengua i cultura catalanes.

Des de principis de l’any 2010, l’OR-IEC també disposa d’un bloc, els objectius del qual són comentar la informació disponible al portal web, difondre les novetats més destacades de les diferents àrees (convocatòries, congressos, informes, etc.) i establir un canal de comunicació amb la comunitat científica. La subscripció al canal RSS del bloc permet conèixer la informació actualitzada de forma ràpida i eficient. Algunes de les novetats més destacades del bloc són:

– Bons resultats de Catalunya i del País Valencià a la convocatòria ERC Starting Grants 2011

– Amb quins països col·laboren els científics de Catalunya?

– Els articles científics catalans han augmentat un 119,7% en el darrer decenni

– 62 revistes científiques dels Països Catalans a la base de dades Web of Science

– La FECYT finança enguany 81 projectes de divulgació científica dels territoris de llengua i cultura catalanes

– Beques i ajuts per a la formació de personal investigador (1997-2009)

 Si voleu ampliar la informació o desitgeu rebre el butlletí electrònic del bloc amb les darreres novetats, només cal que envieu un correu. 

Demanen la col·laboració de tothom per tal de donar la màxima difusió d’aquest servei obert a tota la comunitat científica.  Les dades de contacte són:

Observatori de la Recerca (OR-IEC)

Institut d’Estudis Catalans

Carrer del Carme, 47

08001 Barcelona

A/e. or@iec.cat

Tel. +34 932 701 620

Fax  +34 932 701 180

A més de les municipals o locals, en algunes comunitats autònomes, es celebraven les autonòmiques. Aquí podeu veure la relació de les eleccions celebrades:
http://elecciones.mir.es/locales2011/Contenido/Elecciones_que_se_celebran_el_22_de_mayo.htm

Tots els mitjans de comunicació de premsa diària han elaborat els seus resums especials sobre els resultats electorals. Aquí en podeu veure alguns:

• Ara: http://www.ara.cat/especials/eleccions22m/dades/
• Avui: http://www.avui.cat/canals/politica/eleccions-municipals-2011.html
• El Mundo: http://www.elmundo.es/elecciones/elecciones-2011/
• El País: http://resultados.elpais.com/elecciones/2011/
• El Periódico: http://elecciones.elperiodico.com/2011/municipio/municipales_catalunya.shtml
• Público: http://www.publico.es/especial/elecciones-2011/resultados/municipales/
• La Vanguardia: http://elecciones-2011.lavanguardia.es/

El 10 d’abril es va celebrar a la ciutat de Barcelona la consulta sobre la independència de Catalunya organitzada per laplataforma Barcelona decideix. Es poden trobar els resultats complets de Barcelona i de la resta de municipis on s’han fet consultes a la web de la Coordinadora Nacional per la Consulta sobre la Independència:

http://www.coordinadoranacional.cat/municipis/

Podeu observar el ressó que ha tingut la consulta sobre la independència a la premsa internacional.

Fins ara s’havien portat a terme nombroses enquestes d’opinió sobre aquest tema. Podeu trobar un recull d’aquestes en l’article de la Viquipèdia Estudis del suport social a la independència de Catalunya.

Al catàleg UAB podeu trobar nombrosa bibliografia sobre nacionalisme i/o independentisme català.

El treball de camp es va fer mitjançant enquestes domiciliàries entre el 30 de novembre i el 22 de desembre de 2010 i entre el 10 i el 18 de gener de 2011 a una mostra de 1.600 individus.

Podeu consultar el resultats complets de l’enquesta a la web del CEO.

Google Public Data Explorer és una eina que facilita l’exploració, la visualització i la interpretació de grans conjunts de dades gràcies a l’ús de les darreres tècniques de representació d’informació estadística, com ara els gràfics i mapes animats. En el seu directori de conjunts de dades, es poden trobar estadístiques, sobretot d’organismes internacionals com l’OCDE, les Nacions Unides, el Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional o l’Eurostat, a més d’algunes institucions dels Estats Units i Austràlia. Els gràfics i mapes de Google Public Data Explorer poden ser incrustats a qualsevol pàgina web.

Google acaba d’obrir aquesta plataforma perquè qualsevol (institucions, investigadors, periodistes, partits polítics, estudiants) pugui representar les seves dades i inserir aquests gràfics.

L’estudi analitza com el sistema educatiu superior contribueix o hauria de contribuir al desenvolupament de les habilitats del capital humà; a la transferència tecnològica i innovació empresarial; i al desenvolupament econòmic, social, cultural i medioambiental regional.

Aquest estudi és un dels resultats del programa plurianual endegat per l’OECD, Programme on Institutional Management of Higher Education (IMHE), en diverses regions i ciutats.

L’accés al text complet de l’estudi és fa des del portal electrònic OECD iLibrary, amb accés restringit pels usuaris de la UAB: http://dx.doi.org/10.1787/9789264089006-en