Podeu trobar el seu darrer llibre La Falsa bonanza: cómo hemos llegado hasta aquí y cómo intentar que no se repita al catàleg de la Biblioteca de Ciències Socials.

Amb l’inici del nou curs 2015-2016  reiniciem la formació a la Biblioteca.

A sol·licitud d’una professora d’Economia Espanyola el passat 18 de setembre es va realitzar a la Biblioteca una sessió de formació en fonts d’informació en economia i estadístiques, especialment centrada en fonts per a l’estudi de l’economia espanyola i adreçada a estudiants de segons curs d’ADE. La sessió es va estructurar en dues parts: presentació i explicació dels diversos recursos d’informació recolzada amb un powerpoint i visita guiada per la biblioteca. La sessió va resultar molt participativa.

Us animem a consultar la programació de cursos i visites a la biblioteca adreçats a tota la comunitat universitària, així com l’opció de demanar cursos a la carta. Podeu accedir a tota la informació dels cursos des de la pàgina principal del Servei de Biblioteques a l’apartat Cursos.

Aquesta base de dades segueix ampliant els seus continguts contínuament (actualment inclou informació d’1.250.000 empreses espanyoles i té, segons els casos, un històric de 20 anys d’informació comptable de les empreses) i segueix incorporant-ne de nous (dipòsits de comptes, arbre d’accionistes i participades de l’empresa, més gràfics de comparació de variables).

La interfície nova continua essent tant intuïtiva i senzilla com l’anterior. En tot cas, permet la incorparació d’algunes noves prestacions, com és la cerca directament en la base de dades de contactes (càrrecs i directius de les empreses).

Amb motiu d’aquests canvis la Biblioteca ha elaborat una guia de consulta nova que podeu descarregar-vos des de: http://ddd.uab.cat/record/64711?ln=ca

La finalitat és exposar temes de caire demogràfic, econòmic i social proposats per estadístics membres de la Societat Catalana d’Estadística i també de l’àmbit de l’estadística oficial.

El primer tema que inaugura el bloc és “Comptant persones“, on des de diferents vessants es comenta com es comptabilitza la població, quines fonts estadístiques existeixen i quines metodologies s’utilitzen per a l’elaboració del darrer cens de població 2011.

Com és habitual en els blocs, la idea és que sigui participatiu i que els interessats puguin rebre les novetats per correu electrònic i per RSS.

Altres fonts oficials sobre mercat de treball són:

• L’INE que publica els resultats de les seves enquestes laborals: EPA, Encuesta de coste laboral, Encuesta sobre tiempo de trabajo, Encuesta de estructura salarial, Encuesta de salarios …

Per l’àmbit específicament català podem consultar les següents webs:

• Idescat
• Observatori d’empresa i ocupació

D’àmbit internacional cal destacar:

• Les publicacions i bases de dades estadístiques de l’OIT (Organització Internacional del Treball), especialment la seva base de dades LABORSTA
• De l’OECD podeu accedir gratuïtament a les Employment and Labour Markets: Key Tables

• Per descomptat Eurostat també ens ofereix les estadístiques de població activa i mercat de treball que recopila dels països membres.

Hem d’agrair a la Universitat de Barcelona, i molt especialment a la Biblioteca del Pavelló de la República, la seva col·laboració, al deixar-nos digitalitzar els documents corresponents als anys 1931 i 1933.  Això ens ha permès completar i digitalitzar una época molt concreta: 1931-1938 

L‘Estadística Minera y Metalúrgica de España és una col·lecció molt consultada pels investigadors, professors i especialistes. Aquests professionals necessiten molt sovint, disposar de còpies de les dades estadístiques d’aquests documents, i donades les característiques físiques d’aquest material, fins aquest moment era bastant complicat aconseguir la seva reproducció. De fet, aquests documents només es podien consultar en format paper i la seva consulta s’havia de fer de forma restringida.  A partir d’ara també és consultable via web a:

– Catàleg UAB

– DDD (Dipòsit Digital de Documents de la UAB)

– Catàleg CCUC

En aquest llibre, l’economista parla sense embuts sobre la profunda transformació que han viscut les caixes i sobre quin és el paisatge després del terratrèmol. També ofereix respostes clares a moltes de les preguntes que es fan els ciutadans d’aquest país:

. Com va començar el terratrèmol de les caixes?

. La bombolla immobiliària n’ha estat el desencadenant?

. Què succeirà ara amb l’obra social que desenvolupen?

. Quina responsabilitat hi tenen els polítics, per acció o per omissió?

. S’arribaran a tornar els crèdits del FROB?

. Respondrà algú per la mala gestió de les caixes intervingudes?

– El podeu consultar en format paper:

Catàleg UAB

Catàleg CCUC

– Vídeos:

Entrevista a TV3

Entrevista a Catalunya Ràdio

El ministre d’economia, Luis de Guindos, exposant les reformes en el sector financer     (2 de febrer de 2012)

– Una reflexió:

“ Tots el qui hem tingut alguna responsabilitat en els últims trenta anys, aproximadament, sobre caixes d’estalvis hem contribuït en alguna mesura a aquesta desoladora situació que pot tenir conseqüències negatives per al sector financer espanyol i per al conjunt de la societat. No és la meva pretensió redactar ara un detallat memorial de greuges, sinó traçar amb quatre pinzellades els errors essencials en què opino que han incorregut les diferents instàncies involucrades”

Antoni Serra Ramoneda (A: “Els errors de les caixes”  p. 173)

Aquest llibre analitza quin seria l’impacte sobre l’economia catalana d’un boicot comercial per part del mercat espanyol com a conseqüència d’un hipotètic procés cap a la independència de Catalunya, i més aviat durant  el període de transició cap a la independència.

Com a exemple, els autors han citat les diverses campanyes de boicot que es van fer al cava  i que van tenir un impacte global relativament moderat i concentrat en el temps. A l’hora d’analitzar els efectes socioeconòmics d’aquest possible boicot, cal distingir segons els autors, entre el boicot que podrien portar a terme les persones i el de caire empresarial:

Xavier Cuadras explica que en el cas, a títol d’exemple, que el boicot fos del 40% per part dels consumidors i del 20% per part de les empreses, el descens del PIB català se situaria en el 4%. Xavier Cuadras fa palès que, tenint en compte que dèficit fiscal de Catalunya està establert en un 9-10%, el resultat final seria que l’economia catalana no experimentaria cap sotragada, ans el contrari.

Per Modest Guinjoan, el boicot de les persones “és emocional, limitat en el temps i s’acaba focalitzant en uns quans productes representatius per la qual cosa els seus efectes són limitats”.  També ressalta que el boicot per part de les empreses seria molt menor bàsicament perquè, d’una banda, la dependència de l’economia catalana de la d’Espanya s’ha anat reduint progressivament i, de l’altra, perquè “les empreses prenen decisions racionals i ningú a una empresa està disposat a pagar més si no hi ha bones raons que ho justifiquin”.

Xavier Cuadras explica que en el cas, a títol d’exemple, que el boicot fos del 40% per part dels consumidors i del 20% per part de les empreses, el descens del PIB català se situaria en el 4%. Xavier Cuadras fa palès que, tenint en compte que dèficit fiscal de Catalunya està establert en un 9-10%, el resultat final seria que l’economia catalana no experimentaria cap sotragada, ans el contrari.

– El podeu consultar en format paper:

. Catàleg UAB

. Catàleg CCUC

– Una entrevista: vídeo

– Una cita:

“ En un règim de lliure comerç i d’interrelacions econòmiques, és poc rellevant que el mineral de ferro sigui en una banda de la frontera política, i que el treball, el carbó i els forns siguin a l’altra. Tanmateix, els homes han inventat maneres d’empobrir-se a ells mateixos i als altres; i prefereixen les animositats col·lectives abans que el benestar individual.”

Johan Maynard Keynes (1920)

Aquesta exposició mostra una selecció de material bibliogràfic dels fons antic de la Biblioteca del INE, edicions facsímils i reproduccions de documents d’altres organismes (Archivo General de Simancas, Biblioteca de El Escorial, Instituto Geográfico Nacional…). A més a més de les publicacions de resultats, poden contemplar-se alguns instruments (qüestionaris, manuals, reals decrets, mapes, etc.) propis de l’elaboració d’aquestes operacions de llarga tradició a l’estadística espanyola.

Lloc: Seu central de l’INE de Pº Castellana, 183 (sales 119-120)
Dates: Del 19 de setembre al 30 de novembre de 2011
Horari: De Dilluns a divendres, de 10h a 13h.

Trobareu més informació i documentació addicional sobre l’exposició a:
http://www.ine.es/expocensos2011/expocensos2011_inicio.htm

A més de les municipals o locals, en algunes comunitats autònomes, es celebraven les autonòmiques. Aquí podeu veure la relació de les eleccions celebrades:
http://elecciones.mir.es/locales2011/Contenido/Elecciones_que_se_celebran_el_22_de_mayo.htm

Tots els mitjans de comunicació de premsa diària han elaborat els seus resums especials sobre els resultats electorals. Aquí en podeu veure alguns:

• Ara: http://www.ara.cat/especials/eleccions22m/dades/
• Avui: http://www.avui.cat/canals/politica/eleccions-municipals-2011.html
• El Mundo: http://www.elmundo.es/elecciones/elecciones-2011/
• El País: http://resultados.elpais.com/elecciones/2011/
• El Periódico: http://elecciones.elperiodico.com/2011/municipio/municipales_catalunya.shtml
• Público: http://www.publico.es/especial/elecciones-2011/resultados/municipales/
• La Vanguardia: http://elecciones-2011.lavanguardia.es/