ICAAN <\/a>o les consultores que elaboren els ranking universitaris) hagin esdevingut autoritats privades, que operen a cavall entre el mercat i l’estat, ha generat noves incertes i reptes per a l’estrat\u00e8gia de les organitzacions de tota mena: empreses, administracions p\u00fabliques i tercer sector. D’una altra, un seguit de processos globals com ara les deslocalitzacions industrials, el creixement del sector tur\u00edstic o la formaci\u00f3 de ciutats globals han activat el keynesianisme post-industrial per tal com han incrementat o redu\u00eft el nombre de llars de doble ingr\u00e9s, les quals gaudeixen d’una protecci\u00f3 extra contra la pobresa i generen una part important de la demanda interna. Val a dir que un proc\u00e9s global com la subcontractaci\u00f3 de tasques de cura a persones vingudes d’altres pa\u00efsos tamb\u00e9 repercuteix for\u00e7a sobre els mercats laborals (i en un altre registre, sobre les desigualtats).<\/p>\nLes transformacions laborals i les desigualtats han interactuat tamb\u00e9 de diverses maneres. Per exemple, la varietat de les s\u00edndromes de guany i de p\u00e8rdua de compet\u00e8ncies amb l’edat detectades per l’OCDE suggereix un efecte laboral important sobre les desigualtats entre les edats. Per\u00f2 les distintes formes de polaritzaci\u00f3 social tamb\u00e9 provenen dels mercats laborals, els quals a hores d’ara no generen tantes fractures a dins de les organitzacions com feien a l’\u00e8poca industrial.<\/p>\n
Per \u00faltim, la darrera vessant del triangle es dibuixa en les interaccions entre la globalitzaci\u00f3 i les desigualtats. Sobretot, l’enorme impacte de la \u201cfinancialisation<\/i>\u201d i de les cadenes globals de valor sobre les desigualtats d’ingr\u00e9s ha tingut una transcend\u00e8ncia ineludible. A m\u00e9s a m\u00e9s, el discurs i les pr\u00e0ctiques institucionals inspirades en l’ideal de l’economia del coneixement han remarcat la rellev\u00e0ncia de les desigualtats educatives.<\/p>\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Com l’entrada del mes de setembre, aquesta tamb\u00e9 va adre\u00e7ada als estudiants de l’assignatura Societat de la Informaci\u00f3 de la UAB. Els canvis socials que han donat forma a la societat de la informaci\u00f3 es poden interpretar a partir de les interaccions que s’han establert entre tres variables: les transformacions laborals (pel que fa al […]<\/p>\n","protected":false},"author":2890,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[74766],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/xrambla\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/270"}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/xrambla\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/xrambla\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/xrambla\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2890"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/xrambla\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=270"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/xrambla\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/270\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":278,"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/xrambla\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/270\/revisions\/278"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/xrambla\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=270"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/xrambla\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=270"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/xrambla\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=270"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}