Matemàtics i gironins.
Podríem pensar que s’acaben aquí les similituds entre ells.
Però si n’oblidem les circumstàncies que van regir i, alhora, condicionar les seves vides, tant la personal com la professional, no ens adonaríem que la seva contribució al món científic i intel·lectual d’aquest país va transcendir la pròpia obra.
I d’alguna manera és el que aquesta exposició vol posar en valor.
Com els hi passa a la majoria, ni Santaló ni Sunyer es poden considerar profetes a la seva terra ja que cap dels dos va estar vinculat d’una forma directa al món universitari català. Malgrat això, la seva vàlua i reconeixement es van acabar imposant a nivell internacional per mèrits propis.
Xavier Duran, a la biografia que va publicar sobre Lluís A. Santaló, parla d’ell com un catalanoargentí universal.
Més concretament assenyala: “… amb el temps arribaria a ser un dels matemàtics argentins de més renom internacional i un dels pioners del camp de la geometria integral, a més d’un excel·lent professor.”
La guerra civil espanyola va interposar-se en la carrera de Santaló. En el cas de Sunyer, va ser una severa atròfia congènita del sistema nerviós.
A la presentació de la seva Selecta, s’especifica:
“A l’hora de descriure i valorar la recerca de Ferran Sunyer, hom ha de tenir en compte les especials circumstàncies personals i familiars que l’envoltaren. Estem parlant d’un autodidacta absolut, integral, [...] Ferran Sunyer no es nodrí en absolut de la formació que oferia en aquell temps la universitat; fou un investigador sense director de tesi, sense padrins, completament aliè al sistema.”
La present exposició vol retre homenatge a aquests dos matemàtics catalans i, a la vegada, difondre el seu excepcional llegat científic.
