En los inicios de nuestra Facultad de Letras, una mañana el Decano, Federico Udina, me pidió que pasara un momento por la Biblioteca. En aquellos días se habían bautizado las aulas con nombres importantes: Antonio de Nebrija, Rodríguez Moñino…, nombres que los alumnos confundían con los de los profesores. La Biblioteca no tenía nombre; era una sala de la primera planta, larga y oscura. Justo en la entrada había una enorme mesa con unos libros dispersos junto con el listín de teléfonos de Sant Cugat. Eran cinco o seis libros. Solo recuerdo Pepita Jiménez, de don Juan Valera, edición de don Manuel Azaña en los “Clásicos de La Lectura”. Creo recordar que estos libros eran de Monseñor Griera, abad del Monasterio. Nunca supe si eran un regalo de mi antiguo profesor en la Universidad de Barcelona. Lo que recuerdo vivamente era la imagen desoladora de los libros solitarios, desordenados, y el listín en un ángulo. Un poco más tarde el Decano me encargó que hiciera el primer pedido de libros de Lengua y de Literatura Española para la Facultad. No se nadaba en la abundancia precisamente; se me indicó que tuviera cuidado en la elección y que disponía de 50.000 pesetas para esta compra (300€). He conservado el borrador de la lista inicial de obras lexicográficas. Ya se imagina el lector lo importante que me sentí y, a la vez, la tristeza al pensar lo que nos esperaba en un futuro próximo. Misteriosamente, la biblioteca de la Facultad empezó a crecer. Empezaron llegar las primeras alegrías: el primer libro antiguo que pudimos comprar fue Del origen y principio de la lengua castellana o romance que oi se usa en España, de Aldrete (6.000 pesetas que no recuerdo de dónde sacamos). Así la biblioteca de Letras se convirtió en un lugar destacado y fundamental para la formación de todos. Un día feliz, la Biblioteca de la UAB llegó al primer millón de libros, ya éramos importantes.

Jose Manuel Blecua

Juny de 1977. Tancada d’estudiants al Rectorat per a l’amnistia. Tot el personal evacuat, excepte el curador de la casa, el Sr. Molina, i el seu gos. De dia hi havia presents uns dos-cents estudiants; de nit, menys de cent, amb tres o quatre professors. Un dels “dormitoris” preferits era la Sala de Juntes, que tenia moqueta. El despatx del rector Laporte estava tancat, amb la clau posada al pany. En tots aquells dies no hi va entrar mai ningú.

Josep Montserrat

Als darrers anys del franquisme la policia va entrar algunes vegades a la UAB, L’ensulsiada es podia acabar amb l’arrest d’alguns estudiants. Més d’una vegada el degà, José Manuel Blecua, i jo havíem anat a la Jefatura de Policia de Via Laietana a rescatar estudiants. Si l’aldarull havia estat menor, ens en sortíem. Al campus ens deien “el comando mercedario”. A la secretaria de Lletres hi havia sempre, per si cas, una corbata.

Josep Montserrat

La promoció d’alumnes d’Econòmiques 1976-1981 va crear la revista satírica Autònoma Boja (AB), de la qual en van sortir set números, amb un nombre de pàgines que va oscil·lar entre les 32 i les 64. Se’n feia una tirada d’entre 300 i 500 exemplars. El nucli de redacció estava format per una quinzena de persones, però se n’hi sumaven altres (també professors) aportant informacions. Els articles apareixien signats sempre amb pseudònims.

La revista, feta amb mètodes molt artesanals (fotocòpies), va tenir una difusió més enllà de la facultat, perquè les informacions (i deformacions) sobre coneguts personatges del mon universitari interessaven un públic ampli. Cal tenir en compte que aquella promoció d’estudiants va tenir entre altres professors Narcís Serra, Antoni Serra Ramoneda, Pasqual Maragall, Josep Oliu, Clara Ponsatí, Muriel Casals, Santiago Roldán, Josep M. Vegara, Martínez Alier, Ros Hombravella, Marina Subirats, Salvador Cardús, Albert Carreras, Albert Broggi, Amando de Miguel, Maria Antònia Monés, Anna Cabré, Jordi Nadal… Tots ells han tingut després un pes rellevant en la societat catalana. Algunes biografies publicades a AB van ser premonitòries sobre el rol que acabarien exercint. I cal recordar també altres articles sobre Andreu Mas Colell, Ivan Tubau, Joaquim Nadal, Francesc de Carreras, Jordi Pujol, Ramon Pascual, etc.

Més enllà dels articles publicats, molts es recorden de les activitats paral·leles organitzades per Autònoma Boja. La més coneguda va ser la campanya amb octavetes demanant l’alliberament del futbolista Enrique Castro Quini, exigint la suspensió de les classes i la concessió de la medalla de coure de la UAB, una notícia que va ser recollida pel Diario de Barcelona. No va ser l’única referència a la premsa. Ana Balletbó i Jacint Ros Hombravella se’n van fer ressò en diversos moments. Josep Maria Vegara esmenta la revista a les seves memòries. Una altra acció ben curiosa va ser la participació en un debat al rectorat sobre la Ley de Autonomia Universitaria amb un redactor infiltrat que va llegir un text satíric i esbojarrat que va trencar tots els esquemes. I també els viatges a París o a Basilea (final recopa del Barça) exhibint pancartes de la revista.

L’àmplia difusió de la revista durant aquells anys va ser possible gràcies al paper del Servei de Publicacions de la UAB (que deixaven imprimir la revista fent els ulls grossos), el quiosquer Carles (un anarquista reciclat que en feia la venda) i la llibreria que regentava la Silvia al hall d’Econòmiques (punt de recollida de textos anònims).

Però segurament la millor anècdota la va protagonitzar un vicerector ⎯avui un conegut home públic⎯ designat pel rector Antoni Serra Ramoneda per supervisar el número 7 de la revista després de l’escàndol provocat per l’anterior número amb un article centrat en una professora (sobre aquest episodi han de passar encara més anys per poder-lo explicar). Una comissió d’alumnes, que es feia responsable col·lectivament de la revista, li va lliurar les galerades i va anar al seu despatx a discutir sobre el contingut. El vicerector es va mostrar resignat, negant-se a fer el paper de censor, però va demanar que almenys es modifiqués una sopa de lletres de les planes centrals. S’hi havia d’endevinar els adjectius atribuïts a diversos professors. Un d’ells el va considerar irrespectuós i va demanar si es podia canviar i adjudicar-lo a un altre. L’adjectiu i el nom queden per a la història o per a qui es vulgui entretenir a consultar el número 7 d’Autònoma Boja a l’hemeroteca.

Redacció d’AB