II REPÚBLICA i MÓN JURÍDIC
(1931-2006)VIes JORNADES INTERDISCIPLINÀRIES D´ESTUDI
DIPLOMATURA DE RELACIONS LABORALS
FACULTAT DE DRET
La Biblioteca de Ciències Socials us presenta la següent exposició amb motiu de les Jornades sobre II República i Món Jurídic, que tindran lloc a la Facultat de Dret de la UAB els dies 28, 29 i 30 de novembre de 2005. Podeu descarregar-vos el fulletó informatiu d’aquest esdeveniment clicant aquí.
El període de la II República (1931-1939) va comportar una sèrie de canvis radicals, des del punt de vista jurídic, a Espanya.
Un cop proclamada la República, aviat va veure la llum la nova Constitució de 1931, inspirada en d’altres constitucions europees i americanes, molt especialment en la de la República de Weimar alemanya. Aquest text és molt avançat per a la seva època, especialment per a un país dominat fins aleshores per les oligarquies, una monarquia feble i molt desprestigiada i una església molt influent a tots els àmbits de la societat.
El govern de la II República promulgà nombroses lleis, a banda de la Constitució, totes adreçades a realitzar les reformes polítiques i socials que separaven Espanya de la resta dels països moderns de l’època.
El primer canvi, i més important, és aquell que planteja que la sobirania recau en el poble (qui delega en les Corts) i no en la monarquia com fins llavors.
A més destaquen altres mesures com la instauració del sufragi universal (primer masculí i més tard femení després d’una gran controvèrsia a les Corts), el divorci, l’equiparació de fills legítims i il·legítims des del punt de vista legal, així com reformes en l’àmbit agrari (no del tot assolida), educatiu (d’abast molt més ampli) i militar. També es va promulgar la separació entre l’església i l’estat i la llibertat de culte.
Així mateix es va prometre a les nacionalitats històriques la proclamació dels seus propis estatuts. Malgrat tot, només Catalunya, amb l’Estatut provisional de Núria del 1932, arribarà a tenir-ne, mentre que el País Basc proclamarà el seu en plena Guerra Civil.
Amb totes aquestes iniciatives, dutes a terme especialment durant el bienni progressista (1931-1933), el nou govern va guanyar-se l’enemistat de les classes acomodades, l’exèrcit i el clergat. Els grups d’anarquistes, a l’altra banda de l’espectre polític, tampoc estaven d’acord amb moltes de les actuacions d’aquest govern i boicotejaven algunes de les seves actuacions.
Tot això culmina amb la victòria de les dretes a les eleccions de 1933, i des de llavors fins l’esclat de la Guerra Civil, les reformes queden aturades i les tensions entre dretes i esquerres impedeixen de prendre iniciatives de govern.
A les eleccions de 1936 torna a imposar-se el Front Popular, amb la promesa d’engegar per fi l’esperada reforma agrària, però aquesta victòria, entre d’altres elements precipita l’esclat de la Guerra Civil i un canvi total de l’escenari polític.