dossier expo

INDEX

INTRODUCCIÓ

QUI SOC

HÀBITATS

MAPA

SECCIONS

CONTACTES

INTRODUCCIÓ

Vivim en un món que canvia constantment, el futur és incert, els recursos naturals són limitats, tot el que ens envolta sembla que trontolla. De la capacitat d’adaptació depèn la supervivència de tots els éssers vius.

Dins del conjunt dels éssers vius, els animals són encara més vulnerables que els humans. A més a més de sobreviure als depredadors naturals tenen altres problemes a resoldre. El canvi climàtic afavoreix les catàstrofes naturals, la mà de l’home, el depredador més mortífer que existeix, n’és el responsable, essent el causant principal de la destrucció dels recursos naturals, dels hàbitats, de l’acarnissament vers els animals, violant els seus drets i llibertats, caçant, engabiat i domesticant animals salvatges.

Cal treballar conjuntament per preservar els ecosistemes, millorar els entorns naturals, preservar l’harmonia de la natura i respectar tots els éssers vius, especialment els més indefensos. Massa interessos polítics, econòmics, industrials, massa turisme, massa massificació. Fins on arribarem?

L’objectiu d’aquesta exposició és aportar el meu granet de sorra a conscienciar-nos que hem de respectar el regne animal per mantenir l’equilibri dels ecosistemes. Admirem la bellesa de les espècies amb aquestes fotografies de diferents parts del món que només són una mostra de les moltes espècies animals que no tenen garantit un futur.

VOLVER

QUI SOC?

Núria Bayó

Després de viatjant per tot el món des de molt jove descobrint cultures, paisatges i gent excepcional, fent fotografies a tot el que m'inspira, he decidit compartir-ho amb vosaltres.

Aquestes fotografies estan fetes a Veneçuela, Vietnam, Cambodja, Indonèsia, Nepal, Madagascar i Equador durant els últims anys. És tan sols una mostra de les moltes fotografies que he recopilat.

M'interessa la fotografia documental, paisatges, retrats i tot el que et provoca una reflexió sobre el moment que estàs vivint. Aquest cop he optat per un documental de la natura en perill que, encara que és tan excepcional, l'estem destruint.

El tipus de fotografia que faig és senzilla, sense grans coneixements fotogràfics, intuïtiva i que es fa amb el cor. Tan sols amb una Canon EOS 450D amb un sol objectiu 18-200 que em permet mourem amb llibertat sense carregar pes i gaudir del que veig, del record que m'emporto i de les sensacions que deixo impreses a les fotografies.

VOLVER

+ info

La diversitat de meravellosos hàbitats que hi ha en el món fan que hi hagi una rica diversitat d'espècies animals que hi estiguin perfectament adaptats.

De la conservació d'aquests hàbitats depèn la supervivència de tots ells.

VOLVER

VOLVER

AUS

TORTUGUES

IGUANES

SIMIS

VARIS

VOLVER

TORTUGUES

PELICANS

COCODRILS

TORTUGUES

AUS

IGUANES

VOLVER

GALÀPAGOS

SIMIS

VOLVER

SIMIS

VOLVER

RATPANATS

MICOS NASSUTS

OCELLS

VOLVER

LEMURS

VOLVER

Els pelicans són aus nedadores de gran grandària amb un bec i una bossa que tenen variades utilitats: l'utilitzen com a ret de pesca, els hi ajuda a flotar, a guardar aire mentre bussegen i absorbeix el cop quan cauen a l'aigua per atrapar l'aliment. Són molt sociables, viuen a colònies i s'alimenten de peixos que cacen en picat.
El DDT que s'utilitza per productivitat agrícola i per combatre plaques és un dels principals motius del seu perill per la supervivència, provoca intoxicació de les aigües. Les restes d'aquest compost es troba dissolt a l'aigua i fa que el pelicà faci els ous amb la closca més prima i que siguin més fàcils de trencar. Molts no arriben a néixer. El fet que cada cop més hi ha més pesca incontrolada fa que cada cop més s'enredin a les xarxes de pesca i morin. Tenen els ulls molt sensibles i quan es fan gran molts perden la vista per culpa de les llençades en picat que fan al mar per atrapar als peixos. Molts cops els veiem a prop de llocs de venda ambulants de peix a prop dels ports on els donen aliment.

PELICANS

SIGUIENTE

MENÚ

ALBATROS ONDULAT

Aquesta au s'anomena vulgarment "Piquero". La seva principal característica és que d'adults els mascles tenen unes potes d'un color blau molt vistós, les ales que recorda a les onades i el coll i el bec de color groc. Com més blaves tinguin les potes més èxit tenen amb les femelles i per tant més probabilitat tenen d'aparellar-se. De fet el color de les potes d'aquest blau intens apareix quan comencen a pescar pel seu compte, i es creu que és degut l'alimentació. Ells són els encarregats de covar els ous i protegir-los de depredadors i la calor. Les femelles són de color negre amb el coll blanc.
El seu principal perill és el turisme que pertorba la seva tranquil·litat. Una altra falta de seguretat per l'espècie és la recerca d'aliments. La pesca amb palangre fa que els deixin atrapats als hams quan es llencen a atrapar els peixos.

SIGUIENTE

MENÚ

OCELLS

Hi ha gran varietat de petits ocells que trobem al llarg dels rius de Borneo. Tenen molts depredadors i són molt vulnerables. Un cop mes la desforestació, la destrucció dels manglars on fan el niu, la destrucció de la selva per part de l'home per crear plantacions l'oli de palma i la invasió del seu espai per part del turisme fa que cada cop més disminueixi el nombre d'espècies.

MENÚ

Les fragates són aus molt grosses, poden tenir una llargada amb les ales esteses de 1.8 m, però a la vegada són molt lleugeres. Viuen al costat del mar, sobretot a centre i sud Amèrica. Cacen sovint en grup, formant cercles a l'aire i tirant-se en picat al mar per acordonar a les preses entre tots i facilitar atrapar els peixos. També són conegudes perquè són cleptòmanes, ja que sovint roben el menjar a les altres aus quan cacen. El mascle té el pit vermell que s'infla per atraure a les femelles. La femella té el pit blanc i plomes al coll. Els mascles són els que coven i vigilen el niu.
L'extracció de fosfats de les selves tropicals fa que augmenti la contaminació de rius i mar. Les formigues, gats i rates ataquen els nius constantment. L'augment de la pesca fa que s'esgotin els recursos del mar i que s'esgoti el seu menjar. Sovint s'enreden amb les xarxes de pesca per intentar atrapar el menjar. Els seus hàbitats són destruïts per l'ésser humà.

FRAGATES

SIGUIENTE

MENÚ

Les iguanes marines és una espècie endèmica de les illes Galápagos. És l'únic llangardaix amb capacitat de viure i buscar aliment a l'aigua. Són herbívors i s'alimenten bàsicament d'algues marines. El color és de gris a negre.
Són de sang freda, pel que han de passar molta estona al sol per temperar-se, immòbils, exposats als depredadors introduïts pels humans com poden ser falcons, mussols, serps, rates, gossos i gats. Són un perill tant per la supervivència dels ous com la dels adults.
També pateixen els canvis climàtics: la síndrome del "Niño" fa que periòdicament aquestes illes tinguin episodis catastròfics per aquesta espècie. Augmenta el nivell del mar, augmenta la temperatura de l'aigua i provoca que disminueixi la productivitat biològica de les iguanes, així com la flora marina de la qual s'alimenten.
Un altre gran problema és la contaminació, sobretot els vessaments de petroli, que provoca una gran mortalitat a l'espècie.

IGUANES MARINES

MENÚ

Les tortugues marines es troben en aigües càlides i pot viure 150 o 200 anys. Són omnívores, mengen coral, vegetació aquàtica, algues i petits invertebrats. La forma de la closca fa que puguin amagar-se completament dins d'ella per protegir-se. Només les femelles surten de l'aigua per pondre els ous a la platja. Poden deixar-hi més de 150 ous cada cop.

Les tortugues comencen a estar en perill des del moment de trencar l'ou. Els nius són a molta profunditat sota terra. Quan la primera trenca l'ou estimula a les altres perquè també el trenquin. Entre totes furguen la sorra per poder sortir a la superfície, neixen juntes. Si no fos així, una de sola seria impossible tenir la força per arribar a la superfície.

Un cop la tortuga marina ha sortit a la superfície el nou perill és arribar a l'aigua. Tota mena de depredadors estan esperant aquest blanc fàcil. La rapidesa és molt important en aquest moment. Un cop a l'aigua ha de nedar mar endins amb les poques forces que li queden, al mateix temps que esquiva depredadors i trobar menjar.

Però el que realment posa en perill la seva supervivència futura és l’ésser humà. El consum de carn de tortuga, ous de tortuga i closques fan que la caça furtiva estigui a l'ordre del dia. La destrucció de les platges on deixen els ous, la falta d'alimentació, xarxes de pescadors, desastres naturals i la contaminació dels oceans fa que cada cop més estiguin en perill d'extinció. Només 1 de cada 1000 sobreviurà a l'edat adulta.

TORTUGUES MARINES

MENÚ

MICOS NASSUTS

Els micos "Nassuts" d'Indonèsia viuen als arbres a prop dels rius i poden nadar fins a 20 metres sota l'aigua.

Els primats són una de les espècies més amenaçades: micos, ximpanzés, goril·les, orangutans... Tots són víctimes de la destrucció contínua dels seus hàbitats per culpa de plantacions de palma, desforestació per la crema de boscos i selves, la tala d'arbres per fer carreteres, la caça per la utilització de medicina tradicional xinesa, per considerar-se alguns d'ells com un menjar exquisit, la caça d'adults i sobretot de cries com a tràfic il·legal, per convertir-los en mascotes o amb animals d'entreteniment i exhibir-los als carrers o espectacles. En resum, l'ésser humà se'ls està carregant.

SIGUIENTE

MENÚ

ORANGUTANS

Els orangutans de la selva de Borneo, que són els primats més grossos que existeixen, poden arribar a pesar 118 Kg. En queden molt pocs.

Els primats són una de les espècies més amenaçades: micos, ximpanzés, goril·les, orangutans... Tots són víctimes de la destrucció contínua dels seus hàbitats per culpa de plantacions de palma, desforestació per la crema de boscos i selves, la tala d'arbres per fer carreteres, la caça per la utilització de medicina tradicional xinesa, per considerar-se alguns d'ells com un menjar exquisit, la caça d'adults i sobretot de cries com a tràfic il·legal, per convertir-los en mascotes o amb animals d'entreteniment i exhibir-los als carrers o espectacles. En resum, l'ésser humà se'ls està carregant.

SIGUIENTE

MENÚ

MICOS

Els micos del Nepal, que viuen enmig de la societat, el que els fa molt vulnerables i que cada cop més depenguin de l'ésser humà per alimentar-se per la falta d'aliment natural a les zones urbanes.

Els primats són una de les espècies més amenaçades: micos, ximpanzés, goril·les, orangutans... Tots són víctimes de la destrucció contínua dels seus hàbitats per culpa de plantacions de palma, desforestació per la crema de boscos i selves, la tala d'arbres per fer carreteres, la caça per la utilització de medicina tradicional xinesa, per considerar-se alguns d'ells com un menjar exquisit, la caça d'adults i sobretot de cries com a tràfic il·legal, per convertir-los en mascotes o amb animals d'entreteniment i exhibir-los als carrers o espectacles. En resum, l'ésser humà se'ls està carregant.

SIGUIENTE

MENÚ

MICOS

Els micos del Vietnam, que viuen enmig de la societat, el que els fa molt vulnerables i que cada cop més depenguin de l'ésser humà per alimentar-se per la falta d'aliment natural a les zones urbanes.

Els primats són una de les espècies més amenaçades: micos, ximpanzés, goril·les, orangutans... Tots són víctimes de la destrucció contínua dels seus hàbitats per culpa de plantacions de palma, desforestació per la crema de boscos i selves, la tala d'arbres per fer carreteres, la caça per la utilització de medicina tradicional xinesa, per considerar-se alguns d'ells com un menjar exquisit, la caça d'adults i sobretot de cries com a tràfic il·legal, per convertir-los en mascotes o amb animals d'entreteniment i exhibir-los als carrers o espectacles. En resum, l'ésser humà se'ls està carregant.

MENÚ

COCODRILS

El cocodril és un dels animals més antics del planeta. El podem trobar a molts països tropicals i subtropicals del món, tant al mar, com a rius. Poden fer fins a 7 metres de llarg.
El principal perill per la supervivència és un cop mes l'home, que els converteix en carteres, carteres, sabates, cinturons i tota classe d'accessoris; els hi destrueixen el seu hàbitat, els hi prenen els seus ous i trafiquen amb els cocodrils bebès que venen com a mascotes.

SIGUIENTE

MENÚ

RATPANATS

El ratpenat gegant del sud-est asiàtic és un dels més grans que trobem dins d'aquesta espècie al món. Els ratpenats són els únics mamífers capaços de volar que es troben a tots els continents excepte l'Antàrtida. És un animal molt important per l'equilibri dels ecosistemes perquè actuen com a pol·linitzadors: eliminen plagues d'insectes i contribueixen a la dispersió de llavors. S'alimenten d'insectes, fruites o petits vertebrats.
La desforestació, la caça per la comercialització per la seva carn i la seva mala fama fa que també considerem el seu futur com incert.

SIGUIENTE

MENÚ

LEMURS

Els lèmurs es poden trobar bàsicament a Madagascar, són petits, amigables i totalment indefensos, el que els fa molt vulnerables. Viuen sobre els arbres i als manglars de l'illa i mengen vegetals i fruita.
La destrucció del seu hàbitat per part de l'ésser humà és la principal causa del seu perill d'extinció. Aquesta destrucció fa que disminueixi la seva font d'aliments el que fa que s'acostin més als humans per trobar menjar. Això provoca que la seva inseguretat augmenti, ja que també són víctimes de la caça: els venen com a mascotes exòtiques.

SIGUIENTE

MENÚ

LLEONS MARINS

Els lleons marins estan distribuïts per tot el món, principalment es troben a llocs amb aigües fredes però també els podem trobar al tròpic segons l'espècie. Viuen en grans colònies i no tenen por dels humans. S'alimenten de gran quantitat de peixos i són ràpids nadadors.
La seva existència perilla principalment per la caça furtiva a molts llocs del món, on se n'aprofita la pell, carn i ossos. Però les raons principals del seu futur incert són el canvi climàtic que provoca malalties, la pesca comercial que fa que disminueixi el seu aliment bàsic i s'enredin a les xarxes i cordes, la destrucció del seu hàbitat natural per part del turisme i la depredació per part de les orques.

SIGUIENTE

MENÚ

GALÀPAGOS

Les tortugues gegants viuen a les illes Galàpagos i potser per això se les anomenen així. Poden pesar fins a 300 kg i poden viure 100 anys, i a part de l'ésser humà no tenen depredadors perillosos que pugui posar fi a la vida dels adults, però han sigut introduïts nous depredadors a les illes com poden ser porcs, rates i gossos. Aquests depredadors no ataquen a les tortugues adultes, però si als seus ous i a les cries indefenses el que fa que disminueixi la possibilitat de descendència

MENÚ

VOLVER

Mapa

VOLVER

linkedin

introducció

blog

contacte

instagram

web

qui soc?

quatrefotografia@gmail.com

Gracias